Datasets:

catallama

/

Catalan-Raw-Text

like 0

Follow

CataLlama 3

Inici / Algerri organitza la Cursa del Dúgol amb el suport de la Diputació de Lleida Roda de premsa de presentació de la 1a Cursa del Dúgol a Algerri a la Diputació de Lleida S'han organitzat dos recorreguts de 5 i 10 km que transcorren pels secans d'Algerri mostrant tot el cromatisme del paisatge La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimarts la presentació de la primera Cursa del Dúgol d'Algerri, que tindrà lloc el proper diumenge 23 d'octubre. La cursa està organitzada pel Club Esportiu "Los Gessers" d'Algerri i l'Ajuntament amb la col·laboració de la Diputació de Lleida amb l'objectiu d'oferir una jornada d'atletisme combinada amb el gaudi del cromatisme del paisatge àrid del terme municipal. La presentació a la premsa ha comptat amb la participació del diputat provincial, Paco Cerdà; de l'alcalde d'Algerri, Miquel Plensa, i del representant del Club Esportiu "Los Gessers" Jesús Brufal. Tant el diputat, Paco Cerdà, com l'alcalde d'Algerri, Miquel Plensa, han coincidit en el fet que aquestes curses donen a conèixer els nostres pobles petits i mobilitzen la gent dels municipis. En aquest cas, hi participen 44 voluntaris en l'organització de la cursa del proper diumenge. La cursa pren el nom de Dúgol en record a una llegenda prou coneguda a Algerri. Aquesta història fa referència a l'au que visqué a començaments del segle XX en un cau, el cau del Dúgol molt a prop d'Algerri. Aquesta au per la seva envergadura atacava els ramats d'ovelles. Els ramaders farts d'aquesta situació van decidir caçar-lo i, per això, un pastor de casa Borràs el va caçar i va penjar les potes a la porta de casa seva, en record a aquesta gesta i a aquest animal tan feréstec i fort. Jesús Brufal del club esportiu ha explicat els dos recorreguts de deu i cinc quilòmetres que transcorren pel terme municipal d'Algerri en la seva vessant septentrional, és a dir, de la Serra Llarga vers el nord. Brufal ha afirmat que es vol posar en valor els secans i el cromatisme del paisatge a través d'aquesta cursa que permet gaudir del terme. En la cursa de 5 km el desnivell acumulat es de 88 m i a la cursa de 10 km és de 90 m, aquesta darrera és puntuable a la Lliga Ponent. Els organitzadors preveuen arribar a 250 inscripcions. Per a més informació: www.diputaciolleida.cat Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida Aquest lloc web utilitza galetes més informació

Els mossos també enxampen a l'autopista un home que conduïa sense punts al carnet i va avançar per la dreta a tota velocitat Els Mossos d'Esquadra han denunciat un conductor que anava a 207 km\/h per l'AP-7. Els fets van tenir lloc el 5 de novembre en el marc d'un control de velocitat que una patrulla de trànsit havia establert a Sant Julià de Ramis (Gironès). El radar va detectar el vehicle amb excés de velocitat i els agents van aturar el conductor per notificar-li la denúncia. L'home, que és de nacionalitat holandesa, pot perdre 6 punts del carnet i haurà de pagar 600 euros de multa. Dos dies més tard, també en aquesta zona de l'AP-7, els agents van enxampar un altre conductor circulant a 179 km\/h. En aquest cas, a més, va fer un avançament per la dreta i va resultar que conduïa sense punts al carnet.El primer dels fets va tenir lloc el matí del 5 de novembre, en el marc d'un control de trànsit muntat al quilòmetre 50,9 de l'autopista, dins el terme municipal de Sant Julià de Ramos. Un cotxe va passar per davant del radar a 207 km\/h, quan la velocitat màxima permesa en aquesta via és de 120 km\/h. Els mossos van aturar el vehicle i van notificar la denúncia al conductor. La infracció li podria suposar la pèrdua de 6 punts i pagar 600 euros. Sense punts i avançant per la dreta Dos dies més tard, concretament el vespre del dia 7 de novembre, els mossos van denunciar un home per conduir amb excés de velocitat, avançar per la dreta i conduir amb el permís suspès per no tenir cap punt. En aquest cas, els agents de trànsit havien muntat un control de velocitat a l'AP-7, al quilòmetre 50 en sentit sud, al terme municipal de Sant Julià de Ramis (Gironès). Cap a un quart de nou del vespre, els mossos van detectar un vehicle avançant per la dreta i que circulava a 179 km\/h, en un tram de carretera on la velocitat màxima era de 120 km\/h. Els agents van aturar el vehicle i, després d'identificar el conductor, es van adonar que l'home conduïa amb el permís suspès perquè havia perdut tots els punts.Es tracta d'un jove de 22 anys i nacionalitat romanesa. Les tres denúncies li poden suposar fins a 1.100 euros de multa. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Un treballador de 60 anys ha mort aquest divendres després de caure des d'una altura de cinc metres quan es trobava en una teulada d'uralita d'una nau ubicada al polígon Industrial Los Ángeles de Getafe, segons ha informat a Europa Press un portaveu d'Emergències Comunitat de Madrid 112. La primera trucada ha entrat a les 11.35 hores i avisaven d'un accident laboral al carrer Carpinteros, número 1, a l'esmentada població. En aquest punt hi ha l'empresa Sintax Logística, especialitzada en transport. El 112 ha derivat l'avís al SUMMA, que ha traslladat fins al lloc una UCI mòbil. Els efectius sanitaris, a la seva arribada, s'han trobat a l'home ja mort amb un traumatisme cranioencefàlic sever, ja que ha caigut de cap. Davant de la impossibilitat de fer maniobres de reanimació, els sanitaris han deixat el cos en mans de la policia, que s'encarrega de la investigació del succès. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Els dedicant "Louisiana o els camps de cotó" a la (amb samarreta inclosa), al. Crits de a tota la plaça, plena a vessar. pic.twitter.com/0TGZfa0gB0 Ahir al els tres grups que van omplir la Plaça van tenir un record per la. Gràcies per ajudar no normalitzar la situació. pic.twitter.com/71r7kyZRjc Mostra el teu compromís amb NacióDigital. Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari

La magistrada del TSJIB Felisa Vidal va dictar una interlocutòria per la qual acorda seguir pel procediment abreujat les diligències contra el jutge instructor del cas Cursach, Miguel Florit, en apreciar prou indicis de criminalitat en l'actuació del magistrat, que va ordenar confiscar els mòbils de dos periodistes d'Europa Press i Diario de Mallorca i obtenir els seus llistats de trucades i geoposicionaments. La instructora va decidir continuar amb les diligències per si els fets fossin constitutius d'un presumpte delicte de prevaricació judicial, contra la inviolabilitat del domicili, contra l'exercici del dret al secret professional del periodista i d'intercepció il·legal de comunicacions. Aquest tràmit és el pas previ a l'obertura del judici oral, de manera que Vidal ha obert un termini perquè les parts presentin escrit d'acusació, si bé també poden sol·licitar noves diligències o l'arxiu de la causa, com ha fet en diverses ocasions el fiscal en cap de Balears, Bartomeu Barceló. La jutge entén que les mesures acordades per Florit es van adoptar «sense les necessàries garanties legals», que constitueixen «una resolució injusta» i que «presenten els caràcters d'un delicte de prevaricació», al qual es vinculen els altres delictes. La magistrada identifica quatre actuacions «susceptibles de ser titllades de prevaricadores»: tres en les que ordena obtenir llistats de trucades i posicionaments dels telèfons dels periodistes i de les agències de notícies Europa Press i EFE, i l'acte de desembre amb el qual la Policia va confiscar els mòbils i ordinadors dels redactors. La magistrada destaca que calia motivar suficientment les resolucions que afectaven els drets dels periodistes.

Control de passaports a Suècia dins d'un autocar de línia que acaba de travessar el pont sobre l'estret d'Oresund. / NILS MEILVANG / REUTERS Era un dels emblemes de l'Europa sense fronteres: el pont sobre l'estret d'Oresund, el que uneix Dinamarca i Suècia. Fins l'any passat, travessar aquesta infraestructura que uneix per carretera i tren l'Europa central amb Escandinàvia era qüestió de minuts. Però des que fa un any Suècia va suspendre l'acord de Schengen, el que facilita la lliure circulació de persones al continent europeu, aquesta travessa s'ha convertit en una petita odissea. El temps perdut a les cues dels controls de passaports acaba de portar 565 viatgers que fan cada dia el recorregut per anar a treballar entre les ciutats de Copenhaguen i Malmö, a demandar l'estat suec i a demanar compensacions. Però les cues continuaran, almenys tres mesos més. Així ho va avalar ahir la mateixa Comissió Europea, que va donar per bons els controls de passaports a l'interior de l'àrea Schengen, una mesura que en el moment d'implantar-la, l'any passat, va qualificar de "temporal" però que, en alguns indrets, ja fa més d'un any que dura. L'origen de la suspensió de Schengen va ser la crisi de refugiats, que va fer disparar el nombre de demandants d'asil en països com Àustria, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega. Són justament aquests cinc estats els que la Comissió Europea cita entre els que podran mantenir els controls fronterers, uns controls que, de fet, ressegueixen l'anomenada ruta dels Balcans, que va des de Grècia, punt d'arribada de la gran majoria de refugiats l'any passat, fins al nord d'Europa. Va ser el que Brussel·les va identificar com a "deficiències greus" a la frontera grega, bàsicament les arribades d'embarcacions precàries a les seves illes provinents de Turquia, el que va motivar la suspensió de Schengen. Però tot i que el flux ha disminuït, entre d'altres per l'acord amb Turquia per deportar a aquest país els refugiats que arribin eaterritori grec, ahir el comissari europeu d'Immigració, Dimitris Avramopoulos, va assegurar que encara no és el moment d'aixecar els controls a la ruta dels Balcans. Va citar la possibilitat que els 60.000 refugiats que són a Grècia poguessin desplaçar-se cap al nord d'Europa. I, avançant-se als esdeveniments, Avramopoulos va assegurar que, en cap cas, la pròrroga d'ahir es podrà aplicar a les fronteres del nord d'Itàlia, on es registren ara més arribades de refugiats. Brussel·les va reconèixer al mes de març que l'acord de Schengen era "un dels grans èxits de la integració europea" i que suspendre'l podia tenir un impacte d'entre 1.700 i 7.500 milions d'euros en el sector del transport per carretera i entre 1.300 i 5.200 milions d'euros en hores perdudes pels treballadors que canvien de país per anar a la feina, dins de l'àrea de lliure circulació. Són els costos econòmics de l'Europa fortalesa. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

Hem sentit com el ministre Blanco ens sorprenia amb un reconeixement poc habitual. Les infraestructures a Espanya no són sostenibles amb el nivell d'impostos actual. La bona notícia és que per fi el govern sembla adonar-se de la magnitud del problema i de la bola de neu que ha alimentat al llarg dels darrers anys. La mala notícia és haver confirmat, potser massa tard, que l'extensió de l'alta velocitat i l'enorme esforç fiscal que hem fet s'ha fet sense cap consideració de rendibilitat social i de la seva sostenibilitat pressupostària. La sobreoferta d'infraestructures no només implica una oportunitat perduda per una assignació de recursos públics ineficient i irresponsable –de la qual també ha participat el ministre Blanco– sinó que a més suposa una hipoteca futura tant pel que fa al seu manteniment com per al pagament de cànons a empreses concessionàries gràcies a les quals hem pogut mantenir el nivell d'inversió previ a la crisi. Tot i això, encara tenim marge per limitar els danys de la irracionalitat. Hi ha algunes mesures que podrien prendre's quasi d'immediat: anul·lar tots els projectes d'alta velocitat a Espanya encara pendents i estendre la utilització de peatges a totes les autopistes. L'alta velocitat ja ha donat els primers símptomes de fracàs a ulls de tothom. Després de les eleccions autonòmiques hem vist com una primera línia, la Toledo-Conca-Albacete, ha estat suprimida per una demanda ridícula de 9 passatgers. El cost de 18.000 euros diaris per portar aquests passatgers ens alerta del que passarà amb l'entrada de nous serveis. Cal recordar que la inversió en infraestructura no preveu recuperar-se a través de les tarifes i que els costos d'operació i manteniment amb prou feines es cobreixen en la línia Madrid-Barcelona. L'operació d'altres línies ja existents amb demanda molt inferior haurà d'ajustar-se amb baixes freqüències i ràtios d'ocupació més elevades. Les línies no construïdes haurien d'anul·lar-se amb urgència perquè el seu sosteniment només podrà fer-se mitjançant grans subsidis sense un impacte significatiu sobre el territori. En particular, el ministre Blanco podria aturar el seu pla de cooperació publicoprivada que preveu avançaments d'inversió per part de concessionaris privats a canvi de pagaments diferits a un tipus d'interès molt superior al del mercat i que començarem a pagar l'any 2014. Per altra banda, l'Estat podria estalviar-se el manteniment de les autopistes lliures i eliminar, d'una vegada per totes, un model mixt de finançament d'infraestructures únic en el nostre entorn internacional i que afecta la competitivitat dels diferents territoris. El pagament per l'ús, a més, guanya terreny a la Unió Europea amb el reforçament de la directiva Eurovinyeta –que promou el pagament de vehicles pesants en vies de gran capacitat-, fet que podria adduir una certa responsabilitat externa sobre aquesta decisió, de ben segur impopular en els territoris habituats a la gratuïtat. El problema és greu, però encara podem utilitzar el bisturí. Apujar els impostos per seguir amb la mateixa irracionalitat seria insistir en l'error.

Nàpols-Inter i Juventus-Milan es jugaran en una data encara per determinar La semifinal de la Copa Itàlia entre el Nàpols i l' Inter de Milà, inicialment prevista per a aquest dijous a l'estadi San Paolo napolità, s'ha ajornat fins a una data que encara s'ha de determinar, tal com ha indicat la Lliga de la Sèrie A en un comunicat oficial. El president de la lliga Sèrie A, considerada l'ordre del prefecte de Nàpols del 4 de març que demana l'ajornament de la semifinal de la Copa Itàlia entre el Nàpols i l'Inter de Milà programat per al 5 de març, comunica que l'esmentat partit és ajornat fins a una data per determinar El Juventus-Milan, també s'ajorna Aquesta decisió arriba poques hores després que el mateix organisme que gestiona la Primera Divisió italiana i la Copa Itàlia ajornés també l'altra semifinal, Juventus-Milan, inicialment prevista per a aquest dimecres a Torí, a causa del brot del coronavirus. Itàlia ha registrat, segons l'últim balanç oficial de la Protecció Civil, un total de 1.694 contagis. D'ells, 1.577 pacients pateixen el virus, 34 han mort i 83 persones s'han curat. La Lliga de la Sèrie A també va ajornar quatre partits de la 25a jornada, fa dues setmanes, i sis de l'últim cap de setmana, fet que ha forçat a convocar aquest dimecres un consell extraordinari per decidir en quin moment disputar-los.

Al voltant d'una vintena de persones pertanyents al Moviment Identitari Català (M.I.C) han participat en el cementiri de Montjuïc en un acte d'homenatge als Germans Badia, membres d'Estat Català assassinats el 1936 en mans d'anarquistes de la FAI. Aquesta organització es defineixen com a "nacionalistes, patriotes desacomplexats, orgullosos de ser catalans. Lluitem per una Catalunya lliure i Catalana". Tenen com a objectiu, segons expliquen en la seva pàgina web, "guarir les nostres costums, tradicions, la nostra llengua". "Els identitaris lluitem per una Catalunya Catalana, perquè les ajudes socials siguin pels catalans, per una regularització de la immigració i sobretot, veure desaparèixer del nostra voltant aquesta paparra fastigosa tan arrelada, aquest esperit castellà que tan a la vora tenim", indiquen. No és més identari que el que diu UGT o ela socialistes Quatre gats que s'apleguen per sortir a la foto. Aqui no n'hi ha ni extrema dreta ni res que s'assembli, si fos aixi els pollosos de la cup anirien mes rectes i s'amagarien pels portals dels carrers. La defensa de linia recte de la moral i l'ordre no saben el que es aquesta colla de nouvinguts amb unes incial MIC que ningú a sentit mai a parlar. No se qui escriu aquestes barbaritats. La ideologia, el terennà, el supremacisme, l'odi cap el diferent, la justificació de la violència... "Els identitaris lluitem per una Catalunya Catalana, perquè les ajudes socials siguin pels catalans, per una regularització de la immigració i sobretot, veure desaparèixer del nostra voltant aquesta paparra fastigosa tan arrelada, aquest esperit castellà que tan a la vora tenim" © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font

Al mateix temps que les xarxes emparaven morboses manifestacions d'alegria per la mort d'una dirigent popular, hem conegut una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea on es reconeix que,... La controvèrsia entorn dels efectes d'una eventual Catalunya independent ha tornat a enfrontar els dictàmens del Consell per a la Transició amb les declaracions de membres de la Unió Europea sobre... No deixa de voltar-me pel cap. Potser perquè he viscut fa poc la mort d'un noi de 15 anys, i de tant en tant em sento temptada de fer aquella pregunta que sempre resulta absurda des de la perspectiva... L'anàlisi etimològica de les paraules permet de vegades clarificar els nostres debats del present, com ara el del president Mas, quan ha demanat la implicació de la classe empresarial catalana en el... A ningú se li escapa que el PSC ha escenificat la seva trencadissa per raons que res tenen a veure amb la filosofia, amb la identitat o amb la pàtria. Els socialistes (com també els populars, tot i... Com de tant en tant passa fins i tot en les institucions més enfonsades, també el poder judicial inclou persones, sovint anònimes, exemplars. Diu el magistrat Santiago Vidal que els seus col·legues... I fins i tot el poder polític democràtic en té, de dits. És la conseqüència necessària de la tensió entre dues realitats: la voluntat sovint palesada per la gent de... El demolidor informe PISA sobre el nivell d'Espanya en comprensió matemàtica i lectora convida a reflexionar sobre com la política ha generat un problema, per acció o omissió i des de fa dècades,... Ara que tot és pressa, com es gestiona el dia a dia de la Diada des del punt de vista polític i institucional? Mentre els gestors econòmics diuen que ja ens recuperem, i mentre la gent continua baixant...

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Accident a la RD 914 amb 2 ferits, neix l' Alliance pour les Libertés en Catalogne., el teatre Mil·lenari de Toluges cerca voluntaris i un vídeo de l'ANC Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. * Nou accident a la RD 914 a la carretera d'Argelers amb dos ferits. L'accident va tenir lloc cap a les 13 h de dilluns, quan per raons encara a determinar el conductor d'un cotxe que circulava per la carretera d'Argelers de la Marenda, a perdut el control del vehicle a l'altura de Tesà. Tant el conductor com la passatgera, tots dos d'una trentena d'anys, han hagut de ser evacuats en l'ambulància dels bombers a l'hospital de Perpinyà. * Acabem descobrir (només al facebook) que s'ha creat a Catalunya Nord, una associació: ' Alliance pour les Libertés en Catalogne'. Aquesta, creada per Robert Marty, ha publicat un Manifest (en francès) on diu que ' estem preocupats pel que està passant a Catalunya. Si som principalment demòcrates, republicans o simplement com a humanistes, no ens podem quedar indiferents a la utilització coercitiva que fa de la justícia el poder espanyol. No es tracta per a l'Aliança de pronunciar-se per a o contra la Independència de Catalunya però d'afirmar el seu afecte pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals... ' * El teatre El Mil·lenari, de Toluges, fa una crida per trobar voluntaris. Per participar en l'organització del primer Festival Tou'loco, un festival de música actual que es presenta explosiu i exclusiu! 100% d'artistes d'aquí!. Per ser voluntaris, heu de tenir disponibilitat necessària: tarda i vespre del dissabte 5 maig de 2018. Heu de contactar abans del dimecres 25 abril, al 04 68 55 55 89 o també per correu a: [EMAIL] donant les vostres dades (nom, cognom, correu electrònic i telèfon). * El vídeo d'avui es un resum de la manifestació de diumenge passat a Barcelona, fet per l'ANC. La manifestació, va ser convocada per l'Espai Democràcia i Convivència, i com sabeu va tenir representació nord-catalana. Ahir dilluns es van complir 6 mesos de l'empresonament dels Jordis. Podeu llegir aquí una carta de Jordi Sanchez parlant sobre això. També ahir van tornar al tribunal davant del jutge Llarena, que els va comunicar el seu procesament. També va anar Oriol Junqueres, que fa 166 dies que està a la presó juntament amb Joaquin Forn. S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país

