text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
L'Any Maria Aurèlia Capmany anuncia una dotzena de reedicions d'obres de l'escriptora, cinc espectacles, nou conferències i tres actes acadèmics a les Universitats de Barcelona, Girona i Rovira i Virgili.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Aquest 1918, en el centenari del naixement de l'escriptora, política i intel·lectual Maria Aurèlia Capmany ( Barcelona, 1918-1991), la Generalitat de Catalunya coordina la celebració d'un Any dedicat a ella amb tres simposis universitaris, nou conferències, cinc espectacles teatrals, sis exposicions i un llarg llistat de reedicions de les seves obres per part de diverses editorials.
En la presentació de l' Any Maria Aurèlia Capmany, la seva comissària, Marta Nada l, la va qualificar com a «una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle XX» amb una «important obra de ficció, però sobretot una autora molt destacada de l'assaig, l'article periodístic i les memòries».
El personatge de la Maria Aurèlia Capmany, que va militar al PSC i va ser r egidora de Cultura i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona del 1983 al 1991, va anar creixent i fent-se popular.
La comissària Marta Nadal creu que, «a mesura que creix el personatge públic, això va eclipsant en certa manera la seva obra literària».
Un dels objectius de l'Any Maria Aurèlia Capmany seria precisament resoldre aquest el dèficit que ha provocat això: «Moltíssima gent la coneix però pocs l'han llegida.
I diversos sectors han encapsulat la Capmany en uns llocs determinats que han fet que ajudin a aquesta invisibilitat de la seva obra», va lamentar Nadal.
L'Any Capmany també posarà el focus en «la difusió», en animar «un esforç editorial per reeditar obres seves» i «en el seu teatre, perquè s'hauria de programar la seva obra, que s'ho val», a banda de promoure la «investigació i estudi» sobre les seves obres de ficció i no ficció.
En aquest últim àmbit, Nadal va anunciar que, en l'últim trimestre de l'any, s'han programat tres actes acadèmics.
El primer serà a la Universitat Rovira i Virgili a l'octubre i consistirà en un cicle de conferències.
Al novembre, la Universitat de Girona, a través de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, dedicarà el Simposi Trias a M. Aurèlia Capmany i la Universitat de Barcelona celebrarà tamé una Jornada dedicada a l'escriptora.
Les llibreries també evidenciaran que el 2018 és l'Any M. Aurèlia Capmany perquè sumarà una dotzena d'obres entre reedicions i estudis sobre la seva obra (Vegeu llistat a sota).
Pel que fa als escenaris, està previst que el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) programe al novembre Parlàvem d'un somni, un espectacle de Jordi Coca basat en les converses M. Aurèlia Capmany-Pasqual Maragall que va recollir Xavier Febrés.
Mentrestant l'actriu Carme Sansa tornarà amb el seu espectacle sobre l'escriptora Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany, acompanyada del Jaume Mallofré a l'acordió.
Serà als cinemes Girona de Barcelona tots els dijous de l'abril.
Al Teatre Lliure de Gràcia del 26 de juny a l'1 de juliol Rosa Maria Sardà interpretarà Cartes impertinents, de l'autora, i, a més, la Companyia teatre 'A peu pla' està preparant una adaptació escènica del capítol 'La Castellona' d' El sexe dels àngels de Terenci Moix que es titularà Terenci & Maria Aurèlia.
S'estrenarà a l' Espai Betúlia de Badalona el 26 d'abril i el 3 de juny es representarà a Valldoreix.
Feliçment, jo sóc una dona (Edició escolar).
Carles impertinents de dona a dona.
Feliçment, jo sóc una dona (Nova edició).
El malefici de la renia d'Hongria.
Gat negre, mala bèstia i salvatge.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'autor també serà el centre de dos congressos universitaris i deu festivals literaris, el.
(XII) 150 anys del naixement d'Aureli Capmany
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
Les pràctiques externes estan regulades pel Real Decreto 1707/2011, de 18 de novembre, i pel Reglament de Pràctiques Externes de la Universitat de València.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
La sèrie per excel·lència de l'apocalipsi de la civilització humana és The Walking Dead, una producció ja veterana, encara és en antena en la seva desena temporada.
Basada en els còmics del mateix...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Rajoy: 'No hi haurà independència de Catalunya'
El president del govern espanyol compara les promeses sobiranistes amb les de Tsipras a Grècia
Justifica que Podem pacti a Catalunya amb Esquerra Unida i a Espanya, no · La candidatura d'ICV-EUiA i Podem s'anomenarà 'Catalunya Sí que es Pot'
Romeva: 'No som la llista de ningú en particular, som la llista del sí'
El candidat de la llista independentista s'ha acomiadat de la tertúlia de 'El matí de Catalunya Ràdio', on ha coincidit amb Oriol Junqueras
La premsa internacional destaca que la candidatura d'unitat reactiva el procés d'independència
Us n'oferim els principals enllaços
Entrevista al doctor en política Ivan Serrano sobre la relació entre nivell d'ingressos i suport a la independència
Muriel Casals anuncia que deixa de presidir Òmnium
En una carta explica als socis que hi ha de renunciar perquè ha acceptat d'integrar-se en la candidatura del 27-S
Dolors Camats: 'Romeva ha canviat d'equip'
ICV diu que Romeva se'n va a una candidatura per blindar la presidència de Mas
Romeva: 'No és el deliri d'una persona, l'obsessió d'una institució ni la manipulació d'un partit'
Obrirà la llista conjunta de l'independentisme, amb Carme Forcadell i Muriel Casals
Carta de Romeva, Forcadell i Casals acceptant el desafiament del 27-S
Ocuparan els tres primers llocs de la llista, davant d'Artur Mas i Oriol Junqueras
Entusiasme per la designació de Raül Romeva com a cap de la llista sobiranista
Raül Romeva encapçalarà la llista del 27-S
Juntament amb Carme Forcadell i Muriel Casals
Quim Arrufat, sobre l'acord del 27-S: 'Mas s'ha sortit amb la seva'
El diputat de la CUP retreu que s'hagin perdut nou mesos · Diu que pactaran el punt del programa que faci visible el caràcter plebiscitari del 27-S
Continuar a l'estat espanyol, la pitjor opció per a l'economia catalana del 2030
Un estudi europeu explora què passaria en els casos de separació pactada, de separació unilateral i de continuïtat
No s'afegirà a la llista conjunta de CDC, ERC i entitats perquè inclou partits polítics
Ángeles Ribes: 'M'agradaria que PSC i C's arribéssin a acords a Catalunya'
Entrevista a la regidora de Ciutadans a la ciutat de Lleida
Els independents 'imprescindibles' per a la llista del 27-S
Demanem a Eduardo Reyes, Xavier Sala i Martín, Quim Torra, Patrícia Gabancho, Salvador Cardús, Jordi Graupera, Marta Espasa, Xavier Antich, Carme Junyent i Jaume Marfany quins tres noms consideren que han de ser a la candidatura independentista conjunta
Mas: 'Som en un moment transcendent en què ens l'hem de jugar'
El president de la Generalitat parafraseja Eleanor Roosevelt i recorda que 'el futur pertany a aquells qui creuen en la bellesa dels seus somnis'
La delegada d'Ensenyament a Barcelona diu al TSJC que va fer dues reunions amb directors d'escoles sobre el 9-N
Contradiu la versió de dos inspectors que havien denunciat suposades pressions als directors
CDC i ERC acosten posicions i la CUP estudia el seu paper
Mas i Junqueras poden formar part de la llista · ERC diu que no hi ha acord encara però que hi treballen · La CUP possiblement no se sumarà a la candidatura però formarà part del pacte
Comunicat de la CUP: 'Ha estat un debat honest'
David Fernàndez i Xevi Generó han participat en la reunió de partits i entitats
La batllessa de Matadepera abandona Unió
Mireia Solsona s'ha adherit a Demòcrates de Catalunya, el nou partit del sector independentista demòcrata-cristià
Amadeu Altafaj: 'Vist des de l'exterior, el president Mas és el principal actiu'
En cas que no hi hagi acord per una llista unitària, creu que els partits s'haurien de presentar amb programes electorals molt coincidents
Carta a Mas, Junqueras i Fernàndez sobre la llista del 27-S de Volem, sobiranistes d'esquerres
Us oferim la carta signada per Agustí Colomines, Ferran Mascarell, Stefano Cingolani, Lluís Juste de Nin i Mònica Sabata, entre més
Toni Cantó deixa UPyD després de l'elecció d'Herzog
Neix Demòcrates de Catalunya, la refundació independentista d'Unió
El nou partit ha estat presentat durant un acte multitudinari a Barcelona · Entre més, hi han intervingut Núria de Gispert, Joan Rigol i Antoni Castellà
un compromís amb el periodisme i amb el país |
En un galàxia no gaire llunyana anomenada democràcia, es juga el futur polític d'un petit país.
Els catalans, armats amb urnes estan decidits a exercir la seva llibertat. |
CURS DE FORMACIÓ CONFEDERAL SOBRE LA REFORMA LABORAL
Convoquem el Curs de Formació Confederal sobre la Reforma Laboral, Retallades, el Pacte Social i els Pressupostos Generals de l'Estat, que tindrà lloc al Local del Comitè General de RENFE, Atocha Av.
Ciutat de Barcelona no10, soterrani 2o, MADRID.
L'última Reforma Laboral, implantada mitjançant el Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, ha suposat l'atac més complet als drets conquistats pels treballadors, en un moment en el qual el capital ha decidit anar a per tot i a per totes, prescindint ja de formalitats, utilitzant la violència de forma sistemàtica i exigint a les seves institucions que ens lliurin desarmats.
No es tracta per descomptat del primer atac; des de les claudicacions de la transició, reforma darrere reforma i acord darrere acord han anat destruint conquestes i eliminant capacitat de resposta, en un joc en el qual s'ha pretès, i en bona part assolit, deixar fora a la part més important de la societat, més important no solament numèricament sinó que representa a la població que manté tot l'entramat social, incloent els aspectes econòmic i productiu.
Els exemples més immediats, la Reforma Laboral de 2010 i el més recent II Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, anticipen alguns dels aspectes que es desenvolupen en aquesta nova Reforma, que si bé és una imposició del PP, no és menys cert que ha comptat amb el suport previ del PSOE i d'uns sindicats, CC.OO. i UGT, que han assumit el seu rol d'agents socials institucionalitzats al servei del poder en canvi de la ficció de participar en aquest poder, i que mantenen una oposició més que tèbia davant l'amenaça que, ara que ja no els necessita, el capital els pugui privar del paper que els ha atorgat.
Per altra banda, aquesta Reforma Laboral s'emmarca en un entramat de reformes que pretenen eliminar els avanços socials, retallar els drets i les llibertats, eliminar els serveis de la població, i desarticular qualsevol capacitat d'oposició davant els atacs d'un capital que se sent més capaç i més àvid que mai, convençut que pot aconseguir-lo tot.
No és casual que una institució com la monarquia, que ha pretès mantenir una imatge amable i propera, presumeixi ara de tot el seu ranci esplendor despòtic, com no és casual el repunt inquisitorial de l'església i dels sectors ultracatólicos.
En el que el capital es planteja com l'ofensiva final, la imposició d'un pensament retrògrad compleix un paper fonamental en el sotmetiment de la població.
El Contingut del Curs és el següent:
POLÍTIQUES LABORALS I SOCIALS: Reformes, Retallades i Pressupostos Generals de l'Estat.
NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA: estructura i vertebració dels convenis.
Flexibilitat i Participació sindical.
El curs comptarà amb els següents ponents:
És aquest un curs necessari en un moment en el qual la lluita no pot limitar-se a plantar cara als atacs del capital i les seves institucions, hem de tenir clares les nostres alternatives i propostes per a dur-les a la societat.
Per això demanem a totes les Territorials, Federacions, Sindicats, que feu un esforç per assistir i facilitar l'assistència de l'afiliació al curs.
Escola de Formació Confederal "Eladio Villanueva"
>>> Adjuntem fitxa d'inscripció |
Convocatòria per a tots els comerços que vulguin participar decorant amb motius fantàstics i de terror l'aparador de la seva botiga durant els dies 3 a 13 d'octubre de 2019.
Termini d'inscripcions: fins el 27 de setembre.
Per a inscripcions i més informació contacteu amb nosaltres: [EMAIL]
Es tracta d'un joc on cal trobar una reproducció de la roda del cotxe de la pel·lícula Mad Max.
Salvatges de l'Autopista, a la qual està dedicada l'edició d'enguany del Festival, i que celebra el seu 40è aniversari.
La roda desapareguda del cartell oficial del Festival s'amagarà als aparadors dels comerços de Sitges que s'inscriguin.
La mainada haurà de completar una butlleta amb tots els segells de les botigues a les que hi ha trobat la roda.
Un cop plena cal dipositar la butlleta a l'urna que es disposarà al Mercat Municipal.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
Girona.-Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dimecres dos homes de 18 i 20 anys com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb força a Girona.
Els agents els van enxampar in fraganti de matinada quan van rebre l'avís que unes persones estaven enfilades en una escala i pretenien entrar en un pis del carrer Ibèria.
Quan la patrulla hi va arribar van veure tres homes que coincidien amb la descripció facilitada, que saltaven d'una escala recolzada a la paret.
Dos d'ells van fugir corrent i un tercer ho va fer amb bicicleta.
Els Mossos van interceptar els dos que corrien i els van identificar.
Mentrestant, una altra patrulla va comprovar que l'escala estava recolzada al costat d'una finestra oberta d'un habitatge, tot i que no haurien aconseguit accedir a l'interior.
Els dos homes van quedar detinguts i passaran a disposició judicial aquest dijous.
Un d'ells compta amb antecedents.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Hem comentat l'estructura de l'article d'opinió.
Introducció: retrat de la situació
Actualment / Darrerament / D'un temps ençà / Sovint /...hi ha una preocupació creixent /...sentim parlar /...hem observat
D'altra banda / En segon lloc / A més, no cal oblidar que
Així mateix / També cal dir / A més
Per tant / Per concloure / Així doncs / Crec que
Suficiència 3, ed. Barcanova (pàg.
Un fals amic és una paraula que s'assembla molt a una altra d'una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen.
La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual.
Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d'una manera quasi immediata a través d'internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals.
En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord.
Nivell superior de valencià (C2) ] |
Actualitzat el 19-02-2020 08:55
Potenciar la funció educadora de la ciutat en el sentit que assumeixi una intencionalitat i una responsabilitat amb la formació, la promoció i el desenvolupament integral de tots els seus habitants, començant pels nens i nenes i els joves.
Aporta el marc conceptual i el projecte pedagògic i metodològic necessaris perquè la ciutat de Tarragona desenvolupi les seves potencialitats i possibilitats educatives en el procés cap a una ciutat plenament educadora.
Es desenvolupa a través de programes i activitats.
Hi ha una coordinació amb la resta de ciutats educadores de la Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE) i l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), en les quals es participa a través de grups temàtics de treball. |
La base de tot el que hem d'aprendre arriba a través del llenguatge.
Per això és tan important treballar-lo bé i dominar-lo en els primers cursos de primària... |
de 1994 tingué lloc l'elecció dels representants
sindicals al Comitè d'Empresa de la Universitat de
La relació dels membres electes
núm. 2 d'especialistes i no qualificats
núm. 1 de tècnics i administratius
publicar perquè se'n prengui coneixement i tengui els |
Aquest article no va destinat a la bona gent que en la Diada d'aquest dimarts surt als carrers amb un aire festiu exemplar.
Tampoc als esforçats editors, que fan com poden per mantenir un mercat relativament estret en condicions cada vegada més dures de competència.
Ni enlletgirem els autors que, mancats de capacitat i talent per elevar-los, no es veuen constrets a rebaixar plantejaments per arribar al "gran públic".
Que el cavaller els beneeixi amb el seu hisop.
Tampoc va destinat, l'article, als companys de professió periodística ni a les institucions que fan el que poden per mantenir l'esperit de la festa i promoure la lectura.
Van destinades, aquestes línies, a la petita proporció de lectors exigents, els bons lectors que es neguen a empastifar-se les neurones amb suc de literatura de consum.
El plorat Emili Teixidor proposava un espai –la plaça Reial, per exemple– on només es vendrien els llibres que haguessin superat finíssims sedassos de qualitat.
A tot el món, la proporció de bons lectors és escassa i estable.
El nostre problema és que els bons lectors en català no formen massa crítica, i per tant no disposen de cap dels filtres habituals en llengües de més extensió, ni dels corresponents mecanismes de prestigi per distingir els bons escriptors.
El fil de l'exigència i la màxima ambició que va de la Renaixença a la postguerra es va començar a estrènyer a partir de la Transició.
Després no ha parat d'aprimar-se i és de témer que s'hagi trencat per complet, esperem que no per sempre.
Quan un premi Sant Jordi fa un tuit on afirma que "en la propera vida em demano dir-me així" ("em demano", horrible calc del castellà, només apropiat per referir-se a un autor de 'best sellers' mediocres), ja podem mesurar la distància, potser ja insalvable, que ens separa de Pla o Espriu, per no parlar de Llull o d'Ausiàs Marc. |
Tallers preventius al centre educatiu al voltant del tabac, l'alcohol o el cànnabis realitzats per l'Equip municipal sobre drogues i gestionats pel PAECC.
Finalitat: oferir eines a l'alumnat per poder decidir d'una manera responsable envers les drogues, i potenciar els factors de protecció.
Tallers per formar joves en educació entre parells i promoure activitats preventives entre iguals, realitzats per l'Equip municipal sobre drogues.
Finalitat: facilitar la implicació del jovent en la prevenció sobre drogues i millorar la prevenció amb metodologies horitzontals.
Atenció i informació sobre drogues a les famílies i altres persones interessades –pel propi consum o el d'altres–, realitzat per l'Equip municipal sobre drogues.
Finalitat: donar eines preventives i pautes educatives sobre les drogues.
Assessoria i suport sobre abordatges preventius des de diferents àmbits i distribució de material educatiu i didàctic, realitzat per l'Equip municipal sobre drogues.
Finalitat: millorar l'atenció professional i tècnica relacionada amb les drogues.
Treball educatiu de proximitat als espais de reunió i consum del jovent, realitzat per l'Equip municipal sobre drogues.
Finalitat: Reduir els riscos associats a les drogues relacionats amb el consum, la venda i les conductes associades, i promoure un lleure constructiu.
Programa educatiu alternatiu a la sanció administrativa per tinença o consum en llocs públics per a menors d'edat i tractament a adults sancionats, realitzat per l'Equip municipal sobre drogues.
Finalitat: Fer un treball preventiu socioeducatiu sobre drogues, i fer detecció precoç de menors en situació de risc per fer-hi una intervenció.
Taules informatives a espais de festa amb informació sobre drogues i reducció de riscos, i repartiment de materials a establiments d'oci nocturn, realitzat per l'Equip municipal sobre drogues.
Finalitat: reduir els riscos associats a les drogues en zones on són més freqüents els usos problemàtics.
Dispensació de xeringues a zones calentes i de preservatius, i recollida d'usades.
Finalitat: Reduir els riscos d'infecció i reinfecció del VIH, hepatitis i altres, en persones injectores i altres que usen aquells espais.
Gestió de l'accés de les farmàcies als kits de punció higiènica i dels contenidors per a la recollida de les xeringues usades.
Finalitat: Reduir en persones injectores els riscos d'infecció i reinfecció del VIH i altres infeccions, i reduir problemes orgànics associats a la punció.
Conveni de col·laboració amb l'Institut Municipal Serveis Personals de Badalona per la gestió i implementació del programa de tractament de metadona al Bus Intermunicipal de la Metadona i a oficines de farmàcia de Santa Coloma de Gramenet.
Finalitat: Facilitar el programa de manera normalitzada a la ciutat i evitar o reduir l'ús de drogues il·legals i l'ús de la via injectada per al consum.
Activitats de normalització social i educatives amb persones drogodependents.
Finalitat: Afavorir la incorporació social, fomentar hàbits saludables i impulsar l'autonomia i l'autoorganització, i oferir a persones drogodependents una alternativa constructiva a la presència a una zona calenta.
Seguiment socioeducatiu de persones drogodependents a diferents espais.
Finalitat: Acompanyar processos de normalització social i fomentar millores en l'autonomia de les persones drogodependents.
Seguiment socioeducatiu de familiars (mares, pares, parelles, etc.) de persones drogodependents, realitzat per l'Equip municipal sobre drogues.
Finalitat: Potenciar processos de cura i protecció de l'espai familiar, fer mediació en cas de conflicte, i potenciar un entorn el més saludable possible.
Activitats ocupacionals adaptades a la situació de persones drogodependents de millora de l'espai públic.
Finalitat: Oferir una alternativa constructiva a conductes de risc, millorar l'espai públic i donar una imatge positiva de les persones drogodependents.
Treball educatiu a punts calents amb persones drogodependents en paral·lel a un de sensibilització i mediació amb equipaments i establiments de la zona.
Finalitat: Contenir, prevenir, fer mediació o pal·liar conflictes, entre el grup de persones drogodependents i entre aquest i la resta de la comunitat. |
L'Ajuntament ha enllestit les obres de remodelació de la Biblioteca Maria Mercè Marçal, una actuació que es presentarà al públic en el decurs d'una jornada de portes obertes que està prevista per a després de la Festa Major
Torregrossa ha decidit donar continuïtat a les activitats del Parc de Nadal durant tots els caps de setmana de gener i febrer, un cop finalitzades les pròpies de la temporada de vacances nadalenques, segons va explicar ahir l'alcalde del municipi, Josep M. Puig.
Les activitats del Parc de Nadal, que es duen a terme en la sala de l'edifici Sociocultural, es van iniciar el d ia 23 de desembre fins aquest dimecres, amb un programa d'activitats i tallers, compaginats amb diferents atraccions infantils.
Segons Puig, el Parc sol tenir una bona acollida per part dels pares i mares del municipi, que agraeixen poder disposar d'un espai en el qual la quitxalla es pugui entretenir, per la qual cosa des del consistori es va creure que seria una bona iniciativa poder donar continuïtat a la proposta de lleure durant els caps de setmana, en una època de l'any en la qual no hi ha gaires alternatives per als més petits i les famílies.
Obres de remodelació de la Biblioteca Maria Mercè marçal
En un altre ordre de coses, l'Ajuntament ha enllestit les obres de remodelació de la Biblioteca Maria Mercè Marçal.
Una actuació que ha permès construir uns nous serveis, habilitar una sala per reunions i actes de petit format, així com un accés a la sala d'actes de l'equipament cultural.
Tot plegat l'Ajuntament ha dut a terme en els darrers nou anys, un seguit de millores substancials en la Biblioteca i els accessos a l'equipament, que data de l'any 1973.
L'ajuntament ha rebut un ajut de 15.000 euros de la Diputació que ajudaran a finançar la inversió de 40.000 euros que el consistori ha hagut de fer en l'obra. |
¿Com és que encara ens resulta estrany que una nena vulgui ser conductora de camió?
¿O que el desig d'un nen d'esdevenir mestre d'educació infantil sigui poc comú en la nostra societat?
El concepte de coeducació està molt lligat al d'igualtat i fa referència a la necessitat d'oferir una educació idèntica i comuna per als dos sexes, respectant-ne, a més, les diferències.
Lamentablement aquest concepte és molt desconegut per molts professionals de l'educació, tot i saber que cada cop hi ha més dependència de les famílies i de l'alumnat envers el professorat, creixent a un ritme exponencial.
L'escola ha d'estar preparada per treballar les desigualtats i superar, entre altres aspectes, l'androcentrisme present en els continguts, en el llenguatge i en els mètodes educatius.
Actualment estem en una contradicció amb la pretesa economia del llenguatge perquè valorem totes les capacitats lingüístiques i, per economia, excloem el gènere femení.
Cal adoptar mesures correctores com utilitzar desdoblaments (nenes i nens, mares i pares) i substantius col·lectius (alumnat, professorat, famílies).
Sovint sentim a parlar del gran model innovador centrat en les competències, les intel·ligències múltiples i l'educació emocional, per exemple.
Però no he sentit a ningú defensar el nostre sistema educatiu com un exemple de referència coeducativa.
Se'ns oblida que més enllà del currículum escolar hi ha la interacció entre les persones.
M'agradaria que quan es parlés d'educació, ja sigui al Consell General o en qualsevol grup de discussió, es pogués debatre entorn del currículum ocult, és a dir, les pautes i valors inconscients que es transmeten en la pràctica escolar i que perpetuen les normes socials establertes en coeducació, diversitat i igualtat.
Per eradicar el desequilibri cultural, cal evolucionar com a societat, deixar-la de contemplar com a patriarcal i escriure pàgines més enllà de l'escola mixta.
Segons un estudi del Consell Comarcal del Bages elaborat l'any passat, més de la meitat de les famílies mostren un estil autoritari davant la resolució de conflictes.
En canvi, la majoria dels infants tenen clar que el diàleg és la millor manera de solucionar els problemes, encara que desconeixen les estratègies necessàries per aconseguir-ho.
S'hauria de preveure la implantació d'un o una responsable en cada centre per al foment de la coeducació, així com el suport a la formació dels docents.
Diverses escoles i instituts catalans desenvolupen projectes específics que van des d'actuacions per prevenir la violència de gènere fins a treballs de recerca sobre el paper de la dona en la ciència o el foment de l'esport mixt, entre d'altres.
Si bé s'ha aconseguit la igualtat formal, la majoria d'investigacions posen de manifest que no ha anat acompanyada d'una igualtat real.
En les relacions socials es continuen mantenint moltes formes de discriminació acceptades perquè estan arrelades en els individus i es fonamenten en les ideologies socials.
Som com Som tindrà l'oportunitat de presentar un projecte per donar una primera resposta educativa i pedagògica, concretament el dia 19 d'aquest mes, al ministre d'Educació i Ensenyament Superior.
L'escola ha assumit el paper educador que abans realitzava la família i esdevé el mitjà més autoritzat per lluitar contra qualsevol tipus de discriminació, sexisme o violència.
Hem avançat en igualtat de sexe, no de gènere, ni de capacitats, ni de diversitat, ni molt menys d'igualtat real i efectiva.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Aparcament dissuasori al terreny del carrer Hortes.
La Xarxa Vendrellenca ha presentat una proposta als grups municipals de PSC, CIU i ERC, Si es pot, Som Poble, Partit Popular i Ciutadans per la creació d'un aparcament dissuasori al barri de la carretera de Valls i la construcció d'un parc per als veïns de la zona.
La nostra organització a instancies de la associació de veïns de la Carretera de Valls Nord, va enviar als grups una proposta de moció per que el solar destinat a zona verda que hi ha als entre els carrers Hortes, Santa Anna i carretera de Valls, es converteixi en un aparcament dissuasori per reduir la manca d'aparcaments públics al municipi i es fiqui un parc on la canalla del barri pugui jugar.
La nostra proposta és un contraproposta, a la presentada per al govern local als pressupostos d'aquest any, que vol destinar 400.000 € el 33 % del pressupost d'inversions municipals al pavimentat dels terrenys del Botafoc, una zona verda on ara hi ha un aparcament provisional, i on a traves del procés participatiu del Pla de mobilitat els ciutadans i ciutadanes de la vila van decidir que es destines aquest espai a construir un gran parc urbà
La nostra organització considera que l'espai del Botafoc es un punt idoni per tenir un gran parc urbà donat que es un eix indispensable per unir amb una catifa verda el mar i la muntanya a traves de la riera de la Bisbal i el torrent del Cullerer; nosaltres considerem que destinar diners altra cossa que no sigui aquesta en aquest espai, es trencar la voluntat popular de la gent, en que va participar en el Pla de mobilitat.
Donat que la nostra proposta es fa en terrenys destinats a zona verda i per tal de no incomplir la llei, des de la nostra organització i a traves de la moció que hem presentat, hem sol·licitat que es faci una modificació del POUM per destinar a aparcament part de l'espai de la zona verda que proposem donat que creiem que aquesta zona es molt millor per tenir un aparcament i que a traves d'aquest projecte de construcció d'un parc pot ser una bona proposta per fer un projecte integrador per aquest barri.
Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a [EMAIL]
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Ryan Toolson és un especialista anotant tirs lliures.
Això ho ha anat demostrant durant la seva carrera i sobretot a Manresa, on aquesta temporada ha igualat el rècord de Nacho Ordín, que, quan jugava a les files del Granada el 2002 va acumular un 70/70 en tirs des de la línia.
Aques dijous, l'escorta ha ensenyat a llençar tirs lliures al seu fill Asher, en un moment familiar al Nou Congost.
