text
stringlengths
31
3.15M
Del 3 al 6 de gener, els camps de gespa artificial del Reial Club de Polo es converteixen en l'epicentre de l'hoquei sobre herba en categoria base amb la disputa del Torneig de Reis. 18 equips que representen 11 clubs disputen un campionat dedicat a les categories cadet i juvenil. La 72a edició del Torneig no ha pogut comptar enguany amb la categoria sènior tant pel que fa als equips masculins com als femenins. En el cas del Polo, molts dels seus jugadors estan concentrats amb la selecció espanyola, que a finals de mes disputarà la FIH Pro League i que el 2020 és any olímpic. En el Torneig d'Hoquei de Reis hi participen més de 200 jugadors provinents de tot Europa. En el campionat hi participen el Wesley College i el Mount Mercy irlandesos, el Calday Grange Grammar School anglès, el Willem College i el Warande d'Holanda, el KHC Leuven belga i els conjunts catalans de l' Iluro de Mataró, la selecció catalana ARC sub-16 i els barcelonins del RC Polo, el Pedralbes HC i el FC Barcelona. Si hi ha una cosa de la qual se senten més orgullosos al RC Polo és haver pogut arribar a la xifra de les 72 edicions. Des de l'any 1949, el club de la Diagonal organitza un campionat que s'ha consolidat dins el calendari europeu dels amants de l'hoquei herba. Les dates, ideals per poder viatjar a Barcelona amb la família, són un bon moment perquè petits i grans puguin gaudir del seu esport preferit amb un ambient competitiu, però sobretot lúdic. Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Els paradistes del Mercat Central de Tarragona incrementen les mesures de seguretat per evitar contagis Tarragona.-El president de l'Associació de Marxants de la Província de Tarragona, Josep Gómez, ha denunciat un "greuge comparatiu" respecte les grans superfícies comercials després que alguns ajuntaments, com el de Tarragona, hagin suspès els mercats ambulants. En declaracions a l'ACN, Gómez ha assegurat que el risc de contagi "pot ser superior" en grans establiments perquè hi ha "més concentració de gent" i estan en llocs tancats, en contraposició amb els mercadets, que tenen "menys gent de la que sembla". "Si ens tanquen a nosaltres, s'hauria de tancar tot", ha apuntat Gómez. D'altra banda, els paradistes del Mercat Central de Tarragona han rebut aquest matí indicacions per incrementar les mesures de seguretat per evitar contagis. Gómez ha comentat que hi ha entre 800 i 1.000 marxants a la demarcació i que diferents municipis com Tarragona, Vila-seca o Valls ja han anunciat la suspensió dels mercats les properes setmanes. A hores d'ara encara se'ls fa difícil quantificar l'impacte econòmic i les pèrdues que poden tenir, però Gómez ha avançat que parlaran amb PIMEC, patronal a la qual estan adherits, per veure si poden acollir-se a algunes ajudes per pal·liar els efectes. A banda, també ha demanat als diferents ajuntaments que durant el temps que no puguin fer els mercadets, no se'ls cobrin les taxes. Més prevenció al Mercat CentralEl que continua funcionant a ple rendiment, almenys per ara, és el Mercat Central de Tarragona. Aquest dijous al matí, l'empresa pública que gestiona els mercats municipals, Espimsa, ha donat indicacions als paradistes per tal de prevenir els contagis. Ens han fet retirar els productes dels taulells perquè la gent no hi pugui accedir, tothom ha de portar guants i hem de tenir molta cura amb els datàfons i els diners. Cada vegada que els fem servir, els hem de netejar amb desinfectant", ha concretat Montse Bertran, presidenta de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona. Bertran ha reconegut que estan tenint alguns clients més dels habituals: "La gent té una mica de por", ha argumentat. També ha comentat que espera que no s'hagi de tancar el mercat, i ha fet una crida a tots els paradistes perquè compleixin les mesures de seguretat. Tot i això, no ha descartat que des d'Espimsa es decreti "un control d'afluència de gent" per evitar aglomeracions i ha reconegut que li "sap greu" que els marxants no puguin treballar.Equipaments municipals, tancatsA Tarragona, però també a Valls, Montblanc o Altafulla, s'han tancat preventivament les llars de jubilats i casals de la gent gran. A la llar de Tarragona Centre, hi ha un cartell a la porta que informa que estarà fora de servei entre el 12 i el 27 de març. Tot i això, hi ha gent que ho desconeix i s'acosta fins a la porta, on s'adona de la clausura. "Entre setmana hi vinc cada dia i no sabia que havien tancat. La cosa s'ha posat com s'ha posat, i si han de tancar, que tanquin. Enlloc de venir aquí a jugar, anirem a caminar", ha comentat resignat un dels usuaris, Ramon Cosials, tot observant el cartell de la porta. Segons el consistori tarragoní, a la ciutat cada dia unes 2.500 persones passen per alguna de les deu llars.Aquest dijous, diferents ajuntaments de la demarcació també han decidit tancar les instal·lacions esportives municipals durant quinze dies. El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona informarà de les novetats via xarxes socials i ha demanat "comprensió, responsabilitat i col·laboració davant d'aquestes mesures preventives, que es prenen en benefici de la salut pública". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Som l'únic mamífer que després del període de lactància materna continuem consumint làctics i, a més, d'altres mamífers. De nadons assimilem totalment la caseïna present a la llet de la mare, però un cop ens fem grans, només la digerim parcialment, perquè disminueix l'enzim necessari per fragmentar aquesta proteïna. Aquestes molècules de caseïna es dipositen en l'organisme de manera que dificulten l'absorció d'altres nutrients i contribueixen a l'aparició d'alteracions intestinals. Aquesta proteïna present a la llet de vaca és altament immunògena, és a dir, que el sistema defensiu necessita fabricar una gran quantitat d'anticossos. Aquesta "agressió" contínua pot desencadenar desequilibris relacionats amb la immunitat, com per exemple artritis o al·lèrgies i problemes de pell, entre d'altres. Sempre hem sentit a dir que la llet de vaca és imprescindible per obtenir la quantitat de calci que el cos necessita. Si bé és cert que en conté molt, de calci, també és cert que cada vegada ens trobem més casos de persones que no toleren gens bé aquesta beguda, ja sigui perquè els provoca molèsties digestives o pel deteriorament de la mucosa intestinal que ocasiona. Per més calci que tingui, hem de buscar altres opcions per millorar la digestió i la correcta absorció de nutrients. Una bona opció és tastar la llet de cabra de bona qualitat o bé incorporar en els plats petites dosis de llavors de sèsam, fruita seca, algues... Però en aquest article no ens volem endinsar en els aliments rics en calci per desbancar la famosa llet, ja ho farem més endavant. El que volem és donar-vos alternatives per esmorzar o per berenar amb liquats, que si bé no destaquen tant pel seu contingut en minerals, són bons per la seva digestibilitat i alta tolerància. Vegem, doncs quins són els principals liquats que trobem al mercat, les mal anomenades "llets" vegetals. Liquats vegetals, una manera saludable de començar el dia Avui en dia podem triar entre una gran varietat de liquats o begudes vegetals. N'hi ha que provenen dels cereals, com el d'arròs, civada o kamut, o de llegums, com la beguda de soja, o bé de fruita seca, com la beguda d'avellanes o la d'ametlles. En general, les begudes procedents de cereal són les més digestives i, per tant, s'haurien de consumir més freqüentment que les altres. La seva alta digestibilitat es deu a l'acció dels enzims durant el seu procés d'elaboració, que transformen el midó en molècules més petites (maltosa, maltodextrines i glucosa) que, per tant, són més fàcils de digerir. La beguda o liquat de civada, obtingut a partir del gra de civada integral i amb aigua i sal marina, destaca per ser molt digestiu i tenir un sabor molt suau, cremós i neutre. És ideal per a les persones que es vulguin cuidar, però tot i que és un cereal que produeix menys reaccions al·lèrgiques que el blat, l'ordi o el sègol, en determinats casos d'al·lèrgia al gluten perquè no té gliadina, sí que conté avenina i, per tant, les persones que no la tolerin no es recomana que prenguin liquat de civada. Per altra banda, és la més nutritiva de totes les begudes vegetals que hi ha al mercat i destaca pel seu contingut en vitamines del grup B i fibra, sobretot betaglucan, una fibra soluble responsable d'afavorir la flora intestinal. El seu consum ajuda a nodrir el sistema nerviós. Com a curiositat, podem dir que resulta ideal per a les dones lactants, perquè afavoreix la producció de llet. El liquat d'arròs és ideal per als més petits de la casa, perquè té el gust dolcet propi de la fermentació dels grans i els agrada molt. A part del seu sabor dolç i refrescant, té propietats reguladores i digestives i, per tant, és una alternativa excel·lent per prendre si es pateix de problemes intestinals com ara diarrea o per millorar estats d'indigestió, vòmits... Destaca per la seva alta concentració en hidrats de carboni i és apte tant per a intolerants a la lactosa com al gluten. Una altra beguda interessant és la de kamut, potser no tan coneguda com les altres. S'obté de la barreja d'aigua i blat khorasan, oli de llavors de gira-sol premsades en fred i sal marina. És rica en hidrats de carboni i fibra i apta tant per a intolerants a la llet com per a intolerants al gluten, ja que malgrat que és un tipus de blat, el fet que sigui ancestral fa que les persones amb intolerància al gluten presentin menys sensibilitat cap a aquest gra. Entre els liquats provinents de llegums trobem la beguda de soja, que, tot i que gaudeix d'una gran popularitat, pot resultar tan indigesta com la llet de vaca si es consumeix de manera continuada. I si ets una persona propensa a produir mucositat, ben segur que la beguda de soja també contribuirà a fer-la augmentar, igual que passa amb la llet de vaca. Es recomana consumir-ne de manera esporàdica. És una beguda molt expansiva, de naturalesa freda, i es pot prendre segons l'estat de salut de l'organisme. A diferència de les begudes que provenen de cereals, la de soja destaca per ser més rica en proteïna. També presenta una bona relació calci/fòsfor, magnesi i àcids grassos essencials omega-3. És especialment rica en vitamines del grup B. I entre les begudes de fruita seca trobem la d'ametlles i la d'avellanes, una bona font de calci i proteïna. Són ideals per a les dones embarassades i també per a les lactants, ja que afavoreixen la producció de llet. Presenten una excel·lent relació calci/fòsfor i són aptes per a intolerants al gluten i a la llet. La beguda d'avellanes resulta òptima per ajudar a lubricar el sistema respiratori i és molt recomanable per a les persones amb problemes cardiovasculars pel seu contingut en arginina, aminoàcid que afavoreix la prevenció de coàguls de sang a les artèries. Presenta un baix contingut en sodi i és rica en àcid fòlic i fibra. Nutricionista i especialista en comunicació en salut Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats Menú per donar un impuls al sistema immune! Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural Publicació digital controlada per OJD Hem detectat que tens activat un adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin. d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts. Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el
La conservació de la biodiversitat presenta tres nivells d'actuació: l'espècie, l'hàbitat i els processos ecològics. La conservació d'espècies amenaçades no es pot deslligar de la conservació dels hàbitats on viuen ni dels processos ecològics dels que formen part, mentre que la simple conservació dels hàbitats tampoc garanteix per si sol la conservació de les espècies que hi viuen ni dels processos ecològics que hi tenen lloc. La recerca científica realitzada en el marc de l'ecologia de poblacions i comunitats ens ofereix informació rigorosa i contrastada aplicable a la gestió i conservació d'espècies, hàbitats i processos. Ens informa d'aspectes tant variats com els factors que determinen l'evolució demogràfica d'una població (productivitat, mortalitat i moviments dels individus), les causes de mortalitat, la disponibilitat d'aliment i la qualitat dels seus territoris, o les àrees i hàbitats més utilitzats. La participació en diversos projectes de conservació, en col·laboració amb organismes públics responsables de la gestió del nostre patrimoni natural, empreses, entitats, propietaris particulars i diversos col·lectius de la societat, ens permet investigar sobre quines són les mesures més adequades a les problemàtiques que afecten a les espècies amenaçades, els seus territoris i els seus hàbitats. Equip de Biologia de la Conservació Universitat de Barcelona.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dimarts una inversió de 4.000 milions d'euros -fins el 2025- per a la millora de les línies de Rodalies. El pla, que inclou actuacions llargament esperades com el desdoblament de la R3 entre Parets i la Garriga, no és cap novetat, sinó que és similar al compromís que va adoptar l'anterior govern socialista. La llavors ministra d'Habitatge i candidata del PSC a les eleccions generals del 2008, Carme Chacón, va prometre un ambiciós pla d'infraestructures per a Catalunya en cas que José Luis Rodríguez Zapatero revalidava el seu mandat el 9 de març de 2008. Chacón va anunciar 12.650 milions d'euros en matèria ferroviària, dels quals 6.135 milions es dedicarien a la xarxa de Rodalies. L'aleshores cap de llista del PSC al Congrés va atribuir aquesta inversió amb el compliment de la disposició addicional tercera de l'Estaut. "L'únic que pot impedir el desenvolupament de l'Estat es diu victòria del PP", va assegurar Chacón. Pràcticament un any després d'aquestes paraules, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va presentar -el 25 de febrer del 2009- el Pla d'Infraestructures Ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, que establia inversions ferroviàries per valor de 4.000 milions d'euros fins el 2015. Però, segons els càlculs realitzats l'any passat, no s'ha complert ni el 10% del previst, malgrat estar pressupostat. Davant d'aquest incompliment, l'exconseller de Territori, Santi Vila, va negociar el 2013 amb l'exministra de Foment, Ana Pastor, destinar 306 milions a les obres més urgents. Rajoy ha argumentat que la inversió arriba ara perquè "hem superat el pitjor de la crisi" i "podem donar un nou impuls a la inversió en infraestructures necessàries". També ha desitjat que aquest pla sigui "viable i verificable". "Volem fer un esforç perquè es farà i es complirà", ha assegurat. La posiblitat que en Rajoy compleixi amb les inversions no es gaire alta... i tot i així espanta molt als liders independentistes, que corren a negar-ho, amb nervis. El que es bó per Catalunya no ho es mai pel procés. Hi ha algú amb seny que vulgui ser dependent d'aquest estat embaucador? © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya La Fundació Jaume Bofill ha presentat l'informe A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua, que permet valorar l'impacte social i educatiu de la jornada compacta a Catalunya. Parteix de la revisió de la recerca internacional i analitza les experiències de jornada contínua en altres indrets, així com les tendències en aquest àmbit dels països del nostre entorn. L'informe, que també recull consideracions dels actors educatius implicats en el canvi de la jornada escolar a Catalunya, alerta sobre la revisió imprescindible de la implementació de la jornada contínua. Aquí teniu algunes conclusions de l'informe: · No existeixen evidències, ni en la recerca ni en l'experiència d'altres comunitats autònomes i països, que la jornada compacta millori el rendiment acadèmic, ni que serveixi per millorar l'organització quotidiana dels infants i adolescents ni el temps que passen en família. · La compactació de la jornada escolar és un model en retrocés internacionalment. La tendència internacional és d'ampliació del temps que es passa a l'escola, amb activitats extraescolars programades des dels centres educatius. · Les evidències existents assenyalen que la jornada compacta de matí agreuja les desigualtats, mentre que l'extensió del temps que es passa a l'escola les redueix. · En el context català, la jornada intensiva pot agreujar la segregació social del sistema educatiu, ja que només s'aplica a l'escola pública i és gairebé inexistent a la concertada. A més, la diferenciació horària dins de l'escola pública també genera diferències en el servei ofert entre centres. · A les tres a casa? valora si a Catalunya es donen les condicions necessàries per compactar la jornada lectiva amb èxit. Altres elements centrals de l'anàlisi són la desinversió educativa pública i la pèrdua de poder adquisitiu de les llars catalanes. · L'estudi apunta les línies d'acció prioritàries per reduir l'impacte negatiu de la jornada escolar intensiva. · L'informe alerta de les conseqüències de l'extensió d'aquesta mesura a primària, ja en fase pilot i prevista per al curs vinent. La manca de dades disponibles per ara sobre les característiques de la implementació de la jornada contínua a Catalunya, així com sobre l'avaluació del procés i els seus resultats, no permet avançar quin és l'impacte escolar i social d'aquesta mesura al nostre país. El termini d'un any no és suficient per valorar l'efectivitat de la implementació de la jornada contínua pel que fa al rendiment ni per avaluar els impactes socials sobre les desigualtats educatives. Fins d'aquí a dos cursos o més, no estarem en condicions d'avaluar cabalment els efectes de la jornada contínua. Aquest informe se sustenta en el coneixement disponible pel que fa als impactes socials i educatius de la jornada escolar contínua. Revisa exhaustivament l'evidència científica produïda en altres indrets en què existeix la jornada compacta; hem analitzat el resultat de les experiències i les tendències en els països del nostre entorn. I finalment, per a l'elaboració d'aquest treball, s'han entrevistat representants de la comunitat educativa, actors principals en la presa de decisions sobre el canvi de jornada escolar. El resultat d'aquestes entrevistes constitueixen una font sòlida que ens permet valorar l'impacte social i educatiu de la jornada contínua en el context català. L'estudi l'ha dirigit Elena Sintes, directora de projectes de Rational Time. Doctora en Sociologia i llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Ha estat responsable de recerca de la Direcció d'Usos del Temps de l'Ajuntament de Barcelona
Feu clic al següent enllaça si voleu descartar aquesta redirecció i accedir a l'URL original: David Díaz de Quijano és Alumni UPF d'Administració i Direcció d'Empreses i màster en Comunicació Empresarial per la UPF-BSM. Des del 2008 és el coordinador d'Oikocredit Catalunya, una associació que recull fons d'inversors amb consciència social. David Díaz de Quijano i Barbero és llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses (2001) per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Comunicació Empresarial, especialitat tecnologies digitals (2003), per la UPF-BSM (aleshores, IDEC). Des del 2008, és el coordinador d' Oikocredit Catalunya, una associació que difon un model de cooperació basat en les finances ètiques i en la justícia global, i que recull fons d'inversors amb consciència social. Oikocredit Catalunya dóna suport a Oikocredit Internacional, una cooperativa de crèdit no bancària que proporciona finançament al sector de les microfinances, a organitzacions de comerç just, cooperatives i petites i mitjanes empreses. Finançada de manera privada a través de les inversions de més de 51.000 persones i organitzacions, l'any 2015 Oikocredit va superar els 1.000 milions d'euros en actius totals, amb nivells de desemborsament per a les seves organitzacions sòcies de 419 milions, i una captació neta de fons prestables de 102 milions. — Com recordes el teu pas per la UPF? Crec que l'època universitària és per molta gent un moment de grans descobertes i de generació d'inquietuds personals. Per a mi realment va ser així, i tot i que sempre vaig pensar que l'ensenyament d'Administració i Direcció d'Empreses — almenys en aquell moment — era poc crític i plural, sí que en guardo molt bon record. — Recentment has tornat al campus per participar en les fires UPFeina i UPF Solidària. Sempre és bonic retornar una mica als orígens..., i fer-ho amb la perspectiva d'uns quants anys, i en actes com aquestes dues fires, és molt engrescador. En totes dues fires he entrat en contacte amb estudiants que estan a punt d'acabar els seus estudis, i crec que els ha estat molt interessant conèixer altres tipus d'empreses i organitzacions com la que represento, que compatibilitzen la generació de beneficis econòmics i la generació de beneficis socials. — D'on va sorgir el teu interès per les finances ètiques i l'economia social solidària? Ja durant la carrera vaig començar a fer voluntariat en algunes entitats socials i ONG, i a interessar-me per altres maneres de fer economia. Després vaig treballar uns anys en temes de comunicació al tercer sector, i a través de l'ONG Setem vaig conèixer les finances ètiques i Oikocredit, que em van entusiasmar pel gran impacte que vaig veure que tenien a l'hora de generar millores en la societat a través d'una activitat econòmica. A més, era una manera de poder tornar a aplicar amb una profunda ètica la meva formació en l'àmbit empresarial. — Com s'interrelaciona Oikocredit Catalunya amb Oikocredit Internacional? Oikocredit és una cooperativa internacional que es dedica a captar fons de persones i d'entitats de països "desenvolupats" per finançar projectes empresarials amb impacte social i ambiental positiu a països "en vies de desenvolupament", principalment a l'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. A Oikocredit Catalunya fonamentalment ens encarreguem de representar en el si de la cooperativa les persones i les entitats del nostre país que hi volen invertir els seus estalvis, i a fer difusió d'aquest model empresarial i de les finances ètiques en general. — Oikocredit és una entitat no bancària. Quins serveis presta i quins no respecte als bancs ètics? Com a cooperativa de crèdit no bancària, Oikocredit només ofereix un "producte" d'inversió ètica a termini, a través de l'adquisició de participacions en el seu capital social. Per tant, es tracta d'un complement als serveis financers i d'operativa bancària que ens poden oferir altres entitats de finances ètiques bancàries, com per exemple Triodos Bank o Fiare Banca Etica. — Amb quines entitats treballa Oikocredit? Quin procés segueixen els diners d'un inversionista fins que es materialitza en projectes de desenvolupament? Aproximadament el 80% de l'activitat d'Oikocredit se centra en microfinances, a través d'institucions microfinanceres locals, i l'altre 20% a finançar directament projectes productius dins el sector agrícola, manufacturer, del comerç just o d'energies renovables. Els diners que qualsevol persona hi pugui invertir es destinen a concedir préstecs a aquest tipus de projectes a través de la nostra xarxa d'oficines regionals, dirigides per personal local altament qualificat, que és qui s'encarrega d'avaluar els projectes en el terreny econòmic però també social i ambiental, i de gestionar els préstecs. — Què implica per als inversionistes d'Oikocredit que l'entitat sigui una cooperativa? Pel fet de tractar-se d'una cooperativa, totes les decisions estratègiques s'han d'aprovar en assemblea, on cada membre directe hi té un vot, independentment de la seva participació en el capital. És, doncs, un model més participatiu i democràtic que el d'altres formes empresarials, i amb els més de 40 anys d'història d'Oikocredit hem demostrat que també és viable i eficient. — Què significa que Oikocredit ofereix un triple resultat als inversors: social, ambiental i financer? Bàsicament, que el nostre objectiu no és maximitzar els beneficis econòmics i prou, sinó que això sempre ho farem de manera que la nostra activitat tingui també un impacte social i ambiental positiu, cosa que en última instància reverteix en tota la societat, i també en els nostres inversors i inversores. — Els vostres clients busquen la rendibilitat dels fons o això per a ells és secundari? De fet, en el nostre cas no parlem de clients sinó de socis i sòcies, cosa que ja demostra un tarannà diferent. I tot i que la rendibilitat econòmica també és fonamental en la nostra activitat, la majoria de persones que inverteixen a Oikocredit ho fan per donar un ús ètic i transparent als seus fons i no tant per treure'n un gran benefici financer. — El públic objectiu al qual us dirigiu és majoritàriament jove? A la gent gran li costa confiar en alternatives a l'hora de dipositar els seus diners? Doncs justament el nostre perfil de soci està en una mitjana d'edat de 55 anys, força elevada! Però cada dia hi ha més gent jove que es qüestiona l'ús que està donant als seus diners, per pocs que en tingui, i s'interessa per les finances ètiques, i també és la nostra intenció acostar-les als qui seran les generacions futures. — La gent és prou conscient del destí dels diners que confien als bancs tradicionals? Com es conjuga el secret bancari amb l'actual societat de la sobreinformació? Cada vegada hi ha més consciència sobre els impactes de les nostres decisions de consum, però tot i així encara hi ha molta gent que ni tan sols sap que el seu banc pot estar invertint els seus diners a finançar conflictes bèl·lics com ara la guerra de Síria. Respecte al secret bancari i la sobreinformació, les entitats de finances ètiques fan públiques totes les seves inversions i operacions per a qui les vulgui consultar, i s'ha demostrat que això no té un impacte negatiu en els seus resultats. Per tant, potser ens hauríem de plantejar quins són els interessos — i implicacions — que hi ha darrere del secret bancari i de l'opacitat de bona part del nostre sistema financer. — Les universitats haurien de tractar més a fons el tema de l'economia social solidària i les finances ètiques en els seus plans d'estudis? Al nostre país les finances ètiques i l'economia social i solidària encara són un percentatge relativament petit del PIB. Però el seu elevat impacte social, especialment en l'actual context de crisis estructurals que estem vivint, crec que justifica de sobres que cada cop tinguin una major presència en tots els plans d'estudis, i molt especialment en els de les facultats d'economia i empresa.
Milla, amb els seus jugadors, en una foto d'arxiu El seleccionador espanyol olímpic, Luis Milla, no seguirà al capdavant de la selecció sub-21, després del paper que ha desenvolupat el futbol espanyol a Londres 2012. L'equip liderat al terreny de joc per Javi Martínez, Jordi Alba i Juan Mata va ser incapaç de passar la primera fase de la competició, on va perdre amb Hondures i el Japó i va empatar amb el Marroc. En un comunicat, la Federació Espanyola ha anunciat que "ha decidit no renovar el contracte" de Milla així com el de Juan Carlos Martínez, preparador físic. L'exjugador del Barça i del Reial Madrid s'havia incorporat a l'organisme federatiu feia quatre anys. Això significa que els partits de la selecció sub-21 del proper mes de setembre seran dirigits per Julen Lopetegui. La Rojita jugarà el dia 6 de setembre davant Suïssa i quatre dies després s'enfrontarà a Croàcia. Ostres, doncs jo li donaria la Creu de Sant Jordi al tal Milla, més que res perquè ha satisfet un munt de catalans fent fer el ridícul d'una manera tan estrepitosa al futbol espanyol. Aquestes al·legries al poble català penso que s'han de compensar. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Introdueix les teves dades d'accés T'enviarem un correu amb la teva contrasenya T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari El carrer de Sant Vicent de Ròtova enllaça amb un camí ben asfaltat que transcorre entre hortes de tarongers i algun mas. A la dreta se sent la remor tranquil·la del riu de Vernissa. Resseguint el camí, travessem el primer meandre del riu i prenem la pista de terra que surt cap a la dreta. A mesura que deixem l'horta, el camí s'escola per les pinedes que poblen el barranc Blanc. És un bon lloc per aturar-se, descansar de la pujada i refrescar-se. Superem un tram de lloses despoblat de vegetació i, quan arribem als peus del castell, prenem un senderol que en pocs minuts ens porta al capdamunt de l'antiga fortalesa. Les ruïnes s'alcen al cim d'un tossalet a 240 m d'altitud.Només hi queden les bases de dues torres i un aljub,d'època musulmana. Fem un cop d'ull al paisatge: la serra del Mondúver, el Benicadell i el tossal castell de Palma s'albiren a l'horitzó. Retornem a la base del castell i agafem el sender que continua cap a l'esquerra. A pocs metres, un corriol que puja fons de la vall s'uneix al camí principal. Nosaltres, però, continuem endavant fins a trobar la font de les Galeries. Des d'allí iniciem el descens pel barranc d'Atanasi. Voregem un petit aqüeducte i després una portalada de pedra (l'Arcà) que ens indica que som a tocar del riu Vernissa, que creuem el corrent per un petit pas entre canyars. Al davant de les parets imponents de la Penya Roja, el sender desemboca al camí que porta, de nou, cap a Ròtova. Organització que treballa per preservar el patrimoni cultural i natural de la vall de Vernissa. Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet. Volem créixer i volem fer-ho amb tu. Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-­te a la nostra gran família. Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Descobrir Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix­-te a la nostra gran família.
- Que l'acord en cap cas distingeix entre diversos tipus d'actuacions, de manera que és aplicable a tota mena d'actuacions castelleres, incloses les considerades comercials o privades. - Que quan es parla d'"indumentària castellera" s'inclou també qualsevol peça de roba o accessori que es pugui incorporar per sobre de la indumentària tradicional. - Que la junta de la CCCC està treballant en l'adopció de les mesures necessàries per garantir el compliment de l'acord, aprovat pràcticament per unanimitat en l'assemblea del 26 de març de 2012. Per aquest motiu, es comunica a les colles associades a la CCCC la necessitat que no adoptin cap tipus de decisió unilateral que vulneri o posi en perill el compliment dels acords vinculants adoptats democràticament pel conjunt de les colles castelleres al sí de l'assemblea general de la CCCC, en tant que aquestes decisions posen en perill la credibilitat del món casteller i s'exposen a l'aplicació del regim disciplinari previst als nostres estatuts per als incompliments que suposen un perjudici a la imatge pública de la nostra institució.
Al Centre Núria Caballé Fisioteràpia i Osteopatia de Sant Cugat fa més d'una dècada que ofereixen serveis de Fisioteràpia, Osteopatia i Rehabilitació. Especialitzats en osteopatia, fisioteràpia del sòl pelvià i problemes crani-mandibulars, amb l'arribada del nou curs han començat els cursos que ofereixen a la ciutat. En l'acollidor gimnàs de què disposen, realitzen diferents gimnàstiques especialitzades totes elles en grups reduïts i supervisades per professionals. Gym terapèutica, ioga, hipopressius, preparació per al part i postpart, i ioga per embarassades, entre altres. No dubteu a consultar a l'equip professional sobre el tractament més adequat a les vostres necessitats.