Ha realitzat els seus estudis al Conservatori Superior de Musica de Barcelona i a l'Escola Luthier d'arts musicals. També ha realitzat estudis d'art a l'Escola Massana de Barcelona. Ha assistit a cursos de perfeccionament i master-class amb els mestres José Tomás, David Russell, Hopkinson Smith, Manuel Barrueco I Leo Brouwer. També ha estudiat composició amb el guitarrista i compositor Feliu Gasull. L'any 1993 va ser guardonat en el Concurs d'Interpretació Musical de Sant Joan de Vilatorrada en la categoria de solista. Especialitzant-se en la música de cambra ha format part de diverses formacions. Compagina la seva feina com a intèrpret amb la pedagógica a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu Mestre Pich Santasusana. Obté el Grau Mitjà de saxòfon al Conservatori de Sabadell amb Premi d'Honor i es llicencia en Pedagogia de l'instrument a l'ESMuC, on obté les màximes qualificacions pel seu projecte final de carrera. És diplomada en el Màster d'interpretació a la Musikhochschule de Basel (Suïssa). Durant el 2012-2013 és becada en diverses ocasions i farà gires amb l'ensemble Zone Expérimentale i el seu ensemble AvantgarDammes per Alemanya, Àustria, Suïssa, Eslovènia i Catalunya, actuant en els festivals internacionals IMPULS i Festival de Música Electrònica de Basilea. Com a saxofonista, ha rebut formació de música clàssica i contemporània i jazz d'intèrprets internacionalment reconeguts com Arno Bornkamp, Claude Delangle, Marie Bernadette, Llibert Fortuny i Gorka Benítez. Com a cantant, és membre i solista del Cor de Cambra ARSinNOVA i col·labora amb Lieder Camera i BZM Cor. En el món del jazz, s'interessa en la improvisació vocal. També és cantant i saxofonista a Möek, grup de música mediterrània. Actualment és professora de saxo a l'EMM Sant Andreu i l'EMM Eixample. Nascuda a Càceres, començà els seus estudis musicals en l'especialitat de fagot al Conservatori "Hermanos Berzosa" de la mateixa ciutat, amb el professor Vicente García. Seguidament, es va traslladar a Mùrcia on va cursar els estudis superiors al Conservatori "Manuel Massotti Littel" on és va llicenciar. Ha estat membre de diferents orquestres joves i ha col·laborat amb orquestres com ara l'OCG, l'OSRM, l'OBC, l'OJC, l'OSV o la GIOrquestra, entre d'altres. En l'actualitat és membre fundadora del Quintet Quatre +1. En l'àmbit pedagògic ha treballat als Conservatoris Professionals de Cieza i Jumilla (Mùrcia) i actualment és professora de fagot a l'escola i conservatori "Mestre Montserrat" a Vilanova i la Geltrú i a les Escoles Municipals de Música de Barcelona: l'Eixample 'Joan Manel Serrat', Sant Andreu 'Mestre Pich Santasusana' i Nou Barris. Nascuda a Barcelona, l'any 1965. Comença els seus estudis de piano a l'Acadèmia Ars Nova de Barcelona, rebent classes de la prestigiosa pianista i pedagoga Maria Canals. Posteriorment, per realitzar els seus estudis professionals i superiors, ingressa al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on continuarà formant-se en les especialitats de Pedagogia del Solfeig i Piano. Aquí obté la titulació Superior de Música a les especialitat de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament (Titulació del Pla 66) i Titulació de Professora de Música, especialitat Piano (Titulació del Pla 66). Ha continuat la seva formació contínua en Pedagogia Musical: en la metodologia Orff i d'Audició per l'Escola de Pedagogia Musical Mètode / Ireneu Segarra; Didàctica del Solfeig i de Llenguatge Musical LOGSE amb el catedràtic Xavier Boliart; Mètode Jacque-Dalcroze i Mètode Willems amb Jacques Chapuis i Silvia del Bianco a l'Institut Joan Llongueres. Ha participat en congressos internacionals i en el 1r curs Internacional de Rítmica Jacques-Dalcroze, on va obtenir el Diploma Pedagògic d'Educació Musical Willems (per l'Associació Internacional Dommartin-Lió, França). S'ha format també en tècnica corporal: mètode Cos / Art, impartit per Yiya Díaz i de Moviment Integral, impartit per Gloria Martínez, fundadora del Mètode M.I. Segueix formant-se en l'actualitat en tècnica vocal i en el Mètode Tomatis de teràpia auditiva. Ha treballat en diferents centres d'ensenyament musical: Acadèmia de música Ars Nova -Maria Canals, Conservatori de Sabadell, Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Centre Integrat Oriol Martorell i actualment la seva dedicació docent està centrada en l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu- Pich Santasusana de Barcelona, on imparteix llenguatge musical de tots els nivells i és Cap del seu Departament i membre del Consell Escolar. Des del curs 17-18 ha impulsat en aquest centre l'ensenyament del llenguatge musical amb nous mètodes i pedagogies d'aula virtual de música, que promouen un aprenentatge molt més pràctic, dinàmic, visual i atractiu per als alumnes, el que els permet que la seva estudi a casa sigui també molt més efectiu i amè, alhora que els ofereix un suport per a resoldre les tasques i que el professor estigui al corrent sempre dels progressos del seu alumnat. Títol Superior de Guitarra Clàssica al Conservatori del Liceu de Barcelona. Preocupat i convençut que l'educació musical forma part d'una formació global de la persona, ha treballat l'eduació corporal i emocional durant més de quinze amb la intenció de integrar-ho en el seu treball a les classes individuals o de grup. La seva experiència docent l'ha portat a treballar a diverses escoles de música, com a professor de guitarra, llenguatge musical i música de cambra. Professor especialista de música de Primària durant dotze anys. Actualment és Professor Associat a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Com a intèrpret, actúa com a solista o formant part en diferents grups de música de cambra. Actualment és professor de guitarra clàssica, llenguatge musical i tallers Orff a l'EMM Sant Andreu i a EMM de l'Eixample. Nascuda a Barcelona, estudia música des dels 4 anys. Es titula en el grau professional de violí i percussió al conservatori professional de música de Barcelona i, més tard, en el grau superior de pedagogia musical, en l'especialitat de violí, a l'Esmuc. També té formació de cant, piano, flauta i guitarra. Ha sigut membre de diferents orquestres simfòniques i corals del país, així com dirigit diferents corals infantils. Paral·lelament, realitza els seus estudis en Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment s'especialitza en Neuropsicologia a la UOC. Des del 2013, s'especialitza en música i primera infància, amb formacions en els mètodes Gordon, Orff, Dalcroze i Kódaly. Així mateix, participa regularment en diferents formacions d'altres àmbits musicals, sobretot en música tradicional i projectes de cantautors del país. És professora i pedagoga de violí, de sensibilització musical, llenguatge musical i conjunt instrumental i orff a diferents escoles de Barcelona, així com pedagoga, coordinadora i formadora de tallers de Música per a nadons. Nascut a Tarragona, inicia els estudis musicals a la seva ciutat natal i els prossegueix a Barcelona obtenint les titulacions Superiors de Viola, Música de Cambra i Violí; també obté el Premi D' Honor de Grau Mig de Violí i el Premi D' Honor de Grau Superior de Viola. Xavier Turull, Josep Ma Alpiste, Emilio Mateu, Marçal Cervera, Aureli Vila, Garfield Jackson, Norbert Blume...són entre d'altres els seus mestres. Ha estat membre fundador de les Orquestres: Empordà, Camerata XXI i Camera Musicae Col·laborador habitual amb l' Orquestra de Cambra del Garraf; Simfònica del Vallès; Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC); Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida; Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu... així com en diversos espectacles de jazz i teatre musical a Barcelona, Bilbao, Sevilla, New York... Membre del "Arts Quartet", " Artemps Trio"," Quartet Ressonància", etc... ha realitzat nombrosos concerts arreu de Catalunya, Itàlia, sud de França on ha estat convidat pel Quartet Enescu amb el qual ha treballat obres del repertori més representatiu per aquesta formació... Ha enregistrat obres de X. Gols, A. Guinovart d'entre molts altres... Compagina la seva activitat com a instrumentista amb la tasca docent com a professor de viola i música de cambra a l' escola de música municipal de Sant Andreu de l'ajuntament de Barcelona des del 1995. Professor superior de clarinet amb experiència com a docent en diferents escoles de música. Com a intèrpret, ha col·laborat en diverses orquestres simfòniques i grups de cambra, així com en enregistraments discogràfics. Actualment, professor de clarinet de l'EMMSA. Titulat Superior en Trompeta pel Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha format part de la Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona des del 1997 fins al 2004, participant en diversos concerts i enregistraments per a segells discogràfics, ràdio i televisió. Ha col·laborat en diverses formacions com l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orquestra de Cambra d'Andorra, l'Orquestra de l'Empordà i l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, entre d'altres. Actualment és professor de trompeta, director de la Brassband i director de la Banda Nousvents a les Escoles Municipals de Música de Barcelona. Participa en diversos cursos de formació complementària permanent, destacant-ne aquells adreçats a implantar la pedagogia de grup i noves tecnologies a l'aula. Comença els seus estudis amb Philippe Vallet en el Conservatori Professional de Badalona, on obté el títol professional d'oboè. Segueix els seus estudis musicals amb Laszlo Hadady (oboè solista de l'Ensamble Intercontemporaine de París) a l'École National de Musique de Créteil (París), obtenint allà el Diploma Superior d'oboè. Després, en el Conservatori Superior de Barcelona, obté el títol de Professora Superior. Finalment, i amb el professor Laurent Gignoux, rep una "Médaille de Vermeil" d'oboè en el Conservatori de Nîmes (França). A col·laborat a l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Nacional de Moldàvia, Orquestra Europea, Orquestra Camerata de Moscú, Orquestra Terrassa 48, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, etc. Es professora d'oboè als conservatoris de Sabadell i Girona, i a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu (Barcelona). Es forma en la Rítmica Dalcroze a l'Institut Llongueras, centre oficial de Dalcroze a Barcelona, on hi treballa 12 anys, fins a la seva incorporació en les Escoles de música municipals de Barcelona l'any 2000. És autora dels llibres de música i moviment "Música menuda", en 3 volums. Té el Títol superior de Flauta travessera. És autora dels llibres "Flauta a 3", mètode per a l'aprenentatge en grup, en 4 volums. El seu interès per la pedagogia l'ha dut a aprofundir en la metodologia de la pedagogia de grup, especialitat de la qual ha impartit cursos de formació del professorat a escoles de música i conservatoris d'arreu de Catalunya. És autora del manual teòric i pràctic "La pedagogia de grup". És Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a professora de Música i moviment a l'EMM de Sant Andreu, com a professora de flauta a la EMM de Sant Feliu de Llobregat i realitza tallers com a especialista en música per a nadons a diverses escoles bressol de Barcelona. Com a intèrpret forma part de la plantilla de l'empresa Nessun dorma, especialitzada en música per a events. Títol superior de música moderna i jazz en l'especialitat de guitarra elèctrica. Actualment forma part de diversos projectes musicals d'estils ben variats com, rock, jazz, musica cubana, així com diversos projectes de música per al públic familiar. Músic llicenciat per l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i diplomat a l'Aula de Música moderna i jazz, Conservatori del Liceu amb quinze anys d'experiència al ram professional, ha format part de musicals com Sister Act, Fama, Grease, Hair i The Wild Party. Va ser arranjador musical del super èxit Molt soroll per no res al TNC amb Manu Guix i Àngel Llàcer a la direcció així com director musical i productor de Sugar, ningú no és perfecte. Fora dels musicals ha participat en gravacions i directes amb Raimundo Amador, Aurora Beltrán, Enrique Bunbury, Loquillo, Groove Armada y Carmen París. Títol Superior de Piano, pel Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat amb Ma Jesús Crespo, Antoni Besses, Carles Marquès, Nina Svetlanova i Luiz de Moura. Llicenciada en Filologia Anglesa i Germanística per la UAB. Ha participat en cursos internacionals sobre formació de l'instrument a Cataunya, Suïssa i als Estats Units. Ha col·laborat com a pianista en espectacles de teatre musical a Catalunya i França.. Ha tocat en diversos grups de música de cambra arreu de l'Estat, França, Hongria, Itàlia i Suïssa. És membre fundador del QUINTET MAR DEL PLATA (2015), especialitzat en Astor Piazzolla. És professora de piano i música de cambra a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu des de l'any 1992, i va ser coordinadora pedagògica del mateix centre des de l'any 2000 fins al 2011. Des de 2008 a dut a terme formació per a professors sobre la Pedagogia de grup no directiva, a les escoles de música municipals d'Igualada, Olesa de Montserrat, Premià, Santa Coloma de Gramanet, Hondarribia, Alcover, Alcobendas, Tarragona, El Taller de Músics, Calahorra i Gandia i al conservatori de Donosti. Comença estudiant piano i música moderna al Taller de Músics de Barcelona i contrabaix i baix elèctric amb David Mengual i Mario Rossy. L'any 1997 es trasllada a França per continuar els estudis d'harmonia i contrabaix al Conservatori National de Regió d'Aubervillers-La Courneuvue (París) on obté el Diplôme d'Études Musicales. Els anys 1999 i 2000 estudia música antiga al C.N.R. de París i participa l'Acadèmia Musical d'Amboise amb Jean-Christophe Deleforge i a l'Acadèmia Internacional de Música de Cervera amb Andrew Ackerman. L'any 2007 obté la titulació superior de contrabaix a l'Escola Superior de Música de Catalunya, on estudia amb Jonathan Camps i Toni Garcia, i a on té l'ocasió d'estudiar contrabaix jazz amb Horacio Fumero i col·laborar amb el departament de música antiga. La seva formació polièdrica li ha permès tocar diversos estils, com són la música clàssica i antiga, el jazz, la música popular o el teatre musical. Inicia els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona on obté el Títol Superior de trompa amb el mestre Vicenç Aguilar. Posteriorment es trasllada a Viena on estudia amb Nury Guarnaschelli(solista ORF). És professora de trompa de l'EMMSant Andreu Pich Santasusanna i de l'IEA Oriol Martorell (Barcelona). Formada i graduada amb les màximes qualificacions al CMMB i a l'ESMUC, amplia els seus estudis arreu d'Europa amb els més grans mestres de piano a nivell mundial, dels quals rep un ric llegat pianístic i influència pedagògica. Les seves interpretacions i investigacions, com la darrera obra de Chopin interpretada com a una composició autobiogràfica a compàs per any, la porten a donar un gran nombre de concerts i conferències, publicar articles en revistes especialitzades, ser el tema d'un documental a Televisió de Catalunya i inaugurar les celebracions del bicentenari de Chopin a Barcelona. Realitza concerts arreu d'Europa i és elogiada per la crítica internacional que la destaca com a «òptima intèrpret» amb «habilitats insòlites» i de pianisme «plaentíssim i inaudit». El seu repertori comprèn tant composicions consagrades com obres mestres menys conegudes des del renaixement fins avui en dia. És pionera a Espanya i una de les pioneres a nivell mundial del nou pedal harmònic, un quart pedal que aporta al piano l'efecte de ressonància harmònica. Actualment combina l'activitat concertística amb la docència al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou seleccionada com a professora amb tan sols vint-i-dos anys d'edat, les Escoles Municipals de Música de Barcelona, i la impartició de masterclasses a diversos conservatoris i universitats europees. Nascut a Sabadell, titulat Professor Superior pel Conservatori Superior de Música de Barcelona, en l'especialitat de percussió, inicia la formació musical al Conservatori Professional de Música de Sabadell, on també cursa estudis de piano. És també llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, realitzant a més el mestratge de Psicopatologia InfantoJuvenil. Com a instrumentista, ha participat i col·labora habitualment en diverses formacions de diferents estils, que van des de la música moderna, de cambra, banda i simfònica, a la música de concert per cobla, participant també en enregistraments. Quant a la formació de cobla en la qual s'hi ha acabat especialitzant, la seva trajectòria inclou la col·laboració en nombrosos concerts i enregistraments, amb formacions com la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona, la Cobla Principal de la Bisbal, la Llobregat, la Mil·lenària de Perpinyà, la Mediterrània, la Cobla Ciutat de Girona, i la Cobla Simfònica Catalana, entre d'altres. Actualment compagina l'activitat concertística amb la docent a l'Escola de Música de Sant Andreu Mestre Pich Santasusana, on imparteix classes de percussió i conjunt instrumental, i també docent i de recerca al Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, des de l'any 2000. En les darreres promocions, imparteix també en el Mestratge de Psicologia de l'Esport que es realitza en col·laboració amb l'INEFC. En els darrers anys promou la realització de treballs de recerca de Fi de Grau en l'àmbit de la Musicoteràpia. Actualment és professor de trombó jazz del Conservatori Superior de Música del Liceu. Després d'estudiar piano clàssic al conservatori del Liceu comença els seus estudis d'harmonia moderna, improvisació i trombó al Taller de Músics. Poc després inicia el grau superior de trombó jazz a l ́ESMuC. Posteriorment fa un erasmus a Rotterdam (Holanda), al centre Codarts University for the Arts, on estudia trombó amb Ilja Reijngoud i Bart Van Lier i composició amb Paul Van Brugge. A la tornada és becat per la Generalitat per estudiar a Nova York, on estudia amb Luis Bonilla i Laurie Frink. Un any després torna a Nova York per assistir a un seminari de la SIM (School for Improvisational Music). Actualment és membre de la Barcelona Jazz Orquestra [BJO] (acompanyant a Frank Wess, Benny Golson, Phil Woods, Jesse Davis, Terell Stafford, Jon Faddis o Nicholas Payton) de la Dream Big Band de Vicencs Martín, de Ramon Mirabet i de la Bumpy Roof Band entre d'altres. Ha col·laborat amb nombroses formacions i artistes com Miguel Poveda, Perico Sambeat Flamenco Big Band, Roberto Fonseca, Joan Chamorro & Andrea Motis, Raynald Colom, Els Amics de les Arts, Lax'n'Busto, Duke Heitger, La Porteña Jazz Band, O Sister!, Laura Simó & Pedro Ruy Blas, Marc Parrot, Il Divo, Sitjazz Band,i Sinead Savage & The Flytones, Roger Mas, Deejay Foster, Horacio Fumero...a més de participar en Teatre Musical, nombroses gravacions en publicitat, bandes sonores i com a "sideman". Eulàlia Valls Balagué va realitzar els seus estudis de flauta de Bec a Hogeschool voor de Kunsten Utrecht, Holanda, on obtingué el titol superior Docerend Musicus Klassike Muziek. Com a flautista, s'ha dedicat a la música antiga interpretada amb instruments originals, en formacions com ara Quartett Barroc, Quadro la Bergamasca, Quartet Victoria i Liaison Ensemble entre d'altres. Ha actuat en diversos festivals de música antiga i contemporània com ara: eI Festival de música de Requena, Setmana de música religiosa de Burgos, Festival de música Contemporània d'Amsterdam, II Jornadas Internacionales de Música a la Universidad autonoma de Madrid. També ha enregistrat per Catalunya Música per R.N.E i Harmonia Mundi-Novodisc O.D.Group. En el camp de la pedagogia a pres interès en la pedagogia i aprenentatge de l'instrument en grup, rebent formació de la pedagoga Arlette Biget. Actualment és professora de Flauta de bec i coordinadora cultural de L'EMM Can Fargues i professora de Flauta de bec de l'EMMSA, on també hi esta portant a terme el projecte d'ensambles "Becs-Guitarres" amb la col·laboració de l'aula de percussió. Inicia flauta travessera amb Jaume Cortadelles al Conservatori de Badalona. Posteriorment realitza estudis superiors del mateix instrument amb Arlette Biget i també de cambra, orquestra i harmonia al Conservatoire National d'Orléans on va obtenir el primer premi del grau superior l'any 1989. En el mateix Conservatoire reb formació específica en pedagògia de grup. També ha rebut formació de flauta travessera per part de Jacques Rembert, Willy Freivogel, Jorge Carayewsky, entre altres. Com a intèrpret va ser membre fundador del Quartet FU-MON amb qui ha realitzat diverses gires per europa i enregistrat dos CD. Simf. del Vallès, Orchestre Jean Nirouet en diverses ocasions i és membre de l'OFF de París desde la seva fundació. Ha impartit classes de flauta travessera al Conservatoire d'Orléans, al Conservatoire de Perpignan, al CMMB i actualment, des de l'any 1993, a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu de la qual en va ser director durant el periode 2000-2011. Imparteix cursos de formació en pedagogia de grup des de l'any 2001. Té dues publicacions a MARSYAS de l'IPMC de París sobre pedagogia de grup i sobre postura i moviment corporals. Nascuda a Barcelona el 1974, comença a estudiar violí amb Anna Baget, Santi Aubert i posteriorment amb A.León Ara al CMMB.Obté el Premi d'Honor de violí, el títol Superior de violí i el de Música de Cambra, i és membre per oposició, de la Joven Orquesta Nacional de España col·laborant posteriorment en diferents orquestres. Realitza l'enregistrament de bandes sonores per cine i teatre i com a violí solista per a televisió TV3. És membre fundador (1997) del QUARTET DE BARCELONA, i del Quintet Mar del Plata, creat el 2015. Des del 1997 és professora titular de violí, música de cambra i Orquestra al L'Escola Municipal de Música de Sant Andreu.Realitza amb assiduïtat formació per a professors sobre la Pedagogia en grup de tres i sobre la pedagogia no directiva a diferents Escoles Municipals de Música i Conservatoris. Realitzà estudis de Post- Grau a la Hochschule de Luzerna (Suïssa) Fou membre de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), Orquestra Simfònica del Vallès i Orquestra de Cambra de l'Empordà; col·labora habitualment amb l' Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra de Cambra d' Andorra (ONCA), Orquesta Sinfónica de Asturias, l'Orquestra de l' Opera d' Avignon (França)... Actualment és membre del Quartet Festino Baroco d'ençà la seva creació a l'any1996, així com del Quartet Ressonància. Ha participat a nombroses produccions de Teatre Musical i a reconeguts Festivals de Jazz Nacionals i Estrangers: Granollers, Barcelona, Madrid, Bilbao, New York... Professora de violoncel a l'EMM de St. Sílvia Vila i Visa neix a Barcelona l'any 1978. Inicia els estudis musicals als 7 anys i els acaba als 19 anys amb excel·lents qualificacions obtenint la titulació Superior de Violí. L'any 2000, obté el certificat d'aptitud pedagògica (CAP) per la UPC. Ha format part de diferents orquestres, JONC, Orquestra de Cambra de l'Empordà, Orquestra Simfònica del Liceu entre d'altres, així com en diferents formacions de cambra. Des de l'any 2000 és professora de Violí de les Escoles Municipals de Música de Barcelona. Títol Superior de Saxofon al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Estudis de perfeccionament a l'Escola Superior de Detmold (Alemanya). Actuacions als cicles de concerts "Auditori XXI" i "El Primer Palau". Col·laboracions amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l'OBC. Formació dels mestres: Miquel Bofill, Daniel Gauthier, Jean-Marie Londeix, Àngel Soler, Alfons Carrascosa, Kevin Rob, Marie-Bernadette Charrier, Juan Pablo Compaired i Xavier Guitó. Tasca docent a diverses escoles de música de Bcn i rodalies. Membre de diverses formacions com la JONDE, Orquestra Simfònica del Vallès, ha actuat com a solista amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, Orquestra de Cambra Catalana, Grup Instrumental Sitges 94, Orquestra de Cambra de l'Auditori de Saragossa. Concertino-director de l'Orquestra de Cambra del Garraf i de l'Orquestra de Cambra de la Noguera. Durant més de deu anys ha estat membre del Trio Florestan (trio de cordes) amb qui ha actuat per tota Catalunya i Europa. S'inicia en la interpretació històrica ja en la seva època d'estudiant, Postgrau de música antiga i violí barroc a l'ESMUC. Ha estat membre de formacions com Liaison Ensemble o Antiqvvs Ensemble grups dedicats a la interpretació de la música dels segles XVII i XVIII. Ha gravat cinc CDs així com diversos enregistraments per a Catalunya Música i Ràdio Nacional d'Espanya. Durant deu anys ha estat professor especial de violí al Conservatori Professional de Música de Lleida. Actualment és professor de violí i conjunts instrumentals a l' Escola Municipal de Música de Sant Andreu.

Santa Úrsula viurà l'estrena d'una nova colla castellera a Valls, la Colla Castellera de la Canalla Lectora, una activitat que vol promoure de forma lúdica la lectura i la cultura castellera entre els més petits. Els infants participants han de llegir un conte casteller per després participar en un joc de preguntes i respostes i de construcció d'estructures castelleres. La Colla Castellera de la Canalla Lectora és una idea d'Alfonso Morillas impulsada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i amb el suport del Complex Petroquímic de Repsol a Tarragona i la Diputació de Barcelona, i la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya. Després d'alguna sessió pilot al Vendrell, l'estrena oficial de l'activitat serà a Valls, tot commemorant el centenari de la col·locació de la primera pedra de la Biblioteca Popular de la Mancomunitat de Catalunya que es va posar el 23 d'octubre de 1916, i en el marc del Fòrum Casteller de la Fira de Santa Úrsula. En total, s'han programat quatre sessions de l'activitat, totes a les 18:00 a la Capella del Roser. - Dilluns 17: "En Maginet Tap de Bassa", de Bienve Moya i Sebastià Serra - Dimarts 18: "El viatge de Shalaka", de Dolors Rovira i Anna Mongay - Dimecres 19: "Petita història dels castellers", de Fina Duran, Jordi París i Pilarin Bayés - Dijous 20: "El llibre més gran dels castells", de Raquel Sans, Francisco Montoya i Carles Arbat Abans, dijous 6 d'octubre es farà una sessió introductòria conjunta en la qual es repartiran els exemplars dels contes als infants participants, també a la Capella del Roser. Els nens participants s'emportaran els contes a casa, per tal de poder llegir-los al llarg de la setmana, i els retornaran en bon estat el dia del joc, del 17 al 20. Les sessions dels dies 17 i 18 estan dirigides a infants de 7 a 10 anys, preferentment, i les dels dies 19 i 20, entre 10 i 12. En qualsevol cas, han de ser infants amb interès per la lectura, ja que per tal de poder jugar cap haver llegit prèviament el conte. En cadascuna de la sessions hi poden participar entre dotze i setze infants, dividits en quatre equips o colles. Les sessions tenen una durada d'uns 60-75 minuts. La inscripció a les sessions és gratuïta i es podrà realitzar a la Biblioteca Carles Cardó fins al dimecres 5 d'octubre. Entre les nenes i els nens participants es sortejaran quatre contes de temàtica castellera.

Tot seguit pots veure el més destacat prop de Coustouges (Pyrénées-Orientales). Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Coustouges per organitzar la teva escapada rural.

Ara que ens toca aprendre com funcionen els reactors nuclears, ens té encara més intrigats una altra reacció: la dels japonesos. Ens és més fàcil lloar-la que comprendre-la. Dues persones d'aquí que han viscut anys allà m'han donat la mateixa resposta: "Has d'entendre com se'ls educa a l'escola". I de seguida han parlat d'una màxima pedagògica fonamental: potenciar l'interès col·lectiu, el grup sempre per sobre de l'individu. Totes dues persones parlaven amb admiració, tot i que de seguida remarcaven que la pressió uniformitzadora és excessiva. En la part pràctica, s'ha demostrat que és un factor de cohesió, d'ordre, de disciplina, de contenció, de discreció, i també de dignitat. A les tertúlies de cafè d'aquests dies s'obre el debat entre el mètode i la improvisació, com distingir l'autocontrol del conformisme, o si l'obediència en casos extrems és rendició. Diem "Ui, si això passés aquí", i noto un excés d'autocomplaença amb la nostra manera més caòtica de reaccionar davant les desgràcies, individualment justificable però col·lectivament ineficaç. De cara al nou món, estaria bé evitar reduccionismes a l'hora d'elogiar o condemnar l'escola japonesa, o qualsevol altra. De tot se'n pot aprendre, amb una mirada curiosa i oberta. I allà a l'horitzó, entre el seny oriental i la rauxa mediterrània, s'hi endevinen alguns trets fascinants. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

Alliberen set rapinyaires en caixes niu de Canyelles. Un total de set xots han estat alliberats aquest dijous a Canyelles dins del programa de reintroducció a la natura de diferents aus i animals, que es desenvolupa al llarg de tot l'any. L'alliberament el fa l'associació local de voluntaris Alytes, en col·laboració amb l'organització Còbit, de Recerca i Estudi de Natura al Foix, el Gaià i l'Anoia i el Parc del Foix. Els animals alliberats procedeixen del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrusa, de la Generalitat de Catalunya. Aquest és el primer alliberament de xots que es fa enguany al municipi, tot i que n'hi ha previstos de nous per aquestes pròximes setmanes. Els animals es deixen en caixes-niu que hi ha en diversos punts del municipi. Els xots són animals migradors i l'objectiu és que tinguin un punt de referència on tornar la primavera que ve, un cop tornin de l'Àfrica que és on marxen ara per passar l'hivern. Es deixen en caixes-niu perquè els boscos que ens envolten són molt joves i manquen de forats naturals on tirar endavant els seus polls. La major part dels ocells alliberats són joves, nascuts aquest mateix any, que han estat trobats per persones al bosc, fora del niu, i que amb molt bona voluntat els han portat als agents rurals perquè se'n facin càrrec. Això no obstant, és important saber que qualsevol cria d'animal que es troba a la natura, en la majoria dels casos, té els seus pares a prop per cuidar-los i alimentar-los. Si els apartem dels progenitors i els portem a un centre d'acollida, les seves possibilitats de sobreviure es redueixen considerablement, ja que en condicions normals, són els seus pares els que els ensenyen a buscar el menjar, caçar i reconèixer els seus depredadors. El xot (otus scops) és el rapinyaire nocturn més petit que hi ha al nostre país. S'alimenta d'insectes i d'algun ratolinet o musaranya. Ens visita cada primavera i torna a marxa cap al setembre. És un ocell migrador que passa els mesos més freds al continent africà. D'altra banda, coincidint amb el final d'estiu i l'inici de la tardor, el Parc del Foix acull un altre cicle d'observacions de migracions d'ocells. El programa l'organitza Còbit i també hi col·laboren els voluntaris d'Alytes en el cas de Canyelles. Aquestes observacions es fan entre el 26 de juliol i el 21 d'octubre en diversos punts del parc del Foix. I el Turó de les Tres Partions, a la Serralada del Pic de l'Àliga n'és un. Aquestes jornades d'observació són gratuïtes i obertes a tothom. La propera observació està programada per al 9 de setembre. Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?

El Sol Gironès Bisbal Bàsquet es va emportar un derbi vibrant de Copa Catalunya davant el CEB Girona (66-63), en un partit en què els dos equips van gaudir d'avantatges amplis en el marcador, però finalment van ser els locals els que es van acabar imposant en un últim quart en què els visitants només van anotar dos punts. D'aquesta manera els bisbalencs van desfer l'empat en el balanç que hi havia entre els dos conjunts. Ara els de La Bisbal porten 16 victòries i set derrotes, mentre que els gironins porten 15 triomfs i vuit derrotes. Va ser un partit que van començar dominant els locals en el primer quart (25-18), però que els visitants van donar la volta abans del descans (36-42). En la represa, els gironins van arribar a estar 10 punts per sobre (51-61) poc abans d'acabar el tercer període, però, els bisbalencs van ser capaços de capgirar el marcador en l'últim quart. Amb un parcial de 9-0 van ajustar el duel 59-61 per acabar rematant el partit amb el 66-63 definitiu. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.

El nostre sistema immune no funciona amb la mateixa intensitat durant les 24 hores del dia. Així ha quedat de manifest en una nova investigació en el que se suggereix que el rellotge del nostre cos influeix als mecanismes que ens protegeixen de les malalties. Els que es coneixen com els cicles circadiaris, que no són cap altra cosa que el mètode que utilitza el cos humà per ajustar mecanismes biològics com la gana i el son, la respiració, els batecs o la temperatura corporal en funció dels ritmes naturals com el cicle dia-nit. Des de l'àmbit científic cada vegada es té més clar que compleixen un paper fonamental en la salut de les persones i una nova investigació publicada a la revista PNAS el demostra. Ha estat duta a terme en el Douglas Mental Health University Institute i la Universitat de Mont-real, al Canadà, i les conclusions apunten que les cèl·lules T, que formen part del sistema immunitari i que serveixen per combatre infeccions i malalties com el càncer, funcionen amb diversos graus d'eficiència en diferents moments del dia. Els ritmes circadiaris són comuns en tots els mamífers i la investigació es va dur a terme en ratolins, amb els quals els experts van establir dos grups. En el primer, es van alterar els gens específics que regulen els ritmes circadiaris perquè no s'expressessin i en el segon se'ls va deixar funcionar de forma normal. A continuació, se'ls va subministrar a ambdós grups una vacuna per desencadenar una resposta immune. En primer lloc, que la força de la resposta de les cèl·lules T CD8 varia segons l'hora del dia i, en segon lloc, que als ratolins amb els gens del ritme circadiari alterat, les seves cèl·lules T van tenir una resposta menor a la infecció durant el dia. La investigació ve a confirmar una cosa que ja se sabia, que l'hora del dia influeix en la proliferació de les cèl·lules immunes, però a més queda clar com afecta l'alteració del ritme circadiari en concret. Segons els experts, identificar els mecanismes a través dels quals el rellotge biològic modula la resposta de les cèl·lules T, ajudarà a comprendre millor els processos que regulen les seves respostes òptimes, la qual cosa millorarà les estratègies de vacunació i les teràpies immunitàries contra el càncer. Altres factors que poden alterar el sistema immunitari són les anomalies congènites, les malalties autoimmunes, un sistema immunitari hiperactiu que desencadena respostes al·lèrgiques de forma contínua, l'ús continuat d'antibiòtics, l'estrès i els mals hàbits de vida. El problema és que quan comença a funcionar de forma incorrecta, és freqüent l'aparició constant de combatre els gèrmens, com els bacteris, de forma adequada. I quan es produeix una infecció, la recuperació pot retardar-se molt. Encara que hi ha al mercat molts productes que diuen activar-lo, el cert és que és molt difícil promoure la seva activitat. Els metges aconsellen portar un estil de vida saludable, alimentar-se de forma equilibrada, fer exercici regularment evitant els desencadenants de l'estrès quan sigui possible, dormir prou i abstenir-se de l'alcohol i el tabac com a millor forma de prevenció.

En Cesc Estanyol va ser un dels primers a arribar a un dels punts marcats pel Tsunami Democràtic per fer la concentració: la travessera de les Corts cantonada Elisabeth Eldenbenz, el carreró que toca al Camp Nou i que la policia va tallar ja a les tres de la tarda. Estanyol no va voler agafar l'autocar amb què anaven els seus veïns d'Alella perquè volia marxar abans, cap a quarts de set, per poder arribar a casa i veure el partit a la tele. Havia baixat amb cotxe fins a la parada de metro de Mundet i d'allà havia agafat la L3. Com ell, molts seguidors del Barça van intentar compaginar la concentració i veure el partit (un Barça-Madrid té més poder de seducció del que, segurament, havia previst el Tsunami Democràtic). A les quatre en punt, l'hora de la convocatòria, no hi havia tanta gent com alguns es pensaven i alguns creien que acabaria sense tenir seguiment. La Montse i en Xavi Boronat, de Tiana, per exemple, que són dels que no se'n perden ni una ("hem anat a tot: a l'aeroport a peu, a la Jonquera..."), enviaven missatges a la família perquè anessin a la concentració en sortir de treballar. Però no, de gent n'hi va haver, i molta, però és veritat que s'havia fet tanta publicitat, que se n'esperava molta més. També és veritat que hi havia quatre punts de trobada, i la força va quedar repartida. Hi havia gent de totes les edats exhibint els cartells fets per a l'ocasió, els que hi duien escrit Sit and talk de color blau turquesa. Els Escamots Catalans Motards, independentistes aficionats a les motos que van a totes les convocatòries i en alguna ocasió han col·laborat amb l'ANC en, per exemple, tasques de seguretat, també hi eren des de primera hora. Un dels motards, en Toni Tamayo, es deixava fotografiar amb les seves botes camperes amb el dibuix de l'estelada. Anava amb pantalons curts perquè les botes es veiessin més i, en fi, era tot un espectacle. Un altre dels concentrats que tothom fotografiava era en Francesc Payàs, que anava disfressat de Pare Noel i mostrava una gran fotografia que s'havia fet fa uns anys amb en Jordi Turull. Ell va ser una de les persones que va entrevistar una televisió de Mèxic que havia anat a cobrir l'acte. "Els he explicat la situació de Catalunya, la dels nostres presos, i que des de Madrid diuen que nosaltres som violents i tot això és mentida", va dir. Al seu costat un amic seu, en Joan Carles Belda, havia vingut a la convocatòria des de València. "Des del 2012 que vinc a totes les manifestacions que puc i a totes les diades", va explicar. Va admetre que acostuma a venir sol perquè al seu entorn no hi ha gaires independentistes. La tarda va anar passant tranquil·la però a l'espera que el Tsunami "fes alguna cosa". El tema és que tothom esperava. Finalment, una hora i mitja abans del partit, els concentrats es van barrejar amb els aficionats que tenien entrada per anar a veure el partit, molts igualment independentistes i que duien les seves pancartes i les famoses carotes del Messi que els van requisar. Entre els qui tenien entrada hi havia moltíssims estrangers que amb el mòbil alçat ho gravaven tot, conscients que estaven vivint un moment històric i que ells hi eren. Quan el Tsunami Democràtic va fer una crida perquè tothom anés a Travessera per veure el partit en una pantalla gegant, la gent es va quedar com a mitges, com si esperessin alguna cosa més. Finalment el projector no funcionava i els aficionats (és a dir, tothom) van haver d'escoltar el partit amb transistors i mòbils. Abans de la mitja part els agents de la policia van començar a carregar. Per sorpresa, com si algú hagués fet alguna cosa, quan ningú havia fet res. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.

Gairebé des del mateix dissabte, però d'una manera molt especial en aquestes últimes hores, el Govern espanyol i el PP han posat en marxa una decidida estratègia per provar d'acorralar el president Puigdemont. Òbviament, no és la primera vegada, ni serà l'última fins al minut abans que anunciï la seva decisió final al Parlament. En aquesta ocasió, l'argumentari dels diferents ministres i dels portaveus del Partit Popular des d'aquest dimarts consisteix a proclamar a viva veu que no n'hi ha prou que convoqui eleccions sinó que ha de desdir-se de tots els passos fets, ha de fer-ho en públic i té de termini fins divendres, data en què es reunirà el ple del Senat per debatre i acordar l'abast de l'article 155 i si dona llum verda al conjunt de mesures sol·licitades pel govern espanyol. Només si ho fa així, i no és segur, es podrà disminuir l'impacte del 155, però tampoc no se li ofereix cap garantia que acabi sent així. Per descomptat que els processos penals continuaran. D'una o una altra manera, desenes d'alts càrrecs, entre ells Puigdemont i la totalitat de membres del Govern, s'enfronten a un calendari judicial terrorífic. És obvi que una vegada aconseguit el suport imperiós que buscava el PP dels socialistes — Ciutadans pinta realment més aviat poc—, des de la Moncloa s'està tensant la corda per provar d'aparèixer davant de l'opinió pública com a munyidors d'un acord històric que ha tornat la formació de Pedro Sánchez a la cleda, que torna la política espanyola el bipartidisme a tres i que allunya l'opció d'un govern d'esquerres. Al PSOE ja li anava bé un discurs a Espanya que no el diferenciés del PP en aquesta qüestió i, de fet, les seves negociadores, Carmen Calvo i, d'una manera més discreta, Meritxell Batell, han deixat pista lliure a Mariano Rajoy perquè fes el que volgués. És ara, quan algunes veus del PSC s'han fet sentir per la desmesura del 155, que s'han començat a posar nerviosos uns i altres. I quan el PSC i amb la boca petita el PSOE han dit que amb la convocatòria d'eleccions seria suficient per desactivar el 155. I també han vist les orelles al llop: el 155 té per objecte arrasar tot el que trobi al seu pas, primer a Catalunya i més tard a Euskadi, Navarra o Galícia. Però ara, segurament, ja és tard perquè una aposta pública del PSOE diferent sigui creïble. Encara que es manté el lògic mutisme dels moviments finals del president i de l'Executiu català cada vegada són menys els que a Junts pel Sí li aconsellen que es mantingui en l'actual indefinició i no acabi fent una declaració d'independència en el Parlament. Aquesta posició, òbviament, no és unànime i el conseller d'Empresa, Santi Vila, per exemple, no deixa d'aparèixer ara sí ara també entre els refractaris a complir rigorosament el mandat del referèndum de l'1 d'octubre. En canvi, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, han volgut sortir al pas amb declaracions aparentment contundents. La primera, assegurant que "collem i collarem per fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre" i la segona manifestant que el Govern i JxSí ja té "un mandat democràtic: el referèndum de l'1-O" i que l'única manera de fer front a la repressió política i a l'article 155 és "fer camí cap a la república, ja!" I, mentre, el Senat, que diu voler escoltar el president de la Generalitat, fa tot el possible per complicar-li la seva participació amb calendaris cada vegada més alambinats. Puigdemont, tanmateix, hi vol anar i ningú no l''hi discuteix. Si se celebra, serà una sessió d'alt voltatge polític. La penúltima volta abans de la volta final al Parlament.

Vés al contingut (premeu Retorn) El proper dissabte 4 de Maig s'organitza una trobada de professorat associat de les universitats públiques catalanes, per posar en comú la situació de les diferents universitats, establir estratègies per la regularització i organitzar possibles accions conjuntes. Animem a tot el professorat associat de la UPC a assistir-hi!