En un vídeo publicat pel cap de comunicació del club, Damià Badia, es veu com primer anota el jugador i, posteriorment, el seu fill, que ja apunta maneres com a successor de Ryan.
Ryan Toolson ensenyant al seu fill Asher com llançar des dels 4,60. pic.twitter.com/iLKNkYrc2a |
Transformers: La era de la extinción, el quart lliurament de la taquillera saga dirigida per Michael Bay, lidera les nominacions als Razzie, els coneguts com a anti-Oscars que premien el pitjor de l'any cinematogràfic.
Com ja és tradició, un dia abans que l'Acadèmia de les Arts i les Ciències cinematogràfiques de Hollywood anunciï a bombo i platerets els seus nominats, els Razzie llancen la seva llista amb els candidats a gaudir del dubtós honor de veure's reconeguts com la cosa més lamentable del cinema estrenat el 2014.
I la gran favorita és 'Transformers: La era de la extinción', la cinta de Michael Bay que va recaptar més de mil milions de dòlars en taquilla i que acumula fins a set nominacions: pitjor pel·lícula, pitjor director (Bay), pitjor guió, pitjor seqüela, pitjor actriu secundària (Nicola Peltz) i pitjor actor secundari (Kelsey Grammer).
Entre els nominats destaquen també Cameron Díaz, que té quatre candidatures per les seves tasques a 'Sex Tape', 'No hay dos sin tres', 'Annie' i 'Mil maneras maneras de morder el polvo' i Seth MacFarlane, el director, protagonista i guionista d'aquest absurd 'western' amb el qual acumula tres nominacions.
En aquesta edició destaca la creació d'una nova categoria, premi a la redempció.
Un guardó que pretén reconèixer antics guanyadors del Razzie que han redreçat el rumb amb les seves últimes tasques.
Els Golden Raspberry, creats el 1981 pel crític de cinema John Wilson, es lliuraran a la gala que tindrà lloc el dissabte 21 de febrer només un dia abans de la cerimònia dels Oscars.
La llista completa de nominats als Razzie 2015 és la següent:
Qualsevol combinació de robots, actors o actors robots a 'Transformers: La era de la extinción'
Ben Affleck, guanyador del Razzie per 'Gigli' i Oscar amb 'Argo'
Mike Myers, guanyador del Razzie per 'El gurú del buen rollo' i director del documental 'Supermensch: The Legend of Shep Gordon'
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El cap de llista d' ERC al Congrés per Barcelona, Gabriel Rufián, s'ha dirigit al rei Felip VI, que estarà aquest dilluns a Barcelona amb motiu del lliurament dels premis Princesa de Girona: "Si està tan preparat que es presenti a les eleccions.
Ho ha dit en un acte d'ERC aquest diumenge a la tarda a Lleida, acompanyat pel vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Salut, Alba Vergés; la portaveu del partit, Marta Vilalta, i l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.
Rufián també ha assegurat: "No hi ha cap independentista, cap republicà, hagi votat el que hagi votat, que sigui el nostre adversari", i ha defensat que la gent del seu partit seguirà amb els braços oberts.
Aragonès ha dit que el 10N es podrà triar "entre els partits del 155 permanent i el silenci, o l'independentisme republicà del diàleg, la negociació, l'amnistia, l'autodeterminació i la república catalana".
Ha respost a les paraules del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha dit que ERC és "un llop amb pell de xai", i l'ha acusat de voler dividir als independentistes, després del que ha demanat que deixin de mentir.
"Ens ataquen, intenten manipular, intoxicar i dividir-nos, per això tenim molt clar qui és l'adversari", ha sostingut el vicepresident, que ha animat a omplir les urnes de groc republicà, en les seves paraules.
La consellera Alba Vergés ha assegurat que al PP el molestava que lluitessin perquè tothom tingués els seus drets, però al "PSOE el molesta que" els independentistes compleixin els seus compromisos.
"Què ve a fer el Borbó a Barcelona?
Hem posat en escac el règim del 78.
A nosaltres ens volen sentenciats a presó i exiliats", que ha donat suport als treballadors de l'Hospital Sant Pau de Barcelona que van protestar contra una visita del president del Govern, Pedro Sánchez, a un dels policies ferits en els disturbis. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Colau va dir a la campanya que no seria alcaldessa amb el suport de Collboni i Valls.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Manuel Valls ha incorporat en la nostra manera d'entendre el món polític un nou concepte: fer les coses a canvi de res.
Ell va donar els seus vots a Ada Colau per impedir que a Barcelona hi hagués un alcalde independentista.
Lògic, no?, diuen alguns militants enfervorits dels comuns.
Si era a canvi de res, si era un regal altruista, per què havia de rebutjar-lo?
En el món públic, fora de la intimitat de la família i dels amics, hi ha ningú que regali res sense esperar res a canvi?
El concepte és interessant: donar per donar.
Però en realitat és una versió actualitzada dels tòpics cristians o d'una mostra més d'aquesta banalització que ens encalça a tots i en tots els ordres de la vida?
És com aquells que surten a la televisió i ens volen fer empassar que és natural una conducta anòmala.
Ada Colau i el grup que lidera van obtenir menys vots que la candidatura d'Ernest Maragall i ERC.
A partir d'aquí, els partits polítics convencionals, 'la casta', ens tenen acostumats a pactes i contubernis de tota condició.
Però alguns babaus no ens esperàvem que els comuns entressin de manera tan poc delicada en el mateix joc per obtenir l'alcaldia de Barcelona, per assolir el poder, el poder, el poder...
I fer-ho amb un donatiu 'a canvi de res' d'un personatge tan funest com Manuel Valls.
I fer-ho, també, o més i tot, amb la col·laboració de Collboni i els socialistes.
Ben mirat, Colau també va fer un regal immens al PSC els dies posteriors a les eleccions.
No sé si va ser a canvi de res o com a permuta d'alguna cosa que sabrem els quatre anys vinents.
La seva insistència a dir que es posessin d'acord Maragall i Collboni per fer un pacte progressista es va convertir en un emblanquiment de les polítiques socialistes que a mi em va semblar infame.
El regal de Colau no sé si era a canvi de res, però que Colau oblidés intencionadament que el partit de Collboni ha fortificat l'estat actual de les coses (corrupció, desigualtat, falta de llibertat, rescats bancaris i un llarg etcètera) em sembla pitjor que acceptar l'obsequi presumptament desinteressat de Valls.
La jugada de Colau és lletja; ara que ja han passat uns quants dies ho podem dir sense subterfugis, encara que els fidels de Colau em posin immediatament al cantó que a ells els interessa.
Perquè els socialistes no són més d'esquerres que els d'ERC.
Que Esquerra ha fet polítiques conservadores des que és al costat de convergents i postconvergents és veritat (la llei Aragonès sembla que va en aquesta maleïda direcció i haurem de fer-hi front); que col·locar Ernest Maragall (un trànsfuga dels socialistes) com a cap de llista per Barcelona és una jugada obtusa sembla que ho veiem només uns quants; però oblidar que el PSOE és el partit dels GAL, del retoc de la constitució per a afavorir els bancs, dels desnonaments, de l'aval que ha donat a la desigualtat del capitalisme és una hipocresia indigna d'allò que prediquen els comuns.
D'una altra banda, si Colau volia un pacte de tres bandes i els altres dos s'excloïen mútuament, per què triava Collboni en comptes de Maragall, que havia obtingut més vots i, per tant, tenia més suport popular?
La resposta la sabem tots: els comuns (amb aquest pes que hi té la vella i rància ICV) volien el poder, el poder, el poder...
Perquè diuen que ells i només ells faran polítiques socials; perquè diuen que ells i només ells poden acabar allò que van començar fa quatre anys; perquè diuen que ells i només ells poden evitar que el conflicte amb Espanya... (perdoneu, sobre això no entenc ben bé què volen dir i, per tant, no acabaré la frase).
Colau va dir a la campanya que no seria alcaldessa amb el suport de Collboni i Valls.
Però no ha mantingut la paraula.
Ara ella és alcaldessa i forçarà Maragall i els republicans de l'ajuntament de la capital catalana a decidir entre fer oposició o tenir un paper secundari tot i haver obtingut més vots que ella.
Com a jugada política seria digna d'aplaudiments eterns si no fos que tot això no ho ha fet a canvi de res.
Ben al contrari, ho ha fet a canvi d'una cosa sovint etèria, que la dreta (on incloc els socialistes, és clar) mai no ha arribat ni a concebre.
Em refereixo a la coherència ètica de l'esquerra.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha reclamat aquest dilluns a JxCat i la CUP "celeritat" per tancar un pacte a tres que desencalli la legislatura, i ha rebutjat absolutament repetir eleccions davant una eventual falta d'acord.
En roda de premsa després de la reunió del partit, ha constret les altres dues formacions independentistes a "resoldre els inconvenients tan ràpid com sigui possible" per formar ja un Govern que comenci a desenvolupar polítiques.
ERC no entra en si Jordi Sànchez (JxCat) segueix sent el candidat adequat o si JxCat hauria de proposar altres noms, i només demana que es resolgui ràpid: "El que demanem és celeritat, ja sigui amb la proposta de nom actual o amb un altre.
No posem en dubte el nom que hi ha damunt de la taula".
L'inconvenient que fins a hora presenta la CUP és que rebutja el pacte de legislatura que li ofereixen ERC i JxCat, mentre que el que presenta JxCat és que els dos candidats a la Presidència que ha plantejat tenen problemes judicials que dificulten la investidura.
ERC no entra en el detall sobre com han de resoldre un i un altre grup els respectius inconvenients que presenten, però sí adverteix que han de resoldre's: "El país no pot esperar més.
No serà per ERC que no ho n'hi hagi".
Sabrià també ha reivindicat a ERC com a mediador: "Tirem d'un costat i d'un altre per aconseguir un Govern efectiu i de manera immediata", i ha assegurat que les converses segueixen obertes.
Preguntat per que la defensa de Jordi Sànchez apel·li de nou finalment al Tribunal Suprem en comptes del Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH) d'Estrasburg com havien previst, Sabrià ha dit que respecten les decisions jurídiques, però que la premissa sempre és la mateixa: "Celeritat en els passos que es vagin donant".
"No som ningú per decidir l'estratègica jurídica dels altres.
El que sí pensem és que el país té pressa i no es pot esperar", i ha recordat que ja han passat dos mesos i mig des de les eleccions.
Després d'uns dies en què Carles Puigdemont i l'exconsellera Clara Ponsatí no han descartat noves eleccions per desencallar la situació, ERC les rebutja per complet: "Seria una irresponsabilitat.
Sabrià ha explicat que formar un nou Govern té uns incentius als quals no es pot renunciar, com protegir els professors, materialitzar la Renda Garantida de Ciutadania i defensar els drets civils, i ha conclòs que sense Executiu no es podran fer "polítiques republicanes ni república".
L'ANC va organitzar una manifestació aquest diumenge en la qual es va mostrar molt crítica amb els tres grups per no haver subscrit encara un acord ni haver implementat la República, però Sabrià ha evitat polemitzar i ha dit que ERC coincideix en el diagnòstic de formar Govern ja.
"Volem un Govern com més aviat millor.
Sempre ens agrada fixar-nos amb les coincidències", ha resolt Sabrià sobre l'ANC, en la marxa de la qual van participar 45.000 persones segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els ports de Palamós i Roses han participat aquesta setmana a la fira de creuers Seatrade Med de Lisboa.
A més, Costa Brava Cruise Ports, amb el títol «Ports petits, gran destinació turística», també hi ha presentat les instal·la cions portuàries i el potencial turístic de la Costa Brava a la indústria creuerística mostrant l'oferta cultural, gastronòmica, esportiva i d'oci de les comarques gironines.
L'objectiu de la trobada era donar a conèixer els serveis de les instal·lacions portuàries i l'oferta turística de les destinacions a les companyies de creuers, associacions, touroperadors i agents.
Tant la Generalitat com les diferents institucions locals participants s'hi van comprometre a refermar i treballar pel creixement de l'activitat creuerística a la Costa Brava i a les Terres de l'Ebre, destinació també present a la fira.
En aquest sentit, el gerent de Ports de la Generalitat va voler destacar «el paper de la Costa Brava, que aquest any preveu xifres rècord de passatgers i escales i que té potencial per créixer de manera sostenible». |
Location: Pl. de Gal·la Placídia, 12 Barcelona |
El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa ofereix la programació de cursos per a aquest mes de febrer:
Vegeu tota la informació i el formulari d'inscripció a l'aula CRAI-Formació d'usuaris: Informació i Inscripcions als cursos de formació del Campus Virtual de Formació de la Universitat.
Recordeu que també podeu demanar cursos a mida sobre qualsevol tema o recurs relacionat amb la Biblioteca des del Campus Virtual, anant al taulell d'informació del CRAI Biblioteca o trucant al telèfon 93 402 19 64.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Dies: dijous, dia 18, i divendres, dia 19 de setembre
Tindrà lloc la tercera edició de les Jornades de Proliferació Cel·lular i Càncer, organitzades pels doctors Silvia Fernández de Mattos i Príam Villalonga, membres del grup de Biologia Cel·lular del Càncer de l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut, IUNICS (CAIB-UIB).
Les jornades tenen un caràcter internacional, ja que la meitat de ponents provenen d'universitats i centres de recerca d'arreu del món.
L'objectiu és crear un marc idoni per al foment de la col·laboració científica entre els investigadors de les Illes Balears i els científics convidats, com també contribuir a la formació d'excel·lència dels investigadors de les Balears en l'àmbit de l'oncologia amb la presència de destacats experts internacionals en el camp de la biologia cel·lular del càncer.
El programa científic cobrirà un ampli ventall d'aspectes de la recerca oncològica, des de la regulació de mecanismes cel·lulars bàsics (control de la proliferació cel·lular, epigenètica del càncer, anàlisi de l'adhesió cel·lular) a d'altres més translacionals (control de la invasió tumoral, noves estratègies terapèutiques en diferents models tumorals).
Entre els ponents destaquen el doctor Shaun B. Thomas, del Guy's, King's and St.
Thomas' School of Medicine de Londres; la doctora Purificación Muñoz, de l'Institut Català d'Oncologia (Barcelona); el doctor Francisco Vega, del Randall Institute, King's College de Londres; o el doctor Clemens Franz, de la Universitat de Karlsrühe (Alemanya).
La inauguració anirà a càrrec del doctor Jordi Lalucat, vicerector d'Investigació de la UIB; i la doctora Silvia Fernández de Mattos, grup de Biologia Cel·lular del Càncer, IUNICS-UIB. |
Miquel Garrell ha mort a l'edat de 93 anys aquest dilluns, 12 de juny, a Sant Cugat.
Membre fundador de la Penya Regalèssia, Garrell va ser distingit com a fill predilecte de la ciutat, al costat dels 47 membres de la Penya, al desembre del 2014.
Una entitat amb més de 75 anys d'història que ha estat indispensable per mantenir vives les tradicions i el patrimoni de la ciutat, amb la qual va ser pregoner de la Festa Major del 2014.
Miquel Garrell també era membre de la Societat Coral La Lira, amb la qual va ser distingit amb la Medalla d'Or de la ciutat.
Garrell era el President d'Honor de l'entitat, a la qual en va ser cantaire durant més de 70 anys.
A més, s'encarregava del manteniment del rellotge del Monestir.
La vetlla serà aquest dimarts, 13 de juny, al tanatori de Sant Cugat, mentre que el comiat serà dimecres, a les 10 hores, al Monestir de Sant Cugat. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Malgrat les previsions que apuntaven vers una sessió crispada, el ple va transcórrer amb una gran tranquil·litat i amb maneres gairebé versallesques.
Únicament, la darrera moció relativa a la retirada de les estufes de l'espai públic va escalfar l'ambient.
La sessió estava precedida per una setmana de fortes polèmiques polítiques relatives a la quantitat pagada per l'anterior equip de govern en la compra d'Artextil, les eventuals irregularitats en l'ascens de Nani Valero, portaveu de la Crida per Sabadell, denunciades per CC.OO i la designació de Juanjo Cáceres, parella sentimental de la tinent d'alcalde de Podem, Marta Morell com assessor de la Diputació de Barcelona, després d'haver estar rebutjada per l' Ajuntament de Sabadell.
Amb aquests precedents tot semblava indicar que s'assistiria a un ple molt dur i crispat.
Tanmateix, va succeir tot el contrari.
Dels 14 punts de la part resolutiva de l'ordre del dia, la majoria de dictamens han estat aprovats per unanimitat i només cinc ho han estat amb l'abstenció de la Crida o de Junts per Sabadell.
Sembla, doncs, que els nostres edils reserven les picabaralles, les desqualificacions i les acusacions per als mitjans de comunicació.
D'aquesta manera, s'ha aprovat per unanimitat –per a satisfacció de Lourdes Ciuró impulsora del projecte- el dictamen sobre el balcó del Ripoll a l'entorn de la zona de Covadonga.
Amb l'abstenció d'Esquerra, s'ha aprovat la suspensió de les llicències per a usos recreatius, comercials, associatius, residencials i religiosos.
Crida per Sabadell ha donat la nota discordant, però sense escarafalls, a l'abstenir-se en l'aprovació de la Declaració d'emergència climàtica que ha considerat "insuficient", en paraules de Maties Serracant.
Aquestes formes versallesques han continuat en el debat de les mocions de l'entitat Moviment Veïnal del Sud en contra de la foneria Suñer, de Junts sobre la millora de l'accessibilitat al barri de Cifuentes, aprovada per unanimitat, com també ho ha estat la del PSC, referida al rebuig a la suspensió d'alguns jutjats de violència contra la dona i la d' ERC per modificar el Reglament Orgànic Municipal ( ROM ) per tal d'incloure el vot telemàtic per malalties prolongades, maternitat o paternitat.
Així mateix, s'aprovà la proposició de Cs, relativa a incentivar el cens d'animals, amb només l'abstenció d'Esquerra.
L'únic punt que ha desfermat una certa polèmica ha estat la moció de la Crida, a la que finalment s'ha afegit com proposant Esquerra, que demana l'eliminació d'estufes en les terrasses dels bars.
La resta de grups han votat en contra argumentant que el període de transició per treure-les, dos anys i mig, era massa curt i proposaven que fos de cinc anys, a l'igual que l' Ajuntament de Barcelona, donat el prejudici que podria provocar en el sector de l'hostaleria.
Aquí, el portaveu d'Esquerra, Gabriel Fernàndez, es mostrà més exaltat que els inicialment proposants de la moció, a l'acusar els grups que es posicionaren en contra de caure en la flagrant contradicció d'haver signat l'esmentada Declaració d'emergència climàtica alhora que rebutjaven una mesura pràctica per a dur-la a terme.
El to acusatori i abrandant de l'edil ha provocat la rèplica d'Adrián Hernández, portaveu de Cs, qui afirmà que el plenari havia transcorregut amb tranquil·litat fins la posada en marxa del que anomenà irònicament "factoria demagògica Gabriel SL".
El regidor al·ludit, visiblement indignat, va respondre que no es rebaixava al nivell del portaveu de Cs.
Aquest alineament d'ERC amb la Crida segurament provocaria una gran satisfacció en Lourdes Ciuró, qui assoleix com objectiu estratègic presentar-se com la força moderada i pactista dintre de l'àmbit de l'independentisme local enfront de la radicalitat i el maximalisme d'Esquerra i la Crida.
Per la seva banda, Jesús Rodríguez (PSC), també ha emprat un to agre al recordar que, durant els quatre anys que els proposants havien governat, no se'ls havia acudit prendre aquesta mesura.
Per cert, ja que parlem d'aquests temes, l'exalcalde, Juli Fernàndez, només va intervenir en tot el plenari per demanar a l'alcaldessa que apagués l'aire condicionat, en ares a la suficiència energètica, que aquesta havia posat en marxa per l'inusual elevada temperatura per a un mes de febrer i a petició d'alguns assistents al plenari.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
La carretera N-260 ha quedat tallada aquest dijous al matí al terme municipal del Pont de Bar a causa d'una esllavissada de roques, en el marc del temporal Gloria que afecta tot Catalunya.
Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, el tall viari s'ha notificat passades les 10 del matí, al quilòmetre 212 de l'Eix Pirinenc.
Per causes que es desconeixen, unes pedres s'han precipitat a la via i s'ha decidit tancar-la com a mesura de precaució.
Es preveu que no es pugui reobrir la via, com a mínim, fins aquest vespre.
En cas que s'obri, serà de manera provisional amb pas alternatiu, mentre se segueixi treballant per estabilitzar el terreny, on encara hi ha perill d'alguna altra caiguda de roques.
Tècnics de Conservació de Carreteres del Ministeri de Foment s'han traslladat fins al lloc dels fets per començar a retirar la terra i les roques que s'han precipitat a la calçada.
Un dels fets que dificulta els treballs és que també ha cedit la malla de protecció que hi havia en aquest punt i que ha quedat embolicada entre la runa.
Una màquina excavadora i diversos camions de transport de terra hi estan treballant per netejar la via.
A més a més, a aquesta esllavissada se n'hi ha afegit una altra que s'ha produït a poca distància; concretament al quilòmetre 217, a prop d'Arsèguel.
En aquest cas, al migdia la via ja estava pràcticament netejada i es donava pas alternatiu als conductors.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'alcaldessa, Marta Felip, diu que la capacitat inversora està garantida i manté que estan negociant els nous comptes amb l'oposició
Figueres.-L'Ajuntament de Figueres ha liquidat el pressupost de 2016 amb 3.949.353,97 euros de romanent positiu.
L'alcaldessa, Marta Felip, ha assegurat que es tracta de la millor dada des de l'any 2011 i insisteix que la capacitat inversora del consistori està garantida.
En aquest sentit, ha remarcat que el nivell d'endeutament se situa en el 50,39%, tres punts per sota que al 2015 i 50 punts menys que al 2012, l'any que va registrar la pitjor dada amb un percentatge del 100,2%.
Pel què fa als nous comptes, Felip ha admès que a hores d'ara treballen amb pressupostos prorrogats però reitera que estan negociant amb l'oposició i que ja s'han reunit amb dos grups.
"Nosaltres presentem un pressupost de base obert a les seves aportacions", afirma.
En aquest sentit, ha acusat a Pere Casellas (PSC) i Manuel Toro (UDC) d'actuar en una "realitat paral·lela perquè parlen d'una situació que nosaltres no veiem a l'Ajuntament".
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, assegura que la ciutat pot afrontar el futur amb optimisme.
Ho constaten, afirma, les xifres econòmiques de la liquidació del pressupost de 2016.
Segons aquestes, l'Ajuntament ha tancat el darrer exercici amb gairebé 4 milions d'euros de romanent de tresoreria positiu.
Felip remarca que es tracta del millor resultat des del 2011.
A més, les dades situen el consistori ben lluny dels 9 milions negatius registrats aquell mateix any.
Pel què fa a l'endeutament, la xifra se situa en el 50,39% molt per sota del 100,2% del 2012 i tres punts inferior al que la ciutat va registrar al 2015.
A la presentació del tancament de l'exercici, Felip també ha destacat els resultat pressupostari ajustat (la diferència entre ingressos i despeses) que se situa en els 6.868.173 euros positius.
Per Felip aquestes xifres no fan més que constatar que l'Ajuntament gaudeix de bona salut i que les propostes d'inversions que s'han anunciat "en cap cas passen per fer volar coloms perquè tenim capacitat inversora".
L'alcaldessa també s'ha referit a les negociacions amb els grups de l'oposició per a poder aprovar el pressupost per aquest 2017.
Felip ha admès que s'han hagut de prorrogar els comptes de 2016 però ha dit que la ronda de converses ha començat.
"Ens hem reunit amb dos grups", ha precisat.
"Nosaltres plantegem un pressupost de base però obert a les peticions que es puguin incorporar els altres grups per poder arribar a consens", ha afegit.
Inversions previstes i el Museu del CircMalgrat això, Felip ha dit que hi ha un seguit d'inversions a les que no volen renunciar.
Entre les línies vermelles marcades pel PDeCAT, hi ha la millora de carrers i el pavelló poliesportiu.Sobre el futur Museu del Circ, ha assegurat que "és un projecte en el qual apostem" i "hi ha d'haver diners en aquest pressupost per veure si encaixa a la Casa Nouvilas o s'ha de buscar una nova ubicació".
Tot i això, puntualitza que tindrà "recorregut" i que "ens agafarem tot el temps necessari per copsar el pols real de la ciutat en relació al projecte".
"Realitat paral·lela"En referència a la proposta llençada ahir pel portaveu del PSC i ex soci de govern, Pere Casellas, de fer un govern sense Felip, l'alcaldessa l'ha acusat a ell i a Manel Toro (UDC) d'"actuar en una realitat paral·lela".
Al seu entendre, segueixen parlant sobre una "situació" que "no és la que nosaltres veiem" a la ciutat
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Airbnb ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona que exigeixi a totes les plataformes de lloguer vacacional el mateix nivell de compliment davant operadors il·legals, després d'una reunió d'aquest grup de treball, creat pel consistori el 2017 i a la qual ha convidat Airbnb per primera vegada.
El responsable de polítiques públiques d'Airbnb, Sergio Vinay, ha defensat en un comunicat aquest dijous que la plataforma ha treballat amb l'Ajuntament per eliminar els operadors il·legals i "assegurar que els ciutadans puguin compartir la seva llar".
"Creiem en el poder d'aquesta iniciativa però, perquè aquest grup funcioni, l'Ajuntament ha d'exigir a totes les plataformes el mateix nivell de compliment i alts estàndards", ha dit sobre la taula de bones pràctiques en turisme de l'Ajuntament.
La taula de treball es va crear al maig del 2017 amb un espai de diàleg entre l'Ajuntament --amb les àrees de Turisme i d'Urbanisme-- i plataformes de lloguer vacacional, inicialment amb cinc i sense incloure llavors Airbnb.
Airbnb considera que tots els actors --inclosos hotels, Ajuntament i Generalitat-- han de treballar junts per promoure el turisme sostenible, i ha insistit a demanar regles clares per compartir la llar i que distingeixin entre veïns i professionals.
La plataforma defensa que compartir el propi habitatge és l'alternativa més sostenible per al turisme massiu, i critica que Catalunya i la seva capital no tinguin regles clares dissenyades per a les famílies locals que comparteixen les seves llars.
Ha recordat que ha implementat una casella per identificar amb el format de la normativa els nombres de llicències dels habitatges d'ús turístic (HUT) i ha eliminat més de 5.000 operadors il·legals des de febrer del 2017.
A més, ha llançat una nova eina tecnològica que ajudarà els amfitrions a seguir la normativa de turisme a Barcelona i Catalunya, i que facilitarà a l'Ajuntament la identificació de mals actors.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Agents dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han iniciat aquest dijous el desallotjament d'un edifici de gestió municipal al barri d'Hostafrancs del districte de Sants-Montjuïc, prop de la plaça Espanya, després que l'Ajuntament de la capital catalana reclamés una ordre judicial per desocupar-lo.
Es tracta del número 24 del carrer Creu Coberta, l'únic que queda en peu dels afectats per un Pla Especial de Reforma Interior del 1994 que projectava enderrocar diversos edificis per connectar el carrer Diputació amb la de Sants, ha informat l'Ajuntament a Europa Press.
El desallotjament va començar a les 8.00 hores i la Urbana ha demanat reforços als Mossos d'Esquadra després que s'encadenessin als balcons quatre persones, que han estat alliberades per la policia catalana mitjançant una grua.
Una vintena de persones s'ha concentrat davant de l'edifici convocades pel col·lectiu ocupa del barri, i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha convocat una manifestació a les 19.00 hores davant de l'edifici.
L'edifici és de propietat privada però té cedida la gestió urbanística a l'Ajuntament des del 2007 per portar a terme el nou repartiment de parcel·les de la zona.
Segons el consistori, l'anterior govern municipal va establir que la connexió entre Diputació i carrer de Sants seria de trànsit rodat --per descongestionar la plaça Espanya i millorar l'accés a la Zona Franca-- però l'actual govern vol assegurar-se que no sigui una zona de passada intensiu de cotxes, i estudia que sigui totalment de vianants o una zona amb límit de velocitat de 30 quilòmetres per hora.
A més, està previst construir en aquest conjunt de solars un hotel de 5.065 metres quadrats que es va tramitar abans de la moratòria hotelera, un edifici d'habitatges d'uns 900 metres quadrats i un equipament municipal.
El consistori ha assegurat que se n'ha anat reunint amb els llogaters de l'edifici però ha estat impossible arribar a un acord amb ells perquè en cada trobada canviaven els interlocutors, pel que fa mesos va sol·licitar una ordre de desallotjament per fer-ho efectiu.