La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge Manuel García Castellón, que instrueix el cas Púnica, que citi com a investigades les expresidentes de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes pel presumpte finançament irregular del PP regional, segons han informat fonts fiscals a Europa Press. Les fiscals Carmen Cerdá i María Teresa Gálvez han presentat un escrit de 75 pàgines davant del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 en què reordena la macrocausa i redueix de 16 a 11 les peces separades que conformen aquest cas de corrupció, que es porta investigant des de 2014. Una tasca que el Ministeri Públic ha tardat mig any a fer, des que a començaments d'any el jutge d'instrucció instés les fiscals a fer una reestructuració de la causa, precisant els fets i els subjectes afectats en cadascuna de les línies d'investigació, "amb referència als informes definitius corresponents de la Guàrdia Civil", segons informa Anticorrupció en un comunicat. A l'escrit s'adjunten annexos en què es descriuen més minuciosament els fets corresponents a les peces relatives a la contractació de les empreses Cofely i Alfedel; les actuacions de qui va ser el secretari general del PP de Madrid Francisco Granados, considerat el 'capitost' de la trama Púnica; i el presumpte finançament irregular dels 'populars' madrilenys, en què a la Fiscalia l'interessa la pràctica de més diligències, com ara declaracions d'investigats, testimonis i l'aportació de diversa documentació. Concretament, a la peça relacionada amb el presumpte finançament irregular del PP de Madrid, en concret la número 9, les fiscals Anticorrupció s'han recolzat en diversos informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil per demanar al magistrat que cridi a declarar com a investigades les expresidentes regionals Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes, l'expresident d'Indra Javier Monzón i la mateixa empresa. L'UCO situa Aguirre en reunions clau en què presumptament s'hauria negociat el finançament irregular de la formació política durant diverses campanyes electorals, en les quals Aguirre ja presidia els 'populars' madrilenys. Per tot plegat, sol·licita al magistrat instructor que la citi a declarar en qualitat d'investigada. Fonts jurídiques consultades per Europa Press apunten que el jutge García Castellón estudiarà a fons l'escrit presentat per Anticorrupció abans de prendre una decisió sobre la imputació o no d'Aguirre. Fa temps que les acusacions populars d'aquest cas, i fins i tot qui va ser la seva mà dreta, Francisco Granados, insisteixen al magistrat que inclogui en la investigació l'exdirigent madrilenya per aquest mateix assumpte. Pel que fa a Cifuentes, la UCO també la va vincular amb irregularitats en pagaments a Fundescam i diferents despeses electorals de campanyes del PP de Madrid el 2007. També va destacar que era "partícip i coneixedora" d'irregularitats en l'adjudicació del servei de cafeteria, cuines i menjadors de l'Assemblea de Madrid a l'empresari Arturo Fernández entre els anys 2009 i 2011. El portaveu de Más Madrid a l'Assemblea de Madrid, Íñigo Errejón, ha retret a Ciutadans i Vox que recolzin el PP quan la Fiscalia Anticorrupció sol·licita al jutge Manuel García Castellón que citi Aguirre com a investigada. "¿Imputar Aguirre per finançament il·legal del mateix partit al qual Cs i Vox li donaran el Govern de la Comunitat de Madrid? A Madrid cal fer neteja, no donar-li una pròrroga a la corrupció", ha advertit Errejón en el seu compte de Twitter.
El Barça B ha d'apel·lar a l'èpica per salvar la categoria. Ha d'eixugar 5 punts de diferència amb l'Osasuna i només en queden 6 per disputar. Ahir, l'equip blaugrana va caure contra Las Palmas i no va fer la sensació de millora, tot i una revifada a darrera hora que va arribar massa tard per inquietar el conjunt canari. El Barça B va començar bé el partit, pressionant fort a la zona de creació dels canaris i insistint per portar tota l'activitat del duel a terreny contrari. Sense gaires idees en atac –només un xut llunyà de Halilovic va inquietar Lizoain–, el filial blaugrana va fer la sensació de voler salvar el difícil compromís en què es trobava. Però ben aviat es va torçar tot. Dos dels grans referents de Las Palmas, Jonathan Viera i l'exblaugrana Araujo, van connectar d'allò més bé. El canari va veure la diagonal de l'argentí, li va servir una pilota tendra a l'esquena dels centrals blaugrana –ahir Vinyals va repetir eix amb Gumbau i Diagné– i l'exblaugrana va firmar el seu 21è gol del curs per obrir la llauna. La resposta del Barça B no va ser dolenta, però en cap moment va tenir punteria. Dongou es va adormir quan es plantava sol davant del porter canari i Cámara –també impregnat de la somnolència general– tampoc va saber tancar una jugada de contraatac clara. El Barça arribava a la porteria de Lizoain, però no inquietava el públic canari perquè les poques rematades eren tendres i les idees atacants no tenien malícia. La història era totalment diferent a l'altra banda: cada vegada que els canaris arribaven a l'àrea, els defenses blaugrana patien com vedells. En el minut 28, Asdrúbal va tenir a prop el 2-0, però qui va ampliar distàncies va tornar a ser l'exblaugrana Araujo. El golejador argentí va aprofitar-se de la descoordinació i la feblesa de Diagné i de Gumbau, que es van fer nosa entre ells, per endur-se un rebuig dins l'àrea i superar Suárez amb un xut creuat. Els mals blaugrana s'aguditzaven encara més després que Adama, un dels pocs arguments del Barça B en atac, va veure la desena groga i no es podrà vestir de curt en la propera jornada. Després de la represa, els homes de Vinyals no van canviar gaire la cara, a excepció d'una revifada a última hora fruit de la desimboltura i la irreverència dels joves blaugrana. Abans, però, el conjunt canari va passejar-se pel seu estadi fent dos gols més. Jonathan Viera va fer el tercer amb una gran canonada després d'una jugada per la banda dreta precedida d'un error de Diagné. No s'acabaria aquí el càstig pels visitants que van veure com Asdrúbal feia el 4-0 rematant a plaer un centra da a l'àrea petita dels blaugrana. I quan semblava tot dat i beneït, el Barça va reaccionar. Primer, amb una diana de Dongou i després amb dues canonades precioses de Joan Roman, que ahir va ser suplent. Encara que no ho sembli, el Barça B té punt d'honor, però ahir el va treure tard. L'Osasuna va donar una mica més de marge a la revifada del Barça B, però el conjunt blaugrana no ho va saber aprofitar. Els navarresos, que ahir guanyaven a falta de 8 minuts per acabar el seu partit contra el Leganés, van veure com els madrilenys empataven a darrera hora. La hipotètica victòria de l'Osasuna combinada amb la derrota del Barça B hauria certificat el descens matemàtic dels catalans. Però, no va ser així i la plantilla del Barça B ha de tenir fe una jornada més. Els homes de Jordi Vinyals són els últims classificats de la categoria de plata del futbol espanyol i tenen la salvació a 5 punts, a falta de dues jornades perquè s'acabi la lliga. Han de sumar els sis punts queels queden –contra el Leganés i el Recreativo de Huelva– i esperar que el mateix Osasuna (18è amb 41), el Racing (19è amb 38 i un partit menys), el Recre (20è amb 38) i el Sabadell (21è amb 37) no sumin. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
La millora continuada del servei prestat per la Corredoria requereix fer evolucionar, sense descans, els elements tecnològics amb els quals Dintre d'aquests canvis tecnològics, mereixen una menció especial la millora de la connexió amb les companyies asseguradores a través del sistema EIAC, que permet disposar d'informació actualitzada de manera encara més àgil, així com l'inici del desenvolupament del Comparador que aproparà als clients –via Internet– la informació sobre els productes de forma conjunta, senzilla i clara. Des del punt de vista normatiu, dins l'any 2016 ha entrat en vigor la LOSSEAR i ROSSEAR, fet que ha comportat canvis en temes fonamentals que afecten tant les pòlisses d'assegurances com les obligacions També s'han aprovat dues normes importants (Reglament Europeu de Protecció de dades 2016/679, i la Directiva de Distribució 216/97) de les quals se'n deriva la necessitat d'implementació d'importants canvis en el desenvolupament de l'activitat asseguradora Els canvis normatius esmentats han requerit començar a establir els mecanismes que permetin l'adaptació de les operatives internes i externes de la Corredoria de cara a l'any 2018. Tot el que hem citat s'ha dut a terme dins del marc fonamental d'activitat de la Corredoria, que és proveir assessorament i respostes asseguradores En aquest sentit, els bons resultats comercials reflecteixen la intensa activitat duta a terme: s'han obtingut creixements en els rams de Responsabilitat Civil, Vida i Salut, principalment; també s'ha augmentat el nombre de trucades i visites d'assessorament comercial al client en un 1,10 %, i s'han incrementat els sinistres gestionats per la Corredoria en un 2,48 %. Des del punt de vista qualitatiu, és destacable la millora en l'efectivitat de la tramitació dels sinistres, com mostra l'enquesta elaborada l'any 2016 en relació amb els sinistres tramitats, que ha obtingut una qualificació de la satisfacció dels clients amb la gestió de sinistres de 8,65 punts sobre un total de 10. Medicorasse ha aprofundit en l'aposta per la formació d'empleats i col· laboradors, perquè estem convençuts que produeix un efecte multiplicador en la qualitat del servei prestat. En aquesta ocasió, l'aposta s'ha traduït en la posada en marxa del Campus Virtual de Medicorasse i en la realització de 3.499 hores formatives. Ha estat un any de molta activitat comercial, de millores tecnològiques i de canvis normatius, en el qual han començat a despuntar nous reptes als quals Medicorasse ha començat a donar resposta i continuarà fent-ho en els propers anys. Accés a la versió PDF de l'article © Copyright 2016 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Crèdits La Junta de Govern vol transmetre el seu més sincer agraïment a tots els metges, metgesses i professionals de la salut que han col·laborat amb els projectes del Col·legi de Metges de Barcelona i que s'han compromès a promoure la defensa dels valors de la professió i del sistema sanitari, així com en la seva dedicació en el bon exercici de la professió mèdica. De la mateixa manera, vol expressar el seu agraïment als professionals del Col·legi de Metges de Barcelona i del Grup Med que, amb el seu compromís, rigor, responsabilitat i dedicació activa, contribueixen a generar confiança i al desenvolupament dels projectes de la institució.
A més de les raons pedagògiques i sociopolítiques, també les jurídiques i jurisprudencials conclouen que la Generalitat és l'administració competent per determinar la llengua de l'ensenyament i que l'alumnat té dret a no ser separat per raons idiomàtiques. La batalla es troba ara en els recursos que encara ha de resoldre el Constitucional sobre la LEC i la Llei Wert. Les entitats agrupades a l'entorn de la plataforma Somescola.cat criden a la mobilització davant unes resolucions de l'alt tribunal català que consideren que "aplanen el camí de la Lomce". 31/01/2014 - Redacció - El Diari de l'Educació La consellera denuncia també que les ordres del TSJC recaiguin aquesta vegada sobre els directors i no sobre la Generalitat, responsable de l'organització, gestió i funcionament dels centres d'acord amb la LEC.
Informació de la inscripció de Terrassa i de Rubí A partir del dia 21 de febrer donarem dia i hora per fer la inscripció als cursos que començaran a l'abril. Les places que s'oferiran en aquest període de matriculació són les que quedaran lliures després de la matrícula dels alumnes que actualment fan un curs. Per tant, les places són limitades. A partir del dia 2 5 de febrer donarem dia i hora per fer la inscripció dels cursos que començaran a finals de març. Consorci per a la Normalització Lingüística
L'espectacle – instal·lació destaca per la força de la llum i la música en directe mitjançant una cadena de blocs hexagonals Tàrrega.-La companyia local Calidos ha debutat aquest dijous a la nit a FiraTàrrega amb una proposta d'instal·lació – espectacle que mitjançant una cadena de blocs hexagonals ha cercat la reflexió sobre el 'Blockchain'. De la mà de la força de la llum i la música en directe de Nolah, la proposta vol posar el focus sobre la necessitat que la societat cooperi per construir un món millor. Un cop generada, la cadena de blocs no pot ser ni aturada ni destruïda. Es comparteix, es multiplica i es perfecciona gràcies al coneixement col·lectiu. És un sistema descentralitzat, segur i anònim on el talent és compartit. El concepte del blockchain porta a l'espectador a ser més solidari i a cooperar per aconseguir objectius comuns. Aquesta instal·lació i performance de David Giribet i Jordi Claramunt estarà desplegada durant 120 minuts al parc de Sant Eloi durant les tres nits de FiraTàrrega 2018. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Els vents de cua que ens venien de fora i que ens van permetre recuperar-nos des del setembre del 2013 van perdent força o canvien de sentit L'entorn econòmic per al nou curs / GETTY El calendari econòmic sempre és una mica peculiar. Moltes activitats, principalment les empresarials, estan marcades pels cicles de l'exercici anual. Cap al mes de març es coneixen els resultats -beneficis o pèrdues- de l'any natural anterior, i això posa en marxa moltes decisions. Tanmateix, l'humor econòmic i empresarial acaba definint-se molt durant l'estiu. Més que l'exercici natural compta el cicle natural que fixen les vacances a l'estiu. Molta gent tira dels seus estalvis situats en valors cotitzats en borsa per fer front a les seves despeses estivals. Tot el que madura durant l'estiu determina el bon humor o el mal humor de cara al curs següent. Moltes de les grans crisis, especialment les monetàries i financeres, esclaten en ple estiu, o immediatament després. Si repasséssim la història econòmica més recent -pensem en els darrers deu anys-, veuríem que és així, a tot arreu. Com es presenta el nou curs econòmic? L'economia espanyola i la catalana han viscut quatre anys, des del setembre del 2013, de recuperació econòmica, fins a retornar als nivells anteriors a la crisi en PIB i en PIB per càpita. No és el cas de l'ocupació, i es tracta d'una preocupació molt important. La recuperació ha vingut determinada per uns quants factors, que convé recordar perquè ens guiaran per interpretar els canvis que poden sobrevenir. 1) La devaluació salarial interna, que va permetre recuperar capacitat competitiva amb la resta del món, exportar més, importar menys i corregir el desequilibri exterior. La devaluació salarial va anar acompanyada, lògicament, d'una forta contenció de preus. El setembre del 2013 els preus al consum van perdre tot rastre d'inflació, i s'han mantingut molt continguts durant tres anys. Des de fa un any els salaris tornen a pujar, i els preus, també, però molt moderadament (entre un 1 i un 2 per cent). L'atonia salarial manté la capacitat competitiva, però al preu d'unes remuneracions cada cop més baixes quan es comparen amb les de fa deu anys. El BCE està sorprès perquè la recuperació -no només l'espanyola- no es tradueix en increments de preus. Aquest és el motiu pel qual ha anat ajornant la retirada de les mesures monetàries expansives La nostra principal feblesa és l'escassa demanda de treball qualificat que generem 2) Venim de cinc anys de tipus d'interès molt baixos -els més baixos de la història coneguda-. Això no ha estat bo per al negoci bancari, però sí que ho ha estat per moderar el cost de l'endeutament públic i privat i per impulsar les inversions i, en general, la iniciativa emprenedora. Sembla que aquest impuls es va esmorteint. 3) La sostinguda reducció dels tipus d'interès de l'euro explica la depreciació de l'euro, especialment davant del dòlar. El dòlar (la Reserva Federal) va abaixar els tipus d'interès abans que el BCE, des del 2008, i es va depreciar respecte a l'euro. Des del 2012 el BCE va tenir una política monetària més expansiva i va canviar la seva trajectòria, ajudant així a la competitivitat de la zona euro. Sembla que ara hem entrat en una nova inversió de posicions: el dòlar s'afebleix, i l'euro s'enforteix. Mala notícia per a les exportacions europees de béns i serveis. Els que viuen a la zona euro tindran més capacitat de comprar béns i serveis a l'exterior, però perdran competitivitat. Aquest era un vent de cua important per a l'economia espanyola. 4) Mentre que els tres primers factors estan molt interrelacionats -són les reaccions a la crisi del deute sobirà a la zona euro-, el quart factor és completament exogen: la reducció dels preus del petroli. Ha estat molt intensa durant tres anys, però també sembla que s'acaba. Espanya, i l'Europa comunitària en general, és molt importadora de petroli. Aquest preu condiciona molt la seva capacitat competitiva. Resumint: els vents de cua que ens venien de fora (cotització de l'euro, tipus d'interès i preus del petroli) i que ens van permetre recuperar-nos des del setembre del 2013 van perdent força o canvien de sentit. Tot i que la inèrcia fa que els canvis siguin lents -fins i tot per anar a pitjor-, això vol dir que no podem comptar tant com fins ara amb la bona sort. Hem d'apostar més per la feina ben feta, per la qualificació professional i pel millor aprofitament i remuneració de la nostra capacitat de treball. No ha de ser devaluació salarial sinó valorització del treball. La nostra principal feblesa és l'escassa demanda de treball qualificat que generem. Dit altrament: el que massa sovint seguim produint són feines mal pagades. Per aquest camí no anem enlloc. La prioritat col·lectiva -i la individual- ha de ser corregir aquesta greu mancança. Ser conscients que nosaltres som els principals responsables dels nostres destins pot esdevenir un avantatge competitiu molt poderós. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Durant tot el dia, a la plaça de Pau Casals Un col·lectiu d'artistes ens mostraran les seves creacions: dissenys, pintures, dibuixos, escultures, poesia i un llarg etcètera. A càrrec de l'AV de Dalt de la Vila. Únic dia per adquirir art de la mà dels seus creadors. Fira eclèctica amb expressions artístiques diverses, una mostra del gran ventall creatiu d'artistes badalonins que posen en valor les seves creacions.
CatComú participarà en els actes institucionals de la Diada d'aquest dimarts, "que tenen la voluntat de representar la pluralitat", i destaca que aquesta festa és una data assenyalada per a un moviment catalanista i d'esquerres com el seu. Així ho han expressat aquest dilluns en un manifest sobre l'11 de setembre, en el qual reivindiquen una Diada amb objectius compartits i que mobilitzi la majoria de la gent d'"un país mestís i divers com és Catalunya". Els comuns consideren que la Diada d'aquest any se celebra en un context "inusual per l'existència de presos polítics", cosa que consideren que no es pot normalitzar, motiu pel qual n'exigeixen l'alliberament. Destaquen que aquesta Diada arriba després de la moció de censura que els seus diputats al Congrés van defensar per desplaçar el PP i "la seva corrupció sistémica" del Govern, i consideren que amb el canvi s'obre un nou escenari perquè Catalunya pugui avançar socialment i nacionalment. "L'Estat autonòmic està esgotat i la via unilateral ha fracassat. Per això ens emplacem a continuar defensant, des del diàleg i el sentit comú, una proposta nacional inclusiva que permeti desbloquejar l'actual conflicte polític", subratllen. Concreten que el reconeixement al dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur i l'aposta per "un republicanisme real són dues peces imprescindibles", i demanen plantar cara als nacionalismes excloents. Demanen engegar mesures institucionals urgents i reclamen a la majoria de Govern que es "reprengui l'activitat actualment aturada al Parlament", mentre exigeixen al Govern central que retiri els recursos contra les lleis socials catalanes. "Exigim al Govern que deixi de desatendre les necessitats urgents de la gent i impulsi polítiques per revertir els efectes de la crisi i l'austeritat. El Govern ha d'actuar sense excuses" en els àmbits de la seva competència com l'habitatge, l'ocupació, la seguretat, les guarderies, i la protecció i gestió del territori. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Les portades d'avui són de les que expliquen de quina pasta està fet cada diari, el seu caràcter i tremp. Una manera d'examinar-les és retratar les actituds que les inspiren a la llum dels editorials respectius, a risc de fer una anàlisi més acostada a la quiromància que una avaluació científica. Hi ha tres menes de diaris en funció de la portada, potser quatre. D'una banda, els que veuen en la sentència del Tribunal Suprem un fracàs, atès que es basa en uns fets fabricats a la mida del càstig que es volia imposar, el més alt possible, que s'ha pactat en un tipus penal inversemblant —la sedició— que no existeix en les democràcies amb què Espanya diu que comparteix drets i llibertats. És el cas de l' Ara i d' El Punt Avui. Per a aquests diaris, la sentència no és un punt final a un enfrontament desigual entre un Estat espanyol cec i sord que fa perdre el nervi a una Catalunya que s'aboca a una desafiament final fallit. La sentència és un esvoranc —"una derrota", en diu l' Ara: de les dues finalitats que clàssicament s'atribueixen a la justícia, la medicinal i regeneradora fa mutis i la punitiva i penal ocupa tot l'espai. L'opció exclusiva pel càstig s'adoba amb el sotmetiment del reu a tota humiliació que vingui a mà, raonen aquests dos papers. Un i altre s'inquieten per les conseqüències. En aquest cas, venen a dir, no només les paga el perdedor del moment, sinó qualsevol a qui s'apliqui en el futur aquesta manera de fer justícia. Una justícia mediatitzada pels seus propis prejudicis polítics i més enllà accepta una ficció —la rebel·lió— per traslladar la causa al tribunal que més li convé i per perjudicar la posició dels acusats amb presons provisionals i inhabilitacions, sense vergonya d'interferir en tres eleccions i l'activitat del Parlament. En fi, la llista de trapelleries seria llarga i els experts d' El Nacional ja van començar ahir a explicar-les fil per randa. Aquests dos diaris han triat un recurs molt semblant per expressar-se i resumir la complexitat de la situació: vestir la portada de negre. El Punt Avui no ha volgut ni titular, sabent que avui no era dia d'explicar res a la seva parròquia sinó de compartir un sentiment: la frustració i la impotència. L' Ara, amb un públic variat que va més enllà del sobiranisme, hi afegeix una mica de lletra i gràfica per donar-li un caràcter menys emocional. L'efecte, però, és molt semblant o el mateix. Amb aquest recurs tan eficaç diuen moltes coses. Una segona variant són els diaris que proven d'explicar-ho amb molta lletra, sense entrar al fons de la sentència. Els tres proposen el mateix, amb matisos lligats al seu origen. La sentència és dura, però justa, obligada i necessària, ve a dir El País, amb la típica arrogància pomposa i inflexible de diari de l'establishment del 78, que dona doctrina més que raons. La sentència és dura, però justa, venen a dir La Vanguardia i El Periódico —i podia haver estat pitjor!, avisen amb recança. Per fer-ne la caricatura, El País actua com el diari dels amos, que sempre tenen raó, perquè són els amos, i l'altre parell —són catalans— fan de servent que vol posar-s'hi bé i cercar un espai per guanyar alguna cosa, amb permís de l'autoritat i si no és molèstia, ja sabrà perdonar-me, pobre de mi. Els tres veuen la sentència com un divisor d'aigües que permetrà tornar a començar, tot deixant espai a la política. L'empatia amb els condemnats i amb els ciutadans que se senten agredits o humiliats, o que consideren les penes una desmesura guiada per la política és gairebé zero: dura lex, sed lex, ve a dir El País —sí, sí, i gràcies que no ens peguen més, reblen La Vanguardia i El Periódico. Cal un nou estatut i un altre finançament, conclouen. L'últim tipus de portada està marcada pel destralerisme barroer dels que amb mala bava es queixen i remuguen perquè s'ha perdut l'oportunitat d'esclafar l'enemic independentista i els seus companys de viatge, tant se val si són dos o quatre milions. Són El Mundo, l' ABC i La Razón. Estan enrabiats, perquè el règim penitenciari dels condemnats està en mans de la Generalitat, com estableix la llei, una llei que no els agrada i, com saben bé que no se la poden saltar, proven de desacreditar-la. El Suprem s'ha estovat massa, s'ha acoquinat i ha bescanviat un delicte menor —amb menys pena— per guanyar unanimitat. A sobre, si l'aplicació de les penes no depèn de la tropa victoriosa, com volia el fiscal Zaragoza, sinó dels nadius en què s'ha delegat la gestió del càstig, tot queda en no res, perquè els nadius afavoriran els seus i rebaixaran els costos de "l'aventura secessionista". Aquests tres voldrien fins i tot una humiliació física dels condemnats, empresonar-los ben lluny de casa. La seva actitud de revenja recorda la rebequeria dels diaris fanàtics del Brexit, que van titllar "d'enemics del poble" els tres jutges que van obligar al Parlament britànic —com allí és de llei— a validar el resultat del referèndum abans que el govern comencés a aplicar-ne el resultat. Ara s'estan menjant el Brexit amb patates.
Càrrec electe a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des de juny de 2019. Nascuda a Barcelona el 21 de gener de 1966. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, vaig cursar estudis post grau en l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, especialitzant-me en Dret Immobiliari, Hipotecari i Registral. Posteriorment, vaig realitzar un màster (no reglat) en Habilitats Directives. Vaig exercir l'advocacia durant 12 anys i després vaig fer un canvi professional, sent gerent i administradora d'una PIME. Actualment continuo sent administradora d'una empresa familiar. Vilanovina d'adopció des de l'any 2012, i des d'aquest mateix any treballo en el sector immobiliari. La política i la lectura són és la meva passió des que era petita. Pots escriure un correu electrònic a [EMAIL]
Vés al contingut (premeu Retorn) A l'EPSEVG, tindràs l'oportunitat de trobar persones amb les quals podràs compartir aficions de caràcter lúdic, professional i cultural dins de les diferents associacions existents al Campus. Des del Servei d'esports de la UPC podràs participar en multitud de competicions esportives (futbol sala, bàsquet, rugbi, tenis taula, escacs...), practicar d' activitats dirigides (Ioga, Pilates) i gaudir d'acords amb entitats esportives. La Residència Universitària VILA NOVA es troba just davant de l'EPSEVG. Disposa de 45 apartaments exteriors d'ús individual i doble totalment equipats, amb serveis de bugaderia, sales d'estudi, sala de TV i servei de neteja setmanal. També podràs trobar una borsa de pisos. Al Bar de l'Escola podràs tastar una àmplia varietat d'entrepans, suc de taronja natural, tes i cafès. I al migdia també disposaràs de menú. Descarrega't el menú de la setmana Encarrega't el dinar trucant al +34 629 316 931 abans de les 11 h. CASERCO "El Càtering de Vilanova" Càtering i Serveis a Col·lectivitats S.C.C.L. A la Biblioteca estaràs com a casa. Pots estudiar sol o en grup a les sales de treball; consultar els llibres recomanats a classe; connectar-te a la wifi; agafar en préstec llibres, portàtils, tauletes digitals, calculadores... També podràs descansar una estona i menjar a la nostra cuina o participar en les activitats que s'organitzen. L'EPSEVG participa en activitats extra acadèmiques de diferents tipus. És una Escola activa i implicada en diferents accions que es realitzen al territori, i intervé, tant en l'organització com en la cessió d'espais per portar-les a terme: congressos, xerrades divulgatives, conferències, tallers, exposicions,... Al nostre Campus, no només tindràs oportunitat de formar-te. Les oportunitats de fer activitats lúdiques i socials, són múltiples: Diades castelleres, dinar de Nadal, Dia del campus, International lunch, comparses, Setmana Cultural, jornades de gaming,... Vilanova i la Geltrú és una ciutat mitjana, costanera, de 65.000 habitants, entre Barcelona i Tarragona, molt ben comunicada i amb un clima agradable. Amb un bon equilibri entre coneixement, tradició, comerç, indústria i turisme esdevé un indret amb multitud de serveis i activitats, on tenir una gran qualitat de vida. Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.
L'organització Carbon Disclosure Project destaca els esforos de la capital catalana recollits al Pla Clima Barcelona.-Barcelona ha entrat al rnquing de les 43 primeres ciutats del món que destaquen per la lluita contra el canvi climtic, segons ha informat el consistori catal. L'estudi d'un dels organismes internacionals principals d'avaluació i mesura de l'acció contra el canvi climtic, el Carbon Disclosure Project (CDP) situa la capital catalana al costat d'altres ciutats com Londres, París, Ciutat del Cap o Hong Kong. Barcelona és l'única ciutat de l'Estat que hi apareix, i ha estat distingida per la iniciativa Pla Clima. És el full de ruta de la ciutat per contribuir amb els objectius de París d'aconseguir evitar que la terra superi en 1,5 graus la temperatura del període preindustrial. El Pla Clima de Barcelona estableix les mesures necessries per reduir les emissions per cpita de la ciutat un 45% l'any 2030 i aconseguir ser neutre en carboni l'any 2050. Agrupa 242 mesures en 4 eixos estratgics i impulsa propostes sobre habitatge, mobilitat, economia, aigua, energia, salut, gestió de residus o consum. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
' Almaia ', afectuós apel·latiu amb què es denomina Amaia Romero i Alfred Garcia, la jove parella de 'triunfitos' que representarà TVE al pròxim Festival d'Eurovisió, analitzen com afronten aquest important repte musical, que se celebrarà dissabte vinent, 12 de maig, a Lisboa, i on interpretaran la melodia romàntica 'Tu canción'. Tal com recull aquest dissabte, 5 de maig, la revista ' Teletodo ', els dos artistes coincideixen a assenyalar que no els importa la posició final que ocupin al Festival d'Eurovisió. «No depèn de nosaltres», va advertir la jove navarresa, que assegura haver perdut «els nervis del principi». Els dos acudeixen a la cita eurovisiva descarregats de pressió i convençuts de la seva força. «La nostra és una cançó que cantem amb el cor i la sentim de veritat», assegura Alfred. Quant als rivals que es trobaran a Lisboa, i que 'Teletodo' també analitza aquesta setmana, els 'Almaia' tampoc no temen cap país en particular, ja que veuen el festival «com des de fora». Això sí, ell s'inclina per la cançó italiana i a la navarresa li «encanta» la francesa. A l'apartat de novetats, la revista de dissabte destaca l'especial que ofereix ' Salvados '. El programa de Jordi Évole a La Sexta celebra els seus deu anys en antena amb fragments d'entrevistes realitzades amb actors, esportistes, polítics i periodistes, entre d'altres. I la cita esportiva de la setmana és, sense discussió, el Barça-Reial Madrid de diumenge, un partit sense més transcendència (els blaugrana ja són campions de Lliga ), però que no deixa de ser un clàssic en què els de Zidane haurien de demostrar per què són finalistes de la Champions. Així mateix, el suplement ofereix, com és habitual, la programació de les principals cadenes i la sinopsi de les sèries i pel·lícules més destacades.
