text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
L'Ajuntament vol treure rèdit a l'històric aeroclub i atraure més empreses del sector
Reus.-Reus vol projectar l'entorn de l'aeroport, amb l'aeroclub i el CESDA com a pal de paller, i promocionar-lo sota el paraigües de parc aeronàutic.
Aquesta nova marca recollirà serveis ja existents -en l'àmbit de la formació, mecànica, oci o fins i tot fotografia aèria-, si bé són força desconeguts per a la ciutadania en general.
L'Ajuntament creu en el potencial de l'espai, amb un aeroclub que té la particularitat d'una gran pista de 2,4 quilòmetres i la disponibilitat de sòl industrial de gestió privada amb accés a la pista.
Fundat l'any 1932, l'aeroclub, que compta amb 250 socis, ha passat per mals moments fins al punt que perillava la seva continuïtat.
Ara té ocupada tota la capacitat dels hangars -llogats a diverses empreses- i, en projecte, la construcció de dos hangars més.
L'Ajuntament vol aprofitar el moment dolç que viu el sector i treure'n el màxim partit.
Per això ha encarregat un pla estratègic per impulsar el parc aeronàutic i aplicar-ho l'any vinent.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El recinte modernista de l'antic hospital Sant Pau va acollir una sessió de treball dels 135 candidats que integraran les llistes de Junts pel Sí per a les eleccions Del 27-S. / PERE VIRGILI
Una de les claus per decantar vots el 27-S serà la batalla del relat polític.
A les candidatures que hi concorren sota la bandera de la independència, però també a les que s'ofereixen amb més vehemència com a garantia de la unitat d'Espanya, els interessa polaritzar la campanya al voltant del procés sobiranista.
Les forces que propugnen una tercera via, incòmodes en aquest terreny, voldran introduir altres debats, especialment Catalunya Sí que es Pot, que s'esforçarà a ficar el dit a l'ull a Junts pel Sí (JxSí) per les retallades del govern d'Artur Mas.
Els de Rabell competiran amb la llista de Raül Romeva per un electorat fronterer d'esquerres que dubta entre sumar-se a la reivindicació d'un nou estat o prioritzar el discurs social.
Per mirar de desarmar argumentalment aquells que al·leguen que el més urgent és potenciar les polítiques de benestar i abaixar el volum del soroll sobiranista, Junts pel Sí desplegarà un missatge que lliga una cosa i l'altra.
L'argumentari de campanya elaborat per la candidatura que encapçala Romeva -i al qual ha tingut accés l'ARA- ho planteja en uns termes diàfans: "Les retallades s'acaben només amb un estat propi".
Ahir, els 135 candidats de la coalició integrada per CDC, ERC i personalitats de la societat civil van aplegar-se al recinte modernista de Sant Pau a Barcelona per assistir a una sessió de treball a un mes de les eleccions.
A tots se'ls van facilitar els sis fulls amb els raonaments a esgrimir a l'hora de passar el rasclet i debatre amb la resta de candidatures.
Un argumentari de to plebiscitari -tot gira al voltant de la necessitat d'un triomf del sí el 27-S- i que s'estructura en quatre idees.
Primer, s'identifica el "problema": "Tenim un estat en contra i el que necessitem per viure amb dignitat és tenir un estat a favor.
Per justificar l'aposta sobiranista, la candidatura unitària insistirà a denunciar que "l'estat espanyol tracta les persones que viuen a Catalunya amb una gran injustícia".
S'inclou un recordatori per als que confien en la possibilitat de pactar un millor encaix de Catalunya a Espanya: "L'estat espanyol no vol negociar.
Aquest tracte "injust" es tradueix, assenyalen, en un dèficit fiscal que drena 16.000 milions d'euros a l'any cap a fora de Catalunya, un "ofec financer" de la Generalitat, una "forta recentralització" i un permanent dèficit en inversions en infraestructures.
Segon: com a "solució" als problemes descrits, Junts pel Sí proposa una sacsejada en positiu, el que ha batejat com la "revolta dels somriures", i destaca les fortaleses de la candidatura, que defineix com el "moviment social més gran d'Europa", construït des de la "transversalitat" i amb els perfils "més preparats".
Per intentar convèncer els més reticents a triar una papereta on hi figurin noms ideològicament allunyats de les seves conviccions, se subratlla l'excepcionalitat del 27-S, una "gran oportunitat" que cal aprofitar.
Tot i que Romeva ja hi ha insistit, el document distribuït als 135 candidats deixa clar que qui està cridat a encapçalar un eventual govern sobiranista després de les eleccions és Mas, número 4 de la llista: "El president Mas està preparat per al lideratge d'aquesta etapa".
El tercer bloc d'arguments va dedicat a les crides que faran a l'electorat.
"Necessitem una gran força democràtica davant d'Europa i del món.
Mentre l'estat espanyol ens amenaça, el món ens està mirant", s'afirma.
A CDC i ERC són conscients que, com més sòlida sigui la majoria del sí el 27-S, més legitimat quedarà el procés.
Ara bé, adverteixen que "una victòria del sí no és una declaració unilateral d'independència, és un sí a decidir el nostre futur democràticament".
I alerten dels efectes de dispersar el vot sobiranista: "Tot el que no sigui un vot al sí serà comptat com un vot al no.
El no és la victòria del PP menys democràtic".
En cas de derrota de l'independentisme, "l'Espanya d'Aznar se sentirà més forta que mai", avisen.
Ahir mateix hi incidia Romeva, que alertava que sense una victòria "clara i incontestable" del sí el PP collarà encara més Catalunya.
Per acabar, l'argumentari sintetitza el "per què" de la reivindicació sobiranista.
I és en aquest punt on es busca la complicitat dels indecisos que podrien votar més en clau social que nacional.
"Sense eines d'estat no es poden fer les polítiques socials que el nostre estat del benestar necessita.
La manera d'acabar amb les retallades és amb un estat propi", asseguren.
El document abona el concepte d' estat propi -més ampli que el d' independència - perquè un dels objectius és, segons fonts de la candidatura, seduir no només els més convençuts independentistes sinó també aquells que el 9-N van votar sí-no.
Perquè -i aquesta serà una altra de les tesis que més desenvoluparan-"l'únic canvi real" passa per un èxit inqüestionable del sí el 27-S.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
D'acord amb el que preveuen els articles 14.3 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i 7.1 de la Llei 2/2003, de 20 de març, d'organització institucional del sistema universitari de les Illes Balears, nomèn el senyor José Aurelio Castro Ocón membre del Consell Social de la Universitat, en representació dels professors del Consell de Govern i en substitució del senyor Albert Sesé Abad.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
VilaWeb TV us ofereix sengles vídeos de les intervencions de l'escriptor Quim Monzó i del poeta i editor Jordi Cornudella en la sessió de 'La literatura en perill'
'De tant llegir novel·les, acabaràs idiota' deia a Quim Monzó la seva mare, quan l'atrapava amb un llibre que no era de matemàtiques o de física.
Per ella, llegir novel·les era perdre el temps.
Precisament per això, Quim Monzó llegia.
Llegia d'amagat, llegia perquè era una cosa prohibida ( vegeu el vídeo en què ho explica ).
Ben altre era el cas del poeta i editor Jordi Cornudella, fill d'una família il·lustrada, amb una gran biblioteca ( vegeu el vídeo en què ho comenta ).
A casa de Jordi Cornudella sempre hi havia un familiar o altre amb un llibre a les mans.
Per això Jordi Cornudella llegia.
Doncs, què determina el gust i l'interès per la lectura?
Monzó i Cornudella indiquen que hi ha més d'una raó.
Monzó i Cornudella van parlar del plaer de la lectura en la sessió de 'La literatura en perill?', dins el cicle 'El pensament en perill', organitzat pel KRTU.
La sessió es va fer dimarts al vespre, a la Fundació Cercle de Lectors de Barcelona, i van assistir-hi unes dues-centes persones que omplien l'espai de gom a gom.
L'acte va començar amb una conferència del filòsof francès d'origen búlgar Tzvetan Todorov, autor del polèmic assaig 'La literatura en perill?', que acaba de publicar Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors dins una nova col·lecció d'assaig.
Podeu escoltar la traducció catalana simultània de la conferència de Todorov (32 minuts).
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tècnica de depilació basada en l'aplicació de la llum. |
La consellera de Salut de Catalunya, Alba Vergés, ha assenyalat que espera "molt bona coordinació" entre totes les comunitats autònomes per articular una resposta contra el nou coronavirus (2019-nCoV) que es va originar a la Xina, i que per ara només ha registrat un cas a Espanya, a l'illa canària de La Gomera.
Així s'ha pronunciat en declaracions als mitjans abans que se celebrés el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), que reuneix aquest dimarts a la seu del Ministeri de Sanitat el nou ministre, Salvador Illa, amb representants de les comunitats autònomes per millorar la coordinació del coronavirus.
Vergés ha transmès un "missatge de calma i de tranquil·litat" a tota la població, perquè a Catalunya "tot funciona bé".
"Tenim un protocol, que hem activat dues vegades per sospites, però els dos casos han donat negatiu.
Esperem una molt bona coordinació", ha assenyalat.
D'altra banda, a la consellera catalana li han preguntat sobre la possibilitat que es transfereixin les competències del sistema de formació de mèdics MIR a Catalunya.
"Sempre intentem tenir el màxim de competències, sobretot en el que competeix als professionals de la salut, que són la base del nostre sistema.
Nosaltres treballem per tenir totes les eines però no hi ha canvis en aquest aspecte.
No ho hem parlat però sempre treballarem per tenir el màxim d'eines i de competències", ha comentat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Clubs DiR, la cadena líder de fitness a Barcelona, ha iniciat un procés de renovació en el que dotarà de serveis complementaris les seves instal·lacions esportives amb l'objectiu d'oferir una millor experiència als seus usuaris.