Els serveis socials de l'Ajuntament es van reunir per última vegada amb els llogaters de l'edifici aquest dimecres per saber a quantes persones s'hauria de desallotjar, tot i que segons fonts municipals no es va saber aportar una xifra exacta però s'ha confirmat que no havia menors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia de recursos i serveis informacionals especialment adreçada als investigadors de l'entorn de Camins realitzada en col·laboració amb la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté ( BRGF ):
Podeu consultat tots els serveis oferts per la BRGF de Suport a la Recerca. |
La recerca sobre les ones gravitacionals, en la qual participa el Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears a través de la Col·laboració Científica LIGO, ha estat reconeguda com el descobriment científic de 2017 per les revistes científiques internacionals Science, Science News i Physics World.
El reconeixement s'ha atorgat a la primera detecció d'ones gravitacionals produïdes per la fusió de dos estels de neutrons, que va ser captada el passat 17 d'agost pels detectors de la Col·laboració Científica LIGO.
El descobriment ha obert una nova era de l'astronomia, atès que per primera vegada en la història es varen combinar en una mateixa detecció ones gravitacionals i electromagnètiques.
A més, la detecció del xoc dels dos estels va permetre demostrar l'existència de quilonoves, un fenomen predit fa més de tres dècades, i va aportar noves respostes sobre la naturalesa de l'Univers.
Al llarg de 2017, la detecció de les ones gravitacionals ha obtingut també el premi Nobel de Física, el premi Princesa de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica.
A més, els investigadors de la UIB que participen en aquesta recerca a través de la Col·laboració Científica LIGO, han obtingut també diversos reconeixements, entre els quals la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma i el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. |
Tret de sortida a la campanya per a les eleccions del proper 7 d'abril.
Ahir al migdia tots els candidats de les llistes nacionals i també territorials van començar el seu recorregut pel país per enganxar els seus respectius cartells.
Així arrencava la cursa electoral de forma oficial, ja que des de fa setmanes els postulants fan acte de presència al carrer per donar-se a conèixer i començar a presentar les seves propostes.
La impaciència de tots els partits de guanyar protagonisme els dies previs a la campanya ha diluït l'inici, que extraoficialment ja fa dies que va començar.
Enguany, sens dubte, la carrera serà llarga i intensa, amb fins a set llistes per escollir a nivell nacional i 24 a nivell territorial amb sigles i cares noves a gairebé a totes les paperetes.
Només repeteixen Pere López al capdavant del PS i Josep Pintat, ara com a cara visible de la terceravia després del trencament liberal a mitja legislatura.
El PS, que surt com a principal contrincant de DA, va optar per iniciar la cursa a Andorra la Vella, amb l'esperança de recuperar la capital com a feu socialdemòcrata.
Pintat, en canvi, va fer el recorregut des de Canillo, seguint l'ordre protocolari, molt propi del lauredià.
El líder liberal, Jordi Gallardo, també va optar per la capital.
Amb les sigles L'A després de la ruptura amb Pintat a mitja legislatura, Gallardo s'enfronta als comicis amb la incertesa de com quallarà un dels aspectes més sorprenents d'aquests comicis: el signat amb els socialdemòcrates a les llistes territorials i sota el paraigües de d'Acord.
Una aliança, d'altra banda, que ha estat més ben rebuda a casa dels vermells, a qui les enquestes donen un bon resultat, mentre que les previsions pels blaus són de rebaixa després de la lluita interna que han hagut de superar els darrers mesos.
Caldrà veure, finalment, quin impacte té el gir cap al progressisme liberal que Costa i Gallardo han defensat des del principi i cap a on van els vots d'aquells perfils més conservadors.
A favor seu cal dir que finalment d'Acord és l'única marca present a totes les parròquies.
El dia 7 se sabrà si això és suficient per obtenir presència al Consell.
De fet, les desavinences internes dels liberals han fet néixer dos nous partits: terceravia i Units pel Progrés (UPA), amb Alfons Clavera de líder.
L'advocat va deixar els blaus per tenir una visió més conservadora especialement pel que fa a l'avortament i s'estrena en el camp de la política nacional sense presència a cap parròquia.
SDP, ara sota la marca de Progressistes, aposta per Josep Roig, després que Jaume Bartumeu decidís sortir de la primera línia (ocupa l'últim lloc de la nacional).
Per la seva banda, els Demòcrates, que arrenquen com a favorits malgrat el desgast de vuit anys de Govern, han aconseguit posar al capdavant la figura de Xavier Espot, que pretén ser continuista però alhora apostar per la renovació, marcant estil propi i allunyant-se de l'ombra de Toni Martí.
Amb un perfil seré i cuidador dels detalls, Espot va triar la Massana per començar la penjada de cartells, l'únic lloc on finalment no han fet llista parroquial i que ha generat més expectativa per la incògnita de a qui donaria suport CC en cas de guanyar la territorial.
Finalment, retorna a l'escenari polític Eusebi Nomen amb Andorra Sobirana (AS) amb l'experiència d'haver estat conseller general amb Andorra pel Canvi, partit amb el que es va quedar a les portes de la representació el 2011 i de ben segur que deixarà moments d'espectacle també en aquesta campanya.
Durant els dies previs ja va mostrar part de la seva manera de fer portant RTVA a la junta electoral en considerar que se li havia donat un tracte desigual –finalment el TC va negar-li la raó i ell va respondre amb una sèrie de vídeos a les xarxes socials.
Les previsions apunten a un Consell General més fraccionat que el darrer.
El principal repte dels Demòcrates és revalidar la majoria absoluta, mentre que el PS es postula com la principal formació a abatre.
Nomen i Clavera lluiten per entrar i la resta de partits podrien convertir-se en la clau de governabilitat.
Progressistes-SDP no descarta cap aliança postelectoral amb ningú, mentre que hi ha al dubte de si Liberals i PS podrien estendre la seva entesa territorial a nivell nacional si els números els permetessin governar.
Cal esperar també per saber quin suport aconsegueix arrossegar el polític més conegut segons l'enquesta del CRES: Josep Pintat.
El marcador dels vots s'ha engegat i el compte enrere ha començat.
L'Associació dels Professionals de la Comunicació d'Andorra (APCA) organitza avui el segon debat pública electoral amb tots els caps de llista nacional.
L'acte començarà a les 19.30 hores a la sala d'actes de Prat del Roure, a Escaldes-Engordany, estarà moderat pels periodistes membres de l'associació Albert Roig i Ester Pons i s'emetrà en directe per Cadena Pirenaica i Cadena SER a Andorra.
El debat es dividirà en quatre grans blocs generals (UE, economia, política social i d'habitatge i seguretat social) i també s'admetran preguntes del públic assistent.
Per tal que el debat sigui el més just possible, l'APCA ha decidit sortejar quin candidat obrirà cada punt a tractar així com l'ordre de les intervencions.
També se sortejarà la disposició de cada candidat a les taules.
Pel que fa a funcionament, cada candidat disposarà d'un minut a l'inici de cada bloc per presentar la seva proposta i després hi haurà entre 15 i 20 minuts de debat obert sense temps predeterminat per a cadascú tot i que els moderadors procuraran l'equilibri.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) comença el nou any amb un programa d'èxit garantit.
La guitarrista xinesa Xuefei Yang torna a Barcelona per interpretar el famós Concierto de Aranjuez (1940) de Joaquín Rodrigo, una de les obres més reproduïdes del repertori clàssic.
És la tercera ocasió en què la guitarrista xinesa, considerada una de les millors intèrprets de guitarra clàssica, col·labora amb l'OBC.
Precisament, el passat 2010 Xuefei Yang va enregistrar el seu tercer àlbum de la discogràfica EMI amb l'OBC sota la direcció d'Eiji Oue interpetant el Concierto de Aranjuez.
Sota la direcció d'Edmon Colomer, director titular de l'Orquestra Filharmònica de Màlaga, el programa de concerts dels propers 6, 7 i 8 de gener comença amb l'obertura d'un altre gran clàssic, La gazza ladra (1817) de Rossini, un melodrama basat en una història real que va servir d'inspiració al compositor italià.
La representació del patrimoni musical català anirà a càrrec del compositor Manel Oltra, qui enguany celebra el seu 90è aniversari.
En aquest cas, l'OBC interpretarà la seva Simfonia Esparsa (1989), una obra compromesa amb les tendències musicals del segle XX.
El programa el tanca el ballet Ma mère l'oye (1911) de Ravel inspirada en els Contes de la meva mare, l'oca de Charles Perrault que mostra la fascinació del compositor pel món infantil.
Pots descarregar-te una foto de l'OBC aquí
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA |
Barcelona, i bona part de Catalunya, van camí de patir una sequera històrica, no tant per la cruesa sinó per la quantitat de dies seguits que fa que no plou.
Són aquestes coincidències de la vida les que fan que aquest divendres, 29 de gener, la Núria Garcia Forner defensi la seva tesi.
El procés participatiu que engega avui el projecte BeWater a la Tordera i a les altres conques del Mediterrani té com a objectiu involucrar la societat en el debat sobre els usos actuals de l'aigua i elaborar de forma conjunta plans de gestió de l'aigua adaptats als futurs escenaris de canvi climàtic.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail. |
Fontajau registrarà demà al vespre (20.00h) un ple de gom a gom amb més de 5.000 espectadors per veure l'esperat Spar Citylift Girona -Perfumerías Avenida, el gran clàssic de la Lliga Dia.
Ahir al vespre amb prou feines quedaven 200 entrades disponibles per al partit, que es poden adquirir a través del web del club a preus que oscil·len entre els 8 i els 15 euros.
L'alta demanda de localitats va fer que l'Uni, amb previsió, decidís obrir l'antiga grada jove, que també està pràcticament plena, com la majoria de zones de la instal·lació.
Demà abans del partit, els integrants dels girUNIns seran a l'entrada de Fontajau (19h a 19.30h) per pintar cares amb els colors de l'Uni Girona i repartir enganxines d'aquest grup d'animació fins exhaurir les existències.
Al pavelló estaran ubicats al bloc 17, on com és habitual donaran suport incondicional a les jugadores d'Èric Surís.
El de demà contra l'Avenida serà l'últim partit de l'Spar Citylift a casa aquest 2018 perquè tot i que per Nadal la Lliga Femenina no s'atura, l'equip d'Eric Surís tindrà tres sortides consecutives: Gernika (dia 22, 18.30h); Bembibre (dia 28, 20.30h) i Gipuzkoa (dia 30, 18.00h).
L'Uni no tornarà a Fontajau fins la tarda de Reis, davant del Mann Filter (18.00).
L'Spar Citylift ocupa el segon lloc de la classificació, amb un balanç de 8-1, només superat per l'Avenida, que ha guanyat els 9 partits disputats.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Els investigadors de la mort d'una mare de 42 anys i les seves dues filles de deu anys i de sis mesos a Girona després de caure d'un tretzè pis treballen amb la hipòtesi que la dona es pot haver suïcidat i tirat a les seves dues filles des d'una finestra del pis, en què tenia un despatx amb la seva parella, han informat fonts de la investigació a Europa Press.
Les mateixes fonts han indicat que els cossos de les dues nenes s'han trobat en un punt diferent d'on ha caigut la mare, pel que poden no haver-se precipitat juntes, i al pis no s'han trobat signes de forcejaments.
La parella de la dona --amb qui compartia el despatx-- i un fill en comú de quatre anys han estat localitzats aquest dimecres a la nit, i han hagut de rebre atenció psicològica després de saber el succés.
Els fets han ocorregut al voltant de les 19.30 hores, quan la dona i les dues filles s'han precipitat des del despatx de la parella al barri de la Devesa.
Al lloc dels fets s'han desplaçat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el director de Serveis Territorials de la Conselleria d'Interior a Girona, Albert Ballesta; l'exalcaldessa Anna Pagans, i edils de l'Ajuntament.
El consistori ha convocat un minut de silenci per a aquest dijous a les 12.00 hores després de la mort de les dues nenes i de la dona, que va treballar per a l'Ajuntament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
De cara a la mobilitat a del, assegureu-vos que porteu el dipòsit ple, cadenes, roba d'abric, mòbil amb bateria carregada, aigua i menjar. https://t.co/AUTKmq9j3Q
Els Bombers de la Generalitat han efectuat un centenar de serveis per incidències relacionades amb les pluges fins a les cinc de la tarda.
La majoria dels serveis s'han dut a terme a l'àrea metropolitana de Barcelona, sobretot al Barcelonès, Maresme i al Vallès, per petites inundacions a baixos i soterranis, així com per retirar arbres i objectes de la via i elements de les façanes.
No hi ha hagut cap ferit i no s'han produït incidències remarcables.
Per la seva banda, el telèfon d'emergències 112 ha rebut un total de 379 trucades per la pluja i la neu fins les cinc de la tarda.
Els Bombers de Barcelona també han realitzat 10 sortides per la pluja des de la matinada, cap d'elles de rellevància.
El temporal també ha afectat a diverses carreteres locals de l'interior i muntanya sense afectar vies principals.
S'ha hagut de tallar l'accés a la BV-4024 (Bagà) i a la BV-5301 (Brull-Montseny).
En aquest sentit, es recomana precaució en la mobilitat a les zones afectades pel temporal de neu, a muntanya, sobretot a les carreteres locals.
Protecció Civil manté en prealerta els plans Inuncat i Neucat.
Les fortes pluges que afectaven aquest matí les comarques de Barcelona han minvat i hores d'ara no generen més incidències tot i que Protecció Civil apunta que cal mantenir la precaució a l'entorn de rius i rieres, que han incrementat cabals.
L'Agència Catalana de l'Aigua informa de cabals importants a la part baixa del riu Llobregat i del Besós, però sense perill d'inundació.
D'altra banda, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha indicat que no hi ha hagut crescudes importants.
Alguns dels registres de pluja més destacats són els 73 litres per metre quadrat que han caigut a Vallirana, 71 a Castellbisbal, 55 a Vilanova del Vallès, 54 a Sant Cugat del Vallès, 53 a Badalona, on en només mitja hora han caigut 25 litres.
La neu, que durant el dia d'avui ha afectat les comarques del Pirineu, Prepirineu i cotes altes de la Catalunya Central, s'anirà restringint progressivament al llarg de la tarda i vespre a les comarques de tot el Pirineu fins aquest dissabte al matí.
D'entre els gruixos més considerables, destaquen els 60 centímetres de neu al Cadí Nord, els 43 del Port del Comte, els 39 de Núria o els 21 de Das.
Segons el Servei Català de Trànsit (a les 21 hores) continua tallada per neu la BV-4024 per accedir a Coll Pal i en vuit vies més és necessari l'ús de cadenes.
En dues vies hi ha restriccions de de pas a vehicles de tercera categoria, la C-38 a Molló i la N-260 Ribes de Freser.
El Consell Comarcal del Berguedà ha indicat que les nevades han provocat la suspensió de sis rutes escolars a causa de l'estat de les carreteres, que han afectat 35 alumnes.
El Consell Comarcal del Moianès ha avançat, de forma preventiva, la finalització de les classes pel dia d'avui per l'acumulació de neu a les carreteres locals de la comarca i, per la seva banda, el Consell Comarcal del Ripollès ha informat de l'afectació a sis rutes escolars per afectacions a les carreteres derivades de les nevades.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Arquitectura, arts plàstiques, experimentació acústica...
La transformació de l'escena, la crisi de la representació i el gir teatral en les pràctiques artístiques i culturals.
Minimalisme, expressionisme abstracte i la crítica a la teatralitat
Pop Art: expressions "massmediàtiques", pràctiques de corporització, art, publicitat i mass media...
Art conceptual: video-art; instal·lació; art-objecte; readymade; fotografia, mail art...
Contextualització de la creació escènica contemporània
Fluxus, happenings, video-creació, presència escènica i acció...
Performance als 60 i 70: moviments minoritaris, activisme i guerrila de la comunicació...
Contextos de mediació i recepció: fires, bienals, fàbriques de creació, museus; l'actual gir educatiu en el discurs comissarial...
Es requereix una assistència mínima del 70% a classe
A- 40% Avaluació dels assajos de fonamentació desglossats en: 15% ressenya i 25% entrega del portafoli digital.
B- 50% Avaluació dels treballs pràctics a desenvolupar desglossats en: 20% logbook individual del projecte i 30% performances.
C- 10% Index presencial, participació i implicació a les aules i a les activitats proposades.
Graus de complexitat en les entregues escrites:
D- Es parla a partir d'opinions personals, sense cap altre argument / No es fa ús de la informació del curs / Es copien indiscriminadament els articles llegits / El treball no compleix els requisits mínims exigibles en un treball universitari (ordenació, coherència en l'argumentació, bibliografia, presentació...) / No es fa el que es demana.
C- Es fa ús de la informació del curs per tal d'abordar el tema proposat: s'assenyalen els temes i posicions més evidents sense aprofundir-hi.
B- Es duu a terme un esforç per treballar des de les perspectives del curs i per utilitzar la bibliografia bàsica de forma correcta a l'hora d'aprofundir en les propostes.
Es situen i contextualitzen adequadament les posicions i concepcions que subjauen als materials treballats.
A- Els temes proposats serveixen com a referència per abordar nous problemes i relacions entre les problemàtiques que tracta el curs.
Es tenen en compte altres perspectives pertinents per al tema.
Es consideren les implicacions i conseqüències ideològiques i polítiques de les posicions identificades.
L'estudiant és capaç de situar i argumentar sòlidament la seva pròpia posició.
Per aprovar aquesta assignatua és indispensable l'assistència d'un 70% de les classes.
Donat que és avaluació continuada, és fonamental que es vagin presentant els diversos treballs dins del termini establert.
En cas que no sigui així i no hi hagi una justificació major de la no presentació dels treballs parcials, aquests automàticament es computaran com un 0.
Per tant es considera una No Presentat només en el cas que no es presenti l'exercici per causes majors justificades (accident, malaltia...). |
Una família d'Amposta reclama a l'exconcessionària que pagui per tots els danys que els sismes van causar a la seva casa
Amposta.-Sis anys després de l'onada sísmica que va causar les injeccions de gas al subsòl marí, el govern espanyol publicava fa una setmana al BOE l'ordre per executar el desmantellament de les instal·lacions del projecte Castor.
Les marques pels sismes, però, continuen encara ben visibles a la casa del carrer Canàries d'Amposta on viu José Miguel Monllaó i la seva família.
És un dels nou edificis afectats per danys materials dins del procediment obert al jutjat número 4 de Vinaròs i que farà seure a la banqueta dos directius d'Escal UGS.
Tot i haver guanyat una demanda per danys i haver estat indemnitzat amb 2.800 euros per l'exconcessionària, Monllaó vol que se li abonin les despeses per reparar les esquerdes que encara van apareixent a la casa.
Vista des del carrer, res fa pensar que aquesta casa situada molt a prop de les instal·lacions de la Cambra Arrossera hagués estat una de les més afectades pels terratrèmols de major magnitud del miler que va causar el projecte Castor.
Especialment, els que es van notar més enllà de les Terres de l'Ebre i del Sénia, com el que va tenir lloc la nit de l'1 d'octubre de 2013, amb una magnitud de 4,3 graus a l'escala de Richter.
A l'interior d'aquest immoble, amb un magatzem i dos pisos que ocupen cadascuna de les dos plantes superiors, les cicatrius es multipliquen per qualsevol paret.
Al menjador, a les escales o a les habitacions.
Fins i tot, al terra de formigó de la planta baixa.Monllaó explica a l'ACN que no té cap tipus de dubte que els moviments sísmics que a casa seva van notar entre finals de setembre i principis d'octubre de fa sis anys són l'origen dels seus maldecaps.
Curiosament, en una casa de construcció força recent, concretament entre els anys 2005 i 2007.
De fet, relata que la matinada d'un dels terratrèmols de major magnitud registrats a principis d'aquell mes va estar a punt de provocar una tragèdia.
"Al primer pis dormien la meva exjove i el meu fill.
Sort que aquell dia havien de marxa a treballar més aviat i van marxar.
Però quan ens en vam adonar havien gairebé tres revoltons de doble capa que havien caigut sobre tota l'amplada del capçal del llit", recorda.Només era el començament del seu malson.
"Quan me'n vaig donar compte vaig veure que s'anaven fent esquerdes i esquerdes, coses inusitades que em cridaven l'atenció", explica.
Després d'avisar la companyia d'assegurances Plus Ultra –pagava ell la pòlissa d'un dels pisos i l'altra, a càrrec de la seva dona-, els perits descartar que es tractés de moviments atribuïbles a la pròpia estructura de la casa.
Les asseguradores es renten les mans "Com aquell dia havia passat el terratrèmol vam pensar que podia ser per això", afegeix.
Efectivament, l'informe tècnic constatava que les esquerdes no eren uniformes ni coincidien amb les zones on estan situats els elements de suport estructural o de càrrega, fet que descartava un assentament de l'edifici o defectes de construcció.
Mai fins llavors, corrobora, s'havien detectat esquerdes.
Va ser, finalment, el Consorci de Compensació d'Assegurances –qui assumeix les indemnitzacions en casos de catàstrofes naturals-, qui va acabar rebutjant la reclamació del propietari assumint que els moviments sísmics tenien origen "en una activitat industrial derivada de l'acció humana i realitzada en capes profundes de la terra", segons l'informe pericial que acompanyava la demanda presentada pel mateix veí afectat al jutjat de primera instància número 39 de Madrid el setembre de 2014, a través de l'advocat que va a posar a disposició la companyia asseguradora.Fins i tot, tècnics enviats per Escal UGS van visitar al seu domicili a Amposta per, teòricament, verificar aquests extrems.
Ja no en va tornar a saber res amb posterioritat.
De fet, l'exconcessionària en mans del grup ACS de Florentino Pérez, no es va arribar a personar a la vista oral del judici per la reclamació de danys que es va seguir en aquest mateix jutjat de Madrid i, conseqüentment, se la va declarar en situació processal de "rebel·lia".
La jutgessa que va relacioanr injeccions i sismesEmesa l'abril de 2015, just quatre mesos després que el jutjat de Vinaròs obrís la investigació per delicte ambiental i prevaricació ambiental contra una vintena de directius d'Escal UGS així com tècnics i càrrecs polítics del govern espanyol que van autoritzar el projecte, la sentència per la denúncia de Monllaó ja atribuïa, sense cap tipus de dubte, l'origen dels danys als terratrèmols que va generar "l'activitat industrial" de l'empresa al magatzem de gas submarí.
Més encara, nega explícitament que fossin causats "per forces de la natura", tal i com la mateixa exconcessionària s'entestava a pregonar als quatre vents.La jutgessa condemnava la societat controlada per Pérez a pagar 2.699,52 euros pels danys, a més de 97,16 euros per interessos vençuts a la data d'execució, així com les costes del procediment.
Justament un any després, i després de requerir al jutjat perquè s'executés la sentència, Monllaó va rebre un xec per valor de 2.800 euros al seu favor.
Uns diners, malgrat la victòria judicial, que sempre ha considerat del tot insuficients.
Calculava que els danys a cadascun dels dos pisos se situaven llavors al voltant dels 10.000 euros.Monllaó desconeix que el seu cas és un dels nou –juntament amb un altre habitatge d'Amposta, un de Sant Carles de la Ràpita, un de Sant Mateu i cinc de Vinaròs- que cita la interlocutòria del jutjat número 4 de Vinaròs inclou com a danyats pels terratrèmols que van ocasionar les injeccions de gas.
El president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i el conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, es troben a un pas de seure a la banqueta dels acusats per presumpte delicte ambiental: se'ls acusa d'haver mantingut i incrementat les injeccions de gas al magatzem malgrat conèixer que provocaven terratrèmols.Esquerdes que reapareixen"Ja seria hora que algú o altre veiés el mal que s'està fent amb això i el temps que costa poder arribar a fer alguna cosa.
Per a les persones afectades això és un caos.
Nosaltres, per exemple, som jubilats i a veure on podem arribar per pagar tot això", manifesta, escèptic, el propietari afectat.
Calcula que a fins a mitjan 2014 va haver de gastar entre 16.000 i 17.000 euros per fer front els desperfectes ocasionats, principalment esquerdes.
"S'ha anat reparant però ara surten com a dos o tres cops més", assegura, tot emfasitzant que es tracta d'una casa "nova" i que els estudis han demostrat que estructuralment va ser construïda correctament.
"És incalculable, no se si amb 70.000 o 80.000 euros ho podria solucionar", rebla.Conclou Monllaó que la seva experiència l'ha trastornat "moralment".
I responsabilitza també als diferents governs, per donar suport únicament "a aquells que tenen diners".
"Aquí ha de sortir qui ha fet el dany moral, estructural i que se n'adonin que hi ha persones darrere que podrien estar millor i ara no sabem com estem.
Crec que això s'hauria de mirar una mica millor per evitar que un altre cop ho torni a pagar més gent.
Aquesta forma d'actuar... un govern per un altre i que arribi el moment de fer un estudi, com s'han fet, i que tots diuen més o menys el mateix, que s'arribi a un acord i es pagui els danys i perjudicis a totes les persones afectades", tanca.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
David Crockett fa un salt i munta com si d'un cavall es tractés la tanca de metall que hi ha a la part posterior de casa seva a Coshquin, un petit poble agrícola a la frontera que divideix les dues Irlandes.
"Aquesta cama d'aquí és a la República d'Irlanda i aquesta altra a Irlanda del Nord", aclareix amb una sonora rialla aquest granger de pell gastada per la brisa humida i mans esquerdades pel treball de camp.
"I aquesta tanca marca la línia fronterera que parteix en dos la meva granja".
La propietat de la família Crockett ocupa més de 100 hectàrees i fa olor d'herba fresca, terra molla i excrements d'animals.
El paisatge que envolta la seva casa és de foto.
Verds i extensos prats amb bestiar pastant, camps sembrats i algun nucli d'arbres als turons que es divisen a la llunyania.
Un lloc idíl·lic del qual es va enamorar el seu avi quan va adquirir la propietat el 1911, 11 anys abans que l'antiga línia limítrofa entre comtats irlandesos es convertís en una frontera internacional entre dos països.
L'explotació de Crockett, de 57 anys, és sobretot ramadera, i la seva principal font d'ingressos és la venda de carn i llet.
Es nota que cuida molt els seus animals.
Al costat de la tanca pasta un grup d'ovelles, totes ben peculiars, ben alimentades i embolicades en una gruixuda capa de llana.
Totes porten grapada a una orella una xapa groga que indica la seva procedència, com si d'un passaport es tractés: NI (Irlanda del Nord) ROI (República d'Irlanda).
Tres burros corren pel costat irlandès i Crockett els acaricia amb afecte quan se li apropen.
Malgrat els tràmits burocràtics que suposa tenir el negoci partit en dos països, Crockett no vol ni pensar com se li complicaria la vida en cas d'un 'brexit' dur.
Els productes ramaders nord-irlandesos haurien de pagar un alt aranzel per entrar al mercat europeu, cosa que tindria un efecte econòmic devastador per als grangers com Crockett i faria els seus negocis del tot inviables.
Cada any unes 400.000 ovelles passen del Nord al Sud on són esquilades i van a l'escorxador.
El mateix passa amb un terç de la llet nord-irlandesa.
Crockett guarda la documentació dels seus animals en carpetes, els d'Irlanda del Nord, amb la inicials (NI) i els de la República d'Irlanda (ROI) / Albert bertran
Protestant i unionista, va votar a favor de mantenir-se dins de la Unió Europea al referèndum del 2016 i ho va fer juntament amb el seu pare, de 93 anys, que no va dubtar a acudir al col·legi electoral en cadires de rodes.
"La meva situació econòmica depèn en gran part de formar part d'Europa", afirma assegut ja a la cuina de la casa seva, davant una tassa de te i unes galetes.
Per si les coses al final es compliquen, Crockett, home previsor, ja té elaborat un pla B. Traslladarà tots els animals i la maquinària a la República d'Irlanda perquè gestioni la granja des d'allà el seu fill.
El veterà ramader i agricultor supervisarà el negoci i continuarà residint amb la seva dona a la casa familiar de Cushquin, ancorada en territori britànic a molt pocs metres de la tanca que avui li dona accés lliure a la República d'Irlanda.
David Crockett a la part de la seva granja on guarda la maquinària agrícola / Albert bertran |
L'Associació Professional de Controladors de Trànsit Aeri (Aprocta) ha afirmat que els Serveis de Trànsit Aeri han actuat "de manera immediata" davant de la fallada en el processament de dades que ha causat "una degradació de la informació proporcionada" pels radars del Centre de Control de Madrid.