Aquesta és la pàgina de Lo trull de Les Raboses. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Valderrobres.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges El mot populisme és una d'aquelles veus tan viciades que hom ja no sap què vol dir de tant que se n'ha abusat. Sovint, s'utilitza com una arma llancívola per deslegitimar l'adversari assimilant-lo a conductes dictatorials o a estar d'acord amb la instauració de règims il·liberals. O per contra, en política, l'espai de Unidos Podemos, o en àmbits més acadèmics la filòsofa Nancy Fraser, han provat de reivindicar-lo, però sense que això hagi donat massa fruits. I és per aquest motiu que un estudi del Pew Research Center, on s'apunta que la modèlica Dinamarca lidera la pulsió populista seguida per l'Estat espanyol i Itàlia pot sobtar als que no fan seves les tesis de Chantal Mouffe i Ernesto Laclau. L'estudi considera que els qui responen afirmativament a la pregunta si creuen que una persona corrent podria governar millor que els polítics; i negativament a la de si consideren que les seves inquietuds estan representades en l'executiu, encaixen en la definició de populista. El cert és que els que cauen en aquesta classificació s'ubiquen en tot l'espectre polític. A l'Estat, per exemple, i segons aquest treball, el 13% dels votants d'esquerra, l'11% dels de dreta i —atenció— el 17% dels votants de centre. Però, fins quin punt aquestes dades reflecteixen la realitat i quins grups a Catalunya entren en aquesta categoria? La politòloga Àstrid Barrio il·lustra les dificultats per definir el terme i com quantificar-ne els que s'hi situen. Una fórmula prou semblant a la del Pew Research Center és la interpretació de les dades de competència política: preguntar a la ciutadania si senten que estarien preparats per dirigir una administració. És el que es coneix com a eficàcia política interna, un concepte que se situa enfront del d' eficiència política externa, o la percepció que el que es fa té o no influència en el govern. Barrio es pregunta: la gent que té actituds populistes són els que es perceven a sí mateixos com a més competents? O ho són els qui tenen menys interès i necessiten que li simplifiquin els missatges? També es considera populista qui adopta un determinat estil de fer política, al marge de les seves iniciatives públiques, unes formes que es podrien donar per contagi. En el seu article El populismo y la excepcionalidad española, Barrio apunta que el debat es dona entre els qui consideren aquest fenomen una ideologia, els qui el pensen com una lògica, els qui diuen que és un discurs i els qui el consideren una estratègia o una forma d'organització. Però malgrat s'expressin de maneres diferents, totes aquestes aproximacions tenen en comú partir d'una concepció dual entre el poble i el poder establert. Si bé és cert que en funció de la mirada que s'adopti l'apel·latiu el mereixeran unes formacions o unes altres. D'aquesta manera, d'acord amb el prisma de la politòloga, el cas espanyol seria l'excepció europea, des que mai hi ha hagut una formació d'extrema dreta antiestablishment de la talla del Front Nacional francès i ara que sembla que Podemos s'ha mimetitzat prou bé amb el que anomenaven "la casta". O que, en certa manera, tal com apunta Àstrid Barrio, UPyD i Ciutadans havien fet gala d'un cert contagi populista amb les seves arengues contra la corrupció. Però si Espanya és l'excepció europea, apunta ella, Catalunya és l'excepció a l'Estat. Barrio recorda com a l'Estat espanyol el sistema de partits tradicionals ha resistit prou bé l'embat de la crisi, un dels detonants a altres part d'Europa del sorgiment de nous espais polítics amb vocació antisistèmica. Mentre a les eleccions presidencials franceses del 23 d'abril de 2017 només el 26% dels francesos va recolzar els dos grans partits que fins ara havien dominat la política del país, la suma de PP i PSOE a les eleccions del Congrés de 2016 se situava gairebé al 56%. Aquest fet, afegit a que Àstrid Barrio no considera que Ciutadans encaixi en la categoria de populista i que el sistema no ha deixat a Podemos actuar com a tal la du a concloure que el marge per a la irrupció d'aquesta pulsió ha estat menor que a Catalunya, on el col·lapse del sistema de partits tradicional és molt més evident. Amb la federació nacionalista de CiU desapareguda, un grup que governà i liderà l'oposició durant dècades al país, la desfeta del PSC, un partit clau per a l'alternança, i el sorgiment d'espais polítics com el dels Comuns i la CUP haurien assentat les bases per a la contaminació populista, creu Barrio. Així, mentre a la resta de l'Estat Ciutadans es presenta com una opció de govern, mimetitzant el to i les polítiques dels seus adversaris, al Principat aquesta formació manté un to de protesta contra el poder establert que es remunta a la campanya de les eleccions al Parlament del 2010 i el seu lema "Rebélate". Casals explica a EL TEMPS que, d'uns anys ençà, el panorama polític català el dominen partits amb un peu al govern i un altre a la protesta. ERC i els hereus de CDC, el PDeCAT, com a exemples, que sobretot els últims mesos els seus quadres s'han fet molt visibles als carrers. O els Comuns, l'impuls dels quals és prou deutor del cicle de mobilitzacions del 15M, i Ciutadans o PP com a representants dels perjudicats del que ells veuen com un establishment nacionalista. Una dinàmica reforçada per organitzacions paraparlamentàries com el binomi Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural —al qual caldria afegir els Comitès de Defensa de la República (CDR)— o Societat Civil Catalana (SCC). Tots ells espais que apel·len a la dualitat del poble contra el poder. Malgrat, cal dir-ho, Àstrid Barrio no considera la CUP un partit d'arrel populista, sinó com un grup dels que el jurista Georges Lavau anomena partits tribunicis, o partits protesta. Afirmacions polèmiques, les seves i les de l'historiador. Però el que està clar és que la política d'avui no té res a veure amb la de fa una dècada, li diguem populisme o no al to i a les pulsions dominants. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. Les societats obertes contra el replegament patriòtic L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Arribat al primer equip el 1962 procedent de les categories inferiors i després de dos anys cedit a l'Osasuna, el carismàtic futbolista català es va convertir en un dels motors del Barça de la dècada dels seixanta i va demostrar una capacitat tècnica meravellosa amb la pilota als peus. Defensor acèrrim del futbol espectacular i improvisat, Fusté tenia una rematada impecable amb les dues cames, feia unes passades precises als seus companys i la seva potència física el convertia en un futbolista explosiu sobre el terreny de joc. La seva zona d'actuació era el centre del camp, concretament a la demarcació d'interior d'enllaç. Era el típic jugador termòmetre de l'equip: quan ell estava bé, el Barça funcionava. El Club li va retre un homenatge al Camp Nou el 30 d'agost del 1972. Després de retirar-se del món del futbol va ser el màxim responsable de l'Agrupació de Veterans fins a l'any 1989. Des del 2010 és assessor de la Junta Directiva barcelonista.
Les bores es fan a la urbanització el Pinar i els barris del Carme, Mare Molas i de la Immaculada Un operati d'Aigües de Reus treballa a la xarxa de clavegueram Aigües de Reus inicia aquesta setmana i la que ve diverses obres a la xarxa de sanejament en carrers de la urbanització el Pinar i els barris del Carme i Mare Molas. En tots els casos, es tracta de la substitució de les antigues canonades, per tal de millorar les condicions del servei que s'ofereix als ciutadans. Les obres no suposaran cap despesa econòmica per als veïns i estaran finançades íntegrament per Aigües de Reus. El cost total és de 80.972 euros. Segons el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, "es tracta de tenir molt clares les necessitats i de prioritzar les inversions que anem fent, però sense oblidar que no podem descuidar la prestació i el manteniment de determinats serveis que són fonamentals i del tot quotidians per a la ciutadania". I encara afegeix que: "aquest tipus d'obres de manteniment bàsic de la infraestructura s'han d'anar realitzant de forma permanent si es vol garantir la prestació del servei". La primera de les obres que està previst iniciar és la reparació de la xarxa de sanejament al carrer Mare de Déu del Pilar (entre els carrers Montbrió del Camp i Alcalde Pascual), al barri Mare Molas, amb un cost total de 39.470 euros. Els treballs es prolongaran durant unes tres setmanes. També està previst començar les obres al carrer Closa de Freixa (al barri del Carme), amb la construcció de noves canonades de major diàmetre i capacitat que les actualment existents, i la substitució de dotze escomeses d'aigües residuals. Els treballs tindran una durada estimada de tres setmanes, i un pressupost de 25.051,20 euros. Finalment, també s'ha programat la reparació de la xarxa de sanejament a la cruïlla del carrer Vallespir amb l'avinguda de les Torres (a la urbanització del Pinar). Els treballs tindran una durada estimada de dues setmanes i un pressupost de 16.451,39 euros. Treballs al barri de la Immaculada En paral·lel, aquesta mateixa setmana, Aigües de Reus ha iniciat les obres de renovació de la xarxa de sanejament del carrer de les Granges de Reus, entre el carrers del Pont i d'Harmonia, al barri de al barri de la Immaculada. Es tracta d'una primera fase del pla de substitució de la xarxa de clavegueram d'aquesta àrea (carrer Ponts, carrer Harmonia, Passeig Oliver, etc), que actualment està força degradada. Els treballs tindran una durada estimada de tres setmanes, i un pressupost de 43.739,28 euros. Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. L'obra és un homenatge a les dones i la lluita contra el càncer de mama Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Lily Brik és el nom artístic de Mireia Serra, una jove lleidatana de vint-i-cinc anys que es dedica a pintar grafits a les parets, una activitat que fins fa poc era considerada vandàlica. Tanmateix, ella diu que ningú no l'ha tractada amb prejudicis. 'Sé que dur un esprai em fa diferent de l'altra gent', explica, i per això mira de ser amable i professional, tant amb els clients com amb els qui la veuen treballar. Després de lluitar molt per fer de la seva passió una professió, avui, amb motiu del Dia de la Dona, Lily Brik cedeix un mural a la ciutat de Lleida per retre homenatge a les dones i a la lluita contra el càncer de mama. És un encàrrec dels promotors del Mamapop, un concert solidari que s'organitza contra aquest tipus de càncer. El mural, que és el primer que ha fet de grans dimensions (7,5m x 9,5m), el va començar a pintar divendres passat i el va acabar ahir. Quan Lily Brik va posar en pràctica aquesta afecció fou com si portés una doble vida. Entre setmana treballava en una impremta, on tenia una gran responsabilitat que l'aclaparava, i els caps de setmana –'des que sortia el sol fins que s'amagava'– es dedicava a la seva passió per evadir-se. 'Em vaig iniciar en aquest món per casualitat', explica. Tot va començar quan un client de la impremta la va convidar a pintar amb uns amics, i ho va provar. 'Em van deixar un esprai, vaig provar-ho en un trosset d'una paret i vaig veure que era complicadíssim, que no hi tenia res a fer', diu. Però així i tot va començar a anar a pintar cada cap de setmana. 'Mirava vídeos per internet, buscava coses a YouTube...' i anava cada dissabte i cada diumenge a pintar a cases abandonades, amb permís dels amos, això sí. Un dia, un home va veure la seva obra i va començar a penjar-ne fotografies a les xarxes socials, fins que es van fer virals. 'La gent em va començar a fer encàrrecs, amb els quals podia sobreviure, i vaig tancar la impremta. I sóc aquí, creixent més i més cada vegada.' Tot i que entre la seva obra hi ha de tot, hi predominen les figures femenines: 'Pinto dones per homenatjar-les contínuament –explica– per recordar a totes aquelles dones que em mirin que sóc com elles, que si jo puc fer el que em proposi, elles també.' Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
L'exministre socialista José Bono s'ha posat avui la capa de mestretites prenent-se un cafè amb Susanna Griso. És el que té creure's per damunt del bé i del mal durant tants anys. El mateix dia que presenta memòries, el mateix dia que el PSOE andalús afronta el seu dia més difícil pel 'Cas ERE', el dia després que el president Quim Torra anés a judici per permetre una pancarta amb llaços grocs, Bono ha visitat Espejo público per donar lliçons. Amb avís als indepes: " que perdin tota esperança que aquesta pretensió sediciosa que tenen cotitzarà a l'alça si donen suport al govern ". El to macarra i de perdonavides encara ha anat a més parlant de Torra. Amenaça amb unes dosis de menysteniment imperdonable: "Quim Torra necesita un psiquiatra. Aquest "senyor" Bono, com diria el president del TSJC Jesús Barrientos, demana que se li prengui la matrícula al president de la Generalitat. Que vagi a donar lliçons de trànsit al seu partit.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha enviat una carta al president de la Generalitat, Quim Torra, per proposar-li formalment que se reuneixi la Junta de Seguretat durant la primera setmana de setembre, del 3 al 7 concretament. En la missiva, el ministre assegura que aquesta reunió servirà per tractar les qüestions que el president de la Generalitat ha assenyalat en les seves cartes tant a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, com a ell. D'aquesta manera, es refereix a la petició de Torra perquè el ministre intervingui i depuri responsabilitats contra els agents de la policia espanyola i Guàrdia Civil implicats en "grups violents". De fet, Grande-Marlaska fa una proposta sobre l'ordre del dia de la reunió en el què consta la "convivència a l'espai públic". Així mateix, també proposa que s'abordi, entre altres qüestions, la integració definitiva dels Mossos al CITCO. En la carta del ministre de l'Interior, amb data d'aquest dijous, Grande-Marlaska recorda que tant la convocatòria com l'ordre del dia han de ser "fruit del consens, de la lleialtat institucional i del respecte recíproc a l'exercici de les pròpies competències". I en un annex hi adjunta un document amb una proposta d'ordre del dia de 8 punts. El primer fa referència a l'anàlisi general de la seguretat púbica a Catalunya. I és en aquest punt que fa referència a la convivència en l'espai públic. Altres temes que proposa Grande-Marlaska són valorar l'amenaça terrorista a Catalunya, l'impacte del crim organitzat, la constitució de la comissió mixta acordada en l'última reunió de la Junta de Seguretat del juliol del 2017, la constitució d'una comissió tècnica de seguiment sobre violència de gènere, la posada en marxa del comitè de coordinació policial i de la comissió de coordinació policial de Catalunya, la integració de les capacitats dels cosses de seguretat de l'Estat al CAT112 i la "integració definitiva" dels Mossos al CITCO. Precisament, sobre aquest últim punt, el director general de la policia catalana, Andreu Joan Martínez, ha avançat aquesta setmana que s'han iniciat els tràmits per a la incorporació plena de la policia catalana en aquest organisme. Un acord que es va prendre en la Junta de Seguretat del juliol de l'any passat però que encara no s'ha aplicat.
MADRID, 14 juny (EUROPA PRESS) - El president de Cs, Albert Rivera, ha demanat al secretari general de Podem, Pablo Iglesias, que reflexioni sobre els suports que té la seva moció de censura contra Mariano Rajoy, els d'ERC i Bildu, i l'ha identificat com el cavall de Troia de les forces independentistes catalanes i basques per "demolir" Espanya. "No serà vostè la persona útil que han trobat Puigdemont, Junqueras i Batasuna per demolir aquest país?", li ha preguntat Rivera en el ple del Congrés durant el debat de la moció presentada per Units Podem, on ha subratllat que Iglesias "no pot ser president del Govern espanyol si no es compromet a defensar la convivència, la igualtat i l'unió" de tots els espanyols. En aquest sentit, el líder de la formació taronja l'ha acusat de voler "enderrocar la casa" quan veu que té "goteres" o que el sostre està trencat, en comptes d'arreglar el que no funciona. "Vostè és 'Demolicions Iglesias'", i davant d'això, ERC i Bildu, que "diuen clarament que cal liquidar Espanya", volen saber "on cal prémer el botó", ha manifestat Rivera, que ha preguntat a Iglesias "com es presta" a això. Citant Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució, ha aconsellat al líder de Podem que no cometi "el vell error d'una part de l'esquerra" espanyola de "fer el joc al nacionalisme" donant suport a referèndums d'independència, perquè llavors "deixarà de ser esquerra". Segons ha subratllat, es poden modificar les lleis i fins i tot la Constitució, però que "el dret a dividir no existeix", i que així ho estableix la legislació de països com Alemanya, França i els Estats Units. El president de Cs ha rebutjat la moció de censura argumentant que Iglesias és el líder polític més mal valorat pels espanyols, que no genera consens parlamentari i que planteja un model econòmic i social "obsolet". En aquest context, ha apuntat que de les "11 mesures estrella" que va exposar en el seu discurs d'aquest dimarts a l'hemicicle, set ja han començat la tramitació parlamentària. "Posin-se a treballar en comptes de presentar mocions de censura", l'ha instat Rivera, que ha enumerat una sèrie de mesures i reformes que Ciutadans ha aconseguit impulsar en aquesta legislatura negociant i signant un pacte d'investidura amb el PP. "Si no negocies, no arribes a acords i no summes, no aconsegueixes res", ha etzibat al candidat de la moció de censura, advertint-lo que davant l'Executiu de Rajoy no és útil "fer tombs amb un bus i posar adhesius". El líder de la formació taronja ha retret a Units Podem que el març del 2016 no donés suport a la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol i ha dit a Iglesias que si encara es troba Rajoy a La Moncloa és perquè el seu partit "va votar no a un Govern alternatiu" amb l'únic objectiu de "destrossar el PSOE". "Vostè no serà president d'aquest país perquè prefereix que aquest país vagi a pitjor només perquè vostès assaltin els cels", ha manifestat. A més, Rivera ha assenyalat que Podem "no està preparat per governar" perquè no té "un projecte de país", i, dirigint-se a Iglesias directament, ha afegit: "Tinc menys por a la seva ideologia que a la seva incompetència". No obstant això, s'ha negat triar entre el PP i Podem, "entre el dolent i el pitjor", i ha confiat que en el futur hi haurà una Espanya "neteja de corrupció" i, alhora, "assenyada", sense "sectarismes" i en la qual el partit del Govern no plantegi "mesures impracticables". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Estàs pensant a venir a estudiar a la UB o acabes d'arribar i ets d'algun lloc de fora de l'àmbit lingüístic català? Si és així, segurament, et preguntes moltes coses sobre la llengua i la cultura que et trobaràs. En aquest web, et fem una presentació general de l'ús de les llengües a la UB. Com ja deus saber, a la UB, com a tot Catalunya, hi ha dues llengües oficials: el català i l'espanyol. A grans trets, això vol dir que tothom coneix les dues llengües i que cada u s'expressa en la que prefereix. A la UB, al voltant del 65 % de les classes de grau i màster són en català; cap a un 30 %, en castellà, i menys del 5 %, en altres llengües. Per això, abans de matricular-se en una assignatura, els estudiants de la UB consulten, a la guia de l'estudiant de la seva facultat, en quina llengua s'imparteix. De totes maneres, independentment de la llengua que triïn els professors, pots utilitzar lliurement la llengua oficial que vulguis a l'hora de fer preguntes, presentar treballs o respondre a exàmens. El català, com l'espanyol, és una llengua romànica. La proximitat entre les llengües d'aquest grup permet que, si ja en coneixes alguna, en poc temps puguis entendre'n altres. Te'n pots fer una idea amb el programa d'aprenentatge simultani de llengües romàniques Romanica Intercom. Perquè puguis aprofitar al màxim la teva estada a Barcelona, t'aconsellem que, si no coneixes el català, n'aprenguis com a mínim una mica. En aquest web hem recollit els llocs on pots aprendre català fora de Catalunya. Saps que moltes universitats del món ofereixen cursos d'introducció a la llengua catalana? També pots aprendre català des de casa, per Internet, amb el programa de català de supervivència per a universitaris Speakc o amb el curs de català multimèdia Parla.cat. I, si vols saber com es diuen les frases i expressions típiques de la vida a la universitat, pots consultar en línia les guies multilingües de conversa universitària. Quan arribes a Barcelona, la UB t'ofereix un curs de català inicial. Pots fer-lo de manera intensiva, durant la primera quinzena de setembre, per preparar-te abans de començar el semestre o, si ho prefereixes, durant el curs. I després pots continuar amb altres nivells! A més de les classes de català, els Serveis Lingüístics organitzem altres activitats culturals perquè puguis practicar la llengua, conèixer gent i descobrir el país: intercanvis lingüístics, grups de conversa, visites guiades... El Lingcat és una presentació sobre la llengua catalana en la vida universitària. Col·lecció en línia de guies de conversa universitària. Portal per a la consulta de diccionaris, la resolució de consultes, la difusió de l'actualitat terminològica i la revisió d'errors lèxics freqüents. Cursos de llengua i cultura catalanes a l'exterior. Autoaprenentatge de llengües a la universitat. Activitats culturals d'acollida i d'intercanvi lingüstic Recopilació tot el que t'ofereix la UB per aprendre llengües i per fer proves d'acreditació. Tot allò que vols saber sobre les llengües a la UB. Recurs per aprendre de manera simultània a llegir en quatre noves llengües romàniques: portuguès, espanyol, català, italià o francès. Conjunt de recursos electrònics, pensat especialment per a estudiants de programes de mobilitat.
En total s'han preparat una quarantena d'actes com taules rodones, recitals poètics o presentacions de llibres en diferents espais del municipi La Bisbal d'Empordà.-Una vintena d'editorials independents es troben aquest cap de setmana a la 1a edició de la Fira Indilletres de La Bisbal d'Empordà. En total s'han programat una quarantena d'actes, entre els quals hi ha taules rodones, presentacions de llibres o recitals poètics en diferents espais del municipi. El regidor de cultura de l'Ajuntament de La Bisbal, Carles Puig, explica que per fer aquesta fira s'han inspirat en altres models com el de Montblanc o el de Besalú (Garrotxa). "La nostra voluntat és que si aquest any surt bé, es pugui consolidar de cara a properes edicions", ha reblat Puig. Amb tot, des del consistori estan "molt contents" amb l'assistència de públic aquest dissabte. A més, s'han preparat activitats com un agermanament amb la Catalunya del Nord per "treballar conjuntament" i s'ha presentat el diari amazic-català. "És una forma d'acostar la nostra cultura amb la veïns que han vingut d'altres països", ha reblat Puig. El regidor ha explicat que la fira neix amb la voluntat de "transcendir el món local" i ser un punt de debat per al sector editorial. De fet, s'han programat xerrades, taules rodones, conferències, recitals i espectacles. Les editorials independents presenten les últimes novetats a la Plaça del castell, on s'apleguen una vintena de parades. Alguns dels noms més destacats programats són els de Josep Pedrals, Maria Àngels Anglada, Adrià Pujol, Carles Sanjosé, Liz Castro o Isidre Grau. I és que la fira es vol posicionar també com un "centre de reflexió i debat sobre la cultura de manera transversal". Per això s'ha organitzat un debat sobre el paper de les sèries en la literatura amb Bernat Ruiz i Pep Prieto, o una discussió sobre la literatura i la música amb Maria Cabrera, Quimi Portet i Bikimel, moderada per Sanjosex. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
EFE / Huelva 2019-06-03 És el tercer exemplar d'aquesta espècie que mor a les carreteres d'aquest entorn en els últims mesos europa press/ddg 2018-12-18 El cos estava seminu i parcialment amagat entre uns arbustos en una zona per la qual ja s'havia buscat · La policia ha interrogat una persona 2018-05-29 Un pare ha denunciat la desaparició de la seva filla i en culpa la mare 2018-05-09 L'Aranguren Multibasket navarrès serà avui el rival del Citylift GEiEG Uni en els vuitens de final del Campionat d'Espanya júnior que s'està disputant a la ciutat de Huelva. Ahir les gironines van aconseguir una brillant Amaia Díez 2017-11-29 Descobreix com ho has de fer per encertar i gaudir del seu sabor aquest Nadal 2017-05-06 El regidor de Roses Juan Fernández, conegut com en «Ferdy», ha comneçat el viatge solidari en bicicleta fins a la localitat d'Almonte a Huelva. Pedalarà 1.500 quilòmetres en una iniciativa per recollir diners a favor de la Fundació Roses Contra el Càncer. EP 2017-03-06 Aquesta fruita aporta antioxidants i redueix el risc de patir malalties cardiovasculars 2016-05-05 L'animal, que s'havia escapat d'un circ, va ser retornat al seu recinte sense que ningú patís cap dany 2015-04-09 Clara victòria gironina a la pista del Conquero 2015-04-09 El Conquero vol omplir avui l'Andrés Estrada amb un dos milers d'espectadors per generar un ambient carregat 2015-02-24 Pablo Machín forma part de la història. A la fita de la temporada passada quan va salvar un Girona d'un descens que semblava cantat a 13 jornades del final se li afegeix la gran trajectòria de l'equip aquest curs. Malgrat haver sumat un punt només contra Sporting i Betis, Machín ha dut el Girona a lluitar amb els millors per pujar a Primera. 2015-02-04 L'entrenador de Mequinensa torna a les banquetes set mesos després de deixar el Cadis i debutarà a l'Heliodoro contra el Girona 2015-02-04 El conjunt andalús (21è) acumula deu jornades sense guanyar (2 punts de 30 possibles) i no ha pogut fitxar ningú al mercat d'hivern 2015-02-03 Amb Tito sancionat i Jorge García i Vallho lesionats, el Llagostera confia que el murcià es recuperi del pinçament a l'esquena que li va impedir ser a Leganés · Ruymán és l'únic central en condicions 2015-02-01 El Girona, intractable fora de casa, rep l'Alcorcón amb la necessitat d'assegurar el triomf a l'estadi, on no ha guanyat cap dels tres últims partits · Richy tornarà a l'eix de la defensa però Íñiguez podria mantenir-se a l'onze per aportar més consistència al mig del camp davant un rival molt intens
Albert Boadella (Barcelona, 1943) deixa dijous els teatres del Canal, l'espai que dirigeix des de la seva fundació, fa vuit anys, i ho fa perquè vol "nedar solet" i recuperar l'"assilvestrament" i "desobediència" que, diu en una entrevista, és la seva marca de la casa. Ja sé sabrà del meu viatge o del meu naufragi", assegura rient-se el gestor, autor, dramaturg i actor, que ja va anunciar fa un any que només renovaria per una temporada al Canal, "que ja era suficient". Amb residència empordanesa al municipi de Jafre, Bodella deixa, afirma, un teatre que ha aconseguit "velocitat de creuer, cosa molt difícil d'aconseguir però fàcil de perdre. Funciona divinament, amb una ocupació per les seves més de cent produccions a l'any de gairebé un 90 % i una clientela que sap que sempre trobarà alguna cosa interessant". El fundador d'Els Joglars s'acomiada presentant dijous a la seu dels teatres, que pertanyen a la Comunitat de Madrid, la programació que ha dissenyat per a la propera temporada, basada, avança, "en l'experiència i l'equilibri de música, lírica, dansa i teatre". Porta des de 2008 en un coliseu que va inaugurar signant la seva renovació d'any en any per no "atabalar-se" però, confessa, mai s'ha sentit així: "Ha estat fantàstic i espero que la meva successora o successor segueixi en aquesta línia, és a dir, que el criteri artístic predomini per sobre de tot". "L'essencial és que busqui expressions artístiques del màxim nivell. Haurà de vigilar que el pressupost i l'estructura econòmica funcioni segons l'acordat i aconseguir que els polítics tinguin clar que han de caminar amb molta cura amb els artistes i que no han de ser els programadors". Ell ha tingut, diu, "un tracte correcte" amb els "els tres presidents" -Esperanza Aguirre, Ignacio González i Cristina Cifuentes- perquè han estat sempre "enormement respectuosos amb la llibertat dels artistes". "Ara recupero la llibertat, però no perquè no l'hagi tinguda dirigint aquests teatres. L'he tinguda i l'he desenvolupada amb escreix i puc dir que els Teatres del Canal han estat la casa de la llibertat, però jo parlo de la meva llibertat individual com a artista", precisa. Durant vuit anys, confessa, ell, que és "de natural desobedient i assilvestrat", ha fet "un esforç personal de civisme per no perjudicar mai la confiança" que li han "atorgat" en la seva "dimensió pública". "Ha estat molt emocionant aixecar els teatres del no-res i ho recordaré el temps que em quedi de vida però crec que he estat suficient temps en la gestió pública", insisteix. Estarà vinculat a ells, la seva "casa de Madrid", de forma "senzilla i natural" i així al "Don Carlo" que dirigirà al juliol a L'Escorial se li sumarà al febrer "El sermón del bufón", una obra "entre didàctica i teatral" sobre la seva vida personal i artística. Després, avança, arribarà una òpera sobre Picasso, amb llibret i direcció seva, coproduïda pel Canal i el Real i "potser" algun teatre més. El Canal, subratlla, té "una personalitat insòlita dins dels teatres públics europeus, només semblat en part al Barbican de Londres, perquè el normal és que siguin d'autor, és a dir, col·loquen a un director i es fan les coses del seu gust personal". Una de les coses de les quals més orgullós se sent és que ha comptat amb un equip "formidable", "de nova planta, sense vicis del passat", i d'haver convertit el Canal "en el teatre de la dansa de Madrid", cosa que es "necessitava" perquè no n'hi ha cap altre que hagi aconseguit "un nivell tan alt". No té "ni idea" de qui ni com el substituiran però "intueix" que, igual que va passar amb ell, "no serà per concurs públic": "els polítics han de mullar-se", argumenta. "Surto d'aquí per la porta gran i amb moltes ganes d'escriure articles als mitjans, polítics i artístics, i ara no tenia temps. Necessito crear coses de teatre, llibertat absoluta personal, artística, en tot, perquè un artista és un home que neda a contracorrent, lluny dels tabús i mites que contaminen més el meu gremi".