En aquest sentit, el club DiR Up&Down comptarà en els propers mesos amb un estudi exclusiu d'entrenament personal.
El nou estudi, ubicat al carrer Martí i Julià número 8, tindrà una superfície aproximada de 200m 2 i estarà dotat dels millors equipaments per poder realitzar un entrenament a mida: estructura funcional amb tots els elements imprescindibles per un entrenament complert, estacions de politges polivalents, espai dedicat al pes lliure, material exclusiu per halterofília i moviments olímpics; així com les més innovadores estacions cardiovasculars, espai de Pilates i electroestimulació global.
Ampliació del servei de DiR Zen
Clubs DiR també estrena servei d'estètica i wellness a dos dels seus clubs.
Per una banda, DiR Claris ja compta amb un local dins del propi club on s'ofereix aquest nou servei, mentre que DiR Av.
Madrid comptarà en els propers mesos amb un local de 106m 2 ubicat a Joan Güell, 95 destinat a un DiR Zen.
En ambos casos, s'oferiran els tractaments més innovadors en bellesa, estètica i benestar, des de tot tipus de massatges (relaxants, per a embarassades, etc) fins a solucions per a la pell o tecnologia especialitzada, com la Indiba.
D'aquesta manera, ja seran nou clubs els que comptin amb el servei de DiR Zen ( DiR Diagonal, DiR Up&Down, DiR Sant Cugat, DiR Castillejos, DiR Maragall, DiR Tres Torres, DiR Tuset, DiR Claris, DiR Av Madrid).
Nou servei d'entrenament funcional
La innovació i les últimes tendències sempre han estat presents al DiR i per això, al mes de setembre, estrenarà a tots els clubs l' Small Group Training, un nou entrenament funcional d'alta intensitat en grup.
Aquest nou entrenament orientat a resultats i dirigit per entrenadors personals, va més enllà de la relació one to one entrenador personal i usuari en desenvolupar-ho en grups d'entre 3 i 12 persones.
Aquest nou entrenament ajuda a aconseguir una major motivació a l'interactuar amb un grup, respon a diferents objectius com perdre pes, millorar la forma física o treballar la postura i és més econòmic que un entrenador personal.
Les sessions seran d'entre 45 i 55 minuts depenent de la intensitat del contingut i s'haurà de fer una prereserva donada la limitació de participants.
Renovació i ampliació de Clubs DiR
Aquestes novetats es sumen a l'ampliació que viurà el club Pàdel Indoor Sant Cugat, que sumarà cinc noves pistes dobles de pàdel, així com a la renovació d'aparells de fitness que Clubs DiR va iniciar el passat mes de juny i que ja s'ha dut a terme als clubs de Tres Torres, Tarragona i Campus.
La renovació suposa el canvi de 355 estacions cardiovasculars a 8 dels seus clubs (Hispà, Castillejos, Eixample, Campus, Tarragona, Tres Torres, Sant Cugat i Claret), així com la renovació de l'equipament muscular als clubs de Claret i Seven, i la renovació de 230 bicicletes de les sales d'SpinDiR dels clubs d'Hispà, Maragall i Castillejos. |
El govern turc ha informat aquest divendres que els seus avions han abatut un dron no identificat prop de la frontera amb Síria.
Segons la televisió estatal, l'aparell no pilotat era tres quilòmetres dins de l'espai aeri turc.
La setmana passada Turquia va desviar dos caces russos que participen en l'ofensiva de Vladímir Putin en suport al règim de Baixar al-Assad, que s'havien endinsat en el seu espai aeri.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La manifestació convocada pel col·lectiu de suport a Núria Pòrtulas va reunir unes tres-centes persones.
Els assistents es van concentrar al davant de la sots-delegació del govern a Girona i van continuar la marxa per la carretera de Barcelona, on es van sentir crits contra el conseller d'Interior, Joan Saura.
VILAWEB - DIUMENGE, 15/04/2007 - 06:00h.- Recordem que Pórtulas roman empresonada des de començament de febrer a Madrid acusada de pertànyer a organitzacions anarquistes. |
Primàries Manresa ha presentat aquest dimecres 24 dels 31 membres de la candidatura per a les municipals del maig.
La llista està formada per 25 titulars i 6 suplents.
Dels 31, 7 no han estat presents en l'acte que s'ha fet a les 11 del matí al parc que hi ha entre els carrers Dante i Abat Oliba –la gespeta– per causes laborals, segons la formació.
A banda, s'ha presentat també el lema sota el qual s'organitzarà la campanya electoral: «Per la independència Manresa és capital».
Abans d'introduir un per un tots els membres de la candidatura, el número 2 de Primàries, Arnau Padró, ha explicat el context en què es va crear Primàries Catalunya de la mà del filòsof Jordi Graupera i ha subratllat la importància de la independència de Catalunya per als integrants d'aquest projecte polític (la majoria dels que formen la llista de Manresa són associats de l' ANC i han militat en formacions com Solidaritat Catalana): «Molts fa anys que treballem per la independència i tenim ganes que aquest projecte es concreti.
La nostra llista és la síntesi de l'independentisme de base a Manresa», ha dit Padró.
També ha posat en relleu les «petites lluites» que encapçalen persones com Fina Casals, presidenta de No Més Morts a la C-55, que va al tercer lloc de la llista.
Padró ha aprofitat la seva intervenció per denunciar que la Junta Electoral Central no els ha permès inscriure a la llista el manresà Ewerton Medeiros, nascut al Brasil, perquè no té la nacionalitat: «Creiem que un ciutadà que porta molts anys a la ciutat s'ha de poder presentar a les eleccions sense importar on ha nascut.
Esperem que quan siguem una república no tinguem aquestes limitacions, que són discriminatòries per motiu d'origen», ha lamentat.
El cap de llista de Primàries Manresa, Marc Olivé, ha tancat la presentació dels seus companys, la qual s'ha fet en ordre invers començant pels suplents (Jorge Grau, Cristina Puig, Ramon Cornet, Fina Forgas, Jordi Borràs i David Navarro).
Olivé ha argumentat el lema escollit per la formació per al 26-M, en el que se sintetitzen tres idees, va dir: independència –«no hem vingut a repartir-nos les engrunes de l'autonomisme»–, Manresa –«la gestionarem per als manresans i des de Manresa»– i capital –«d'una banda el capital valuós que té cada ciutadà i de l'altra perquè creiem que Manresa ha de tornar a exercir de capital de comarca sense complexos».
L'alcaldable de Primàries ha clos l'acte amb un desig esperançador: «Estic segur que el 26-M serem la força que sorprendrà més a tota la ciutat».
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha informat aquest dimecres que la Generalitat obrirà un expedient sancionador contra Gas Natural pel cas del tall de llum a la dona gran morta a Reus en un incendi.
Aregio, que ha qualificat els fets de "molt greus", ha explicat que després d'estudiar les al·legacions presentades per l'empresa "no hi ha cap raó" que justifiqui que no s'avisés als serveis socials de l'Ajuntament com indica la llei.
Gas natural podria haver de fer front a una sanció d'entre 10.000 i un milió d'euros.
Finalitzada la segona reunió de la Taula d'Emergència Social i Pobresa Energètica que s'ha celebrat a l'Hospitalet, Aregio ha apuntat que actualment hi ha 115 expedients sancionadors oberts a companyies subministradores amb 25 sancions interposades i que el Govern seguirà treballant per "fer complir la llei".
A preguntes dels periodistes, Joan Aregio no ha volgut avançar quan es pot fer efectiva la sanció a Gas Natural perquè el procés administratiu "ha de seguir el seu curs".
El que sí que ha deixat clar és que el Govern farà el que calgui perquè es compleixi la llei 24/2015 que en el seu article número 6 "deixa molt clar" que no es pot tallar el subministrament de serveis bàsics a cap abonat sense avisar abans als serveis socials dels ajuntaments corresponents i tampoc abans de rebre resposta d'aquests.
Aregio també ha volgut recordar que Gas Natural, com la resta de companyies subministradores, coneix perfectament el protocol que s'ha de seguir abans de tallar la llum a un abonat perquè el 22 de desembre de l'any 2015 va fer una consulta sobre aquests protocols que se li va respondre.
"Hi ha moltes companyies que segueixen aquests protocols i gràcies a això s'han evitat 39.000 talls", ha recordat.
Pel que fa a la signatura del conveni amb les companyies per donar resposta al problema del deute en el pagament dels subministraments de moltes famílies, Aregio ha lamentat que, si bé ja l'han signat el 95% de les empreses d'aigua, fins el moment no han aconseguit que cap empresa elèctrica els hagi subscrit.
Aquí, el secretari d'Empresa i Competitivitat ha advertit que seguiran negociant fins aconseguir-ho, però que si finalment l'acord és impossible "es prendran altres mesures".
Crítiques de les entitats socials
Les entitats socials que han participat en la segona reunió de la Taula d'Emergència Social i Pobresa Energètica, tot i que han demanat la màxima sanció per Gas Natural, han recordat que "la vida no té preu" i han qualificat de "lamentable" que hagi hagut de morir una persona perquè el Govern s'hagi posat a treballar per buscar solucions. |
Cristianisme i Justícia presenta l'últim quadern titulat " Europa, en la cruïlla " escrit per Alfons Calderon i Lluís Sols.
Més de mig segle després del seu naixement, i malgrat el seu indiscutible èxit, el projecte europeu sembla encallat.
Els interessos particulars de cada país tornen a prevaler sobre els interessos generals i són molts els ciutadans que es mostren indiferents, quan no hostils, al projecte europeu.
El col · lapse es va iniciar bastant abans, però ha culminat amb la duríssima crisi econòmica que patim.
Val la pena seguir en aquesta Unió, tal com l'han deixat? |
Seu de la Diputació de Barcelona.