"Tenint en compte la magnitud de la contingència, així com la seva persistència, els Serveis de Trànsit Aeri han actuat de manera immediata amb l'objectiu de mantenir la seguretat de les operacions, així com la dels passatgers que utilitzen l'avió com a mitjà de transport, i minimitzar les demores", ha manifestat Aprocta en una nota.
En aquest sentit, sosté que "a més d'aplicar els protocols de seguretat, s'ha monitorat la situació, gestionant adequadament el trànsit aeri que en aquell moment estava volant i mantenint les comunicacions tant amb la resta de dependències de control com amb l'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria, Eurocontrol".
Alhora, ha afegit que el Centre de Control de Madrid ha aplicat el Pla de Contingència dels Serveis de Trànsit Aeri (PCATS), aprovat per l'Agència Estatal de Seguretat Aèria, AESA, cap a les 10.30 hores.
"A les 12.35 hores s'ha recuperat l'operativitat completa del sistema, arribant a la normalització de les operacions entorn de les 13.00 hores", ha precisat.
"Aquesta circumstància ha causat retards generalitzats a la xarxa aeroportuària.
Alhora, s'han vist afectats els sebrevols al FIR Madrid, provocant tant demores com desviaments", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Copia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
La prospectiva utilitza els escenaris per fer pronòstics de futur.
En Jordi Serra ens explica com defineix la prospectiva aquests escenaris.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Barregeu la clara amb el sucre i el coco, i feu-ho coure en una cassola fins que agafi cos.
Amb una mànega i un broc rodó feu piles de 2 cm de diàmetre sobre una placa de forn.
Coeu-ho al forn a temperatura baixa de 25 a 30 minuts, fins que faci crosta. |
El tribunal no ha considerat provat que la víctima no fos plenament conscient de la relació i per tant dóna credibilitat a la versió del noi que va dir que va ser consentida
L'Audiència de Lleida ha absolt un jove de 25 anys que el passat 16 de setembre va ser jutjat per abusar sexualment d'una noia mentre estava dormint en un pis de la capital del Segrià.
En la sentència es fa referència a que el tribunal no ha considerat provat que la víctima no fos plenament conscient de la relació mentre estava tenint lloc, i, per tant, dóna credibilitat a la versió del noi que va dir que va ser consentida.
Fiscalia demanava una pena de set anys de presó per a l'acusat durant el judici ja va declarar que les relacions havien estat totalment consentides.
La sentència no és ferma i es pot recórrer.Els fets jutjats van tenir lloc al juny de 2014, quan la denunciant i l'acusat van anar amb un amic al seu pis després de sortir de festa.
Allà l'acusat va proposar de fer un trio i la noia s'hi va negar per mantenir relacions sexuals amb l'altre noi.
Posteriorment va denunciar que l'acusat, que havia anat al sofà, va entrar a l'habitació i la va penetrar mentre estava dormint, i que ella, quan se'n va adonar, el va fer fora al veure que no era el noi amb qui havia mantingut relacions prèviament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de Mr Fish.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Es Canar. |
Fins a 442 persones es van acostar al Teatre Principal per donar sang en la jornada solidària d'ahir, batent un nou rècord de participació
Vilanova i la Geltrú va acollir dimecres, un any més, la Marató de donació de sang organitzada pel Banc de Sang i de Teixits.
395 donacions es van fer efectives, i també hi va haver 47 oferiments de persones que en aquell moment no van poder donar sang.
També destaquen les 57 persones que no havien donat mai sang i que ho van fer dimecres per primera vegada.
La Marató s'iniciava a les 10 del matí, amb la posada en marxa del comptador per part de l'alcaldessa, Neus Lloveras; la regidora de Serveis Socials i Salut, Gisela Vargas; la regidora d'Esports i Joventut, Blanca Albà, i la cap de promoció del Banc de Sang i de Teixits Gal·la Cortel.
Lloveras va destacar que cada dia es necessiten mil donacions de sang a Catalunya, i es va mostrar satisfeta d'acollir a la ciutat una marató, com a tasca de sensibilització per promoure la cultura de donar sang.
L'objectiu, segons els responsables del BST, era superar les 328 donacions de l'any passat, i arribar a l'estiu amb bones reserves, ja que durant les vacances baixen les donacions, i, per desgràcia, augmenten els accidents.
Aquesta campanya, doncs, ha fet augmentar els baixos índex de sang existents al Banc de Sang i de Teixits, superant les previsions, i per tant des del BST es valora la jornada com tot un èxit, agraint i felicitant tots els participants i col·laboradors.
La Marató, que vol convertir la donació de sang en una gran jornada festiva, compta amb la participació d'entitats, institucions, empreses i particulars que donen suport i s'impliquen organitzant activitats lúdiques durant tota la jornada.
A les vuit del vespre es va fer el lliurament de premis del concurs de dibuix infantil amb la temàtica de la donació de sang.
Es va escollir tres dibuixos guanyadors en funció de tres categories d'edat: Educació Infantil (P3, P4 i P5), Primària I (de 1r a 4t) i Primària II (5è i 6è).
Les guanyadores van ser Maria Espachs, de 5 anys, de l'escola Santa Teresa de Jesús; Júlia Tella, de 8 anys, de la mateixa escola; i Irene Alicarte, d'11 anys, de l'Ítaca.
D'entre els tres dibuixos guanyadors, se n'escollirà un que serà el que il·lustrarà el cartell de l'edició 2017. |
Els cossos sense vida de set cristians egipcis han estat trobats a una platja dels afores de Benghazi, a l'est de Líbia, amb signes d'haver estat executats, segons han informat fonts de l'aparell de seguretat libi i veïns de la zona.
Un responsable policial ha explicat en declaracions a Reuters que els cadàvers tenien ferides de bala al cap.
"Han estat assassinats com en una execució.
No sabem qui els ha matat", ha explicat.
Fonts de les forces de seguretat han confirmat que les víctimes eren cristians egipcis.
Un egipci que viu a la zona ha explicat, en declaracions sota condició d'anonimat perquè temia per la seva seguretat, que un grup d'individus armats es van endur de les seves cases a les víctimes al mig de la nit.
Es tracta del segon cas d'execucions ocorregut des de començaments d'any a Líbia.
Al gener, un britànic i una neozelandesa van ser executats a una platja situada a uns 100 quilòmetres de la capital, Trípoli.
De moment cap grup ha reivindicat aquestes accions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A través de l'informe 'Ser estudiant universitari avui', la Xarxa Vives d'universitats fa un balanç de la percepció que els estudiants dels Països Catalans tenen de les universitats i trau una sèrie de conclusions amb l'exigència que aquests centres d'estudi s'adeqüen més a la realitat social del país.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
La Xarxa Vives d'Universitat s, associació que agrupa totes els centres superiors d'educació dels territoris de parla catalana, ha elaborat un nou informe adreçat a conèixer les condicions d'aprenentatge, d'accés i d'expectatives que generen les universitats i el retorn dels estudis universitaris.
Ho fa a través d'una macroenquesta a més de 40.000 alumnes de les 20 universitats agrupades en la Xarxa.
Tot això conforma l'estudi Via Universitària, realitzat entre 2017 i 2019, que trau una sèrie de conclusions que haurien de servir perquè els centres d'aprenentatge s'adapten més a les necessitats de la societat.
Una d'aquestes conclusions és que la universitat, diu l'informe, encara queda lluny de l'equitat.
Deien els autors de l'informe Via Universitària, els professors Antonio Ariño (Universitat de València), Miquel Martínez i Ernest Pons (Universitat de Barcelona), presents en roda de premsa, que el concepte equitat es refereix a la necessitat que la universitat s'adapte a la realitat de la societat.
«Cal no confondre-ho amb igualtat », deien, un objectiu que seria posterior al de l'equitat, en tant que està adreçat a garantir l'equivalència d'oportunitats, finalitat que només es pot assolir un cop assolida l'equitat.
En aquest sentit, alerten des de la Xarxa Vives que «la classe social predominant a la universitat és la classe alta: el 55% als graus i el 58% als màsters».
Mentrestant, només un 11,3% dels qui fan màsters pertanyen a classes socials baixes.
Percentatge més reduït en el cas dels graus, on només un 10,6% que els cursen són d'aquest espectre.
Fins i tot, aquesta divisió també s'observa segons les llicenciatures.
En branques com les ciències o les enginyeries hi ha una menor presència d'alumnes de classe social baixa.
Una altra de les qüestions que preocupa a l'associació és el fet que « poder estudiar a la universitat depèn, principalment, del suport familiar ».
Així, el 60% dels estudiants enquestats viuen a casa dels seus pares i mares.
Percentatges més propers al de països com Geòrgia (65%) o Croàcia (51%) que al de Noruega (9%).
Els pares i mares, per tant, són els qui solen finançar-los els estudis.
Concretament el 58% dels estudiants de grau i el 43% dels de màster són finançats pels pares.
En aquest sentit, només el 18,1% dels estudiants de grau i el 15,9% de màster poden estudiar gràcies a les beques.
I alhora, un 12% dels estudiants de grau i un 23,7% dels de màster es paguen els estudis treballant durant el curs.
Només un de cada quatre estudiants de grau tenen la família com a única font de finançament dels estudis.
Si sis de cada deu estudiants de grau viuen amb els pares, la mateixa proporció d'estudiants de màster s'han emancipat de la família.
En canvi, segons l'informe, « la formació del màster es consolida com una continuïtat directa dels graus i provoca un retard en l'emancipació ».
Una dada que confirma la necessitat de reforçar els estudis amb cursos posteriors a les carreres tradicionals.
Un altre dels problemes que evidencia l'estudi de la Xarxa Vives és el fet que els estudiants de classe social alta fan el doble de mobilitat internacional.
Si només un 8% dels estudiants cursen a l'estranger durant la trajectòria universitària és, entre altres coses, perquè per a nou de cada deu estudiants les dificultats econòmiques són «una barrera bastant important».
Fins a nou de cada deu estudiants diuen patir aquest entrebanc.
Tant que, segons l'estudi, els estudiants de classe social alta fan el doble de mobilitat internacional que els de classe social baixa.
Les dones formen el 62% de l'alumnat a la universitat, però la seua presència encara és minoritària a les enginyeries (32%).
Segons l'informe Via Universitària, « les carreres reprodueixen les tasques de l'àmbit domèstic marcades pel gènere ».
En aquest sentit, « les dones s'orienten cap a les àrees de salut i de cura, mentre que els homes cap a les que tenen a veure amb l'espai exterior de poder i de presa de decisions ».
Així, si els homes són majoritaris en enginyeries o en graus com ara Economia, Empresa i Turisme, les dones són més nombroses en humanitats o graus relacionats amb l'àmbit de la salut.
Aquesta qüestió de reproducció dels rols marcats pel gènere es contempla també, per exemple, en conclusions com la que s'esmenta tot seguit: «en les titulacions masculinitzades, les dones tenen una pitjor percepció de les capacitats pròpies i del reconeixement extern, el que constata l'anomenada ' síndrome de la impostora '.
Es tracta de les pors, incerteses i tensions davant la possibilitat de no complir amb les expectatives que una persona pensa que tenen sobre ella, tal com defineix el digital Cuarto Poder.
Segons les dades de la Xarxa Vives, a més, les dones empren més temps a assistir a classe, a l'estudi, a les feines de casa i a les cures de persones dependents, mentre que els homes gasten més temps en treballs remunerats i en aficions i vida social.
No és estrany, doncs, altra conclusió de l'estudi: les càrregues familiars afecten en major mesura les dones universitàries quanta més edat tenen.
Una de les bones notícies que aporta l'informe Via Universitària és que, segons les enquestes realitzades, «els estudiants tenen millors expectatives de futur que fa tres anys».
«Els estudiants trien aquelles titulacions que es corresponen amb les seves aptituds (el 82%) i amb la professió que els agrada i volen exercir (el 80%)».
El 2016, només el 40% dels estudiants pensava que els estudis li'ls serien útils per assegurar-se uns bons ingressos, mentre que ara el percentatge és del 54%.
Dins d'aquest mateix apartat també es tracta la qüestió de la participació institucional i cultural dels estudiants en la universitat.
«Un 80% dels estudiants de grau no han participat mai en cap òrgan de gestió universitari i un 78% tampoc no participa mai en assemblees o associacions».
Aquesta dada també evidencia la baixa implicació en l'activisme universitar i.
Els directors de l'estudi explicaven que dècades enrere, la participació en institucions universitàries -teatres, oci, cultura general- era molt més alta, si bé ara l'oferta d'oci fora de la universitat és molt més àmplia ara que no abans.
La gran majoria dels estudiants (82,4%) ho són gràcies a superar la tradicional prova d'accés universitari.
Al mateix temps, hi ha una forta relació entre les interrupcions dels estudis i els condicionaments socials, econòmics i laborals.
«Els fills d'estrangers i membres de famílies amb un nivell formatiu baix són més vulnerables al retard en la consecució dels estudis universitaris», diu l'informe.
El nivell social també afecta a la mobilitat en l'estranger, tal com s'esmentava anteriorment.
Un altre dels grans retards en les universitats és la manca d'una revolució digital a les aules.
«Només en un 5% de les assignatures s'apliquen metodologies innovadores», diu l'estudi, que també subratlla diferències entre titulacions.
«Mentre que les de Ciències apliquen en major mesura metodologies tradicionals, en l'àmbit de les Ciències socials les metodologies actives i innovadores presenten percentatges més alts».
En total, però, quasi en un 60% de les disciplines continuen predominant els mètodes docents tradicionals.
El percentatge més alt de mètodes innovadors es troba en l'àmbit de les ciències socials i jurídiques, superant per poc el 6%.
Una altra de les qüestions que més valora l'alumnat és la pràctica docent que incentiva la participació.
«Quan predomina la metodologia tradicional és més freqüent que l'estudiant es limite a fer allò que es considera imprescindible per superar l'assignatura.
En canvi, el predomini de la metodologia activa impulsa els estudiants a consultar llibres i materials».
Diu l'estudi que els estudiants valoren més positivament «els exercicis i les activitats pràctiques» i també l'avaluació continúa i el treball individual que no l'examen o el treball en grup.
L'estudi de la Xarxa Vives també té una mirada crítica que serveix per exigir millores en el camp acadèmic superior.
Així, constata que les desigualtats s'han vist incrementades per les conseqüències de la crisi econòmica, que també ha afectat -i molt- els estudiants.
Via Universitària adverteix que l'eixida de la crisi, «si és que es pot parlar d'un fet consolidat», es deu a la precarització d'àmplies capes socials i a la reducció de les rendes de les classes mitjanes.
És per això, i per les qüestions anteriorment explicades, que la Xarxa Vives proposa que les intervencions polítiques estiguen adreçades a l'accés equitatiu de diversos perfils i «l'eficiència en el progrés i la compleció dels graus dels estudiants que provenen d'aquests perfils minoritaris».
També fa una crida a «la introducció de polítiques compensatòries» per tal d'evitar que les classes més desafavorides queden excloses de l'ensenyament superior.
Atesa, també, la necessitat de molts alumnes de treballar per finançar-se els estudis, Via Universitària aposta per enfortir la flexibilització curricular i el calendari acadèmic per adaptar-lo a les necessitats de l'alumnat.
Tot, també, modulant un sistema de beques i taxes universitàries «perquè s'ajuste més bé a les diferències per nivell socioeconòmic dels estudiants i siga sensible a l'esforç econòmic més gran que suposa la tria d'algunes carreres o camps d'estudi».
També exigeix reforçar els processos de renovació metodològica i avançar «cap a un major equilibri en la matrícula de les titulacions més feminitzades i masculinitzades, mitjançant la visibilització de models masculins i femenins que trenquin els estereotips de gènere».
Són les conclusions perquè la universitat complesca encara més amb la seua vocació de servei social.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo. |
El Sant Martí ha guanyat el derbi contra el Poble Nou per 26 a 22 a la 14 jornada de Primera Estatal del grup D. Amb aquesta victòria els de Lorenzo Rueda són líders invictes a la classificació amb 24 punts.
El partit ha esta molt igualat en el marcador, però finalment els martinencs s'han endut els punts.
El partit entre els dos equips ha estat molt igualat tot i el domini dels locals.
Els de Rueda han sortit al partit amb un bon joc imposant-se al marcador.
Tot i això, els visitants s'han mostrat forts ofensivament i han retallat distàncies al marcador.
A la segona part, els de Sant Martí han dominat el joc i s'han acabat enduent la victòria per la mínima.
El resultat final ha donat els punts als locals, que els situa líders invictes de la Lliga.
Amb aquesta victòria els martinencs s'asseguren el lideratge i amplien distàncies amb els de Sant Quirze, el segon classificat amb 22 punts.
Els de Sant Martí Adrianenc visitarà la pista del Banyoles el dissabte 14 de desembre (18 h) mentre que els de Poblenou s'enfrontaran contra el Granollers al pavelló de la Nova Icària dissabte 14 mateix (20 h).
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha avisat aquest dissabte a Còrdova que la lluita dels Cossos i Forces del Seguretat de l'Estat contra ETA no acabarà fins que lliuri les armes, es dissolgui "formalment" i demani "perdó" a totes les víctimes que han provocat amb els seus atemptats.
Zoido ha llançant aquest missatge durant la seva intervenció en una interparlamentària del PP andalús, celebrada a Còrdova amb el títol de 'Un nou Govern per consolidar la recuperació', i en el marc d'un col·loqui, dirigit pel president del PP-A, Juanma Moreno, amb altres dos ministres andalusos del Govern de Mariano Rajoy, el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, i la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez.
Zoido, qui ha apostat per la col·laboració de tots els grups parlamentaris durant la present legislatura, per aplicar la màxima de Rajoy del "diàleg fins a l'extenuació per arribar a un bon acord", ha ressaltat que a Espanya, "fins que la banda terrorista ETA no lliuri les armes, formalment procedeixin a la seva dissolució i fins que, a més, demanin perdó a les víctimes del terrorisme", des del Govern central se'ls seguirà combatent.
Prova d'això, segons ha assenyalat, és el fet que "fa una setmana es va detenir per la Guàrdia Civil al qual era capitost d'ETA", i "a les 72 hores", a Ceuta i per la Policia Nacional, "s'ha detectat una cèl·lula gihadista que captava" menors per a la lluitar pel Daesh.
El ministre de l'Interior, qui ha alabat l'anterior gestió en matèria de seguretat ciutadana, aconseguint "índexs de delinqüència molt inferiors" als dels governs del PSOE, ha opinat que el Govern del PP ha sabut "respondre a les necessitats dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat", que, segons ha subratllat "estan perfectament preparats per lluitar contra el crim organitzat i, sobretot, per donar resposta al terrorisme gihadista, que està aclaparant" a Europa, Àfrica i als Estats Units.
Zoido, qui ha anunciat que parlarà amb els diferents grups parlamentaris "per seguir progressant" en matèria de seguretat a Espanya, ha detallat que, respecte a la lluita antiterrorista internacional, ha parlat ja amb la seva homòloga del Regne Unit, comprometent-se a col·laborar en la lluita contra el terrorisme gihadista.
D'altra banda, el ministre de l'Interior ha indicat que, per a aquesta legislatura, s'ha proposat "incrementar la seguretat fronterera", però compatibilitzant aquesta mesura amb seguir promovent una "política solidària en matèria d'asilats i refugiats", perquè "Espanya ha demostrat al llarg de tota la seva història el caràcter solidari que té", ja que coneix bé el que és l'emigració, i han estat ara el país que té més ciutadans nacionals integrats "en ONG que treballen per facilitar la integració immigrants".
Finalment, Zoido, a més de comprometre's a "seguir avançant en seguretat viària", perquè es presti "millor servei als ciutadans", ha agraït també la "difícil tasca" que desenvolupen els funcionaris d'Institucions Penitenciàries, i ha anunciat que pretén "aprofundir en la política de protecció civil", en col·laboració amb les comunitats autònomes.
Tot això, a més, vol fer-ho el nou ministre de l'Interior "aprofundint en la transparència, per guanyar en confiança i en lleialtat" entre els diferents grups parlamentaris, que és una cosa que "tant es necessita en aquestes qüestions d'Estat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Fira Occitanocàtara, que s'ha celebrat aquest cap de setmana a la vall de Lord per cinquè any consecutiu, "ha aconseguit que la gent de la vall prengui consciència de la seva particular memòria històrica", explica Jordi Rodríguez, coordinador del certamen.
Així, "ara els nens i nenes tenen una concepció nova de l'espai territorial i són conscients que compartim una mateixa cultura amb Occitània malgrat la frontera", al mateix temps que "els més petits de la vall de Lord poden explicar la història del seu poble i la seva singular relació amb Occitània", afirma Rodríguez.
Precisament un dels actes centrals de la fira ha estat la recreació, dissabte a la nit, de l'arribada dels occitanocàtars a Sant Llorenç de Morunys i l'entrega simbòlica del drap piteu a la plaça Major de la població. |
Els organitzadors dels Jocs continuen prenent mesures contra el coronavirus però l'ajornament dels Jocs no està sobre la taula
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
La decisió sobre Jerusalem ha estat sempre la pedra a la sabata dels diferents acords de pau.
S'ha deixat intencionadament al marge en un intent de protegir la volatilitat del castell de cartes que representa la ciutat sagrada.
Uns esforços que poden veure's soscavats per Trump, un president que ha fet oïdes sordes als advertiments de la resta del món.
5 de Desembre de 2017 - Félix Flores
Europa tanca les portes als immigrants africans (molts dels quals haurien de ser considerats refugiats i tenir dret d'asil per les condicions de vida del lloc del qual procedeixen) pensant que s'enfronta a una "invasió".
Però si, d'una banda, això significa no reconèixer que van ser els europeus els que van envair Àfrica, també és exagerat creure que arribaran milions de persones.
En realitat, ningú vol deixar casa seva.
5 de Desembre de 2017 - Carolina Clemente
La situació estratègica de Líbia, abocada a la Mediterrània i a tocar de la desitjada Europa, la converteix en el centre neuràlgic de les màfies que trafiquen amb persones.
No només els venen el somni d'un futur millor sinó que els converteix directament en mercaderia.
Un vídeo enregistrat per la cadena estatunidenca CNN, denuncia el que era més que un rumor.
La venda d'immigrants en una subhasta com si de maquinària es tractés.
És el periple que els seus protagonistes van haver de patir per arribar fins a Barcelona fugint dels seus respectius països d'origen.
Totes les mostres vénen acompanyades d'una guia didàctica i altre material de suport com poden ser activitats per dur a terme a l'aula o webs per ampliar la informació.
La informació, doncs, esdevé la principal eina per afrontar diferents aspectes vitals. |
Si encara no formes part de la comunitat:
Trobo que té raó, l'autora, en aquesta afirmació amb què comença el poemari.
De vegades et despertes i tens 24h per davant de blanques
Beure't els llavis sencers, a poc a poc.
Hi ha destins escrits amb faltes d'ortografia: només cal un retolador vermell per redreçar-los.
De vegades la vida transcorre en horitzontal, com quan perdem la vista contemplant el mar, i d'altres puja i baixa en vertical, com un ascensor d'il·lusions
L' Anna Garcia Garay hi ha col·locat moltes coses, en aquests Mots encreuats.
Ja veieu pels fragments que he triat que ho ha fet en dues parts: horitzontal i vertical.
Es nota que hi ha posat originalitat i, sobretot, molta cura i per això ha guanyat l'onzè premi de poesia Sant Cugat a la memoria de Gabriel Ferrater.
Desconec com és la fusta de què està feta, perquè no tinc el plaer de conèixer-la, però el verb el té domat en tots els seus aspectes i el nom, també!
Crec que us agradarà, nosaltres!
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
El comissari dels Mossos d'Esquadra Manel Castellví, que durant el referèndum de l'1 d'octubre era el cap de la Comissaria General d'Informació, considera que el dispositiu dels tres cossos policials —Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional— va ser insuficient.
En la seva declaració al judici del procés ha dit que "en l'anàlisi de riscos ens vam equivocar tots".
Segons ha explicat, "érem conscients" que hi hauria una "dualitat" entre policia i ciutadans, però tot i això ha dit que no van preveure "la magnitud" ni el "gran moviment social" que hi va haver.
Tot i no preveure'n la magnitud, Castellví ha dit que van alertar el govern català de la possibilitat d'una confrontació i que els van advertir que complirien els mandats judicials.
Va ser, ha dit, en una reunió el 28 de setembre de la qual ha dit que va sortir "frustrat".
El comissari ha explicat que el dia 1 d'octubre es van desplegar 7.850 agents específicament per al dispositiu.
La unitat d'antiavalots, però, en va quedar al marge.
A primera hora del matí, es va desplaçar a cada punt de votació una parella i, segons ha explicat, en cas de no poder tancar el centre s'havien d'activar altres unitats.
Assegura, però, que aquests agents no van informar els concentrats dels moviments de la policia espanyola, tal com han assegurat els màxims comandaments dels cossos estatals a Catalunya.
Els Mossos van tancar 134 locals, segons les dades que ha facilitat.
239 més no van arribar a obrir, un fet que atribueix a l' actuació prèvia d'advertiment de la policia catalana.
Castellví ha justificat que no es tanquessin els col·legis abans de l'1-O perquè, diu, no s'hi feien activitats relacionades amb la votació, requisit que considera que es desprenia de la interlocutòria del TSJC.
Aquest comandament de la policia catalana considera que el dispositiu de la votació havia de ser únic, coordinat pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.
Assegura que es va quedar "sorprès" quan va veure l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ja a primera hora del dia.
Com a cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos Castellví era responsable del departament d'intel·ligència de la policia catalana.
D'aquesta secció depenen, a més dels informes de riscos, l' anàlisi dels nous moviments socials, com els CDR.
El comissari diu que van iniciar-se el juny del 2017 i els ha descrit com una "confluència de persones de diferent procedència".
Per Castellví, ser membre d'un CDR no era "una etiqueta".
Tot i això, diu que n'estaven pendents pel "risc" que s'hi infiltrés "algun element radical".
La seva compareixença arriba després que altres testimonis, com l'ex-secretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto o el designat com a coordinador dels tres cossos policials, Diego Pérez de los Cobos, hagin criticat el dispositiu previst pels Mossos i els hagin acusat d'inacció.
L'excomissari en cap del Cos de la Policia Nacional (CNP) Sebastián Trapote i l'exgeneral en cap de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo, han declarat aquest dijous i han acusat els Mossos d'"inacció".
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Aquest dimecres, 10 d'abril, el Barça juga l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el Manchester United a Anglaterra.
El Barça no ha guanyat mai a l'estadi Old Trafford i en eliminatòries a doble partit no ha aconseguit eliminar l'equip.
Un al·licient per als blaugrana.
Tot i així, el balanç dels enfrontaments amb el Manchester United és positiu.
Les victòries a les finals de Champions donen un resultat favorable en els 11 precedents.
Són quatre victòries blaugrana, quatre empats i tres derrotes.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
El 29 d'octubre es va iniciar una actuació d'ofici per analitzar les mesures preses per les diferents universitats amb relació a les protestes dels estudiants i les seves reivindicacions
En el marc d'aquesta actuació, i d'acord amb el treball en xarxa i de respecte institucional a la tasca desenvolupada pels síndics universitaris, es van convocar reunions amb tots per coordinar les intervencions sobre aquesta qüestió
Tant els síndics universitaris com el Síndic de Greuges de Catalunya han tramitat les escasses queixes rebudes amb relació a les protestes després de la publicació de la Sentència 459/2019
En la major part dels casos, s'han resolt les queixes plantejades a través del diàleg entre universitat i estudiants
El Síndic va obrir una actuació d'ofici en data 29 d'octubre davant de les situacions produïdes arran de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa especial 20907/2017.
Així, alguns estudiants universitaris han reivindicat que el seu dret a manifestar-se vagi acompanyat d'una flexibilització, i fins i tot modificació, dels criteris d'avaluació de la universitat on estudien, i també de la regulació de l'exigència d'assistència a classe i de la participació en pràctiques externes.
També s'ha demanat l'adhesió de les universitats a la protesta optant perquè es clausurin aules i facultats.
D'altra banda, alguns estudiants han denunciat la vulneració al seu dret a gaudir d'activitat lectiva amb normalitat.
Finalment, les set universitats públiques catalanes han aprovat en claustres extraordinaris celebrats entre els dies 17 i 28 d'octubre el "Manifest de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política ".
Aquesta iniciativa neix de la plataforma Universitats pels Drets Civils, una iniciativa de professorat, estudiants, treballadors i representants de la majoria d'universitats catalanes, que reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i el seu compromís per vetllar perquè aquests valors siguin efectius, com es recull en els estatuts de les universitats.