El president de la Generalitat, Artur Mas, compareixerà aquest dimecres a les 16.30 hores a la Diputació Permanent del Parlament en una sessió específica on haurà d'explicar-se sobre l'escorcoll policial a la seu de CDC i la fundació CatDem, i en una altra per argumentar les raons que el van portar a avançar les eleccions catalanes al 27S, que és per al que ha demanat comparèixer. La Taula de la Diputació Permanent es reunirà a les 16.00 hores per admetre a tràmit les propostes de PSC, ICV-EUiA, PP i C's per ampliar l'ordre del dia perquè Mas informe sobre els esmentats escorcolls; una votació que donarà suport a Unió, obligant així que hi hagi una compareixença específica per parlar d'això. La votació de les propostes d'ampliació de l'ordre del dia es faran a partir de les 16.30 hores, tot i que Mas ja ha traslladat al si del Govern i al grup parlamentari de CiU la seva disposició a fer una sessió específica per parlar de l'escorcoll i que se substanciï el mateix dimecres si així es considera adequat. Des de CDC, defensen l'honorabilitat del partit malgrat l'escorcoll policial de divendres de la seu i la fundació CatDem, i afirmen que amb això es vol interferir en la precampanya de les eleccions catalanes. El candidat de Junts pel sí --llista de la qual forma part CDC--, Raül Romeva, va cridar la formació a clarificar qualsevol sospita de corrupció, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras --amb qui comparteixen també la candidatura-- els ha demanat que combatin la corrupció amb fets. La resta de partits han exigit al president català que doni explicacions sobre aquesta qüestió, i serà la primera ocasió que Unió, de boca del seu portaveu parlamentari, Roger Montañola, interpel·li Mas després de la ruptura de la federació, perquè finalment CDC ha decidit cedir part del seu temps d'intervenció als democratacristians. Tal com estableix el reglament, Mas serà el primer a intervenir sense cap limitació de temps, seguit dels grups parlamentaris amb de 10 minuts cadascun, i després podrà respondre'ls, individual o conjuntament, i aquests replicar durant un màxim de cinc minuts cadascun. La Diputació Permanent, que presideix Núria de Gispert, es compon de 23 diputats i vetlla pels poders de la cambra després del final d'un curs parlamentari. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Universitat Autònoma de Barcelona Màster en Benestar Animal (Competències) - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees. - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi. - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions amb els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. - Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma. - Conèixer els mecanismes responsables del control de la conducta en diferents situacions i espècies - Identificar i avaluar científicament els principals problemes de benestar animal en diferents situacions i espècies - Conèixer els principals indicadors fisiològics i de comportament per avaluar el benestar animal - Proposar mesures preventives i saber donar recomanacions per millorar el benestar animal en diferents situacions i espècies - Resoldre els problemes de benestar animal mitjançant diferents estratègies com ara la modificació d'instal·lacions i maneig o tractaments farmacològics - Realitzar protocols estandarditzats d'avaluació del benestar animal - Conèixer la normativa europea en benestar animal vigent, així com les principals guies pràctiques i recomanacions a nivell internacional en aquest àmbit - Adquirir un compromís ètic en la presa de decisions, així com conèixer altres àrees ètiques d'interès relacionades amb el benestar animal (medi ambient, pràctiques rutinàries doloroses). - Aprendre a realitzar una recerca bibliogràfica i avaluar articles científics - Organitzar i planificar intervencions per millorar el benestar animal a curt i llarg termini - Adquirir tècniques d'aprenentatge autònom - Saber exposar en públic, així com adquirir tècniques de comunicació amb les persones responsables de cuidar o gestionar els animals - Adquirir coneixement científic per tal d'aplicar-lo en situacions reals Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament. He llegit i accepto l'avís legal. 2020 Universitat Autònoma de Barcelona
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Comunicat d'OPC contra la deslocalització del MAS Nid Cerdan, primeres critíques a l'oficina pública de la llengua catalana, Lotima Faingaanuku vol abandonar l'Usap, segona medalla d'or de Cécile Hernandez als mundials paralímpics, i vídeo d'Òmnium: 'Suma't a la campanya '. Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. * Comunicat d' OPC sobre la deslocalització del MAS Nid Cerdan a Sallagosa. OPC rebutja la deslocalització d'aquest establiment que acull 45 adults amb discapacitats greus que pateixen diversos graus d'autisme o trisomia, i que ara està amenaçat de trasllat, sense cap raó clara, pel grup Ugecam el gestionari. Podeu llegir el comunicat (en francès) clicant al mot 'comunicat' * Primeres critíques a l'oficina publica de la llengua catalana. Encara no s'ha posat en marxa aquesta estructura, quan ja s'han deixat escoltar les primeres critíques. Segons publica el diari l'indépendant, l' Associació agissons 66, i el partit OPC (Oui au Pays Catalan) critiquen la seua 'manca d'ambició financera'. Així Jean Nou diu:' ' Només podem alegrar-nos de la creació d'aquesta oficina, Però, francament, els 300.000 €uros anuals que es faran servir per promoure la nostra cultura, la nostra identitat, la nostra llengua i fer viure les nostres tradicions és molt poc. Es necessita un esforç addicional per obtenir un pressupost digne. Per obtenir informació, l'estructura similar que s'encarrega de l'occità es beneficia de 2,2 milions i la dedicada al basc funciona amb 4 milions d'€uros ' Per la seua banda, Jordi Vera, assegura que: ' Amb els seus 300.000 €uros, aquesta estructura no tindrà cap força. La participació de la regió és inferior a 25 centaus d'€uro per habitant. Si Carole Delga creu que ens comprarà amb quatre cacauets, s'equivoca '. Però Jordi Vera també veu un altre problema: la manca d'independència de l'oficina de les institucions. i afirma: ' Les estructures basca, alsaciana o bretona, són independents de les autoritats locals. L'oficina catalana serà totalment submissa sense cap possibilitat de criticar res '. Fitxat a mig novembre com a jugador suplementari, el jugador dels Baby Black (21 anys, 1,88 m, 103 kg) ha convençut als tècnics amb les seues prestacions, però sembla que, vol abandonar el club català, per tornar al seu anteriro equip els Crusaders de Nova Zelanda per jugar en la Super Rugby, o trobar un club de TOP 14. Els catalans el voldrien renovar, però es troben amb le dificultat afegida del descens al Pro D2. * La nord-catalana Cécile Hernandez ha guanyat dues medallas d'or als mundials paralímpics, que es celebren a Pyha( Finlàndia). Continua l'éxit de la nord-catalana que, representa a l'estació dels Angles, en aquests paramundials. La passada setamana, va guanyar l'or en la modalitat de banked slalom, el passat dimecres, i dissabte passat va guanyar una altre or, aquesta vegada en parasnowboard. Aquesta és la tercera medalla d'or que guanya en uns mundials, ja que l'any 2015 va guanyar l'or en banked slalom. * Nou vídeo d'Òmnium: 'Suma't a la campanya ' Un vídeo penjat ahir dilluns a la tarda, forma part de la campanya. Diu l'entitat cultural per presentar -lo:'Som testimonis del que realment va passar el 20-S i l'1-O. Al Judici a la Democràcia acusem l'Estat. També anuncia que 'Ja pots comprar els productes a la botiga d'Òmnium: https://botiga.omnium.cat. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país
S'ha d'anar partit a partit, aquesta és la filosofia de molts entrenadors i la que impera des de fa temps a Montilivi, però el Girona ja ha començat a fer bullir l'olla per la cita d'aquí a dues setmanes que durà el primer equip al Camp Nou per enfrontar-se a tot un Barça. El club obria ahir el procés de sol·licitud de les 534 entrades que té a la seva disposició. 354 d'elles estaran a la venda exclusivament per al socis, mentre que les 180 restants seran distribuïdes entre les Penyes oficials. A cada sol·licitud, el procés del qual està obert fins el proper dijous dia 15 a les 23:59 hores de la nit, es poden incloure un màxim de 4 socis. El preu de les entrades és de 39 euros. Informava ahir el Girona que si la demanda supera el nombre d'entrades existents, es durà a terme un sorteig, com ha passat en d'altres ocasions. En aquest cas, el divendres dia 16 es notificaria a través del correu electrònic quines han estat les sol·licituds afortunades. D'altra banda, també s'està organitzant un viatge en autocar fins al Camp Nou. El preu per persona és de 20 euros i s'inclou un obsequi commemoratiu. A aquesta quantitat se li han de sumar els 39 euros euros que val l'entrada. El bus sortirà de Montilivi a dos quarts de quatre de la tarda i arribarà a Barcelona a les 5, aproximadament. La tornada serà just després del partit. El derbi serà el dissabte 24 de febrer a tres quarts de 9 del vespre.
El Projecte TOTS DANSEN té l'objectiu de reforçar i incrementar el compromís de la dansa amb l'educació, les escoles i la comunitat i impulsar projectes educatius i d'accions de proximitat que permetin la transmissió dels valors que pot aportar de manera intrínseca la dansa com a art Actualment, el projecte Tots Dansen busca la seva consolidació i creixement. El fet que el projecte hagi passat a formar part del Pla d'Impuls a la Dansa promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha de servir per incrementar i estabilitzar aquesta iniciativa pedagògica d'abast territorial que apropa el llenguatge del moviment i la dansa contemporània al públic jove. Adreçat a centres d'ensenyament secundari, aquesta proposta afavoreix la participació del ciutadà i el coneixement de la dansa a Catalunya. Projecte TOT DANSA a la ciutat de Barcelona. Una iniciativa del Mercat de les Flors, l'Institut d'Educació de Barcelona (IMEB) i l'Institut del Teatre. El Mercat de les Flors i el Consorci Transversal van ser els impulsors de la creació d'un nou projecte amb una estructura i funcionament semblants, però per a tot el territori català, el TOTS DANSEN. La versió catalana del projecte barceloní té característiques organitzatives diferents, però adopta el projecte coreogràfic que ja s'ha vist a la capital catalana. Així ha funcionat el projecte en les seves diferents edicions: Projecte coreogràfic: Toni Mira / 5 teatres / 11 instituts / 884 alumnes Projecte coreogràfic: Álvaro de la Peña / 6 teatres / 25 instituts / 1479 alumnes El curs 2016/17, el projecte entra a formar part del Pla d'Impuls a la Dansa, la qual cosa suposa més desplegament territorial, que es materialitza el mateix curs 2016/17 en: El curs 2018/19, se suma al projecte la ciutat de Reus amb tots els instituts de la ciutat (7) i dues funcions. Més informació del projecte al web de Transversal: xarxa d'activitats culturals Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat
Un matí de març de mitjan noranta, de tornada de Barcelona i anant cap a casa, vaig entrar a la llibreria Parcir. Quan bades davant de llibres gairebé sempre, al final, n'hi ha un que acaba a la teva prestatgeria. En una de les lleixes de la Parcir vaig trobar un volum de prop de 600 pàgines titulat Lo mejor de Rolling Stone, un llibre d'articles periodístics, una selecció del bo i millor que s'havia publicat en la revista nord-americana dels setanta als noranta... del segle passat. Aquell 1995 enfilàvem el darrer quinquenni del XX, un any en què s'inauguraria Port Aventura, Saddam Hussein seria reelegit president de l'Iraq en referèndum, assassinarien Isaac Rabin i continuaria la guerra als Balcans. Era, literalment, un altre món on els estudiants de periodisme convivíem amb Enzensberger, Chomsky, Kapuscinski, Galeano o Wolfe. Aquell llibre, editat per Ediciones B, va acabar a casa i ahir el vaig treure de la prestatgeria: la mort de Tom Wolfe m'hi va fer pensar. Entre els 37 articles, n'hi havia un de seu, «Remordimiento postorbital». En temps de la dictadura de les fast news i fake news, del domini dels 140 o 280 caràcters, 600 pàgines esgrogueïdes d'aquell nou-vell periodisme són un viatge en el temps (de quan pagàvem en pessetes –el llibre valia la petita fortuna de 3.200–, l'11-S no havia existit i la revolució a la xarxa portava bolquers).
Les 3.000 entitats socials que integren la Taula del Tercer Sector dirigiran una carta a tres empreses de subministraments d'electricitat i gas per demanar-los que signin convenis amb les administracions i absorbeixin part de la despesa que actualment suporten administracions i entitats. En la missiva demanaran a les empreses una reunió per valorar el compliment de la llei 24/2015, els articles de la qual de pobresa energètica segueixen vigents, i el bo social, aprovat a l'octubre pel Govern central, segons ha explicat la presidenta de la Taula, Francina Alsina, en roda de premsa aquest dimarts, quan es compleix un any de la mort d'una anciana víctima de pobresa energètica a Reus (Tarragona). Així mateix, en la carta les entitats constaten que l'accés als subministraments és un dret bàsic i lamenten que a Catalunya i la resta d'Espanya "les polítiques energètiques s'han regit fonamentalment per consideracions econòmiques". Alsina ha detallat que es dirigiran a Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa, que entre les tres van tenir el 2016 uns beneficis nets de més de 5.000 milions d'euros segons apunta, i davant aquestes xifres, ha considerat que podrien assumir la despesa que actualment afronten les entitats socials, que al seu torn fan un esforç per cobrir altres àmbits de la pobresa, com el de l'alimentació. Alsina, que ha lluït un llaç groc --convertit en símbol contra els empresonaments del Govern revocat i líders d'ANC i Òmnium-- ha explicat que des del cas de l'anciana --"un fet molt greu" que demanen que no es repeteixi--, ha percebut una millora en l'actitud de les subministradores, que compleixen amb la comunicació amb serveis socials davant possibles talls. Ha afirmat que no tenen constància que s'hagin produït més talls a persones usuàries de serveis socials, encara que ha fet una crida d'alerta perquè es garanteixi que se segueixen els protocols. A preguntes dels periodistes, ha reconegut que en els pisos ocupats per famílies en risc d'exclusió existeix el "problema" que es produeixen talls i no es donin d'alta, però que no entren en aquests supòsits de la llei. Entre les causes que generen la pobresa energètica, sobre la qual ha reiterat que és una forma més d'exclusió residencial i que no correspon solament als mesos d'hivern, Alsina ha assenyalat tres factors: un baix nivell d'ingressos, una baixa qualitat de l'edificació, i el "augment continuat dels preus de l'energia", ja que ha pujat un 80% des del 2008, segons ella. Segons les últimes dades de l'Idescat, el 2016 el 8,7% de la població no podia mantenir la seva llar en una temperatura adequada, i la presidenta d'Entitats Catalans d'Acció Social (Ecas), Sonia Fuertes, ha remarcat que queden fora d'aquestes xifres les persones que per fer front a despeses d'habitatge i manteniment, deixen d'invertir en altres coses. Ha alertat que aquesta pobresa, que sovint porta a optar a recursos energètics no eficients, té conseqüències en la salut, com malalties respiratòries --els nens de llars amb condicionament insuficient tenen més ingressos hospitalaris--; en l'habitatge, on generen problemes com humitats que deriven en implicacions en la salut, i en el medi ambient, amb més emissions negatives que afecten la salut pública. "Volem que es considerin els temes sobre pobresa energètica com a prioritat social" pels seus efectes en la salut, ha defensat el vicepresident de Càritas Catalunya, Martí Batllori, que ha afegit que detecten que la meitat dels afectats no ha visitat serveis socials, i ha coincidit que molts prioritzen lloguer i energia sobre menjar i roba. La directora d'Intervenció Social de Creu Roja Catalunya, Susanna Roig, ha remarcat que es dona una "cronificació de la pobresa", que afecta el 40% de les persones que atenen segons un estudi fet al març d'aquest any, i que la taxa de pobresa energètica entre els que atenen ha pujat 40 punts en els últims cinc anys, fins a arribar al 81% actualment. Roig ha cridat a abordar el repte de treballar per a nous criteris d'eficiència en habitatges nous, així com en ajudes per rehabilitar i millorar les que són ineficients, ja que ajudar a pagar rebuts és un "pou perdut" si no està optimitzat el consum, i ha afegit la necessitat que els electrodomèstics eficients no siguin solament els més cars. Càritas va destinar 10 milions a cobertures bàsiques el 2016, entre els quals hi ha 140.000 euros directament a la cobertura de subministraments, una xifra que va augmentar el 2014 i s'ha mantingut actualment, mentre que la Creu Roja porta dedicats el 2017 més de 80.000 euros a pobresa energètica; i Roig ha remarcat que no existeix un bo social per a gas butà i gas natural. En un comunicat, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha criticat aquest dimarts que l'empresa subministradora elèctrica que va tallar "il·legalment" la llum a l'anciana de Reus no ha pagat encara la multa imposada per la Generalitat, de 500.000 euros, i que va recórrer. Ha lamentat que la Generalitat no ha aconseguit que les empreses d'aigua, llum i gas signin el conveni que va proposar el 2017, i que a data del 17 de juliol, l'Agència Catalana de Consum va rebre 239 denúncies per incompliment de la llei catalana de la pobresa energètica, i que el 78% correspon a Endesa, seguida de Gas Natural, amb el 20%. "Pel seu costat, la Generalitat va reaccionar tard" quant a garantir el compliment de la llei, ja que des de la seva aprovació, l'entitat li va sol·licitar que realitzés inspeccions d'ofici per comprovar el seu compliment, però fins a la mort de la dona no es van iniciar les primeres. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Prevenció és la paraula que millor defineix el que entre tots i totes podem fer per a minimitzar l'efecte d'aquest problema que creix cada dia. Prevenció, prevenció, prevenció i prevenció. Recuperar la connexió amb els adolescents En l'època de la tecnologia pensem que les persones som ja biòniques, és a dir, tenim un nou apèndix corporal conegut com a telèfon intel·ligent. La primera de les mesures té a veure precisament amb l'ús que fem d'aquest enginy, tan útil a vegades però tan invasiu en d'altres. Una de les conseqüències més importants és l'aïllament que provoca en les relacions personals. De fills a pares, però també de pares a fills. I també entre ells, entre amics i amigues, clar. Davant d'un possible assetjament, la millor solució és parlar. Parlar quan es detecten els primers indicis i parlar, clar, també quan l'assetjament ja és un fet. La importància del parlar és un contrapunt bàsic al món virtual que els infants i adolescents tenen creat. Si no hi posem de la nostra part, totes les seves referències vénen d'aquest àmbit, fins al punt que arriba un moment que és gairebé impossible mantenir una conversa, ja que molts pares i mares desconeixem la terminologia, els codis i els missatges encriptats que utilitzen. Aquest factor ens fa perdre credibilitat i, el que és més important, el rol de referents dins de l'estructura familiar. El telèfon mòbil és una eina d'assetjament per ell mateix i un agreujador important d'alguns casos. El fet més greu és que l'assetjament via mòbil no s'atura mai i es pot multiplicar per molt. I cal afegir-hi un darrer factor determinant. Un insult, un greuge, una frase agressiva escrita es pot rellegir i l'efecte és permanent i multiplicador. Ja que parlem de l'assetjament via telèfons mòbils -conegut com ciberassetjament- cal esmentar també per la seva gravetat el que s'ha batejat com a "sexting". Aconseguir imatges d'un company o companya despullat i fer córrer aquestes imatges per les xarxes o bé fer-les servir per a fer xantatge a la víctima. Tot comença amb un joc via Whatsapp o bé Snapchat o Skype on, entre jocs, bromes i intercanvis s'arriba a aconseguir la foto pretesa de l'altra persona. A partir d'aquí pot començar un dels assetjaments més durs i humiliants que els nostres infants i adolescents poden patir. Fonamental recuperar el paper de referents dins l'estructura familiar. Buscar espais per poder parlar obertament de temes concrets, pel que ens ocupa ara, de l'assetjament. Explicar als fills o filles la gravetat d'alguns dels casos sobretot, i de manera fonamental. Abans que l'assetjament es produeixi, és a dir, abans que els rols d'assetjador i assetjat quedin repartits. Just pel fet que comentàvem abans, és molt important parlar entre pares abans que es produeixi el fet de l'assetjament per pactar com actuarem en cada cas, segons el nostre fill o filla esdevingui assetjat o assetjador. Seria com definir les regles del joc abans de començar la partida. Pensem que aquí les Ampes de les nostres escoles hi poden tenir un paper fonamental convocant trobades per parlar d'aquest tema i la seva possible prevenció. Entre educadors i alumnes i entre els mateixos alumnes. És bàsic que a l'escola es parli obertament de l'assetjament, ja que és, majoritàriament, el seu territori preferent. També fonamental estar alerta de quan es comença a produir un assetjament i haver establer prèviament uns protocols d'actuació. Per últim, oferir possibilitats als alumnes per explicar que estan patint un assetjament, just quan aquest comença, de manera que puguin mantenir la seva privacitat. Una bona mesura és posar al seu abast una bústia de correu electrònic que arribi a l'escola/educadors on s'hi puguin adreçar de manera segura. Finalment, donar l'ajuda que calgui a l'assetjat, però també a l'assetjador, ja que és molt segur que aquest tingui una mancança d'algun tipus, que és la que el fa actuar d'una determinada manera. És bo també donar força als alumnes que poden detectar un assetjament fent veure la importància i el lideratge de qui el defensa per sobre del qui assetja i també del qui ho veu i hi participa, o bé calla. També minimitzar, sempre que sigui possible, el valor de la competitivitat per la competitivitat. Un món de millors i pitjors, de guanyadors i perdedors tan sols porta a un món d'injustícies i desigualtats. Com deia la cançó 'Mots' del grup Esquirols "queda molt per dir, queda molt per fer..." Tan sols voldríem, per acabar, posar tota la força sobre els valors de l'estima i el respecte entre les persones i - molt important - l'assumpció de les diferències entre nosaltres. Per algun o altre motiu, tots som diferents i cal erradicar els patrons de suposada estandardització sobre els quals s'alimenta l'assetjament. Parlem sense vergonya amb els nostres fills d'amor i haurem posat la primera llavor no tan sols per a la prevenció de l'assetjament sinó també per a una societat millor i més justa. Projecte MARTA (Mirar Analitzar Respectar Treballar Aprendre)
El fiscal demana quatre anys de presó i el pagament d'una indemnització de 250.000 euros Els doctors li havien dit a la jove que patia un virus però res feia pensar que el seu estat era tan greu Un grup d'esportistes van parar per atendre l'animal, afectat pels focs que pateix el país La norma va establir el 2004 un tractament integral per a les víctimes i majors penes per als homes La Guàrdia Civil treballa amb la hipòtesi que es tracta d'un accident Segons el comunicat difós a les xarxes, l'agressor hauria donat diversos cops de puny a les joves La detinguda està acusada d'un presumpte delicte de maltractaments en l'àmbit familiar Un error en el temporitzador va obligar la nau a retornar al planeta Adif ha activat transports buits per transbordar els viatgers afectats La víctima va ser traslladada a l'hospital amb diverses punyalades i es troba en pronòstic reservat Han volcat un camió d'excrements per protestar per la falta d'un acord ambiciós a la COP25 L'individu va accedir al quart de les claus i va conduir de manera temerària fins prop de la Policia Local Detingudes dues persones equatorianes en l'operatiu de la Guàrdia Civil a Cangas de Morrazo L'operació de recuperació de les restes ha durat més de quatre hores Els Mossos els prenen declaració després de coronar l'edifici La dona està hospitalitzada a Campdevànol en estat crític Un grup de 30 bombers troba el cadàver mentre feia recerca intensiva al marge dret del riu a la Pobla de Mafumet Els Mossos han detingut el presumpte homicida, un home de 29 anys i nacionalitat equatoriana Bon part de l'estructura de l'edifici s'ha ensorrat en ple centre de la ciutat Els fets s'han produït poc després de les deu del matí Aquest diumenge al matí els equips d'emergència han trobat l'embarcació a Malgrat amb els estris personals però no l'home El sinistre ha passat a l'N-340 Els metges van detectar un esquinçament de la vagina i un altre de l'anus quan la mare va portar la petita al CAP
El cineasta manresà David Victori té cura de no descuidar-se de res. A la presentació d'ahir d' El pacto a Manresa va convidar Montse Toscano, que havia estat professora seva a La Salle, i, entre abraçades i fotos, va tenir temps de destacar la seva presència: «Pregunteu-li, que aquí hi ha una bona entrevista». I Toscano, acompanyada de Jesús Serena, que també havia estat professor de Victori a La Salle, subratllava el valor que tenia que es recordés d'ella en un moment d'èxit professional. Què va fer la professora pel cineasta a l'escola? «Vaig ser la primera a fer-lo pujar a actuar en un escenari, als 14 anys», explica. Vam escollir Maníac de manies, de Woody Allen, i ell s'encarregava de fer els canvis al text per adaptar-nos al repartiment que teníem. I també ja feia l'estudi psicològic dels personatges». Victori es va quedar el personatge d'en Clayman, el protagonista. «Podem dir que va debutar amb una obra de Woody Allen», va apuntar la professora. Un altre dels papers que va interpretar és el de Sant Josep en la representació escolar dels Pastorets. Va ser una escenificació amb un altre actor que ha fet carrera en el món del cinema: Miki Esparbé, que va quedar-se el paper còmic del Rovelló, al costat d'un Lluquet interpretat per Jordi Bonet. «Vam tenir una bona fornada d'alumnes en aquella època», van corroborar tant Toscano com Serena. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
La nova unitat, que quasi quadruplica l'espai, vol respondre a l'auge d'usuaris, que s'han duplicat en set anys Manresa.-El nou hospital de dia d'oncologia i hematologia de l'hospital de Sant Joan de Déu de Manresa ha obert portes aquest dimarts amb la satisfacció dels seus pacients. Carmen Hernandez, usuària del servei, explica a l'ACN que no se l'imaginava així. "És preciós, confortable i molt alegre", reconeix. El nou espai, fet realitat en part gràcies a una campanya de mecenatge, pretén solucionar les mancances de l'anterior, situat al mateix centre sanitari, però que s'havia quedat petit. Montse Domènech, cap del servei d'Oncologia Mèdica d'Althaia recorda l'auge d'usuaris del servei, que s'ha duplicat en els darrers set anys, passant de 4.000 a 8.000 administracions anuals. La nova unitat, ubicada a la planta 0 de la part antiga de l'hospital, és quasi quatre vegades més gran que l'anterior i té un cost total de 2 milions d'euros. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
32 establiments balaguerins oferiran una tapa i una beguda per 3€ Un conjunt de 32 establiments del sector de la restauració de la capital de la Noguera formaran part de la Ruta de la Tapa. Aquesta tindrà lloc cada dijous des del 18 d'agost i fins al 29 de setembre i oferirà als seus comensals una tapa variada i una beguda per només 3€. Avui s'ha realitzar la presentació d'aquesta iniciativa, a la qual hi han assistit diversos representants del consistori i de l'Associació Gastrobar. Els bars i restaurants escollits s'han triat degut a la qualitat de les seves tapes, un piscolabis que podrà gaudir un públic molt ampli degut a que s'elaboraran tapes aptes per a celíacs, tapes sense gluten i tapes sense lactosa. L'oferta de tapes serà molt àmplia i n'inclourà d'aptes per a celíacs, sense gluten i sense lactosa L'alcalde de balaguer, en Jordi Ignasi Vidal, ha ressaltat que l'oferta és amplia i estarà repartida per tota la geografia de la ciutat. Aquesta iniciativa l'ha organitzada Gastrobar i l' Ajuntament de Balaguer, i compta amb la col·laboració de Mahou-San Miguel i l'Associació de Comerciants Balaguer 2021.