Les eleccions municipals del 26-M també implicaran canvis a la Diputació de Barcelona, que fins ara ha presidit el convergent Marc Castells.
ERC i el PSC van empatar a 16 diputats provincials, i ara els Comuns poden tenir la clau per decantar aquest organisme supramunicipal cap a l'una banda o l'altra.
La Diputació de Barcelona és la més potent d'Espanya: gestiona un pressupost de 900 milions d'euros.
Aquests diners, que acaben revertint en els municipis, són vitals per finançar equipaments i també per al dia a dia dels ajuntaments, en forma de subvencions, de patrocinis i de plans.
Però les diputacions també suposen una sortida professional i política per a un bon gruix de representants i militants de partits; en alguns casos, càrrecs caiguts en desgràcia o defenestrats d'altres institucions.
A les acaballes de l'últim mandat, la de Barcelona tenia 82 assessors en nòmina, que en conjunt han percebut una retribució anual de 4,9 milions d'euros.
Del conjunt d'assessors, n'hi ha 25 que depenien directament del govern d'aquesta institució i que han exercit de tècnics de Presidència o d'altres àrees.
Els 57 restants són personal de confiança dels partits que exerceixen d'assessors dels grups polítics que hi ha representats al ple.
Aquestes xifres no representen el total de places disponibles: en el darrer mandat, el nombre màxim del personal eventual que podia prestar servei a la Diputació de Barcelona ascendia fins als 92.
Els càrrecs de la corporació provincial sovint han estat objecte de polèmica.
Una investigació de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), revelada per l' Anuari Mèdia.cat, va posar el focus el 2015 en la legalitat o no de contractar aquests eventuals, que, segons han denunciat algunes organitzacions sindicals, acaben treballant més per al partit que per a la corporació provincial.
No era la primera vegada que Antifrau investigava els contractes a la Diputació i qüestionava algunes pràctiques habituals entre els partits polítics, com la de col·locar-hi persones afins, sobretot de càrrecs orgànics, "als quals, a vegades, se'ls reclama el pagament d'una part de la seva nòmina per finançar el partit".
Qui són, però, els assessors del govern i dels partits de la Diputació?
CRÍTIC explica en aquest reportatge el perfil dels càrrecs de confiança que s'han repartit les diferents formacions durant l'últim mandat.
En el mandat anterior, els diputats de l'antiga Convergència i d'ERC es van repartir els 25 assessors de les cinc àrees competencials i executives en què s'estructura la Diputació.
Entre aquests càrrecs de confiança hi destacaven figures com Carles Agustí, assessor tècnic de la Presidència i director de Govern Obert de l'ens.
Agustí és un històric membre de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de CDC i, posteriorment, membre del Comitè Nacional del PDECat.
L'any passat va presentar-se a les primàries del Partit Demòcrata per l'Ajuntament de Barcelona representant els sectors més sobiranistes del partit, i va perdre enfront de la candidatura de Neus Munté.
Al llarg dels últims anys, ha anat saltant d'administració en administració, sempre seguint la petja de Convergència.
Ha ocupat el càrrec de director d'Innovació i Qualitat Democràtica a la Generalitat, de comissionat de Participació Ciutadana a l'Ajuntament de Barcelona amb el govern de Trias, i ha dirigit el Programa d'innovació i qualitat democràtica del Departament de Governació i Relacions Institucionals, també a la Generalitat.
Així mateix, el recorregut de l'exsocialista Pia Bosch dins la corporació provincial és particularment remarcable.
La llarga llista de càrrecs polítics que va ocupar Bosch a les files del PSC durant la primera dècada dels 2000 inclou el seu rol al capdavant de la delegació territorial del Govern de la Generalitat a les comarques gironines durant el mandat de Pasqual Maragall.
També va ser tinenta d'alcalde i regidora a l'Ajuntament de Girona, diputada al Parlament, congressista al Consell d'Europa i portaveu socialista a la Diputació de Girona.
El 2014, Bosch va abandonar el PSC i va fundar, juntament amb altres exmilitants, el partit Moviment d'Esquerres (MES), formació que va acabar aliant-se amb ERC.
L'any següent, els republicans van designar-la assessora del seu grup polític a la Diputació de Barcelona, i el 2016 va passar a ser assessora tècnica de Presidència, una àrea fins ara gestionada per Convergència.
El salari que perceben els assessors es classifica en vuit nivells, i oscil·la entre els 2.529,62 euros mensuals i els 5.956,93.
Així i tot, pel que fa a l'àrea de Presidència, només hi ha tres assessors –Mònica Gallardo, responsable de Premsa i Comunicació; Daniel Laga, assessor tècnic d'Esports, i Ramon Minoves, d'Espais Naturals i Medi Ambient– que percebin la màxima retribució.
A la vegada, no n'hi ha cap que se situï en les tres escales salarials més baixes.
Globalment, les 25 persones que formen el conjunt d'assessors de govern cobren 123.338,61 euros mensuals, que, multiplicats per les 14 pagues que perceben anualment, sumen un total d'1,7 milions d'euros l'any.
Però, més enllà dels assessors de govern, en el darrer mandat la Diputació de Barcelona ha comptat amb un total de 57 càrrecs de confiança més que han treballat per als diversos partits polítics amb representació al ple: CiU, ERC, el PSC, Entesa (marca municipal dels Comuns i d'ICV), C's, el PP i la CUP.
La majoria d'aquests càrrecs, nomenats a dit, han ocupat o ocupen també responsabilitats en altres institucions, ja sigui en els diferents ajuntaments o en els òrgans de les seves formacions.
En el mandat passat, però, no hi ha hagut cap assessor de partit que s'hagi situat en el nivell més alt de retribució ni tampoc en els tres inferiors.
D'aquesta manera, tots han percebut entre 3.720,53 € i 4.927,49 € mensuals (categories 4 i 5) amb dues úniques excepcions, que han cobrat cada mes 5.685,57 i 5.317,45 euros, respectivament.
El sou d'aquests càrrecs representa un total de 226.494,81 euros el mes, que ascendeixen a 3,2 M€ anuals, per 14 pagues.
La suma total de sous d'assessors (comptant els de govern i els dels partits) s'eleva als 4,9 milions anuals.
Cal tenir en compte, però, que hi ha organitzacions com Barcelona en Comú o la CUP que estableixen limitacions salarials per als seus càrrecs electes i de lliure designació.
En el cas de BComú, el límit són 2.200 € mensuals.
Entre els assessors nomenats pel PSC durant el mandat 2015-2019 destaca un cas particular: Antoni Fogué, que va ser president de la Diputació del 2008 al 2011 substituint l'alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho.
Fogué va cessar del càrrec de president després de les municipals del 2011 per cedir el pas al convergent Salvador Esteve.
Però a l'agost del 2015, segons va publicar el periodista Rafa Burgos al digital 'Gramenet 2.O', va entrar a formar part de la corporació provincial com a càrrec extern.
La seva tasca consistia a donar "suport tècnic especialitzat a la Gerència de la institució", amb un sou de 90.000 euros bruts anuals.
Més tard, el 2017, va ser nomenat assessor dels socialistes a la Diputació.
Fogué no és l'únic regidor colomenc que ha tingut el càrrec d'assessor del grup del PSC els últims quatre anys.
També ho ha estat Antonio Carmona, extinent d'alcalde a l'Ajuntament de Santa Coloma durant el mandat de Bartomeu Muñoz i de Núria Parlon, i diputat provincial des del 2010.
Carmona va deixar de ser regidor en les eleccions del maig del 2015, però al juliol del mateix any va ser designat pels socialistes personal de confiança a la Diputació.
Un altre cas destacable és el de Marta Farrés, la nova alcaldessa de Sabadell, que havia estat tinenta d'alcaldia amb Manuel Bustos, condemnat a presó pel 'cas Mercuri'.
El 2015, després de perdre les primàries per encapçalar la llista dels socialistes en les municipals, es va retirar de la primera línia, però el 2017 va ser nomenada assessora pel partit a la Diputació.
El 26-M va presentar-se al capdavant del PSC al municipi i va guanyar les eleccions.
Ara, Farrés podrà ser alcaldessa gràcies a un acord amb l'única regidora que va obtenir Podem en les eleccions, Marta Morell.
ERC també té un pes significatiu dins el grup d'assessors de partits polítics.
El personal eventual vinculat amb els republicans inclou, per exemple, Pol Altayo, edil des del 2012 a Santa Perpètua de Mogoda i actual cap de l'oposició, o Josep Maria Civis, exregidor sabadellenc, excoordinador del partit a la Diputació i director general d'Acció Ciutadana del Departament de Governació durant el tripartit.
L'any 2011, Civis i altres càrrecs van ser nomenats "per la via de màxima urgència" a la corporació provincial, un fet que va aixecar polseguera després que la secció sindical de la CGT en aquesta institució ho denunciés a Antifrau.
El sindicat argumentava que el fet que els nomenaments interins no es portessin al ple de la Diputació infringia la normativa, segons la qual aquests contractes havien d'estar justificats expressament i havien de respondre a raons com una vacant o un projecte temporal que els requerís.
Per contra, deien, en aquests nomenaments no s'hi especificava ni la plaça, ni la seva dependència orgànica, ni les funcions a desenvolupar.
També especulaven que les persones que havien estat nomenades podrien haver-se quedat sense càrrec després d'alguna derrota electoral recent.
Aquell mateix any, Civis ja havia accedit a un càrrec dins la Diputació com a assessor del grup polític d'ERC, càrrec que ha repetit en aquest darrer mandat.
Dins l'univers convergent, alguns dels assessors polítics que hi sobresurten són Josep Sicart, exdiputat al Parlament de Catalunya durant el govern d'Artur Mas; Pol Lliró, fins ara conseller de districte de Sarrià – Sant Gervasi, o Àlex Sastre, candidat a l'alcaldia de Granollers en les passades eleccions municipals.