La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, la CRUE, per la seva banda, ha traslladat públicament el seu suport als rectors i equips de govern de les universitats catalanes en la seva tasca de defensa de les normes fonamentals de convivència, a la vegada que han expressat la reprovació a qualsevol acte de violència que alteri la vida universitària.
Pel que fa als manifestos aprovats per claustre, la CRUE ha indicat que els textos sorgeixen a iniciativa de grups concrets i que els rectors, en compliment dels seus estatuts, tenen l'obligació de sotmetre a votació al claustre.
En el marc de l'actuació d'ofici iniciada, i d'acord amb el treball en xarxa i de respecte institucional a la tasca desenvolupada pels síndics universitaris, s'han convocat reunions de treball i anàlisi amb tots per coordinar les intervencions sobre aquesta qüestió.
Tant els síndics universitaris com el Síndic de Greuges de Catalunya han tramitat totes les queixes rebudes amb relació a les protestes després de la publicació de la Sentència 459/2019, les quals han estat escasses.
En el marc de les reunions, el Síndic ha estat coneixedor que la major part dels casos s'han resolt a través del diàleg entre universitat i estudiants.
El Síndic també s'ha adreçat a les universitats per poder emetre recomanacions amb relació a:
- Garantia del dret a manifestar-se, mobilitzar-se, dret a vaga dels estudiants versus dret a garantir l'activitat universitària i el dret a l'educació amb normalitat
- Conflicte entre la implementació de l'avaluació contínua i els principis del Pla Bolonya
- Autonomia universitària i possible homogeneïtzació de criteris amb relació a la situació plantejada, de reivindicació col·lectiva estesa en les diferents universitats
- Seguretat jurídica, informació als estudiants, modificació dels plans docents i sistemes d'avaluació i terminis per acollir-s'hi.
Afectació a les pràctiques externes
- Posicionaments de les universitats.
- L'Estatut del becari i les afectacions de les protestes en aquest col·lectiu |
La Gala Michelin 2017, en què es lliuraran les estrelles als millors restaurants de l'Estat espanyol i Portugal, se celebra demà a la ciutat de Girona.
L'acte es farà al Mas Marroch i hi assistiran unes 450 persones, entre les quals hi ha els cuiners més reputats dels dos estats –està confirmada la presència dels xefs dels restaurants de dues i tres estrelles–, a més d'un centenar de periodistes que s'han acreditat per cobrir l'acte.
Durant la festa es classifiquen els millors restaurants segons si reben una, dues o tres estrelles, un guardó molt desitjat en el sector.
Actualment a la demarcació de Girona hi ha tretze restaurants que sumen fins a disset estrelles.
A dalt de tot, hi ha El Celler de Can Roca, de Girona, amb tres estrelles.
El segueixen el Miramar, de Llançà, i Les Cols, d'Olot, amb dues.
La resta d'establiments amb estrella de les comarques gironines són: Bo.Tic, de Corçà; Ca l'Enric, de la Vall de Bianya; Casamar, de Llafranc; Els Brancs, de Roses; Els Tinars, de Llagostera; Fonda Xesc, de Gombrèn; La Cuina de Can Simón, de Tossa de Mar; Les Magnòlies, d'Arbúcies; Massana, de Girona, i Empòrium, de Castelló d'Empúries, que va rebre l'estrella en la gala de l'any passat.
Per aconseguir portar la gala fins a Girona, hi ha hagut setmanes prèvies de negociacions i reunions.
Un dels impulsors principals ha estat el Patronat de Turisme de Girona, que ha treballat sempre de la mà del xef d'El Celler de Can Roca, Joan Roca.
"És un cop d'efecte per reconèixer la feina feta pels restauradors i tot el sector durant anys", va manifestar a l'Agència Catalana de Notícies el director del Patronat, Ramon Ramos.
Per aprofitar l'impacte que suposa ser seu d'una de les cimeres més importants de la cuina, el patronat ha organitzat alguns actes els dies previs a la gala.
Per exemple, ha convidat periodistes gastronòmics a conèixer la destinació i els millors restaurants i també va organitzar ahir una jornada per analitzar el poder de l'enogastronomia en el turisme.
L'encarregat d'inaugurar-la va ser Josep Roca, que va reconèixer que el moment actual és "transcendent i vital" per a la gastronomia gironina.
"Cada vegada tenim més seguretat que el paisatge no falla i l'anem enriquint amb un pòsit de cultura i de la imaginació dels que treballen al sector, que hi incorporen el concepte experiència ", va reflexionar.
Roca, però, va alertar que cal estar atents per evitar caure en un model turístic massificat que va en contra dels interessos dels habitants del territori.
Un dels ponents de la jornada va ser el professor de l'IE Bussines School Joantxo Llantada, expert en turisme gastronòmic.
Va dir que la demarcació té una gran oportunitat de convertir el turisme gastronòmic en un "valor diferenciador".
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
De les set cadires de la sala de plens de l'Ajuntament de Foixà, al Baix Empordà, dues quedaran buides els propers 4 anys.
Són les que ha guanyat la llista Escons en Blanc.
Foixà és l'únic municipi de Catalunya on aquesta candidatura ha obtingut representació a l'Ajuntament.
El 26M van treure dos regidors i el 25 per cent dels vots.
Els altres cinc corresponen a la llista de JxCat, que va rebre el suport del 68 per cent dels votants.
Fins a les pròximes eleccions municipals, doncs, els cinc representants de la formació sobiranista seran els únics que seuran a la sala de plens.
La situació no és nova, perquè Escons en Blanc ja és la tercera vegada que obté representació a Foixà.
El 2011 van treure dos regidors, com ara, i el 2015 només un.
L'absència de dos regidors no agrada a l'equip de govern, perquè argumenten que en un consistori petit hi ha molta feina i, en aquest cas, dues persones menys per fer-la.
Alguns veïns que han parlat amb TV3 tampoc veuen bé aquesta actitud de no prendre possessió de l'escó obtingut.
El Joan Roure pensa que "no està bé":
"A mi em sembla que no està bé.
Vull dir que [semblen] ganes d'emprenyar, per dir-ho d'alguna manera."
La Maria Boix lamenta que amb un govern monocolor no es podran contrastar opinions:
Hi haurà dues cadires buides i no es podran debatre les opinions."
Foixà és un municipi de 300 habitants que viuen repartits en diversos nuclis.
Va ser l' alt percentatge de vots en blanc habitual a les eleccions municipals el que va atreure la formació Escons en Blanc, que sempre presenta llistes integrades per persones sense cap vinculació amb el poble.
Volen aplegar els vots dels ciutadans que no se senten representats per cap dels partits polítics que es presenten.
Aquest 26M es van presentar a Foixà, Sabadell i Barcelona.
Els regidors d'Escons en Blanc mai prenen possessió del càrrec i, per tant, tampoc no reben cap salari ni cap subvenció.
El cap de llista aquest 26M era Joan Ramon Serra, que defensa així la seva manera de fer:
"El que importa és que és el que han decidit els votants del poble.
Crec que les coses que s'han d'organitzar en un poble les ha de portar la societat civil, la gent organitzada.
Perquè falti un regidor o dos regidors el poble no s'aturarà."
Es dona la circumstància que a Foixà, tot i que Escons en Blanc va obtenir el 25 per cent dels vots, encara hi va haver un 5 per cent de votants que van dipositar un vot en blanc a l'urna.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El conseller d'Economia, Antoni Castells, amb el presidente Montiilla
El deute públic emès per la Generalitat de Catalunya està al mateix nivell de crèdit internacional que el deute emès per Perú, segons les dades que recull el grup d'informació financera i econòmica Bloomberg.
S'indica que la Generalitat està en dificultats i pateix seriosos problemes per captar diners en els mercats internacionals a causa del seu alt endeutament.
El diferencial del bo català respecte al bo espanyol s'ha triplicat durant aquest any.
El bo de la Generalitat a deu anys es cotitza amb una rendibilitat del 5,5%, igual que el deute del Perú, davant del 4,241% a què es troba el deute espanyol, però ni tan sols a aquest preu el Govern aconsegueix posar bons en els mercats internacionals.
La Generalitat sí va aconseguir recentment posar en circulació a través de La Caixa valors negociables a cinc anys per valor de mil milions d'euros, a un 5,75% anual.
I fa una mica més de dues setmanes, va signar un crèdit sindicat per valor d'altres mil milions liderat per BBVA i La Caixa amb una desena d'entitats.
Segons aquest grup d'informació financera, Catalunya no és l'única comunitat que es troba en dificultats davant el tancament dels mercats internacionals de deute, el que pot agreujar la situació del Govern espanyol i obligar-lo a sortir al rescat d'alguna de les comunitats més endeutades.
Madrid, per exemple, va ajornar una emissió de bons el 30 de juliol a causa de la situació dels mercats, i Galícia ha demanat sense èxit al ministeri d'Economia una moratòria per saldar el seu deute de 2.600 milions d'euros davant el Govern central.
El deute autonòmic es va disparar des del final del boom immobiliari, a finals del 2007, pel descens dels ingressos tributaris.
Les comunitats han acordat reduir el seu dèficit del 2,4% del PIB el 2010 en lloc del 3,2% previst inicialment.
Però l'endeutament creixerà fins al 3,3% l'any que ve.
Des del passat 4 d'agost, totes les comunitats que han emès deute estan en risc de patir una rebaixa de la seva qualificació per Fitch, segons ha informat aquesta agència de ràting.
Alaquàs vósu també considereu merdós el nostre valencià?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La substitució de l'impulsor de la unificació entre ICS i IAS, Vicenç Martínez Ibáñez, es farà efectiva el 9 de març
L'hospital Trueta de Girona i el Santa Caterina de Salt ja tenen nou gerent.
El doctor Joaquim Casanovas, que durant anys ja va desenvolupar càrrecs directius vinculats a Salut a les comarques gironines, substituirà el doctor Vicenç Martínez Ibáñez, que l'abril del 2012 es va convertir en el polèmic primer màxim responsable de la gerència única per a l'ICS i l'IAS.
El relleu en el càrrec es farà efectiu a partir del 9 de març.
Casanovas ja va estar integrat en el primer equip directiu de gerència compartida i, per tant, és un perfil continuista que té com a objectiu potenciar la integració dels recursos assistencials entre els dos hospitals.
Joaquim Casanovas Lax, actual gerent de la regió sanitària de Barcelona del CatSalut, assumirà la gerència comuna de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS).
El nomenament ha estat aprovat per la Comissió Executiva del Consell d'Administració de l'ICS i proposat pel Consell d'Adminsitració de l'IAS.
La proposta del nomenament del Joaquim Casanovas ha de ser ratificada via acord de Govern, per poder compatibilitzar l'assumpció de les dues tasques per part d'una única persona.
Casanovas substitueix Vicenç Martínez Ibáñez -nomenat gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron-, en el marc de l'aliança estratègica establerta entre les dues institucions amb l'objectiu de continuar potenciant la integració dels seus recursos assistencials, especialment entre l'Hospital Josep Trueta de Girona i l'Hospital Santa Caterina de Salt.
La substitució del Vicenç Martínez Ibáñez per part de Joaquim Casanovas es farà efectiva a partir del 9 de març
Nascut a Girona l'any 1957, Joaquim Casanovas Lax és llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i diplomat en ciències empresarials per la Universitat de Girona (UdG) i en direcció d'empreses per l'IESE.
De 1986 a 1989 va ocupar la direcció de l'Hospital Universitari de Girona Dr.
Josep Trueta, i de l'any 1989 a 1995 va ser cap de Serveis Sanitaris de l'Àrea de Gestió 4 de Girona de l'ICS.
Posteriorment, va ser director d'atenció primària de l'ICS de Girona.
De 2000 a 2004 va ocupar la direcció territorial del Departament de Salut a Girona i la gerència de la regió sanitària de Girona.
Tot seguit, va passar a formar part, com a responsable econòmic, del programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependència (PRODEP) i des de juny de 2006 fins a febrer de 2011 va ocupar el càrrec de director assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.
De febrer a juliol de 2011 va ser de nou director territorial del Departament de Salut a Girona.
L'estiu de 2011 es va incorporar a l'ICS com a director gerent de la institució, càrrec que va ocupar fins al gener de 2014, data en què va ser nomenat gerent de la regió sanitària de Barcelona del CatSalut.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Miguel Hurtado, la primera víctima que va fer públics els abusos sexuals comesos presumptament pel monjo de Montserrat Andreu Soler, ha demanat durant una protesta al Vatic la dimissió per "encobridor" de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en un acte parallel a la cimera antipederstia que se celebra des d'aquest dijous fins diumenge i que reuneix 190 participants, entre ells, 114 presidents de conferncies episcopals d'arreu del món.
Té 72 hores per dimitir i si no ho fa presentaré una queixa formal davant del Vatic per demanar l'obertura d'una investigació apostlica: que siguin els seus superiors els qui l'acomiadin", ha explicat en declaracions a Europa Press.
Hurtado ha qualificat de "preocupant" que l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, continu en el seu crrec.
"És un cas d'encobriment en qu hi ha moltíssimes proves.
Hi ha documents, informes, e-mails i converses que vaig tenir amb ell amb cmera oculta i que recentment han estat publicats", ha destacat.
Al seu parer, amb aquesta informació es demostra que ell es va creure els abusos des del primer moment.
"I aix envia un missatge molt perillós als líders catlics espanyols: pots tapar delictes sexuals i no passa res", ha afegit.
D'altra banda, considera "insuficients" les 21 propostes que el papa Francesc ha posat sobre la taula dels participants de la cimera.
Són mesures molt genriques que ja s'han proposat en el passat i que no han funcionat", ha assenyalat.
Al seu parer, no inclouen reivindicacions bsiques de les víctimes com el fet que els delictes d'abusos sexuals del clergat siguin jutjats per la justícia ordinria i no pel tribunal del Vatic.
"Ni una sola de les proposicions que vam fer al Vatic dimecres passat estan reflectides en els 21 punts", ha fitat.
"Demanem que tots els casos de pederstia a l'Església han de ser denunciats a les autoritats i per el Vatic diu que no.
I aix no ens sembla bé", ha concls.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'espai «El matí de Catalunya Ràdio» que dirigeix Mònica Terribas, ha envaït avui l'Espai Joan Fuster de Sueca en commemoració del 25 aniversari de la mort de l'escriptor suecà.
Un programa retrospectiu amb flaires de tribut i mirada al passat, lògicament, però també una mirada política llançada al temps present, amb la presència dels tres consellers de Cultura signants de la «Declaració de Palma».
I, per sobre de tot, per ressaltar les llavors més florides de la tasca de Fuster, l'escena musical valenciana.
La futura radiotelevisió pública valenciana estigué representada per la directora general que ha de posar en marxa de nou l'ens, Empar Marco.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Aquest dimecres, 21 de juny, es complirà el vint-i-cinc aniversari de la mort de Joan Fuster, l'intel·lectual que va despertar les consciències de milers de valencians.
El programa especial de la ràdio pública catalana volia recordar aquesta efemèride i reivindicar la figura del suecà, una iniciativa oportuna i adient que, en el fons, amaga una singularitat "amarga", parafrasejant el mestre: que no fóra l'ens públic valencià, encara en reconstrucció, qui estiguera fent aquell especial en l' Espai Joan Fuster, mostrà una de les llacunes persistents del canvi polític al País Valencià.
«Sent molta enveja», digué durant el programa Empar Marco, fins fa poc corresponsal de TV3 a terres valencianes, qui va assegurar que, d'estar en marxa la nova radiotelevisió, aquell especial s'haguera realitzat.
El de Mònica Terribas, en tot cas, fou un programa emotiu i carregat de contingut simbòlic.
Al patí de l'Espai Fuster, protegit per un tendal, un nodrit públic, amb moltes cares joves, omplia les cadires.
Després dels informatius amb els temes del dia, a les 8,48 hores, seien amb Terribas els consellers de Cultura de País Valencià i Catalunya, Vicent Marzà i Santi Vila, i la consellera de les Illes, Fanny Tur.
Abans, havien fet un recorregut per Ca Fuster, la part expositiva i els arxius oberts al públic el passat 25 de gener i que ara es tornarà a tancar durant les estius per acabar les obres pendents.
Una gravació de Fuster, en la qual el savi suecà remarcava que sense la unitat «serem destruïts com a poble», obria el programa.
Al fil d'això, Terribas remarcava com de polèmic és encara reunir els tres consellers, sota el paraigües de Fuster, i parlar de Països Catalans o fins i tot qualsevol altra nomenclatura alternativa.
«Els hem de dir a tots aquelles que tenen mala intenció que avui volem parlar de cultura», etzibà la periodista.
I reblà una mica més tard: «Hem fet programes complicats, però mai com en aquest especial he tingut la sensació d'estar trepitjant brases».
Marzà preferí eludir la qüestió terminològica i parlar de tot el que «s'està avançant» per revertir l'erm deixat pel PP.
Pel que fa a Santi Vila, Terribas recordà que va guanyar el premi Joan Fuster dels Octubre: «Va ser molt emocionant, perquè el nom de Joan Fuster ens genera a tots un gran respecte».
El conseller català no tingué les prevencions del seu homòleg valencià: «Qui ens havia de dir que ens haurien de trobar aquí els tres consellers de Cultura dels Països Catalans?», digué.
Es tracta de verbalitzar la pluralitat.
Hem de defensar-nos d'això sense complexes.
El primer pas per debilitar una llengua és posar en dubte la seva unitat», argumentà Fanny Tur.
«No cal posar un nom o un altre, el que cal és avançar», respongué Marzà.
El jove conseller valencià tampoc no comprometé una data per a l'entrada del País Valencià en l'Institut Ramon Llull, si bé remarcà que «ja estem fent coses conjuntament», en la línia del que es marcaren en la « Declaració de Palma ».
Tret de les qüestions terminològiques, els tres responsables polítics mostraren un consens total a l'hora de dur endavant iniciatives de col·laboració i, fins i tot, coincidiren en la necessitat d'apujar els respectius pressupostos, moment que Terribas aprofità per impulsar mig de broma la «declaració de Sueca».
Consens extensible, lògicament, a la figura de l'homenatjat, algú que hauria de ser valorat «independentment dels postulats ideològics de cadascú», assenyalà Marzà.
Tur, mentrestant, ressaltà la vigència dels textos de Fuster, «per desgràcia, en alguns casos».
Amb Fuster, de fet, és difícil no parlar de política.
En paral·lel a les intervencions, la periodista Pepa Ferrer (que al setembre s'incorpora com a nova corresponsal de TV3), recorria Ca Fuster de la mà de Francesc Pérez Moragón, antic responsable de la instal·lació i, a hores d'ara, assessor especial.
Recorregut pel manuscrit de Nosaltres els valencians, amb anotacions.
Llibre omnipresent durant tot el matí.
O pels racons on es posaren les bombes que atemptaren contra l'insigne suecà.
En un d'aquells atemptats, el de setembre del 1981, hi havia a la casa els professors i escriptors Vicent Salvador i Jaume Pérez Montaner.
Bombes recordades en una de les actuacions en directe, la d' Aspencat interpretant «Música naix de la ràbia».
Passat, present i futur anaren planant, en camí d'anada i tornada, durant tot el programa.
La repercussió del congrés del PSOE en la estabilitat al País Valencià («el govern del Botànic és a prova de bombes», assegurà Marzà, la metàfora d'ús de l'executiu per al cas), el referèndum del dia 1 d'Octubre («passi el que passi, ens ha de servir d'àmbit de cohesió», assegurà Tur) o una imminent reunió de Vila amb la vicepresidenta del govern estatal, Soraya Sáez de Santamaria, desfilaren per la taula.
La mirada retrospectiva fou cosa dels professors Antoni Furió i Carme Gregori, que coincidiren amb Fuster a la Universitat de València, Maria Isona, la coordinadora del col·lectiu Reconstruint Fuster, i el director de l'Espai, Salvador Ortells.
Prèviament, Borja Penalba, Mireia Vives, Berta Íñiguez i Andreu Valor cantaren la versió que havien fet els primers del poema «Criatura dolcíssima».
Mòbils a l'aire, per captar el moment.
Els entesos esquitxaren la taula amb anècdotes sucoses sobre el savi, com ara el vers «jo t'inventava» que un linotipista convertí en «jo t'intentava», cacofònica però expressiva solució que Fuster donà per bona, segons contà Ortells.
Furió, per la seua banda, llançà una suggeridora hipòtesi: a partir del 1982, Fuster, decebut per l'evolució dels esdeveniments polítics, passà a un segon plànol.
En part, sosté el professor, perquè el seu treball a la Universitat, la primera vegada que teniu un sou fix, el permeté deixar les col·laboracions i centrar-se en l'erudició.
Amb tot, el fet que abans de morir donara diverses entrevistes, empenta Furió a pensar que pensava en un retorn a la vida pública.
Moment també de fer anàlisi crítica.
«El llibre de Fuster que cal llegir és Nosaltres els valencians.
No és el millor, però és el que cal llegir», digué Furió.
«La vigència de Fuster rau en què parla d'un sol tema, la condició humana.
Sobre això en fa una reflexió crítica.
L'error és que s'ha llegit Nosaltres els valencians com a doctrina», intervingué Carme Gregori després de ressaltar la «lucidesa» de l'intel·lectual.
I què és ser fusterià?, preguntà Terribas.
«Ser fusterià, reduït a termes esquemàtics, és que no hi ha futur per al País Valencià, però tampoc per a Catalunya, si no som un conjunt», contestà Furió.
A més d'això, el professor va assegurar que les clavegueres de l'Estat que ara actuen contra Catalunya actuaren abans contra el País Valencià, digué en referència a les bombes a Ca Fuster.
Si no directament, «creant l'estat d'opinió».
Mai no es va detenir els culpables.
Sortosament, l'acte acabà amb un to esperançat, el representat per la bona salut de l'escena musical valenciana, una de les llavors culturals atribuïble al llegat de Fuster i a l'empenta dels pioners de la primera fornada ( Raimon, Al Tall, Ovidi ) i també de la segona, Obrint Pas, Feliu Ventura o Pau Alabajos.
Propostes musicals que, fins i tot, comencen a trencar el sostre de vidre lingüístic i omplin sales i escenaris estatals i internacionals.
Una generació impagable a la qual sols li cal una radiotelevisió que els faça costat.
I, segons Empar Marco, això serà així, amb un programa específic en la ràdio i espais a la televisió
L'actuació dels joves El Diluvi o el bonic final amb el «Correfoc» de Zoo en companyia d'altres músics presents, serví com a tancada esperançada.
Quan el calor i els raigs del sol començaven a amenaçar la integritat física de l'equip tècnic del programa.
Una mirada al passat en clau de present.
Una invocació al geni de Sueca amb consciència de les dificultats però sense depressió.
Un altre pas endavant en la reivindicació col·lectiva del gran intel·lectual.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La formació creu que la presència de carrusels de ponis i rucs com atracció a la darrera edició fomenta el maltractament animal
Lleida.-El grup d'ERC-Avancem reclama que la propera edició de la fira Mascota'm tinguin una comissió d'avaluació formada per un membre de la Comissió d'Ètica del Col·legi de Veterinaris, un membre de les protectores, un representants de l'Ajuntament i un de Fira de Lleida amb l'objectiu de garantir el benestar dels animals.
El grup considera que la presència de carrusels de ponis i rucs com atracció a la darrera edició de Mascota'm, celebrada el passat cap de setmana a la capital del Segrià, fomenta el maltractament animal, donat que les subjeccions, la repetició circular a la qual estan sotmesos els animals i els estímuls acústics i lluminosos els poden provocar '.patologies vertebrals i estrès'.
ERC alerta a més a més, que 'lluny d'educar i sensibilitzar els infants cap al respecte als animals, aquesta activitat no els ajuda a veure'ls com un ésser viu'.
Per això, ERC demana a l'Ajuntament i a Fira de Lleida que sigui una comissió l'encarregada de vetllar perquè els participants del certamen compleixin la normativa i siguin curosos i responsables amb el tracte cap als animals.
Així mateix, també reclama que es declari Lleida ciutat amiga dels animals i que es controlin totes les actuacions públiques on hi intervinguin animals, per tal de garantir el compliment de la Llei en matèria de benestar.El grup presentarà aquestes propostes a la Comissió informativa de polítiques de la gestió i promoció de la ciutat i la sostenibilitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
La Joventut Obrera Cristiana i la Germanor Obrera d'Acció Catòlica, com a part de l'Església en el món obrer i del treball, oferim aquesta reflexió davant l'aprovació pel Consell de Ministres d'una nova reforma laboral.
Ens trobem amb la 16a reforma del mercat de treball en democràcia.
Fins ara les successives reformes laborals portades a terme pels governs, d'un o altre signe polític, amb el pretext de modernitzar i flexibilitzar aquest mercat laboral, han transformant la concepció i la funció del treball assalariat en la nostra societat i estan soscavant els drets de les persones treballadores i de les seves famílies.
Aquestes reformes sempre s'han presentat com una necessitat per a combatre l'atur, però només han aconseguit:
- incrementar l'ocupació temporal, especialment per als joves;
- diversificar les modalitats de contractació a la carta;
- abaratir el cost de l'acomiadament;
- reduir el creixement dels salaris;
- devaluar els serveis públics (serveis socials, educació i sanitat).
En definitiva, han aprofundit en el treball precari i en l'empobriment de les famílies treballadores.
Un exemple el tenim en els anys de creixement econòmic anteriors a l'actual crisi: fins i tot creant-se riquesa i ocupació, aquestes no van servir per a disminuir la pobresa al nostre país.
Cap reforma no ha estat orientada cap a l'expansió d'una ocupació decent, com Benet XVI reclama en l'encíclica "Caritas in veritate".
Els drets que emanen d'un treball a l'alçada de l'ésser humà no poden estar subordinats a les exigències econòmiques.
És l'economia que s'ha d'orientar a les necessitats de les persones i de les seves famílies; és l'ésser humà el centre de l'activitat econòmica i laboral.
El respecte a la dignitat del treball, vinculat a la dignitat de la persona, és i ha de ser el criteri central d'una economia orientada per una "ètica amiga de la persona".
Aquesta nova reforma és una altra agressió al treball humà com a principi de vida.
Creiem que una reforma laboral que pretén ser completa i marcar un abans i un després en les relacions laborals, no pot fer-se sense el suficient consens social entre les persones treballadores i el col·lectiu empresarial.
I hauria, a més, de respondre a les necessitats de les famílies treballadores i no a les exigències imposades pels mercats financers, les grans empreses, les institucions comunitàries i els organismes econòmics internacionals.
Aquesta reforma laboral és una volta de rosca més per flexibilitzar el mercat de treball:
- Trenca el dret constitucional a la negociació col·lectiva i a la capacitat organitzativa dels treballadors –no existeix negociació real dels treballadors en l'àmbit de l'empresa quan el 95% del teixit productiu espanyol està compost per empreses de menys de 50 treballadors.
Aquest Reial decret contempla la fractura de la cohesió social en habilitar la "caducitat" dels convenis col·lectius desincentivan t qualsevol negociació entre les parts.
- Facilita i abarateix l'expulsió del mercat de treball: treu impediments a l'acomiadament per causes econòmiques; rebaixa la indemnització de l'improcedent (passant a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats) i elimina l'autorització administrativa per poder dur a terme els expedients de regulació d'ocupació.
Els contractes indefinits amb aquesta nova regulació tampoc tindran, com els temporals, condició d'estabilitat.
- Obre el camí per ajustar els salaris a la productivitat.
Amb aquesta reforma, els salaris dels treballadors més febles dependran de la voluntat unilateral de l'empresari.
- Dificulta, quan no impedeix o precaritza, l'ocupació juvenil.
Més del 80% de l'ocupació destruïda per la crisi correspon a l'ocupació juvenil.
El nou contracte de treball indefinit, especialment per a joves (també per a aturats de llarga durada), dirigit a les empreses de menys de 50 treballadors, es pot convertir, més que indefinit, en un contracte temporal sense causa justificada.
Aquestes noves modalitats de contractació i regulació posen en veritable perill, encara més, l'estabilitat present i futura de la major part de la joventut.
No compartim la individualització de les relacions laborals que proposa aquesta reforma.
Recordem als nostres governants que el treball és una experiència comunitària i que una de les funcions de l'empresa, segons la Doctrina Social de l'Església, és afavorir la comunitarieta t.
Tot el que suposi la individualització, donar prioritat als interessos personals enfront dels col·lectius, significa trencar la vocació a la comunió de l'esser humà
No és lícit eliminar drets i protecció de les persones treballadores amb l'argument de combatre l'atur i de reduir la temporalitat, quan han estat les polítiques econòmiques dels últims governs les que han provocat que hi hagi un teixit productiu tan feble i una ocupació tan precària.