Ada Colau llegeix el manifest en suport als imputats pel 9-N. / Joana Ortega, després de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya / Joana Ortega, camí del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acompanyada per diversos membres del Govern, diputats de Junts pel Sí i membres d'Unió. / Joana Ortega entra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Consellers i diputats han acomanyat Irene Rigau a l'anar a declarar davant el jutjat. / Multitud d'estelades a la concentració davant el Palau de Justícia. / Entre els assistents a la concentració en suport a Rigau, gent gran i grups de jubilats. / Forcadell, Romeva, Turull i Geli, entre els que han acompanyat Rigau. Antonio Baños i Lluís Llach també han acompanyat Rigau. / Raül Romeva atén les preguntes dels periodistes, a l'arribar al TSJC. /

Amb més de 102 anys d'existència com a fabricant japonès que opera en els sectors de l'automoció i l'aeronàutica, Subaru s'ha caracteritzat per una concepció mecànica dels seus automòbils molt particular, i equipa els motors Boxer de cilindres oposats i sistema de tracció total permanent. En aquest segle, Subaru gairebé ha fabricat 20 milions de motors Boxer, així com 18,5 milions de sistemes de tracció total (AWD). Tot plegat, unes xifres extraordinàries per a una marca que a final d'any aconseguirà el seu vuitè rècord mundial de vendes, haver posat en circulació més d'1 milió d'unitats i que al mercat espanyol, l'any 2018, va aconseguir un 38% de creixement, el setè any consecutiu que creix. Avalada pels seus sistemes mecànics de seguretat, Subaru incideix amb el model Forester, un dels seus SUV més destacats. Tota la gamma de models disposa de sistemes Eco, i com no podia ser d'una altra manera el nou Forester Eco Hybrid té dos motors, un de combustió que desenvolupa 150 cv i un altre d'elèctric que rendeix 12,3 kW i va associat a una bateria de 118 volts. Tots aquests elements mecànics van transmetent la seva força a l'asfalt mitjançant una caixa de canvis automàtica Lineartronic, que distribueix la potència de forma permanent entre els dos eixos. Aquest Forester de cinquena generació, que creix en totes les seves dimensions respecte al seu predecessor, s'ha desenvolupat sobre la reeixida Plataforma Global de Subaru, estrenada per l'Impreza i el crossover XV. Es tracta d'un xassís que aconsegueix una millora significativa pel que fa a comportament dinàmic, nivell de dinamisme i estabilitat, així com més capacitat per esquivar riscos imprevistos, una direcció més sensible i unes vibracions excepcionalment baixes. Tot plegat es tradueix en un gran confort de marxa. Exteriorment, el Subaru Forester Eco Hybrid presenta un disseny més musculós i robust, basat en la filosofia Dynamic x Solid amb unes línies de cintura que envolten el cotxe per emfatitzar la seva alçada i fortalesa. Els seus generosos passos de roda fan ressaltar la funcionalitat del sistema de tracció integral permanent i la seva capacitat per circular amb total seguretat dins i fora de l'asfalt. Respecte de l'anterior generació, l'interior del Forester Eco Hybrid millora la seva qualitat, és més tecnològic i més sofisticat. Ofereix més espai i una capacitat de càrrega millorada, amb un ampli habitacle per a 5 passatgers i un versàtil compartiment de càrrega on la compacta bateria no afecta l'espai màxim disponible tant pel que fa a l'habitacle, que creix en totes les seves cotes, com en el maleter, que augmenta la seva capacitat màxima fins als 509 litres (+4), i millora de manera substancial la comoditat dels seus ocupants. Amb 22 centímetres d'altura lliure al terra i generosos angles d'entrada, ventral i de sortida, el nou Forester augmenta la seva llegendària capacitat per afrontar amb total seguretat qualsevol desplaçament, siguin quines siguin les condicions meteorològiques i el terreny. Ajudat per la potència elèctrica addicional, també millora la seva capacitat de tracció en les situacions més difícils. La tecnologia e-BOXER unida a sistema X-Mode ofereix com a novetat dos modes d'ús addicionals: neu/grava i neu/fang, per afrontar amb garanties els trajectes més difícils lluny de l'asfalt. Més segur que mai, el nou Forester Eco Hybrid és el Subaru més avançat tecnològicament de l'actual gamma europea de la marca, ja que està equipat amb les més modernes tecnologies de seguretat avançada, que li han servit per ser reconegut com el vehicle més segur de la història a les proves de xoc del Programa d'Avaluació de Vehicles Nous del Japó. El sistema Subaru Eyesight, que ja forma part de l'equipament de sèrie dels Impreza, XV, Levorg, Outback i del Forester d'anterior generació, es complementa ara amb el sistema DMS. Una tecnologia innovadora i única al món que utilitza el reconeixement facial per monitorar el conductor i detectar distraccions o situacions de fatiga al volant. Comercialment el nou Forester Eco Hybrid tindrà 3 acabats (Sport Plus, Executive i Executive Plus) i un preu de partida de 32.450 euros.

Una vegada passat tot, ja podem dir que el que vàrem viure en directe el passat dimecres 12 va ser una autèntica festa de la ciència i de la tecnologia europea. Si fer que una nau com Rosetta arribés aquest estiu a un cometa situat a 500 milions de km de la Terra ja era una proesa tècnica, soltar un mòdul de descens sobre aquest cometa ja era el summum de la dificultat com ja vaig detallar fa uns dies. Cap a les 10 del matí s'havia soltat la nau de descens Philae, un objecte de la grandària d'una rentadora i durant unes 7 hores va anar baixant cap a la seua posició acordada en Agilkia. Durant tot el dia la telemetria indicava que tot anava bé. Finalment, tal com estava previst, a les 17:02 arribà al control de la missió el senyal que l'enginy havia tocat terra. I la felicitat dels equips dels científics era ben visible. Vingueren els discursos, les felicitacions de l'enviat de la NASA, que participa amb diversos experiments, que denotaven certa enveja. La ciència europea pot estar orgullosa per la fita aconseguida. Tanmateix no tot eren flors i violes. 67P/ Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG) és un cos molt menut amb un poc més de quatre quilòmetres en el seu costat més llarg. La seua composició exacta no és coneix, barreja de gels d'aigua, de diòxid de carboni, d'amoníac, etc... De fet, la seua densitat és de només de 0,4 g/cm 3, més baixa que la de l'aigua. Per tot això la seua gravetat és ínfima i aterrar-hi és tota una proesa. Els arpons preparats per enganxar-s'hi no van funcionar per una raó encara desconeguda. Per això Philae va rebotar dues vegades com si fos damunt d'un llit elàstic, i aterrà a la tercera. Després sembla que només dos dels tres taladres dels extrems de les pates van aconseguir fixar-la a terra. Però solucionats els problemes inicials, la imatge panoràmica promesa amb la càmera CIVA va portar la decepció. Com podeu veure a la imatge que encapçala aquest apunt, un muntatge on es veu la nau enmig de les imatges que ha enviat des de la superfície, es veu clarament que ha caigut en una zona d'ombra, amb només 1:30 h de llum al dia, insuficient per recarregar les bateries. Així que les coses es va precipitar el divendres. Es va intentar fer la seua missió principal amb l'energia que donaven les 60 hores de bateria. I, tal com ens va contar en l' entrevista d'Ecos del Cosmos, Pedro Gutierrez, de l'IAA, es van atrevir a perforar el subsòl fins uns 20 cm per treure el material intern. Els astrobiolegs ja assumeixen que, almenys part dels materials bàsics importants per a l'evolució química de la vida arribaren a la Terra per impactes de cometes i asteroides. Aquesta anàlisi del material cometari és, per tant, essencial per veure si això és cert o no. El perill que Philae eixirà disparat a l'espai eren ben presents. Si no estava ben enganxat, un esforç cap avall perforant implica una reacció oposada en sentit contrari. Tercera llei de Newton: acció i reacció. Els diferents experiments van treballar sense parar i ja ben entrada la matinada del dissabte, Philae va retornar les dades científiques a la Terra a través de la nau Rosetta. Durant aquestes apressades hores també es va alçar 4 cm la nau i es va girar 35o per augmentar la insolació solar. Però als pocs minuts la nau comunicà que la seua energia queia ràpidament i que passava a hibernar-se. Poc a poc anirem coneixent que s'hi amaga dins i sobre la superfície de 67P/CG. Mentrestant Philae, com un heroi que ho ha donat tot pels seus, jau en un son etern en un món ja no tan desconegut. Algunes veus parlen que en aproximar-se el cometa al Sol, Philae quede més enllumenat i puga tornar de les ombres. Però això ja seria ben entrat 2015. Per tant, des d'ara, podem dir: Moltes gràcies Philae a tu i tot el teu equip. Per seguir a Philae, millor el seu twitter. 1.- Muntatge fotogràfic de Philae, la seua orientació en mig de la panoràmica des de la superfície de 67 P/CG. 2.- Separació de Philae vista des de Rosetta. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.

La sotssecretària d'Estudis i Programes del Partit Popular, Andrea Levy, s'ha mostrat convençuda que al Govern català "hi ha més veus discrepants" amb el referèndum d'autodeterminació a part de la de l'exconseller Jordi Baiget, i ha demanat als polítics "assenyats" de la Generalitat de Catalunya contraris a la "deriva independentista" que "alcin la veu". En una entrevista en RNE recollida per Europa Press, la dirigent popular ha titllat d'"irracional" la decisió de Puigdemont de cessar el conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, després d'haver expressat dubtes sobre la celebració del referèndum. Segons Levy, el president català, Carles Puiddemont, està "sumit en el deliri" i en la "bogeria". I ha avisat que "no pot purgar" a tots els catalans que discrepen amb la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. La dirigent popular ha carregat contra el líder de l'Executiu català per destituir "fulminantment" a "algú que s'atreveix a opinar". "El problema de Puigdemont és que a tots els que discrepem del referèndum no ens pot purgar", ha asseverat. En aquest sentit, ha fet una crida "als polítics assenyats" del Govern de la Generalitat "perquè no tinguin por a expressar la seva opinió" enfront del "xantatge" que, al seu parer, fa la CUP al Govern de Puigdemont. "Cal preguntar-se quant mana la CUP", ha recalcat, per després subratllar que l'Executiu autonòmic "s'està allunyant de la moderació" mentre "solament vol escoltar la radicalitat" i se suma "en el deliri i bogeria". Així, ha retret Puigdemont que critiqui l'Estat per "no deixar parlar els catalans", mentre que "quan un conseller de la Generalitat s'expressa, és cessat". Segons ha destacat, Baiget no ha estat destituït per la seva actuació com conseller sinó "per una paraula sobre el procés". La dirigent popular ha alertat sobre els nivells de qualitat democràtica de l'Executiu autonòmic ja que, en la seva opinió, "cada vegada són més baixos". I ha recalcat que el model del Govern es basa que tot "discrepant" és "incòmode". D'altra banda, sobre la missiva que ha enviat el Govern de Mariano Rajoy als ajuntaments catalans en la qual els avisa que no poden participar en el referèndum previst per a l'1 d'octubre, Levy ha dit que, en ella, l'Executiu central solament els recorda la llei. "Recordar-la entra dins de la normalitat democràtica", ha manifestat. Per Levy, la convocatòria del referèndum està "absolutament sostreta de les lleres democràtiques". En aquesta línia, ha defensat que el Govern central ha de garantir, entre altres coses, que els actes dels funcionaris catalans "no siguin il·legals". "El punt de sensatesa el posa el Govern espanyol", ha dit, mentre que, en la seva opinió, Puigdemont els posa "en situació de risc". "Em sembla bé recordar que Catalunya no és una bombolla en la qual la legalitat no existeix", ha sentenciat. Davant la reunió que aquest dijous mantindran el líder del PP i president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, Levy ha agraït el líder socialista que "no es mostri equidistant", no "titubegi" i "acompanyi" l'Executiu en la defensa dels drets i llibertats dels catalans. I l'ha instat que ho faci en la Moncloa --on es reuneix amb Rajoy-- i també quan estigui "al costat" del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i d'altres alcaldes catalans. En aquesta línia, ha advocat perquè el PSOE pren "una postura única" de cara a la "consulta il·legal" del proper 1 d'octubre. Per a Levy, Catalunya porta cinc anys "estancada en irreals i impossibles". Així, ha apuntat que "per primera vegada" es poden donar les "vies" per "superar" a un Govern independentista o nacionalista. En l'àmbit estatal, ha apuntat que "no hi ha una alternativa" al PP "en aquests moments" i, recordant les "bones" dades econòmiques, ha demanat deixar treballar el Govern" de Mariano Rajoy. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Si encara no formes part de la comunitat: Quan l'Albert Font, acompanyat pel seu fill adolescent, va dir al taxista que els havia recollit a l'hospital de Bellvitge que els portàs a Madrid, no sospitava que entre client i conductor sorgiria una complicitat que els duria a descabdellar els aspectes més rellevants de les seves vides... Ets la meva vida, ets la meva mort, de Maria de la Pau Janer, explica la història d'un pare, l'Albert Font, que emprèn un viatge molt llarg amb taxi en companyia del seu fill. Durant el viatge s'anirà establint, entre conductor i client, una relació estreta que escrutarà els racons més íntims d'ambdós personatges i que els durà a descabdellar els aspectes més profunds i rellevants de les seves vides. La història, segons ha explicat l'autora, està basada en un fet real que un taxista li va explicar en un trajecte per Barcelona. Un senyor, sortint de l'Hospital de Bellvitge, acompanyat del seu fill adolescent, va contractar els serveis d'un taxi perquè els portés fins a Madrid amb la condició que ho fessin per carreteres secundàries. Sis-cents quilòmetres de recorregut en aquestes condicions donen molt de sí, i els nostres viatgers es van coneixent, fins que arriben a un punt de complicitat sorprenent. El relat està adornat amb les històries personals dels nostres viatgers i les de les seves famílies. Històries que, encara que no tenen res a veure amb l'eix central del relat, ens parlen de les difícils relacions de parella, l'amor i el desamor, el desencís que ens produeix la vida quan la passió desapareix... I no hem d'oblidar l'eix principal: el viatge de Barcelona a Madrid en taxi, el motiu del qual inclou una sorpresa oculta. L'escriptora va realitzar aquest trajecte en taxi per ambientar-se i imaginar què va haver de passar per la ment d'aquells viatgers i quines van ser les seves possibles converses. Els personatges resulten tan creïbles que arribes a ficar-te en la novel·la i pots comprendre els fets succeïts en cadascuna de les diferents històries que la conformen. És molt difícil fer creïble un personatge i Maria de la Pau ho aconsegueix una vegada més amb l'habilitat a la qual ens té acostumats. Durant la novel·la hi ha poc diàleg, però la transició contínua d'una història a una altra, d'un personatge a un altre, fa que el relat es vagi construint en una seqüència d'esdeveniments encadenada. El fet d'anar coneixent la història dels personatges poc a poc provoca avidesa per continuar llegint i poder conèixer el seu desenllaç. El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris. Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.

divendres, 4 de desembre del 2015 / 3715 Beguda refrescant preparada amb cafè líquid, sucre i gasosa o sifó, eventualment amb una mica de brandi. Adaptació al català de la marca Zuavo de «ponche espumoso al café» fabricat per Carbónicas Solé, de Móra d'Ebre. Quan jo era petit, a Barcelona era freqüent fer un suau amb cafè i gasosa després de dinar. El vaig perdre de vista fins que em vaig adonar que a les comarques de Tarragona tenia plena vigència. Llavors em vaig interessar pel nom: Per què suau? No va ser una recerca fàcil, perquè el suau és modest per naturalesa, s'estima més anar d'incògnit que fer soroll. Però Catalunya és un país petit en què no hi caben gaires secrets i al capdavall tot s'acaba sabent. Va haver-hi un temps en què el suau era més famós que la coca-cola, almenys a Catalunya, on encara no havia arribat la beguda nord-americana. Era, això sí, igual de refrescant i estimulant però molt més fàcil d'aconseguir: només es necessitava cafè, gasosa, gel i, si de cas, una mica de sucre. Molts pagesos se'l prenien a l'hora del cafè, abans de tornar a suar al tros, o a mitja tarda per rehidratar-se i agafar forces per continuar; altres el demanaven al bar, per espavilar-se després d'una bona migdiada tot fent un dòmino amb els amics. Per culpa de la cafeïna, els petits només tastaven la densa i típica escuma que fa el suau alguna nit de festa major, en una d'aquestes concessions que els fan sentir de cop una mica més grans. Marques que s'han transformat en noms corrents, amb l'ajuda de Marques que marquen, de Ramon Solsona Recordo que el meu pare, quan em duia al bar jo prenia un cacaolat ben calentó, i el pare demanava una "barreja" deia per combatre el fred. És el mateix un suau que una barreja? Un "suau" devia ser una beguda embotellada, com una Coca-Cola (que aviat devia substituir el suau). Una "barreja" es feia en una copeta, amb aiguardent i moscatell. Hi havia treballadors que s'ho prenien en dejú, al bar, abans d'anar a la feina. De la beguda de cafè, tal com si fos una gasosa, n'havia vist que en deien "soda de cafè", i compto que també en deien "soldat". A casa, de sempre el suau també es fa amb un rovell d'ou, sucre i gasosa o bé amb cafè, sucre i gasosa. Però el que ens donaven com a reconstituent, a l'estiu, era el del rovell d'ou. El del rovell d ́ou és el reconstituent conegut con ponx es prenia i, segons on et trobes, encara es pren en dejú abans d ́anar a treballar, sobre tot a l ́horta. Podria equivocar-me, puix ja sóc bastant gran, 78 anys, i de vegades la memòria falla, si bé em penso no anar errat, perquè de petit n'havia begut alguns. Feliu de Guíxols, nosaltres d'aquesta beguda en dèiem un SOLDAT. Si mires els comentaris a aquesta notícia que va sortir a l'Ara veuràs que a moltes altres bandes també en diuen o en deien 'soldat'. Al capítol sobre el suau, Ramon Solsona diu: «Si a d'altres indrets de Catalunya el cafè amb gasosa o sifó es coneix com a soldat deu ser pel mateix zuau que fa guàrdia a l'etiqueta.» Sóc del 49 i a cals avis tenien bar. El suavo, a l'estiu, era una beguda freqüent!! Em sap greu veure que les noves generacions perden vocabulari, frases fetes, refranys, costums dels nostres avantpassats.En aquests comentaris he vist que ha sortit la paraula barreja. El dia que faci fred de debó me'n prendré una igual com feien els que treballaven a bosc quan jo era petit. En un got típic d'hostal hi posaven la meitat de moscatell i l'altra d'anís. De ben segur que els marxava la fred. Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc * L'adreça electrònica no es publicarà. A cada vegada que faig una herborització a cim de... A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq... A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �... Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...

Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya L'Àngels Domingo, en el marc del projecte «Educació post 2015. Equitat i qualitat per a tothom» ( http://www.edupost2015.cat/ ), planteja com a repte principal transformar la docència d'un model de transmissió a un model de reflexió. Per a aquesta formadora de formadors, la preparació del docent ha d'estar basada en el seu propi desenvolupament personal i això comporta la competència professional de docent i ens obliga a passar a la pràctica. I com a segon repte planteja consolidar el perfil docent com a facilitador de l'aprenentatge, comparant-lo amb un arquitecte, un enginyer o un dissenyador de situacions on es genera aprenentatge. Finalment, convida també a les institucions educatives a crear espais de reflexió institucional de manera metodològica per tal de promoure també la millora educativa. Equitat i qualitat per a tothom» és un projecte liderat pel Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, orientat a fer una contribució al debat sobre la revisió dels objectius per a l'educació mundial post 2015 que està promovent UNESCO. Per tal de poder contribuir a aquest debat mundial, el projecte «Educació Post 2015. Equitat i qualitat per a tothom» convoca a la comunitat educativa de Catalunya a presentar les seves reflexions i propostes per als propers 15 anys a través de diferents mitjans i formats.

«Enoturisme al Bages, del raïm a la copa» és l'enunciat de la jornada tècnica gratuïta que organitzarà l'Escola Agrària de Manresa el 27 de març. A 3/4 de 10 del matí, Marc Bernadich, cap de l'àrea d'Emprenedoria i Innovació de la FUB parlarà de «Què és l'enoturisme?». Tot seguit, Salvador Vernet, viticultor i propietari del celler Vermunver, oferirà una «Visió des del camp i el celler elaborador». Després, Lluís Tolossa, autor de guies d'enoturisme, parlarà d'«Oportunitats per a restaurants, allotjaments i altres empreses». A les 12 del migdia, Miquel Vidal, màster en arquitectura i paisatge de la UPC, parlarà d'«El paisatge vitivinícola, un actiu cultural i econòmic». David Esteller, gerent i consultor turístic a Touristlab, tractarà l'«Emprenedoria i màrqueting de l'enoturisme». Per acabar es visitarà les tines de pedra seca de la Vall del Flequer Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. L'Ajuntament de Mollerussa, a través de la regidoria de Benestar Social, Ciutadania i Infància conjuntament amb l'Oficina Jove del Pla d'Urgell, ha participat durant el curs passat, juntament amb set municipis més, en un programa pilot impulsat i finançat per la Direcció General de Joventut amb l'objectiu de prevenir l'abandonament escolar prematur en joves que cursen l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). L'experiència, batejada sota el nom Enganxa't i continua, ha permès donar servei a una desena de joves de Mollerussa d'entre 12 i 14 anys, derivats a través dels instituts Terres de Ponent i La Salle amb la implicació dels serveis socials de base. La bona acollida tant per part dels beneficiaris com dels centres escolars portarà a repetir el programa el curs vinent però aprofundint encara més en el treball amb les famílies per tal de fer-los més corresponsables de l'escolarització dels seus fills. L'atenció, que en tots els casos ha estat individualitzada a càrrec d'una educadora municipal amb un programa específic de treball per cada cas, s'ha dut a terme al Centre Obert La Banqueta però fora de l'horari habitual d'aquest servei. Els joves que han participat del projecte tenen en comú la desmotivació en els estudis, una baixa autoestima i en alguns casos, dificultats en l'aprenentatge, per la qual cosa acostumen a distorsionar les classes i presenten conductes o faltes de comportament que, en molts dels casos, generen reiterades expulsions dels centres escolars. A banda de reduir l'abandonament prematur dels estudis, la implantació del programa busca millorar l'èxit educatiu de l'alumnat, potenciar la participació en activitats associatives d'oci i de lleure per reduir les desigualtats entre col·lectius i millorar els vincles entre les famílies, el centre escolar i l'entorn. Així mateix, un dels objectius que es persegueix també és incidir en l'escolarització de les noies adolescents provinents d'altres cultures per garantir que segueixin els estudis durant el període d'escolarització obligatòria. La valoració del programa ha estat molt positiva pels beneficiaris, un 80% dels quals han considerat a través d'una enquesta que la informació que han treballat a les diferents sessions els ha estat d'utilitat i tenen intenció de posar-la a la pràctica. Així mateix i per tal de posar en comú l'experiència recollida en els 8 municipis participants, Mollerussa acollirà el proper dia 21 una trobada dels tècnics implicats organitzada per l'Agència Catalana de la Joventut. S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país

L'aerolínia Asiana Airlines comença a operar avui quatre vols setmanals directes entre Barcelona i Seül (Corea del Sud), que es converteix així en la ciutat asiàtica millor connectada de forma directa amb la capital catalana. La companyia oferia fins ara vols xàrter a Barcelona, però amb aquesta nova ruta comença a operar a Espanya de forma regular, segons ha informat el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), ens que es va constituir el 2005 amb l'objectiu de promoure noves rutes intercontinentals des de l'Aeroport del Prat. L'entitat assegura que la forta demanda entre Catalunya i Corea del Sud ve avalada pel gran mercat de passatgers que encara volen entre Barcelona i Seül de forma no directa: uns 200.000 el 2017. Asiana Airlines celebrarà aquesta tarda a la Terminal 1 de l'Aeroport de Barcelona la tradicional cerimònia per inaugurar la ruta Barcelona-Incheon amb l'assistència del vicepresident executiu de la companyia, Moon Myeong Young; el president d'Aena, Maurici Lucena; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i representants del CDRA i de la Delegació del Govern a Catalunya. Per a aquesta nova ruta, Asiana Airlines, una de les companyies més importants de Corea, utilitzarà un avió Boeing B777-200, amb capacitat per a 300 persones. El primer vol de sortida s'enlairarà de Barcelona a les 21:10 hores d'avui i arribarà a l'aeroport d'Incheon de Seül demà a les 16:45 hores. De la seva banda, el vol de sortida sortirà de Seül avui a les 12:45 hores i arribarà a Barcelona a les 18:55, segons hora local. En total, Asiana Airlines operarà quatre vols setmanals, que seran els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges.

Biennal de Venècia Festival Catalan Sounds Teatre traducció Exposició literatura Entrevista cinema arquitectura universitats Any Llull Concert Premi arts visuals dansa música institut ramon llull Llengua catalana conferència llibres gira musical Fira del Llibre de Bolonya poesia llengua L' IRL ha programat una taula rodona que porta com a títol Dansa i arquitectura a Catalunya: Creació, espai públic, llegat cultural i paisatge durant la 12a edició de la Internationale Tanzmesse de Düsseldorf (Alemanya). L'acte tindrà lloc el dia 31 d'agost a les 17:30h i comptarà amb la presència dels coreògrafs Cesc Gelabert i Magí Serra, i serà presentat i moderat per la teòrica Ester Vendrell. Paral·lelament, durant el festival també es podran veure els treballs de ballarins i companyies de dansa catalanes com Colectivo Lamajara, Iron Skulls Co, Marcos Morau, Guy Nader i Maria Campos. La Internationale Tanzmesse Düsseldorf (Alemanya) és la fira de dansa internacional que se celebra cada dos anys a Alemanya i és una trobada del sector professional de la dansa contemporània a nivell europeu. Està formada per una àrea de mercat i aquesta es complementa amb les actuacions en directe de companyies d'arreu del món que presentaran els seus espectacles. Aquestes companyies han estat seleccionades per l'equip artístic de la fira, després d'haver presentat la seva sol·licitud a la convocatòria. En l'edició d'enguany, que se celebra entre el 29 d'agost i l'1 de setembre, entre més de 500 propostes rebudes, la companyia catalana Colectivo Lamajara ha estat seleccionada per la presentació del seu treball. Cada any, l'àrea de mercats de l'ICEC munta un estand per donar suport a les companyies de dansa catalanes que vulguin anar i tenir presencia a la fira. Paral·lelament, l'IRL, enguany organitzarà una taula rodona dins del programa de la fira T-talks, per debatre sobre el lema central de la fira, que aquest any serà la relació entra la dansa i l'arquitectura. La primera part anirà a càrrec de la Ester Vendrell, qui donarà un panorama de la dansa catalana en relació amb l'arquitectura; durant la segona part es formarà un debat entre ella i els dos coreògrafs. Aquesta taula rodona es presenta sota el títol de Dansa i arquitectura a Catalunya: Creació, espai públic, llegat cultural i paisatge, on posant en diàleg el llegat cultural de l'arquitectura catalana, la dansa i les polítiques culturals, es proposa una primera mirada sintètica en aspectes de confluència d'aquestes dues manifestacions artístiques en els darrers anys a Catalunya. A més, el festival també comptarà amb la programació dels següents espectacles amb participació catalana: "Sinestesia" de Iron Skulls Co es realitza en un món post-apocalíptic en el qual un grup de supervivents comencen un viatge junts a la recerca de seguretat a través de la dansa experimental. El resultat és una barreja de hip-hop, acrobàcia i dansa contemporània, un llenguatge corporal en el qual l'humà i l'animal es barregen i, per tant, convida al públic a un joc d'interferència sensorial. El director de la prestigiosa companyia de dansa La Veronal, Marcos Morau, treballa com a coreògraf amb l'empresa basca Kukai Dantza. El resultat d'aquesta col·laboració es diu "Oskara", una peça que utilitza dansa, text i imatges per examinar els mites de la cultura basca des dels seus orígens fins als nostres dies. Col·lectiu Lamajara - "Al Voltant" El Col·legial Lamajara és una organització d'artistes que comparteixen un gran interès pel llenguatge corporal i les seves múltiples possibilitats expressives. La peça "Al Voltant" encarna el vincle d'amistat de dos ballarins que són molt similars en aparença però de caràcter diferent. El duo imita la trobada i les experiències entre els amics, avançant junts. Una oda a les persones que ens acosten i que ens acompanyen en el nostre camí cap a nosaltres mateixos. Equip Artístic: CONCEPTE I COROREOGRAFIA Reinaldo Ribeiro i Daniel Rosado | MÚSICA ORIGINAL Sebastián Garcia Ferro | DISSENY IL·LUMINACIÓ Bernal Jansà | PRODUCCIÓ Col·lectiu Lamajara, Lola Rodríguez | GERÈNCIA DEL PROJECTE Valeria Cosi | COL·LABORADORS ARTÍSTICS Arantza López Medina, Sebastián García Ferro "Fall Seven Times" és una col·laboració de ballarins i coreògrafs Guy Nader i Maria Campos amb 11 ballarins de la tanzmainz. Nader i Campos estan inspirats en aquesta ocasió per un proverbi asiàtic que diu "caure set vegades, pujar vuit vegades". El proverbi porta el flux constant de caure i ressuscitar com un moviment de ball en si mateix. La taula rodona debatrà sobre el tema central de la fira, que aquest any serà la relació entra la dansa i l'arquitectura Si hi segueix navegant considerarem que n'està acceptant el seu ús. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari. Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació: Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió. Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts. Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix. Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei. També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout? hl=en Si desitja rebre informació addicional sobre l'activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org. Gestionar les galetes al meu navegador També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a:

El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha anunciat aquest migdia les noves mesures del BCE per estimular l'economia. El més destacat és que continuarà sense haver-hi canvis en els tipus d'interès, es mantindran al voltant del zero per cent, però en aquesta ocasió no es fixa un límit temporal per canviar-ho. Es preveu, doncs, que els tipus d'interès continuaran així de baixos durant força temps. Draghi també ha anunciat que torna a posar en marxa el pla per comprar deute públic i privat. A partir de l'1 de novembre el BCE comprarà 20.000 milions d'euros de deute cada mes i ho farà fins que ho consideri necessari. Pel que fa als bancs, s'han aprovat noves mesures per penalitzar els que tenen els diners quiets. El BCE vol que el diner corri i per això farà pagar més els bancs que no ho facin i menys els que estiguin donant crèdit. Són mesures pensades per contrarestar la frenada de l'economia europea que anuncien alguns indicadors, tal com ha explicat el president del BCE: "La frenada del creixement reflecteix la feblesa del comerç internacional, en un entorn d'incerteses globals que afecten sobretot la indústria de l'eurozona." Draghi ha actuat amb prudència davant de les pressions que ha rebut d'alguns països com Alemanya, Holanda o Àustria que consideren que s'està precipitant perquè l'economia encara no dona prou senyals d'esgotament. Les d'avui són de les últimes decisions que prendrà l'italià perquè l' 1 de novembre deixarà el seu lloc a la francesa Christine Lagarde. Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'article 8 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, i amb l'informe previ del Departament de Dret Privat amb data 6 d'abril de 1998, s'atorga una llicència per estudis a la professora Rosa Arrom Loscos pel període comprès entre el 13 d'abril esmentada seran el 80 per cent de les seves remuneracions. Rosa Arrom Loscos gaudirà de la llicència a la Universitat de València. en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

L'agència de meteorologia de Tailàndia preveu un augment de les pluges en el marc de les operacions de rescat dels dotze membres d'un equip de futbol amateur, tots ells menors d'edat, i el seu entrenador, que es troben atrapats en una cova al nord del país i podrien passar mesos dins de la gruta si no aprenen a bussejar per sortir-ne. La complexa operació de rescat dels menors, que van desaparèixer el passat 23 de juny a la província de Chiang Rai, al nord del país, va fer un gir de 180 graus quan els equips de bussos van trobar els membres de l'equip en una de les cambres de la cova que estan negades d'aigua a causa de les fortes inundacions registrades a la zona. Els esforços se centren ara a treure els menors de la cova sense posar les seves vides en perill. La Marina tailandesa ha indicat que existeix la possibilitat que tots hagin d'estar-se a l'interior de la cova de Tham Luang fins que el nivell de l'aigua baixi quan conclogui la temporada de pluges, d'aquí a quatre mesos. No obstant això, membres dels equips de rescat han insistit que podrien sortir de la cova d'aquí a pocs dies si el clima hi ajuda i l'aigua pot ser bombada del complex de coves --sempre que els nens aprenguin a bussejar--. Kobchai Boonarana, sots-director general del Departament de Prevenció i Mitigació de Desastres, ha asseverat que depèn de l'equip de rescat decidir quan estaran prou forts per emprendre el viatge de sortida. "La nostra feina és seguir bombant aigua i l'equip que hi ha dins avaluarà el nivell de seguretat i si els nois poden fer el viatge de manera segura", ha manifestat. Els equips de rescat, que estan traçant un pla per treure el grup de la cova, han portat aliments, aigua i material sanitari als membres de l'equip, que fa ja deu dies que estan atrapats, segons ha informat la cadena de notícies BBC. Els membres de l'equip, dotze nens d'entre 11 i 16 anys, i el seu entrenador, un jove de 25, van quedar atrapats a la cova --situada al bosc de Tham Luang Khunnam Nang Non, situat al districte de Mae Sai-- a causa de les inundacions registrades a la zona a causa de les pluges torrencials. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

L'Agència Tributària està fent inspeccions a les operadores de transport per reclamar-los el 10% d'IVA per les aportacions que reben de les administracions públiques. L'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), que integra diversos operadors locals com ara Rubí Bus, ja ha manifestat la seva oposició a les reclamacions que l'Agència Tributària està fent arribar a diverses empreses que presten serveis de transport públic, per tal que paguin el 10% d'IVA de les aportacions que les administracions públiques realitzen per a la prestació del servei. Fins ara aquestes aportacions estaven exemptes d'aquest impost. Aquesta nova càrrega impositiva, inexistent anteriorment, es vol aplicar sobre les quantitats que els municipis aporten a les empreses de transport de viatgers per a garantir el servei i la seva qualitat i eficiència. L'Agència Tributària justifica la reclamació d'aquest 10% de l'IVA en virtut d'una modificació de la Llei d'IVA, vigent des de l'1 de gener de 2015. En el cas de Rubí, aquest pagament addicional ascendiria a uns 200.000€, segons han informat fonts municipals a Rubitv.cat. L'AMTU, associació pque aglutina a 91 ens locals de Catalunya (89 municipis i 2 consells comarcals), amb 41 milions de viatges urbans anuals en aquests territoris, considera que 'els ajuntaments catalans es trobaran en una situació d'indefensió per una normativa que comporta una sèrie de conseqüències directes i negatives per al transport públic i el conjunt dels usuaris dels serveis, i de les quals no n'han estat mai informats'. Per aquest motiu, una delegació de l'AMTU, encapçalada pel seu president, Jordi Xena, i el director general de l'associació, Joan Prat, s'ha reunit amb el Secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, per sol·licitar al govern espanyol que modifiqui urgentment la Llei d'IVA perquè les aportacions al transport públic estiguin, en tot cas, exemptes d'IVA. Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se. Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris. No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones. Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats.