Alguns dels convergents nomenats arrossegaven polèmiques prèvies.
Aquest és el cas de Joaquim Matas, exregidor i excap de gabinet d'alcaldia de l'Ajuntament de Tordera, que entrava a formar part de l'equip d'assessors menys de dos mesos després de les eleccions municipals del 2015.
Matas va ser contractat pel grup municipal de CiU en aquest consistori l'any 2003 com a cap de gabinet, una tasca per la qual cobrava 45.094 euros bruts anuals.
L'oposició va carregar llavors contra el seu fitxatge i contra la duplicitat de tasques entre el cap de gabinet i el de premsa.
El portaveu d'ERC a l'Ajuntament en aquell moment, Bernat Costas, fins i tot va dir que esdevenir càrrec de confiança al consistori de Tordera era "la manera de fer-se ric ".
Alguns dels assessors de l'òrbita convergent a la Diputació provenen del sector d'Unió Democràtica.
És el cas, per exemple, de Kevin Requena o de Joan Recasens, expulsat d'Unió el 2015 per haver-se manifestat en contra del full de ruta del partit, i actualment militant de Demòcrates de Catalunya.
Els Comuns també han col·locat els seus càrrecs de confiança a la Diputació de Barcelona.
En la legislatura passada, Entesa, el grup que aglutinava ICV, EUiA i BComú, va comptar amb una amalgama d'assessors que incloïa noms com el de Laura Massana, membre de la coordinadora de Catalunya en Comú, exregidora i exdiputada al Parlament per ICV-EUiA.
Massana va ser diputada d'Iniciativa entre el 2006 i el 2015, però abans ja havia estat assessora del grup d'ICV a la Diputació.
El 2016, després de deixar el Parlament, va tornar a ser nomenada per repetir com a càrrec de confiança del partit.
La denúncia de la CGT a Antifrau el 2011, relacionada amb el nomenament de l'assessor d'ERC, Josep Maria Civis, també va afectar el secretari d'organització d'Iniciativa i exvicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lluís Moreno.
De fet, ICV-EUiA va ser el grup polític que més es va beneficiar dels nomenaments "per la via de màxima urgència".
Com relatava la 'Directa', Moreno va ser un dels representants que havien perdut la seva plaça en càrrecs públics arran de derrotes electorals i va ser recol·locat a la Diputació.
Dos mesos després de les municipals del 2015 va tornar a ser designat assessor.
Altres càrrecs dels Comuns durant el mandat passat han estat Toni Salado, membre de la coordinadora de Catalunya en Comú i responsable de Política Institucional i Programa d'EUiA, o la politòloga londinenca establerta a Barcelona Kate Shea, que forma part de la Direcció Executiva de la Coordinadora General de BComú.
Malgrat que els populars ocupaven un lloc modest al ple de la Diputació, amb només tres diputats, també han comptat amb l'assessorament de diversos càrrecs, per bé que el total de persones nomenades per exercir aquesta funció és substancialment menor que el dels altres partits fins ara exposats.
Hi destaquen figures com Albert Fernández Saltiveri, exportaveu del PP a Sarrià – Sant Gervasi, membre de l'Institut Catalunya Futur –la secció catalana de la FAES– i persona de confiança de Xavier García Albiol en la seva etapa com a alcalde.
Fernández Saltiveri és conegut sobretot pel seu paper com a gerent de Badalona Comunicació, ens dels mitjans de comunicació locals, respecte als quals va exercir un control absolut: alguns dels episodis més polèmics que va protagonitzar inclouen, segons van denunciar en el seu dia altres partits de Badalona, la censura de persones d'ideologies diverses a les tertúlies de 'tele' o de ràdio, o la prohibició que es toqués "L'estaca", de Lluís Llach, durant el festival Filmets, a l'octubre del 2014.
Tots els grups de l'oposició, així com aquells que no tenien representació i Òmnium Cultural, en van demanar la dimissió, però García Albiol no va voler destituir-lo.
Va ser l'executiu següent, encapçalat per Dolors Sabater, qui va destituir-lo de manera immediata.
Un altre nom destacat és el de l'exdiputada, exregidora i expresidenta de Nuevas Generaciones i del PP de Girona, Concepció Veray, que també forma part d'aquest conjunt.
L'assessora va ser també cap de llista del PP a l'Ajuntament de Girona en les passades eleccions municipals, però no hi va obtenir representació.
Prové d'una família estretament vinculada amb la formació: el seu germà, Jaume Veray, va ser assessor del partit a la Subdelegació del Govern a Girona, durant l'era de Rajoy.
Veray pare també va ser vicepresident a Catalunya d'Aliança Popular i president del PP de Girona.
El grup d'assessors dels populars en el mandat passat inclou Maria Jesús Hervàs, exportaveu del PP a Badalona, o José Llobet, exdiputat al Parlament i exvicepresident de la Diputació de Barcelona, que va ser designat a l'inici de la presidència del convergent Salvador Esteve gràcies al pacte de govern entre CiU i els populars.
Molts menys assessors s'han distribuït en aquesta legislatura passada les altres dues formacions que ocupaven un lloc modest al ple: Ciutadans i la CUP.
Entre els assessors taronja hi destaca Vicente Castillo, que va ser cap de llista per Tarragona en les eleccions catalanes del 2010 i subsecretari d'Implantació del partit.
Pel que fa als cupaires, l'organització ha comptat també amb l'assessorament de Mariona Pascual, que ha tornat a encapçalar la candidatura de la CUP a Sant Celoni en aquestes eleccions municipals, com ja va fer el 2015.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Fa quaranta anys, el director del Living Theatre, l'anarquista Julian Beck, es va presentar amb tota la seva companyia –famosa als 70 pel seu caràcter radical– al que llavors era conegut com el "manicomi" de Salt.
El dia anterior havia representat al Municipal de Girona el cèlebre muntatge "Set meditacions sobre el sadomasoquisme polític".
L'experiència va ser al·lucinant.
Actors i bojos (en aquell temps fins i tot eren "bojos", encara que la nova psiquiatria ja començava a nomenar-los i a tractar-los d'una altra manera) van muntar una cercavila en què no podies distingir els uns dels altres.
Penso en això mentre em dirigeixo al nucli de la mani a través del que els saltencs de tota la vida encara coneixen com "el carrer del Manicomi", que va a donar al passeig dels Països Catalans.
¿Com manifestar-se un altre cop, un altre Onze de Setembre, pel que és obvi?
¿I què en queda de la bogeria d'abans?
En una cantonada del carrer, veig la primera bandera espanyola en un balcó.
N'hi ha una altra i encara una més, al llarg del Passeig, i un cartellet fet per nens en què es llegeix " Viva Espanya", pintat amb grocs i vermells, alternativament.
Tampoc ningú al castell davant la marabunta independentista.
Al "Medalomismo", un bar mitològic dels complicats 80, els més assedegats ja demanen cerveses per mitigar la calor.
Uns quants "medalomismo" o "estic atònit" miren l'espectacle del "batec" sobiranista des dels balcons.
Al mateix bloc, una dona africana dansa amb el seu nadó al ritme d'"in, inde, independència...".
Per alguna cosa Salt té un 40% d'estrangers en el seu cens i més de 70 nacionalitats als seus carrers.
N'hi ha que ja no aguanten més coreografies com la d'aquest 11-S, amb aquesta espècie d'ou ferrat que es belluga al ritme d'un minuet i que també serveix com a para-sol o ventall improvisat.
A mi em recorda el marc d'on sortia el porquet Porky, als "Looney Tunes", per anunciar que s'havien acabat els dibuixos animats.
"Això és tot, això és tot, això és tot, amics".
Un nen de 5 mesos, que es resguarda del sol gràcies a l'ou ferrat, porta uns auriculars "kids" perquè el soroll de la xaranga no li destrossi els timpans.
Es diu Joan i és el representant de la quarta generació de la família Sunyer, amb la seva àvia Catalina, de 83 anys, al capdavant, en una cadira de rodes.
¿Com s'acabarà tot això si aquí s'ajunta, en aquesta ciutat d'amalgama i tradició, la cadena de les generacions i una pancarta en àrab que demanda la independència?
¿Com s'ha d'acabar si n'hi ha que han vingut a peu des de Sant Gregori, a uns 10 quilòmetres, amb el somriure als llavis i les cames destrossades?
¿Com s'ha d'acabar si un dels gegants, que ve del barri obrer de Taialà, es diu Carmen i va vestida de sevillana, amb els seus farbalans amb punts i la seva estelada a l'esquena?
Reconec que a vegades la cosa té un aire manicomial, però aquest país és així.
És la primera vegada que Gerard Quintana puja a un escenari i no desafina.
El que no em queda clar és això del masoquisme.
Remenar l'ou ferrat cada vegada que sona el minuet és una experiència gairebé religiosa, com diria Enrique Iglesias.
Unes àvies ("hem vist en Puigdemont, nen!"), que es prenen una xocolata a Girona, després del caos circulatori, em comenten: "Si no prenem paciència per això...".
Paciència, aquesta és la paraula.
Paciència a la Catalunya rítmica. |
El C RAI Biblioteca de Medicina ha començat a utilitzar l'aplicació Pinterest per presentar les novetats bibliogràfiques de cada mes.
D'altra banda, el CRAI Biblioteca de Belles Arts ha iniciat el seu compte a Twitter.
Accediu a les xarxes del CRAI UB des del Web del CRAI > Coneix el CRAI > Difusió i màrqueting > Blogs i xarxes socials.
O des d'aquesta icona, que trobareu a totes les pàgines del Web del CRAI.
Recordeu que també podeu consultar les novetats al catàleg del CRAI UB, i fer una subscripció al fil RSS.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Gràcies a la informàtica, és possible veure l'evolució de les espècies. |
El projecte "Més enllà de la compra i el lloguer" obre una nova pàgina al calendari.