La selecció infantil de Catalunya, amb els arlequinats Pujadó, Marimón i Torrents a les seves files ja és a semifinals després de les dues victòries d'aquest divendres contra Asturies (4 a 1) i contra Galícia (9 a 1). Aquest dissabte els catalans es jugaran el primer lloc del grup amb al selecció de València líderada pel jugador del FC Barcelona Manu Mir. Al matí, els de Jordi Camps i Josep Maria Barberà s'han imposat per 4 a 1 amb gols d'Armand Pujadó, Aleix Marimón, Hugo Laguna i Oriol Llenas. En aquesta ocasió la porteria l'ha ocupat el porter del Barça, Arnau Martínez, i han sortit amb ell en l'inicial Marimón, Hernàndez, Parcerisas i Llenas. A la tarda, la porteria l'ha ocupada el porter de l'IHC, Guillem Torrents, amb Parcerisas, Laguna, i Marimón, com a titulars. Els gols se'ls han repartit l'Aleix Marimón i el Manel Hernàndez (tots dos han signat un hat-trick), i Armand Pujadó, Pol Parcerissas i Oriol Llenas, amb un gol cadascún. El València-Catalunya es disputarà al Polideportivo de Montealto aquest dissabte a les 9 del matí. Els resultats de la jornada d'aquest divendres han estat aquests: Mentrestant a Igualada ha començat l'Spirit of Hockey. És ja la tercera edició d'aquest torneig marcat per l'espectacularitat extrema. El torneig ha arrencat aquest divendres a 27$ de 6 de la tarda i s'acabarà aquest dissabte a les 8. En aquesta tercera edició s'hi han apuntat un total de 30 equip, fet que suposa un total de més de 200 jugadors. Pre-benjamins, benjamins i alevins disputen un 12 hores i infantils i ultra ho fan en la modalitat 24 hores. Per acabar hi ha algunes notícies de "mercato" o de seleccions que afecten jugadors amb ADN de Les Comes. Per exemple, s'ha confirmat la continuïtat de Joan Muntané al Vilanova de primera estatal. Categoria on també jugarà Aleix Vera que deixa l'Alcobendas per fitxar pel Sant Feliu, fins ara dirigit per l'ex-Dream Team, David Càceres. I finalment els membres igualadins de la selecció d'Holanda, Joan Doncel i Èric Vives han marxat aquest divendres cap a Holanda per efr un stage intensiu amb la selecció orange de cara a l'Europeu de La Corunya. Un altre dels integrants de la selecció, Tety Vives, no hi ha pogut anar per motius d'estudis i s'hi afegirà en la concentració que faran més endavant a Palafrugell. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Subscriviu-vos al butlletí gratuït ( Vedruna Educació ) Aquest dissabte ha tingut lloc a CaixaForum el primer "Chromecamp": una jornada formativa pionera en el format on s'han invertit els rols. Així, els alumnes han fet de professors i han estat els docents qui han participat de les explicacions dels "experts": infants i joves de P5 fins a batxillerat. La jornada, organitzada per la xarxa d'escoles de la fundació Vedruna Catalunya Educació i adreçada a mestres i professors de centres educatius d'arreu, ha volgut ser una manera de mostrar que són els nois i noies els vertaders protagonistes dels processos d'aprenentatge i, que de la mà de la tecnologia, poden integrar coneixement i transformar-lo. D'aquesta manera, a partir de 4 tipus d'activitats diferents, els gairebé 400 docents inscrits han pogut gaudir del que els "mestres" els explicaven: projectes edtech que anaven des de programació i robòtica fins a disseny i impressió 3D, passant per iniciatives de realitat augmentada o realitat virtual, entre moltes d'altres. Els alumnes proposaven als inscrits un itinerari que feia un recorregut per diferents espais: l'espai experience, amb mostres d'experiències, l'espai "pitch" amb comunicacions orals de projectes realitzats, l'espai auditori amb espectacles STEAM i 4 aules per realitzar tallers. Montserrat Espinalt, presidenta de la Fundació Vedruna Catalunya Educació i Albert Forn, director de MSchools/GSMA -entitat recentment guardonada per la UNESCO- han estat els encarregats de realitzar l'obertura de l'acte i ambdós han coincidit en la necessitat d'adaptar els centres educatius al context social canviant, posant èmfasi en la necessitat de preparar perfils tecnològics i impulsar programes que incentivin la dimensió competencial dels aprenentatges. Des de l'organització es mostren molt satisfets per la bona acollida de la iniciativa, que ha comptat amb docents d'arreu de Catalunya i fins i tot de les illes Balears, havent estat una convocatòria oberta a tothom. A l'acte s'hi han fet presents professionals del món educatiu com també representants d'empreses vinculades al sector tecnològic. També ha comptat amb la presència del representant de Google Spain, Gonzalo Romero. Els nois i noies s'han emportat cap als seus pobles i ciutats chromebooks, dispositius mòbils, impressores 3D, tablets, plaques makey-makey, panells expositors... i tots els aparells que avui els han servit per explicar que de la mà de la tecnologia podem arribar una mica més lluny. Resum de la jornada de que va tenir lloc al el 16 de març. Una experiència única!!! pic.twitter.com/tPSQlTTMNK
Envia i rep diners des del mòbil i al moment. Tan fàcil com enviar un missatge. Consulta les teves despeses i ingressos ordenats per categories i subcategories. Deixa l'efectiu enrere i paga les compres amb el mòbil. Coneix el preu estimat de venda de l'immoble que estàs cercant. L' IVA (impost sobre el valor afegit) és una càrrega fiscal que s'aplica al consum en adquirir un bé o en gaudir d'un determinat servei. Tal com ho defineix l' Agència Tributària, "és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les entregues de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals, les adquisicions intracomunitàries i les importacions de béns". Es tracta d'una de les principals fonts de finançament dels estats, ja que constitueix un percentatge important dins el seu pressupost gràcies a la recaptació que obtenen amb aquest impost. El percentatge d'IVA és diferent en cada país i depèn, al seu torn, del tipus de producte o servei, ja que la xifra varia en funció d'això. L'IVA s'aplica a qualsevol compra que fa un particular, però també a la quantia que, pels seus serveis, cobren els professionals, els autònoms i les empreses, els quals l'hauran de declarar i liquidar d'acord amb les factures que emetin. Una persona que, per exemple, vagi a un restaurant, veurà com, al preu final de les consumicions, s'hi afegeix un percentatge addicional i proporcional en concepte d'IVA. El concepte és el mateix per a tots, encara que amb certes particularitats. En aquest sentit, cal diferenciar entre l'I VA meritat o repercutit i l'IVA suportat. El primer és el que un professional, autònom o empresa cobra als seus clients per un producte o servei. Aquesta quantitat, tanmateix, no forma part del benefici obtingut per l'operació, sinó que la mateixa empresa l'haurà d'ingressar posteriorment a Hisenda, que actua realment com recaptadora de l'Estat. L'IVA suportat, en canvi, és el que el professional o empresari paga en adquirir béns o serveis i que pot recuperar en destinar aquests béns o serveis exclusivament a la seva activitat. Per exemple, un autònom que es dedica a la lampisteria pot deduir-se l'IVA corresponent a la compra d'eines per treballar o una empresa fabricant de mobles pot deduir-se l'IVA en adquirir fusta. Tanmateix, hi ha ocasions en què l'IVA suportat no és deduïble, fet que suposa un cost per a l'empresari o professional. L'IVA es paga a l'Agència Tributària de forma trimestral, encara que també es pot fer mensualment de forma opcional. Només les grans empreses estan obligades a declarar cada mes. La quantitat total que cal pagar és el resultat de restar a l'IVA meritat (el cobrat en les factures als clients) l'IVA deduïble corresponent (el pagat en béns o serveis relacionats amb l'activitat professional). En altres paraules, només es paga l'IVA que resulta del valor afegit de les vendes. Si en un trimestre l'IVA deduïble és superior a l'IVA meritat, aquesta diferència es pot utilitzar per compensar l'IVA del proper període, però l'Agència Tributària només procedirà a retornar-lo al final de l'any, quan es fa una declaració final dels últims 12 mesos, i sempre que el resultat total anual surti per retornar, llevat que es declari mensualment, cas en el qual la devolució es farà mes a mes. Perquè l'IVA deduïble sigui vàlid s'ha de justificar amb factures completes que incloguin el NIF o CIF, la denominació social, el domicili fiscal i la quota repercutida, que ha d'estar detallada per separat. Així mateix, les despeses han d'estar registrades i comptabilitzades de manera adequada en el llibre de registre de l'IVA. Gratis, sense comissions ni condicions i sense paperassa. Sense comissions només per utilitzar la teva targeta una vegada al mes (treure diners, pagar les teves compres, etc.). Troba la teva oficina més pròxima
Crisi interna a ERC per decidir qui ha d'ocupar l'escó del partit judicial de Tarragona a la Diputació. Segons Pau Ricomà, portaveu a l'Ajuntament de Tarragona, la seva candidatura va ser avalada per l'executiva nacional del partit. L'alcalde de La Secuita, Eudald Roca, assegura que la que ell encapçala va ser recolzada per l'executiva regional i s'havia d'elevar a la nacional. Per tot plegat, Roca ha formalitzat un recurs contenciós electoral contra l'acord de la Junta Electoral de Zona de Tarragona que proclama diputat Pau Ricomà. Un document al qual Ricomà ha contestat amb un altre recurs. La Diputació de Tarragona, que preveu constituir-se el proper dilluns, dóna per bona la candidatura de Ricomà.El document que ha presentat Eudald Roca exposa que la candidatura de Pau Ricomà va rebre l'aval de setze regidors, mentre que la seva la van recolzar catorze. Un fet que "no quadra", diu, perquè el resultat de la suma seria de 30 regidors, mentre que el partit judicial de Tarragona en té 27. Roca també observa que hi ha quatre regidors que han avalat les dues candidatures, i fins i tot posa en dubte l'autenticitat de la signatura d'un d'ells, en el cas de l'aval de Ricomà. Així mateix, exposa que és "xocant" que un regidor que va de segon suplent a la candidatura de Roca avali la de Ricomà. Per això, Roca demana que s'anul·li la proclamació de diputat de Pau Ricomà. El portaveu a l'Ajuntament de Tarragona, Pau Ricomà, ha manifestat aquest dijous la seva "incredulitat i indignació" per com s'ha tractat la qüestió. Ell mateix ha explicat que la seva candidatura va ser aprovada per l'executiva nacional del partit, i ha definit la candidatura de Roca com una "contraproposta". Ricomà també s'ha defensat de les acusacions d'haver falsificat un dels seus avals i remarca que és "totalment fals". Així, els serveis jurídics del partit han preparat un recurs al recurs de Roca. "Em sento acompanyat i absolutament tranquil", ha assegurat Ricomà, que ha qualificat d'"inacceptable" el comportament de Roca. "Ha danyat la imatge del partit i l'honorabilitat d'algun company", ha sentenciat. Ara, els dos recursos han de seguir el seu curs jurídicament. A tot i això, la Diputació de Tarragona, que s'ha de constituir el proper dilluns dia 29 de juny, ha enviat una nota de premsa on detalla qui seran els diputats que prendran possessió. Un llistat en el qual apareix Pau Ricomà. Dues de les persones que van avalar les dues candidatures són Domingo Garcia i Daniel Rodríguez, tots dos regidors de l'Ajuntament de Constantí. En un comunicat, tant Garcia com Rodríguez han afirmat que van signar pels dos candidats perquè "tots dos es mereixien poder anar a la Diputació de Tarragona perquè estem convençuts que farien una feina molt positiva per a tota la província". "En cap cas teníem cap sospita que es presentarien les dues candidatures davant de la junta electoral, sinó que crèiem que l'escollida per l'executiva nacional seria l'única que es presentaria", han relatat. Així mateix, també han desmentit que hi hagués cap falsificació de signatures i, finalment, han lamentat els fets. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El ministre d' Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, debatrà dimarts que ve, 21 d'abril, amb els consellers del ram l'esborrany del Reial decret pel qual s'estableixen les característiques de les noves avaluacions finals de Primària, ESO i Batxillerat que, en el cas d'aquestes dues últimes, constaran d'un test de fins a 350 preguntes, que caldrà aprovar per obtenir el títol; i en el cas de Batxillerat substitueix l'actual Selectivitat. La Conferència Sectorial d'Educació també tindrà sobre la taula l'esborrany del Reial decret pel qual s'estableixen els llindars de renda i les quanties de les beques o ajudes del curs 2016. En aquest cas, el Ministeri d'Educació no planteja res nou respecte a l'any passat perquè, segons fonts d'aquest departament, amb aquest sistema "hi ha més becaris i el seu rendiment acadèmic és més gran". Respecte al text que regula les avaluacions, alguns responsables autonòmics en matèria d'Educació han indicat a Europa Press que prefereixen esperar a la reunió amb Wert per fer pública la seva posició sobre aquesta qüestió. Les avaluacions finals de quart d'ESO i segon de Batxillerat de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), constaran d'un examen tipus test de 350 preguntes com a màxim, que els alumnes hauran d'aprovar per obtenir el títol. Les preguntes seran en format d'elecció múltiple amb quatre alternatives i respostes semiconstruïdes; per avaluar l'expressió s'utilitzarà el format de resposta oberta. Tant l'avaluació final d'ESO com l'avaluació final de Batxillerat consten de tres parts: competències i estàndards d'aprenentatge avaluables associats a les quatre matèries generals del bloc de troncals (màxim 200 preguntes); competències i estàndards associats a les dues matèries d'opció del bloc de troncals elegides per l'alumne (màxim 100 preguntes); competències i estàndards associats a la matèria del bloc d'específiques elegida per l'alumne (màxim 50 preguntes). En la qualificació final d'ESO, el 70% serà la mitjana de les qualificacions obtingudes en les matèries cursades i el 30%, l'avaluació final. En Batxillerat, la ponderació és diferent: 40% la mitjana de les matèries cursades i 60% l'avaluació final, igual que en l'actual Selectivitat. Per presentar-se a l'avaluació d'ESO els alumnes podran fer-ho amb un màxim de dos suspensos, sempre que no siguin de Llengua Castellana i Literatura i Matemàtiques alhora. No obstant això, per fer la prova de Batxillerat s'hauran de tenir aprovades totes les assignatures. L'avaluació final de Primària es realitzarà el 2016; l'avaluació d'ESO el 2017, tot i que no tindrà efectes acadèmics i en aquest curs només hi haurà una convocatòria; la de Batxillerat, el 2017, constarà de dues convocatòries, es tindrà en compte només per a l'accés a la universitat i no per obtenir el títol de Batxiller. Els alumnes que no hagin superat l'avaluació per l'opció escollida o perquè volen apujar nota, podran repetir-la en convocatòries successives, tant d'ESO com de Batxillerat, amb sol·licitud prèvia, i es prendrà en consideració la nota més alta de les obtingudes. No caldrà que s'avaluï un altre cop l'alumnat que es presenti a segona o successives convocatòries de les matèries que ja hagi superat, si no és que vulgui apujar la seva qualificació final. Segons aquest document, per a la prova final de Primària el resultat de l'avaluació s'expressarà en nivells per a cada una de les competències d''insuficient', 'suficient', 'bé', 'notable' i 'excel·lent', mentre que per a ESO i Batxillerat la puntuació serà de zero a deu --aprovat a partir de cinc--. El resultat en Llengua Cooficial i Literatura es tindrà en compte en la mateixa proporció que el de Llengua Castellana i Literatura. Per obtenir el títol d'ESO seran avaluades totes les matèries generals cursades en el bloc d'assignatures troncals, llevat de Biologia i Geologia i Física i Química, de les quals l'alumne o alumna serà avaluat si les escull entre les matèries d'opció; dues matèries d'opció cursades en el bloc d'assignatures troncals, en quart curs; una matèria del bloc d'assignatures específiques cursada en qualsevol dels cursos, que no sigui Educació Física, Religió, o Valors Ètics. Per a la prova final de Batxillerat s'avaluaran totes les matèries generals cursades en el bloc d'assignatures troncals i en el supòsit de matèries que impliquin continuïtat, es tindrà en compte només la matèria cursada en segon curs; dues matèries d'opció cursades en el bloc d'assignatures troncals, en qualsevol dels cursos i les que impliquin continuïtat entre primer i segon només computaran com una matèria; una assignatura del bloc d'específiques cursada en qualsevol dels cursos que no sigui Educació Física ni Religió. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Federació Andorrana de Muntanyisme ha anunciat que cap corredor anirà al Campionat del Món de curses de muntanya que es disputa aquest cap de setmana a Escòcia. Aquest fet es deu a la bona posició a la Copa del Món dels germans Casal i de Ferran Teixidó. Per tant, per motius estratègics, la decisió és la de no participar. «Les matemàtiques són importants a hores d'ara de la temporada, i el fet que sols es tinguin en compte els cinc millors resultats fan possibles moltes combinacions», explicava la FAM en un comunicat. En aquest sentit, Marc i Òscar Casal ocupen el top cinc de les Skyrunner World Series i Ferran Teixidó és líder a la Copa del Món de curses verticals. Els dos corredors tenen opcions de pujar al podi i de fer història. Ara per ara, tots els esforços se centren en Limone on el 12 d'octubre se celebrarà la darrera cursa vertical i l'endemà, la darrera sky. Per altra banda, cal assenyalar que aquesta decisió també s'ha pres basant-se en què Òscar Casal ha arribat recentment de competir als Estats Units i que Marc Casal encara s'està recuperant de les lesions que arrossega després de la forta caiguda que va partir fa quasi dos mesos entrenant al Comapedrosa. Així mateix, Teixidó competirà la setmana vinent a Suïssa abans d'afrontar la darrera prova, per tant, també és comprensible la decisió. La vertical de Chando puntua un 50% més i s'adapta al perfil de Teixidó perquè té 2.000 metres de desnivell positiu i arriba a prop dels 3.000 metres. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
Imatge d'una fotografia a l'aplicació Foto: ICGC D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Una empresa taiwanesa presenta un androide que reconeix cada un dels membres de la família Barcelona.-Una de les estrelles de l'edició d'enguany del Mobile World Congress és l'aplicació de la robtica en diferents mbits, ja sigui per exemple en el control a distncia de maquinria d'una plataforma logística en operacions de crrega o descrrega, tal com ha presentat Acciona aquest dimarts, o fins i tot en androides que ajuden els infants de la casa a fer els deures. En una nova mostra de combinació de robtica i intelligncia artificial, l'empresa Taiwan excellence ha donat a conixer un dels seus androides, Kebbi, que és capa de reconixer la cara i la veu de cada un dels membres de la família i que pot rebre ordres, jugar i ballar, entre d'altres. D'altra banda, la multinacional espanyola també ha presentat el projecte pilot d'un 'dúmper' que funciona de manera autnoma. Així, la companyia taiwanesa ha desenvolupat uns androides intelligents per ajudar en les feines domstiques. Mentre que Kebbi est programat per jugar, ballar i ajudar a fer els deures, Robelf és un androide social que té diverses funcions a la llar, que van des de protegir la casa i reconixer estranys fins a informar de les notícies, fer trucades o explicar acudits. Taiwan excellence ha desenvolupat, també, un robot humanoide dissenyat per atendre clients i donar-los informació.D'una forma similar, l'empresa xinesa CloudMinds ha presentat dos robots, la Nicole i la Rachel, que poden servir begudes, cosir, ballar i interactuar amb les persones. De fet, la mateixa companyia, que est especialitzada en la investigació en intelligncia artificial, ha dissenyat també un androide pensat per omplir els dipsits dels vehicles de combustible.Un altre exemple de les mostres de robtica que es poden veure al MWC19 és la que ha desenvolupat Huawei amb l'empresa xinesa UBTECH, que han dissenyat un robot humanoide que es mou seguint els moviments de la m de qui el controla a través d'uns sensors en una cmera. Així, aquest robot pot fer diverses accions com, per exemple, jugar a futbol.Robtica aplicada a les indústriesEl projecte pilot 'Robots collaboratius i autnoms' per controlar la maquinria industrial a distncia funciona mitjanant la tecnologia 5G, que permet reduir la latncia en la transmissió de dades i l'intercanvi d'informació entre vehicles robotitzats. Acciona, Mobile World Capital i Orange han fet una demostració des del mateix MWC en qu un operari pilotava amb un 'joistick' els robots situats en un magatzem de la Zona Franca, a uns dos quilmetres de distncia.En un altre dels projectes, la multinacional espanyola ha donat a conixer el cas del primer 'dumper' de grans dimensions que funciona de forma autnoma destinat a la construcció de grans infraestructures i que Acciona ja ha provat al llarg del darrer any a Noblejas (Toledo), segons ha explicat la directora general de Tecnologia i Innovació d'Acciona, Arantza Ezpeleta. La directiva ha destacat que grcies al 5G es poden connectar un milió de dispositius en un quilmetre quadrat davant els milers actuals.El CEO de MWCapital, Carlos Grau, ha subratllat la importncia del desplegament del 5G en l'mbit industrial, i no només en l'oci i salut. Per Grau, eines com el 5G permeten "millorar la competitivitat del país" i ha negat que el "canvi de paradigma", amb l'entrada dels robots, destrueixi llocs de treball. "Amb automatitzacions com aquesta estem contribuint a generar un 30% de llocs de treball més", ha assegurat Grau, que ha afirmat que en aquests nous entorns es redueix "el risc de les persones en entorns professionals i en entorns industrials". Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
L'Advocacia de l'Estat ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que paralitzi l'activitat de les delegacions de la Generalitat a Alemanya (Berlín), el Regne Unit i Irlanda (Londres) i Suïssa (Ginebra), perquè considera que estan vulnerant la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals i actuen "amb una singular intensitat" per a un procés secessionista que ha estat declarat inconstitucional. Segons fonts del Ministeri d'Exteriors consultades per Europa Press, la petició es va presentar aquest dilluns, com a mesura cautelar en el marc del recurs contenciós administratiu interposat l'any 2018 contra el decret de la Generalitat que restablia aquestes tres delegacions i les dels Estats Units, França i Itàlia. Totes elles havien estat tancades el novembre del 2017 amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. La denúncia davant del TSJC apunta que el restabliment de les oficines exteriors de la Generalitat té una "finalitat inconstitucional com és la creació d'una estructura d'Estat, al servei d'un projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb greu perjudici, a més, per a la política exterior d'Espanya". Segons Exteriors, si bé l'activitat de les delegacions de la Generalitat a l'exterior s'està revelant, en el seu conjunt, nociva per als interessos de l'Estat, s'ha pogut constatar que la que duen a terme les delegacions a Berlín, Londres i Ginebra "respon amb singular intensitat als objectius del procés secessionista de Catalunya que ha estat declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional en reiterats pronunciaments". El Govern espanyol ja va avançar la setmana passada que l'Advocacia de l'Estat estava estudiant demanar mesures cautelars en relació amb les delegacions de la Generalitat per evitar activitats "perjudicials per als interessos de l'Estat". Va anunciar també que recorreria les últimes oficines que va crear la Conselleria d'Acció Exterior de la Generalitat, a l'Argentina, Tunísia i Mèxic. Pel que fa a les de Londres, Berlín i Ginebra, l'escrit presentat aquest dilluns davant del TSJC justifica les mesures cautelars en el fet que les delegacions "es troben en funcionament i amb la seva activitat contravenen de manera evident, entre d'altres, un títol competencial i exclusiu de l'Estat, com les relacions internacionals com a límit de l'acció exterior de les comunitats autònomes". Un portaveu d'Exteriors ha assegurat que el Ministeri lamenta haver de sol·licitar aquestes mesures, però que "no té cap altra opció" per preservar la competència exclusiva de l'Estat per "establir mesures que regulin i coordinin les activitats amb projecció externa de les comunitats autònomes". En qualsevol cas, subratlla que no es discuteix la legítima "acció exterior" de Catalunya, com de qualsevol altra comunitat autònoma, dins de l'àmbit de les seves competències, conforme a l'ordenament constitucional i estatutari. L'obertura de les oficines de la Generalitat al Regne Unit, Alemanya, Suïssa, França, els Estats Units i Itàlia es va anunciar el juny del 2018 i que la va recórrer al setembre Exteriors, perquè la Generalitat les va obrir sense demanar l'informe previ, preceptiu però no vinculant, que exigeix la Llei d'Acció Exterior. El Govern al·legava que era una reobertura d'oficines tancades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. No obstant això, el recurs es troba des de llavors al TSJC. Després va arribar un segon grup d'oficines, a Viena, Tallinn, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut, per a les quals la Generalitat sí que va demanar l'informe previ del Govern central. Al novembre, Exteriors va informar en contra d'obrir-les, en considerar que "el seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada" per la Generalitat, era "donar suport a finalitats manifestament contràries als principis i objectius de la política exterior d'Espanya". No obstant això, com que l'informe no és vinculant, la Generalitat va tirar endavant. Fa una setmana, la Generalitat va aprovar formalment la creació de tres oficines més, a l'Argentina, Mèxic i Tunísia. L'anunci va sorprendre el Govern central perquè, si bé el Govern havia demanat l'informe preceptiu per obrir-les, no va esperar a rebre la resposta per crear-les. Exteriors va emetre un informe desfavorable per a aquestes oficines, en considerar que l'obertura és "lesiva per als interessos de l'Estat", tenint en compte "l'objectiu declarat de l'actual Govern de la Generalitat d'emprar tots els mitjans al seu abast per a l'anomenada internacionalització del procés". A més, va anunciar que les tres oficines serien recorregudes. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La regidoria de Salut i Ciutadania de l'Ajuntament, a través del Mas Pintat, té a punt el programa 'Avis i nets compartint moments' del curs 2019/ 2020. Aquesta és la tercera edició de la programació, que s'iniciarà el dia 17 d'octubre, i que s'ha organitzat "amb la voluntat de continuar aquest projecte de família extensa, avis i nets, en el marc d'una activitat creativa i a la vegada lúdica", segonts fonts municipals. El projecte va néixer d'una de les peticions fetes pel Consell d'Infants 'Gent gran, gent activa', consister en fer activitats entre avis i nets, i durant dues edicions s'ha executat com un dels objectius de l'espai de suport a les famílies, Mas Pintat. La periodicitat de les propostes és menual. Són molt diverses i pretenen incloure activitats per a infants a partir de 4 anys. El que s'intenta és que els avis que participen en els casals municipals de la gent gran puguin ser els formadors d'aquestes trobades. Tallers diversos com collage, cuina, creativitat amb fang, de decoració de Nadal, de joc compartit, costura i un gran bingo familiar que tanca l'edició. La programació es fa un dijous al mes, des de les 5 a dos quarts de 7 de la tarda. Les inscripcions són gratuïtes i cal trucar al 977 010 057 per aportar les dades dels participants. Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