La setmana que ve el tindré a les meues mans, i començarà el viatge, i visitaré moltes ciutats i coneixeré el pensament de molts homes i lluitaré per salvar els companys, pel retorn i la vida. Bones festes a tothom, nosaltres després de Nadal allà ( del lado de allá ) marxem a Lanzarote a llegir el viatge de l'heroi al sol. Florència ha declarat el dol ciutadà, jo també. PS: a tots els diaris que he mirat les víctimes són o 'ambulants' o 'senegalesos', es veu que els 'ambulants' i els 'sensegalesos' no tenen nom. Actualització: En tenen, de noms, els he trobat, les víctimes són els senyors Samb Modou, Diop Mor, Moustapha Dieng, Sougou Mor i Mbenghe Cheike. Els tres darrers estan molt greus. És plena d'amics i de coneguts, diuen que: La funció principal d'un pont no és altra que unir allò que està separat superant un obstacle. Aquest pont que nosaltres tractem de fer respecta al màxim el simbolisme d'aquesta definició; unir i salvar obstacles és el que ens ha mogut a crear El Pont Cooperativa de Lletres. Sota aquesta "marca" ens agrupem una quarantena d'escriptors de les comarques del nord valencià. Jo estic en contacte amb ells des de l'inici però no en sóc membre per culpa meua, em fa vergonyeta enviar un currículum d'esciptora que només diga: 'té un blog però darrerament escriu poc', però en quant escriga una novel·la la primera cosa que faré serà fer-me sòcia. Així que de moment els desitge tota la sort del món i gaudiré de la seua web que és una preciositat, plena d'informació i de literatura. La presentaran dimecres 14 a les 7 de la vesprada a la Llotja del Cànem de Castelló. (El de la foto (presa d'ací ) és el pont de ferro de Castelló, que no sé si encara existeix i que és molt paregut al ponte di ferro de Roma, que travesse tots els dies per anar a treballar.) Perifèria de Torí, una jove de 16 anys amb una família obsessionada amb la seua virginitat (l'àvia li va fer prometre al seu llit de mort que arribaria 'pura' al matrimoni i els pares la portaven periòdicament al ginecòleg per comprovar la puresa de la xiqueta) s'inventa una violació i la denuncia per justificar la pèrdua de la virginitat. Ho té facilíssim per triar els agressors, al barri hi ha un campament de gitanos, així que denúnica que l'han violada dos gitanos estrangers que feien pudor. Al final ella i el germà (que l'ha ajudada a organitzar la mentida) confessen la veritat, però és massa tard. S'ha organitzat una fiaccolata (una marxa amb torxes) pacífica de solidaritat amb la víctima, diuen, però l'eslògan als cartells que han enganxat a corre-cuita per tot el barri és 'netegem la Continassa' que és el nom del lloc on està el campament. La manifestació acaba amb la destrucció del campament, per sort els habitants havien fugit en veure la que s'estava organitzant, unes dues-centes persones amb bastons, torxes i benzina van entrar i després de destrossar-lo li van pegar foc i van impedir la intervenció dels bombers. L'estupidesa fa molta por, però el que de veritat fa por és comprovar, una volta rere l'altra, com la barbàrie és sempre a l'aguait, darrere el cantó. Aquests dies es commemora el centenari del naixement Nino Rota, a Milà a desembre del 1911. De família de músics, va començar molt xicotet a tocar el piano i als 11 anys va escriure un oratori per cors i orquestra, L'infanzia di S. Giovanni Battista i el va dirigir en una de les representacions a França. Va continuar la seua formació musical a Itàlia i als Estats Units i durant tota la vida va composar obres clàssiques per orquestra, ballets, òperes, música de cambra, sonates i un concert per arpa. Però pel que es va convertir en un músic popular va ser per les seues músiques per al cinema. No es poden pensar les pel·lícues de Fellini sense les seues músiques ( ací explica com treballaven junts, buscant el motiu d'on el mestre partiria per composar la música), van treballar junts tota la vida. Nino Rota va fer la música les de moltes de les pel·lis de Monicelli, de Zefirelli i de Visconti (el vals del Gattopardo...) i per la música de The Godfather de Coppola li van donar l'Òscar. Va fer la música de 154 pel·lícules en quaranta anys de carrera.

Volem garantir aliments per a les persones que més ho necessiten Des dels nostres clubs esportius volem garantir aliments per a les persones que més ho necessiten. Per aixo, hi destinarem 5 euros per cada nou abonat de desembre i també el total de la recapta econòmica que es farà entre els nostres abonats. Cada club destinarà la quantitat recollida a una entitat social de proximitat: Claror Sardenya i Claror Cartagena dónen suport al menjador social Can Roger Can Roger sorgeix de la preocupació de sis entitats del barri de la Sagrada Família per la greu situació econòmica per la qual atravessen moltes famílies i persones, veïns i veïnes. L'Associació Can Roger és un projecte ambiciós alhora que innovador i únic, suma de tres vessants: menjador+hort+art. Després d'un any d'iniciar la marxa ja tenim el finançament per obrir el menjador durant el primer trimestre de l'any. Ara, tots els nostres esforços se centren en obtenir finançament per poder arribar als 100 àpats diaris i així poder ajudar al màxim de famílies possibles. Per què Can Roger és una realitat gràcies a la corresponsabilitat de tots! Claror Marítim i Can Caralleu ajuden a Creu Roja a adquirir kits d'alimentació per nadons Segons l'Idescat, un 29,4% dels infants viuen en risc de pobresa i exclusió social a Catalunya. Davant d'aquesta situació i de la creixent vulnerabilitat de moltes famílies del país, Creu Roja impulsa l'Aliança Humanitària per a l'Alimentació Infantil per fer front de manera col·lectiva a l'actual situació d'emergència social que viu una part de la població infantil de Catalunya. En concret, el teu ajut es destinarà a l'adquisició de kits d'alimentació per a nadons entre 0 i 18 mesos. L'Esportiu de Llinars dóna suport a Betesda i Càritas Segons l'Idescat, un 31,6% de les llars catalanes tenen problemes per arribar a final de mes. I prop de 240.000 llars catalanes tenen tots els seus membres actius a l'atur. Davant d'aquesta situació i de la creixent vulnerabilitat de moltes famílies del país, Betesda i Càritas són dues de les entitats que treballen en el nostre municipi per recolzar les famílies properes que més ho necessiten, repartint-los aliments i altres elements de primera necessitat. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

Cecilia Güemes és doctora en Ciència Política, menció en Govern i Administració Pública (Universitat Complutense de Madrid, Institut Universitari d'Investigació Ortega y Gasset). Magíster en Ciències Socials, orientació en Sociologia (FLACSO-Argentina). Línies de recerca: confiança, classes mitjanes i cohesió social, polítiques públiques i Iberoamèrica.

Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients. Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat! En una de les cantonades més boniques de Barcelona, aquesta cafeteria està especialitzada en cafè blend preparat per un barista i en pastissos i galetes casolans. Cada dia hi trobareu un pastís diferent: de cireres, de coc, de taronja, d'avellanes... I hi trobareu xocolata desfeta de la bona tot l'any.

Guanya el premi al millor jugador jove i Luka Modric, la Pilota d'Or del Mundial L'alegria francesa té un nom de present i de futur: Kylian Mbappé / MATTHIAS HANGST / GETTY Corredisses, abraçades, plors d'emoció, crits de celebració, punys en alt, balls, banderes penjades al coll o la cintura –també al cap, per guarir-se de la puja–, selfies... L'alegria de la selecció francesa que es va viure ahir damunt de la gespa de l'estadi de Lujniki després del xiulet del col·legiat argentí Nestor Pitana va ser la mateixa que la dels milers de francesos que, arreu, van poblar els carrers de París i de diferents ciutats atapeïts en bars o davant de pantalles gegants. Vint anys després, França torna a ser la Campiona del Món i ho va fer tenint a les seves files el millor jugador jove del Mundial: Kylian Mbappé. Si el 1998 es van endur la glòria col·lectiva, ahir també hi van sumar el premi individual que reconeix el present i la projecció del davanter del PSG. El derrotat Luka Modric, entre la pluja que va inundar, literalment, l'entrega dels trofeus, va ser designat com el millor futbolista de la cita de Rússia. Croàcia no va poder celebrar el que hauria estat el seu primer Mundial, però ens ha recordat durant tot el torneig que, al futbol, la fe i la passió poden més que el cansament que acumulen les cames després d'haver arribat a la final havent jugant tres pròrrogues. L'errada d'Hugo Lloris en el segon gol croat va acabar de decantar la balança per Thibaut Courtois com a millor porter, un guardó merescut pel defensor sota pals de la selecció que ha fet el millor futbol del Mundial, malgrat quedar-se a les portes de la final. L'anglès Harry Kane, amb sis gols (tres de penal), torna a casa com el màxim golejador. Espanya va rebre el premi al Fair Play en haver vist només una targeta groga. De reüll i amb un somriure de satisfacció, s'ho mirava tot plegat Didier Deschamps, l'artífex d'aquesta França que, sense enamorar, ha fet del pragmatisme una arma afilada que comença per la defensa fèrria de Samuel Umtiti i Raphael Varane –25 i 26 anys respectivament–, continua per l'equilibri de N'Golo Kante i l'explosivitat de Paul Pogba i acaba amb la intel·ligència d'Antoine Griezmann, la velocitat de Kylian Mbappé i el treball d'Olivier Giroud. Tot, amb les individualitats al servei d'un col·lectiu que també destaca per la seva joventut: l'onze titular de França no arriba als 26 anys de mitjana. Mbappé, amb 19 anys, és el més jove d'aquest grup. Amb els seus quatre gols a Rússia no ha aconseguit superar la xifra de Pelé, que va marcar i guanyar el Mundial del 1958 amb 17 anys, però s'ha consagrat definitivament com a estrella. "Estic molt content, el camí era llarg però ha valgut la pena. Estem orgullosos d'haver fet feliços als francesos, que hagin pogut oblidar els seus problemes, juguem per aquest tipus de coses", va explicar el mateix Mbappé. "Tenim un campió del món de 19 anys", va recordar Deschamps, alhora que va admetre que no van fer "un gran joc" a la final però que el triomf va ser "merescut", atès que van demostrar "qualitats mentals", "molt treball" i van marcar "quatre gols". "Aquests jugadors estaran quatre anys al sostre del món", va concloure el tècnic francès que va cedir tot el protagonisme als seus jugadors. Griezmann, escollit com el millor jugador de la final, també va expressar la seva felicitat: "Estic molt orgullós de l'equip. Ara toca celebrar el títol amb la família i amb tots els francesos". L'atacant de l'Atlètic de Madrid també va tenir un record per al seu club, on ha decidit seguir en lloc de fitxar pel Barça: "Estic content de la decisió que vaig prendre i valoro molt els esforços que està fent l'Atlètic per fer un equip per aconseguir més títols". Vint anys després, els Camps Elisis de París van tornar a ser una immensa pista de ball des de mitja tarda fins a la matinada. El blau, el blanc i el vermell de la bandera francesa van ser els colors que van tenyir la llarga avinguda de la capital de França.e Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

La Comissió Europea crearà un "magatzem estratègic" de material mèdic per la pandèmia Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. La universitat de Perpinyà candidata a crear un futur model d'universitat europea l'UPVD es candidata a crear una universitat transfronterera, tal com desitja la CEE.... El projecte Haiku guanyador de la final Miro In Cube Aquest es una aplicació perquè les dones viatgin soles amb seguretat.... Avui comença la segona edició simultània de 'Miro in cube' del projecte Miró UN concurs per crear una start-up en 56 h i que es desenvolupa simultaniament a Perpinyà, Barcelona i Mallorca. Comença avui i acabarà divendres 22.... Maria del Mar Bonet rebrà el Premi Especial del Jurat dels VI Premis Martí Gasull i Roig Rebrà el premi per la seua dilatada trajectòria cantant en català. El jurat, que ho ha acordat per unanimitat, se suma així als reconeixements pels més de 50 anys dalt dels escenar... IB3 i TV3 posen en marxa Bon Dia TV, un canal digital de continguts audiovisuals en català La plataforma intenta establir sinergies entre televisions de territoris pròxims que comparteixen història, llengua i cultura... El 1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana tindrà lloc al Castell de Falset El congrés està organitzat conjuntament pel Departament de Cultura, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset. Tindrà lloc entre el 19 i el 21 d'octubre.... Vint universitats de la Xarxa Vives impulsen la segona edició del programa Via Universitària L'estudi, referent dels territoris de parla catalana, compta amb la participació de 20 universitats de Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Andorra... Obertes les inscripcions a les estades lingüístiques d'estiu per a estudiants de l'exterior El termini de sol·licitud d'inscripció comença l'1 d'abril i finalitzarà el dia 10 de maig; més destinacions i alta gratuïtat... S'escolliran tres creadors que mostraran els seus treballs a tres festivals d'art contemporani a Girona, Ciutat de Mallorca i Cervera de la Marenda... Vet aquí, el discurs que va fer Daniela Grau Humbert a Ciutat de Mallorca, el dia de la diada de Mallorca.... un compromís amb el periodisme i amb el país

Una cosa bona que tenen dates com el 25-N és que durant unes hores tothom està contra la violència envers les dones. La cosa dolenta és que és un dia fantàstic de neteja d'imatge de totes les persones maltractadores que treuen la bandera dels armaris i criden més fort que ningú que prou de violència, mentre moltes persones violentades s'han de quedar a casa o fan teràpia per recuperar-se de la violència rebuda. Perquè abans i després del dia assenyalat hi ha un munt de dates anònimes on la realitat s'imposa i fixar les pràctiques que aturin i reparin la violència demana molt d'esforç. Un esforç que depassa qualsevol eslògan. La realitat de la violència és que és fàcil denunciar-la en l'abstracte però molt difícil fer-ho en el fet concret, i és molt fàcil donar-li resposta des del discurs però molt difícil fer-ho des de la vida. Perquè el sistema està molt ben muntat i tant la denúncia com el posicionament tenen conseqüències. I quan parlo de denúncia depasso de lluny el marc jurídic d'una denúncia. El feminisme és una pràctica d'alt risc perquè t'obliga emocionalment a poscionar-te en llocs incòmodes El feminisme no és una broma, no és una careta, no és un discurs. És una pràctica contra-sistèmica d'alt risc perquè t'obliga emocionalment a posicionar-te en llocs incòmodes. Perquè et fa perdre amistats i contactes, et fa perdre oportunitats laborals, et fa esdevenir allò que la Sara Ahmed anomena la "feminist killjoy", l'aixafaguitarres de la festa de la violència quotidiana. Les persones que hem viscut situacions de violència tenim un sostre de vidre que ens obliga a estar sempre pendents de quins espais podem ocupar sense exposar-nos a la persona maltractadora, o sense netejar-li la cara amb la nostra presència. La víctima no només ha de ser-ho, sinó que també ha de semblar-ho. El cas de la Manada va ser la representació extrema de tots aquests mecanismes. Si la víctima surt de festa, vol dir que no és tant víctima. Si la víctima pot sostenir els espais amb la persona maltractadora, potser no hi havia per tant. I si no els pot sostenir, assumpte resolt: un problema menys per qui s'ha de posicionar, perquè una de les parts ja no hi és. I la víctima es va retirant, i la violència va quedant sota la catifa, acumulada. Aquest sostre de vidre fa desaparèixer la víctima dels espais laborals, de reunions, de festes, d'actes públics... amb conseqüències reals en la seva vida professional i personal. Com és possible que tot això succeeixi, ens demanem avui, 25-N? Doncs és possible perquè la persona agressora mai no és una entelèquia, mai no és una abstracció, mai no és una xifra. Són persones amb noms i cognoms, amb entorn, amb amics, amb feines, persones molt sovint de l'entorn de la víctima, i posicionar-se en el i en el vol dir fer fora dels espais a algú que coneixes i amb qui tens interessos de tota mena, des d'emocionals fins a econòmics i és, sempre, posicionar-te contra una persona en posició contextual de poder. Vol dir que tenim una persona agressora que va pel món com si res, i una persona que és víctima de violència, que està passant per un procés molt complicat, que li ha fet perdre moltes forces, que és qui queda malament perquè, en denunciar, fa del malestar privat una qüestió col·lectiva, que és qui molesta, és a qui ningú no vol mirar perquè aquesta mirada ens confronta al conflicte mateix i ens obliga a decidir. Aquest és el poder de la persona agressora. Hem d'aturar-nos a pensar quantes vegades hem perdut l'oportunitat d'aturar de debò la violència L'única manera real i realista d'aturar les violències és entendre que aturar-les suposa un risc. Suposa sortir del privilegi de la inòpia, del privilegi de mirar cap a un altre costat, i entrar en el merder del posicionament. Entendre que això suposa perdre diners, perquè perdràs contactes, oportunitats laborals, perquè quedaràs marcada com a problemàtica, suposa perdre amistats, suposa deixar de caure bé a tothom. Hem de seguir fent manifestacions, hem de seguir tenint dies assenyalats. Però també hem d'aturar-nos una estona a pensar quantes vegades no hem fet cas de la denúncia, quantes vegades no hem cregut a la companya, quantes vegades ho hem deixat passar i hem pensat que ja s'arreglarà sol, quantes vegades hem perdut l'oportunitat d'aturar de debò la violència que està passant davant dels nostres ulls. Però també celebrem demà tota la gent que es posa en risc cada dia denunciant, tota la gent que es posa en risc posicionant-se amb la víctima, tota la gent que s'embruta, que perd prestigi, que s'"emmarrona", que no sap què fer però que fa tot el que pot, tota la gent que la caga i repara la cagada, tota la gent que de debò accepta el no, que es preocupa, que acompanya, que es commou. Celebrem, a partir de demà, els 364 dies en què tota aquesta gent està aturant de debò la violència. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).

L'artefacte ideològic va prendre forma al llarg dels anys 60 del segle passat. Va tenir expressions acadèmiques elaborades (entre les quals el famós llibre de Jordi Solé Tura Catalanisme i revolució burgesa, publicat el 1967) i d'altres de més primàries, com l'hostilitat d'alguns estudiants ultraesquerranistes al fet que es parlés català en les assemblees universitàries del darrer franquisme, perquè " el catalán es la lengua de la burguesía ". En tot cas, la tesi de fons -que el nacionalisme català era intrínsecament dretà i estava lligat a les classes conservadores, a l'ordre establert- va fer el seu forat, malgrat els esforços d'historiadors com Josep Termes per desmentir-la. Eclipsada per les eufòries de la Transició, per l'ambient de l'Assemblea de Catalunya -quan tothom aparentava reconèixer el dret del poble català a autodeterminar-se-, la identificació entre nacionalisme, dreta i burgesia va rebrotar amb força a partir del 1980, com a reacció davant la inesperada i llarguíssima hegemonia politicoelectoral de Jordi Pujol. Caldrien diversos i gruixuts volums per fer l'antologia dels textos que, provinents sobretot de l'òrbita socialista, van insistir al llarg de les darreres dues dècades del nou-cents a associar les reivindicacions nacionals catalanes amb la reacció antimoderna, amb el ruralisme, amb el carlisme, amb la dreta més arnada i caciquista. És cert que, des del tombant de segle, aquesta actitud del PSC i els seus entorns es va modular. Primer l'elecció de Pasqual Maragall com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat, després la necessitat de pactar amb Esquerra Republicana i el compromís d'elaborar un nou Estatut, van decantar el Partit dels Socialistes cap a posicions més toves i conciliadores amb l'agenda nacionalista. Prova d'aquest gir van ser les reaccions hostils que suscitaren des de la fugida dels escriptors, actors i periodistes que impulsarien el naixement de Ciutadans fins als esgarips provocadors d'un Joan Ferran exigint que s'arrenqués la crosta nacionalista. La severa derrota electoral del novembre del 2010 i la configuració en la subsegüent legislatura d'un bloc parlamentari més o menys estable entre CiU i el PP català va permetre reviscolar el discurs més clàssic del PSC: ho veieu? Tots dos nacionalismes són de dretes i, de fet, fan servir les respectives banderes per tapar les retallades, les polítiques antisocials, la submissió d'uns i altres als interessos dels rics... Però, als inquilins dels despatxos del carrer Nicaragua, la comoditat d'aquest esquema reduccionista els va durar poc: menys de dos anys. Des de la tardor del 2012, quan el dret dels catalans a determinar el nostre estatus futur s'erigí en el centre del debat polític, i des que al desembre es va establir una nova majoria parlamentària CiU-ERC (recordem que Esquerra havia estat puntal bàsic dels governs Maragall i Montilla, de manera que ara no resulta fàcil abominar-ne), la direcció del PSC va quedar descol·locada. Durant mesos, ha jugat a l'equidistància -ni independentisme, ni unionisme- i ha arborat una bandera federalista que les notícies polítiques provinents d'Espanya fan cada dia més inversemblant, més il·lusòria. Fins que, dimecres passat, Pere Navarro decidí retratar-se en relació al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. L'esmentat Pacte va donar lloc a dues fotos, una de real i l'altra fàcil d'imaginar: la dels assistents, a les escales del Parlament, i la dels autoexclosos o absents voluntaris. I sí, no negaré que entre els reunits hi hagi grandíssimes diferències d'estil, d'objectius, de cultura política: les que separen la CUP i les Cambres de Comerç, l'Assemblea Nacional Catalana i la Pimec, Òmnium i el Front d'Alliberament Gai. Tanmateix, ¿s'han fixat en el bloc dels absents, en la pinya formada pels senyors Pere Navarro, Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera i Joaquim Gay de Montellà? Diguin-me ingenu, però encara crec que veure quins van ser els seus partners en el boicot a la reunió de dimecres hauria de suscitar, al si del PSC, una reflexió autocrítica i una rectificació. El que ha estat el principal partit de l'esquerra catalana des del 1977, ¿de bracet de la gran patronal que és Foment del Treball? La sigla que ha fet exitoses campanyes -te'n recordes, Pepe?- sota l'eslògan "Si tu no hi vas, ells tornen", ¿arrenglerada ara amb ells, amb la gent de Rajoy, i Wert, i Aznar...? L'organització dels Reventós, dels Cornudella, dels Fernández Jurado, dels Andreu i Abelló, dels Maragall, dels Nadal..., ¿competint avui amb l'espanyolisme cada cop més dretà de Ciutadans? Plantegem-ho en uns termes que sempre han estat grats al PSC: dretes i esquerres. ¿On li sembla a la cúpula socialista que hi havia dimecres més dretans, més càrrega conservadora, més defensa dels interessos de les grans fortunes: entre els que validaren el Pacte (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, UGT, CCOO, USOC, Confederació d'Associacions Veïnals...) o entre els que s'hi van oposar (PP, C's, Foment i PSC)? Una cosa és segura: no serà amb aquestes companyies que el PSC remuntarà el vol. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

Resum dels principals indicadors econòmics de l'àrea metropolitana de Barcelona referents al tercer trimestre de 2018. Aquests indicadors, recollits per l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, ofereixen dades sobre l'evolució del PIB al territori metropolità, la creació d'empreses, el mercat immobiliari, el mercat laboral, l'atur i el clima empresarial. La publicació també ofereix, de manera trimestral, indicadors sobre un sector econòmic. En el cas d'aquest exemplar del tercer trimestre de 2018: fa un balanç de l'evolució socioeconòmica des de 2014.

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Més País farà un congrés fundacional a Catalunya al maig La formació aposta per una organització federal coordinada amb la resta d'associacions federades a Más País... Torra parla amb el doble de Pedro Sánchez El president en funcions espanyol ha admès durant la conversa amb Torra la duresa de la sentència del Suprem contra els dirigents independentistes *** Compromís ja veu viable la in... Els presos polítics no són presos comuns La decisió de mantenir-los empresonats en segon grau n'ajorna l'alliberament, que ara depèn administrativament de la Generalitat *** El Consell d'Europa alerta sobre la situació de... Compromís negociarà amb Sánchez al marge de Més País La coalició ha constituït una comissió negociadora de cinc membres, a més de Baldoví, per a tractar directament amb el PSOE el sentit del vot... La puríssima constitució és part del problema Sánchez continua apel·lant a la petrificada carta magna espanyola per limitar el diàleg amb l'independentisme **** Més per Mallorca pacta amb ERC de portar l'agenda de les Illes al... Compromís cerca la manera de fer-se visible al congrés espanyol Baldoví ha quedat enquadrat en un macro grup mixt de 21 diputats amb formacions ideològicament molt diferents... Les operacions de les forces de seguretat de l'estat espanyol menystenint les competències dels Mossos són habituals quan es tracta de dirigents independentistes *** Compromís cerc... ERC guanya les eleccions però l'estratègia de confrontació de Junts per Catalunya i la CUP millora la representació al congrés espanyol *** El 10-N ha estat un toc d'atenció per al... Tsunami reflexiu abans del 10-N Els actes del Tsunami Democràtic precediran una jornada electoral en què l'independentisme pot aconseguir més diputats al congrés espanyol que els partits unionistes *** Sánchez ta... Oltra reivindica Errejón com a candidat per a trencar el blocatge Baldoví demana d'aprofundir en el desenvolupament de la llei de memòria històrica... Baldoví demana per a Compromís el 'vot inútil que va al PSOE i Podem' Errejón participa en l'acte central de campanya dels valencianistes... Joan Baldoví: 'No anirem a Madrid a salvar les esquerres, sinó a pactar inversions' El cap de llista de Més Compromís pel 10-N explica que exigiran al futur govern espanyol un finançament de dos mil milions d'euros anuals... Més Compromís centrarà la campanya del 10-N en el finançament El programa inclou el canvi del model productiu, la reducció progressiva de la jornada laboral a 32 hores per setmana, l'augment del salari mínim fins a 1.200 euros el 2025... L'estratègia que va seguir la policia espanyola dissabte a la nit recorda la de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 davant el Departament d'Economia *** Més Compromís centra... Compromís abraça el pragmatisme amb vista al 10-N La coalició valencianista pacta amb el partit d'Íñigo Errejon per garantir-se la presència al Congrés espanyol... Errejón comença a recollir avals a Barcelona per presentar candidatura el 10-N Es necessita la signatura de l'1% dels inscrits al cens electoral de la circumscripció... Errejón diu que l'aplicació del 155 no hipoteca un pacte de govern amb Sánchez El líder de Més País diu que és contrari a l'aplicació del 155 però defensa que malgrat tot cal un govern progressista a Espanya... L'estat espanyol imposa el relat de la violència per justificar l'aplicació del 155 i la il·legalització de partits independentistes *** Podem ressuscita l'oferta de fer una candid... Albiach: 'Si a Errejón Catalunya li queda molt lluny, la cosa normal és que no es presenti' La presidenta parlamentària de Catalunya en Comú Podem diu que Errejón no ha contactat amb ningú de la confluència... Ciutadans és el braç polític de la Guàrdia Civil El partit de Rivera equipara independentisme amb terrorisme i posa el president Torra en el punt de mira de la repressió *** El pacte de Compromís amb Errejón no afectarà el Botàni... Compromís opta per coalitzar-se amb Errejón per al 10-N La formació mantindrà les sigles al País Valencià i convidarà Més per Mallorca a afegir-s'hi... L'estat espanyol vol tornar a criminalitzar l'independentisme identificant-lo amb violència per justificar l'aplicació futura del 155 *** Compromís opta per coalitzar-se amb Errejó... Les aliances per al 10-N esquerden Compromís Oltra i Baldoví volen una candidatura unitària d'esquerres però el Bloc s'hi oposa... Després de l'amenaça del 155 per part del PSOE i Podem i la negativa a formar un govern d'esquerres, el missatge de frenar la dreta ja no té sentit *** Les aliances per al 10-N esq... L'esquerra madrilenya s'ha quedat sense la batllia de Madrid i la presidència de la comunitat, tot i que Más Madrid ha guanyat a la capital espanyola i el PSOE al parlament... un compromís amb el periodisme i amb el país