No podem seguir flexibilitzant les relacions laborals sense garantir la seguretat d'una vida digna per a les persones treballadores i les seves famílies.
I aquesta reforma es duu a terme en un context de fallida de l'Estat del benestar, de reducció del sector públic i de retallades dels serveis i prestacions socials sense precedents.
Aquesta reforma trenca el feble equilibri conquistat històricament entre capital-treball, allunyant-se del principi sempre defensat per l'Església de la prioritat del treball enfront del capital.
A més, suposa un nou cop al Dret Laboral, limitant la seva capacitat de frenar la creixent mercantilització i " cosificació " del treball humà.
Considerem que aquest Govern ha aprofitat l'estat de quietud i por de la major part de la ciutadania, per a eliminar velles conquestes laborals i aspiracions aconseguides després de moltes lluites de tantes persones al llarg de la història.
Els reptes actuals que travessa l'economia espanyola requereixen mesures polítiques concertades en l'àmbit internacional que subordinin l'economia financera a l'economia productiva.
Cal, com han demanat insistentment Benet XVI i el Pontifici Consell Justícia i Pau, una reforma del sistema financer internacional.
Aquesta reforma suposaria avançar en justícia social i comunió de béns, redistribuint efectivament la riquesa existent; controlar l'economia especulativa i frenar el desmesurat afany de lucre, en lloc d'eliminar drets.
Aquest és el camí que pot generar riquesa orientada a la creació d'ocupació decent i amb drets, i a disminuir la pobresa.
Com a Església en el món obrer, en les actuals circumstàncies, demanem a les autoritats polítiques, als agents socials i econòmics, al conjunt dels treballadors i de la societat, i especialment als cristians i cristianes, que caminem junts, amb la intenció d'eliminar les causes que han generat aquesta crisi econòmica i, al mateix temps, superem les estructures econòmiques i socials injustes que tant sofriment, deshumanització i pobresa estan generant a les persones.
També instem els partits polítics a corregir i reorientar, en el procés parlamentari, aquesta reforma laboral posant al centre d'aquesta el treball decent i amb drets i, al mateix temps, animem a participar en les iniciatives i mobilitzacions que es convoquin per part de les organitzacions eclesials, socials i sindicals que ajudin a prendre consciència i a revertir aquesta situació tan lesiva per a les persones treballadores i les seves famílies. |
Associacionisme i Participació.
Informació sobre el canvi climàtic
Informació sobre cultura catalana
Informació sobre donació i transplantament
Informació sobre estudiar a Catalunya
Informació sobre Llengua catalana
Informació sobre Parcs Naturals
Informació sobre Patrimoni.gencat
Informació sobre Vigilància de les infeccions nosocomials
Llengua i mitjans de comunicació.
Oficina Virtual de Tràmits (OVT)
Servei d ́Ocupació de Catalunya (SOC)
Societat, ciutadania i Famílies.
Tecnologia, Recerca i Innovació. |
Si es parla de dansa d'arrel tradicional i de cultura popular en general, sens dubte el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, que va néixer a les Preses, és un referent, i no només a les comarques gironines.
Ara l'entitat commemora el quarantè aniversari –ho fa dissabte amb diversos actes i una trobada dels exmembres i dels actuals membres– i, coincidint amb aquesta efemèride, fa una mirada enrere per refermar d'on ve i consolidar encara més cap on va des de fa anys.
La Marboleny es va començar a configurar l'any 1976 i es va presentar oficialment el 22 de maig del 1977.
Ho va fer amb el mateix objectiu que ara, treballar per la dansa i la música catalana d'arrel tradicional, incentivant la recerca, la promoció i l'aprenentatge i la formació.
I en aquesta història hi ha clarament dues etapes: la primera, fins al 1983, en què la Marboleny és una colla sardanista, amb un balanç més que positiu de 86 primers llocs d'un total de 158.
A partir del 1983, l'entitat posa en marxa l'Esbart Marboleny, tot i que ja s'hi treballava dos anys abans.
Va néixer per mitjà de Florenci Pla, exdirector de l'Esbart Dansaire de Ripoll, però es va presentar el 1983 amb una ballada a les Preses i sota la direcció de Frederic Gaude, dels Ballets de Catalunya de Barcelona.
El mateix any l'entitat va rebre l'Almorratxa d'Or, màxim guardó que atorga l'Obra del Ballet Popular als esbarts.
Des d'aquell moment, ha dut a terme prop d'un miler d'actuacions, entre les quals destaquen el Retaule Berguedà (1993), a càrrec de l'etnocoreògraf Manuel Cubeles i la musicòloga Pilar López; el Retaule de la Passió a la Sagrada Família de Barcelona (2000); S aturnals o l'absurd de la disbauxa, al Festival Castell de Peralada (2001); Aigua, amb el músic Xavi Múrcia i la cantant Mirna, al Palau de la Música Catalana (2011), i el Comte Arnau (2011), en el Cicle de Representacions del Comte Arnau a Sant Joan les Abadesses.
L'any 1983 Marboleny va crear el Festival Internacional de Música i Dansa de Les Preses, l'actual Ésdansa, i el 1992, el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Bujalance (Córdoba).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Bujalance per organitzar la teva escapada rural. |
La comarca de la Terra Alta és la zona menys industrialitzada de tot l' Ebre.
Per això, conserva una àmplia varietat de paisatges verges i pobles que mantenen l'encant d'èpoques passades.
La més recent, la Batalla de l'Ebre, capítol decisiu de la Guerra Civil espanyola, les cicatrius de la qual poden observar-se en aquestes poblacions.
Aquesta àrea és famosa pel seu preuat oli i la seva producció vinícola, que compta amb denominació d'origen pròpia, així que no podem deixar de visitar-la sense prendre un vi en algun dels seus impressionants cellers d'estil modernista.
A part d'aquesta ruta, també us convidem a endinsar-vos Per l'interior del riu Ebre i descobrir més encants que ofereix aquest territori.
Resulta impossible visitar aquestes terres sense pensar en la Guerra Civil espanyola, ja que malauradament s'hi va produir el combat més cruent del conflicte i el que va decidir el seu final.
La Batalla de l'Ebre va ser una guerra de desgast entre el bàndol republicà i el feixista que va durar tres mesos i que va causar més de 100.000 baixes.
Amb l'objectiu d'impedir als revoltats arribar a València, els republicans van creuar el riu Ebre.
Després de mesos de lluites, finalment l'exèrcit franquista els va obligar a retirar-se i a tornar a creuar l' Ebre.
Curiosament, mai es va saber per què l'aviació republicana no va protegir el valerós avanç, permetent que els colpistes bombardegessin a discreció les posicions republicanes i els pobles d'aquesta zona.
Trobaràs més informació sobre aquest tema a la Ruta de la Pau: la batalla de l'Ebre.
Des de Miravet cal prendre la carretera T-324 que, després de convertir-se en la N-230, arriba a El Pinell de Brai.
Des de Barcelona, s'ha d'agafar l'AP-7 i desviar-se per la N-420 fins a arribar a la carretera abans esmentada.
No es pot visitar aquest poble sense acostar-se al Celler del Pinell, un celler cooperatiu agrícola construït l'any 1922 i popularment conegut com la Catedral del Vi.
D'estil modernista, és considerada l'obra mestra de Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí.
De fet, la seva arquitectura és tan espectacular que forma part del catàleg de Patrimoni Històric.
Val la pena fer un tomb per El Pinell de Brai i observar l' església parroquial de Sant Llorenç, de l'any 1770, les portes de Llop, Pantoca i Vallès, les cases penjades sobre un barranc de 100 metres d'altura i les restes de la muralla del castell, erigit al segle XII.
A quatre quilòmetres es troba la casa del Broi, considerada la més antiga del poble, on encara roman la seva talaia, de construcció templera.
Resulta impossible caminar per aquestes terres entre serralades sense remuntar-se al passat, ja que El Pinell de Brai va ser una de les poblacions més castigades per la Guerra Civil.
L'orografia del lloc li confereix tal importància estratègica que, aquí es va lliurar el combat que decidiria el final de la mateixa, la Batalla de l'Ebre.
Per això, una de les visites obligatòries en aquest poble és Les Veus del Front, al Centre d'Interpretació, una exposició audiovisual que mostra cartells i altres documents tant de part republicana com feixista.
A 10 quilòmetres, seguint per la carretera C-43 en direcció a Gandesa, hi ha un desviament que condueix a la Serra de Pàndols.
Passant l' ermita de Santa Magdalena, arribem al cim, conegut com la cota 705 o Punta Alta.
Allà es troba el monument a la Pau, també anomenat monòlit a la Lleva del Biberó pel fet que la majoria dels assassinats eren menors de 18 anys.
Al final d'un congost, un cub de ciment amb un colom a relleu assenyala la llegenda: "A tots els que van combatre a la batalla de l'Ebre".
Aquest trist esdeveniment comparteix protagonisme amb unes vistes impressionants de la serra.
La capital de la comarca també gaudeix d'una obra de Cèsar Martinell, el Celler de la Cooperativa Agrícola, on s'elaboren vins i olis.
Un altre exemple d'arquitectura industrial decorat amb torretes, finestrals, voltes interiors i quantiosos adorns en rajoles.
Com a El Pinell de Brai, aquesta ciutat també compta amb un Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, amb nombrós material bèl·lic sobre el conflicte.
Al seu nucli urbà trobem l' església de l'Assumpció, una barreja de romànic, morisc, gòtic i barroc, una presó antiga d'estil gòtic i el Palau del Castellà, del segle XIII.
A tretze quilòmetres es troba la Fontcalda, un paratge natural amb aigües termals a 38 graus que donen raó de ser al balneari que porta el mateix nom, que es remunta a l'Edat Mitjana.
Segons explica la llegenda, un pastor va trobar una imatge amb la figura de la Verge prop de la font i la va portar a casa dels seus amos per mostrar-la.
No obstant això, quan van arribar, la imatge havia desaparegut.
El pastor va tornar al lloc on l'havia trobat i la va veure de nou.
Els veïns de Gandesa, fascinats per la història, la van traslladar a la seva església però, l'endemà, van comprovar que la imatge havia tornat al seu lloc original.
Va ser llavors quan van aixecar allà una capella, que més tard seria una església.
La construcció actual és la tercera que hi ha hagut i data del segle XVIII.
Desgraciadament, durant la Guerra Civil es va cremar l'altar i la imatge de la Verge, pel que no són originals.
A cinc quilòmetres de Gandesa, a la desviació TV-3531 de la carretera N-420, direcció Calaceit, trobem el jaciment del Coll del Moro, un dels pocs poblats ibèrics de Catalunya del qual coneixem, i es pot visitar, la seva necròpolis.
Situat en un punt estratègic, el poblat ibèric del Coll del Moro va permetre a la tribu dels ilercavons controlar l'extens territori on confluïen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l' Ebre i, des del qual es controlaven els fluxos d'intercanvi comercial entre la costa i les terres d'interior.
És un dels pocs jaciments que permeten la visita conjunta del poblat i la necròpolis, ja que aquestes a penes es coneixen.
Està constituït per una necròpolis amb tres àrees d'enterrament, datada entre el 800 i el 500 aC, i un recinte fortificat del segle V a.C. l'I d.C. Aquest està presidit per una gran torre situada al punt més elevat de l'assentament, la seva forma el·líptica no passa desapercebuda ja que només s'han trobat restes similars en algunes zones de la Mediterrània, com a Sicília (Itàlia).
A l'interior del poblat s'ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.
Coll del Moro forma part de la Ruta dels Ibers, projecte del Museu d'Arqueologia de Catalunya que vol donar a conèixer la cultura ibèrica i els pobles que van habitar fa més de 2.500 anys.
Passada la població de Bot i seguint per la carretera comarcal C-111 arribem al poble més alt de les terres de l' Ebre, el paisatge està lligat íntimament al cubisme.
A causa dels desnivells de la seva orografia, les cases d' Horta de Sant Joan s'apilen unes sobre altres, dotant al poble d'un aire cubista que va portar Picasso a dir "tot el que sé ho he après a Horta", en referència al poble del seu amic el també pintor Manuel Pallarès.
No en va, el poble ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Per això, els amants d'aquest art no poden deixar de visitar el Centre Picasso, dotat de litografies i llocs que van inspirar al pintor.
Comencem la ruta per la plaça, considerada una de les més impressionants de tot Catalunya a causa dels seus característics pòrtics del segle XVI, decorats amb arcs ogivals.
Un cop allà, la visita obliga a conèixer l'edifici renaixentista de l'ajuntament, la façana té un mural de Ferran VII en honor a les Corts de Cadis.
La sala de plens està presidida per una obra de Matt Lamb, l'obra també dirigeix el Parlament Europeu d'Estrasburg.
Als soterranis hi trobem amb l'antiga presó, on encara podem trobar part del paviment original, datat del s.
Actualment dóna cabuda a exposicions.
A la mateixa plaça ens topem amb l' església de Sant Joan Baptista, del segle XIII.
D'estil gòtic, va ser construïda originàriament amb una sola nau poligonal amb finestres ogivals.
La seva façana destaca per la seva simplicitat, amb un rectangle pla i una porta tutelada per una rosassa.
A la dècada dels seixanta es va restaurar, dotant-la de vidres policromats que li aporten color.
Horta de Sant Joan és un lloc per prendre amb calma, ja que el seu interès turístic no només se centra en el seu nucli urbà sinó també en els seus voltants, sense anar més lluny és una de les entrades al Parc Natural dels Ports.
Si retrocedim a la carretera per la qual hem vingut, a 500 metres trobem un camí a la dreta que ens porta a un sender que porta a l' Olivera Lo Parot.
De quinze metres d'alçada, aquest arbre va ser declarat monument l'any 1990.
Aquesta varietat, avui desconeguda, es conreava en aquesta zona tarragonina i al Baix Aragó i aquest exemplar en qüestió es creu que té més de dos mil anys de vida, és a dir, pertany a l'època ibera i romana.
Al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, a 2 quilòmetres del poble, s'erigeix el convent de Sant Salvador d'Horta, també declarat monument històric-artístic.
Aixecat pels templers, consta de diversos edificis construïts durant els segles XIII i XVII.
Sota els arcs hi ha diversos sarcòfags i escuts relacionats amb el gremi dels constructors.
Una de les tombes es creu que pertany a Bernat d'Alguaire, mestre picador que va dirigir la catedral de Tortosa.
A prop del convent es troba la Torre de Galindo, una torre defensiva de l'època medieval que data del segle XIV i XV.
El que la fa característica és la singular construcció del sostre, només subjectat per enormes parets que fan la funció de contraforts i que, en el seu temps, va suposar una revolució arquitectònica.
Si decidim ascendir per la impactant muntanya de Santa Bàrbara, quatre ermites sortiran al nostre pas: Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara.
Continuant per un sender situat a l'esquerra arribarem a la Cova de Sant Salvador, custodiada per una imatge del sant a la qual van a resar els vilatans.
Continuant per la carretera arribem a aquest poble limítrof amb Terol que forma part del Parc Natural dels Ports.
L'ajuntament d' Arnes, edificat al segle XVI, destaca per ser una de les construccions més importants del renaixement català en el qual no falten gàrgoles, arcades de mig punt i impressionants finestrals.
També cal destacar l' església de Santa Magdalena, construïda sobre una església gòtica de l'any 1693, les ruïnes del castell, també del mateix estil, els portals que donen accés al nucli antic i les cinc capelles distribuïdes per tot el municipi.
La zona d' Arnes també mereixen un comentari aquí, no només perquè estan enclavats en un entorn únic, com és el Parc Natural, sinó per les nombroses construccions antigues.
XIX); la font de Dins, la font Nova i la font del Cigró; els dos arbres monumentals del Pimpoll i Pi Ramut, de més de vint metres d'altura; i el Povet de la Neu, del segle XVII i XVIII, on se solien emmagatzemar els aliments durant els hiverns.
Amb zona enjardinada per a relaxar-se.
Situada al cor de Gandesa, la casa dels abeuradors integra diferents apartaments...
Hotel situat en un paratge natural per gaudir en família, al costat...
Si estàs buscant naturalesa, confort, bon tracte i tranquil·litat, estem convençuts que...
Petit allotjament amb habitacions molt acollidores i actuals, situat al centre del...
Allotjaments rurals a les vies verdes de la Terra Alta.
Hotel restaurant per gaudir del repòs de la Terra Alta i tastar...
Bona cuina casolana a la qual podràs reservar la teva estància en...
El restaurant Delta Park els ofereix diàriament tres menús perquè pugui triar,...
Celler Piñol és una bodega familiar situada a Batea, dedicada a l'elaboració...
El Centre d'Estudis es una exposició permanent de la Batalla de l'Ebre,...
Es pot visitar la cooperativa tal i com la va dissenyar Cesar...
Una de les opcions turístiques més conegudes per tot el territori, formades...
La Passió de Vilalba ens apropa a la realitat social i cultural...
Situat a les antigues instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova, on poder...
Pessebre vivent representat en moviment i veu, d'època i tradició catalana.
Rogles Aventura és una empresa especialitzada en esports d' aventura i turisme...
El 2012 es van complir 25 anys de la primera declaració...
Entre el riu Ebre i la frontera d'Aragó es troba la regió...
Catalogada com a espai d'interès natural per la Generalitat...
A Sant Joan Despí hi trobem un dels llegats més...
En aquesta ocasió us plantegem una ruta diferent, ja...
La Pobla de Lillet, a l'interior de Catalunya, és el...
La pregunta del milió quan parlem de personatges de l'alçada...
L'Ametlla del Vallès, situada entre les valls del Congost...
La mort és un fet que marca l'existència dels...
La temporada de l'Auditori Josep Carreras arrenca amb força amb una programació completa i variada fins el mes de juliol a Vila-seca.
Engega la programació del cicle Batecs Culturals, a l'auditori Valentí Fuster de Cardona.
De març a desembre, aquesta iniciativa portarà fins a sis propostes escèniques...
Torna la Mitja Marató de Salou en un nou circuit més pla, ràpid i atractiu.
La cursa d'aquest any, que celebra la quinzena edició, serà majoritàriament pel costat...
Aquest acte ha estat anul·lat, per a més informació, contacteu amb l'entitat organitzadora.
Davant la importància històrica i social, l'any 1969, les representacions...
T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més.
Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic! |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Es tracta d'un joc d'aventura en què diversos participants tracten de manera conjunta de sortir d'una habitació en un temps determinat resolent proves lògiques, puzles, trobant pistes, etc. #
Es tracta d'un joc popular infantil que consisteix a estirar pels braços, fins a separar del grup, el primer noi o noia d'un forc o trena de jugadors cenyits pels braços l'un rere l'altre. #
Joc per a dos jugadors consistent a col·locar en filera tres fitxes sobre tres dels nou punts d'un quadrat, dibuixat amb les diagonals i les mediatrius de cada cantó. #
Joc en què es fa rodar, es llança enlaire i es torna un rodet format per dos cons units pel vèrtex amb un cordill que es té agafat pels dos caps mitjançant dos pals que es fan pujar i baixar alternativament. #
Les cartes o naips són estampes rectangulars de cartró que tenen dibuixos per una cara i una impressió igual en l'altra.
Del conjunt de cartes, se'n diu 'joc de cartes' o 'baralla'. #
Un ninot de peluix és una joguina de pelfa farcida de llana, de cotó, de boletes de plàstic, etc., generalment amb forma d'animal. #
Un puzle és un joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartró o altra matèria, que cal combinar per formar una figura. |
Vols rebre més notícies de Sapiens.cat?
Jesús Moncada: la novel·la inacabada
Publiquem 3 capítols inèdits de 'Dante S.A.', obra pòstuma del gran escriptor de Mequinensa
Des de quan existeix el costum d'afaitar-se i depilar-se?
Els humans ens arrenquem el pèl, ens rasurem o, en definitiva, modifiquem cabells i vellositats del nostre cos, des que vam desenvolupar la capacitat de fabricar eines de tall.
I és que arrencar-se els pèls amb un estri adequat no fa mal, i de ben segur que en algun racó del món, o en molts llocs simultàniament, una o diverses persones se'l van començar a treure ja fa molt temps.
Ara bé, perquè el costum esdevingués generalitzat, calia que hi hagués un motiu d'ordre cultural.
Al principi dels temps homes i dones es llevaven el pèl amb eines com ara pedres o bé petxines, que de manera natural permeten fer la funció de pinça.
Més tard, pels volts del 3.000 aC es van començar a desenvolupar estris de coure, i se suposa que fou en aquest moment quan es van començar a fabricar les primeres navalles fetes d'aquest metall.
A Dinamarca se n'han trobat amb escenes mitològiques gravades a la fulla; han estat datades entre el 1500 i el 1200 aC.
Els sacerdots egipcis van ser els primers com a grup humà de qui tenim la constància que s'afaitaven tots els pèls de la testa d'una manera sistemàtica, dos o tres mil anys aC.
Més tard, Alexandre el Gran (s.
IV aC) va estendre el costum d'afaitar-se entre els seus homes, moda promoguda com a mesura defensiva davant dels soldats, per evitar que els estiressin les parts peludes exposades a l'enemic.
A partir d'aquesta època és fàcil trobar informacions de diferents modalitat de depilació o afaitat.
A l'antiga Roma, per exemple, les dones s'afaitaven i s'arrencaven les celles amb pinces, i fins i tot feien servir plantes verinoses com ara la briònia a mode de crema depilatòria.
Al segle II aC sabem que s'hi obriren les primeres barberies amb barbers portats de Sicília.
En aquella època el costum era que els homes s'afaitessin per primer cop amb vint-i-un anys, i que ho celebressin amb una festa.
II), qui va posar de moda la barba.
Fora del nostre àmbit cultural, se sap que a l'Índia, ja al 400 aC, els homes tenien per costum portar cabells i barba ben retallats, i pit i pubis afaitats, mentre que les dones ja es depilaven les cames.
Molt semblant als nostres costums actuals, curiosament.
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist.
Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
1 any de SÀPIENS i de REGAL l'Atles català de Cresques
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Sapiens.cat
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra gran família. |
L'evolució tecnològica ha condicionat o liquidat desenes de feines de tots els sectors, també en el periodisme.
Abans que es generalitzés l'ús de l'internet mòbil i les xarxes socials, una de les tasques més laborioses d'una redacció esportiva un diumenge al vespre era recopilar els resultats del futbol territorial, sempre que el mitjà, lògicament, se n'ocupés.
Avui, gràcies a les aplicacions i a Twitter, la circulació d'informació és constant i instantània: carn de relats nostàlgics de qui omplia caselles amb bolígraf en l'era pre telefonia portàtil.
La missió solia començar en la setmana prèvia a l'inici del campionat a cobrir amb la recerca dels números de telèfon vinculats a cada club.
L'encertava qui va afirmar que gràcies al mòbil podem comunicar-nos amb les persones, mentre que amb les línies fixes només connectem amb els llocs.
Era habitual que el que en una guia o un document federatiu figurava com a telèfon de l'entitat estigués instal·lat lluny del camp de joc, fos en una oficina o en un domicili particular d'un directiu.
Uns glops de més o un retard en comptar la taquilla podien ser letals per a un deadline radiofònic o d'impremta que també posava en risc un dels requisits sagrats en l'exercici periodístic: la contrastació.
L'alternativa al telèfon del club podia ser tant o més fiable (si l'equip local perdia, la temptació de facilitar a l'interlocutor un resultat erroni era tan present que continua manifestant-se digitalment) si es tractava de la ràdio o d'una publicació local, o dels efectius de seguretat i sanitaris que haguessin prestat serveis en el recinte.
En algun cas, però, només quedava pregar perquè el bar més pròxim al terreny de joc rebés la visita d'algun aficionat.
El marcador dit amb un crit llunyà era més insegur que, per esmentar un record, el directiu del Castellserà que cada diumenge esperava la trucada per comunicar el resultat i les sensacions que havia deixat el partit, encara que després no es traslladessin a l'antena.
Enmig del tràfec, aquella gent que transmetia una dedicació abnegada a un club i a un poble mereixien una pausa per enraonar i per dispensar-los una atenció especial.
Els redactors d' A ratlla de gol, el recordat carrusel gironí, admiràvem Joan Humet i Carles Tulsà, els col·laboradors que venien a aixecar telèfons, perquè s'esvalotaven davant una golejada del Bàscara o una patacada del Sant Hilari i compadien el periòdic que, en una sola trucada, pretenia aprofitar-se de les converses d'altri: ahir com avui, el que es guanya en celeritat es perd en el contacte amb les persones.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Neil deGrasse Tyson presenta la segona temporada del retorn d'una sèrie documental mítica. / NATGEO
Fa 40 anys, Carl Sagan es va convertir en una estrella pop gràcies a la sèrie Cosmos, que va embarcar tota una generació de teleespectadors en un viatge exploratori de l'Univers i la seva silent bellesa.
El 2014 l'astrofísic Neil deGrasse Tyson va recollir el testimoni de narrar la ciència de la manera més fascinant possible, en un exitós reboot.
I ara l'equip que va reviscolar la mítica sèrie hi torna amb una segona temporada, que es podrà veure a Espanya al canal National Geographic aquest dimarts a partir de les 22.00 h.
En la primera entrega, els responsables de Cosmos proposaven com a metàfora de la història de l'Univers un calendari d'un any.
Si el Big Bang era l'1 de gener, els primers humans anatòmicament moderns -i totes les cabòries dels seus representants- tot just arribaven a les 23.52 h del 31 de desembre.
I l'agricultura no es comença a practicar fins que falten 28 segons per celebrar el Cap d'Any.
Era una cura d'humilitat important i el recordatori a l'audiència americana -on el 34% d'enquestats declaraven creure que la vida existia en la seva forma actual des de l'inici dels temps- que el lloc de l'home a l'Univers és esclafadorament petit.
Per a la segona temporada, subtitulada Altres mons, es planteja la qüestió de si els humans som l'única tipologia de vida (diguem-ne) intel·ligent en tot el Cosmos.
I també si l'espècie podria trobar una nova casa, en cas que acabi tenint èxit en la seva determinació de carregar-se el planeta Terra.
Tot això, explicat amb l'habitual barreja d'explicacions rigoroses però comprensibles per a una audiència sense gaires coneixements científics previs, i amanit amb efectes visuals d'última generació, animacions i recreacions dramatitzades de com podria ser aquest futur lluny de casa.
Tot i que és DeGrasse Tyson qui dona la cara en aquesta sèrie documental i qui s'ha convertit en un dels pocs científics amb rang de pop star, al darrere de la sèrie hi ha Ann Druyan.
Aquesta divulgadora -que va escriure els guions del Cosmos original i un any després d'estrenar la sèrie es va casar amb Carl Sagan-és la directora, guionista, creadora i productora executiva d'aquestes noves temporades.
La seva feina li ha valgut el premi Richard Dawkins (2004), un Emmy (2014, pel retorn de Cosmos ) i un premi humanístic de la Universitat de Harvard (2017).
En aquesta aventura, la tornen a acompanyar el còmic Seth MacFarlane -creador de Padre de familia - com a productor executiu i fan confés d'aquells documentals del 1980, i també Brannon Braga i Jason Clark.
MacFarlane aprofita també la seva condició d'actor per regalar-se un cameo, fent del president dels Estats Units Harry S. Truman.
Els actors Patrick Stewart, Judd Hirsch i Viggo Mortensen participen també en algunes de les reconstruccions històriques.
"Una de les coses que hem fet en aquesta ocasió ha sigut incorporar a Cosmos una visió del futur", explicava Druyan al portal Space.com.
"Gran part del que veiem, i del que veuen els nostres fills i nets, fa tornar boig i sembla una distopia.
Sembla que el càstig pels nostres pecats ens espera al tombant de la cantonada i que la humanitat no té futur, més enllà d'agonitzar i ofegar-nos.
Un dels esforços que ha fet l'equip en aquests sis anys és mirar de trobar vides de científics que mereixin ser explicades.
En alguns casos, s'han rescatat noms que no formen part del relat més conegut de la història de la ciència.
Es tracta de saber quins visionaris han acabat tenint raó i, sobretot, de despertar consciències i vocacions.
"En el que estem més interessats és en crear una mena d'alfabetització científica global.
Perquè creiem que la ciència és un dret de naixement que ens pertany a tots i a cadascun.
I el grau en el qual ens exclouen de la ciència és el grau en el qual perdem tota la força, ja que deixem de prendre les decisions de manera informada", defensa la productora.
Un altre dels motius per al lapse entre la primera i la segona temporada d'aquest retorn de Cosmos és més prosaic.
Entre el desembre del 2018 i el febrer del 2019, DeGrasse Tyson va rebre acusacions d'assetjament sexual.