Jordi Savall, una de les principals figures de la interpretació, recuperació i divulgació de la música antiga, serà un dels grans reclams per a la nova temporada estable d'arts escèniques del Teatre La Massa de Vilassar de Dalt. El músic actuarà el 8 d'octubre amb el seu treball Les voix humaines, en què explora la relació entre la viola de gamba i la veu humana. Aquest serà un dels 11 espectacles de teatre, música i dansa d'una temporada de tardor-hivern que arrencarà el 30 de setembre i que clourà l'1 de gener del 2018. El tret de sortida de la programació serà pel teatre, a través de l'espectacle Paradise. Protagonitzat pels televisius Elisabet Casanovas, Adrian Grösser, Albert Baró, Artur Busquets i Albert Salazar, aquesta comèdia guanyadora del Singlot Festival 2016 i vista aquest hivern al Club Capitol de Barcelona explica tres històries de família, soledat i amor situades en un mateix espai, una habitació d'un prostíbul. La música també serà la protagonista del concert benèfic del 21 d'octubre. Els finalistes de l'última edició d' Oh happy day, Sound Six i Not Named, actuaran a La Massa en un concert contra el càncer. L'11 de novembre serà el torn de la Companyia Grappa Teatre, dirigida per Paco Mir, amb el seu espectacle Clochard. Clochard és la paraula francesa que defineix als rodamons que viuen als parcs urbans i que dormen sota dels ponts. És també el títol d'un muntatge que narra la història de les trobades entre dos personatges típics d'una gran ciutat, una descurada vagabunda i un meticulós executiu, enmig d'un espai tan neutral com un banc de qualsevol parc urbà. El teatre familiar tindrà com sempre un lloc destacat en la programació. Una nit amb el Mag Lari és el nom de l'espectacle que el mag català portarà a La Massa el 19 de novembre. El 3 de desembre serà la veterana companyia Chapertons qui s'instal·larà al teatre vilassarenc amb el seu espectacle Rodó 25 anys. I ja en plenes festes de Nadal, la companyia Marta Mas no faltarà a la seva cita amb Vilassar. Aquest cop amb el seu espectacle de dansa Amb ritme de Nadal. Tampoc faltarà la tradició dels Pastorets de Vilassar. El Ternal Teatre i el Casal Popular reinterpretaran aquesta obra amb dues funcions, el 26 i el 30 de desembre. La Temporada de Clàssica serà un dels eixos de la programació estable de La Massa. Per tancar el mes d'octubre, el Festival Mozart inaugurarà el cicle. Amb Patrícia de No (flauta) i Gerard Claret (concertino-director), l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat interpretarà algunes de les millors obres del compositor de Salzburg. El 26 de novembre seran la violinista Kalina Macuta i el director Josep Ferré els qui encapçalaran el concert Festival Txaikovski. La primera part de la temporada de La Massa acabarà l'1 de gener del 2018 amb el ja tradicional Concert de Cap d'Any. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
Els taxistes en vaga mobilitzats al llarg del Passeig de la Castellana de Madrid, on han arribat fins a a acampar aquesta nit, s'estan concentrant aquest dimarts enfront del Ministeri de Foment i esperen un missatge de "coherència" després de la reunió d'aquest Departament amb l'associació que representa als VTC (vehicles de lloguer amb conductor), com Cabify i Uber, segons han informat a Europa Press fonts d'Élite Taxi Madrid. Els taxistes estan en vaga indefinida des del cap de setmana passat i ahir a la nit van decidir mantenir-la en acabar sense acord la reunió amb Foment, per considerar "insuficients i escasses" les mesures plantejades pel Departament per limitar a empreses VTC. Posteriorment, en una nota de premsa emesa pel Ministeri es parlava de la transmissió de les competències en aquest àmbit a les Comunitats Autònomes que els taxistes reclamaven i "es reconeix" que existeix un desequilibri amb les llicències a empreses VTC, han indicat les mateixes fonts. Els taxistes han ocupat des d'ahir els carrils centrals del Passeig de la Castellana, on han acampat durant la nit i en la qual romanen oberts en alguns trams un carril lateral per tots dos sentits i el carril Bus-Taxi. Aquest matí, les associacions convocants han mantingut una assemblea per informar de l'últim comunicat de premsa emès per Foment i han decidit esperar per coordinar-se amb la resta de mobilitzacions de taxistes en altres punts del país i a la finalització de la reunió del Ministeri amb Unauto, de la qual esperen un missatge de "coherència" per part del Departament. Enfront de la seu ministerial també ha acudit el diputat de Podem Rafael Mayoral, que, en declaracions als mitjans de comunicació, ha agraït als taxistes "la lluita en defensa dels serveis públics enfront de multinacionals amb seu en paradís fiscal". "Aquí el que s'està decidint és si el transport urbà de viatgers el decideix la gent i ho decideixen les institucions públiques mitjançant preus regulats que garanteixen, com fa el taxi, que la gent pugui viatjar o es fa un paradís fiscal per un CEO i que es puguin produir abusos no solament contra els treballadors, sinó també contra els consumidors", ha postil·lat Mayoral, que ha recordat que al Mad Cool, el festival de música celebrat a la regió fa unes setmanes, va haver-hi carreres de VTC cobrades a 150 euros quan "no valien ni 30 euros". "Aquesta batalla que esteu duent a terme vosaltres és una batalla contra un model econòmic, 'la uberització de l'economia', que és també responsable de la pujada dels lloguers i la baixada dels salaris", ha postil·lat el diputat de la formació morada al Congrés, que s'ha dirigit els taxistes per dir-los que tenen "guanyat a pols la solidaritat del conjunt de la societat espanyola" perquè estan "defensant a tots", paguen impostos i garanteixen les escoles, hospitals i serveis socials. Finalment, ha sostingut que els taxistes han de defensar la proporció d'una llicència VTC per cada 30 taxis i ha dit que s'ha de "complir la llei". Per la seva banda, el secretari general de Podem Comunitat de Madrid, Ramón Espinar, ha assenyalat que a la Comunitat de Madrid hi ha 16.000 llicències de taxi, la qual cosa "significa" que "desenes de milers" de famílies viuen d'aquest sector. A més, ha explicat que els taxistes tenen una "raó molt poderosa" per mobilitzar-se com és la de "defensar el seu futur, les seves famílies i un model d'ocupació que no sigui el de les llicències VTC i treballar 12 hores diàries per 800 euros. Al seu judici, l'acord entre Foment i mobilitzats ha de basar-se en la "defensa del taxi com a servei públic" i que no hi hagi treballadors en el transport amb aquestes condicions laborals i puguin "tirar endavant en condicions de vida dignes". "El Transport fins ara a Espanya venia regulat com a servei públic i no com a monopoli privat al servei d'empreses que paguen 800 euros al mes i declaren en paradisos fiscals", ha afegit. En ser preguntat per la delegació de les competències a CA i Ajuntaments en aquest àmbit, ha manifestat que les competències són "clares" i que a Barcelona han contribuït a "resoldre el conflicte" perquè tant la ciutat com la província tenen les competències. No obstant això, a la Comunitat de Madrid, ha postil·lat, és el Govern regional el que "ha de prendre la iniciativa i resoldre" aquesta qüestió, mentre que Foment ha de donar "passos encaminats a la resolució del conflicte", que és "molest" per a la ciutadania, té parada la regió i és "crucial" per a les famílies dels taxistes. Les col·lectius en vaga decidiran si desconvocar les mobilitzacions a la Castellana sobre la base de la reunió d'Unauto amb Foment i del que ocorri a Barcelona, on va començar la vaga. De moment, l'assemblea d'aquests col·lectius ha decidit que mantindran els aturs a la Castellana fins demà a l'espera de la reunió d'aquest dimecres entre la Comunitat de Madrid i el Ministeri de Foment, ha explicat el portaveu de les aturades a la capital, Saúl Crespo Pou. Els taxistes concentrats consultats per Europa Press han explicat que en ser autònoms estan perdent diners per cada dia de vaga, una xifra que oscil·la entre els 60 i els 150 euros diaris. Entre els treballadors també es trobaven taxis procedents de Portugal que han decidit venir a Madrid perquè en aquest país existeix el mateix problema amb les llicències VTC, encara que no està establerta cap proporció entre llicències. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Entrevista amb el director editorial del Grup 62, dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt' Fèlix Riera, en nom de tots els segells del Grup 62, explica que se sent molt implicat en Frankfurt 2007. Té una bona relació amb l'Institut Ramon Llull, amb qui el Grup 62 farà un acte sobre Mercè Rodoreda: l'editorial presentarà el projecte 'Mercè Rodoreda avui', i l'organisme presentarà l'Any Rodoreda, perquè l'any vinent se celebrarà el centenari del naixement de l'escriptora. Fèlix Riera és director editorial del Grup 62, constituït l'estiu de l'any passat, després de l'acord a què varen arribar el Grup Planeta, Enciclopèdia Catalana i la Caixa. Grup 62 és el primer gran grup editorial català, i Riera té la responsabilitat de coordinar una vintena de segells, entre els quals hi ha els més importants en llengua catalana: Edicions 62, Proa, Columna i Empúries. També formen part del grup les editorials Selecta, Destino i Planeta en català, Pòrtic, Mina, Timun Mas, Salsa Books, Sagarmata i el segell de butxaca que és a punt de treure els primers vint llibres, LaButxaca. Fèlix Riera diu que el catàleg del Grup 62 compta aproximadament uns 7.500 títols amb disponibilitat de drets. Grup 62 té previst de publicar enguany uns 500 títols, aproximadament. La llista d'autors catalans actuals que publiquen en aquests segells és llarga. —Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt? Aquest serà el meu primer any a Frankfurt. Anteriorment, per al projecte editorial que dirigia, aquesta fira no era una prioritat, perquè editàvem sobretot llibres d'actualitat que són difícils de col·locar al mercat internacional. —Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà? Per l'una banda, l'eix comercial: formalitzar acords sobre llibres interessants per a adquirir, però sobretot oferir els llibres dels nostres autors que són interessants per al mercat internacional. Per l'altra, l'eix cultural: presentarem el projecte 'Mercè Rodoreda avui', que té per finalitat de difondre, promoure i fer conèixer l'obra literària de Mercè Rodoreda, una presentació que farem conjuntament amb l'Institut Ramon Llull. També en l'àmbit comercial, a més de potenciar els nostres principals autors (Baltasar Porcel, Carme Riera, Valentí Puig, Miquel de Palol, Josep Piera...), farem una acció particular sobre els nous autors catalans, a fi que alguna editorial europea s'hi interessi. Perquè tenim una bona generació d'escriptors joves que connecta amb els lectors. És un compromís amb els nous talents literaris. I hem encarregat el disseny del nostre estand a l'Ignasi Abellí, que farà un treball sobre el món del llibre. D'aquesta manera, a més d'un missatge comercial, reforçarem el fet que el nostre projecte també és cultural. —Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana és la convidada d'honor? Canviarà tant que a la inauguració i al tancament de la fira, el nostre grup hi tindrà una presència. I en moltes de les conferències que es faran, hi participaran autors dels nostres segells i serem allà per dar-los suport. —Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Però em sento molt integrat en tot el projecte, sobretot per l'acte que farem amb el Llull sobre Mercè Rodoreda, que coincidirà amb la presentació de l'Any Rodoreda, en ocasió del centenari del seu naixement. —Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt? Frankfurt és un bon aparador per a fer conèixer el nou Grup 62. Un altre objectiu és generar negoci amb la venda de drets. —Quins autors ha aconseguit que es traduïssin? Negociem obres d'Isabel-Clara Simó, Valentí Puig, Jaume Cabré... Dic aquests tres perquè són els que tinc sobre la taula ara, però n'hi ha més. —El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada? L'èxit de Frankfurt té dues direccions: el mercat internacional, però també el nostre propi mercat, que és Catalunya. Si aconseguim que durant la fira de Frankfurt el nostre país quedi impregnat dels nostres autors i que la gent d'aquí s'adoni de la gran literatura que tenim, els efectes seran molt positius per a la indústria editorial i per a la literatura. Frankfurt és una fita no sols de Catalunya enfora, sinó sobretot de Catalunya endins. Perquè l'efecte Frankfurt durarà un quant temps i després es reduirà molt internacionalment, però a dins no s'ha de reduir. Les oportunitats s'han de cercar tant a fora com a dintre. —On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment? L'èxit és el fet que anem a Frankfurt per parlar de cultura catalana. I el fracàs seria que acabéssim parlant de coses estranyes a la raó per la qual hem estat convidats. Jo sóc dels qui creuen que Frankfurt és una gran oportunitat per als editors. Ara, com a cultura convidada, l'oportunitat ha de ser per als nostres clàssics, els que ja no són entre nosaltres. És una gran oportunitat per a figures literàries com Mercè Rodoreda, Ramon Llull, Josep Pla, Jacint Verdaguer, Blai Bonet... Hem de fer conèixer el nostre patrimoni literari i cultural. —És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007? Si fem bé les coses, crec que sí, que hi haurà un abans i un després. Em penso que es fa prou bé perquè s'obri un cicle positiu per a la cultura i la literatura catalanes. Però no sóc dels qui creuen que Frankfurt sigui un punt final, ni la culminació de la promoció dels nostres anhels. Hi ha vida després de Frankfurt, i l'administració també n'ha de ser conscient. I hi ha bons precedents: els actes de la cultura catalana a Nova York van ser molt importants, tant per la influència que van tenir allà com, sobretot, per l'efecte que van tenir aquí. —Que s'hagi triat la literatura/cultura catalana de convidada d'honor ja és, de si, un reconeixement? Frankfurt és important perquè internacionalment hi haurà un coneixement de la cultura catalana que en molts àmbits no hi havia. Però el reconeixement europeu ve d'abans. —Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana? Fer molt bé això que ens disposem a fer, això que es prepara. Crec que serà tan important l'acte d'inauguració com l'acte de cloenda, en què passarem el relleu a Turquia. —Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual? Els autors fonamentals, sense els quals és difícil d'entendre la literatura catalana. Baltasar Porcel, Quim Monzó i Pere Gimferrer haurien de tenir-hi una presència molt important. I autors com Carme Riera, Jaume Cabré, Julià de Jòdar, Miquel de Palol, Jordi Coca, entre molts més, són grans exponents de la qualitat de la nostra literatura. —Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi? S'ha de respectar aquesta decisió i no s'ha d'entrar en polèmica sobre el perquè no hi van, si no és que aquests escriptors vulguin obrir un debat a partir d'aquesta presa de posició. I si és així, també em sembla bé que ho facin. —A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense? Amb els polítics m'hi trobo còmode. És un error negativitzar la figura dels polítics, perquè són qui ens representa. I és important i significatiu que el president de la Generalitat hi sigui, i també els representants dels partits de l'oposició. És bo que la política sigui a prop de la cultura. —Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany? Com tota fita, hi haurà un dia que tocarà anar-hi. I espero que surti molt bé per a les editorials, els escriptors i la nostra cultura. I hem de pensar que després de Frankfurt hi ha noves fites importants a assolir. S'han d'aprofitar els fruits de Frankfurt i intentar que no desapareguin ràpidament, que perdurin en el temps. un compromís amb el periodisme i amb el país
El Girona arriba als últims dies de l'estada a Manchester sense haver integrat a mitja feina cap fitxatge, cosa que havia passat en pretemporades anteriors. El club, després d'una primera fase amb mitja dotzena d'incorporacions, continua tenint necessitats a la plantilla, començant per un pivot al centre del camp, operació per la qual està treballant l'àrea esportiva. Hi ha d'haver més moviments, però no només d'entrada. El Girona assumeix que, després de les vendes de Portu a la Real Sociedad –a canvi de 10 milions d'euros– i de Pere Pons a l'Alavés –dos milions més, el preu també de la clàusula de rescissió–, li convé fer alguna altra venda. Un altre traspàs ajudaria a maniobrar amb el límit salarial, condicionat per la voluntat de mantenir el bloc de les últimes temporades. Tot i que hi ha hagut rebaixes de sous amb el descens, la plantilla és cara pel que representa el pas enrere a segona A. I una altra venda seria benvinguda per tenir marge. Són diversos els futbolistes que es mantenen a la plantilla però amb interrogant. Hi ha Cristhian Stuani i Yassine Bounou, que s'han d'integrar la setmana que ve al grup un cop acabades les vacances, però també jugadors que treballen des del primer dia amb el grup, com Borja García i Àlex Granell. Cadascun amb els seus matisos i condicionants. La clàusula de Granell (un milió d'euros) no té res a veure, per exemple, amb la de Borja (set). De tots els jugadors susceptibles de fer les maletes, un dels que tenen un perfil més llaminer és Pedro Porro. L'extremeny va fer eclosió la temporada passada a primera divisió, tot just en el seu primer any d'amateur, i té molt de mercat. No només de la lliga espanyola –el València fa temps que li va al darrere i el Sevilla també s'hi ha fixat–, sinó també de competicions potents i amb recursos com la Premier League, amb equips capaços d'assumir traspassos milionaris. Per edat, projecció, capacitat d'atracció i diners que pot fer el Girona, Porro encapçala la llista d'aspirants a deixar Montilivi amb una operació interessant per a totes les parts. Un dels casos oberts i pendents de resoldre és el de Seydou Doumbia, que s'ha perdut l'estada pendent de trobar una sortida. L'ivorià, amb dues temporades més de contracte, té sobre la taula ofertes que, teòricament, li podrien millorar el que hauria de percebre a Montilivi. Amb aquest context, el club gironí confia arribar a una entesa, ja sigui mitjançant un traspàs o directament donant-li la carta de llibertat. En qualsevol cas, la intenció del Girona, si se'n surt, és estalviar-se el salari del jugador els dos pròxims cursos. Doumbia, tot i la pèssima temporada, manté mercat en lligues menys competitives però sous generosos. El Girona no ha rebut encara cap cessió per part del Manchester City. El descens dificulta la troballa de jugadors susceptibles d'arribar a Montilivi. D'entrada, no ser a la màxima categoria fa perdre l'atractiu per a futbolistes que molt probablement haurien arribat jugant a primera, i que també interessaven a l'àrea esportiva a segona A. És el cas de Yangel Herrrera (foto), cedit al Granada, que s'hauria adaptat molt bé a la posició de pivot que el Girona necessita reforçar. L'altre condicionant és l'exigència de ser molt competitiu i a la part alta, cosa que genera dubtes sobre la conveniència de dur jugadors molt tendres. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Bages-Berguedà compleix 20 anys i aquest diari publicava, el 22 de novembre passat, un extens reportatge sobre el treball d'aquestes dues dècades. Perquè un dels aspectes que evidenciava el reportatge és que en aquest temps els canvis en els recursos, els mètodes i els enfocaments han estat notables, sobretot perquè han variat els paradigmes familiars i s'han fet més complexos a l'hora d'atendre aquests infants en situació de risc d'exclusió social. Xavier Montes, tècnic del servei, apuntava unes quantes afirmacions interessants al respecte. Parlava, per exemple, de la pèrdua progressiva de la família extensa, aquella que pot proporcionar una xarxa de suport quan l'eix central (mares i/o pares) falla o es debilita. També del fenomen de la immigració, que en les etapes de reagrupament ha comportat el retrobament de pares i mares amb fills dels quals han estat separats molt temps, i que en molts casos reincorporen al nucli en la difícil etapa de l'adolescència. I encara, Montes parlava de la «gairebé divinització de la infància», amb famílies amb menys fills, «més consentits, amb menys límits i més sobreprotegits, que a l'adolescència no hi ha qui els pari». Reflexions per prendre'n nota com a pares, i per evidenciar els obstacles d'uns serveis que en el dia a dia passen imperceptibles.
Tràmit de canvi disponibilitat per al 2n trimestre Tota la informació sobre interinitats El curs 2016-17 s'inicià un nou procediment, una nova manera d'inidicar si vols fer feina o no, però sense conseqüències a la llista. Amb aquest nou tràmit pots fer saber a la Conselleria que durant un temps no vols optar a cap plaça sense perdre el teu lloc a la llista d'interinitats. Podràs estar a la llista d'interins com a disponible o com a no disponible. Amb la situació de no disponible no cal ja fer renúncies justificades: la Conselleria no podrà oferir-te cap plaça i ja no hauras d'estar pendent de tenir un motiu de renúncia jusitificada per no perdre el nostre lloc. Els únics motius de renúncia justificada que sobreviuen són els relacionats amb la maternitat o amb les baixes. Qualsevol altra situació que es pugui contemplar (estudis, feina a la concertada, cooperació a l'estranger...) t'obliga a posar-te en situació de no disponible, si no vols ser exclòs de la llista d'interins diurant dos cursos després de no acceptar una plaça o no respondre en 24h els correus que t'enviï la Conselleria per oferir-te una plaça. En alguns casos, pot resultar molt pràctic, però en d'altres, no. Aquest situació es de o tot o res: no distingeix entre places que durin un mes o places per quasi tot el curs, entre mitges jornades o senceres. Per exemple, no és gens bo per aquelles persones que voldrien fer una mitja jornada però no una sencera, o en el cas de les persones que vulguin renunciar a una altra feina que tenen si els ofereixen una plaça d'un mínim de temps, però, en canvi, de cap manera ho farien si els oferiexen només un mes de feina a la Conselleria. Per això, com que hi ha situacions molt delicades, aquí tens els dubtes freqüents que hem pensat que t'ajudarien a resoldre gran part dels dubtes que se't puguin plantejar. Si tot i així et queden dubtes, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres a través de: Què vol dir que estic disponible? Vol dir que pots participar del tràmit d'adjudicació de substitucions (que s'inicia el primer cap de setmana de setembre, cada cap de setmana, de divendres a dilluns) i que ens poden telefonar o enviar un correu electrònic per oferir-nos alguna substitució o vacant sobrevinguda. Vol dir que no volem participar de cap tràmit d'adjudicació de substitucions, ni ens poden telefonar ni enviar-nos un correu per oferir-nos cap plaça. Per fer-ho has de particiar del tràmit de canvi de disponibilitat. Ho pots fer en qualsevol moment i és automàtic (llegeix més avall per ampliar la informació). Ho pots fer com a tard 10 dies hàbils abans d'acabar el trimestre escolar (llegeix més avall per ampliar la informació) Necessit res més per fer el tràmit? Si tens usuari i contrasenya usuari i contrasenya no necessitaràs res més. En aquest cas s'ha de fer anònimament.El tràmit et demanarà el DNI i el codi de seguretat. Què puc fer si faig el tràmit anònimament i no tenc el codi de seguretat? En aquest cas, el mateix tràmit, a la pantalla on et demana el codi, et donarà l'opció d'obtenir-lo. Què és el número de preregistre. El número de preregistre és el codi que vàres obtenir en el tràmit de petició de funcions que vàres fer el tercer trimestre del curs passat. Cas que no el tenguis, el mateix tràmit et donarà l'opció de recuperarlo. Et demanarà les següents dades: Quan les hagis introduit, la Conselleria t'enviarà un correu electrònic al correu electrònic que vares introduir en el tràmit telemàtic de petició de funcions. Si ja tens adjudicada una plaça no has de fer aquest tràmit. De fet, si ho intentes, et dirà que no el pots fer. He fet el tràmit d'adjudicació de places del juliol, no m'han adjudicat cap plaça i vull optar a substitucions. Si has fet el tràmit i no has obtingut plaça, estàs en situació de disponible. Per tant, no fa falta fagis res més que esperar al primer tràmit d'adjudicació de substitucions. Només has de fer el tràmit de canvi de disponibilitat si vols posar-te en situació de no disponible. He fet el tràmit d'adjudicació de places del juliol, no m'han adjudicat cap plaça i no vull optar a substitucions. Si no vols fer feina, has de fer el tràmit de canvi de dispoinibilitat i situar-te com a no disponible. No he fet el tràmit d'adjudicació de places del juliol i vull optar a substitucions. Si no has fet el tràmit del juliol, estàs en situació de no disponible. Si vols optar a substitucions, has de fer el tràmit de canvi de disponibilitat i situar-te com a disponible, però el canvi només tendrà efectes a partir del segon trimestre (veure més avall). No he fet el tràmit d'adjudicació de places del juliol i no vull optar a substitucions. Si no vols optar a substitucions, no fa falta facis res més. En qualsevol moment pots indicar que vols estar no disponible i, immediatament, ja no podràs participar de cap tràmit ni la Conselleria no podrà oferir-te cap plaça per cap mitjà. Almenys fins indiquis el contrari. Puc posar-me com a no disponible quan m'hagin telefonat o enviat un correu per oferir-me una plaça? Si vols passat a estar com a no disponibles, has de fer el tràmit abans que la Conselleria no t'ofereixi res per telèfon o per correu electrònic. En el moment que es posin en contacte amb tu per qualsevol d'aquests mitjans, ja no et podràs situar com a no disponible: si no acceptes la plaça, es considerarà renúncia injustificada i seràs exclòs/a per dos cursos escolars. Passarà el mateix si participes del tràmit del cap de setmana i se t'adjudica una plaça qualsevol: no hi podràs renunciar i, si no l'acceptes, seràs exclòs/a per dos cursos escolars. Només en el cas d'estar en situació de maternitat o tenir una baixa podràs fer una renúncia justificada. Sí que et pots posar com a disponible en qualsevol moment, però la teva situació no canviarà fins el trimestre següent. La data límit per indicar que vols estar com a disponible, per a què es tengui en compte pel trimestre següent, és de fins a deu dies hàbils abans del final de cada trimestre escolar. Si et passas d'aquest límit, ja no es tendrà en compte fins un trimestre més tard. Com ja t'hem dit, el canvi a no disponible és immediat. Podràs indicar que vols estar disponible, però no es tendrà en compte fins el trimestre següent. Per tant, ves ben alerta a l'hora de fer aquest canvi. Quan acaba la situació de "no disponibilitat"? A partir de l'estiu tothom passa a estar disponible. En aquest cas, tot d'una tornaràs a estar no disponible. Si estic disponible podré renunciar a les places que m'ofereixin o que m'adjudiquin telemàticament? Com ja t'hem dit, només si estàs en situació de maternitat o de baixa. Si no és el cas i no acceptes la plaça o no et poses en contacte amb la Conselleria després quie et telefonin o t'enviïn un correu electrònic, seràs exclòs/a per dos cursos escolars. Com ja t'hem dit, si no vols fer feina perquè tens lloc a una escola concertada, t'has de situar com a no disponible si no vols que t'excloguin per dos cursos escolars. O vull formar part d'un projev¡cte de cooperació? Si m'exclouen per dos anys, quan em torni a incorporar a les llistes, hi entraré amb puntuació 0? O recuperaré la meva situació d'abans de ser exclòs/a? D'acord amb la normativa actual, quan tornis a la llista recuperaràs la puntuació que tenies en el moment de ser exclòs/a. Si m'oblid de fer el tràmit telemàtic dels caps de setmana, passaré a estar com a no disponible? El tràmit d'adjudicació de substitucions del cap de setmana és del tot voluntari i no té cap efecte damunt la teva disponibilitat a la llista. Funcionaris en pràctiques 2019-20 Funcionaris en pràctiques 2018-19 ©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears. Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d'Espanya, número 49.