Sempre m'ha fet molta gràcia aquesta contradicció de defensar tant l'espanyolitat tot obviant que la llengua i la cultura catalanes formen part del patrimoni espanyol Terrorífiques eren les imatges que ens han arribat aquests dies des de Sant Llorenç des Cardassar. Em xoquen amb el record que tinc d'haver passejat pels seus carrers dominats per la calma, fa sis o set anys. Unes imatges del mal que pot fer la natura quan es desperta amb fúria i que et traslladen el patiment d'aquells que ho han perdut tot o que han perdut molt. En situacions com aquestes, em pregunto com pot ser que encara hi hagi gent que tingui estómac per burxar ferides, provocar i humiliar des d'una ignorància pretesa. De la mateixa manera, em pregunto si les persones de qui parlaré ara actuarien de la mateixa manera si el dol afectés qualsevol altre col·lectiu. Pot ser que sí o pot ser que no, és clar... Em refereixo a les persones que, arran del desastre de Sant Llorenç han tingut els dits tan frescos com per fer tuits i comentaris (en castellà) com els següents: "Curiós, ahir, això de Mallorca. Imposant el català als hospitals i demanant ajuda i somicant en castellà". "No sé si als militars que han anat a Mallorca els exigeixen el nivell B2 de català". "Caldrà preguntar a aquesta gent que ve a ajudar per les inundacions a Mallorca si parlen bé el català per poder ajudar". "Ara qui es partirà l'ànima en socórrer els afectats per les inundacions de Mallorca? Els supremacistes i independentistes balears, o els militars encara que no parlin català/balear?". N'he recollit quatre, però el Diari de Balears en cita encara més. Entenc que sorgeixen per la polèmica desfermada per una cosa tan senzilla com el requisit de saber català per ser metge a l'arxipèlag. Una cosa que el PP va desarticular i que ara s'ha recuperat després que fins i tot la presidenta Armengol titubegés. De fet, es tracta d'una cosa que a Catalunya o a Andorra, per exemple, ningú es planteja que no hagi de ser així. El que no és normal és el que passa contínuament, que hi ha persones mal ateses perquè els professionals no entenen la llengua pròpia del lloc on treballen o, directament, personal sanitari que es nega a atendre o fins i tot vexa usuaris catalanoparlants. Doncs bé, els autors d'aquests comentaris, recelosos d'aquesta realitat i ignorant la importància de saber català i de respectar els drets lingüístics, encara tenen temps de fer mofa amb l'ajuda. Una, no sé si és cert que Francina Armengol va "demanar ajuda i somicant en castellà", però és interessant saber que, igual que va passar a Catalunya amb la gestió dels atemptats terroristes, aquests dies als comptes institucionals de Twitter del govern balear hi hem vist missatges en català, en castellà i en anglès. Perquè la gràcia de saber idiomes, és que els puguis fer servir, cadascun d'ells, quan s'escaigui. I l'altra cosa és, doncs, que evidentment estaria bé que els militars sabessin català. No els paguem els catalanoparlants, també? No presten servei als països catalans? No és una llengua pròpia d'Espanya, el català? Sempre m'ha fet molta gràcia aquesta contradicció de defensar tant l'espanyolitat tot obviant que la llengua i la cultura catalanes formen part, perquè ells ho volen, del patrimoni espanyol. Així que repugnant la catalanitat i vexant els nostres drets lingüístics, inconscientment fan mal als seus principis. I si no, que ens deixin en pau, no? Perversitats de la ignorància...! Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

HMD ha presentat al Mobile World Congress de Barcelona la reinvenció d'un clàssic: l''indestructible' Nokia 3310. La nova versió mantindrà les principals virtuts del vell terminal del fabricant finlandès, però també tindrà diverses diferències, des del seu perfil més fi fins a la actualització del mític joc Snake. A primera vista, la major diferència del nou Nokia 3310 és el color. HMD ha triat per a la reedició del terminal quatre colors diferents per la seva carcassa: vermell càlid, groc, blau fosc i gris. A més, la seva pantalla de 2,4 polzades -major que l'original de 1,5- passarà també a tenir color amb resolució QVGA. Les seves dimensions també han estat modificades per al model de 2017, que redueix el seu pes de 133-76,9 grams. Aquesta reducció es deu especialment al menys perfil de la nova versió, de tot just 12,8 mil·límetres, davant els 22 mil·límetres de l'original. Snake, el videojoc de la serp que ja va tornar addictes a tota una generació d'usuaris, també està present al nou 3310. HMD ha aprofitat el nou terminal per renovar també el joc, que tindrà color i presentarà noves funcions. Pel que fa a la bateria, la llarga durada és un dels aspectes que va convertir al Nokia 3310 en un clàssic, la nova versió millora lleugerament l'original. La seva bateria extraïble de 1.200 mAh permet realitzar 22 hores de trucades i és capaç d'aguantar un mes en manera d'espera, una cosa inimaginable per a un 'smartphone'. No obstant això, el model de Nokia 3310 de 2017 disposarà també d'algunes característiques pròpies dels 'smartphones'. Encara que a través de la xarxa 2G, permetrà connectar-se a internet mitjançant el navegador Opera Mini. També inclourà una càmera posterior (molt bàsica) de 2 megapíxels i permetrà introduir fins a 32 GB de música en MP3 a través de targetes MicroSD i el seu port d'auriculars. El nou Nokia 3310 arribarà a les botigues no abans del mes d'abril, i el seu preu de venda al públic serà d'uns 49 euros, segons HMD. El nou model es vendrà tant a Europa com a Àfrica, Àsia-Pacífic i Orient Mitjà.

Les reunions trimestrals de coordinació entre les aules tutelades per la UPF han tingut continuïtat regular. En aquestes reunions les aules valoren i intercanvien informació sobre les activitats dutes a terme per cadascuna d'elles en el trimestre anterior, de manera que aquesta experiència pugui ser aprofitada en els projectes de les altres aules. La UPF té cura del nivell i el rigor acadèmic de les conferències que programen totes les aules, que són impartides habitualment per professors universitaris o per professionals de reconegut prestigi dins la seva especialitat. El dia 22 de setembre el rector va signar la resolució d'acceptació d'adhesió a la nostra universitat de dues aules d'extensió universitària. Es tracta de l'Aula d'Extensió Universitària del Masnou i l'Aula d'Extensió Universitària Timó (contracció de Tiana i Montgat). Amb aquesta incorporació la UPF comptarà amb un total d'onze aules per a la gent gran, i incrementa així la seva presència a la comarca del Maresme.

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar els votants de l'1-O de l'IES Pau Claris per presumptes delictes de desobediència i resistència als agents de l'autoritat, i rebutja així un recurs d'apel·lació del Sindicato Profesional de Policía (SPP), al qual s'havia adherit l'Advocacia de l'Estat. El Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa per les càrregues policials de l'1-O, ja havia rebutjat investigar aquests ciutadans en una interlocutòria de l'1 de febrer en considerar que van ser "víctimes directes de la situació de confrontació que van generar els mateixos poders públics". En la interlocutòria, consultada per Europa Press, l'Audiència argumenta que aquell dia el propòsit dels votants no era denigrar el principi d'autoritat dels agents, sinó "engegar, com una eina polític-social, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l'opinió pública, per impulsar un canvi sociopolític que facilités la defensa de les finalitats independentistes". El tribunal afirma que expressaven el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió, "per provocar un impacte, si més no simbòlic, en la societat i la política espanyola", per la qual cosa ho tolera com una forma excepcional de participació política. L'Audiència té en compte que els votants que el sindicat demana investigar "hi havien acudit sota la cobertura de l'exercici de drets fonamentals als quals van apel·lar les autoritats governatives autonòmiques per legitimar la demanda col·lectiva a la participació política". Considera que no poden haver comès un delicte de desobediència perquè no va haver-hi una ordre expressa i terminant de la Policia adreçada als ciutadans sobre el mandat d'impedir l'1-O i de desallotjar els accessos als centres, de manera que, segons l'Audiència, la Policia "va infringir una de les pautes d'actuació que els mateixos protocols per a l'atenció i el control de multituds imposa, que consisteix a esgotar els mitjans no violents". Reflexiona sobre el fet que la Policia tenia el deure de complir les ordres judicials però que "continuava obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, més quan la mateixa resolució judicial ho advertia, introduint a manera de condició l'exigència de no alterar la convivència pacífica". Sobre el delicte de resistència passiva, perquè segons el sindicat policial els ciutadans van fer de 'taps humans', l'Audiència considera que el precepte penal "ha d'exigir objectivament una mica més que un comportament limitat a suportar, aguantar, patir la força física exercida en contra seu". Afirma que els ciutadans concentrats davant l'institut estaven asseguts als accessos i van mirar d'obstaculitzar l'entrada dels agents de policia, corejant consignes pacífiques, amb les mans aixecades "proclamant el seu pretès dret a votar i ometent el comportament suposadament requerit pels agents", encara que no considera que el seu comportament pugui considerar-se delictiu. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

És la primera producció de la jove companyia Selvàtica Teatre, dirigida per Cristina Cervià Girona.-Júlia Canals i Rut Castell van crear el 2014 la companyia Selvàtica Teatre i 'Llimacs' és la seva primera producció, que també protagonitzen. Totes dues van asseure's amb la dramaturga Tona Puig per fer una pluja d'idees sobre els temes que volien reflectir dalt l'escenari. 'Llimacs' parteix de la relació de dues germanes –una de les quals decideix no sortir mai de casa i viu sola al bosc- i la relació especial que tenen amb l'àvia. El muntatge, dirigit per Cristina Cervià, aborda temes com les relacions familiars, la petja de la infantesa i les pors i fílies heretades de generacions passades. Tot, sempre des d'una òptica femenina, ja que totes les persones que han intervingut en el procés creatiu són dones. L'obra s'estrena divendres 23 de setembre a la sala La Planeta de Girona. La història està protagonitzada per dues germanes, la Joana (Júlia Canals) i l'Agnès (Rut Castell) que tenen una relació molt marcada per la infància que van viure. Una d'elles –la Joana-, per voluntat pròpia decideix viure tancada a una casa del bosc, de la que no surt mai, i on es dedica a experimentar. L'altra, l'Agnès, la ve a veure per portar-li menjar i aigua. Entre les dues hi ha sempre la presència de l'àvia, que és el tercer personatge de l'obra. En paraules de les seves creadores, 'Llimacs' és una obra que tracta temes com la família, l'herència emocional que passa de generació en generació, les obsessions i les alineacions mentals. Tot, des d'un marcat punt de vista de dona, ja que totes les mans que han creat, manipulat i interpretat el text són dones. Aquesta és la primera creació de la jove companyia Selvàtica Teatre, que tenien clar que volien fer un text de nova creació. L'encàrrec li van fer a Tona Puig l'estiu del 2015 i, des de llavors, han mantingut diverses reunions per donar forma a les idees que tenien al cap. "La improvisació també hi ha tingut un paper important", reconeix la dramaturga. Puig apunta que el muntatge reflexiona també sobre la incomunicació, sobre el pes de les herències que passen de generació en generació i també de la nostra part conscient i inconscient. "Tracta de temes socials i de la pressió general que pot portar a estat d'alienació mental", assenyala. Un cop el text estava escrit, va anar a parar a mans de Cristina Cervià que, un cop més, ha deixat l'escenari per mostrar una altra faceta seva: la de directora. Cervià reconeix que ha estat enriquidor el procés per portar a escena el muntatge ja que hi ha participat tant l'autora del text com les actrius. "És un treball d'espeleologia, d'anar trobant capes i capes a la història", remarca. Segons assenyala, creu que l'obra pot fer pensar al públic ja que, qui més qui menys, ha pogut viure situacions familiars similars que el poden identificar amb els personatges. "Cada família és un món i té la seva pauta però crec que ens pot fer pensar en coses viscudes", ha manifestat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Aquesta és l'obra més recent de la poeta María Victoria Atencia. Ha rebut nombrosos elogis de la crítica i dels seus propis companys des de la publicació de la seva obra "Las contemplaciones". Ha guanyat diferents premis nacionals. Amb aquesta obra la poeta dóna un pas més – fins a les últimes conseqüències en el que es refereix al llenguatge- en el seu camí sense concessions, sense enganys i sobretot sense enganyar-se a ella mateixa. Des de la serenor el llibre s'endinsa en el que és real, passant pel filtre de la memòria i contemplant les coses sempre des de l'Altra, un Altra que parla sempre mitjançant oposats: ciutat i natura, art i vida, el somni i la realitat, a vegades junts fins fusionar-se gràcies al ser que ho experimenta. Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

L'objectiu dels tres migfondistes catalans que avui entren en acció en el mundial de Londres és passar a les semifinals, però les seves possibilitats són diferents. La primera a entrar en acció és la banyolina Esther Guerrero, que disputarà la segona sèrie dels 800 m. Per superar l'eliminatòria ha d'aconseguir una de les tres primeres posicions de la sèrie o estar entre els sis millors temps de les que no entrin per llocs de les sis eliminatòries. Esther Guerrero s'enfrontarà en la seva cursa amb la subcampiona mundial de fa dos anys, la canadenca Melissa Bishop, que aquest any ha fet una gran marca d'1:5701. De la resta de rivals, dues més també han baixat dels dos minuts i tres, entre les quals la banyolina, hi estan a tocar. En els 1.500 m, el palamosí Adel Mechaal no hauria de tenir problemes per estar entre els sis primers en la tercera sèrie que es classifiquen per a la semifinal per llocs. El seu estat de forma és bo, i la seva aspiració és ser a la final. Destaquen com a rivals el kenyà Timothy Cheruiyot, que té la segona millor marca mundial de l'any i ha baixat de 3:30, i el noruec Filip Ingebrigtsen que és l'europeu amb millor marca aquest any. El barceloní Marc Alcalà disputarà la segona sèrie i, si no acaba entre els sis millors, haurà de mirar de fer un dels sis temps de repesca. En la seva eliminatòria destaca la presència del neozelandès Nicholas Willis, tercer en els Jocs de Rio, i del kenyà Ronald Kwemoi que té la tercera millor marca mundial de l'any. En aquesta jornada es decidiran tres títols mundials més, el triple masculí, els 400 m tanques femení, i el 200 m masculí. El nord-americà Christian Taylor, l'únic que ha superat els divuit metres (18,11) aquest any, sembla el gran favorit per revalidar el títol de fa dos anys. En els 400 m tanques femenins la nord-americana Dalilah Muhammad, campiona olímpica i líder de l'any, i la txeca Zuzana Hejnová, campiona mundial l'any 2015, van mostrar el seu potencial en les semifinals. Tancarà la jornada la final dels 200 m masculins. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.

Si algun cop has d'editar una piulada que no encaixa fes un cop d'ull als següents consells per retallar Transmedia storytelling és la tècnica de reproduir una història o experiència en moltes plataformes o formats amb ús de la

Imatge del portal GaliciaDigital que és una plataforma a Internet formada per més de dues dotzenes de portals informatius i tècnics, acaba de complir 10 anys a la Xarxa. web està activa des d'abril del 2000 i "en l'actualitat té prop de 30.000 visites de mitjana diària, estimant que tancarem 2010 amb 9.000.000 visites i 50.000.000 pàgines vistes ". és un portal de portals, "dedicat a Galícia en els seus més diversos aspectes; que està creant un banc d'informació de permanent utilitat per als interessats en el nostre país i, de forma especial, per als la denominació comuna de GaliciaDigital, "hi ha un total de 27 portals, alguns d'ells tècnics, que porten noms com Associacions, Automoció, Ajuntaments, Camí de Sant Jaume, Comunicació, Construcció, Cultura, Curs de Gallego, Esports, Educació, Ocupació, Empreses, Fires, Futurologia, Gallegos, Institucions, Joventut, Lletres Galegas, Moda, Turisme o Websgalicia ". © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font

Ser el propietari d'un habitatge modern és un luxe i alhora un repte. "El patrimoni modern és extremament fràgil", explica la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos, amb motiu de la participació de la Casa Vilaró, de Sixt Illescas, en el projecte europeu Artistes en l'arquitectura. L'objectiu és reivindicar el valor d'aquests habitatges i obrir el debat de com s'han de conservar i el futur que poden tenir. "El patrimoni modern és materialment fràgil perquè sovint és una arquitectura construïda amb innovació tecnològica, i que explorava nous sistemes tècnics i tecnològics que són més difícils mantenir", diu Ramos. La delicadesa d'aquesta arquitectura no és només física sinó també per com la veu la ciutadania. "La percepció que en té la gent està molt associada a les coses que van passar a Europa entre els anys 20 i els 40, i a vegades s'associa a la construcció massiva d'habitatge, que feia que tothom tingués habitatge digne però era percebut com de mala qualitat o barat. El seu llenguatge formal trencava amb la tradició i sovint era rebutjat per la societat", recorda Ramos. La Casa Vilaró, també coneguda com la Casa Vaixell, va ser construïda el 1929 al barri barceloní de la Salut, i és pionera en el racionalisme a Catalunya, malgrat que Sixt Illescas la considerava un gran fracàs perquè va estar a punt d'arruïnar el propietari, un decorador que li va fer l'encàrrec després que li toqués la loteria. Tot i així, l'habitatge va tenir sort, perquè als anys 90 la va comprar una família que en té cura. Ja no hi viuen, i han trobat en el lloguer turístic una solució perquè no estigui tancada i guanyar els diners necessaris per mantenir-la. "No és un negoci rendible", afirma la representant de la propietat, Rebeca Franquesa. En paral·lel a l'atenció que cal tenir per l'estat de la casa, Franquesa també assenyala les discordances que han trobat entre les normatives de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. A la Casa Vilaró es conserven elements i mobles originals / CASA VILARÓ A més de la Casa Vilaró, a Artistes en l'arquitectura. Re-activant cases modernes europees també hi participen la Casa LeWitt (Itàlia), la Casa Strebelle (Bèlgica), la Casa Iancu (Romania), la Casa Fiorelli (Itàlia) i la Casa Van Der Meeren (Bèlgica). El projecte consisteix en sis artistes triats en un concurs que van fer una residència de treball durant el mes de setembre. Mostraran l'obra que en surti en una exposició a Brussel·les. El creador seleccionat per la Casa Vilaró és l'arquitecte i artista Ben Weir (Belfast, 1991). "En aquestes i altres cases hi ha arquitectes que tenen una feina alternativa com a artistes i van ser molt ben valorats pel jurat. No és una casualitat, perquè els arquitectes tenen una sensibilitat especial per objectes arquitectònics com la Casa Vilaró -diu Ariadna Perich, coordinadora del projecte a Barcelona-. Moltes d'aquestes cases no estan protegides i ja no són com les ensenyem a les escoles. Hem de contribuir tant com puguem a conservar-les". Després de documentar les alteracions que es van fer a la Casa Vilaró, Ben Weir va decidir fer una maqueta de grans dimensions d'un element important de la casa que va desaparèixer molt aviat: un pont vidrat que connectava la casa amb el carrer. "Si no es pot adaptar, un edifici no és una bona peça d'arquitectura -diu Weir-. Per això m'interessen els afegits. La construcció no és el final d'un edifici, sinó el començament d'un procés". Weir també s'interroga sobre si és legítim modificar els edificis per ajustar-los a les necessitats contemporànies i aborda el fet que la Casa Vilaró funcioni com un hotel i com un petit centre de producció artística. Barcelona ha perdut un altre local emblemàtic: una cadena de restaurants de menjar asiàtic ha destruït l'interiorisme de l'antiga galeria Theo, de l'arquitecte Rafael Moneo, guardonada amb el premi FAD d'interiorisme en l'edició del 1974, per instal·lar-hi un dels seus establiments. El local està ubicat al número 1 de la plaça Doctor Letamendi i els últims anys va ser la galeria Gaspar. Fonts de la cadena Boa-Bao afirmen que la família Gaspar va intentar traspassar la galeria a un altre col·lega durant un any i que com que no se'n van sortir van acceptar la seva oferta. "El local té 430 m 2 i s'havia tornat massa gran per als galeristes, que han marxat del carrer Consell de Cent", afirmen les mateixes fonts. La desaparició de l'interiorisme de la galeria Theo arriba quatre anys després de la de la històrica galeria Joan Prats, dissenyada per Josep Lluís Sert. Com expliquen els arquitectes Aureli Mora i Omar Ornaque, fundadors del despatx Amoo i impulsors de la plataforma de defensa de l'arquitectura moderna i contemporània Entre l'Agressió i l'Oblit, aquestes dues galeries i la Sala Parés van formar part del llistat inicial de 386 establiments emblemàtics susceptibles de ser protegits que l'Ajuntament de Barcelona va fer l'any 2015, però no van passar a la fase de catalogació següent. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

Es mantindran les propostes que puguin ajustar-se al terç d'aforament que recomana la Generalitat Sant Cugat del Vallès.-El Teatre-Auditori de Sant Cugat ha decidit ajornar els espectacles previstos per a aquest cap de setmana en el marc de les mesures que es prenen arreu per intentar minimitzar el contagi per coronavirus. En concret, s'ajorna un concert de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, un espectacle d'IT Dansa, un concert del conjunt el Kanka i un concert del certamen Jazz en Viu. A banda, les funcions escolars programades dins del Pla de Dinamització Educativa previstes per al març queden suspeses. En paral·lel, l'Ajuntament intentarà mantenir el concert de Música Sacra a l'església del Monestir i l'espectacle de dansa previst al Teatre de Mira-sol, ajustant-los al terç d'aforament que recomana la Generalitat. Pel que fa als espectacles ajornats, des de l'Ajuntament s'indica que els espectadors que ja tenen entrades podran fer-les servir per a les noves dates. A les persones que no puguin assistir-hi se'ls tornaran els diners.De cara a la setmana vinent, la regidoria de Cultura i el Teatre-Auditori avaluaran cas a cas l'agenda d'espectacles amb les companyies per analitzar si les funcions s'ajornen o se suspenen de forma definitiva. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

El preu mínim dels estudis de grau a Catalunya només és superat per Irlanda i part del Regne Unit. És una de les conclusions d'un informe de l'Observatori del Sistema Universitari sobre preus, beques, préstecs i altres ajuts a l'estudi a les universitats europees. Els resultats divideixen els 38 països o regions de 32 estats d'Europa estudiats en tres categories. En 11 països els estudis de grau són totalment gratuïts. En uns altres 12, el preu màxim d'un curs de grau oscil·la entre els 7€ de la República Txeca, els 41€ de Polònia o els 183€ de França fins els 1.066€ de Portugal, mentre que els preus mínims són força baixos. La resta de països tenen preus més elevats. Dels 38 estudiats, només 10 països o regions (de 8 estats diferents), tenen preus màxims superiors al català i espanyol (2.604€ per curs) en euros corrents. A paritat de poder adquisitiu, Espanya (i, particularment, Catalunya) es converteix en el 6è país on els preus màxims dels estudis de grau són més cars dels 32 estats europeus, darrera del Regne Unit (excepte Escòcia), Eslovènia, Irlanda, Hongria i Letònia Una altra de les dades que aporta l'estudi és que arreu d'Europa no és habitual que el preu dels màsters sigui significativament més alt que el dels graus. A la gran majoria dels països estudiar un curs de màster costa el mateix o molt poc més. L'Estat espanyol es situa entre els 7 estats on els estudis de màster són substancialment més cars que els de grau. A Catalunya el preu màxim d'un curs de màster és un 44% més car que el màxim d'un curs de grau. Una altra de les excepcions que es troben a casa nostra és l'augment de preus que s'aplica a les assignatures repetides. Dels 38 països i regions analitzats, només cinc, a més d'Espanya i Catalunya, tenen preus diferenciats en funció dels resultats acadèmics de l'estudiant. A més, segons remarca l'informe, en els països que graven econòmicament la repetició d'assignatures, el sistema és menys rígid que el nostre i els imports són molt inferiors. Com més alts són els preus, més baix sol ser el nombre d'estudiants que els paguen, però Espanya –amb un 70% d'estudiants que paguen els preus de matrícula– i el Regne Unit –amb un 100%– són l'excepció a aquesta norma. A més a més, tot i que al 71% de països estudiats s'ofereixen préstecs per a l'estudi, el nombre d'estudiants que els demanen és baix. Varia entre el 0,01% de la Bèlgica francòfona o el 0,1% de França fins al 5% de Lituània i l'11% de Letònia, amb l'excepció de Dinamarca, on els demanen el 50%, tot i que tots tenen una beca d'ajuda a l'estudi en funció de la seva renda. Pel que fa a les beques, els països que més en concedeixen i amb imports més alts són aquells on els estudis són gratuïts. En aquests casos es tracten de beques salaris, que pretenen compensar el cost d'oportunitat que tenen aquelles persones que necessiten treballar i d'altra manera no podrien dedicar-se als estudis. L'actual govern espanyol ha afegit al sistema de beques el criteri acadèmic, on els estudiants necessiten assolir una nota mínima per optar a beca. No obstant, les beques concedides estrictament per criteris de mèrits acadèmics són minoritàries a Europa, ja que existeixen a tan sols 12 països o regions i es concedeixen a percentatges molt petits d'estudiants. La combinació de criteris econòmics i acadèmics per a la concessió de beques del tipus que existeix a Espanya, és encara més minoritària, ja que sols es dóna en 5 estats: Bulgària, Croàcia, Irlanda, Itàlia i Espanya. A Espanya, l'import mitjà de les beques porta tres anys caient: de 3.190 euros el curs 2011-12, a 3.102 el 2012-13 i 2.824 euros el 2013-14. El percentatge d'estudiants que gaudeix d'una beca d'un tipus o altre és del 27%. Estan notablement per sota dels països que més beques donen i se'n beneficia un nombre més baix d'estudiants. A més a més, hi ha una mancança absoluta d'altres tipus d'ajuts. La majoria dels països on el preu dels estudis existeix, tot i ser baix, compensen l'esforç de les famílies mitjançant reducció d'impostos (típicament generalitzats), subsidis (normalment, en funció de la renda) o ambdues mesures. Com més alts són els preus, menys compensacions existeixen. Espanya no disposa ni de deduccions a l'IRPF ni de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat. L'adreça electrònica no es publicarà.

La secretària general de Podem Catalunya, Noelia Bail, ha acusat el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, d'"instrumentalitzar la Generalitat" i no aprovar lleis ni pressupostos en tres anys. En roda de premsa aquest dilluns, Bail ha assegurat que negociar uns pressupostos per a Catalunya consisteix a negociar unes mesures i no a pujar o baixar mig punt: "No votarem gratis", ha sostingut. Ha opinat que no es poden negociar uns pressupostos en 48 hores, ha demanat una negociació seriosa i sostinguda, i ha explicat que Podem té un enllaç parlamentari pel qual el grup dels comuns els informa sobre les negociacions dels comptes. "Entenc que no és fàcil negociar uns pressupostos amb la dreta catalana i un partit que en funció del dia sembla de dretes o d'esquerres", ha criticat Bail, que ha apel·lat a la responsabilitat política a l'hora de negociar, perquè creu que si no es fa així es pot pagar un cost electoral. La secretària general de Podem ha destacat que han renovat pel 10N els acords d'aliança que van fer amb els comuns en les passades generals, i que repetiran les llistes, de manera que ella encapçalarà la del Senat per Barcelona, i el portaveu dels comuns al Congrés, Jaume Asens, liderarà les de la Cambra baixa. Ha descartat que hi hagi una candidatura del líder de Més Madrid, Íñigo Errejón, a Catalunya: "Sembla que l'última aposta era una mà estesa a (Joan) Coscubiela, que ha negat aquesta possibilitat", ha afirmat Bail. Pel que fa a la possible moció de censura a Torra liderada per Cs al Parlament, Bail ha subratllat que no es dona l'aritmètica perquè triomfi, per la qual cosa ha acusat Cs de presentar-la "amb finalitats electorals". "Crec que la proposta en què es basa aquesta moció de censura és incendiària", quan falten pocs dies perquè es conegui la resolució del Tribunal Suprem sobre el procés independentista i a les portes d'unes eleccions, ha explicat Bail, que ha criticat que va en la línia de fracturar que, al seu parer, segueix Cs. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

nEl president electe dels Estats Units, Donald Trump, va triar ahir tres ultraconservadors per a llocs clau de seguretat del seu futur equip, no exempts de polèmiques pel seu passat o el seu perfil. El senador Jeff Sessions va ser proposat com a fiscal general dels Estats Units i titular del Departament de Justícia, el congressista Mike Pompeo va ser nominat per dirigir la CIA i, finalment, el general retirat Michael Flynn va ser triat com a principal assessor de seguretat nacional. Tant la designació de Pompeo com la de Sessions necessiten ser ratificades pel Senat, controlat pels republicans, però Flynn no la necessita, atès que assumirà les funcions d'assessor presidencial en matèria de seguretat nacional. El comunicat que va donar a conèixer aquests nomenaments va destacar de Sessions la seva tasca com a fiscal de l'estat d'Alabama i el paper que ha tingut com un dels «assessors més fiables» en la campanya electoral que va culminar el 8 de novembre. Però Sessions, que actualment ocupa el lloc de vicepresident del comitè executiu de l'equip de transició i és un dels habituals de les reunions de la Torre Trump, arrossega un passat de polèmiques per comentaris racistes. Un comitè del Senat, controlat per republicans, va rebutjar el 1986 la proposta que va fer llavors el president republicà Ronald Reagan per designar-lo magistrat d'un tribunal federal. Els mitjans de comunicació van recordar acusacions que va fer a grups de drets civils, als quals va cridar «anti-nord-americans» i «inspirats pel comunisme». Ja en aquesta època, Sessions es va disculpar sobre alguns d'aquests comentaris i el 1997 va ser triat membre del Senat per Alabama, un lloc que ha conservat fins ara i per al qual va ser reelegit en els últims comicis. Trump també va proposar per dirigir la CIA el congressista Mike Pompeo, que va destacar pels seus atacs contra la demòcrata Hillary Clinton en la investigació del Congrés per l'atac que el 2012 va causar la mort de l'ambaixador a Líbia, Christopher Stevens. Pompeo va arribar a la Cambra de Representants el 2010, com a part de l'anomenat «Tea Party», un moviment ultraconservador, i s'ha convertit en un dels principals crítics de l'acord nuclear amb l'Iran, una iniciativa que Trump ha promès suspendre. Pompeo, que estarà a càrrec dels espies nord-americans, va tuitejar un missatge clar al respecte: «Estic desitjant revertir aquest desastrós acord amb el principal patrocinador de l'Estat del terrorisme del món». L'acord sobre el programa nuclear de l'Iran, signat pels EUA i altres cinc nacions, està considerat com un dels principals èxits diplomàtics de l'actual president dels EUA, Barack Obama, i va establir les bases per a tancar qualsevol intent iranià de desenvolupar armes atòmiques. Pompeo, graduat a l'escola d'oficials de West Point i en Dret per Harvard, «serà un brillant i implacable líder per a la nostra comunitat d'intel·ligència per tal de garantir la seguretat dels nord-americans i dels nostres aliats», va afirmar ahir Trump. El tercer designat per Trump és el general retirat Flynn, que va servir 33 anys en les Forces Armades i ha ocupat tasques d'intel·ligència en la Junta de Caps d'Estat Major o en les tropes destacades a l'Iraq i l'Afganistan. En aquest cas, Flynn ha destacat per les seves crítiques a l'aparell d'intel·ligència d'Obama i, igual que el president electe Trump, ha ressaltant els perills als quals s'enfronten els Estats Units per l'avanç de l'extremisme radical.