Tant National Geographic com el canal Fox, del mateix conglomerat, van ajornar l'estrena prevista per al 3 de març del 2019 fins a aclarir en una investigació interna què havia passat.
El 15 de març, la companyia anunciava que desestimava les al·legacions i reprogramava l'estrena de la sèrie.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Foment del Treball ha reclamat a totes les administracions un impuls financer extraordinari de 10.000 milions durant el període 2019-2023 per acabar infraestructures estratègiques ja licitades a Catalunya, i ha xifrat el dèficit inversor en els últims 10 anys en 28.000 milions d'euros.
Entre les obres que Foment considera més importants destaquen el Corredor Mediterrani, Rodalies de Catalunya, la B-40 (Quart Cinturó) entre Abrera i Terrassa o l'ampliació i finalització de l'L-9 del metro.
A més, Foment ha reclamat que es destini el 2,2% del PIB català a infraestructures, uns 5.000 milions d'euros anuals per al conjunt de les administracions, en línia amb d'altres països d'Europa, tal com ve reclamant la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) des de fa anys.
El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, va assegurar ahir que és una «autèntica vergonya» que hi hagi obres licitades des de fa 10 o 15 anys i que encara no s'han acabat, i s'ha preguntat quin seria el PIB català si aquestes obres portessin anys en funcionament.
Algunes de les obres que Foment reclama al ministeri de Foment són la llançadora a l'Aeroport de Barcelona, l'estació de la Sagrera, l'impuls del Corredor Mediterrani, entre les obres del qual destaquen els accessos ferroviaris al Port de Barcelona, o la B-40 entre Abrera i Terrassa.
Foment considera que la Generalitat hauria d'impulsar la finalització de l'L-9 o la connexió dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) entre les estacions de Plaça Espanya i Gràcia.
El president de Foment també va aprofitar per demanar a totes les administracions un pacte sobre les infraestructures estratègiques per recuperar la competitivitat de l'economia espanyola i la catalana.
A més, reclama un nou model de finançament de totes les vies d'alta capacitat davant la imminent finalització d'algunes concessions, com l'AP-7.
El vicepresident de Foment i president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, va recordar que fa cinc anys van presentar un catàleg amb les 100 infraestructures bàsiques pendents d'executar a Catalunya i que, avui dia, només se n'han finalitzat quatre i n'han afegit 11 més.
«És un tema crònic de falta d'inversió», va lamentar Llansó, que va assegurar que aquesta situació provoca menys activitat econòmica, la fallida d'empreses i crea un augment de la competència que, a vegades, obliga les empreses a presentar ofertes a baix cost.
Sánchez Llibre va dir que Foment ha elaborat aquest «full de ruta», «realista, objectiu i amb dades ben elaborades», per donar-la a conèixer i presentar-la a les administracions i va afegir que si hi ha d'altres organitzacions de la societat civil que comparteixen aquest criteri i plantegen accions conjuntes, «benvingudes siguin».
A més, el vicepresident de la patronal de la gran empresa va assegurar que Foment sempre intenta aconseguir la «complicitat» entre el Govern de l'Estat i el de la Generalitat per afavorir l'increment de l'activitat econòmica tant a Espanya com a Catalunya perquè hi pugui haver uns pressupostos «competitius» i que les inversions compromeses es puguin materialitzar. |
Llicenciat en administració i direcció d'empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l'Orquestra Simfònica del Vallès (1995-98), de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona (1998-2000) i de l'Orquestra Simfònica de Castella i Lleó (2000-2001).
Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L'Auditori i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació de la institució.
Fundador de la Red de Organizadores de Conciertos Educativos (ROCE), va ser president de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i és membre de l'European Concert Hall Organisation (ECHO). |
La presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Ada Colau, introdueix aquest primer número de la revista Lux Barcelona, que també inclou una reflexió de Gemma Calvet sobre el valor i els reptes de la transparència aplicada, cap a una democràcia de l'autenticitat.
Els serveis públics d'interès general o universal formen els pilars d'aquest número, i són abordats tant des de la perspectiva de la transparència, com del bon govern.
D'una banda, Isabel Baixeras desgrana les obligacions de transparència de les empreses prestadores de serveis públics i de les entitats que reben fons públics i, de l'altra, Stefan Rating i Yolanda Martínez analitzen, des de l'òptica del dret de la competència, les possibilitats de remunicipalització dels serveis d'interès general.
Lux Barcelona també inclou quatre mirades que sota l'epígraf "Fars" conviden a la reflexió des d'un punt de vista humanístic.
En aquest volum la llum dels fars l'aporten Natza Farré, Carles Casajuana, Llucia Ramis i Salvador Cardús.
Així mateix, la revista s'enriqueix amb una sèrie de fotografies sobre la realitat i les polítiques metropolitanes del reputat fotògraf Kim Manresa i les il·lustracions de l'opinador gràfic Jordi Duró.
Una nova finestra oberta a la transparència
Les obligacions de transparència de les entitats privades que reben fons públics o que presten serveis públics o de serveis d'interès general o universal
Anàlisi jurídica de les possibilitats de remunicipalització de serveis d'interès general, des d'una òptica de competència
Podem enviar gratuïtament còpies impreses de la revista a universitats, centres d'investigació, think tanks, administracions públiques o entitats privades relacionades amb la transparència, el govern obert, l'ètica pública, la integritat, la prevenció de la corrupció i el bon govern.
Si esteu interessats a rebre'n una còpia impresa, poseu-vos en contacte amb nosaltres. |
Segons l'informe ' Els salaris a Barcelona ', elaborat pel consistori, el 2016 les dones assalariades van cobrar 7.000 euros menys de mitjana que els homes.
Aquesta desigualtat retributiva no és més accentuada en alguns àmbits que en d'altres, sinó que es reprodueix en totes les franges d'edat, nivells educatius, nacionalitats, grups de professionals i en quasi tots els sectors.
Però les desigualtats en el món laboral van molt més enllà de la bretxa salarial i s'expressen, per exemple, en l'absència de dones directives a les empreses catalanes ( només representen el 26% del total ), o en les poques companyies que implementen plans d'igualtat per millorar la qualitat de vida de les treballadores.
Amb l'objectiu de fer una diagnosi de les discriminacions que pateixen les dones en l'àmbit del treball, l'Ajuntament de Barcelona ha creat l' Equitest, un qüestionari dirigit a les empreses que volen millorar la seva gestió incorporant mesures de foment de la igualtat entre homes i dones.
Sonia Ruiz, cap del Departament de Transversalitat de Gènere del consistori, explica que aquesta eina té la intenció pedagògica de fomentar el debat, "que seria molt interessant que es fes de manera col·laborativa", apunta.
"Després de veure la situació que hi ha a l'empresa en qüestions d'igualtat de gènere, la voluntat és que els treballadors, col·lectivament, projectin les actuacions que s'haurien de dur a terme allà on hi hagi problemes", exposa Ruiz.
I és que, de problemes en el món laboral, n'hi ha molts, però també existeixen mecanismes per abordar-los.
CRÍTIC selecciona cinc pautes (no sempre evidents) que poden aplicar les empreses per implementar la igualtat de gènere:
Les grans empreses, és a dir, aquelles que tenen més de 250 treballadors, estan subjectes a l'obligació legal de disposar d'un pla d'igualtat.
A Catalunya, aquestes companyies només representen el 0,45% del teixit empresarial, que és format sobretot per microempreses que, pel seu volum, no estan obligades a implementar aquesta mesura.
Tot i així, una presència equitativa d'homes i dones en qualsevol centre de treball és d'una importància cabdal per assegurar no solament la igualtat entre sexes, sinó la millora del clima laboral, de la responsabilitat social de les empreses i l'establiment de processos de selecció, promoció i fidelització que en moltes ocasions es tradueixen en una major rendibilitat productiva.
"Sense dones en comandaments intermedis, mai pujarem com a col·lectiu", explica Sara Berbel, de Barcelona Activa
Una distribució equilibrada de la plantilla en totes les àrees o categories és un bon símptoma, que indica que el sistema de selecció de personal no té un biaix sexista.
Sobre això, la directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, comenta que és important que hi hagi dones en tots els esglaons de l'escala professional, però que generalment es troben concentrades en els escalafons laborals més baixos "i les anem perdent a mesura que augmenta el nivell professional".
"A vegades es pensa que posant una directiva ja s'ha complert la igualtat, i això serveix de coartada, és aparador; però, si no hi ha dones en comandaments intermedis, mai pujarem com a col·lectiu", argumenta.
És per això que Maden Castillo, consultora en igualtat i assessorament d'empreses, proposa que la gestió de les empreses sigui per competències.
"És la manera de garantir que tothom ocupi el lloc que li pertoca per capacitat i formació.
Si treballéssim així, no tinc cap dubte que la majoria de llocs de decisió serien ocupats per dones", exposa.
La temporalitat dels contractes afecta més les dones que els homes.
Segons l'estudi ' El treball assalariat a Barcelona ', impulsat pel consistori de la ciutat i basat en les dades del 2015, el percentatge de treballs temporals és més gran entre les dones (23,6%) que entre els homes (21,9%).
Aquesta diferència, malgrat que pugui semblar petita, ha augmentat amb el pas dels anys, ja que el 2010 el percentatge de temporalitat era el mateix entre treballadors i treballadores (20%).
Les feines a temps parcial també tenen un impacte major sobre les dones (21,6%) que sobre els seus companys homes (8%), i aquesta diferenciació sovint s'explica per l'assumpció que elles han d'ocupar-se majoritàriament de les tasques de cura familiars.
Per tot plegat, les empleades tenen més dificultats per a la promoció professional i, per tant, acaben tenint una menor presència als llocs de més responsabilitat.
I això té conseqüències negatives per a l'economia: un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona del 2008 concloïa que la pèrdua de talent femení a Catalunya té un cost de 977 milions d'euros, aproximadament el 0,5% del PIB del 2006.
Però encara hi ha empreses que tenen reticències a l'hora d'adoptar plans d'igualtat i més encara d'implementar-los.
"N'hi ha algunes que tenen el pla per complir la llei, però que ha quedat convertit en un document guardat en el calaix", explica Sara Berbel.
Des del seu punt de vista, l'única forma d'evitar que aquest pla s'incompleixi és que vagi acompanyat d'un calendari d'implementació, de mesures concretes i d'actualitzacions anuals.
"Això es pot aconseguir convencent les empreses que no només són necessaris per aprofitar el talent, sinó que es tradueixen en una millora de la cohesió, la fidelització i la productivitat dins l'empresa."
Les necessitats dels treballadors i treballadores quant a disponibilitat de temps canvien al llarg del cicle vital.
Moltes vegades, les dificultats en la conciliació de la vida laboral amb la vida familiar i amb la necessitat del lleure tenen relació amb la rigidesa dels horaris de treball o amb jornades laborals maratonianes.
És important que les empreses prenguin mesures per flexibilitzar les condicions laborals.
Yolanda Estrada és directora de recursos humans de l'empresa KIM Knowledge Innovation Market, que enguany ha rebut el Premi Barcelona a l'Empresa Innovadora en Conciliació i Temps.
Entre les mesures de conciliació que implementa aquesta companyia, ella destaca la flexibilitat horària, el teletreball, les jornades intensives els divendres o la política de llums apagats, que vol dir que l'empresa tanca i cap empleat no pot seguir treballant-hi.
"Amb aquestes mesures veiem que hem millorat el clima laboral i que l'equip gaudeix més de la vida laboral i personal", comenta; "a més, aconseguim captar talent més afí a la nostra filosofia, perfils més creatius, curiosos i capaços d'afrontar nous reptes".
Les empreses han de vigilar que el teletreball i els seus efectes no tinguin un biaix de gènere
Comença a haver-hi diverses empreses que opten pel teletreball com a mesura de conciliació quan la presència del treballador a l'oficina no és imprescindible.
Això és positiu, en tant que permet estalviar temps en els desplaçaments i facilita una elecció més lliure dels llocs de treball i residència, però també té efectes negatius, com la pèrdua de contacte amb els companys.
Respecte a això i a partir de la seva experiència amb diferents empreses, Maden Castillo explica que moltes vegades són només les dones les que desenvolupen teletreball.
"Si segueixes la trajectòria de les empreses, te n'adones que aquestes mateixes dones no han estat contemplades a l'hora de fer promocions internes", comenta; "no es compta amb elles perquè aquesta selecció té més a veure amb allò que es cou dins l'empresa, amb les relacions personals, que amb les capacitats".
La consultora no descarta el teletreball sempre que es plantegi per a tota la plantilla, però opina que " molts homes el rebutgen perquè saben que el 'presentisme' segueix tenint molt pes a la nostra cultura empresarial ".
Una manera de resoldre aquests perills potencials és oferir a la plantilla la possibilitat de treballar des de casa si així ho demanen els empleats i empleades, i que l'empresa s'encarregui de vigilar que aquests incentius i els seus efectes no tinguin un biaix de gènere.
A Catalunya, les baixes per maternitat són de 16 setmanes ininterrompudes, 6 de les quals obligatòries, mentre que la resta es poden compartir amb el pare.
Els permisos de paternitat són de 4 setmanes.
Aquesta diferència obre la porta que alguns empresaris optin per no contractar dones, entenent que el temps de baixa i les tasques de cures que assumeixen les mares repercutiran negativament sobre l'empresa.
Així ho demostra l' estudi de la UGT del 2014, segons el qual, quan una parella heterosexual té fills, la taxa d'ocupació de la dona s'enfonsa un 20%, mentre que la de l'home augmenta un 8%.
Per contra, quan les dones no són mares, la seva taxa d'ocupació és fins i tot superior a la dels homes (80,4% i 71%, respectivament).
L'absència d'incentius perquè els pares demanin els permisos o que les empreses hi posin obstacles fomenta el tracte desigual respecte a les treballadores que s'acullen a aquesta mesura, i, per tant, revertir aquestes pràctiques ha esdevingut del tot urgent.
Les empreses estan legalment obligades a tenir protocols per abordar l'assetjament masclista.
La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, diu que "les empreses han d'adoptar mesures específiques, negociades amb la representació legal dels treballadors/es, per prevenir l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe, i també promoure condicions de treball que evitin aquests tipus d'assetjament".
La Generalitat compta amb un protocol bàsic, i governs municipals com el de Barcelona també en tenen a disposició; però, de nou, la dificultat és aconseguir una implementació eficaç i útil.
Els textos, les imatges i la publicitat de l'empresa han de tenir sempre en compte la perspectiva de gènere
Per això, en qüestions de contractació pública, aquest és un dels criteris que l'Ajuntament estudia amb lupa.
Sònia Ruiz explica que les empreses que guanyen una licitació "han de tenir mesures i clàusules de gènere".
"Demanem que tinguin un pla d'igualtat, mesures de conciliació, un protocol contra l'assetjament, sistemes de comunicació inclusiva o paritat en la seva estructura", enumera Ruiz.
En aquest sentit, el consistori posa a la disposició de les empreses un servei d'assessorament per ajudar-les a implementar mesures que afavoreixin la igualtat.
Per la seva banda, Barcelona Activa ha incorporat la igualtat en totes les seves actuacions amb les companyies, tant en els assessoraments per a la creació i enfortiment de les empreses com en la formació empresarial o en l'accés als vivers, on s'hi ubiquen els projectes acabats de néixer.
"Pensem que això és nuclear perquè una empresa pugui esdevenir potent i aprofiti el talent de tota la seva plantilla", argumenta Sara Berbel.
Com apuntava Ruiz, és important que les vies de comunicació internes i externes de l'empresa emprin un llenguatge no sexista i inclusiu.
D'aquesta manera es treballa per evitar que es reprodueixin estereotips de gènere que repercuteixen negativament sobre les treballadores.
Els textos, les imatges i la publicitat de l'empresa han de tenir sempre en compte la perspectiva de gènere, per evitar així possibles discriminacions.
També és important que els protocols de selecció s'impregnin d'aquesta filosofia: l'existència de mecanismes específics per garantir l'objectivitat i la transparència en els processos de selecció pot ser una bona eina per evitar prejudicis que poden decantar l'elecció per un treballador per criteris que no tenen relació amb els seus mèrits professionals.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Reviu la golejada blaugrana davant el Taradell en el primer partit de l'any al Palau Blaugrana |
Encara que els 'fanboys' de Verdi i Wagner ja dirimien la seva rivalitat a mastegots, la cultura de la celebritat va néixer amb el segle XX, quan la proliferació de la fotografia, la ràdio i el cine van portar a l'ebullició un nou 'star system' allunyat de la vetusta (i escassa) reialesa.
No obstant, va ser després de la primera guerra mundial quan el fenomen va agafar més embranzida i dones com Coco Chanel i Zelda Fitzgerald van inundar les revistes de noies de cabells curts que fumaven, conduïen i lluïen genolls.
A més de les anomenades 'flappers', el cine també va donar pas al primer 'sex symbol', Rodolfo Valentino, i va servir els primers grans escàndols: els d' Olive Thomas i 'Fatty' Arbuckle.
L''star system' va néixer amb els títols de crèdit, però va ser entre els anys 30 i 40 quan els grans estudis es van llançar a la producció 'fordista' d'estrelles.
Els nous aristòcrates, una síntesi entre els actors que eren i els personatges que interpretaven, sumaven grans sous, però pertanyien a l'estudi que els havia contractat i glamuritzat a través d'un ferri ensinistrament.
Els estudis, amb caps que van instaurar el 'dret de cuixa', blanquejaven escàndols i sexualitats, arreglaven casaments i canviaven noms.
Així, en el seu camí a la fama, Rita Hayworth va perdre des del nom, Margarita Cansino, fins a, mitjançant l'electròlisi, els cabells del front.
Els anys 50 i 60 van assistir a una epifania nuclear: la de la joventut com a grup social i, per tant, com a veta de mercat.
Les pel·lícules 'A l'est de l'edèn' i 'Rebel sense causa' van convertir James Dean en el fetitxe caigut de la melancolia, la rebel·lia i la sensació de desencaix juvenil.
Després, lliures del desemparament i la fatalitat que desprenia la seva figura, Elvis Presley i els Beatles van liderar el pantocràtor d'una generació que es va escurçar les faldilles, es va deixar les melenes, va destapar el 'fenomen fan' i va fer el que va poder amb el sexe i les drogues, mentre els seus pares i germans grans encara s'empassaven els contes de fades (i inferns) que els havien explicat Grace Kelly i Rainier de Mònaco, i Jacqueline i John F. Kennedy, que van ser més un estil de vida que una parella.
Andy Warhol es va endinsar en els anys 70 amb la melena platejada i aquella profecia seva que, en el futur, tothom tindria 15 minuts de fama.
No importava si el candidat a famós posseïa un talent, n'hi havia prou que ho volgués ser i tingués actitud.
I ell, que no coneixia millor actitud que la d'estar obert al negoci, es va passar part de la dècada perseguint famosos oficials i contraculturals en les nits desfasades de Studio 54 per proposar-los un retrat.
La cèlebre discoteca feia venir salivera a la premsa.
Per allà tant corrien Liz Taylor o Bianca Jagger despullada i a cavall com cares de l''underground' com Patti Smith, David Bowie i la colla trans de Divine.
Quan la dècada agonitzava, la indústria del disc va obrir amb Leif Garret l'era de la fabricació d'ídols.
La dècada dels 80 anava a tot drap.
De tal manera que fins i tot el ministre socialista Carlos Solchaga va dir allò que Espanya era el país on un podia fer-se ric més ràpidament.
Així, mentre la cultura pop coronava emperadors Michael Jackson i Madonna, la dècada del 'pelotazo' local es va aliar amb el paper cuixé, que es fregava les mans davant de cada caiguda d'ulls de la princesa Diana, es va forrar amb l'idil·li furtiu entre Miguel Boyer i Isabel Preysler, i va portar al 'timeline' de l'època la gomina i els iots de Mario Conde i l'estiu sense fi de Marbella.
Eren els anys de la 'beatiful people' i del glamur hipervitaminat i hiperproduït de les supermodels.
Quan els temps ja estaven farts de tant aeròbic i bronzejats, va arribar el 'termidor' grunge amb Kate Moss i Kurt Cobain, i el món va començar a contemplar-se des d'una cantonada bruta.
El desembarcament de les televisions privades va canviar el registre del cor, que es va llançar a ensumar els calçotets emmascarats de la fama.
Van ser anys de bulímia immobiliària i televisiva: amb alienada avidesa, l'audiència reia i s'acarnissava amb personatges presumptament disfuncionals que van nodrir l'anomenada teleporqueria, alhora que Belén Esteban s'investia emperadriu de l'audímetre.
Amb l'ocàs del seu regnat, va aflorar una nova hegemonia: la de la remenada pop de Beyoncé i Miley Cyrus. |
Aquest divendres s'ha inaugurat el nou tram de l'L9.
Són 20 kilòmetres i 15 noves estacions que uneixen Barcelona amb les terminals 1 i 2 de l'aeroport.
A partir de les tres de la tarda, el nou tram de la Línia 9 estarà oberta al públic, però al matí els qui hi han pogut pujar han estat les autoritats, per fer-ne la inauguració formal.
Ja està tot a punt perquè entri en funcionament l'L9 Sud.
Aquest matí se n'ha fet la inauguració formal, en què diverses autoritats han viatjat en metro fins a l'aeroport.
Ha estat un acte al qual s'ha donat màxima importància, ja que es tracta d'un projecte que es fa realitat després d'haver patit diversos endarreriments i canvis de traçat.
La inauguració es fa a pocs dies del Mobile World Congress i, de fet, era una reclamació dels organitzadors per fer-lo a Barcelona.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha remarcat que és una obra necessària tot i que ha reconegut que ha arribat tard.
Puigdemont també ha aprofitat per retreure al govern espanyol la manca d'inversions a Catalunya: "En aquest context de grans esforços de l'administració local i del govern de la Generalitat, l'Estat ha dimitit de les seves responsabilitats en les inversions pel que fa a la mobilitat i les infraestructures".
Unes paraules que no han agradat al president del Partit Popular de Catalunya, Xavier García Albiol, que ha abandonat la sala.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha compromès a continuar treballant perquè la línia arribi fins a la Zona Franca i la Marina perquè, ha dit Colau, "els hi devem als veïns i veïnes".
A més, l'alcaldessa ha destacat que el nou tram inaugurat ajudarà a vertebrar i millorar la connectivitat entre municipis.
A les tres de la tarda, l' L9 Sud estarà oberta al públic en una jornada de portes obertes.
Es repartiran 50.000 bitllets inaugurals gratuïts amb dos viatges que els usuaris podran fer servir durant tot el cap de setmana.
Manifestació dels treballadors del metro
Poc abans de la inauguració, una seixantena de treballadors de metro de TMB s'han manifestat amb xiulets i pancartes.
Una acció més de protesta que s'emmarca en les negociacions que estan tenint amb la direcció sobre el conveni col·lectiu.
Els treballadors reclamen una millora salarial i de les condicions de treball.
De moment, els sindicats mantenen que la vaga de treballadors, que coincidirà amb el Mobile World Congress, és inevitable.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El connectiu von s'escriu amb minúscula quan apareix el nom complet i amb majúscula quan només hi ha el cognom: |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Urkizu (Guipúzcoa).
Si t'interessa Urkizu i el seus voltants, et recomanem que visitis Guipúzcoa.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Urkizu per organitzar la teva escapada rural. |
L'UCAM Múrcia, de l'exentrenador de l' ICL Manresa Ibon Navarro, encara conserva possibilitats d'entrar als play-off, després de la seva victòria d'ahir per 73-82 a la pista del ja descendit RETAbet Bilbao.
El duel es va plantejar com un homenatge a l'ala Àlex Mumbrú, que es retirarà després del duel dels bascos de dijous a Burgos i que ahir s'acomiadava del públic de Miribilla, davant del qual ha jugat les darreres nou temporades.
Els murcians, però, no estaven per festes i necessitaven la victòria.
Els va costar en els primes quinze minuts, ja que el Bilbao va mantenir una lleugera diferència favorable (30-28) fins a aquell moment.
Però, aleshores, un terrorífic parcial de 2-17 va provocar que els visitants arribessin al descans amb una diferència de 32-45, la qual ja van saber gestionar sense gaire problemes fins al final.
Precisament, un exjugador del Bilbao, Clevin Hannah, va ser el màxim anotador dels visitants, amb 18 punts, tot i que Ovie Soko va tenir més valoració (23).
Per la banda local, Mumbrú es va retirar de la seva afició amb 7 punts, i la màxima anotació la van compartir Todorovic i Thomas, amb 11.
Per la seva banda, el Divina Seguros Joventut va caure en la seva visita a Illumbe (92-87) davant d'un Delteco GBC que va tenir el detall de fer jugar durant 2 minuts Asier de la Iglesia, jugador de bàsquet guipuscoà de 35 anys que té esclerosi múltiple.
Els badalonins van començar millor el partit i van obtenir els primers avantatges, però entre Agbelese (15) i Chery (18) van igualar el partit.
El marcador es va mantenir equilibrat fins que, amb 73-75 a 5.27 minuts per al final, un parcial de 10-1 va disparar definitivament el conjunt basc.
Per al Joventut, Laprovittola, amb 16 punts, i Gielo, amb 15, van ser els màxims anotadors.
En els altres dos partits d'ahir, amb poc en joc, una victòria local i una altra de visitant.
A Madrid, el Movistar Estudiantes va vèncer (88-75) un Herbalife Gran Canària que encara ha de determinar la seva posició en els aparellaments finals.
Édgar Vicedo, amb 20 punts, va liderar l'anotació col·legial.
A Saragossa, festival de punts entre el Tecnyconta i el Montakit Fuenlabrada (102-108) i duel de canoners entre els 30 punts de Dylan Ennis i els 34 de Marko Popovic, decantat a favor del base croat.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El 25 de maig s'han celebrat les eleccions sindicals del PDI, en que s'han escollit les persones que formaran part dels organismes unitaris de representació sindical els propers 4 anys, la JPDI pel professorat funcionari i el comitè d'empresa pel professorat laboral.
Us fem arribar un primer avenç dels resultats que properament la UAB publicarà.
Delegats/des al Comitè d'empresa (entre parèntesi la variació respecte els resultats del 2011):
Properament enviarem una valoració més detallada dels resultats.
De moment volem agrair a totes les persones que han participat a les eleccions i, especialment, a les que ens han valorat la feina que hem fet aquests anys, les propostes que hem plantejat i l'aposta per la participació que defensem.
Aquesta participació ens ha permès ser l'únic sindicat que ha crescut en vots i delegats/des a la JPDI i al Comitè.
Els resultats d'avui situen a la CGT com la força més votada als comitès d'empresa del PDI de les dues universitats catalanes més grans (UB i UAB), fet que ens permetrà estar presents també a la Mesa d'Universitats.
A més, consoliden un creixement sostingut que ens ha portat a passar dels 6 delegats/des de l'any 2006 a 10 l'any 2011 i, finalment, als 16 actuals. |
El projecte de modernització integral va ser una iniciativa de l'IMMB d'acord amb els comerciants, integrat en el PAM 2004-2007, i les obres, iniciades el juliol de 2005 i enllestides el març de 2007, van anar a càrrec de l'empresa Necso.
-Preservació de l'estructura original de ferro del mercat, del 1884.
-Revalorització de la singularitat de l'edifici amb la creació d'una pèrgola de connexió entre el mercat i la plaça.
-Plena integració d'altres elements estructurals a l'espai públic (escales, reixes de ventilació, entrades...).
-Recuperació d'elements tradicionals (terres, marbres i estructura).
-Coberta lleugera de pannells metàl·lics amb aïllament tèrmic.
Fals sostre amb una malla metàl·lica que fa efecte reflectant.
Peces metàl·liques amb revestiment de zinc de dos tons diferents.
-Instal·lació de 180 plaques solars, disposades en 18 files de 10 a la coberta, que generen 30 kw/h, un 40 per cent de la cobertura energètica del mercat.
L'equipament compta amb nous serveis i infrastructures: aparcament, nou clavegueram i enllumenat, altell amb una sala d'actes i un autoservei Caprabo, perquè els veïns puguin fer la compra en un sol acte.
A més de climatització, ascensors, muntacàrregues, dues plantes soterrades que acullen el moll de descàrrega i magatzems per a tots els establiments, el recinte del nou mercat també inclou dos restaurants. |
Fons Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona
Les associacions fotogràfiques eren concebudes com espais de foment i promoció de la fotografia i jugaran un rol important en la formació i l'evolució de molts fotògrafs.