Des del sector destaquen que l'impacte és "molt important" ja que per Setmana Santa és "un període on es viatja força" Fulletons de viatges en una agència. / ANA Arxiu Les agències de viatges estan patint una allau d' anul·lacions per a les sortides més properes, és a dir, les que s'han d'efectuar entre els mesos de març i abril, la qual cosa inclou també Setmana Santa. Des de l'Associació d'agències de viatges d'Andorra la vicepresidenta, Maica Terrones, ha manifestat que tot s'ha precipitat en la darrera setmana tenint en compte que moltes destinacions ja han vetat l'arribada de persones procedents d'Espanya, que és des d'on operen un important gruix dels vols que ofereixen les agències. Pel que fa als receptius, l'impacte s'està registrant en l' arribada de grups de gent gran o de punts com Alemanya i Anglaterra. Tot i que no s'ha calculat exactament l'impacte econòmic de totes aquestes anul·lacions, ja que tal com comenta Terrones, cal tenir en compte que pot ser "molt important" perquè per Setmana Santa és "un període on es viatja força". Hi ha algunes destinacions, com per exemple les del Carib, que encara no estan afectades, però des de les agències manifesten que van al "dia a dia" ja que l' evolució del virus fa que els protocols que estableixen els països canviïn en hores. De fet, Terrones destaca que els Estats Units hagi "vetat" precisament l'arribada de persones procedents d'Europa. D'aquesta manera s'afegeix a d'altres països com Israel que ja havia decretat aquesta prohibició. Des de les agències estan intentant negociar amb els proveïdors canvis de dates o el retorn dels diners per als viatges d'aquestes mesos de març i abril. Pel que fa a l'estiu, Terrones manifesta que estan trobant "molta col·laboració" dels receptors i que s'està podent negociar aquests viatges sense risc en cas d'anul·lació, la qual cosa dona "tranquil·litat" en les reserves. L'altra cara de la moneda la trobem en les assegurances de vida. Professionals del sector han explicat que d'ençà que va esclatar el pànic pel brot de l'epidèmia, les contractacions s'han disparat en més d'un 70%. Asseguren que la gent té por, i en certa manera ho volen tenir tot ben lligat "pel que pugui passar". D'altra banda, s'ha vist incrementat el preu de les pòlisses i aquelles que directament són refusades, "això passa sobretot en les persones de risc, amb problemes pulmonars i de respiració". Pel que fa a les persones sense risc, "el que abans valia 45 euros mensuals, ara fàcilment arriba al 75 euros". Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La junta directiva de Reagrupament, reunida aquest dissabte a Vic (Osona), ha decidit no tirar de moment la tovallola. La direcció ha aprovat "donar continuïtat, de forma unànime, a aquest projecte polític, basat en l'assoliment de l'Estat, la regeneració democràtica i la recuperació dels valors del treball i l'excel·lència", segons un comunicat. També ha optat per convocar una nova assemblea la primavera de l'any vinent -previsiblement el febrer- per sotmetre a votació "la pròpia junta directiva i una ponència política renovada" a més de "reforçar tant l'estructura organitzativa i sectorial com la comunicació interna i externa de l'associació". Tampoc descarten donar suport "atenent els nostres principis i objectius" a aquells que "creguin convenient de presentar-se com a opció a les eleccions municipals de 2011". El comunicat aprofita per agrair finalment "la feina, la il·lusió i l'empenta de tots els associats i associades durant el període electoral" i "a tots els votants la confiança que han dipositat en el nostre projecte polític". Reagrupament es va veure superat no només per Solidaritat, que ha assolit quatre escons, sinó que a Girona -on es presentava l'exconseller- va ser superat pel candidat de la formació de Laporta, Toni Strubell, que anteriorment era el quart a la llista de Reagrupament. Veig molta gent amb ganes de faltar e insultar. Crec que es de mal català i mala persona, menystenir als altres. Segons lo Parte d'avui diu que hi ha una indisposicio greu per part dels integrans de Reagrupament degut, segons el Dr., a una sobredosi de CARRETERINA, no s'han tingut en compte els efectes secundaris de l'esmentada potinga, i la CARRETERINA produeix CAGARRINA, oi Doc.? 1.300.000 catalans i catalanas, han votat el qui fa poc temps es va vendrè catalunya a canvi de ser president. Tot el que ens vingui a sobre, es i sera responsabilitat d ́aquets votans. De la seva dualitat i del seu miserable orgull. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Els refugiats que continuen atrapats a Sèrbia, Macedònia, Bulgària i Hongria pel tancament de la 'ruta dels Balcans' el març continuen sent víctimes de violència, en ocasions comesa per actors estatals, ha alertat Metges Sense Fronteres (MSF). En aquest sentit, l'ONG ha negat que la "dramàtica situació humanitària" s'hagi resolt amb el tancament de fronteres, com han intentat fer veure alguns dirigents política, perquè milers de persones segueixen "varades" a Sèrbia, Macedònia i Bulgària o "encallades" a zones de trànsit a les fronteres sèrbia, hongaresa o macedònia. El coordinador general de MSF a Sèrbia, Simon Burroughs, ha advertit en un comunicat que les polítiques de la UE han contingut el flux de refugiats a costa que "milers de persones han quedat abandonades a la seva sort i sense visibilitat, molt més exposades a la violència, la misèria i la desesperació". En aquest sentit, ha lamentat que els governs de tot el continent no hagin sabut respondre a les necessitats de milers de persones i, a més, promoguin polítiques "amb conseqüències nefastes" per al benestar de persones que "ja són vulnerables". Burroughs ha reclamat "alternatives segures i legals" per als qui busquen protecció. MSF ha posat com a exemple d'una situació preocupant la situació a Sèrbia. "Des del tancament de fronteres, hem notat un fort increment en el nombre de pacients que presenten senyals d'haver patit abusos, així com traumatismes físics producte de la violència exercida contra ells", ha apuntat Burroughs, que ha assenyalat a les autoritats d'Hongria com a responsables. "Han de revisar-se les polítiques restrictives a la frontera entre Sèrbia i Hongria, així com les condicions de vida que estan oferint a les persones en trànsit", ha afegit. Desenes de famílies s'enfronten al dilema de patir unes condicions deplorables o quedar més exposats a violència i abusos en rutes dominades ara per les xarxes de tràfic de persones. Burroughs ha condemnat "sense pal·liatius" l'ús de la força "excessiva" i ha instat les autoritats hongareses a prendre les mesures necessàries per acabar amb unes polèmiques pràctiques que s'han aguditzat aquest mes, amb la posada en pràctica de controls migratoris més estrictes que inclouen, per exemple, 'devolucions en calent' en un radi de vuit quilòmetres de la frontera sèrbia. "Se'ls està tractant d'una manera cada vegada més semblant a la que es dóna als criminals", ha assenyalat el responsable de MSF. Des de l'1 d'abril fins al 30 de juny, els equips de MSF van fer 510 consultes de salut mental, 188 de les quals es van fer a supervivents d'esdeveniments traumàtics com maltractaments i tortures, empresonaments, segrestos i violència sexual perpetrats per contrabandistes, la Policia o persones de la mateixa comunitat, segons la nota de l'organització. La proporció de consultes que han atès els equips de l'ONG en relació amb tals traumes ha augmentat més del doble des del març, fins al punt de suposar ja 1 de cada 10 casos vistos entre l'abril i el juny. El 65% d'aquests pacients denuncien traumatismes físics per part de persones uniformades a territori hongarès i el 35% atribueix els abusos a lladres, contrabandistes o altres refugiats. Aquestes restriccions també han creat una situació especialment preocupant a les zones de trànsit de la frontera entre Sèrbia i Hongria, on MSF porta a terme diverses clíniques mòbils que permeten prestar atenció mèdica, suport psicològic i serveis bàsics de sanejament. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Contra les retallades, per uns serveis públics i de qualitat Plaça Miquel Badia (davant de l'Estació). I com a acte previ, el dijous 5 de maig a les 19 h. concentració davant l'Ajuntament de Mataró. Contra la privatització dels serveis públics, contra els desnonaments, contra la precarietat, contra els tancaments d'empresa. Per la defensa dels serveis públics, pels drets socials amb independència d'origen, d'edat o de sexe. Convoca: Plataforma Unitària pel Repartiment del Treball i la Riquesa
Podem Andorra confia que en les eleccions comunals del proper 15 de desembre el PS guanyi a la capital i Escaldes-Engordany. «Interessa que hi hagi un canvi radical sobretot a aquestes dues parròquies, ja que són les que aglutinen més població», va indicar el president de la formació, Joan Seguí, en declaracions a aquest rotatiu després que el passat dissabte Podem Andorra sol·licités a través del seu compte de Facebook el vot per als socialdemòcrates a les comunals. «El PS és l'opció més propera a nosaltres i després de mantenir-hi dues o tres reunions hem vist que hi ha bona sintonia», va justificar Seguí. De fet, Podem Andorra ha optat per mantenir la mateixa estratègia que a les eleccions generals perquè, en paraules del president de la formació, «era l'opció més òptima, ja que presentar-nos en solitari implica aconseguir un mínim de vots i dedicar un esforç molt important a la campanya». Així doncs, no van arribar a plantejar-se la possibilitat de presentar candidatura a cap parròquia, però en aquesta ocasió, més enllà de donar suport al PS, la formació té previst col·laborar en la campanya electoral. «Hi ha un grup de gent que està coordinant una sèrie d'accions», va indicar Seguí sense voler avançar-ne cap detall. El president de Podem Andorra va criticar que en aquests comicis hi hagi «molts partits de dretes amb un gran interès pel capital i per entrar a les institucions». Per això, el partit ha decidit demanar el vot per al PS i confia que sobretot guanyi a la capital i Escaldes-Engordany perquè sinó «perilla la privatització de molts serveis que ja té el poble». «L'any passat va ser l'alberg de la Comella i després pot venir el Centre de Congressos», va exemplificar Seguí. Tot i així, la formació té «ganes d'un canvi d'orientació política» a totes les parròquies. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall El síndic, Rafael Ribó, valora positivament la decisió del Departament d'Interior de la Generalitat d'identificar, també a les armilles protectores, els agents policials mitjançant una identificació alfanumèrica. El Síndic de Greuges, tot i estar a l'espera de rebre els detalls de la decisió per valorar-los adequadament, considera que aquest acord dóna una resposta satisfactòria als suggeriments que la institució ha formulat al Departament d'Interior en diverses ocasions des del 2008. Arran dels incidents de la plaça de Catalunya ocorreguts el 27 de maig del 2011, el Síndic va instar el Departament d'Interior a resoldre amb diligència l'estudi que el cos de Mossos d'Esquadra s'havia compromès a fer davant el Síndic de Greuges per resoldre la manca d'identificació dels agents de la BRIMO i l'ARRO. La decisió que han anunciat avui el conseller d'Interior i el director general de la Policia és un pas favorable envers els drets dels ciutadans. El Síndic considera que aquesta decisió s'hauria de fer extensible als altres cossos policials que encara no han adoptat la identificació visible a les armilles protectores, com és el cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona o els cossos i les forces de seguretat de l'Estat.
Les dades de sinistralitat laboral del primer trimestre de l'any mantenen la tendència a l'alça. Tal i com recull l'informe elaborat per l' Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de sinistres registrats supera els del trimestre anterior i, també, els interanuals. La dada més preocupant és que l'índex d'incidència del Maresme, que mesura el nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social, és força superior al provincial i al català. El primer trimestre de l'any 961 treballadores i treballadors van haver d'agafar baixa laboral després d'haver patit un accident a la feina. Aquesta xifra representa un increment del 7,49% respecte al trimestre anterior i d'un 6,07% en comparació al mateix període de 2017. L'anàlisi detallada de les dades indica una elevada masculinització dels sinistres donat que en un 66,49% han afectat homes. Pel que fa al grau de gravetat, el 99,48% van ser de pronòstic lleu i només es van comptabilitzant 5 de greus, 3 d'ells a la construcció i els altres 2 a la agricultura. Aquests dos sectors econòmics són justament els que presenten un Índex d'incidència de sinistralitat més elevat. En el cas de l'agricultura s'enfila als 14.606,74 per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social i en el de l'agricultura se sitúa en 2.890,71 per cada 100.000 afiliacions. La indústria ocupa el tercer lloc amb un Índex de 1.100,71 i els Serveis tanquen la llista amb 775,07. L'Índex comarcal és del 968,10, molt per sobre del 825,45 provincial o del 865,83 català. El Maresme manté un Índex d'incidència de sinistralitat laboral molt superior en tots els sectors econòmics, a excepció de la índústria. Podeu ampliar aquesta informació en el següent informe:
[Contra la barbàrie canfelipútrida] No empestis més la presidència. A això ens ha portat el teu llepar el cul dels ecspanyols. Fora tots els anticatalans de la Generalitat. Esquerra, abandona els feixistes. Tots els partits catalans no sucursalistes, és a dir, no tacats del feixisme ecspanyol, car ecspanya és [...] Aquesta nova humiliació no pot restar impunida. L'estat feixista, racista, terrorista, dels castelladres ens l'ha tornada a fotre. Aquesta vegada serà la darrera. El Gallina, si no fos tan gallina, ja hauria repartides armes als catalans. Els castelladres han tornat a ensenyar que són uns covards, que totes les [...] Els govern castelladre va pertot el món tractant de destruir Catalònia. Tot català qui defensi el govern ecspanyol és un traïdor. I tothom sap el destí dels traïdors. Tothom qui defensa l'enemic és el nostre enemic. Tot esportista qui defensi els castelladres i l'equip castelladre de la lladra ecspanya és un traïdor. En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans.
Després de sis anys i mig, avui hem signat el Conveni Col·lectiu de tota la sanitat concertada, conforme a la proposta que vam aprovar en la nostra Assemblea de Delegats. Recuperem les taules salarials del Conveni XHUP del 2008 i avancem en les condicions que s'assenyalaven en la proposta afegint altres que podreu trobar al llarg del redactat. S'ha treballat i s'ha fet tot el possible per aconseguir els objectius unitaris, i des de la unitat, per tenir una regulació marc del sector. El Conveni és de mínims i garanteix les millors condicions superiors i globals que disposeu en la vostra empresa perquè al llarg d'aquests anys les heu treballat i lluitat. També obliga a negociar en el si de l'empresa, si és el cas, l'aplicació de la pujada de tarifes a aquelles entitats que no van estar afectades per les retallades legislades en decrets. Hem intentat superar les dificultats de negociació que s'han anat acumulant i que ha enviat en orris les mateixes en altres ocasions. La persistència de les retallades, l'aplicació de decrets insalvables jurídicament, la Reforma Laboral i els desequilibris que va legislar a favor dels empresaris i l'alta complexitat de l'àmbit sectorial, han requerit de nosaltres i de la resta de la part social un esforç addicional i un compromís de garantia de condicions laborals amb tots els treballadors/es, 80.000 aproximadament, que conforma el sector concertat de Catalunya. Recuperem el Conveni Col·lectiu Sectorial i, amb ell, l'eina fonamental que ens permetrà en els propers anys créixer en drets i millorar les nostres condicions de vida i de treball, ens fa més forts a tots els treballadors/es de la sanitat concertada front les empreses i enfront dels polítics de torn. El nostre agraïment a tots els companys i companyes i delegats/des que al llarg d'aquests anys han lluitat per la consecució d'aquest conveni, especialment a la direcció federativa anterior i a tota la nostra comissió negociadora i persones que han col·laborat de forma persistent, perquè amb el seu treball, coneixement i interès han estat els autèntics protagonistes. dificultats amb les quals s'han desenvolupat fins ara les negociacions, i el poc temps que han durat les mateixes, ens ha fet considerar que, efectivament, s'ha vulnerat el principi de bona fe amb que les parts han d'afrontar la negociació col·lectiva. motius que ens han portat a prendre aquesta decisió de forma conjunta han estat varis, però, principalment, que la negociació sectorial i el conveni no caigui en el més absolut buit, que aquesta Mesa tingui la continuïtat necessària perquè puguem fer front a la pressions de la patronal, que pressiona i molt a tots els treballadors i treballadores, vertebrant tota la negociació amb un ús abusiu de la Reforma laboral i l'article 41 de l'ET en totes i cadascuna de les entitats o empreses, de manera que ens afebleix com a professionals i com a pendent abordar conjuntament i el més aviat possible, uns objectius clars, per si els que teníem no ho eren, i una estratègia per aconseguir-los en el marc de Barcelona, 17 de desembre de 2014 diferents informacions i comentaris que estan apareixent sobre la negociació del conveni col·lectiu, volem manifestar-vos la postura al respecte que hem del VII Conveni de la XHUP amb l'actualització i adaptació a la normativa legal actual pel que es refereix a les guàrdies, recuperant el 5%, les pagues i la jornada. Taules salarials de 2008 com a referència. DPO's, treure el absentisme de les DPO per doble penalització, recuperar la carrera professional i creació del nivell D als grups 3 a 7. les 20 hores anuals de formació que reconeix l'ET. sindicats presents a la mesa (MC, UGT, SATSE i CCOO) hem decidit mantenir una postura unitària per part de tots els sindicats davant els reptes. que en cas que algun comitè d'empresa sigui cridat a renegociar les condicions laborals al seu centre, la resposta serà que mentre es mantingui la negociació de conveni no es negociarà en els centres de treball. ARRIBAT EL MOMENT DE RECUPERAR TOT ALLÒ QUE ENS HAN PRES.
Lobjectiu amb el que van plantejar aquest primer recopilatori de hip hop en català (i altres tendències que sestan treballant a casa nostra) no era altre que establir una plataforma on els diversos projectes musicals incipients poguessin aportar les seves propostes. Dinamitzar i posar sobre la taula tota una sèrie de projectes fets a casa nostra i en català, que estan apostant per treballar i fer servir de cap a peus el hip hop com a eina de creació i difusió duna realitat molt propera, sovint complicada i per molta gent compartida. La intenció ha estat recolzar tot un grapat de propostes musicals amb un nexe comú: totes aposten per la música com a eina per vehicular inquietuds i actituds de transformació més enllà de la simple crítica. Al darrera daquestes propostes trobem un ampli En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte. Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Els Bordegassos de Vilanova han renovat la seva direcció i han optat per la fórmula de dos caps de colla per primer cop. Combinaran l'experiència i la joventut amb dos homes de perfil jove i que plantegen un canvi radical en les dinàmiques d'assaig. La colla vilanovina també comptarà per primer cop amb una dona com a presidenta. Una aposta renovadora per canviar dinàmiques a la colla històrica. El principal canvi als de la camisa groc terròs serà la direcció tècnica col·legiada i que l'entitat serà presidida per Clàudia Roig –la primera bordegassa que presideix la colla–. En l'apartat tècnic han optat per la fórmula que s'estén de tenir dos caps de colla –fins fa pocs anys era normal la figura d'un cap i d'un sots-cap de colla–. És la primera vegada que opten per dos caps tècnics i ho fan perquè aposten pel que defineixen com "intel·ligència col·lectiva" i en el treball en equip. Els dos caps són joves i diuen no tenir por a provar coses noves. Afirmen que han observat –al llarg dels anys– que en moltes ocasions el cap de colla cau en una mena de solitud –sobretot quan les coses no acaben de sortir– i consideren que és necessari tenir un company al costat amb qui "compartir les decisions, donar-se suport mútuament, contrastar perspectives...". En aquesta mateixa línia també han optat pels lideratges compartits en els diferents equips tècnics: pinyes i canalla. Dani Ponce, de 32 anys, porta a la colla des de l'any 1994 –fa 25 anys que hi és– i ha passat per totes les posicions del castell: des d'enxaneta fins al pis de terços. Habitualment, als castells de 8 ocupa la posició de quarts, però també va parar el pilar de 6 a terços fa dues temporades. Ponce ha estat cap de canalla i membre de l'equip tècnic. Marcel Meya, de 27 anys, porta a la colla des de l'any 2012 –va anar al folre de la torre de 8 que van descarregar al concurs–. Ve del món dels Falcons de Vilanova i ha estat cap de l'àrea social dels Bordegassos durant dues temporades i també ha estat membre de l'equip de pinyes. Ocupa posicions de pinya i de tronc. Des del 2014 ha fet de segon de tots els 3de8 i 4de8 que ha fet la colla. En Marcel Meya –cap de colla portaveu– ha assenyalat que plantegen un projecte d'una manera bastant rupturista, tot i que mantindran tot allò que es feia bé i funcionava. El cap diu que és absurd "fer sempre el mateix i esperar resultats diferents". La nova tècnica centrà el focus d'atenció en aquells aspectes que venen arrossegant des de fa anys i que els han dut a un cert estancament. Creuen que una de les claus principals per fer un salt qualitatiu és transformar l'assaig: introduir nova metodologia amb més dedicació, tecnificació, quantitat de proves, intensitat... També volen canviar les dinàmiques internes amb reunions periòdiques, anticipar-se als fets i avaluant la feina que es fa. Fer la clàssica de 8 fins avorrir-la. El mandat de la nova junta és per dos anys –amb el vistiplau anual de l'assemblea– i des del nou projecte no es volen marcar objectius concrets. Tenen els següents propòsits: comptar amb set castellers per pis per fer castells de 8, tenir tres poms de dalt solvents i per últim fer més quantitat i qualitat de proves de pinya als assaigs. Els nous caps creuen que els castells arribaran sols si aconsegueixen aquests tres objectius. A nivell de castells insistiran molt amb la clàssica de 8. Estan convençuts que els dos castells bàsics de 8 i la torre de 7 són la porta a qualsevol castell superior. La torre de 8 amb folre i l'inèdit 5de8 podrien ser la recompensa a la feina ben feta. També volen recuperar el pilar de 6 i per això comptaran amb l'històric pilaner Marcos Montes com a cap de pilars. Per el que fa al calendari, han intentat descongestionar-lo una mica i deixar alguns caps de setmana lliures per poder fer altres activitats. El 13 i 14 d'abril aniran a Andorra en el desplaçament més llarg de l'any. Enguany la diada de les Neus se celebrarà el 3 d'agost i com sempre serà la cita més esperada del calendari vilanoví.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha retret aquest dimarts al PSOE que no aclareixi el sentit i el contingut de la reforma de la Constitució i l'ha acusat de quedar-se en "eslògans". "Avui he après que sóc jo el que ha de dir el contingut de la reforma de la Constitució que vostès volen fer. Bé, hem donat un pas en la bona direcció", ha afirmat. Així ha tancat el cap de l'Executiu la seva resposta a la pregunta de la portaveu del grup socialista al Senat, María Chivite, que s'ha estrenat en el seu càrrec preguntant a Rajoy per les seves previsions davant de la reforma de la Carta Magna que plantegen els socialistes. Rajoy ha assegurat que, tot i que la seva prioritat ara és el creixement econòmic, està "disposat a escoltar" les propostes del PSOE, però ha advertit al principal partit de l'oposició que cal dir "amb meridiana claredat què es vol fer" i amb quins suports es pretén comptar. "No val fer eslògans, ni frases sense contingut. És un tema prou seriós perquè enparlem seriosament i si vostès volen fer-ho, diguin amb claredat al conjunt dels espanyols què volen fer, per a quina i amb qui", ha dit. Chivite ha coincidit amb el president del Govern central que és un tema "seriós" i ha afegit que ho és "el suficient" com perquè "sigui el Govern el que prengui la iniciativa d'obrir la Constitució" i començar a "dialogar". La senadora socialista ha insistit que la Carta Magna necessita "evolucionar" com ho ha fet la societat espanyola i ha apostat per donar passos en la renovació "sense radicalismes, però amb decisions". I l'ha avisat que "el consens és la virtut de la reforma i no un pretext en la qual emparar-se" per no plantejar-la. Tot i això, després d'escoltar la portaveu del grup socialista, Rajoy, que ha reconegut les "bones intencions" del PSOE, ha apuntat que el que entén és que els socialistes volen una reforma però esperen que sigui el president del Govern central qui digui "quin és el contingut" de la mateixa. "És molt complicat", ha apuntat, entre els aplaudiments de la seva bancada. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP Interclubs ACPP 2014, 2a jornada Resultats finals 4a prova Rànquing Dobles FCPP 2016
Segons ha pogut saber aquest diari, el BBVA tancarà a partir de dilluns les oficines del carrer Sobrerroca número 13; la del carrer Sant Josep, 49; i la de la carretera del Pont de Vilomara, 3 amb motiu de la integració amb CatalunyaCaixa. D ́aquesta manera, l ́entitat fusionada (BBVA+CX) mantindrà a la capital del Bages 13 oficines: totes les que estan operatives de l ́hereva de Caixa Manresa i les del carrer Guimerà i de la Sagrada Família del BBVA. Fonts de CatalunyaCaixa destaquen que tot i els tancaments, tant els clients de CX com els de BBVA incrementen el número d ́oficines on podien operar fins ara sense la fusió. L ́entitat ha informat els clients de les oficines que tanquen a quina sucursal seran derivats a partir d ́ara. BBVA culmina aquest cap de setmana el seu procés d ́integració tecnològica, motiu pel qual romanen tancades les oficines de CatalunyaCaixa del territori. A més, els caixers de l ́entitat no estaran operatius per operar amb llibreta ni tampoc la banca online de l ́hereva de Caixa Manresa.
El teatre andalús està aquest divendres de dol per la mort del dramaturg Salvador Távora, als 88 anys. Amb gairebé 50 anys de carrera, Távora era conegut per les seves obres amb La Cuadra de Sevilla, companyia que va crear. Considerat com un dels grans renovadors del teatre andalús, abans havia estat mecànic i torero. Defensor de la cultura andalusa i de fer servir animals en escena, a Catalunya la seva versió de "Carmen" es va arribar a prohibir perquè s'hi matava un toro. Entre els molts reconeixements que va rebre, en destaquen els de Fill Predilecte de Sevilla, el Max d'Honor i, a finals dels 90, també va rebre la Creu de Sant Jordi. Távora va debutar al 1972 a Madrid, esquivant la censura franquista, amb "Quejío", una obra que va recuperar fa dos anys per celebrar els 45 anys de l'estrena. Amb "Los palos" i "Herramientas", a meitat dels 70 va fer el salt a França, concretament a Nancy. I la dècada després va fer la seva versió de "Bodas de sangre", de Lorca. El 1989 es va atrevir també amb l'òpera, fent de coreògraf a "La Traviata", i també va posar en escena la novel·la de Gabriel García Márquez "Crónica de una muerte anunciada". A mitjan anys 90 van arribar les seves obres més polèmiques, "Carmen" i "Don Juan de los ruedos", perquè s'hi lidiaven toros. El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez) La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS) Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a deu anys i mig de presó a Rogelio Rengel, exadministrador dels béns de Luis del Olmo, per apropiar-se de més de 14 milions d'euros de les empreses del periodista entre els anys 2005 i 2011, emmascarant les sortides de diners com a inversions. La secció tercera de l'Audiència condemna a Rengel per un delicte continuat d'apropiació indeguda i un altre societari de falsificació de comptes i l'obliga a indemnitzar les societats de Luis del Olmo amb els 14,3 milions d'euros que presumptament va desviar dels seus comptes. La sala creu provat que l'acusat va aprofitar la "profunda relació d'amistat" que mantenia amb Luis del Olmo, la seva dona i fills per desviar fons de les seves societats, fent constar les sortides de diners en la comptabilitat de les mateixes com "inversions que a la pràctica no es van realitzar". Del Olmo i la seva dona li van encomanar que li gestionés les societats que havien creat: Produccions Lumer i Societat Professional del Periodisme, i va assumir "en exclusiva" la seva comptabilitat. Segons la sentència, Rengel va començar a desviar fons de les dues societats, com a mínim des de 2005; fent constar en la comptabilitat de les dues unes dades que no es corresponien amb la realitat. Aquest administrador va fer seus un total de 8.945.649 euros de la societat anònima Produccions Rengel i 5.435.144 de Societat Professional del Periodisme. L'acusat, segons la sentència, també va estafar quantitats inferiors a altres persones de l'entorn del periodista. L'Audiència l'ha condemnat a set anys i mig pel delicte continuat d'apropiació indeguda i d'altres tres anys pel delicte societari de falsificació de comptes, a més d'una multa. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Són cursos de 10 hores per augmentar la seguretat i la confiança en el moment de parlar en català. El CNL de Barcelona en programa tres de nous a partir del maig. Al maig i al juny començaran tres nous grups de conversa de nivell elemental, que s'enfoquen a fer parlar l'alumne sobre situacions quotidianes. Aquests són els grups de conversa que començaran: Adreça: Avinguda de la Riera de Cassoles, 23 Dates: del 15 de maig al 29 de maig Horari: dilluns i dimecres, de 9 a 11.30 h Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 866, 2n A Dates: del 16 de maig al 30 de maig Dates: del 3 de juny al 19 de juny Les inscripcions es poden fer a qualsevol delegació del CNL de Barcelona. Centre de Normalització Lingüística de Barcelona Consorci per a la Normalització Lingüística
Més que tenir arrels, és l'aigua del Llobregat que corre per les meves venes, per això en ressegueixo sovint el curs i n'exploto diàriament l'energia per moure algun teler. De moment dedico el meu temps lliure a expressar-me, emprant totes aquelles eines que tinc a l'abast. Però si no em trobeu davant l'ordinador, busqueu-me enmig dels arbres. Crec en la cultura com un acte revolucionari, en la innovació com a motor de tot plegat i en la ironia com la millor manera de veure el món. No voler utilitzar etiquetes m'impedeix definir-me amb més precisió: les fronteres només són mentals.
L'ambaixada francesa nega que hagi proposat que el sistema educatiu francès sigui de pagament, segons va explicar ahir l'Ara.ad. Fonts de l'oficina diplomàtica al Principat van afirmar ahir que aquest aspecte «no ha estat mai en debat» i que mai s'ha posat sobre la taula. La informació del diari digital especificava que l'ambaixadora francesa, Jocelyne Caballero, seria favorable al fet que l'ensenyament francès passi a ser de pagament i, per tant, no estigui cobert per l'estat gal. Segons les mateixes informacions, el Govern s'hauria negat a aquesta proposta feta per la representant diplomàtica. A Andorra el sistema educatiu és gratuït, a diferència del que passa a la resta de països. L'ensenyament francès al Principat depèn del ministeri d'Ensenyament gal mentre que a la resta de països depèn del Ministeri d'Exteriors. La proposta de Caballero, però, seria contradictòria respecte als anuncis fets per França en els últims mesos amb la finalitat d'estrènyer els llaços entre els dos països per, entre altres, afavorir l'increment d'estudiants andorrans a les universitats franceses. De fet, en la seva visita al Principat el passat mes de setembre, el Copríncep francès, Emmanuel Macron, es va comprometre a impulsar noves sinergies en Educació per incrementar la presència d'estudiants andorrans a França i, en aquest sentit, va anunciar la visita que farà elministre d'Educació gal, Jean-Michel Blanquer, tot i que no en va concretar la data en la qual es faria. Fa dos anys, el govern francès ja va descartar que Caballero s'incorporés al Consell d'Administració del Lycée. La justificació va ser que als altres països els instituts depenen del ministeri d'Afers Exteriors, mentre que el del Principat depèn del ministeri d'Ensenyament. El sistema d'ensenyament francès compta a Andorra amb uns 3.600 alumnes. Internament, el sistema escolar francès, concretament el Lycée, afronta un increment substancial del nombre d'alumnes, motiu pel qual es va decidir signar un conveni entre el Govern i França per tal que l'Executiu cedeixi les antigues escoles de Ciutat de Valls per tal de traslladar-hi alguns estudiants, que hi faran les classes a partir del curs escolar que ve. La presència del sistema educatiu francès està molt arrelat al Principat, on la primera obertura d'un centre va ser l'any 1900. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
Barcelona serà la ciutat escollida per acollir el supercomuptador més ràpid d'Europa i la vegetació urbana per lluitar contra l'illa de calor, dues de les píndoles informatives del volum TROP de la segona quinzena de juny de 2019. El TROP, el formen un conjunt de recursos de suport per a l'estudi i anàlisi estratègica de tendències, reptes, oportunitats i posicionament (TROP) de l'economia per a l'impuls del desenvolupament econòmic metropolità.
Tot i que fa uns dies l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) anunciava que deixaria de captar set metres cúbics per segon al riu Ter per mirar de reduir els efectes de la sequera, les mesures que el mateix organisme preveu en l'anomenat Pla Especial de Sequera han provocat una autèntica rebel·lió a les comarques gironines, fins al punt que una seixantena d'ajuntaments i diversos col·lectius d'usuaris del riu han presentat al·legacions contra aquest projecte. L'Ajuntament de Girona s'ha sumat a aquesta revolta que denuncia que el Ter "no dóna més de si" i que el pla de sequera de l'ACA suposa una amenaça més per a la seva sostenibilitat. No és nova, en absolut, la queixa de les comarques gironines pel transvasament d'aigua del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona. Fa molts anys que es denuncia que de manera sistemàtica s'incompleixen els cabals mínims que es va garantir que tindria el riu, la qual cosa posa en perill regadius, ecosistemes, entorn natural i fins i tot amenaça de deixar el riu completament sec en segons quins trams. Però és que el Pla Especial de Sequera de l'ACA agreujaria encara més la situació, segons entitats i administracions que s'han mobilitzat aquesta setmana i han presentat aquestes al·legacions per oposar-se al fet que el riu Ter hagi de donar encara més aigua a altres conques (especialment al Llobregat, per abastir l'entorn de Barcelona). Es calcula que en l'actualitat entre el 70% i el 75% de l'aigua del Ter ja se'n va cap a aquella zona i segons els impulsors de les al·legacions "ja no dóna més de si". En les al·legacions que han presentat la seixantena d'ajuntaments que formen part del Consorci del Ter es lamenta que el pla de sequera s'aborda tenint en compte només les conques del Ter i del Llobregat. En aquest sentit, tant des del Consorci com des de l'Ajuntament de Girona es demana al Govern de la Generalitat que, per pal·liar la sequera, tingui en compte altres conques del país, augmenti l'aigua procedent de les dessaladores i també aposti per l'estalvi d'aigua i la reutilització. També ha presentat al·legacions al projecte la Junta Central d'Usuaris d'Aigua del Baix Ter, que recorda que la llei franquista del 1959 que encara regula el transvasament "prioritza les necessitats de la pròpia conca del riu Ter i només permet transvasar aigua quan hi hagi excedents. Així que, si es declarés una situació de sequera a la conca del Ter, aspecte que regula l'esmentat pla, les necessitats del territori gironí haurien d'ésser prioritàries davant les necessitats d'altres zones del país". El problema, però, segons els usuaris, és que "l'incompliment flagrant de la llei que va possibilitar el transvasament d'aigua del riu Ter cap a altres conques hidrogràfiques demostra un model esgotat de gestió de l'aigua a Catalunya". És evident que elaborar un projecte per prevenir els efectes que pugui tenir la sequera en el conjunt de Catalunya és una acció necessària, i és per això que tant el Consorci del Ter com l'Ajuntament de Girona reconeixen la iniciativa del Govern català en aquest sentit. Però no ho és menys que fa molts anys que el riu Ter està sobreexplotat i que la Generalitat no té en compte les justes reivindicacions del territori, que tem de manera més que justificada els efectes que pot causar la sobreexplotació del riu.