La candidata demòcrata a la Casa Blanca, Hillary Clinton, s'ha imposat aquest dimarts a Dixville Notch, a l'estat de New Hapshire, la primera que ha votat en la jornada electoral als Estats Units. Segons el recompte, Clinton ha aconseguit quatre vots, per davant del seu rival republicà, Donald Tump, que només ha aconseguit dos suports. Per part seva, el candidat del Partit Llibertari, Gary Johnson, ha obtingut un vot, de la mateixa manera que Mitt Romney, el nom del qual no està en les paperetes. Dixville Notch és una diminuta població ubicada molt prop de la frontera del Canadà i, tot i que es troba a la costa est, els seus habitants surten a votar a mitjanit, sis hores abans que s'obrin els col·legis electorals en aquesta zona. Una vegada que el rellotge marca les 00.00 de la jornada electoral, els habitants es dirigeixen el luxós hotel Balsams Resort, que funciona com el seu particular col·legi electoral, per dipositar les seves paperetes. L'última vegada que els habitants de Dixville Notch van sortir a votar, en el marc de les eleccions primàries, Clinton no va aconseguir cap suport, ja que tots els vots demòcrates van ser per a l'excandidat demòcrata Bernie Sanders. Per la seva banda, l'excandidat republicà John Kasich es va imposar davant de Trump per tres vots a dos. El petit poble ha passat de tenir només 75 habitants el 2008 a 12 actualment. Ja llavors va ser la primera victòria de la candidatura demòcrata, en aquella ocasió quan Barack Obama es presentava per primera vegada. Obama va aconseguir 15 dels vots, davant dels sis obtinguts pel seu rival directe, el republicà John McCain. Amb una població tradicionalment republicana, ha estat fa vuit anys quan per primera vegada des del 1968, els seus habitants van optar majoritàriament per l'opció demòcrata. Dixville Notch va començar amb aquesta curiosa tradició d'avançar-se a tot el país en 1960 i a ella es va sumar en 1996 Hart's Location, un poble que va iniciar aquesta pràctica el 1948, si bé la va abandonar el 1964. En els últims comicis, Dixville Notch ha acaparat l'atenció dels mitjans perquè tot i la seva mida petita, a les eleccions de 2000, 2004 i 2008 van coincidir els resultats d'aquesta població amb l'elecció del president a nivell nacional, si bé en 2012 Obama va quedar empatat amb Mitt Romney, tots dos amb cinc vots. Segons la legislació de Nou Hampshire, les comunitats amb menys de cent votants poden obrir els seus col·legis electorals a mitjanit i tancar-los una vegada que hagin votat els que s'hagin registrat per dipositar les seves paperetes. Aquest és el cas d'altres dues localitats, Hart's Location i Millsfield, on Clinton i Trump s'han repartit les victòries, si bé el republicà ha obtingut més vots. En Hart's Location, Clinton ha derrotat Trump per 17 vots a 14, mentre que Johnson ha recollit tres suports. Per part seva Sanders i Kasich han rebut un vot cadascun. A Millsfield, Trump ha obtingut 16 vots pels quatre aconseguits per Clinton, el que li dóna un avantatge de 32 a 25 en el total de la primera nit de la jornada electoral estatunidenc. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

La Maria Stuarda que es representa al Gran Teatre del Liceu podria haver estat un duel de 'mezzos', la nord-americana Joyce Didonato com a Maria Stuarda i la valenciana Silvia Tro Santafé com a Elisabetta, un històric duel de reines antològic, signat per Gaetano Donizetti, amb un extraordinari llibret de Giuseppe Bardari basat en l'original de Friedrich von Schiller, que arribà amb no pocs problemes als escenaris operístics i que finalment, segurament gràcies a la interpretació de Montserrat Caballé, s'ha consolidat en el repertori mundial. En qualsevol cas, la nit de l'estrena al Liceu hi va haver més protagonistes que donaren rèplica antològica, com és el cas del mexicà Javier Camarena, a qui vàrem poder veure al mateix escenari com el Nemorino de L'elisir d'amore la temporada passada, exercint de Leicester, amb un timbre preciós i una vocalització impecable; Michele Pertusi en el rol de Talbot, un baix de veu rotunda i clara, o Vito Priante com a Cecil, baríton que es mou tan còmode en els greus com en els aguts, sense oblidar Anna Tobella com a Anna Kennedy. També és cert que el personatge de Maria Stuarda està escrit per a soprano, fet que naturalment augmenta la dificultat a una mezzosoprano com és el cas de Joyce Didonato, que va interpretar amb rotunditat -millor en els greus, naturalment-, però en conjunt una autèntica delícia. Per tant no ho tenia fàcil Silvia Tro per plantar cara a la seva "contrincant", però ja en la seva primera intervenció, amb Si, vuol di Francia il Rege, Ah, quando all'ara i In tal giorno di contento, posà sobre la taula quins eren els seus trumfos i esclataren els primers aplaudiments amb els seus corresponents "brava", encara que l'aperitiu de gran vesprada el va posar el cor del Liceu, dirigit per Peter Burian, que en tot moment va estar a l'altura de la resta, que no era poc. Potser el menys brillant del muntatge sigui la posada en escena de Patrice Cautier i Moshe Leiser, amb les dues protagonistes femenines vestides d'època, mentre que la resta ho feia en vestits contemporanis, una bona manera de marcar diferències, mentre que, per exemple, l'aparició de la cambra cadafal en què executen la Stuarda em semblà una mica barroera i estèticament fora de lloc. Si fa o no fa, no molesta, per la senzilla raó que el conjunt reflecteix i transmet el drama, la passió i la virulència de la història d'amor, de gelosies i de la història de l'enfrontament entre les dues cosines, les reines d'Anglaterra i Escòcia, amb el final de tots conegut. Podríem citar un grapat de moments impressionants, com el final del primer acte, Va, preparati, furente, o el duet entre Leicester i Elisabetta del principi del mateix acte, o el que interpretaren Didonato i Pertusi a Oh mio buon Talbot, per no parlar d' Un cuor che muore reca il perdono, encisador, que traspassà amb diferència el cúmul de sensacions que havíem viscut fins a arribar al moment dramàtic per excel·lència, i que va fer que el Liceu es glacés d'emoció. Queda tan sols parlar de qui conduïa la funció des del fossat, Maurizio Benini, i tan sols se m'ocorre un adjectiu, impecable, i que per tant recollí una de les ovacions més sucoses de la nit. Una nit meravellosa, d'aquestes que mai no s'obliden. Bel canto de la mà de Donizetti i per extensió la de Benini, i les veus delicioses de Didonato, de Tro, de Camarena, de Pertusi, de Priante, de Cecil, de Tobella, del cor... Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

Una cursa diferent, de pocs minuts però d'una intensitat que és única i en un marc que és molt original. Aquest dissabte, ben d'hora, poc després de les 8 del matí, es farà la segona Vertical Montserrat. És una prova amb sortida individual, on el corredor ha de pujar per les escales de servei que hi ha just al costat dels dos funiculars de Montserrat, de l'estació inferior del de la Santa Cova fins a l'estació superior del de Sant Joan. I entre aquests dos funiculars hi ha un tram d'enllaç sense escales de 80 metres. Però el total de graons que cal pujar fa respecte, 2.180, i un pendent màxim que supera, en alguns dels seus trams, el 60%. La Vertical Montserrat forma part de la la Towerrunning Tour 2019 de la Towerrunning World Association (TWA), té un caire solidari, és impulsada pels que són els organitzadors, en aquest cas els Bombers de la Generalitat, i està integrada al projecte Bombers amb causa. El calendari solidari Bombers amb causa va néixer l'any 2011 com a iniciativa de tres voluntaris del cos de Bombers de la Generalitat, que tenien un objectiu clar: aconseguir fons per a la recerca en malalties infantils. Per aquest motiu van contactar amb l'Obra Social Sant Joan de Déu, i junts, amb la complicitat dels diferents parcs de bombers, van engegar aquest projecte. Els fons recaptats han permès crear una beca que es destina a la investigació i que es dona a professionals de l'Hospital Sant Joan de Déu, i que atorga un jurat de científics. La Vertical Montserrat va entrar en l'esmentat programa Bombers amb causa el 2018 però ja feia un quant temps que s'estava gestant. Va ser una idea que va sorgir al Parc de Bombers de Collbató, com ho explicat a Regió7 el seu cap, David Colomé. «Vam fer un rescat a la zona de les escales de servei dels funiculars i ens va sorgir la idea. Era cap al 2016 i vam haver de madurar-la i demanar permisos per tirar-la endavant». Els permisos pertinents, com explica Colomé, van passar «pel Patronat de la Muntanya, per Fer-rocarrils de la Generalitat, que és el propietari dels funiculars, per la comunitat benedictina i també pels ajuntaments de les poblacions per on circula la prova, que són Collbató, en la majoria de metres, i Monistrol de Montserrat ». Tot plegat es va concretar i la primera edició es va fer l'abril del 2018, «amb molt bona resposta, vam tenir cent participants, vam voler tallar en aquesta xifra perquè era el centenari de l'obertura del funicular i ens va fer molta gràcia fer-ho coincidir amb aquesta xifra tan rodona». La requesta no s'ha aturat i aquest 2019 hi ha uns cent cinquanta participants. És previst que el primer corredor es posi en marxa a les 8.45 del matí i el darrer, a les 10.45. Serà qui es va imposar en la primera edició de la Vertical, Joan Freixa, que va fer un temps d'11 minuts i 37 segons per cobrir els mil metres del traçat i els seus 2.180 graons. La prova és un repte personal per a cada participant, una lluita contra un pendent vertiginós, però també hi haurà les classificacions de cada categoria, masculina i femenina. La d'elit tindrà el seu propi espai. Els grups són el general i dos més de particulars. Colomé en dona detalls: «Un correspondrà al de bombers vestits amb l'equip complet, en tenim 28 d'apuntats i demostraran les seves facultats. L'altre grup és el d'invidents, una de les novetats d'aquesta segona edició, que correran amb l'ajuda dels corresponents guies». Els bombers professionals i els voluntaris portaran l'uniforme reglamentari, que inclou: jaqueta i pantalons, botes, guants, casc F1 i l'equip de respiració, sense màscara. Pel que fa a les persones amb una discapacitat visual que seran a la Vertical Montserrat, es troben incloses en les categories B1 i B2, segons el sistema de classificació a l'IBSA (Federació Internacional d'Esports per a Cecs). Qualsevol dels participants que vulgui abandonar la cursa ho ha de comunicar als diferents equips d'emergència que hi haurà ubicats al llarg del recorregut. El cor-redor que sigui avançat s'haurà d'apartar cap a l'esquerra, on hi ha la barana, i haurà de deixar pas a qui vingui per darrere, que l'avançarà per la dreta per tal d'evitar problemes. Com a pròleg de la Vertical, es va fer, dimecres a l'Hotel Cisneros de Montserrat, una jornada tècnica que es vol que sigui un clàssic abans de cada edició. La temàtica va ser la seguretat a la muntanya. Hi van participar Carles Barés (Agents Rurals), Iñaki Feliu (equip de resposta immediata de la Creu Roja), Víctor Esteban (Mossos), Francesc Farré (de Bombers de la Generalitat), Òscar Santos (dels Bombers d'Andorra) i membres de la Policia i Gendarmeria d'Alta Muntanya de França. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.

Tres catalans representaran la selecció espanyola en el mundial de Rússia. Els tres blaugrana, Gerard Piqué (Barcelona, 1987), Jordi Alba (l'Hospitalet de Llobregat, 1989) i Sergio Busquets (Sabadell, 1988), van entrar en la convocatòria definitiva que va anunciar ahir Julen Lopetegui, i formaran part, doncs, del combinat que intentarà aconseguir la copa del món. "Hi ha hagut dubtes, fer una llista de 23 és complicat. La tanques i penses que hi falten altres jugadors, però s'ha de decidir", va explicar l'entrenador guipuscoà. Per a Piqué i Busquets serà la seva tercera participació en un mundial. De fet, tots dos futbolistes ja són campions del món, perquè van guanyar el campionat del 2010, que es va disputar a Sud-àfrica. Per a Alba, serà la seva segona, ja que es va estrenar el 2014 al Brasil, en un torneig en què la selecció espanyola va fer un paper molt pobre i va ser eliminat en la fase de grups. Els dos catalans tenien possibilitats d'entrar en la llista, però al final Lopetegui els va descartar. "Gràcies a tots per tants missatges i mostres d'afecte en un dia difícil per a mi. Molta sort, companys", va escriure a les xarxes socials el central del Betis, afectat per la no-convocatòria. L'absència més destacada, però, és la d'Álvaro Morata. El davanter del Chelsea, que fa menys d'un any s'entreveia com el 9 titular de la roja, va quedar finalment fora. Una lesió a l'esquena que l'ha minvat durant un curs en què ha acabat tenint poc protagonisme i el gran nivell de Iago Aspas i Rodrigo Moreno han estat determinants. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.

Aquesta és la pàgina de Restaurante Sito. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Suances.

Ara l'objectiu és anar obrint cada vedada més pistes per poder tenir l'estació al màxim rendiment pel pont de la Puríssima Aquest cap de setmana uns 4.500 aficionats han estrenat la temporada d'esquí a Baqueira Beret, que ha obert una setmana abans del que estava previst gràcies a les nevades i a les baixes temperatures que han propiciat una abundant producció de neu artificial. Els esquiadors han fet les primeres baixades per 30 quilòmetres de pistes a la zona de Baqueira amb gruixos de 20 a 50 centímetres i acompanyats pel bon temps. L'estació aranesa és la segona de Catalunya que posa en marxa les instal·lacions després que el dia 10 de novembre ho fes la de Masella, a la Cerdanya. Aquest és un dels inicis de temporada més primerencs dels últims anys. Ara l'objectiu és anar obrint cada vedada més pistes per poder tenir l'estació al màxim rendiment pel pont de la Puríssima. Dissabte van passar per l'estació uns 3.000 esquiadors i aquest diumenge uns 1.500 més. El director comercial de Baqueira Beret, Javi Ubeira, s'ha mostrat molt satisfet de l'arrencada i ha assegurat que "ens ha anat molt bé per començar a rodar les instal·lacions i que els clients comencin a tenir bones sensacions i ganes d'esquiar". Ubeira confia que l'avançament de l'obertura del complex serveixi per animar les reserves pel pont de Puríssima, ja que fins ara havien estat més aviat fluixes. En canvi, per l'època nadalenca i el febrer el volum de reserves és "molt bo". Si la meteorologia ho permet Baqueira Beret tancarà la temporada el 8 d'abril i espera la visita d'uns 850.000 esquiadors. La campanya passada en va rebre 808.000. Aquest cap de setmana l'estrena s'ha fet amb els preus dels forfets reduïts: 30 euros per a adults i 20 euros per a nens. L'objectiu més immediat és seguir fabricant neu per poder ampliar les pistes obertes a partir de dissabte que ve, 25 de novembre, quan les tarifes passaran a ser les previstes per a la temporada 2017-18, de 51,50 euros per adult i 34 euros l'infantil. Pel que fa a la resta d'estacions, Boí Taüll, Espot i Port Ainé preveuen iniciar la temporada l'1 de desembre, Tavascan el 4 de desembre i pel pont de la Puríssima ho farà Port del Comte, al Solsonès.

Pep Prieto Kate Beckinsale va aconseguir convertir-se en tota una estrella a Hollywood gràcies a la saga Underworld i a una imatge d'heroïna d'acció que trencava, i molt, amb els personatges que havia interpretat a la seva Gran Bretanya natal. Ara torna a casa a la nova sèrie d'Amazon, un thriller que intenta donar la volta a les històries de dones condicionades per la vida secreta dels seus marits. Beckinsale interpreta Georgia Wells, una dona que va haver de superar la mort del seu marit en un accident aeri al Congo. Tres anys després, Georgia s'ha aïllat del món vivint a la zona rural de Gal·les, gaudint d'una soledat en la qual encara ressona la pèrdua del que va ser l'amor de la seva vida. Però un dia, veient un reportatge televisiu sobre els conflictes oberts al Congo, hi veu el seu home. No és una imatge d'arxiu, sinó la constatació que és viu. Disposada a saber la veritat sobre ell, i malgrat que el seu entorn li ho desaconsella, Georgia inicia un perillós viatge per localitzar-lo. Però com més avança en la investigació, més s'adona que hi ha moltes coses sobre el seu marit que mai no va saber. The Widow alterna el retrat íntim de la seva protagonista (una mica passat de clixés, tot s'ha de dir) amb una intriga geopolítica que enganxa més pels girs narratius que per la seva veritable originalitat. En tot cas, la sèrie es deixa veure per la interpretació de Beckinsale (força convincent, tot i que els retocs quirúrgics li han restat força expressivitat) i la sàvia decisió d'Amazon de limitar-la a vuit episodis d'una hora de durada, una contenció que ja aconseguia que produccions com Jack Ryan es fessin fins i tot curtes. Al costat de la seva protagonista destaquen Alex Kingston (ja tota una veterana del cinema i la televisió, vista a sèries com Doctor Who o Urgencias ), Ólafur Darri Ólafsson, Babs Olusanmokun, Jacky Ido, Bart Fouche, Réginal Kudiwu i el gran Charles Dance, de renovada popularitat des que va participar a Joc de Trons. Per cert que els creadors de The Widow, Harry i Jack Williams, tenen al seu currículum sèries tan efectives com Rellik o Liar. Cerca els teus programes preferits:

Istanbul és la capital de Turquia que antigament s'anomenava Constantinoble en honor al seu fundador, Constantí el Gran. Des de la seva fundació va ser la capital de l'Imperi Romà, i del d'Orient des de Teodosi. Després de la caiguda de l'Imperi Romà es va anomenar també Bizanci. Els creuats la varen ocupar el 1203 i Mahoma II el 1453, data que senyala el final de l'Edat Mitjana i el principi de la Moderna. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català

Seguint amb la tasca d'okupació dels fòrums "Quadre d'honor", obro aquest fil perquè recopilem aquelles pàgines web d'informació econòmica que ens ajudin a entendre la situació actual (tant als experts del racó com als aficionats, entre els quals m'incloc) A la de la burbuja.info que és la única que conec crec que hi han massa fipats. Potser acabarem convertint al racó en el punt informatiu econòmic dels PPCC. Un clàssic del peakoil en castellà: La millor plana del món amb diferència, sobre el peakoil (en anglès): Enllaç directe a un fil de burbuja info on es recopilen els articles de Santiago Niño Becerra (paga la pena): Dades estadístiques de l'euribor: Preus del petroli amb gràfiques històriques: Vinga, prou per avui que no vull saturar. Taula del preu del barril Brent de petroli en temps real: Per cert, ha tornat ha batre el rècord fa uns minuts: 139$ Hi ha la web del col·legi d ́economistes de Catalunya, pero esta molt centrada en tema fiscal i comptable i si no estas colegiat hi tindras un acces molt limitat Tambe tens la web de Xavier Sala Martin, tot i que no es molt convencional Ostres... és lo més pesat i avorrit!! No m' ha agradatgens, primer lo del Barça sobrava i després no ha dit res de nou sobre la crisi (i un cervell com ell, tenia moltes coses a dir) però com que ací te fans, per si a algú li interesa. Podeu trobar noticies econòmiques de la terra al web de eldebat.cat, a la secció d'economia... Apareixen, de tant en tant, articles del catedràtic Santiago Niño Becerra, un catastrofista de la òstia. http://www.peakoil.net: El newsletter és altament recomanable per manetinr-se ben informat. Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió. Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte.

Què fem al Servei d'Arqueologia, la seva història, les seves funcions i quines són les àrees de treball Les últimes notícies d'actualitat de les activitats del Servei Les darreres novetats arqueològiques de les intervencions en curs a la ciutat de Barcelona, les finalitzades en els darrers anys. Les darreres novetats en matèria de conservació i restauració, els treballs in situ, així com el treball de laboratori Agrupa els fons de les diferents sèries que conserva el Servei d'Arqueologia. Il·lusionar la ciutadania amb l'arqueologia, redescobriment de la ciutat romana L'Anuari d'Arqueologia i publicacions diverses del Servei Recull de la normativa legal vigent, enllaços i bibliografia recomanada | Data d'inici: 15-10-2013 | Data de finalització: 31-10-2013 Treballs de restauració i conservació del plafó ceràmic de la Font Rúbia, al barri del Coll del districte de Gràcia. Durant l'octubre de 2013, amb motiu de les obres de sanejament i adequació de la parcel·la localitzada al número 44 del carrer Tirso, al barri del Coll (districte de Gràcia) es procedí a la rehabilitació i recuperació de la Font Rúbia, en concret el plafó ceràmic que la decorava. Aquests treballs de restauració i conservació foren realitzats per les restauradores Núria Piqué, Cristina Martí, Cristina Macho i Roser Silvestre (Goblety S.L.). El barri del Coll rep el nom de l'antiga església romànica de nostra Senyora del Coll (S. XI), anteriorment anomenada Santa Maria de la Font Rúbia, atesa la proximitat de les mines de les coves de Cimany, que donaven un peculiar to ferruginós a l'aigua que brollava de la font. La Font del Coll o de la Font Rúbia va ser una de les diferents deus d'aigua que portaven aigua fins a la ciutat de Barcelona des del segle XVI, tal i com consta en el Llibre de les Fonts del mestre Socies (1650). Al segle XIV, degut a la manca de provisió d'aigua potable a la ciutat de Barcelona, el Consell de Cent va decidir construir un sistema d'adducció d'aigua potable i la formació gradual d'un sistema de fonts públiques dins de la ciutat. Però no va ser fins l'any 1347 quan van començar els treballs de captació d'aigües des de Collserola, i al 1356 ja brollava l'aigua de les fonts de la plaça de Sant Jaume i de Santa Anna. Atesa la complexitat i amplitud d'aquest sistema, que comportava una conservació i cura intensiva del mateix, l'any 1414 es va instaurar el càrrec municipal del mestre de les fonts. El mestre de les fonts s'encarregava dels treballs de reparació i neteja. Aquest sistema de fonts públiques alimentades per les mines de Collserola, entre aquestes la Font Rúbia, va funcionar fins a finals del segle XVIII. Aquests treballs de restauració han permès recuperar una part important del plafó ceràmic vidriat que decorava aquesta font des de 1807, i que representava a la Mare de Déu del Coll. Aquest plafó ceràmic, originalment, degué tenir unes dimensions de 90×76 cm, tot i que en aquests treballs només s'han pogut recuperar 3 rajoles centrals (21×21 cm) i 6 de laterals (6,5×13,5 cm). La resta de fragments ceràmics s'anaren perdent durant el segle XX. La part que s'ha conservat es correspon a la cantonada inferior dreta, que també inclou part d'una inscripció, on es fa referència a l'any de reforma de la font, 1807. "Dins la Font fóreu trobada per Miracle i fens pensar. -Els treballs de restauració i conservació El procés de restauració i conservació d'aquest plafó ceràmic s'ha dividit en tres fases: Treballs "in situ": En un primer moment es va procedir a fer la neteja de la superfície del plafó, per posteriorment engassar totes les rajoles i així protegir-les durant el procés d'arrencament. Un cop extretes es van dipositar sobre un suport per traslladar-les al laboratori de restauració. Treballs de laboratori: Procés de desengassat i neteja de la superfície de les rajoles per seguidament consolidar els fragments despresos. A continuació s'inicia el procés de dessalació de la superfície de les rajoles, i s'acaba amb la consolidació superficial amb paraloid a baixa concentració. Finalment es fa la reintegració volumètrica del vidrat perdut, i s'acaba netejant tota la peça. Muntatge de les peces: En aquesta darrera fase es procedeix al muntatge de les peces des del seu revers. S'omple amb morter de calç tots els buits, per anivellar tota la capa posterior, i així procedir a l'adhesió de totes les rajoles a la planxa de suport. Finalment s'aplica una capa de paraloid a les zones reintegrades, i una capa de morter a tot el lateral del plafó. El procés conclou amb una reintegració cromàtica i així facilitar una lectura global del plafó. Estat de la Font Rúbia abans d'iniciar els treballs d'extracció del plafó ceràmic. Detall del plafó ceràmic de la Font Rúbia abans d'iniciar els treballs in situ de neteja. Treballs d'engassat del plafó ceràmic. Aspecte final després dels treballs de reintegració de les rajoles. Preparació de la planxa de suport pel plafó ceràmic de la Font Rúbia. Aspecte final del plafó ceràmic un cop integrat dins del seu suport. Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari. Ajuntament de Barcelona | Institut de Cultura de Barcelona | Informació i consultes | Quieixes i suggeriments

El resultat de la prova pot indicar un factor que predisposi a partir aquesta malaltia Girona.-L'hospital Trueta de Girona commemorarà aquest divendres el Dia Mundial de l'Ictus realitzant ecografies de Doppler als usuaris que ho sol·licitin amb l'objectiu de comprovar l'estat de les artèries i determinar si tenen predisposició a patir aquest tipus d'infarts cerebrals. Els professionals del centre també mesuraran la pressió arterial i la glucèmia per prevenir la malaltia. Durant la jornada, a més, es faran recomanacions per reduir riscos. L'hospital celebrarà l'acte coincidint amb el 25è aniversari de la creació de la Unitat d'Ictus del centre, la primera de Catalunya i pionera a tot l'Estat espanyol. Els interessats podran fer-se la prova al vestíbul de l'edifici des de les nou del matí i fins a la una del migdia. Es calcula que una de cada sis persones patirà aquest tipus d'accident cerebrovascular al llarg de la seva vida. A Girona, cada any 1.700 gironins pateixen un infart cerebral i només el 50% arriben a l'hospital durant les sis primeres hores des de l'inici de l'afectació. Amb l'objectiu de treballar en la seva prevenció, el Trueta participarà activament divendres en la commemoració del dia d'aquesta malaltia. L'objectiu és incidir en la importància de la detecció precoç i aprendre a identificar els senyals d'avís. Per això, des de les nou del matí i fins a la una del migdia, al vestíbul del centre hospitalari, els professionals de la unitat destinada a aquest tipus d'infarts informaran sobre la malaltia i faran ecografies de Doppler. Aquestes ecografies serveixen per comprovar l'estat de les artèries i el seu resultat pot indicar factors que predisposin a patir un ictus. A més, es faran controls de la pressió arterial i la glucèmia, a banda de recomanacions com fer exercici moderat, mantenir una dieta sana o evitar fumar. La jornada es realitzarà coincidint amb el 25è aniversari de la creació de la Unitat d'Ictus del Trueta, que va ser la primera de tot Catalunya i una de les pioneres a l'Estat espanyol. La importància d'identificar les senyalsLa detecció dels signes d'avís d'aquest tipus d'infarts són crucials per poder-hi actuar amb celeritat. Entre ells, hi ha la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, el braç o una cama. També la pèrdua de visió d'un ull, la dificultat per parlar o entendre i un intens o sobtat mal de cap. Segons dades de l'OMS, aquesta malaltia cerebrovascular és la segona causa de mort i la primera d'invalidesa en els adults dels països occidentals. A Espanya, és la primera entre les dones i representa el principal motiu d'incapacitat, ja que la majoria de pacients pateix seqüeles que, en el 40% dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes. El Trueta és el centre de referència en el tractament de la malaltia a la Regió Sanitària de Girona. El seu Servei de Neurologia atén més de 1.000 casos d'ictus cada any, dels quals entre 500 i 600 requereixen d'ingrés a la unitat especialitzada. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

La snowboarder catalana es queda a les portes del seu primer podi a l'elit del freeride per una caiguda al final del traçat que la relega a la cinquena posició Núria Castán Barón, rider de l'equip internacional HEAD Snowboards, ha fet un debut espectacular al Freeride World Tour del Japó però una caiguda a la part final del traçat l'ha relegat a la cinquena posició. Núria Castán ha estat la primera espanyola a debutar per rànquing en el Freeride World Tour (FWT), la competició més important del món sobre freeride i ha estat molt a prop del podi al escollir una línia tècnica, arriscada, descendint per una canal i executant quatre salts. Les condicions de la neu als Alps japonesos, la meca de la neu pols, eren molt favorables. Núria Castán ha sortit en la penúltima posició de la categoria d'snowboard de noies, el que li ha permès veure el que feien la resta de rivals mentre la neu seguia en bon estat en el seu torn. Només començar, Núria Castán salta una roca i l'aconsegueix planxar. Seguidament en una roca de 2 metres entra amb switch i fa un salt de 180o que recepciona amb èxit. Segueix el descens per una canal, especialitat de la Núria, que impressiona al públic i al jurat per la seva complexitat, especialment en el seu debut com a rookie. Després de la recta de la canal fa un 360o backside que no aconsegueix recepcionar correctament. Aquesta caiguda, a pocs metres de la meta final, li impedeix pujar al podi i la relega a una cinquena posició. Tot i això, Castán, ambaixadora global de WearColour, està molt contenta de la seva actuació en el seu debut i el seu impressionant descens que l'omple de motivació per afrontar la pròxima carrera el Canadà amb molta força i confiança. La segona prova es disputarà entre el 6 i el 12 de febrer (en funció de les condicions meteorològiques) a Kicking Horse, el Canadà, i la tercera entre el 28 de febrer i el 3 de març a Ordino Arcalís, Andorra. Del 7 al 13 de març se celebrarà la quarta prova a Fieberbunn, Àustria, i la final es disputarà del 18 de març al 5 d'abril a Verbier, Suïssa. De les sis participants només podran disputar la final les quatre millors riders del rànquing una vegada celebrades les quatre primeres proves. Núria Castán va arribar al Freeride World Qualifier el 2016 provenint de la categoria Júnior (Freeride Júnior Tour) on va aconseguir 7 podis en tres temporades, inclosos un subcampionat del món (2014, Big Sky a USA) i una tercera posició en un altre World Championship (2013, Snowbird a USA). Un any més tard, el 2017, va aconseguir la 7a posició en el FWQ i el 2018 ja va pujar al podi acabant en 3a posició. En la temporada 2019, va aconseguir arribar a la 2a posició final, mantenint les opcions de classificar-se per al Freeride World Tour fins a l'última prova de 4 estrelles del circuit de FWQ que no es va disputar per condicions meteorològiques severes. L'inici de la temporada 2019/2020 a Nova Zelanda va ser excel·lent liderant el rànquing amb autoritat guanyant les tres competicions del FWQ 2020 disputades: Remarkables de 4*, Mount Olympus de 2* i Remarkables de 2*. Gràcies a lideratge de Castán en el FWQ, l'organització li ha concedit una wildcard per a competir en el Freeride World Tour 2020. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.

Ara és l'hora de construir el futur Un avi i la seva neta mantenen una conversa sobre la independència com a oportunitat de futur. Introdueix el teu correu electrònic: Economistes per la Independència.

Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients. Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat! Passeu del tren de rodalies i aneu-hi en peregrinació perquè aquest monestir de la cervesa, s'ho val. Ofereixen tot el que la vostra imaginació pugui arribar a concebre. Maridatges de cervesa amb postres, degustacions, tapes, cerveses sense gluten, birres provinents de llocs increïbles... se'ns gira feina, vaja. Necessitareu anar bé de geografia perquè és possible que tasteu alguna cervesa que no sapigueu ni situar al mapa.

que la Universitat del Quindío i la Universitat de les Illes Balears reconeixen la importància de promoure relacions interuniversitàries, com també la necessitat de mantenir llaços culturals, educatius, professionals i científics, i de facilitar els intercanvis de professors, investigadors i estudiants, el Rector de la Universitat del Quindío i el Rector de la Universitat de les Illes Balears resolen de signar el present conveni, contingut en les clàusules Ambdues parts es comprometen a promoure i a desenvolupar, dins les seves possibilitats, aquelles activitats de col·laboració que corresponguin a les àrees en les quals la Universitat del Quindío i la Universitat de les Illes Balears manifestin interès a dur a terme intercanvis acadèmics i actuacions o programes conjunts d'investigació, docència En particular en els dominis de: aplicada a l'administració, la docència o la investigació. de materials, procés i aplicacions. informàtica - materials per a robòtica. Aquestes activitats es concretaran preferentment en els camps d'investigadors i professors universitaris. d'informació, documentació i publicacions. de conferències, seminaris i cursos sobre problemes i qüestions que puguin interessar la Universitat del Quindío de becaris de postgrau i de doctorat entre la Universitat del Quindío i la Universitat de les Illes Balears. de programes conjunts de formació i especialització coordinada de línies d'investigació i realització de treballs d'investigació conjunts. El personal tècnic i docent que ofereixin ambdues institucions per a les activitats esmentades a la clàusula anterior haurà de ser acceptat per ambdues parts sota els principis estrictes d'idoneïtat professional per a les tasques que Per articular més eficaçment les activitats previstes protocols addicionals per al desenvolupament d'àrees prioritàries o de programes específics de col·laboració. En aquests protocols es concretaran els terminis en què calgui desenvolupar, s'estudiaran i es definiran fórmules per realitzar activitats concretes i es designaran els responsables de l'execució del conveni per part de cada institució. En els dits protocols els aspectes financers relacionats amb els intercanvis de personal acadèmics per a estades no inferiors a tres setmanes i no superiors a un any acadèmic es regularan d'acord amb un principi de reciprocitat, tal com les despeses de desplaçament seran cobertes per la part o les parts que enviïn el professor o investigador. parts mantindran els sous en el lloc d'origen. les despeses d'estada, allotjament i alimentació seran cobertes per la part o les parts receptores. En cas d'estades de més de sis mesos, la part que rebi podrà donar a la persona visitant una quantitat extra destinada a cobrir despeses suplementàries, que s'establirà de la part que envia o d'alguna altra institució, aquestes parts cobriran, a més, les despeses de transport. part o les parts receptores cobriran les despeses acadèmiques com ara inscripció, col·legiatura, drets d'examen, etc. Les parts que signen el present document convenen a gestionar l'obtenció de recursos financers destinats a sufragar les activitats indicades a les clàusules anteriors, i s'esforçaran per preveure en els seus pressuposts els mitjans necessaris per realitzar el que s'acorda en aquest conveni. Ambdues parts es comprometen a: l'adhesió al present conveni de les universitats i els centres d'investigació dels països respectius amb els quals tinguin convenis o programes d'interès comú. reunions sobre els temes objecte d'aquest conveni amb la participació de personalitats i autoritats universitàries vinculades a les parts que per la seva experiència i el seu interès puguin contribuir a aquests efectes. El present conveni tindrà una durada indefinida i qualsevol de les parts hi podrà posar fi si el denuncia amb noranta que hi pugui haver en curs com a conseqüència dels protocols addicionals esmentats a la clàusula quarta de conformitat amb el que s'ha exposat i perquè tingui els efectes que corresponguin, signen el present acord en dos perquè se'n prengui coneixement i tengui els efectes

Lex Ànima ha presentat aquesta setmana una denúncia davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Figueres pels atacs que es produeixen des de fa mesos a les colònies dels gats de carrer al municipi de Riumors, després que hagi aparegut un nou cas, amb un exemplar amb un tret de balí incrustat a la cama, que ha obligat a practicar-li una delicada intervenció. Aquest nou atac es produeix després que el passat estiu van aparèixer diversos gats amb lesions, com ara ferides i talls en diferents parts del cos, i un d'ells especialment greu, amb profundes ferides i diversos músculs partits a causa presumiblement d'una trampa per caçar animals, segons apuntava l'informe veterinari. Malgrat que als dos exemplars més greument ferits els quedaran seqüeles, s'han pogut salvar i han estat donats en adopció per les cuidadores de les colònies del municipi, però n' hi ha una vintena més que han desaparegut sense deixar rastre i d'altres han aparegut directament morts, sense que es conegui la causa. El passat mes d'agost Lex Ànima ja va denunciar els fets al cos d'Agents Rurals, al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil i a l'Ajuntament de Riumors, instant-los a obrir una investigació per descobrir l'autor o autors del maltractament de gats. Tres mesos més tard, però, continuen desapareixent sense deixar rastre gats de carrer, però també domèstics, segons han posat en coneixement de l'Associació veïns de Riumors. L'aparició d'un exemplar ferit per un balí de plom d'aire comprimit ha portat a Lex Ànima a presentar ara una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra, per entendre que aquests fets poden ser constitutius d'un delicte de maltractament animal. En aquest sentit, Lex Ànima recorda que el Codi Penal, en el seu article 337, castiga a qui per qualsevol mitjà o procediment maltracti injustificadament, causant-li lesions que menyscabin greument la seva salut a un animal domèstic o amansat, i que aquest tipus d'accions poden ser constitutives de delicte i castigades amb penes de fins a 1 any de presó. Els fets incompleixen també l'Article 5.a) del Decret Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, que prohibeix expressament maltractar, agredir físicament o sotmetre als animals a qualsevol pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics, així com l'article 48 de l'Ordenança Municipal sobre la tinença d'animals domèstics de Riumors.

El vicepresident del TC presenta tres ponències sobre l'Estatut que es carreguen 24 articles Alfred Reixach lamenta que "ens ha deixat molt sols" Està acusat d'haver estafat centenars de clients Rep el suport del FPÖ, el Vlaams Belang i la Lliga Nord El líder d'Unió adverteix que "s'està jugant amb foc" Jaume Collboni afirma que la seva visita "no és el més prudent" Set instituts de Barcelona protesten per la supressió del batxillerat a les seves aules L'exdirector d'El Periódico també proposa una nova llei electoral més equilibrada Els precandidats no podran recollir signatures en cap partit al Camp Nou El conflicte de l'Estatut provoca una valoració positiva del líder d'Unió per Esquerra El francès no ha disputat ni un minut davant l'Inter Sabadell comença la campanya sobiranista amb 300 persones La Moncloa acusa el conseller d'Economia de "fala de lleialtat institucional" Qualifica de "simple maquillatge" la retallada de personal del Govern espanyol El líder de la Cori dedica una cançó al president del Parlament La televisió acusa els Mossos d'Esquadra de "pasividad policial" Per votar la resolució a favor de l'Estatut "Parla de l'Estatut com si no anés amb ell" Una periodista de TV3 proposa "que li canviïn el nom" davant la poca assistència i l'allau de llatins El diputat del PPC critica el "populisme" de Albiol, però ell fa dos anys que va anunciar que dimitia Zapatero retalla alts càrrecs mentre el tripartit té més conselleries que ningú El desgast provocat genera els primers dubtes Un periodista s'esforça a fer una pregunta a Guardiola en anglès El pagament és obligatori per llei des del 1993 Ramon Carner desafia l'històric Miquel Valls per a la presidència de l'entitat El llibreter condemnat per difusió d'idees genocides demana donatius El president de la Cambra té una llarga experiència com a gestor d'entitats corporatives de l'empresariat Augment interanual de 80.000 empleats el primer trimestre de 2010 Alfredo Sáenz, del Santander, va guanyar aquesta quantitat el 2009 © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font

És estrany que no hagi sortit ja algú amb la parauleta de moda al Racó La suposició era per la paraula del Flanxo, però d'acord, em queda clar que te la follaries! Però tu no tenies xicota, bandarra?! El millor de tot és que en va renegar fa uns mesos xDD. L'extremeny del principi la clava en criticar a l'establishment que viuen molt bé des de fa anys i que ara aposten per la Tercera Via. Quina ràbia el periodista que parla en castellà als canaris. Espero poder donar-los un cop de mà a Cornellà!!!! Cada cop que llegeixo un d'aquests testimonis tinc una pujada de moral brutal. Un dels moments de màxima felicitat que recordo a Internet va ser quan l'ex president de la Junta de Extremadura va fer aquelles declaracions dient que si Catalunya esdevenia independent, els hi hauríem de tornar els 150.000 extremenys que van immigrar cap aquí i els seus fills i néts. Al blog d'aquest racista tot eren respostes de catalans d'origen extremeny que el deixaven verd. N'hi havia un munt, la meitat eren molt bones i l'altra meitat genials. En la nostra 'guerra' per la independència, aquesta és actualment la mare de totes les batalles. Es repeteix el patró de les independències sud-americanes. Els "criollos" van ser el factor decisiu per que aquells territoris esdevinguessin independents. M'imagino la típica conversació: Molta gent es pot preguntar com, un personatge com jo, nascut a Barcelona de pares castellans, que visc a l'Hospitalet de Llobregat de tota la vida, que sóc seguidor del *RCD. Espanyol i que escric des de fa 8 anys aquestes línies en espanyol, és tan obertament independentista. Qui no estigui dins de la meva pell, i no comparteixi el que es mou en les meves neurones, és molt possible que pugui pensar que he estat manipulat, ja sigui per Tv3 (amb el fastigosament *culés que són?), pels estudis (però si els vaig fer exclusivament en castellà fins als 14 anys!) o per les amistats (si gairebé tots són castellanoparlants!), la realitat és que, abans de res tinc cervell, i una altra cosa no es, però plantejar-me coses, me les plantejo. Conclusions que, per sort o desgràcia, no agraden a tothom, però que són les meves. I quines són les meves raons per ser independentista a Catalunya amb els antecedents abans descrits? Si hauria de sortir tots els dies amb la *rojigualda fins a en els calçotets! Doncs encara que li sembli mentida, les tinc: M'agradi o no, sóc català de naixement i, per tant, és la meva terra, amb una història pròpia i unes característiques que la fan diferent. Té una llengua diferent de la qual parlo a casa (encara que el meu pare me l'ensenyava de petit) i la qual considero igual de meva que el castellà. Així mateix, té una realitat que la fa diferent a la resta d'Espanya, la qual no pretenc obviar ja que és part de la meva pròpia experiència com a persona. Tinc amics francesos, alemanys, sud-americans i d'altres llocs, i no es diferencien en gens dels espanyols: tots ells sagnen si els punxen. A més, si vostè passa a França amb cotxe per la frontera de Coll d'Llauris no es diferencia en gens de passar la frontera amb València o amb Aragó. Rebuig pel nero fet de néixer a Catalunya Si se suposa que tots els que vivim a Espanya som espanyols, no tindria perquè ser problema haver nascut en qualsevol part de la seva geografia. Doncs no; pel fet de ser català, ja sóc un element sospitós quan surto dels límits de Catalunya, independentment que les meves arrels tinguin més aviat poc de catalanes. Per exemple, a Madrid, on em va tocar fer el servei militar, se m'ha cridat "polonès de merda" i "*catalufo" en la meva cara i m'han censurat parlar en català a un valencià que no sabia castellà (increïble, però cert) al crit de "no bordeu, aquí es parla en espanyol". Curiosament, aquí no m'he trobat mai que ningú em censuri per parlar castellà. Agradi o no, les realitats d'un territori que està en la porta d'Europa, no és la mateixa que vist des del centre de la Meseta castellana. A Catalunya, el fet d'estar a mig camí entre Madrid i París, fa que l'intercanvi d'idees i de gents sigui molt més obert, i més ara amb la facilitat de comunicacions que hi ha. Si a això sumim que han de conviure dues llengües oficials amb una infinitat d'altres usos i cultures provinents de la immigració, fa que la societat catalana actual sigui de tot, menys tradicional i tancada. Tot això contrasta amb la realitat d'una societat monolingüe que solament entén a la diferència com alguna cosa dolent a destruir i que ha d'estar sotmès a la voluntat d'una entitat primària. Solament així s'entén que se'ns ratllin de "enemic de la pàtria", ja que la nostra diferència -encara que sigui subtil- molesta a qui no la comparteix. Malament anem si la meva realitat no agrada a qui ha de ser, suposadament, el meu igual. La meva família va venir de diferents parts d'Espanya amb la intenció de buscar un futur que simplement no existia a les seves zones d'origen. La meva mare, *zamorana, però criada a Aragó, va arribar a principis dels 60 buscant guanyar-se la vida. Més greu va ser la situació del meu pare el qual va venir de La Manxa amb els meus avis en els anys 40. El meu avi, havia estat soldat republicà i havia estat ferit en la batalla de l'Ebre, on va lluitar en la columna de *Lister i El Camperol, i fet presoner. Després d'estar 3 anys sobrevivint com va poder pels camps de concentració franquistes, va ser alliberat i, en tornar al seu poble, Els *Hinojosos (Conca), va haver de sofrir el "*mobbing" dels *oligarcas del poble, ja que va ser ratllat de "vermell". No li va quedar més opció que venir-se a una Barcelona que pràcticament no parlava castellà a buscar treball... o morir de gana. Va intentar tornar al seu poble uns pocs anys després, però tot havia canviat, trobant-se que ja, ni era d'allí, ni era d'aquí i va haver de tornar a Barcelona. De caràcter agre -normal, donat el que li va tocar viure-, mai es va arribar a integrar a la realitat catalana de l'època i a mi, primer nét, em va posar el nom de *Ireneo (Pacífic). Per alguna cosa seria, encara que les seves raons les hi va portar a la tomba. Vist el vist...Quina estima puc tenir a un país que va tirar per activa i per passiva als meus ancestres dels seus llocs d'origen? Una cosa és que vulgui als meus familiars, que pugui tenir amics en aquelles terres o que compleixi la legalitat imposada, però el que no puc, de cap de les formes, és considerar-ho meu, perquè no tinc gens que agrair-los. Al contrari, l'agraïment ho haig de tenir amb la terra d'acolliment, no amb qui els va expulsar. Crisi i absència de futur en l'estat actual Portem gairebé 6 anys de crisis, dels quals porto un any i mitjà en atur... i el que és pitjor, sense cap aspecte de sortir del pou. Aquesta crisi no és una mera crisi econòmica, ja que la resta de països del nostre entorn estan sortint més o menys avanci, sinó una crisi de sistema. Espanya no funciona perquè l'actual estat espanyol no fa més que seguir amb les premisses que van inspirar a totes les grans potències del segle XVII i XVIII, la qual cosa vol dir +territoris= +comercio. Aquest model totalment desfasat i caduc, encara funciona a la reduïda classe oligàrquica que mana a Espanya (malgrat guerres i repúbliques vàries) des de mitjan segle XIX, i mentre que segueixin en el poder, els importarà un rave que hi hagi 6 o 26 milions d'aturats. Ells estan en el seu quiosquet, i si no segueixes el seu joc, ets un mal patriota i l'enemic a batre. La independència de Catalunya, a més de donar una il·lusió per tirar endavant, suposaria trencar totalment amb el statu quo imperant en l'actualitat, destrossant els llaços *clientelares i de corrupció sobre els quals estan basats les columnes del poder en aquest país. Això significaria una ruptura total i, almenys, la possibilitat de generar una situació nova i avançar cap a una possible solució del problema que, d'una altra forma, simplement no existirà perquè als quals ja els va bé, no tenen cap intenció d'esforçar-se per aconseguir-la. I no ens enganyem, el benefici serà mutu, tant per als espanyols, com per als catalans. Jo seguiré sent el mateix de sempre Si sóc independent, seguiré arribant just a fi de mes (en el cas que tingui treball), seguiré volent amb bogeria als meus familiars i seguiré sent amic dels meus amics tal com ho sóc ara... i exactament igual a com passaria si estigués vivint a Xina o a Alemanya. Per tant, si solament molesta als quals cobren els meus impostos i no fan gens perquè pugui sortir del pou de la crisi... haig de tenir remordiments per ells? Al contrari, si els molesta, que es fotin. En definitiva, les banderes s'abracen o deixen d'abraçar en la proporció que cada persona se senti identificades amb elles. La bandera espanyola, per a mi, no significa gens més que imposició i feixisme, mentre que la catalana, per a mi, és una democràtica llibertat d'elecció, mentre que ningú m'ha obligat a assumir-la com a pròpia i creo, molt fermament, que podem construir un país nou totalment viable i amb millors oportunitats per a tots. Cadascun és molt lliure de sentir-se com vulgui, jo em sento així, i per això sóc independentista. I al que no li agradi, com diem en català: "que s'hi posi fulles!" Naturalment que aplaudeixo i agraeixo l'actitud de tota aquesta gent, en voler incorporar-se a la causa catalana. Encara no m'acaba de fer el pes aquest eslògan dels "sumate" -"junts construirem un nou país"-. No acabo d'entendre i tinc els meus dubtes a que s'estan referint amb -un nou país-. Perquè, jo no vull un "nou" país. El que jo vull és recuperar el meu País català. Per aquest motiu vull la independència, no només per fotre el camp d'espanya, sinó per viure i perpetuar la meva identitat catalana. Jo vull viure en una Catalunya on no se'm faci sorpresa trobar-me algú que parli en català o veure editat els rètols dels establiments en aquesta mateixa llengua. A que es refereixen quan diuen - un nou país-, junt amb un comunicat en llengua castellana? Nosaltres ens haurem d'integrar (un altre cop) a la seva cultura, i dins del nostre País, quan haurien d'haver sigut ells qui haurien de saber, parlar i escriure en català, després d'estar 10, 20 o 30 anys visquen a Catalunya?. Més aviat ho dic per por a que Catalunya continuï castellanitzant-se, com està succeint gran part del País, sobre tot la seva capital, Barcelona, en que pràcticament es una odissea trobar algú que parli en català, i ja no dic res de la fonètica catalana que es pràcticament nul·la. Tres quarts del mateix, m'estic adonant de les perverses intencions dels nostres mitjans informació en voler castellanitzar la nostra llengua. O que mateixos catalans es dirigeixen en castellà entre ells mateixos... Botigues catalanes de tota la vida estan retolant en castellà cap a la seva clientela... ... és d'aquesta manera, quan s'estan referint aquest - nou país -?. Naturalment que obtindrem més adeptes. Ja saps que sóc una mica més gran que la majoria de raconaires i que vaig viure uns anys, de fet tota la meva joventut (biològica), sota un règim feixista, en un país on era impossible de veure res que fos públic escrit en la meva llengua. És per això que no comparteixo la teva visió apocalíptica de la cosa. Que hi hagi gent que no s'expressi en català, aquí, em pot ferir segons les circumstàncies. Mentre se'm tracti amb respecte, no tinc cap problema que se m'adrecin en espanyol: jo sempre parlo en la que considero que és la llengua del país. De fet, crec que cada cop més, l'hostilitat cap a la llengua està desapareixent. I les reaccions d'agraïment de molts nouvinguts quan te'ls hi adreces en català, són patents. Pel que fa a l'assoliment de la independència, no hi arribarem sense la complicitat de tanta i tanta gent que tenen com a materna la llengua espanyola. No volguem fer com l'estat que ens ha esclafat durant tants segles. Que tu com tants altres hàgim viscut una etapa pitjor que la actual, lingüísticament parlant, no vol dir que ja podem està tranquils respecte a l'us de la nostra llengua. Naturalment que cadascú pot parlar en la llengua que li sigui més convenient. No parlo d'hostilitats, però, vols dir que la nostrada llengua catalana no l'estem "abandonant" a causa d'aquestes circumstancies? Permetem que dubti en aquest aspecte. Des de que estic a l'atur he anat a 7 centres escolars. Tots ells amb nouvinguts, i en totes les classes en castellà perquè no volien que s'impartís en llengua catalana. P.S.- I si, jo també vaig un dels de la teva època, on sentia parlar molt més en català que ara. Això que dius dels centres escolars m'ha deixat de pasta de moniato. Què vol dir, que s'imparteixen les classes en castellà perquè ho volen els alumnes? Gran part ho demanen els alumnes i altra part ho fa el professorat, que, aquests, tot i ser catalans, l'imparteixen en llengua castellana. Alguns ni ho pregunten, ja ho fan directament en castellà Dels 7 centres, cap ni un ha impartit ni una quarta part en llengua catalana. No "acollona" les espanyes, sinó que siguem nosaltres mateixos que imposem la llengua castellana en la nostra cultura, a causa d'aquesta..."deixadesa" per voler ajudar a altres. Noi, m'has amargat el dia, collons! Per aquest motiu es el que en fa dubtar si, nosaltres mateixos, estarem disposat a viure i defendre tota referencia catalana en una Catalunya independent. P.S.- Tot i sent una malaurada realitat, sincerament no era la meva intenció amargar-te'l. Sóc dels que continuaré defensant la meva llengua cada dia de la meva vida. Un moviment que sap sumar és el que pot guanyar, la suma és per la convicció i la raó. L'espanyolisme no sap convèncer, només sap legislar i actuar per conquerir, no els importa la voluntat, si no la imposició. Triomfarien si també sumessin castellanoparlants provinents de països llatinoamericans, tot i que potser ho consideren fora del seu entorn sociològic, ja que ells son plenament catalans. Es tracta de gent que porta molt de temps aquí. Està dificil, en tinc 2 a la feina amb que hi tinc confiança i no volen ni a sentir parlar d'independència. Quan els intento portar al terreny econòmic, surten amb que si no ens roba espanya o el PP ho farien els d'aquí. Aquests dos impossible, es com parlar amb pedres... i molts altres que he conegut són del mateix tall, tindrem excepcions però són molt minoritàries:( Posats a robar-nos, enxamparem abans els que tenim a pocs quilometres, que els que estan 650km. Si, i simplista per guanyar efectivitat. Perquè la realitat és que en Millet és un franquista acabat, i que aquest 1 Espanya / 9100 Millets representa menjar-nos com a propi a un paio que realment se l'haurien de menjar ells. Però en comptes d'entrar a explicar això i en discussions que no s'acabarien mai, millor et menges com a propi una cosa que no hi tens res a veure i els hi fots el moc a la cara. Caldrà, doncs, treballar també aquest sector de la població Es per on mes s'ha de lluitar perque encara que us preocupi tant el tema que Catalunua es qui paga mes impostos dels que es hi son tornats per invertir, ja ho sap tothom. Per exemple els meus pares tenen propietats a Espanya i Catalunya i tenen l'oportunitat de veure millor que ningu com de necessaria es la independwncia. En comptes d'aixo, el plantejament que fan es que la culpa es dels politics catalans i que son uns xoriços. Els raconaires que tenim origens estrangers us hauriem d'ajudar mes a explicar-vos els motius que dona l'altra part per anar-los desmuntant. Perque per l'entorn d'on sou alguns es cert que els molts catalans d'origen estranger viuen en una bombolla tot consumint mitjans espanyols pero molts raconaires aqui tampoc coneixeu be del tot la realitat de Catalunya. I no en tingueu cap dubte, ells son necessaris per la independencia. Seran qui donaran via lliure o ens esguerraran el projecte de futur. Per això són tan necessàries entitats com Súmate. I, en aquest sentit, veure testimonis com l'Ireneu Castillo i tants d'altres (com els del vídeo que he insertat més amunt) són una injecció de moral important PD: De totes maneres, jo en aquest comentari en concret em referia a uns altres castellanoparlants, els llatinoamericans, els quals molts ja tenen la nacionalitat espanyola (ergo, podran votar). Perdona, escric des d'un mobil i havia perdut l'origen del fil Com que en coneixes 2 que no volen la independència, doncs no no cal que fem res. Me n'alegro que al Racó haguem superat absurdes discussions sobre el tema del castellà i l'independentisme que s'han repetit històricament, com al 2006, el 2009 o el 2011. Més d'un encara no ho ha superat, però Jo, dos dies després de les eleccions del 25N ja vaig veure claríssim que ens feia falta un independentisme en castellà però JA!!! No sabem lo bé que ens anirà aquest tipus de testimonis per tal d'enxamplar la base!! Doncs el del 2011 és prou divertit, sembla que alguna cosa ha canviat dintre el Racó, allà tot en català o res de res. Fa una exposició molt desenfadada i clara. M'agrada molt com planteja temes com el de la identitat i les "barreres" que posen els altres. El felicito i li agraeixo el gest (sense condescendència, al contrari amb cordialitat) A mi, de pares castellanoparlants i de fet tota la vida castellanoparlant fins anar-me'n a viure sol, tot això em sembla una collonada. Jo, he crescut a Cornellà, en ambient castellanoparlant, parlant castellà amb tot deu i ara, les meves filles no me'l veuran sortir de la boca, tret de fets puntuals o amb la família ascendent. La independència es pot reclamar en castellà, anglès, urdú, xinès o francès però donar mèrits a persones que ho fan en castellà és desmerèixer persones que portem anys i anys sentint alló de: " sois cuatro gatos" i segurament de boca de molts d'aquests. Evidentment que benvingudes siguin però anem-los fent veure que l'adaptació a la terra és el que s'ha de fer. home, jo no crec que aquesta gent estigui "menys adaptada" sino senzillament es gent que li costa molt parlar català per diferents motius, sigui perquè varen venir aqui ja de grans o perquè porten poc temps o no han tingut a ningú amb qui parlar-lo... L'adaptació, a males, pot esperar per l'endemà de la independència. Precisament n'Ireneu Castillo va ser un dels encarregats de llegir el manifest del Pacte Democràtic de l'Hospitalet pel Dret a Decidir. El seu bloc personal és aquest. He notat que durant l'entrevista l'Eduardo a "Els Matins" en cap moment es declara obertament independentista, ni tansols quan la periodista li pregunta directament. També he notat que parla de millorar la economia i el finançament. Forma part d'una estratègia o és que simplement si tinguèssim aquesta millora econòmica Súmate deixaria de lluitar per l'autodeterminació? home, súmate segur que no... els seu fundador es independentista fins el molls de l'ós... Els castellans fent amics, com sempre. Els fa tant però tant de mal que un "dels seus" es passi "a l'altre bàndol", però molt, no us en feu creus. És el que menys poden suportar, veure que els seus "compatriotes" es passen a l'independentisme, i a més ho fan públic. Això és el que més els rebenta. Visca la democràcia i federalisme!! Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió. Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte.

Si us estan tramitant el carnet però encara no teniu el número, cal que poseu "M3" o "D3" a la notificació d'activitats dels campaments d'estiu. Rep el nostre butlletí per correu electrònic

Amb la presentació d'aquesta moció, la CUP proposa al Ple fer un pas en l'obertura de les portes de l'Ajuntament a la participació ciutadana. L'Assemblea Municipal Oberta (AMO), és una nova eina que permet que la ciutadania vegi i cregui en les seves possibilitats i que les organitzacions polítiques escoltin i aprofitin l'experiència de les persones, més enllà dels propis membres del Ple. El funcionament de l'AMO implica la convocatòria a la ciutadania perquè presenti propostes per tal de ser debatudes entre els que vulguin participar i que les que s'acordin finalment puguin ser presentades al Ple municipal per tal que aquest les prengui en consideració de la manera més adient. D'aquesta manera es permetrà que des de la ciutadania es portin propostes a debat públic tot anant més enllà en l'exercici de la participació per part dels ciutadans, la qual malauradament a Sitges es tracta quasi en exclusivitat en anar a votar cada 4 anys. La moció que es debatrà al Ple del 30 de juliol proposa que la primera d'aquestes Assembles Municipals Obertes se celebri durant el proper mes d'octubre. Finalment, en un dels acords de la moció també es demana que l'Ajuntament acordi i designi a algú per exercir de Defensor del Poble, figura contemplada al ROM però que actualment no està creada. Suport a la llei catalana contra la LGTBfòbia Des del final de la dictadura franquista, el moviment d'alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual (LGTB), al nostre país, ha anat assolint diferents victòries importants: des de la despenalització de l'homosexualitat dins de la llei de perillositat social (que havia substituït a la de vagos y maleantes) ara fa 35 anys, fins a l'obtenció del dret al matrimoni civil i a l'adopció. S'ha avançat pel que fa a drets, visibilitat i acceptació, és cert. Però aquests avanços en els drets bàsics no s'han traduït, encara, en avanços en les llibertats per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Per la protecció i promoció d'aquests drets bàsics, des del Consell Nacional LGTB, que agrupa la gran majoria d'entitats i col·lectius del moviment LGTB van promoure fa uns mesos la "Proposició de Llei de drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals i per l'eradicació de l'homofòbia, les lesbofòbia i la transfòbia". Avui, la llei està en tràmit parlamentari i des de la CUP es proposarà al Ple Municipal que l'Ajuntament de Sitges es posicioni per mostrar el seu suport. La darrera de les mocions que la CUP proposarà al Ple és declarar Sitges com a municipi antimonàrquic. L'aprovació de la moció suposaria la retirada de tota simbologia monàrquica del consistori, d'aquesta manera Felip VI no arribaria mai a presidir el saló de Plens.