El proper dimecres 6 de març tindrà lloc a la ciutat de Reus, la tercera sessió dels tallers sobre els models alternatius d'accés i tinença de l'habitatge.
Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC):
He llegit l' avís legal i la política de privacitat i autoritzo l'enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«El públic infantil no és pas menys intel·ligent que l'adult, és només que no ha llegit tant, que no ha viscut tant»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La literatura infantil no és la segona divisió de la literatura per a adults.
Sembla mentida, però això encara s'ha de dir.
Per a escriure textos senzills i entenedors per a primers lectors cal un coneixement de vegades molt més profund i alhora conscient de la llengua que no pas per a escriure per a lectors adults, a qui se suposa que confiem que tinguin més experiència lectora, lingüística, literària, cultural i vital (i és suposar molt, en alguns casos, diguem-ho tot).
He dit experiència, no intel·ligència.
El públic infantil no és pas menys intel·ligent que l'adult, és només que no ha llegit tant, que no ha viscut tant.
I si el públic infantil no ha llegit tant és per una qüestió d'edat, de temps, no tenen cap altra mancança, a priori, i de fet és un públic que qui el conegui sap que és molt exigent i que si s'avorreix amb el que escrius, amb el que els llegeixes o els expliques, t'ho fa saber sense embuts, perquè la paciència també la tenen poc entrenada.
Ells encara pregunten, no fan veure que t'entenen tot i no entendre't, no et donen peixet per no ferir-te l'amor propi d'autor que exposa la seva criatura literària i se sent vulnerable.
Pregunten i volen respostes, i el pitjor que pots fer és no respondre, perquè cada pregunta és una necessitat, els hi va la vida, no són aquelles preguntes que et fan els adults per donar-te peu a parlar, són preguntes de veritat.
Tenen el cervell nou de trinca, diguem-ho clar, i l'han d'omplir –o si ho voleu: moblar–, i l'omplen amb el que escolten, veuen i llegeixen, l'omplen de llengua, perquè qualsevol aprenentatge és verbal, i la llengua és pensament, o, com diria Desclot, 'la llengua és el sistema operatiu de la intel·ligència'.
L'autor de literatura infantil, doncs, escriu per a algú que està en constant aprenentatge verbal, i que té unes limitacions (lingüístiques, literàries, culturals i en definitiva vitals) que s'aniran reduint amb el temps i la lectura, unes limitacions que, perdó pel joc de paraules, no han de limitar l'autor sinó empènyer-lo a fer-les petites amb el que escriu.
Les limitacions que té el lector no les ha de tenir l'autor, com tampoc no les ha de tenir quan escriu per a adults.
Ets el mateix escriptor, escriguis per a qui escriguis, i l'única cosa que has de tenir més en compte quan escrius per a nens és que t'han d'entendre, que has de saber què vols dir per dir-ho bé i que ells ho entenguin, i això no vol dir que la teva llengua, el teu estil literari, s'hagi de rebaixar, reduir, suavitzar, sinó adaptar fent equilibris entre la voluntat de fer-se entendre i la de no deixar de fer literatura —però de fet quan escrius per a grans també vols que t'entenguin sense deixar de fer literatura, l'única cosa que passa és que poses el llistó més alt perquè penses que si el teu lector té més anys també té més experiència lectora, i fas bé de pensar això encara que no sempre sigui cert.
I ara ve quan traslladem tot això a casa nostra i parlem de l'autor de literatura infantil en català, que fins fa quatre dies dèiem que havia d'escriure 'en el català que es parla', però que potser ho haurem de deixar de dir amb la boca ben oberta i el pit tot inflat perquè aquest català que es parla ja no es parla, i si l'autor s'hi ha de basar per escriure les seves històries aviat es trobarà que escriu, anant bé, en una altra llengua (el castellà), i en el pitjor i més generalitzat, en una mena de patuès que faria caure la cara de vergonya a l'obstinat defensor del català que es parla que va ser Joan Sales.
Llavors, què ha de fer l'escriptor de literatura infantil en català si hem quedat que no escriu una literatura de segona divisió, que la seva empresa no és més senzilla que la de l'autor de literatura per a 'adults' (se m'escapen les cometes, ai), que no s'ha de veure limitat per les limitacions dels seus lectors, que s'ha de fer entendre sense deixar de fer literatura?
Ha d'escriure en el català que es parla, encara que sigui cada cop més minso i desencisat?
No, perquè també hem quedat que el públic infantil no és pas menys intel·ligent que l'adult, és només que no ha viscut tant, així que fem-lo viure, donem-li l'experiència que no té, l'experiència literària i lingüística, s'entén, ara que hem de pensar que encara hi som a temps.
'Els escriptors hauríem de ser els últims de posar la llengua a règim', torna a ser Desclot.
Pot ser que els nens d'avui no puguin llegir, ni escoltar, les rondalles escrites fa cinquanta anys, perquè de cada quatre paraules n'hi ha dues que no les han sentides mai, és clar que pot ser, pot ser i de fet és així des de fa una colla d'anys.
Però heu fet la prova amb un adult?
L'experiència lingüística del públic adult no és tampoc la que desitjaríem, deixem d'enganyar-nos, i en canvi els autors de literatura per a adults continuen escrivint amb el seu model de llengua, de literatura, sense fer rebaixes, confio.
Per què han de fer rebaixes, doncs, els autors de literatura infantil?
Per què els demanem a ells el que no demanem als que escriuen per a majors d'edat?
Potser perquè en bona part depèn d'ells que els seus petits lectors, quan siguin grans, puguin llegir la literatura en català sense rebaixes que confio que es continuarà fent mentre quedi gent amb el sistema operatiu de la intel·ligència en català.
Però és precisament per això que no s'han de fer rebaixes, perquè tots sabem que l'experiència, sigui quina sigui, s'adquireix posant a prova els nostres límits, per eixamplar-los i així fer-nos créixer i avançar cap al pròxim repte que hàgim d'acarar com a lectors, com a persones intel·ligents que som des que naixem.
Intel·ligents, sí, però en quina llengua?
Això depèn del que llegim, del que comencem a llegir, que no ha de ser de cap manera una literatura de segona divisió si volem continuar tenint lectors de primera.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
De l'1 al 31 de juliol, els Cinemes Girona de Barcelona tornen a posar en marxa la campanya d'abonaments anuals i en posa a la venda 1.000 a un preu de 59 €.
El preu de l'abonament anual dels cinemes acostuma a ser de 190 €, però durant el mes de juliol els Cinemes Girona posen a la venda aquest nombre limitat de passis de temporada.
L'abonament no només permet veure les pel·lícules d'estrena, sinó que també ofereix descomptes en projeccions especials, mostres i festivals.
Els abonaments a preu reduït permeten gaudir de fins a 100 estrenes l'any.
Els Cinemes Girona aposten per una programació independent i el cinema d'autor.
A banda de la seva vinculació als productes més barcelonins, els Cinemes Girona també programen pel·lícules europees i cicles estables de cinema asiàtic i de llatinoamericà totes les setmanes.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Tancada una escola bressol de Barcelona després d'un cas de coronavirus d'una treballadora
Mor pel coronavirus un home que vivia en una residència per a gent gran a Barcelona
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Una dona ha resultat ferida per cremades després de calar-se foc a casa seva del carrer Xampinyó de la urbanització Canadà Parc a Vallgorguina i ha calgut ser atesa pel SEM.
El foc ha començat a primera hora d'aquesta tarda i els Bombers de la Generalitat han hagut d'apagar-lo amb sis dotacions.
Es tracta d'una casa de dues plantes construïda de fusta i ha cremat una habitació de la planta superior i l'altell.
També s'ha esfondrat un terç de la teulada.
La situació ha espantat els veïns de la zona ja que el foc ha començat cap a un quart de dues de la tarda i els bombers hi han estat treballant fins a dos quarts de cinc de la tarda.
Per facilitar-los les tasques d'extinció s'ha tallat el trànsit entre els carrers Gírgola i Rabassola.
Incendi d'una casa a la urbanització Canadà Parc de Vallgorguina Foto: NBM
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
A casa som molt partidaris del bàdminton i el practiquem sempre que podem.
Obrim la taula, com si fos Nadal, una part de la família es posa en una banda, l'altra part a l'altra i ens tirem nectarines.
Perquè facin el mateix efecte que la pilota de bàdminton, els hi posem paracaigudes.
És que no trobem pilotes d'aquestes de bàdminton que floten.
I hem buscat al catàleg Quechua, però no hi trobem pilotes que floten de bàdminton.
Estem abonats al Canal Bàdminton 24 Hores, un canal que, com el seu nom indica, ofereix partits les 24 hores.
Per poder veure'ls tots hi deixem algú de guàrdia.
Hem establert torns entre tots els membres de la família i quan toca, toca.
Llàstima que a casa som tots autònoms.
Això sí, a la nit sempre li toca a l'àvia.
És la seva millor hora perquè ella dorm a la tarda mirant La Riera.
Explico això perquè quedi clar que a casa estem molt emocionats amb el títol aconseguit per la noia aquesta que li van posar l'himne amb lletra d'en Pemán.
Que un veí comunista i separatista diu que va ser una metàfora, però no, va ser un error.
I per acabar vull dir: visca Espanya!
Perquè nosaltres no fem cap ús polític d'una victòria en un esport que duem a la sang, tot i que no entenem per què la pilota flota si li piquen molt fort, que ho hem vist al Telediario de TVE, que no paren de passar-ho perquè també els agrada molt el bàdminton.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Des que era vídua, li agradava allargar una mica els vespres davant la TV.
Mes del que havia pogut fer-ho durant tota la seva vida.