El Garraf donarà suport a més de 1.300 infants amb vulnerabilitat alimentària aquest estiu. El Consell Comarcal, els sis ajuntaments del Garraf, Càritas i Creu Roja donaran suport a més de 1.300 infants amb vulnerabilitat alimentària durant aquest estiu, per tal de garantir-los una alimentació saludable. L'objectiu de la campanya és atendre infants i joves que durant els mesos de vacances poden estar en situació de vulnerabilitat pel que fa a l'alimentació, especialment per baix consum de productes frescos com verdura, fruita, carn, peix i làctics. Segons va explicar ahir en roda de premsa la presidenta del Consell Comarcal, Glòria Garcia, " aquesta campanya és una continuïtat de les beques menjador, perquè durant l'estiu els infants deixen d'anar a l'escola, però continuen tenint les mateixes necessitats que durant el curs escolar i el nostre objectiu és arribar a tots els nens i nenes que estiguin en aquesta situació". En el cas de Vilanova i la Geltrú, el suport en alimentació es farà des de l'Economat, que distribuirà els vals a les famílies per la compra d'aliments frescos. En aquest sentit, Gisela Vargas, regidora de serveis socials i salut de Vilanova i la Geltrú, va destacar que " hem trobat aquesta nova manera de gestió que és més eficient, perquè l'Economat compra els productes a preus mes baixos i per tant, podem comprar més productes pel mateix import ". A la resta de la comarca, els equips d'atenció primària dels ajuntaments de Sant Pere de Ribes, Sitges, Cubelles, Canyelles i Olivella distribuiran els vals a les famílies. La campanya, que es farà en conveni amb la cadena Caprabo, dóna cobertura a les 12 setmanes de vacances escolars, del 27 de juny fins al 16 de setembre. Dels 1.332 infants que s'atendran a tota la comarca, a Vilanova se'n beneficiaran 800 nens i nenes, que són els menors de les famílies que actualment estan utilitzant el servei de l'Economat. Pel que fa a Cubelles, la campanya arribarà a 233 infants, 133 a Sant Pere de Ribes, 100 a Sitges, 33 a Canyelles i 33 a Olivella. La distribució del pressupost s'ha fet seguint el nombre de beques de menjador escolar atorgades pel Consell Comarcal del Garraf durant el curs 2015-2016. El cost total de la campanyes és de 80.000€. A nivell comarcal l'aportació econòmica prové del Consell Comarcal del Garraf (40.000€) i pel que fa als municipis, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aportarà 30.000€ i l'Ajuntament de Cubelles 10.000€. Durant la roda de premsa, Noemí Cuadra, consellera de serveis a les persones, va ressaltar que "estem contents perquè podem tornar a fer la campanya, però, al mateix temps ens preocupa que encara queda molta gent que pateix, per tant hem de continuar liderant campanyes per assegurar-los el consum de productes frescos". Per la seva part, Ramon Carbonell representant de Càritas a Vilanova, va dir que "aquesta campanya posa damunt de la taula una realitat que no només és una problemàtica que afecta l'alimentació, sinó que també s'estén a altres qüestions com les activitats extraescolars, les colònies d'estiu, el fet de no poder estudiar música, etc, i, per tant, també hem de treballar per prevenir aquest bossa de pobresa". A la roda de premsa també hi van assistir Joaquim Macià, regidor de benestar social, integració i cooperació de Cubelles i Josep Maria Bayarri, regidor de benestar social d'Olivella, que van valorar molt positivament la campanya i van agrair la implicació de tots els ajuntaments i del consell comarcal.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Jutges i fiscals exhibeixen un to agressiu contra l'independentisme en la inauguració de l'any judicial Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. La fiscalia espanyola és a punt de fer públic l'escrit de qualificació dels delictes de què acusa els presos polítics, un pas previ molt important abans no comenci el judici. I l'ambient que es respira als despatxos del Tribunal Suprem espanyol és que es mantindrà la voluntat d'infligir el càstig més dur possible contra els dirigents independentistes, acusant-los de rebel·lió. Si més no això plantegen els fiscals de la sala del tribunal que s'encarregaran de representar l'acusació de l'estat espanyol: Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno. D'aquesta sala han sortit les filtracions a El País i a Europa Press segons les quals els mantindran l'acusació de rebel·lió. De moment, no n'hi ha hagut cap confirmació oficial, però sí un to molt agressiu en els discursos de la inauguració de l'any judicial. La posició de la fiscalia del Suprem envers els acusats ha estat molt d'ençà que Pablo Llarena va començar a instruir la causa. Aquesta predisposició, no la pensen modificar per més que hi hagi hagut un canvi en la fiscalia general de l'estat amb l'arribada de María José Segarra. El dubte és fins a quin punt ella i el president espanyol, Pedro Sánchez, volen rebaixar l'acusació o realment poden fer-ho. Aquesta ha estat una demanda constant del govern i dels partits republicans. I fins i tot Llarena va obrir la porta a aquesta rebaixa en l'acusació, passant de la rebel·lió a la sedició o a la conspiració per a la rebel·lió. Va ser el mes de maig proppassat, quan Alemanya i Bèlgica li anaven tombant el relat sobre la violència i li deixaven clar que no veien la rebel·lió enlloc. La rebel·lió pot arribar a ser castigada amb trenta anys de presó; la sedició, amb quinze, i la conspiració per a la rebel·lió, fins a set anys i mig. Per a acusar algú de rebel·lió cal que hi hagi un 'alçament violent', com al cop d'estat del 23-F. No hi va haver res d'això, però d'ençà del 30 d'octubre de l'any passat, quan el traspassat José Manuel Maza va presentar la querella contra els dirigents independentistes en nom de la fiscalia general de l'estat, es va començar a construir un relat segons el qual a Catalunya hi havia hagut una insurrecció i una violència exercida contra la policia pels qui eren als col·legis per tal de poder votar, i no pas a l'inrevés. Fins i tot s'ha arribat a fer servir l'argument segons el qual el govern tenia a disposició 'un cos armat' de disset mil agents, el dels Mossos d'Esquadra, per a utilitzar-lo contra la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Uns arguments que van assumir primer la jutgessa Carmen Lamela, després el jutge Pablo Llarena i que els grans mitjans de comunicació espanyols s'han encarregat de repetir. Però el tribunal alemany que va examinar la petició d'extradició de Carles Puigdemont va desestimar-los explícitament en la resolució en què en denegava el lliurament per rebel·lió a les autoritats espanyoles. I van recordar que el propòsit de l'1-O era anar a participar en una votació sense cap ànim violent. Ni Alemanya, ni Bèlgica, ni Escòcia ni Suïssa no han comprat el relat espanyol. I cap dels exiliats no entrarà en l'escrit d'acusació que farà la fiscalia. Ara arriba el moment decisiu, i la tensió entre fiscals pot fer decantar finalment quina qualificació de delictes acabaran fent. Però en la inauguració de l'any judicial ha tingut un to agressiu, dient que el 2017 a Catalunya hi va haver 'un desbordament de l'ordre constitucional' i ha agraït 'la ferma actuació de la fiscalia en el seu compromís inequívoc envers el principi de legalitat'. Ha volgut subratllar la 'difícil tasca' dels fiscals envers la 'greu situació generada a Catalunya' i els ha mostrat un suport 'absolutament inequívoc'. Segarra ha defensat la llei i ha dit que no podien haver-hi 'excepcions', perquè significarien 'el trencament de la democràcia'. La fiscal general ha defensat que els fiscals són 'autònoms' i també ha afirmat que l'independentisme 'és legítim' però que 'ha de ser canalitzar a través de l'ordenament jurídic'. A més, ha volgut defensar la tasca de jutges i fiscals en un moment en què hi ha dubtes de la professionalitat de Llarena a l'estat espanyol i, pel cap baix, a Bèlgica, on té pendent una demanda presentada pels exiliats acusant-lo d'imparcialitat. I si la cúpula del poder judicial espanyol és qüestionada a Europa, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, surt i critica els jutges europeus, belgues i alemanys, acusant-los d'haver interpretat 'unilateralment' les euroordres i d'haver 'generat una gran incertesa'. L'any passat, en la inauguració de l'any judicial, ja va cridar als jutges i a l'estat de dret a defensar la unitat d'Espanya; enguany, en la mateixa cerimònia diu que 'no és possible de renunciar a defensar-se quan la constitució és colpejada.' Amb aquesta bel·ligerància, el Tribunal Suprem espanyol prepara el començament del judici als presos polítics, que volen que es faci tan aviat com sigui possible i que duri tan poc com sigui possible. La pretensió és que hi hagi una sentència ràpida, que pugui ser exemplar, un any després dels fets d'octubre. I per això al tribunal diuen que començarà a final d'enguany. I com que volen fer-ne via, ja pensen a fer sessions de matí i tarda i de dilluns a divendres. Tot just després d'aquest, volen que a l'Audiència espanyola comenci el judici al major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i la cúpula dels Mossos durant l'1-O. La fiscalia està disposada a anar tan lluny que fins i tot ha filtrat al diari El Mundo la intenció d'acusar Trapero de rebel·lió, per més que la jutgessa Carmen Lamela l'hagués processat per sedició. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
Vuit municipis de tot l'Estat van signar ahir l'acord amb què volen ser una veu única per reclamar un millor finançament per als municipis turístics El porter del Barça Lassa Sergi Fernández (Calvià 1985) va fer ahir 32 anys i ho va celebrar de valent amb una gran actuació que va valer el passi a la final. Fernández, campió l'any passat a Reus... Salou impulsa amb Lloret de Mar, Benidorm, Calvià i Torremolinos una trobada de poblacions costaneres que plantejaran a l'Estat rebre aportacions per a noves vies. L'Obra Social Sant Joan de Déu obre la inscripció de la caminada solidària El PSC, la CUP i CSQP debaten la convivència del nou projecte amb el model de turisme familiar La fiscalitat i els riscos associats als casinos són un dels motius de disputa entre els partits Una dona anglesa de 49 anys va ser assassinada ahir pel seu marit, que la va estrangular amb el cable del carregador del telèfon a casa seva, al municipi mallorquí de Calvià. El mateix atacant, també anglès, hauria trucat al servei d'emergències 112, al voltant de les 03.20 hores d'aquesta matinada El jove de 17 anys Rublev va derrotar Verdasco el dia del debut plàcid de Nishikori. Robredo i Montañés, amb remuntada, van signar el doblet català Els fets han passat en un hotel de la localitat turística de Magalluf
La combinació de crisi econòmica i convulsió política és explosiva per al periodisme. La retallada de plantilles a costa de redactors sèniors ha deixat la informació en general, i el gènere polític en particular, en mans de persones molt joves que, en lloc de "fer carrer", han de fer periodisme de despatxos. Dit d'una altra manera, la política no és la millor escola per als que comencen, més vulnerables a determinades directrius editorials. La informació asèptica no existeix, cada mitjà té una línia editorial, però no és sinònim de falta de rigor. Si el periodista es limita a informar després de contrastar amb diverses fonts, l'enfocament final, que com qualsevol producte respon a una determinada demanda, no té per què desvirtuar el contingut de la notícia. Una altra cosa és que es confongui el redactor amb un opinador o que el periodista es cregui el protagonista de la notícia, la qual cosa ha fomentat el fenomen de la tertúlia. Aquest format ha deixat d'estar nodrit d'experts i, com a recurs fàcil, televisions i ràdios recorren a directors de mitjans, encara que també a periodistes que han estat víctimes de la crisi, necessiten una sortida professional i estan disposats a representar una quota política determinada. És curiós que es critiquin tant els blocs electorals en període electoral, i no es denunciï a aquest tipus de repartiment ideològic en les tertúlies. La meva experiència personal en aquest tipus de debats no ha estat massa satisfactòria, ja que t'exigeix un tipus d'activisme polític que no té res a veure amb el periodístic. Aquesta disciplina opinativa contamina la percepció que té la societat dels mitjans. Si la política crea "desafecció", com va dir l'expresident Montilla, el periodisme també. Això del redactor combatiu em recorda un passatge d'El anticristo de Joseph Roth (1934), en el qual un periodista veterà fa la reflexió següent: "No té sentit apassionar-se. Només menteixo des que em van contractar i se'm va pagar per transmetre la veritat. Però si es nega a mentir, trobareu que les seves veritats han estat tergiversades de tal manera que preferiria haver dit vostè les mateixes mentides". També crec que es mereix una reflexió l'alt grau d'ideologització que han adquirit algunes fonts d'informació, fins i tot en l'àmbit institucional. Les posicions respecte al procés independentista estan tan aferrissades que un periodista que treballa en un mitjà no sobiranista té vetat l'accés a determinades fonts. I el mateix passa al revés, mitjans compromesos amb el secessionisme tenen dificultats per accedir a fonts "unionistes". Tot això entorpeix la tasca del periodista que es proposa abordar un tema des de diferents punts de vista i que cada vegada juga amb més desavantatge. La irrupció d'Internet, la precarietat laboral, la manca de recursos i de temps afavoreixen, efectivament, el periodisme de trinxera, però en el sentit literal de la paraula: la nostra professió és cada vegada més dura i menys agraïda. Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020
El comitè executiu de la FOEG valora de manera molt positiva les línies plantejades pel candidat a la presidència de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i li dóna el seu suport. Josep Sánchez Llibre aposta per una patronal catalana arrelada al territori i que ofereixi proximitat, obertura i modernitat, una proposta que la FOEG valora com a molt positiva.
150 centres educatius podran presentar les tres millors propostes dels seus estudiants, en les categories de tecnologia, pràctica esportiva i medi ambient, per contribuir al llegat dels Jocs. L'organització dels Jocs escollirà finalment les 9 millors idees guanyadores, que es presentaran a final del curs 2015-16 Es crearà la figura del Centre promotor dels Jocs, i un nou portal web aglutina totes les activitats impulsades pels professors i facilita la interacció entre ells. El primer curs ha tancat assolint grans resultats de participació de centres, alumnes i professors Els nens i nenes finalistes són d'escoles de Perafort, Altafulla, La Selva del Camp, Tarragona, Coma-ruga, Deltebre i Lleida. Els dibuixos s'han presentat en un acte el dijous, 2 de juliol a l'Aula Magna del campus Catalunya, amb el conseller dels Jocs Mediterranis de l'Ajuntament de Tarragona, Javier Villamayor, i el degà de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, Lluís Marquès La URV coordina el Projecte Educatiu de Tarragona 2017, XVIII Jocs Mediterranis. Arriba a 179 centres educatius de la demarcació de Tarragona, per tal de fer viure i conèixer aquest important esdeveniment esportiu a nens i joves
Organitzades per la Secretaria de Gènere de CGT Catalunya i amb la col · laboració de Dones Llibertàries de Catalunya, se celebraran els dies 28 i 29 de juny de 2012 a Barcelona unes Jornades d'Homenatge a Dones Lliures / Dones Lliures, l'organització de dones anarquistes creada el any 1937 a partir de la revista de mateix nom. El 27 de juny, a les 20h. al Casal de les Dones de Reus, projecció del documental "Indomables" i xerrada a càrrec de Martha Ackelsberg sobre l'associació Dones Lliures / Dones Lliures i la lluita per l'emancipació de les dones, organitzada per la CGT Baix Camp-Priorat. El programa d'actes organitzats a Barcelona és el següent: 28 de juny a les 18:30 hores al Pati Llimona (C / Regomir 3) Projecció del documental "Indomables" i posteriorment xerrada-debat amb: Martha Ackelsberg (autora del llibre "Dones Lliures, la lluita per l'emancipació de les dones") La lluita per l'emancipació de les dones treballadores. 29 de juny a les 18:30 hores al Casal de la Solidaritat (C / Vistalegre 15) La lluita de les dones treballadores en els 70. Gènere i feminisme anticapitalista el 2012. Organitza: Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya amb la col · laboració de Dones Llibertàries Marta Ackelsberg és catedràtica de Ciències Polítiques i membre del Women 's Studies Program de l'Smith College (EUA), on imparteix cursos de teoria política i teoria feminista. Ha publicat nombrosos articles sobre feminisme i activisme de les dones, i és especialista en la lluita de les dones dins del moviment anarquista a Espanya en els anys 30 del segle XX. En aquest àmbit destaca el llibre "Dones Lliures" editat per Virus editorial de Barcelona.
Es molt necesari per a qui viu lluny
Un nadó malalt, el seu germà bessó i els seus pares han estat evacuats de l'Open Arms en direcció a Lampedusa. Una de les criatures ha començat un procés febril i té dificultats respiratòries. Després que l'ONG catalana ha rebut l'autorització del govern maltès, se'ls ha transportat a port segur. Inicialment havia de ser Malta qui acollís el nadó i la seva família, però el mal temps ha impedit que s'enlairés un helicòpter per recollir-los. Així doncs, finalment s'ha mobilitzat una llanxa italiana que els transporta a Lampedusa. Mentrestant, però, segueix el periple de l'Open Arms per trobar un port segur on desembarcar la resta de 147 persones rescatades a alta mar. Arriba l'assistència de l'Astral D'altra banda, el vaixell de l'ONG catalana ja ha rebut els aliments i materials de l' Astral, que divendres va sortir de Badalona i aquest dimarts ha arribat on hi ha l'Open Arms. L'Astral ha arribat carregat de fruita, verdures, carn i arròs, a més de recanvis per al motor de l'embarcació. Justament aquest dimarts, les Nacions Unides han emplaçat els governs europeus a posar-se d'acord perquè els més de 500 nàufrags puguin trepitjar terra. A l'altre vaixell que hi ha al Mediterrani central, l' Ocean Viking, hi ha 103 menors. Es tracta de pràcticament un terç de les persones rescatades en el vaixell de les ONG Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée. L'Ocean Viking va rescatar dilluns 105 persones, en el quart rescat que feia en quatre dies. En total, 356 migrants són a bord. El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez) La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS) Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons) Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Manresa no és Montmartre, ni Montparnasse. A mi m'agradaria intentar-ho, si més no. I per això a la Baixada dels Drets del Barri Antic manresà no hi ha escales mecàniques. Els veïns s'ho miren amb resignació mentre calculen inclinacions i graons. Una altra vegada serà.. que vol dir que mai més ja no serà. La pujada fa la mateixa pujada que abans, o més, i la baixada fa més baixada. Troben a faltar les escales mecàniques. Es troben a faltar, entre altres raons, perquè haurien estat molt pràctiques i perquè... van dir que les hi posarien. Em fa l'efecte que no s'hi han atrevit. Hauria estat molt bé ser agosarat –per una vegada– i arriscar. Sense risc, però, perquè el món mundial és ple d'escales mecàniques a l'exterior, a la intempèrie, sota la llum del dia i sota la llum de la nit. És aquella prudència manresana que tan mals resultats sol donar. Si no poses una escala (mecànica) aquí i capgires l'entorn, no ho faràs enlloc. En comptes d'escales han posat ascensors a uns quants carrers de distància enllà. Un que no sé si encara està acabat i l'altre que sí que ho sé per què s'espatlla sovint. Però, saben, m'estimo més que s'espatlli una cosa per haver-la provat que no pas per no haver-ho intentat. Ja ho deia Becket: «Persevera, fracassa de nou, fracassa més, fracassa millor». Torno a les escales: un ascensor no és una escala mecànica que conviu amb el carrer. Hauria estat un missatge per a navegants en una ciutat que necessita més missatges per tenir més navegants: es pot ser agosarat a l'hora de ser eficient i seguir sent manresà. I pel que veig, ni una cosa ni l'altra. Un altre cop el mateix, que és (quasi) res. M'ho miro tot en foto i ara quan torni el primer que faré, o el segon, és fer la pujada i la baixada dels Drets. No m'agradarà, ja ho sé, perquè és un altre cop el mateix i, poc o gens, d'atreviment, de visió, d'aposta. I ara que hi ha un megaequip de regidors nous de trinca –ep, que 16! no és un equip, és un regiment!– disposats a fer anar a la ciutat els diria que fossin agosarats. Ara, quan hi tornin a ser tots, i per exemple, abans del seguici de festa major, vagin, senyors nous regidors nous de trinca, a la Baixada dels Drets i diguin-me, amb sinceritat, si amb una escala mecànica als peus no haurien tingut la sensació que alguna cosa nova es posava en marxa. Sí, ja sé que la ciutat no comença ni acaba en una escala mecànica que només puja i baixa, però és que la ciutat que es vol projectar als nous temps, que ja són els d'ara, ha de decidir un dia o altre ser (més valenta) més agosarada, més tal. Ara mateix la Baixada dels Drets només fa pujada. Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.
Accedeix al Programa de la Festa Major d'Estiu de Santa Coloma, amb més de 50 activitats i concerts en quatre dies de celebració. Al punt d'informació ubicat a plaça de la Vila també us facilitaran el programa de ma. Gaudiu de la Festa! Aquest divendres 2 de setembre és el tret de sortida de la Festa Major d'Estiu. Enguany, hi ha més de 50 propostes d'activitats i concerts per a totes les edats, en 19 espais diferents, per celebrar quatre dies de gaudi i trobada ciutadana (del 2 al 5 de setembre). L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va presentar al juliol els continguts del Programa de la Festa Major d'Estiu de Santa Coloma. Entre les propostes destaquen els concerts de D'Callaos i La Troba Kung-Fú (divendres 2 de setembre, 23:00 h, plaça de la Vila), Los Fulanos i The Pepper Pots (dissabte 3 setembre, 23:00 h a la plaça de la Vila), Manel (diumenge 4 de setembre, 21:00 h al Teatre Sagarra (*exhaurides les entrades), Kiko Veneno i Melon Maguila (dilluns 5 setembre, 23.00 h a la plaça de la Vila), i l'actuació de Berto Romero (dues funcions, el divendres 16 de setembre i dissabte 17 a les 21.00 al Teatre Sagarra), entre d'altres. Tanmateix, i com ha passat en les edicions més recents, les produccions de grups i artistes colomencs hi guanyen protagonisme. En concret els artistes Prebe, Javi Jareño i Miguel Arraigo, protagonitzaran la nit dels Cantautors colomencs, el diumenge 4 de setembre, a la plaça de la Vila (22.00 h) i els grups colomencs Saudade i Els Toros actuaran al F.M. Sintonitzza FISC (Saudade: el dissabte 3 de setembre, a partir de les 22 h, al parc d'Europa; Els Toros: diumenge 4, a partir 22 h. parc d'Europa). Totes les activitats de la Festa Major són gratuïtes amb excepció del concert de Manel (exhaurides les entrades) i l'actuació de Berto Romero, totes dues al teatre Sagarra. La roda de premsa de presentació de la festa va estar animada per la música en directe dels cantants Prebe y Javi Jareño, tots dos veïns de Santa Coloma, com a mostra que les produccions de grups i artistes colomencs hi guanyen protagonisme. També un colomenc serà enguany el pregoner, el poeta, narrador i productor musical Pedro L. Cano. Més concerts a l'aire lliure amb el FM Sintonitzza FISC En el marc de Festa Major d'Estiu, els amants de les noves tendències i la música independent tindran el seu espai al FM Sintonitzza (FISC), festival de música alternativa gratuït que enguany celebra tres dies de concert en comptes de dos (el 2, 3 i 4 de setembre), a la illa 3 del Parc d'Europa (a partir de les 22:00 h). Amb vuit anys d'història, el FISC s'ha convertit en tot un referent en festivals de música independent i rock a nivell estatal i de gran influència a l'àrea metropolitana. Cada any aplega un gran número de persones per gaudir de bona música fins a la matinada. Tres dies de bona música a l'aire lliure que no us podeu perdre! Més música a la Festa Major, en aquets cas feta a Santa Coloma per colomencs i colomenques, amb la 12a. edició del Cortocircuit, que se celebrarà el divendres 2 de setembre, al Centre de Recursos Juvenils Mas Fonollar (22.00 h). Enguany, d'entre les 13 formacions que s'hi van presentar el mes d'abril a concurs, el jurat, format per músics professionals i programadors, van seleccionar cinc per a enregistrar un CD amb els seus temes i per tocar a la Festa. A més, els grups han pogut mostrar el seu directe als concerts en el marc de la programació del Baremoto del passat mes de juliol i novament els podrem veure a la Festa Major. El Cortocircuit està organitzat per l'Ajuntament de Santa Coloma i el Centre de Creació Musical El Molinet. Segons els membres del jurat, en aquesta edició el nivell de professionalitat de la majoria de les propostes (tot i tractar-se de grups novells) és molt alt, un bon senyal de com el treball formatiu que el Cortocircuit i el Centre de Creació Musical Molinet estan duent a terme des de fa tants anys, dóna els seus fruits. Els grups que actuaran al Mas Fonollar són: Los olvidados, banda nascuda fa escassament un any, que interpreta peces de pop, sobre la base de baix, guitarra, bateria, teclats i veu; Guisante de Mariposa, influenciat pel rock andalús progressiu, el flamenc i les músiques orientals, i que s'han especialitzat en un folk pop ètnic progressiu de reminiscències oníriques difícil de classificar; Jorge Rufo i Jude Baez interpretaran les seves pròpies cançons amb música de guitarra; i els Nameless amb una proposta molt més contundent de trash metal. Com seguir la Festa Major d'Estiu
L'Institut Català de les Empreses Culturals ha fet pública (DOGC núm. 7327, de data 13 de març de 2017) la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a projectes d'internacionalització d'empreses del sector del llibre, que inclou els ajuts per a l'assistència a fires. El període per presentar sol·licituds acaba el dia 6 d'abril de 2017 a) Tenir un projecte d'internacionalització que comprengui el període que va des del 31 d'octubre de l'any anterior al de concessió de la subvenció i fins al 31 d'octubre de l'any de concessió de la subvenció b) Un mateix sol·licitant només pot presentar una sol·licitud en la mateixa convocatòria. c) Les accions que es portin a terme dins el projecte d'internacionalització s'han de portar a terme fora de Catalunya. Són únicament subvencionables les despeses següents: a) Despeses de producció de material promocional de qualsevol format i despeses de contractació de publicitat fora de l'Estat espanyol. El material haurà d'estar com a mínim en una llengua diferent al català i al castellà b) Despeses de viatges de prospecció de mercats. En el projecte s'ha de detallar l'objectiu del viatge de prospecció, l'agenda de visites i les dades dels contactes corresponents a efectes de verificació posterior c) Despeses de viatges per a l'assistència a fires internacionals. S'han de documentar amb l'acreditació de l'entrada a la fira. En el cas dels punts b i c, només se subvencionen: – les despeses de transport (en cap cas s'accepten els bitllets de classes preferents) per a un màxim de 2 persones. En el cas de desplaçaments en cotxe es compta el quilometratge a 0,30 euros i s'hi afegeixen els peatges. La benzina està inclosa en el preu del quilometratge. També es pot incloure el lloguer de vehicles. En aquest cas, només s'accepta la despesa de la factura del lloguer (no s'accepten despeses de peatges ni de benzina) – les despeses d'allotjament (l'import subvencionable no pot superar els 130,00 euros per persona i nit) per un màxim de 2 persones d) Despeses del cost del lloguer d'estands i les acreditacions a fires internacionals e) Despeses indirectes i generals tal i com estableix la base general 5.4. No són subvencionables les despeses corresponents a: a) despeses per manutenció, honoraris ni catxets b) despeses relacionades amb congressos, seminaris i jornades de caràcter acadèmic e) despeses de muntatge i producció d'estands f) despeses de producció i creació d'obra ni creacions artístiques
Comunicat Departament d'Educació en relació al CORONAVIRUS El passat dimarts dia 29 d'octubre, els alumnes de 4rt d'ESO de l'Institut Vil·la Romana vam anar al cinema Edison de Granollers. La pel·lícula que vam anar a veure era "La Vida sense la Sara És una pel·lícula inspirada en el llibre de l'escriptor Pep Puig. Un cop al cinema, hi havia un professional vinculat al món del cinema que ens va fer una petita introducció abans de veure la pel·lícula per posar-nos en context. un fòrum de preguntes i vam comentar la pel·lícula; vam dir el que ens havia semblat i les nostres opinions. Crec que va ser una excursió diferent i original. La pel·lícula va estar ben escollida i crec que a la majoria ens va agradar.
Nom d'usuari o adreça de correu electrònica ← Torna a Pla d'Acció per l'Energia Sostenible