Des de les associacions s'organitzaven exposicions, concursos, col·loquis, es publicaven butlletins i fins i tot es disposava de formació i laboratoris per tal que els fotògrafs hi poguessin treballar.
Les entitats posaven a disposició dels seus socis catàlegs i revistes, moltes d'elles publicacions internacionals, que els permetien estar al dia dels moviments internacionals més renovadors.
Malgrat que els seus socis eren bàsicament fotògrafs amateurs, molt d'ells vinculats a propostes pictoralistes, seran també el punt de partida de nous fotògrafs que es postularan amb propostes més innovadores tot trencant l'estètica dominant del moment.
© 2020 Ajuntament de Girona - Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) | Sobre el CRDI |
Un centenar de parades de productes de proximitat i d'artesanies desplegaran els seus millors productes, aquest cap de setmana, a la vila urgellenca de Guimerà.
Endinsar-se al Mercat Medieval de Guimerà significa, d'alguna manera, fer un viatge en el temps i fer despertar els nostres sentits.
En ell s'hi detecten els dolços aromes de les coques i les orelletes, les rimes i les melodies dels músics ambulants, la vistositat de bandes de colors que ornamenten les seves places i carrers, i la bellesa dels murs plens d'història del seu casc antic et faran somiar en temps remots.
Tot i que durant tot el cap de setmana podràs gaudir del Mercat, en paral·lel al mateix s'organitzen diverses activitats i espectacles per a tots els públics i gustos.
La companyia de teatre La Cremallera serà l'encarregada d'amenitzar les dues jornades amb diverses cercaviles i jocs per als petits i petites.
També podreu gaudir de les danses orientals i de doble sabre de les ballarines Neftis-Paloma; els contes i rondalles tradicionals, i l'espectacle 'El Circ dels Grillats'.
El dissabte i el diumenge, al voltant de les 22:30h, tindrà lloc l'espectacle 'Les últimes foscors', que narra les discrepàncies dels vilatans i el jove baró Pere de Castre-Pinós.
L'escenari escollit per a la representació és el llit del riu Corb, i s'explicarà una història ambientada en el segle XIV.
Es tracta d'una obra ideada pel veí Roger Rosich i comptarà amb les aportacions teatrals de Wigmar Teatre i un bon grup de guimeranenques i guimeranencs.
Al llarg del cap de setmana, no us perdeu tampoc l'exposició 'Marbling and Paste Art' que s'exhibirà al Museu La Cort del Batlle.
La mostra ens apropa a l'experiència artística tradicional i experimental de l'artista Berta Santos Pinet. |
Les primàries independentistes no fan cap falta.
Amb uns acords entre partits en uns quants municipis n'hi ha ben bé prou
Catedràtic de ciència política a la UPF
El pròxim curs polític estarà presidit per interrogants de govern, incerteses judicials i incògnites electorals.
La relació bilateral entre els governs central i de la Generalitat interessa a les dues parts, però el context no propicia acords de profunditat malgrat els canvis de llenguatge i d'estils i el possible establiment d'alguns "acords fàcils" (algunes infraestructures, lleis socials suspeses, etc.).
Tanmateix, no és esperable que es plantegi de veritat el tema de fons del reconeixement nacional i de l'acomodació política de Catalunya, que només serà tractat amb moltes prevencions mútues.
No hi haurà ni plantejaments ni negociacions "d'estat".
I un referèndum pactat no s'albira en un horitzó proper.
Hi ha massa debilitats mútues i massa incerteses contextuals per fer-ho.
El PSOE necessita aprovar els pressupostos del 2019.
Crec que ningú pot esperar un encarrilament sistemàtic i aprofundit del conflicte, que és de caràcter nacional, des de les premisses i els suports actuals dels dos governs implicats.
I no són descartables convocatòries electorals avançades en tots dos casos.
El tema de fons restarà irresolt durant temps.
El Tribunal Suprem (TS) ha decidit no apel·lar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) basant-se en una pretesa extralimitació del tribunal alemany.
Sembla raonable pensar que aquest tribunal estigui també interessat a evitar una altra desautorització del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) quan arribin les apel·lacions dels casos dels presos polítics i altres encausats.
Però amb la justícia espanyola mai se sap.
Mostra un caràcter internacionalment autista digne del període de l'autarquia franquista.
La fiscalia podria canviar les acusacions dels encausats en els judicis del Tribunal Suprem (TS) i de l'Audiència Nacional.
Però podem seguir en l'autarquia judicial.
D'altra banda, el TS també ha decidit no jutjar els exiliats només per malversació i ha retirat les euroordres.
Els exiliats seran lliures a Europa, però seguiran sent exiliats, ara permanents, en relació a l'estat espanyol, com la situació de molts ciutadans després de la Guerra Civil.
Hi haurà mobilitzacions ciutadanes, tant per qüestions de fons com procedimentals (presons preventives, fets basats en informes -és un dir- de la Guàrdia Civil, deficiències en garanties processals, etc.).
Segueixen sent possibles condemnes polítiques malgrat els ulls professionalment més avançats del tribunals europeus.
És difícil imaginar sentències absolutòries per "judici nul".
Al mig, tot un gradient de condemnes que emmarcaran la situació política a curt termini.
Incògnites electorals (europees i municipals) que condicionen les estratègies i aliances dels partits.
I aquí es planteja quina és la millor opció per al catalanisme independentista: llistes úniques?, llistes separades?, primàries prèvies?
En el cas de les eleccions europees, la resposta crec que és clara: cal maximitzar la presència pràctica i simbòlica del grup independentista al Parlament Europeu.
Per contra, les eleccions locals presenten moltes particularitats i no resulta convenient tractar-les de manera uniforme.
Els objectius bàsics són assolir el màxim nombre de vots, alcaldes i regidors i minimitzar contrapoders unionistes en municipis importants.
En aquest sentit, no comparteixo que la posició més convenient sigui impulsar llistes unitàries.
És molt poc clar que recullin més vots.
En sistemes electorals proporcionals és més factible que se'n recullin més quan cada llista rep el suport del seu electorat sense fugues pels extrems.
En relació als partits, l'independentisme és i serà plural.
No és previsible ni convenient que deixi de ser-ho.
El mite de la unitat pot debilitar l'independentisme.
La unitat, no organitzativa sinó d'acció, ha de venir després de les eleccions.
Hi ha casos, però, en què sí que crec que resultaria convenient que ERC i JxCat-PDECat-Crida, dos espais que es necessiten mútuament i que estan condemnats a entendre's, arribin a acords preelectorals ateses les regles d'elecció dels alcaldes -el/la líder de la llista més votada quan no hi ha alternatives amb majoria absoluta de regidors-.
Es tracta d'aquells municipis on es compleixen dues condicions: 1) quan l'alcaldia pot quedar en mans d'un partit unionista (Cs, el PP o també el PSC mentre no canviï de política general), i 2) quan l'independentisme unit pot guanyar (quedar primer).
En cas que no es doni alguna d'aquestes dues condicions, ja sigui perquè l'alcaldia està assegurada o perquè no hi ha possibilitats d'assolir-la, crec més convenient que prevalgui la lògica de les llistes separades.
El cas de Barcelona depèn de la posició final dels comuns, que no és un partit "unionista" però si roman en l'ambigüitat nacional justificaria un acord electoral.
Els partits segueixen sent la baula dèbil de l'independentisme, juntament amb les presses.
D'altra banda, fer unes "primàries" arrossega inconvenients divisius més que avantatges de resultat, i tampoc asseguren que els escollits siguin els millors candidats (en sobren exemples locals i internacionals).
De fet, en les condicions actuals, les primàries independentistes no fan cap falta.
Amb uns acords entre partits en uns quants municipis n'hi ha ben bé prou.
La Generalitat ha de saber governar amb llums curts i amb llums llargs.
Entre el discurs de "la República independent" i la realitat hi ha més d'un buit estratègic, logístic i temporal.
El que està en joc és massa important per deixar-ho només en mans dels polítics.
No estem parlant d'un temps molt breu.
Cal optimitzar tots els recursos disponibles, inclosos els molt bons professionals que hi ha en la societat catalana, que seria pertinent aprofitar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Aquest proper diumenge 3 d'abril se celebrarà la desena edició de l'
El Cèntric Espai Cultural acull a partir de divendres 2 d'octubre a les 19h i fi...
Aquest divendres 19 de febrer a les 19 h s'inaugura l'exposició del projecte guanyador de la beca
Un jurat multidisciplinar format per una quinzena de persones —professionals municipals, teatrals, arquitectes i m...
Avui dimarts 15 de setembre a les 19 h, al Teatre Modern, es la fa la presentació de la nova temporada de teatre,...
A dos mesos per la Festa de l'Economia Solidària ja es coneixen alguns dels artistes que pujaran sobre l'escenari...
El proper diumenge 21 de juny, l'
Aquest dijous 18 de juny, a partir de les 18 h a l'exterior del Centre Cívic Jardins de la Pau, tindrà lloc una al...
El 30 i 31 de maig el microteatre s'apodera del
Avui divendres 22 de maig s'estrena la pel·lícula "Caza al asesino" (
El Festival de Músiques del Món
El circuit de teatre Butaka, adreçat a joves de 12 a 17 anys, ens presenta "
Així, a la categoria de ball retro de parelles menors de 15 anys, els ballarins pratencs Imanol Crespo i Sheila Fe...
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
El tió de la Freita, els parcs de Nadal infantil i juvenil i la cavalcada de Reis han estat els actes més concorreguts.
"Busquem els tions" s'ha destapat com una novetat molt ben acceptada pel públic urgellenc de totes les edats
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell fa una valoració "molt satisfactòria" per l'èxit participatiu aconseguit en les diferents activitats organitzades dins la programació 'El Món Màgic de les Muntanyes' per celebrar les festes nadalenques, que es va iniciar el 2 desembre amb un gran mapping i l'encesa de llums de Nadal i va finalitzar amb l'espectacular arribada dels Reis d'Orient pel canal d'aigües braves del Rafting Parc.
La regidora de Festes i Tradicions i d'Infància i Joventut del Consistori urgellenc, Sílvia Iscla, mostra la seva satisfacció per la bona resposta de la cinquantena de propostes lúdiques i festives que s'han anat celebrant a la Seu d'Urgell durant més d'un mes.
"Volem agrair a totes les associacions, entitats, AMPAS de les escoles, comissió de festes i els treballadors municipals per col·laborar en les diferents activitats adreçades al públic infantil i juvenil.
Un any més, hem fomentat la participació ciutadana i hem aconseguit l'èxit a través de la suma d'esforços de tothom".
Els actes més participatius han estat la celebració del Tió de la Freita on els minairons van repartir més de 1.000 bosses amb obsequis per als més xics de la casa, així com els més de 2.000 nens i nenes que van gaudir del Parc de Nadal.
Val a dir també que la segona edició del Parc de Nadal adreçat als adolescents també va aconseguir un bon nombre d'assistents.
Una novetat que presentava el programa d'aquesta darrera edició del Món Màgic de les Muntanyes ha estat Busquem els tions màgics, un itinerari per localitzar els diferents troncs gegants, iniciativa organitzada per la Unió de Botiguers de la Seu d'Urgell (UBSU), que ha comptat a la col·laboració de la Regidoria de Promoció de la Ciutat de l'Ajuntament urgellenc.
Per finalitzar, una de les activitats tradicionalment més concorregudes ha estat l'original arribada dels Reis d'Orient a la capital de l'Alt Urgell, que des de fa dues edicions ho fan fent ràfting al canal d'aigües braves del Rafting Parc de la Seu d'Urgell. |
Les paraules de la presidenta madrilenya van ser: "Cuida'm aquest noi, que hi tinc molt d'interès."
"Pablo Casado va aparèixer a Cisneros de la mà d'Esperanza Aguirre, el van portar allà perquè li quedaven diverses assignatures per acabar Dret.
Se li devia entravessar Icade, ja sol passar, perquè Icade té molt mala llet".
Pérez de Vargas, que va dirigir el centre universitari de 2005 al 2013, assegura que moltes persones van trucar a la Universitat, inclosa la mateixa Aguirre, i que aquesta pràctica ha estat tradicionalment habitual amb els polítics.
"Uf, van trucar molts, i també hi va haver trucades de la presidenta de la Comunitat: a veure què fas amb aquest noi, que ha d'acabar.
Va dir als professors "Aquí el teniu", diu el rotatiu.
Després, argumenta, tot ja era cosa dels professors, però diu que no va obligar ningú a aprovar Casado.
Pérez de Vargas, però, nega irregularitats, però sí que reconeix que hi va haver facilitats i hi havia interès a aprovar Casado, malgrat que no tenia temps per seguir regularment les classes.
"Em va portar una carpeta amb el que havia de convalidar, molt ben ordenada; m'ho va portar perquè ho passés als professors i, com a molt, hi podia haver cinc o sis assignatures.
El que sí que hi va haver són facilitats.
Irregularitats que es forcés no, però hi va haver molt interès, això és veritat.
Et deien que no tenia temps i ell mateix deia: 'Vaig molt enfeinat'".
El director del Cardenal Cisneros admet també que a ell mateix l'havia nomenat la mateixa Esperanza Aguirre.
Però el mateix home ofereix una altra entrevista a OkDiario, també amb àudio.
Argumenta que no va cometre cap irregularitat, i nega que hagués rebut pressions de cap tipus.
"En cap moment vaig captar cap tipus d'irregularitat.
He llegit que hi va haver pressions i això em sembla un disbarat.
"En absolut, almenys que jo en tingués consciència."
L'Ok Diario també informa que l'exdirector del Cardenal Cisneros és portaveu de Ciutadans en el districte de Chamartin, a Madrid.
Casado se n'ha fet ressò des del seu compte a Twitter:
El rotatiu també informa que el centre universitari va acomiadar-lo perquè va col·locar la seva filla.
El vicesecretari de comunicació del P P lamenta que va haver de defensar-se "de les insídies d'un mitjà que continua injuriant".
En aquest sentit, ha fet una crida per restaurar la seva honorabilitat.
Casado també es fa seva la informació del Okdiario per reiterar que no ha comès cap irregularita t:
L'expresidenta de la Comunitat de Madrid ha dit que és "absolutament i totalment fals" que mai hagi pressionat perquè aprovessin la carrera de Casado.
"Fins que no va publicar els seus estudis pel tema del màster de Cifuentes no vaig saber que l'havia acabat en un altre lloc."
Per la seva banda, la Universitat Complutense de Madrid estudiarà si el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, va obtenir el títol de Dret amb irregularitats.
El diari "El Mundo" publicava aquest dimecres que el líder popular va començar a estudiar la llicenciatura el 1999, i el 2007 va aprovar en poc mesos gairebé la meitat de la carrera, just després d'entrar com a diputat a l'Assemblea de Madrid.
Segons les dades que revela el diari, havent consultat l'expedient acadèmic de Casado, després d'obtenir l'escó, va aprovar dotze assignatures en quatre mesos, l'equivalent al 48% de la titulació, mentre que per superar l'altra meitat de la carrera --tretze assignatures-- havia necessitat set anys.
El rotatiu assegura que la Universitat Complutense va rebre diverses trucades d'alts càrrecs del PP, inclosa Esperanza Aguirre en persona, per demanar que Casado, que aleshores era president de Noves Generacions, obtingués el títol.
Diversos professors, directius i treballadors del centre haurien denunciat pressions als professors.
De fet, haurien assegurat que Casado va aprovar amb "facilitats" i "lleugereses", fet que consideren un tracte de favor.
Alguns haurien afirmat també, segons recull el rotatiu, que li van regalar "part del títol".
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Aquest any el Pratijoc creua l'Oceà Atlàntic per endinsar-nos en el món de colors i sabors que ens regala la cultura mexicana.
La selva, les piràmides maies, mars i deserts, sabors i tradicions, tot a un pas de casa!
Aquest espai lúdic i educatiu per a infants ja és un clàssic del Nadal al Prat.
Ofereix activitats familiars, tallers, jocs, ludoteca, espectacles i molt més per a infants d'entre 3 i 11 anys.
Quines activitats es podran trobar?
Infants i famílies podran convertir-se en autèntics viatgers descobrint tot un país de la forma més divertida amb activitats, jocs i tallers organitzats per les entitats de lleure del Prat ( AEiG Anton Vilà, AEiG Conxita Busquets, Centre Esplai El Globus, CE Sant Pere i Sant Pau, Imaginarium i Esplai Grup Infantil Sant Cosme ) i l'Associació Ball de Diables del Prat.
Altres entitats de Cultura Popular també ens visitaran diàriament per ensenyar-nos tot allò que fan.
Comptarem, a més, amb activitats puntuals com tallers de percussió, ioga, construcció de menjadores d'ocells, conta contes... i el dia 2 de gener a la tarda construirem una gran ciutat Maya.
No faltarà la visita dels Patges de Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient el dimecres 3 de gener a les 11:30 h, taller de mini-Camarlencs i el conte de Nit de reis a les 11 h.
Els espectacles de clausura d'aquest any aniran de la mà de la Colla de Diables el 27 de desembre i de Krestatum el 28 de desembre a les 20 h i una gran sorpresa el dia 3 a les 12:30 h.
Tots tres espectacles seran d'accés lliure al patí de l'escola.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Les parts personades en el cas Pujol assistiran aquest dimarts davant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata per analitzar el dispositiu de memòria 'pendrive' que recentment va trobar l'inspector en cap de la Secció Primera de Blanqueig de la Brigada Central de Blanqueig i Anticorrupció de la Policia Nacional, adscrita a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), "ordenant diferents calaixos i armaris del seu despatx".
Es tracta d'un dispositiu Toshiba de 8 Gb de capacitat que va ser lliurat al jutjat per un altre funcionari al Jutjat Central d'Instrucció 5, davant les sospites que pogués contenir informació sobre la família de l'expresident de Generalitat Jordi Pujol.
Després de l'obertura del dispositiu el magistrat ha fixat la presa de declaració com a testimonis del director adjunt operatiu (DAO) de la Policia fins a la seva jubilació el juny del 2016, Eugenio Pino, i l'exresponsable d'Assumptes Interior Marcelino Martín-Blas.
Els dos van ser alts càrrecs de la Policia durant l'etapa de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.
El 16 de febrer serà el torn d'Eugenio Pino i un dia després compareixerà el comissari Marcelino Martín-Blas a fi que, en una peça separada de la recerca sobre el patrimoni de la família Pujol, aclareixin la procedència d'una sèrie de documents aportats a aquesta causa.
El jutge de la Mata i la fiscal Belén Suárez fa setmanes que miren d'esclarir la procedència d'una sèrie de suposades proves sobre el cas Pujol aportades per la Policia, a causa de les contradiccions entre les versions dels agents implicats en la recerca, entre ells el mateix Eugenio Pino, màxim cap operatiu des del 2012 fins al juny del 2016.
Els dubtes sobre el treball policial van motivar l'obertura d'una peça separada en la qual el jutge de la Mata s'ha servit també de la denúncia del director de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco.
Segons la seva versió, els policies van simular haver accedit al seu ordinador personal per obtenir unes proves, malgrat que ell mai no ha tingut informació sobre Pujol.
El jutge de la Mata ha citat el 23 de febrer dos exdetectius de Método 3, Julián Ángel Peribáñez Rius i Antonio Tamarit Febrero.
Tots dos declararan com a testimonis en ser identificats per qui va ser el seu cap, Francisco Marco, com els treballadors que, de connivència amb agents de la Policia, van aportar proves falsejades sobre el cas Pujol.
Francisco Marco considera que Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas (l'encarregat, segons Pino, de custodiar la informació sobre Pujol) van incórrer juntament amb dos policies més i els dos extreballadors de Método 3 en un delicte de falsedat, revelació de secrets i malversació.
Les citacions del jutge de la Mata es van comunicar la mateixa setmana en la qual qui va ser 'cap' de la Policia en l'etapa de Fernández Díaz, Eugenio Pino, concedís una entrevista en el diari 'El Mundo' en la qual va defensar el "servei a l'Estat" de l'anterior cúpula policial, esmentant expressament el 'pendrive' del cas Pujol.
En aquesta entrevista, Eugenio Pino reconeix que va ser el responsable d'ordenar "diverses vegades" a les seves brigades de la Policia que detinguessin els membres de la família Pujol, cosa que no es va fer perquè, segons ell, "els jutges són molt garantistes".
A més, va desvetllar que s'havien fet servir fons reservats per pagar "algun col·laborador".
Pino també es va referir a la participació "no determinant" en les recerques sobre Catalunya de Marcelino Martín-Blas i d'un altre comissari ja jubilat, José Manuel Villarejo.
'El Mundo' va publicar unes notes d'aquest segon policia, no aportades en la causa sobre Pujol, en les quals al·ludia a la suposada mediació del CNI per evitar que Jordi Pujol fos investigat, a canvi que l'expresident català no revelés informació sobre el rei Joan Carles.
Martín-Blas i Villarejo estan enfrontats en l'actualitat en els tribunals per un enregistrament relacionat amb el cas del 'petit Nicolás' entre policies i agents del CNI.
Dimecres passat, des del Congrés i a preguntes dels periodistes, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, es va desentendre de l'etapa d'Eugenio Pino i de les seves declaracions públiques.
"Les declaracions no estan fetes per un comissari sinó per una persona jubilada i fora de la Policia", va comentar.
El titular de l'Interior va aprofitar per llançar un missatge de suport al nou DAO des del 31 de gener, Florentino Villabona, en la qual una de les seves primeres decisions de rellevància ha estat cessar un històric com el comissari Enrique García Castaño al capdavant de la Unitat Central de Suport Operatiu (Ucao) i després ordenar la dissolució de la Brigada d'Anàlisi i Revisió de Casos (Barc) que va crear Eugenio Pino per investigar casos embolicats en la polèmica.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'artista desplega diferents intervencions per reivindicar la flor "com a símbol de resistència contra la violència"
Barcelona.-Philip Stanton acaba d'inaugurar al Castell de Montjuïc la intervenció artística 'Les Flors de la Pau' amb el propòsit d'inundar les instal·lacions de "positivisme".
Així ho ha expressat l'artista a l'ACN, destacant que vol "invertir la càrrega emocional bèl·lica del Castell i buscar alguna cosa positiva, alegre i primaveral".
L'obra d'Stanton s'escampa per diferents espais del Castell, però el primer impacte que veuen els visitants és una flor gegant al Pati d'armes, feta amb pedres de colors que poden pintar els visitants.
Una altra de les accions que es poden veure reconverteix en grans margarites els canons antiaeris encarats al mar.
'Les Flors de la Pau', que es pot veure fins el 31 de maig, coincideix amb l'exposició 'Forestier a Montjuïc.
El jardí com una obra d'art', que recorda l'aportació d'aquest paisatgista internacional a la ciutat de Barcelona.
La intervenció de Philip Stanton, impulsada per l'Institut de Cultura de Barcelona, s'ha pogut començar a veure aquest diumenge a la tarda, quan els primers visitants han pogut fer les seves aportacions pintant algunes pedres gratuïtament per completar la flor gegant del Pati d'armes.
L'artista ha explicat que la seva intenció és que sigui una obra "interactiva" i que al mateix temps "aporti quelcom emocional".
"Els participants haurien de sentir que també estan en contra de la violència", ha apuntat.Alhora, l'artista nord americà afincat a Barcelona ha explicat que vol empènyer els visitants a descobrir tots els racons del Castell de Montjuïc, més enllà del Pati d'armes i de les terrasses que l'envolten.
És per això que a altres espais també ha deixat la seva empremta floral.
Un exemple són els canons antiaeris que hi ha en direcció el mar, que han quedat decorats com a flors.
"Potser algú pensarà que és un sacrilegi", ha admès l'artista, que ho considera "una idea molt simple però potent", i per això ha defensat que cal "una mica d'humor surrealista".Segons ha explicat l'autor, la idea de fons de la intervenció al Castell li va sorgir recordant una imatge dels anys 60, durant la guerra de Vietnam, quan un ciutadà va expressar el seu rebuig al conflicte posant una margarita a l'arma d'un soldat.
"Aquest és el meu punt de partida: com la flor s'utilitza com a símbol de resistència contra la violència i com a protesta contra els conflictes bèl·lics", ha afirmat.L'obra tot just acaba de començar a desplegar-se pel Castell, amb una lleu demora degut a les pluges d'aquesta última setmana.
Per Staton es tracta d'un projecte "de somni", ja que ha assegurat que mai abans havia treballat en una instal·lació tant gran com la fortalesa de Montjuïc.
Si bé recorda orgullós les actuacions al Palau Robert, a la Torre Agbar i al Camp Nou, ha destacat que aquesta nova intervenció és històrica per la seva envergadura i confia que els barcelonins "redescobreixin" el castell gràcies a la mostra que estarà instal·lada fins el maig.El centenari de l'obra de Forestier, també al CastellEn paral·lel a la intervenció artística d'Staton, el Castell també acull des d'aquest mes d'abril l'exposició 'Forestier a Montjuïc.
El jardí com una obra d'art", per commemorar el centenari de l'inici de la intervenció de l'enginyer als jardins de la muntanya barcelonina.
A través de diversos plafons explicatius i documents gràfics, una de les sales del Castell repassa l'obra principal de Jean-Claude Nicolas Forestier i del seu deixeble, Nicolau Maria Rubió i Tudurí.L'exposició inclou plànols inèdits de l'obra de Forestier, que va introduir a Barcelona una nova manera de concebre els jardins urbans, apostant per fer-ne espais d'ús social.
Aquest canvi de concepte es va fer palès amb l'enjardinament i condicionament de Montjuïc per a l'Exposició Internacional que Barcelona va acollir el 1929.
L'enginyer va deixar la seva empremta amb els Jardins de Miramar, els del Teatre Grec i el Parc de Laribal, que inclou els Jardins de la Font del Gat i el Roserar de la Colla de l'Arròs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va demanar «moderació retòrica» al president de la Generalitat, Quim Torra, en considerar que és «útil per la resolució de conflictes i crisi».
Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres i després que Torra avisés que el judici de l'1-O «canviarà la relació amb Espanya», Celaá va apostar per «apagar» les sensacions i les passions i va fer una crida a les formacions polítiques a la «responsabilitat».
La també ministra d'Educació es va mostrar confiada que tot i la celebració del judici de l'1-O l'Executiu espanyol podrà seguir el camí iniciat per trobar a un objectiu «interessant» per Espanya i Catalunya.
La portaveu també va apostar perquè les qüestions «més emocionals» es «moderin» perquè «no generin altres passions que no són interessants fer créixer entre la ciutadania».
Per això, va apel·lar a la «intel·ligència col·lectiva» i es va mostrar esperançada que el procediment judicial no interfereixi en el procés de diàleg obert entre els dos governs.
De fet, de les relacions amb el Govern va admetre que s'han posposat per uns dies.
«Quan una conversa arriba a un punt cec és millor deixar-la uns dies», va indicar.
S'ha deixar per uns dies per repensar millor», va concretar.
El president català, Quim Torra, va fer ahir una crida a la comunitat internacional i a la UE a «sumar-se al clam del poble de Catalunya» davant el judici del procés i va demanar «valentia» al president del Govern, Pedro Sánchez, per emprendre «canvis democràtics» a Espanya.
Torra va llegir una declaració institucional, majoritàriament en anglès però també en català, davant els mitjans de comunicació en la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, acompanyat dels consellers del Govern, després de la reunió extraordinària celebrada amb motiu del trasllat dels líders independentistes presos a Madrid.
«Demanem al Govern espanyol valentia, coratge i voluntat d'emprendre els canvis democràtics que Espanya necessita per homologar-se a les democràcies plenes i avançades del món.
I l'única fórmula que pot garantir aquests canvis és el diàleg, la negociació i l'exercici del dret d'autodeterminació», va dir. |
La Policia Nacional va detenir a la Jonquera el líder d ́una banda especialitzada en robatoris en habitatges quan intentava fugir cap a Bulgària amb part del botí.
L ́organització criminal havia assaltat domicilis de la província d ́Alacant i Múrcia.
El cos policial ha desarticulat així una organització criminal de sis persones presumptament especialitzada en el robatori amb força en habitatges.
La investigació ha finalitzat després de diversos mesos amb l ́arrest del líder, segons va informar la Prefectura Superior en un comunicat.
Els agents li van seguir la pista fins a la Jonquera, on van establir un dispositiu entorn al sospitós que va culminar amb la seva detenció abans que creués la frontera.
En el moment de la detenció portava damunt 12.500 euros i 600 dòlars en metàl·lic, setze rellotges i una gran quantitat de joies procedents de diferents assalts.
El dispositiu va finalitzar amb la detenció dels sis integrants de la banda, tots de nacionalitat búlgara, que van passar a disposició judicial per onze robatoris amb força. |