Quan es va jubilar de la tintoreria, hagués pogut començar a anar a dormir més tard.
Però la força del costum, que el seu marit a les 23 h ja dormis com un tronc i a les 7 h, comencés a moure's per tot el pis, com qui cerca sense èxit un objecte important o la sensació d'haver de seguir complint amb obligacions l'endemà, li havien impedit de fer-ho.
Feia uns anys però que tanta exigència i, a vegades, autoexigència, havien passat, feliçment, a millor vida.
Ara es llevava, esmorzava tranquil·lament i, tres cops a la setmana solia anar a plaça.
Ho feia coincidir amb els dies que tenia alguns dels néts a dinar.
Sempre que fos possible, havia preferit comprar productes frescs per a consumir-los el mateix dia o, com a molt, al sen demà.
Amb els anys, 15 ja des de la jubilació, la compra havia esdevingut una espècie de ritual simpàtic: feia petar la xerrada amb les venedores i venedors i prenia sovint un cafè amb una amiga de tota la vida també jubilada de feia anys amb qui ara, compartia aquest costum.
El mercat, era molt diferent de com l'havia conegut ella.
Darrerament, l'havien reformat i, ja no s'identificava amb la majoria de veïns que, com ella, anaven a fer la compra.
Malgrat tot, notava un cert aire de tota la vida mantenint-se misteriosament allà dins.
Els cinc bars que s'hi havien obert, després de la reforma, no li trastocaven aquesta sensació.
Ni les carnisseries on es venien embotits, vins i altres productes selectes.
Tant de bar en poc espai, hauria estat impensable quan era jove.
Abans n'hi havia un i, a vegades estava buit.
Els seus pares i el seu marit, sense anar més enfora, ho hagueren trobat quelcom antinatural; la desnaturalització absoluta de sa plaça.
A ella en canvi, li agradava viure i participar dels canvis.
És clar que, a vegades, trobava a faltar aquell barri que havia conegut de nina i jove.
Però també recordava les estretors econòmiques que marcaren la seva infantesa.
I no li passava per alt una certa hipocresia per part d'alguns que, mentre bramaven per la mort de les essències del barri, els hi anaven de meravella els negocis propis; habitatges, locals, restaurants, hotels, etc.
S'havia fet l'hora de tornar cap a casa.
Sushi de primer i croquetes amb patates fregides i amanida de segon.
S'hauria estimat més la seva sopa al sushi que a més, li sortia boníssima però, manaven les preferències dels nets com és habitual en les àvies.
D'ençà que havia provat aquest plat japonès, d'una de les noves botigues i a petició dels nets, reconeixia que no li desagradava, si bé el gust, se li continuava fent estrany.
Incomparable amb una bona sopa calenta cuinada per un mateix, és clar.
Però li servia per menjar salmó i tonyina, que no li agradaven gaire però el metge li havia recomanat.
Així, dissimulats entre arròs, algues i la potent salsa de soja, li passaven millor.
I és clar, tot plegat era motiu de rialles entre ella i els nets: que si a tu el peix cru et fa fàstic, que si el trobes estranyíssim, que si la vostra generació només menjau coses sense cuinar o brossa cuinada de qualsevol manera, que si no sabeu valorar les coses bones i ben fetes...I així, entre rialles, alguna anècdota i somnis de futur, el dinar passava molt de pressa.
Era un dels plaers que donaven sentit a la vida que ara feia.
Potser també al mercat renovat.
Un escrit d'una gran sensibilitat que ens apropa a les a les petites coses, que són en realitat les més grans.
Feia temps que Jaume Burdils no escrivia i l'he notat molt i molt a faltar.
M'encanta tot el que escriu i com ho diu
Estic molt contenta de veure que segueix
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
El millor que podem fer, aquests dies, en tant que ciutadans responsables, és creure, en tots els significats del verb en mallorquí.
Insistim en la recomanació que fèiem dijous passat: aquests propers dies cal que la ciutadania actuï amb tranquil·litat, responsabilitat i solidaritat.
També advertíem que, des de les institucions, caldrà actuar amb habilitat, agilitat, intel·ligència i eficàcia.
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era.
Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents.
Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis.
El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia.
Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca.
Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream.
Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents.
Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir.
Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. |
Després de molts anys un govern de Sitges ha tornat a hissar la bandera espanyola a l'Ajuntament.
Ha estat el govern quatripartit encapçalat per CiU i el PP.
El dimecres 12 d'octubre l'Espanya més retrògrada va celebrar un any més el seu dia de la Hispanidad, una efemèride que va fortament lligada amb la dominació sagnant de l'Imperi espanyol sobre els pobles indígenes americans, a la Fiesta de la Raza franquista i a les demostracions militars actuals.
Mentre a Madrid es realitzava la desfiada militar a Sitges onejava de nou, després de molts anys, la bandera espanyola.
Al mateix temps una concentració organitzada per la CUP-Sitges aplegava una trentena de persones per a denunciar tal situació i també la commemoració de l'inici d'un dels més grans genocidis de la història.
Les festes nacionals diuen molt del caràcter d'un poble, nosaltres amb l'11 de setembre celebrem una batalla perduda defensant la llibertat i ells amb el 12 d'octubre commemoren un genocidi.
Com també diu molt de CiU haver permès que s'hissés aquesta bandera en tal dia.
L'alcalde Miquel Forns, així com diversos dels seus regidors s'han declarat sempre com a grans catalanistes però a l'hora dels fets veiem com han format govern amb un partit espanyolista contrari al model d'escola catalana, que no dóna suport a la celebració d'actes de promoció de la cultura com el Correllengua o força la hissada de la bandera espanyola en el dia de l'Hispanidad..
El PP en pocs mesos no només ha aconseguit penjar la seva bandera a l'Ajuntament sinó també marcar una línia espanyolista dins del govern i dur les rendes del mateix.
En el passat mes de maig ja vam denunciar el que podia suposar donar regidories de tanta importància a un partit espanyolista i de dretes com el PP.
El dia a dia de l'acció de govern ens està demostrant com el pes d'aquesta recau en ells, i això amb tant sols 3 regidors i un 13% dels vots. |
La ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha decidit incorporar l'assignatura d'Història de la Filosofia, que actualment s'imparteix com a matèria optativa a 2n de Batxillerat, com a obligatòria en aquesta etapa educativa.
Aquesta modificació s'incorporarà a la reforma de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que està elaborant actualment el Ministeri d'Educació i FP.
Segons ha informat el Ministeri, la reforma de la LOMCE es presentarà al Consell de Ministres "en els propers mesos per a la seva aprovació i posterior tramitació parlamentària".
D'aquesta manera, el Govern espanyol accepta la petició, aprovada aquest dimecres per unanimitat, de tots els grups parlamentaris representats a la Comissió d'Educació i FP del Congrés dels Diputats per tornar a convertir Filosofia en una assignatura obligatòria a Batxillerat, una condició que es va perdre amb l'aprovació de la LOMCE, el 2013, amb la majoria del Partit Popular.
"La filosofia ajuda els alumnes i les alumnes a pensar, a reflexionar, a crear una consciència crítica, a instal·lar-se conscientment en el temps i a l'espai", ha destacat la ministra Celaá.
"Creiem que així ajudem els alumnes que creixin immersos en un món replet d'informació, en una societat hiperconectada, a desenvolupar un pensament crític que els permeti distingir l'important de l'accessori i els fonaments del món on vivim", ha afegit.
Amb la reforma que prepara el Govern de Pedro Sánchez, els estudiants cursaran de forma obligatòria les assignatures de Filosofia i Història de la Filosofia a Batxillerat.
Així mateix, estudiaran també de forma obligatòria continguts d'ètica durant el curs d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) més convenient.
Aquest dijous, el Ministeri d'Educació i Formació Professional assegurava a Europa Press que "tindria en compte" a l'hora de reformar la LOMCE la proposició no de llei aprovada per unanimitat en la Comissió d'Educació del Congrés que demana al Govern espanyol la reorganització del currículum de Batxillerat per establir la Filosofia i la Història de la Filosofia com a matèries comunes i obligatòries per 1er i 2n de Batxillerat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 1993, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) llençava un document amb el qual introduïa una nova manera de percebre la salut dels joves: una visió integral, més enllà del benestar físic, que també es basava en el benestar emocional i mental.
Aquella proposta incloïa un decàleg que l'OMS anomenava "les habilitats per a la vida", una sèrie de capacitats per afavorir "una adaptació i un comportament positiu que permeten a l'individu lidiar amb els reptes del dia a dia".
Deu anys més tard, una actualització de la proposta inicial plantejava una llista de 10 habilitats que formarien l'aposta actual, construïda conjuntament amb la UNESCO, UNICEF i el Banc Mundial.
Per aquest motiu van decidir fer un abordatge de les qüestions que afecten la salut del jovent posant llum a les relacions que hi ha entre la qualitat de la salut emocional i mental i les pràctiques de risc: "En comptes de parlar del consum de drogues parlàvem de la pressió de grup, per exemple.
D'aquesta manera, podíem donar eines molt més transversals, que tant es podrien fer servir en aquest cas com en altres, com ara el laboral o el familiar", explica Tarrés.
De la mateixa manera ho relata Noemí Adarnius, agent tècnic de Salut Jove de l'Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà): "Ens vam adonar que gestionant temàtiques concretes només posàvem el focus de treball en petits bolets.
Per això vam passar a treballar amb les habilitats, perquè són eines de llarga durada i més transcendència.
Adarnius ho exemplifica amb el "programa de conciliació i reparació municipal" que s'ha implantat a Palafrugell sobre el tracte amb joves i consum de drogues: "Si un menor de 18 l'enxampen consumint al carrer, té dues opcions: pagar una multa o adherir-se a un programa educatiu que li proposem".