Els fons europeus serviran per finançar la meitat de les obres, mentre que la resta l'assumirà l'Ajuntament El Vendrell.-La Unió Europea ha concedit 1,3 milions d'euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a l'Ajuntament del Vendrell per reurbanitzar el centre del nucli de Coma-ruga. Segons ha fet públic el consistori aquest dilluns, el projecte té com a objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni turístic de Coma-ruga per desestacionalitzar la temporada turística, i també crear un centre urbà que ajudi a estabilitzar la població i a cohesionar el nucli. En aquest sentit, l'alcalde Martí Carnicer ha assegurat que aquests diners "permetran revitalitzar el centre de Coma-ruga, recuperar la seva centralitat i potenciar-la com un element clau per reactivar la seva activitat econòmica, social, cultural i turística". La subvenció europea servirà per finançar la meitat del projecte, que s'eleva als 2,6 MEUR, mentre que els diners restants els assumirà l'Ajuntament. Amb la concessió dels fons de la UE, el Vendrell ha recordat la importància del seu patrimoni arquitectònic i cultural vinculat al turisme, amb les primeres mostres datades de finals del segle XIX. Així, el regidor de Promoció Econòmica, Kenneth Martínez, ha destacat aquest dilluns que l'estratègia d'aquest projecte FEDER és "recuperar el patrimoni turístic de Coma-ruga perquè serveixi de dinamitzador de l'activitat econòmica i contribueixi també a estabilitzar la població empadronada". Així, Martínez ha senyalat que el projecte proposa reurbanitzar els espais i l'entorn dels edificis d'interès arquitectònic i artístic, creant una gran illa pública i oberta que englobi la plaça Germans Trillas, l'estany de Coma-ruga i els jardins del complex Tabaris. Alhora, també es vol restaurar i rehabilitar els edificis del complex Tabaris, que podrien acollir equipaments veïnals i altres que dinamitzin l'activitat de Coma-ruga. En tots els casos, l'alcalde, Martí Carnicer, ha assegurat que el projecte s'acabarà de definir amb la participació dels veïns i veïnes de la zona a través d'un procés obert que començarà properament.De la seva banda, la regidora de Turisme, Eva Serramià, ha destacat que la concessió dels fons FEDER permetrà actuar en un punt "que ho necessitava urgentment" i ha manifestat la voluntat d'impulsar les obres el més ràpidament possible. Serramià ha puntualitzat que, tot i que de forma prioritària el projecte ha de permetre incidir en la millora de la qualitat de vida de les persones que viuen tot l'any a Coma-ruga, també revertirà en un impuls turístic a la zona, a la vegada que contribuirà a desestacionalitzar el turisme. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

El partit remarca que la decisió "no va ser unànime" i va provocar "una crisi dins l'organització" i agraeix la "solidaritat" a qui "no ha callat davant la injustícia" Barcelona.-La diputada al Parlament per Ciutadans Noemí de la Calle ha assegurat que el veto a Ciutadans per part de Pride Barcelona, que els impedeix participar a la manifestació d'aquest dissabte, respon "al context d'investidura" a l'Estat espanyol i ho atribueix a "pressions polítiques". "Però per sobre de sectarismes polítics hi ha la defensa de la llibertat, la igualtat i la coherència", ha afirmat de la Calle en una atenció als mitjans, que s'ha reafirmat en la defensa d'aquests valors. A més, la formació política ha avançat que la decisió de l'organització del Pride "no va ser unànime", com sí que s'havia informat anteriorment, sinó que hi va haver "una crisi dins l'organització". "Volem agrair totes els mostres de suport i solidaritat de les persones que no han callat davant la injustícia", ha dit la diputada. De la Calle ha assegurat que segons una carta de l'organització reconeixien que el veto era per pressions polítiques i ha criticat que se'ls acusi de pactar amb Vox. En aquest sentit, la diputada ha recordat que el comitè executiu de la formació va signar un acord segons el que establia que "un partit liberal i europeïsta com Ciutadans no podia mantenir acords amb un partit antieuropeïsta i ultraconservador com Vox" i ha insistit que s'està demostrant que s'està complint perquè "no hi ha un sol govern local ni autonòmic en què Cs governi amb Vox".La diputada de la formació taronja també ha insistit en què "s'està excloent el principal partit de Catalunya" i ha assegurat que sempre s'han mostrat "ferms defensors" del col·lectiu LGTBI.En relació a la jornada d'aquest dissabte, de la Calle ha assegurat que seguiran participant-hi "activament" i ha explicat que faran circular un autobús de la formació per Barcelona en motiu de la diada. També ha avançat que visitaran el punt informatiu de l'Observatori Contra l'Homofòbia, situat a Plaça Universitat.La diputada ha afegit que seguiran treballant per al col·lectiu a les institucions i ha destacat que cal desplegar i dotar pressupostàriament la Llei dels drets del col·lectiu LGTBI del Parlament de Catalunya, així com reconèixer el matrimoni igualitari a la Constitució Espanyola. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Anàlisi de l'impacte de la crisi econòmica en la despesa familiar relacionada ambl... Anàlisi de l'impacte de la crisi econòmica en la despesa familiar relacionada amb el transport i els efectes positius de la recessió en el model de mobilitat. El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom ), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada i recomanar-te serveis o productes del RACC relacionats amb aquesta informació.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC ( més informació ) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL]. Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions ( mostra'm oficines ) o trucant al telèfon 900 357 357. Entre els efectes més evidents de la crisi econòmica en la vida de les llars espanyoles hi ha la dràstica i progressiva reducció de la despesa familiar. L'article analitza específicament com ha afectat aquesta reducció a les partides relacionades amb el transport, a partir dels següents indicadors: El 2010, les famílies espanyoles van gastar més de 63.000 milions d'euros en transport, un 20,8% menys que el 2007. Aquesta xifra va suposar el 12,0% del pressupost familiar, 2,7 punts menys que el 2007. En el costat positiu, la disminució de trànsit afecta a la reducció de les emissions i de la sinistralitat. De la mateixa manera, l'increment de l'ús del transport públic aporta racionalitat al sistema, afavoreix la reducció de la congestió i incideix directament en el model de conducta quotidià del ciutadà.. Descarrega les nostres aplicacions Registra't al nostre butlletí electrònic per rebre les últimes novetats. El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom ), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació. Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC ( més informació ) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].

La junta directiva de Pepsico ha decidit "per unanimitat" nomenar l'espanyol Ramón Laguarta, actual president de la companyia, com a nou conseller delegat de la multinacional en substitució d'Indra Nooyi, que abandonarà el càrrec que ha exercit durant els últims 12 anys el proper 3 d'octubre. D'aquesta manera, l'executiu espanyol es convertirà en el sisè conseller delegat en els 53 anys d'història de PepsiCo. Fins avui, tots els màxims executius del fabricador de refrescos i aperitius nord-americans han procedit del si de la pròpia multinacional. Laguarta, de 54 anys, ocupava des de setembre de 2017 la presidència de Pepsico, empresa on ha desenvolupat una carrera de 22 anys i on havia arribat a ser conseller delegat per a Europa i l'Àfrica Subsahariana. Amb anterioritat a la seva incorporació a Pepsico, l'executiu havia exercit diversos càrrecs de responsabilitat a l'espanyola Chupa Chups. "Ramón Laguarta és exactament la persona adequada per construir sobre el nostre èxit", va declarar Indra Nooyi sobre l'espanyol, de qui va destacar el seu "llarg i contrastat historial de desenvolupar negocis", així com la seva profunda entesa de les canviants preferències dels consumidors i altres tendències crítiques que es desenvolupen a tot el món. "Ramón ha estat un soci fonamental en la gestió de la companyia i estic segura que portarà PepsiCo a noves i majors altures en els propers anys", va afegir l'actual consellera delegada del fabricador de refrescs, que des del 31 de desembre de 2006 ha aconseguit un retorn del 162% per als accionistes. Per la seva banda, Laguarta va dir sentir-se "increïblement honrat i privilegiat" amb la seva designació com a proper conseller delegat de PepsiCo, expressant el seu agraïment al consell i a Nooyi pel seu suport. "Espero amb interès treballar més estretament amb tots en els mesos i anys esdevenidors per seguir fent créixer aquesta empresa especial fins a ben entrat el futur", va afegir. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

El corrent elèctric és de 220 volts. El sistema mètric decimal regeix les unitats de pesos, mesures i distàncies.

Consorci per a la Normalització Lingüística L'Endrapalletres us recomana...Aquesta història sobre una saga familiar, quatre generacions al voltant de les quals el periodista Rafel Nadal recrea els moments més importants de la història del s. XX: la primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució dels jueus, la Guerra Civil espanyola, la segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. El protagonista, un noi de setze anys, marxa de Cassà de la Selva en busca de fortuna. Arribarà a Reims, on acabarà creant una gran indústria de taps de suro. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari! Cancel·la respondre a comentari Pots utilitzar els següents tags XHTML:

La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha fet una crida al "seny" al president de la Generalitat, Artur Mas, perquè cal evitar les tensions polítiques i apostar per l'estabilitat. Ha assenyalat que l'executiu està disposat al diàleg però sense renunciar al compliment de la Constitució i la llei. Així s'ha pronunciat Sáenz de Santamaría durant la clausura a Jerez de la Frontera (Cadis) del XVI Congrés Nacional de l'Empresa Familiar quan se li ha preguntat si hi ha tensions polítiques a Espanya que poden posar en perill la recuperació econòmica. La portaveu de l'executiu ha dit que cal "evitar" aquestes tensions i ha afegit que és "una tasca col·lectiva de tots treballar per l'estabilitat". De fet, ha subratllat que aquesta estabilitat política amb la qual compte el Govern de Rajoy és una cosa que ha permès "diferenciar" Espanya d'altres països europeus en aquest moment de crisi. Sáenz de Santamaría ha recalcat que l'empeny del Govern central és "mantenir aquesta estabilitat política i institucional". "Amb dues coses, primer amb l'irrenunciable compliment de les lleis i la Constitució i, segon, amb l'obertura d'un diàleg en aquest marc en el qual tots estem cridats a treballar i entendre'ns", ha manifestat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

És el pla especial d'establiments de concurrència pública i altres activitats de Gràcia, una eina urbanística que permet regular la implantació de determinades activitats al territori.

El projecte del consolat americà beca 40 nenes d'entre 9 i 12 anys de Catalunya per participar a tallers formatius de noves narratives i fabricació digital Girona.-Cola, estisores, portàtils, paper de plata, microprojectors o un estri anomenat Makey Makey han compartit espai durant dues setmanes a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. El motiu és una de les edicions que aquest juliol s'han fet a Catalunya del programa. A Barcelona i a Girona, 40 nenes d'entre 9 i 12 anys han participat en dos tallers que tenien com a objectiu la fabricació digital i la realitat augmentada. Allà han dissenyat els seus personatges per tal d'explicar històries. De les seves idees n'han sortit animacions com un dònut amb corona, ballarines, dofins o unicorns envoltats d'abelles. La iniciativa, del consolat general dels Estats Units, busca acabar amb la poca presència de dones en algunes carreres tecnològiques. Per exemple, en les enginyeries de telecomunicacions i informàtica només suposen el 10% del nombre d'estudiants. Una iniciativa que, segons el Departament de Cultura, serveix també per començar a introduir l'aprenentatge digital a les biblioteques del país. és un projecte que vol incrementar el nombre de dones a les carreres de ciència i tecnologia. Creat el 2014, des d'aleshores l'Ambaixada dels Estats Units a l'estat espanyol ha becat a més de 300 nenes d'entre 9 i 12 anys dins d'aquesta iniciativa. Aquest estiu, se n'han fet dues edicions a Catalunya: una a Barcelona (del 3 al 13 de juliol) i l'altra a Girona (del 17 al 27 de juliol) amb un total de 40 inscrits. L'objectiu és començar a revertir la falta de dones als graus de ciència i tecnologia. Amb dades de tot l'Estat, un 54% dels estudiants universitaris són dones però a les enginyeries només són 1 de cada 4. A més, a les enginyeries TIC només hi ha un 10% de dones. busca marcar un punt d'inflexió en aquestes dades. Una manca de dones en aquestes carreres que, per als organitzadors, és alguna cosa més que un problema de paritat. "No és només un tema de vocació ocupacional sinó que, en el desenvolupament de la tecnologia, fa falta que també les dones tinguin veu per desenvolupar-ne d'altres", afirma l'educadora i investigadora en tecnologia i educació Laura Malinverni. Ella és una de les responsables del curs que s'ha fet aquesta segona quinzena de juliol a la biblioteca Carles Rahola de Girona. Durant el curs, les alumnes han tingut total llibertat per tal de desenvolupar i imaginar les seves històries. Una de les activitats ha estat la creació de personatges. Cada una de les participants n'ha hagut d'inventar un i, després i ja en grups, han creat una història interactiva. De les creacions n'han sortit un dònut amb corona, un unicorn envoltat d'abelles o una ballarina, entre d'altres. Algunes de les participants no saben si el curs d'aquest juliol les pot ajudar a triar les seves vocacions. Sí que ho té clar la Jessica que afirma que "vol ser youtuber" i creu que aquestes noves narratives la poden ajudar en la seva vocació. Algunes, com l'Adriana i la Clàudia encara no ho tenen tant clar però, almenys, no tanquen la porta als graus tecnològics. Els objectius que busquen els responsables amb aquest curs és desenvolupar les aptituds en tecnologia però també les seves capacitats personals d'expressió. "Per una banda, volem treballar la part més de competències relacionada amb la narració i la capacitat de relatar. Per l'altra, volem que entenguin millor la competència del medi tecnològic, què permet cada tecnologia, com canvia el teu llenguatge comunicatiu i la manera d'expressar-te", assenyala Malinverni. En les dues setmanes del taller a la biblioteca Carles Rahola de Girona han fet dues grans activitats. La primera va tenir com a eix vertebrador la narrativa interactiva treballant amb Scratch i el dispositiu electrònic Makey Makey. La segona setmana el protagonisme el van tenir uns projectors portàtils per crear, en paraules de Malinverni "narratives de realitat mixta que es projectin a l'espai i generin un so ambient". Nova era de les biblioteques El ensenya noves tecnologies que creen nous discursos i documents. Uns canvis ràpids dels quals les biblioteques no se'n volen quedar enrere. "Pensem que aquestes generacions que venen ara han viscut les noves tecnologies i van súper ràpides", apunta la bibliotecària responsable de la secció infantil i juvenil a la Carles Rahola de Girona, Diana Miguel. La Conselleria de Cultura veu aquesta iniciativa com el primer pas per a "la introducció de la filosofia LAB i l'aprenentatge digital en la programació de les activitats de les biblioteques". Fins ara, ja havien fet un taller d'scratching, un programa d'aprenentatge creatiu que té a tot el món gairebé 24 milions de continguts creats. En aquest taller de la biblioteca gironina, nou de cada deu inscrits eren nois. Malgrat aquesta presència en masculí, Diana Miguel diu que no els ha costat gens omplir les disset places disponibles pel campus de. "Tenim moltes escoles de proximitat i vam fer la difusió a través d'elles. Es van posar en contacte amb nosaltres a finals de juny i ho vam difondre aquí i va ser molt ràpid, de seguida es va apuntar gent i no vam tenir cap problema", apunta. Assenyala també que de les disset persones nou venen expressament de Blanes (Selva) i la resta d'escoles de Girona ciutat. Aposta STEM La formació i el material del el paga el propi Consolat General dels Estats Units. Cada dia, les nenes reben una formació de dues hores i mitja durant les dues setmanes que dura el curs. Des que es va posar en marxa el 2014, la delegació diplomàtica dels EUA a l'Estat ha becat a més de 300 nenes sempre de la mateixa franja d'edat: de 9 a 12 anys. L'objectiu és fer créixer vocacions en l'àmbit STEM, que correspon a les inicials en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques. A Girona la formació s'ha fet del 17 al 27 de juliol centrada en aquestes noves narratives interactives a través de la realitat augmentada. Abans, del 3 al 13 de juliol, l'American Space de Barcelona va acollir el campus dedicat a la fabricació digital. Les nenes inscrites, a banda del Makey Makey, es van endinsar en el món de la impressió en tres dimensions en totes les fases del procés: des de la pluja d'idees inicial fins a la revisió crítica del resultat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha lloat aquest diumenge "l'obsessió de millora contínua" de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb el Cremallera de la Vall de Núria (Girona), durant una visita a la vall coincidint amb la festivitat de Sant Gil --patró dels pastors del Pirineus--. L'ha acompanyat el president de FGC, Ricard Font, qui durant la jornada ha exposat algunes millores dutes a terme per la ferroviària a les infraestructures del Cremallera, com la renovació de les vies i la catenària i l'adquisició de cotxes nous, ha informat la Conselleria en un comunicat. Calvet ha celebrat les millores i ha dit que "tant de bo" que tots els ens amb responsabilitats en matèria ferroviària tinguessin la vocació de millora contínua que té FCG. Per al conseller, aquestes millores serveixen perquè "hi hagi, comencin o es mantinguin projectes de vida, de persones, de famílies, emprenedors i empreses". Segons Font, un dels objectius de FCG és que "la Vall de Núria sigui una vall de zero emissions, que no generi residus i que funcioni amb estratègia neta", considerant la proximitat de les estacions de muntanya amb parcs naturals. Com a part de la seva agenda ambiental, al setembre FCG engegarà una minicentral hidroelèctrica a la vall, mentre segueix treballant en projectes de geotèrmia i energies renovables. Aquest hivern també s'inaugurarà un renovat Telecabina Coma del Clot, que serà més ample i cent per cent accessible per a les persones amb mobilitat reduïda, i que podrà transportar 415 persones cada hora. Durant la jornada, s'ha inaugurat una nova locomotora híbrida batejada amb el nom de Salvador Carrera, qui va ser alcalde de Ribes de Freser (Girona), president de la Diputació de Girona, senador i diputat; la seva vídua, l'exconsellera Irene Rigau, ha estat present. De Carrera, Calvet ha destacat "aquest tarannà seu de servir la gent a través de servir el territori", a més de la seva estima al poble de Ribes i a la comarca del Ripollès. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Els Jazz, a poc a poc, van recuperant el terreny perdut. Els de Quin Snyder han superat els Cavaliers per 91 a 117 en un duel en què ha tornat a brillar Donovan Mitchell, amb 18 punts i 5 assistències, i en què Ricky Rubio ha anotat 15 punts. Els locals han dominat en el marcador en la primera meitat, però els de Salt Lake City s'han mostrat molt superiors en la segona i s'han acabat enduent el partit amb facilitat. Amb aquesta, els de Cleveland han sumat la vuitena derrota consecutiva i s'han consolidat com el pitjor equip de l'NBA amb un balanç de només 8 victòries en 39 partits. El triomf permet als Jazz seguir en la seva lluita per arribar a les posicions de play-off. L'equip de Ricky Rubio acumula 19 victòries i 20 derrotes fins ara i estan situats a només dues victòries de l'equip que marca l'última plaça de privilegi, que són Los Angeles Lakers. Els Nets superen els Grizzlies de Marc Gasol Tot i els 31 punts de Mike Conley, els Memphis Grizzlies no han pogut fer res davant els Brooklyn Nets (100-109). Els visitants, que han començat el partit per darrere en el marcador, han capgirat el duel en la segona meitat amb una gran actuació de D'Angello Russell, que ha tancat l'enfrontament amb un doble doble de 23 punts i 10 assistències. Marc Gasol ha aportat 13 punts, 9 rebots i 7 assistències en la que ha estat la quarta derrota consecutiva d'uns Grizzlies que ja són dotzens de la Conferència Oest amb un balanç de 18 victòries i 20 derrotes. Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga Els col·legiats es faran un tip d'estudiar mentre duri l'aturada L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

La nova alcaldessa afirmava, fa només unes setmanes, que el Govern tindria altres maldecaps abans que el monument feixista que tenim clavat al mig de l'Ebre. Era qüestió de mesos que algú afrontés amb valentia allò que l'Ajuntament de Tortosa no volia assumir. Ha estat una agradable constatació que la memòria i la dignitat de les víctimes de la dictadura siga una de les prioritats d'aquest Govern, només així podem construir una societat més justa i democràtica. L'anunci de la nova llei de memòria pot ser una oportunitat per a corregir un error que dura massa anys, no podem permetre'ns deixar-la passar. El retirarà de l'espai públic tota la simbologia franquista: "Impulsem una nova llei de memòria que facultarà el Govern per retirar la simbologia franquista dels carrers de Catalunya" pic.twitter.com/pYWGWILMzy El monument franquista de Tortosa és l'espill de les nostres contradiccions, com a país, però també com a territori. No es pot qüestionar el Valle de los Caídos, l'existència de la Fundación Francisco Franco o l'herència franqusita que supuren les estructures de l'Estat espanyol i, alhora, voler mantenir un monument feixista, per no sé quines pors i vergonyes no explicades. Cal una profunda reflexió sobre el franquisme, i assumir el paper que va tenir-hi cadascú, segurament això explicaria moltes de les reticències que hi ha encara avui. Més enllà de la celebrada Festa del Renaixement, o altres esdeveniments on Tortosa vol exercir de capital, cal que algú es planteja seriosament el rol de la ciutat, el seu passat, les relacions de poder amb el règim franquista o el caciquisme i, sobretot, quin paper volen jugar d'ara endavant, només així podrà assumir la capitalitat i el lideratge que el territori necessita. Segurament els propers mesos viurem alguns exercicis de filibusterisme per a evitar assumir errors i responsabilitats, potser algú encara voldrà evitar la retirada del monument. També cal que recordem i reconeguem el treball que s'ha dut a terme des de la socitetat civil per no oblidar ni afluixar en la denúncia del franquisme. Caldrà seguir-ho fent, perquè encara ens queda molta faena! Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

UIC Barcelona disposa de diversos convenis amb un gran nombre d'empreses d'àmbit nacional i internacional per a cadascuna de les seves titulacions. Per al Grau en Arquitectura, en destaquem les següents: © 2020 Universitat Internacional de Catalunya

Perquè no fos dit que Catalunya i el País Basc eren uns privilegiats, es van inventar l'Espanya que suma disset autonomies. He dit Catalunya i el País Basc, sense incloure Galícia, perquè en aquell... En el temps que el primer problema no era el canvi climàtic sinó poder menjar, en Mink Snopes no sabia com alimentar la seva única vaca. I encara menys com fer que vedellés un vedell sa i robust. És omnipresent als balcons d'alguns barris de Madrid i a les grans glorietes del nord de la ciutat, però l'auge contemporani de la rojigualda conviu amb la crisi del seu fabricador insigne. El maig de 1974, la revista Destino va publicar una carta al director en què un tal E. Pinyol [que els entesos diuen que responia a la identitat de Josep C. Vergés, fill de l'editor de la revista]... A Temporada Alta s'ha complert la profecia que estava inclosa en el curt que promocionava el festival. Som espectadors que assistim a les violències d'un món en crisi i que ens quedem palplantats... L'arbre característic del món mediterrani és l'olivera, que ens proporciona l'aliment més comú de la dieta mediterrània, l'oli d'oliva. Encara que el tenim menys present, el garrofer també... La part més dura de la decadència d'un sistema sempre recau en les espatlles dels més febles. Les retallades sanitàries en són un bon exemple. Al Ripollès hi ha recollides de firmes per demanar... Ho explicava fa uns dies en una entrevista la consellera Dolors Bassa en parlar sobre les preguntes estàndards que l'hi feien els diferents tècnics de la presó. Si trobéssim una bretxa temporal i poguéssim viatjar al passat canviaríem actuacions que considerem errònies?

Serveis cientificotècnics de la UB Altres serveis de suport a la recerca

Saps que pots decidir sobre una part dels pressupostos El pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual vinculat a l'estratègia municipal. Té caràcter anual i conté les previsions d'ingressos que s'esperen obtenir i les despeses (crèdits pressupostaris) que com a màxim es podran realitzar en l'exercici corresponent.

De deixar-se endur per l'humor i el bon sentit de l'humor i sumar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. No para de dir-me que deixi d'escriure. Els pollets de les mones acaben sempre, sempre, dins la boca dels nens. No he conegut mai cap pollet de mona que no acabés devorat. La Guàrdia civil ha requisat 15.000 pollets. Me'ls imagino carregant-los un a un al cotxe de la benemèrita. Segueixo llegint, no obris mai la boca abans d'haver acabat de llegir, i descobreixo que els pollets en qüestió no són de veritat. Són pollets de mentida d'aquests de posar al capdamunt de les mones d'avui i demà. I perquè no són bons els 15000 pollets que s'enduen al cuartelillo? Perquè es veu que són / eren pollets per vendre als " xinos". Els xinos ho vénen tot, estan al cas del que toca en cada moment perquè estan disposats a vendre el que calgui. Són pollets sense papers, sense certificació, sense garanties. Com tantes i tantes coses que es venen als xinos. Doncs que no puguis prendre mal amb el pollet. Pollets, els nens es pirren pels pollets de les mones. A mi no m'han agradat mai els pollets de les mones. Un altre di els explicaré perquè. Els deu caure el pèl, deus poder prendre mal si te'ls fots a la boca. Ara que ja sé que no hi trobaré pollets, dins els xinos, hi entro per curiositat. Posats a perdre els bons costums m'imagino un tou de nens sense padrins perquè els padrins oficials no estan al cas. Entres en un xino i demanes si tenen pollets i padrins. De pollets et diran que no en tenen, se'ls han quedat tots la Guàrdia civil, i de padrins et diran que si busques al final del passadís en trobaràs. De vegades als xinos hi has d'entrar amb un GPS per tenir alguna mínima garantia que aconseguuràs sortir-ne. I surts del xino amb un padri a punt de fer servir. Però rapid perquè tampoc deu tenir papers ni massa garanties de durar gaire. Just per entregar la mona i després el llances, el padrí. Tot el que venen als xinos és de durar poc. No tinc re comprat als xinos que nio ho hagi hagut de llançar. Però ho trobes tot, als xinos, això és veritat. S'escau que surts dels xinos on has anat amb el teu fillol per buscar un pollet i quan surts sense perquè t'han dit que no en tenen, veus passar per davant teu i del teu fillol un nen petit amb un somriure de boca orella i un munt, però un munt de pollets a les dues mans. I et demanes perquè, i com pot ser i... i veus que al darrera del nen carregat de pollets hi va cofoi el seu pare: És guàrdia civil i se'ls deu haver quedat tots.

Un home ha retingut una dona durant més de cinc hores al consolat de Mali per motius relacionats amb la "documentació". Els Mossos d'Esquadra han acordonat la zona i han intentat mediar amb el segrestador, originari de Mali, fins que han aconseguit detenir-lo i alliberar la dona en una operació conjunta amb la Policia Nacional. La retinguda és la parella del cònsol de Mali i ha sortit sana i estàlvia. Durant tota la tarda, els Mossos han estat negociant amb l'autor del segrest fins que ell ha demanat reunir-se amb dos agents. El cos policial ha aprofitat el moment de la trobada per distreure el segrestador amb una detonació i que la dona pogués escapar. El desenllaç ha arribat després de cinc hores de segrest, cap a les 20.32 h. La Policia Nacional s'ha endut l'home detingut, que no anava armat, a les dependències del cos de la Verneda. Se l'acusa d'un presumpte delicte de detenció il·legal i ara haurà de passar a disposició judicial. 18:15 Serveis especialitzats de mossos medien amb el ciutadà de Mali que des de les 15 hores té retinguda una dona a l'interior del consolat d'aquest país pic.twitter.com/VmVvAJ34Sy Fins al lloc dels fets s'han desplaçat efectius dels Grups Especials d'Intervenció (GEI) dels Mossos i de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), que han identificat l'home i han estat treballant per alliberar la dona des de les 15.15 h, quan han rebut l'avís per una trucada. Cap a les 19.30 h també s'han desplaçat fins allà equips d'intervenció de la Policia Nacional per participar en el dispositiu. El segrestador no anava armat però durant el dispositiu policial, els Mossos han tallat l'avinguda de Josep Tarradellas, on s'ubica el consulat, entre l'avinguda de Sarrià i el carrer de Comte Borrell. El tall ha afectat cinc línies d'autobús que han estat desviades per la intervenció policial: la D40, 27, 59, H8 i 41. Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.

Si no pot veure bé aquest newsletter fes click aquí Hem actualitzat la nostra política de privacitat per adaptar-nos al nou Reglament general de protecció de dades (RGPD). Si no voleu continuar rebent els nostres correus, podeu fer-ho donant-vos de baixa en aquest enllaç Formació d'excel·lència al costat del MAR El mes de juny és un mes destacat en l'activitat dels hospitals i centres sanitaris, és un mes en el que el protagonisme l'acaparen els més joves de la casa, els estudiants. És el mes de les graduacions, de l'entrada plena a la professió. Per aquest motiu i per destacar la tasca que suposa la docència, hem volgut dedicar-li un reportatge per fer més propera i visible aquesta fonamental activitat en la vida quotidiana dels hospitals. El Parc de Salut Mar és una institució única en molts aspectes. Assistència d'alt nivell i qualitat, recerca pionera per oferir els millors tractaments als pacients, i una oferta docent singular. Cap institució, pública o privada, ofereix un ventall tan ampli de possibilitats en aquest camp. Un grau de Medicina interuniversitari, una escola d'infermeria, un institut de formació professional, graus universitaris, màsters de postgrau, formació sanitària especialitzada i per als professionals del mateix PSMAR. La docència representa un capital estratègic i un element central en la gestió del coneixement i en la promoció del prestigi com a institució. Membres de l'ENCALS, la Xarxa Europea de Centres en el tractament de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica L'entrada a l'ENCALS permetrà als professionals de la Unitat Multidisciplinària d'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) de l'Hospital del Mar tenir accés a assajos terapèutics i compartir experiències amb altres centres del continent. Això, a la vegada, pot permetre als pacients del centre tenir accés a noves oportunitats terapèutiques. L'Hospital del Mar és el segon centre català en ser admès en aquesta entitat, una de les poques xarxes internacionals que existeix al món en aquest camp, i és un reconeixement a la recerca i a la feina ben feta a la unitat. La diabetis incrementa el 70% el risc de morir de les dones després de patir un ictus Una mala combinació, segons revela un recent estudi que ha trobat una clara relació entre aquests tres factors i la mortalitat cinc anys després de patir un ictus isquèmic. Els resultats indiquen que les dones diabètiques presenten un increment del risc de mort als 5 anys de l'ictus del 72%, davant el 22% en els homes que presenten la mateixa combinació de patologies. Èxit de participació en la 4a Marxa Nòrdica Més de 160 inscrits van completar el passat 10 de juny els 11 km de la 4a Marxa Nòrdica del PSMAR pel litoral barceloní i espais emblamàtics de la nostra ciutat amb l'objectiu de promoure hàbits saludables, com la deshabituació tabàquica, i recaptar fons per al projecte " Un Respir al càncer " de la Fundació Amics de l'Hospital del Mar. La marxa va ser organitzada per la Comissió Hospitals lliures de Fum, el programa La Mar de Saludable i la Fundació Amics de l'Hospital del Mar. Radioteràpia intraoperatòria per tractar el càncer de mama al quiròfan Permetrà tractar amb radiació la zona afectada directament al quiròfan, durant la intervenció quirúrgica per extreure el tumor. Aquesta tècnica té el mateix nivell d'èxit que la convencional, però presenta com a avantatge una menor duració del tractament i, a més, evita irradiar altres zones del cos no afectades. Abans de la incorporació d'aquesta tècnica, la pacient després del seu pas per quiròfan, havia d'esperar tres setmanes per començar el tractament radioteràpic, que podia durar sis setmanes i consistia en sessions de 20'. Ara, en total, només ha de passar 12 hores a l'hospital abans de marxar a casa. Inaugurem la reforma de la Unitat d'Hospitalització 5-Patologia Dual del Centre Dr. Els treballs han servit per millorar l'espai en resposta a les demandes dels malalts i els seus familiars i serveixen per millorar els serveis que s'hi ofereixen, així com per aconseguir un ambient més lluminós i agradable. Les obres formen part d'un procés de reforma més ampli del Centre Dr. Emili Mira, com explica el seu director, Víctor Frías: "La reforma és la primera d'altres que s'han de fer fins a aconseguir millorar les condicions ambientals de les diferents unitats d'aguts de salut mental". Som primera elecció per als MIR a Catalunya en les especialitats de Nefrologia, Aparell Digestiu, Obstetrícia Ginecologia i Medicina Preventiva Aquest any, de nou, s'han cobert totes les places que s'oferien, 62, i a més, el nombre d'especialitats escollides en primera, segona o tercera opció han estat 12. Els residents al PSMAR destaquen com un dels seus principals atractius la seva proximitat a la universitat i al Parc de Recerca Biomèdica, on se situa l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). També la innovació en eines informàtiques docents i l'elevat nivell dels tutors. Premis La Mar de Saludable, un reconeixement a les millors pràctiques saludables del PSMAR L'acte de lliurament de premis es va celebrar el passat 31 de maig, coincidint amb el Dia Mundial contra el Tabac.Es van premiar tres categories: les millors propostes saludables ja en marxa, les millors iniciatives a desenvolupar i les experiències de professionals exfumadors. Per al lliurament dels premis vam comptar amb la presència d'empreses de l'entorn amb els quals compartint projectes saludables. L'Associació Front Marítim Barceloneta col·labora amb la recerca en càncer de mama de l'Hospital del Mar L'entitat va lliurar a la Fundació Amics Hospital del Mar la recaptació de la seva campanya de micromecenatge,. Aquesta aportació servirà per potenciar la recerca en càncer de mama a l'Hospital del Mar i el seu centre de recerca, l'IMIM. La recerca se centrarà en un dels tipus de càncer de mama més agressius i que afecta pacients més joves, el triple-negatiu. Una patologia a la qual ara no es disposa de dianes terapèutiques i en què la immunoteràpia pot donar una nova esperança a les pacients. Vostè té la possibilitat d'exercitar els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició reconeguts en la normativa de protecció de dades, presentant la petició per escrit i amb còpia del DNI o document acreditatiu equivalent, a la Gerència del Consorci Parc de Salut Mar de Barcelona, adreça Pg. Si desitja donar-se de baixa d'aquest butlletí fes clic en el següent enllaç: Baixa