Més enllà d'una mesura coercitiva que criminalitzi el jove, el que proposa l'Administració és un treball de reflexió sobre el consum basat en la introspecció i la presa de consciència emocional: "Els educadors, el que potencien és un espai per pensar en quins moments es consumeix, quines emocions estan latents i, a partir d'aquí, veure quines habilitats estan més o menys reforçades".
I per treballar les mancances, l'equip plega l'exercici pedagògic a les necessitats i les inquietuds del jove: "Per exemple, si veiem que pot ser bo reforçar el compromís i la regularitat, simplement se'l convida a anar al gimnàs, si és que el motiva", explica Adarnius.
Aquestes pràctiques, però, no només generen un impacte transformador en el jovent: "Els mateixos professionals, abans d'implantar aquesta visió, han de fer necessàriament una reflexió prèvia, una mirada interna.
Han de convertir-se en referents d'allò que prediquen", explica Pau Tarrés.
La tècnica de Palafrugell comparteix l'anàlisi i ho veu com un dels màxims potencials de la proposta: "Les habilitats per a la vida han permès la conscienciació de molts professionals.
Hem entès que la salut no és l'absència de malaltia, que és quelcom obvi.
És el fet que la salut també és benestar emocional ".
Aquest model, que es va començar a gestar des de Girona, ha acabat sent assumit per tota la Direcció General de Joventut i el Pla d'Actuació de Polítiques de Joventut 2017 – 2020 ja en parla.
L'aprenentatge a partir de les habilitats per a la vida no s'ha quedat només en l'experiència de l'associacionisme i les institucions públiques.
El món acadèmic també el divulga mitjançant estudis que posen el focus en aquest marc pedagògic, com ara el Postgrau en Educació Emocional i Benestar que ofereix la Universitat de Barcelona dirigit a professionals que treballen amb infants i adolescents.
Tal com s'anuncia a la pàgina de la universitat, aquest postgrau "és una resposta a les necessitats socials que no estan suficientment ateses en el currículum acadèmic ordinari", amb una formació que mescla la teoria i la pràctica i que vol donar eines per atendre "molts dels problemes actuals (estrès, depressió, conductes addictives, violència, etc.), que tenen a veure amb les emocions".
Adarnius adverteix a partir de la seva experiència que entre els joves cada cop es para més atenció sobre l'esfera mental i emocional, tradicionalment relegada fora del focus per ser considerat quelcom "privat", "dèbil" o "femení": "Els joves cada cop són més conscients que potser físicament estan ' estupendos', però que després pateixen moments d'estrès, d'ansietat, de pors o viuen una tristesa pujada de volum", explica la professional.
A més, com és habitual, els dos tècnics reivindiquen que alguns models pedagògics de base fa anys que treballen des de perspectives similars a les habilitats per a la vida: " Fa molt de temps que l'àmbit associatiu, molt ampli al nostre país, l'espai de l'educació no formal, dels caus, dels esplais, els tallers, posen en joc aquestes unitats ", explica Tarrés.
D'exemples no en falten, com ara el de l'Associació SEER, especialitzada en potenciar l'educació emocional tenint en compte a totes les peces implicades en el procés pedagògic.
SEER ofereix tallers i projectes que varien segons el temps i el nombre d'actors que queden involucrats: docents, familiars, la comunitat del centre o només els estudiants.
I no totes les intervencions estan pensades per fer-les a l'aula, sinó que aquesta associació també integra la formació específica a professionals, individuals i col·lectius, així com a la família.
La sistematització d'aquest model per part de l'administració, expliquen els dos tècnics, permetrà observar quins són aquells elements educatius que queden més desemparats per poder formar a professionals, corregir-los i assegurar que l'educació emocional es desenvolupa fins als seus màxims.
Amb feina però sobrequalificats, a l'atur, precaris, a l'exili o amb moltes dificultats per emancipar-se...
Aquests són alguns trets que defineixen moltes persones joves, que han vist com la crisi frustrava les seves expectatives de futur i convertia la joventut en un grup especialment vulnerable.
En aquest context, alguns joves exhibeixen grans dosis d'imaginació per posar en marxa iniciatives d'innovació social, noves formes de participació i d'organització del treball que puguin revertir aquest escenari.
"Joves a contracorrent" és un espai impulsat per CRÍTIC, a partir de les dades que genera l'Observatori Català de la Joventut, àrea de l'Agència Catalana de la Joventut que es dedica a produir coneixement i donar a conèixer la realitat social de la gent jove a Catalunya.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Els treballs serviran per retornar l'escala exterior al seu estat original abans de la modificació del 1971
La Pobla de Lillet iniciarà les obres de restauració del Xalet de Gaudí al març.
Els treballs serviran per deixar l'escala en el seu estat original abans de la modificació del 1971 i es finançaran amb una subvenció que la Diputació va atorgar al municipi per valor de 50.000 euros.
L'alcalde, Vicenç Linares, ha explicat que l'inici d'obres és un primer pas, però encara queda molta feina per recuperar el Xalet de Gaudí i convertir-lo en un centre d'interpretació de la natura i de l'antiga activitat minera de la Serra de Catllaràs.
Construït l'any 1903, es tracta d'una de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte, però ha restat en l'oblit per la seva ubicació, a 1.300 metres d'alçada i al bosc.La Pobla de Lillet és un dels municipis amb més empremta gaudiniana.
Els Jardins Artigas van ser restaurats l'any 1992 i actualment estan oberts al públic, però el Xalet de Catllaràs ha restat oblidat al mig del bosc i ja fa anys que no té cap ús.
La dura climatologia de la zona i diverses bretolades han fet malmetre l'edifici.
Han desaparegut els porticons de les finestres i, fins i tot, han arribat a entrar a l'immoble i cremar part de l'interior.
L'alcalde de La Pobla de Lillet, Vicenç Linares, continua amb la voluntat de capgirar aquesta situació i convertir l'edifici en un centre d'interpretació de la natura i de l'antiga activitat minera de la Serra de Catllaràs.
L'actuació proposada té un cost d'uns 400.000 euros i, per això, l'executiu ha demanat ajudes al programa europeu Leader i a la Diputació de Barcelona.
De moment, l'Ajuntament ja ha rebut una subvenció de 50.000 euros per part de la Diputació i està pendent de desencallar una altra subvenció provinent del programa Leader i l'import de la qual encara es desconeix.
Amb els diners rebuts, l'Ajuntament preveu iniciar les obres el proper mes de març i, tot i que l'arquitecte encara ha de decidir en què s'inverteixen, tot apunta que serviran per retornar l'escala al seu estat original abans de la modificació del 1971 i recuperar algun tancament de l'edifici.
L'alcalde ha explicat que l'actuació més urgent seria la de restaurar la teulada, però ha assegurat que l'import disponible no és suficient i ha lamentat que, d'iniciar-se, les obres quedarien a mig fer per falta de finançament.
L'any 1903 l'empresa Asland va proposar a Eusebi Güell -que aleshores era el propietari de gairebé totes les terres de la vall de Lillet- la construcció d'un xalet-refugi per albergar els tècnics de les mines del Catllaràs.
Güell va encarregar el projecte al seu arquitecte de confiança, Antoni Gaudí.
El xalet de Catllaràs pertany a un dels millors moments constructius de l'arquitecte, però ha restat en l'oblit de moltes persones pel fet de trobar-se situat a molts quilometres de Barcelona i al mig del bosc.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president de la ultradretana PxC i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep Anglada, ha fet campanya a Terrassa, que té 225.000 habitants dels quals 35.000 immigrants empadronats.
Els immigrants marroquins són el 56% del total, segons la formació.
"Si a aquests hi sumem el 31,8% de gent provinent d'Àfrica negra, i si tenim en compte que aquests immigrants negreafricans són en la seva pràctica totalitat del Senegal i Gàmbia, veiem com la immigració africana és majoritàriament musulmana.
I a Terrassa a més s'han d'afegir altres milers de gents, majoritàriament islamistes, que provenen de altres països, molts asiàtics, entre els quals es destaca la presència d'una gran colònia de pakistanesos, palestins, sirians i libanesos; sense oblidar les persones que han arribat des d'altres països extracomunitaris, sobretot d'arreu de Centre i Sudamèrica", segons un comunicat
Anglada ha fet, en aquest sentit, als barris amb més immigració: la Maurina, Sant Pere Nord, Pla del Bon Aire i Ca n'Anglada, on ja va haver-hi problemes anys enrere.
El líder de la formació ha compartit, junt amb el secretari general de PxC, Pablo Barranco, el candidat local en les eleccions de 2010, Rafael Villagrasa, i el delegat del partit a Terrassa, Jordi Carnero, converses amb els comerciants que s'han queixat de la inseguretat ciutadana.
La jornada ha finalitzat amb un acte on Anglada ha dit que "he vingut a saludar a la bona gent de Terrassa, als fills de la Terrassa emprenedora que va demostrar la seva capacitat empresarial, i no a la Terrassadels immigrants il·legals, a la Terrassa de la mesquita, a la Terrassa dels imans radicals i a la Terrassa dels invasors".
Pep com a sabadellenc i estudiant a terrassa, a l'UPC, fins fa 2 anys i després de treballar amb organismes et puc dir:
a) ets treballador? tens fills? pagues impostos? vas just de calers?
Si la resposta es si, has de saber la cuantitat d'ajuda que reben els immigrants, amb el teu sacrifici.
És necessari que PxC entri al Parlament.
Ja que els mitjans de comunicacio no li fan cap mena de propaganda, temi, que esser nosaltres els que tenim que fer propaganda d ́aquesta formacio.La inmigracio es un problema social.Ens pot caure mes simpatic o menys simpatic el sr anglada, pero e necesari
El tarannà d'aquest senyor va quedar patent en poser-se a fer campanya al costat d'un stand d'un altre partit el passat dissabte al barri de la Maurina a Terrassa.
No te cap mena d'ètica ni respecte
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El vigent campió de la Copa del Món d'Snowboard Cross FIS, Lucas Eguibar, ha destacat que se sent "orgullós" per haver aconseguit el primer Globus de Vidre per a Espanya, una victòria que pot aixecar "el cap a la gent" i que, unida a altres èxits demostra que l'esport d'hivern "està destacant" malgrat la crisi econòmica.
"Ara Espanya està passant uns moments dolents a l'esport per la situació econòmica, i, sobretot, als esports minoritaris, però una victòria com aquesta aixeca el cap a la gent, veuen que l'esport d'hivern està destacant i els hi dóna esperança", ha indicat Lucas Eguibar en una roda de premsa al Consell Superior d'Esports (CSD).
El 'rider' donostiarra s'ha mostrat "orgullós" per aconseguir el primer Globus de Vidre per a Espanya, tot i que no es considera "un pioner" perquè ha tingut "ídols abans".
"M'ocupo de tenir el cap moblat i anar per lliure, a vegades no faig cas als mitjans i si caic, he caigut i si guanyo, he guanyat", ha recalcat.
"La gent ha evolucionat a l'snowboard atès que abans no eres professional.
Tot i això, ara qui està a l'elit treballa d'això i és una professió més", s'ha congratulat sobre aquesta qüestió l'esquiador.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La gran tradició boletaire de Sant Sadurní de l'Heura, situat al bell mig del massís de les Gavarres, es reflecteix cada any en la seva fira dedicada al bolet, que té lloc durant la festa petita de la vila.
El bolet és, doncs, una bona excusa per visitar el poble i participar en les diferents activitats programades.
La més concorreguda és, sens dubte, l'esmorzar popular, que cada any se serveix a unes dues mil persones.
Els organitzadors de la fira, la Societat Recreativa La Concòrdia, cuinen fins a vuit senglars amb bolets –cedits per les colles El Cartutxo de Sant Sadurní i La Marqueta de Sant Pol–, a més de botifarres a la brasa i altres guisats amb bolets que preparen alguns restaurants locals.
«La fira és l'excusa perfecta per degustar tots els plats que fem i visitar un poble preciós al peu de les Gavarres», ens explica la presidenta de l'associació, Marisol Bullich, que continua recomanant la mostra per l'exposició de bolets, que cada any reuneix unes 200 espècies, xifra que pot anar a l'alça aquesta edició, ja que «ha estat any de pluja».
L'altre gran atractiu de la fira són la quarantena de parades artesanes o lligades amb el món del bolet que envaeixen els carrers del poble per a l'ocasió.
Complementen el programa una actuació de bastoners amb acompanyament de la Gralla de Boix, missa solemne cantada per la coral Vol d'Oreneta, una actuació de la colla castellera de Figueres i el teatre que cada any ofereixen els alumnes de l'escola La Pedra Dreta de Sant Sadurní, que interpretaran l'obra L'Osvald, l'elefant musical.
No ens podem oblidar d'esmentar l'exposició Objectiu: Gavarres i El rebost de pagès, a l'ajuntament, la qual mostra com era i què s'hi guardava antigament en un rebost.
Com hem dit, la fira és l'excusa perfecta per visitar Sant Sadurní de l'Heura, que des del 1973 forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní.
Un conjunt de carrers estrets i llargs formen el nucli, aquest dia atapeït de parades.
L'església, que està documentada al segle XI, és un edifici del segle XVIII.
De l'antic castell, no se n'ha preservat gairebé res, tot i que és probable que el campanar vell (una torre romànica quadrada) de l'església formés part de les seves defenses.
A pocs quilòmetres del nucli es troba la petita ermita romànica de Sant Joan de Salelles, un dels únics monuments del primer romànic que es conserven a la comarca. |
Si vols contactar amb un professional API a Castellfollit de La Roca
Casa Reformada a al Centre de Castellfollit de la Roca, 3 habitacions, cuina, menjador i sala enormes, 2 bany. amb balcons2 plantes, de 144 mts cadascuna, Actualment la primera plan... |
Aspecte actual dels barracons que ocupaven alumnes i mestres de l'Institut Serra de Noet.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Inici > Notícies > L'impacte de les noves tecnologies a la feina des d'una perspectiva de gènere, a debat
L'impacte de les noves tecnologies en l'àmbit laboral des d'una perspectiva de gènere serà el tema central de la jornada que el Centre Dolors Piera ha organitzat per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i que porta per títol Dona, treball i noves tecnologies.
Tindrà lloc el 4 de març a l'Auditori (Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera) al campus de Cappont de la Universitat de Lleida i també es retransmetrà en directe pel canal de la UdL.
La jornada, finançada per l'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats de l'anterior Ministeri de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad, se centrarà en els nous problemes que han aparegut amb les noves tecnologies dins de la feina i com això afecta, especialment, les dones.
La primera taula rodona comptarà amb el professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Dr.
Antonio Fernández García, titulada "Intermediació laboral digital i discriminació" i amb el professor titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Jaume I, el Dr.
Fernando de Vicente Pachés, que porta per títol "El ciberassetjament a la dona, la nova realitat silenciada de la violència de gènere a la feina".
La moderació la conduirà el professor titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UdL, el Sr.
La segona taula rodona de la jornada s'anomena "L'impacte de les noves tecnologies al treball des d'una perspectiva de gènere: experiències i bones pràctiques" que comptarà amb les ponències de Demelsa Mateos Medina, del sindicat UGT, anomenada "Dona i digitalització en el món laboral"; la segona, a càrrec de Soraya Sabio García, de Sales & CRM Manager a Áudea, empresa especialitzada en ciberseguretat, titulada "Teletreballar per a conciliar: guanya tothom" i per acabar, l'última a càrrec de Tanit de Pouplana Xarrié, especialista en comunicació a Cyberclick.
La moderació anirà a càrrec del Sr.
Els aspectes que es tractaran durant la jornada giraran entorn dels canvis que es duen a terme en matèria de conciliació amb l'arribada de les noves tecnologies i quines són les noves realitats a què s'enfronten les dones, com per exemple, el ciberassetjament.
L'assetjament sexual a la feina i l'assetjament per raó de sexe constitueixen una altra manifestació més de la violència de gènere que pateixen les dones, en aquest cas en l'àmbit laboral.
L' Agència Europea de Drets Fonamentals, en l'enquesta que va realitzar el 2014, va assenyalar que el 90% de les víctimes d'assetjament sexual són dones i que un terç de l'assetjament sexual contra les dones es produeix a la feina.
El 23% de les dones havien manifestat haver patit "assetjament o abús en línia" almenys una vegada a la seva vida i que una de cada deu havia sigut víctima de violència en línia.
L' estudi sobre ciberviolència i discurs d'odi en internet contra les dones, publicat l'any 2018 per Aministia Internacional, recull que el 20% de les dones joves de la Unió Europea han patit assetjament sexual cibernètic i el 14% assetjament cibernètic.
Es tracta d'un fenomen que també succeeix en l'àmbit laboral i davant que s'han d'adoptar mesures i estratègies amb la finalitat de frenar i eliminar el seu creixement i existència.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons
Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús. |
Correm i correm, tot de pressa, ràpid i ja... anem tard, vinga!
Has vist l'última pel·lícula de tal director?
Has vist l'última sèrie de televisió que han estrenat fa dos dies?
Les sèries de televisió, com els bons llibres, cal degustar-les tranquil·lament, sense presses, amb pauses i amb temps per poder-les pair.
Trobant el moment idoni per veure-les, sols o en companyia, per poder assaborir cada escena, els matisos de la història, els detalls de les descripcions i les imatges, les idiosincràsies dels personatges... temps per reflexionar sobre el que estem veient, per gaudir dels colors, els enfocaments, les perspectives i angles de la càmera, de la música, de la nostra reacció davant el que estem veient... i evidentment de la història que se'ns explica.
Si ens va bé veure una sèrie en dosis de 20 minuts cada dia i seguir el ritme que ens proposa la televisió, perfecte, però si la volem veure en dosis de 40 minuts en 40, o estar una o dues hores veient-la cap problema, la biblioteca ens ho posa fàcil: agafem en préstec la sèrie de televisió que volem en aquell moment i la podem veure en la dosificació que nosaltres vulguem.
Tan li fa si a dia d'avui ens ve de gust veure la sèrie basada en el llibre Els homes que no estimaven les dones d' Stieg Larsson després del gran boom de la seva aparició i quan tothom en parlava.... tan se val si a dia d'avui trieu veure la mítica sèrie Perdidos després que el món, a l'any 2004, s'hagués dividit en els qui havien vist Perdidos i els que no l'havien vist.
Avui mateix l'agafeu en préstec, us aclofeu al sofà i, si voleu amb crispetes i tot, podeu endinsar-vos en la fantàstica història que esclatarà als vostres ulls.
En aquest sentit us proposo unes quantes sèries per assaborir amb tranquil·litat després del seu esclat d'èxit del moment:
Explica la vida quotidiana de la família Fisher, propietaris d'una empresa funerària a Los Àngeles, Fisher & Sons.
La sèrie aborda, sense morbositat, amb simplicitat i amb molt humor negre, el tema tabú de la mort alhora que descriu la recerca interior del "jo veritable" dels personatges.
Al llarg de la sèrie, cada un dels personatges anirà buscant i trobant el seu lloc en el món.
Els excèntrics protagonistes, com el de la mare, i les diferents personalitats dels seus familiars enganxen des del primer moment.
Destaca positivament la manera de tractar els temes quotidians de la vida (la mort, la sexualitat, les drogues, els sentiments, la societat, els problemes familiars, etc.) de forma molt artística, a vegades també surrealista i alhora amb molta naturalitat, fins i tot hi apareixen mini musicals molt bons.
Va estar reconeguda per la crítica com una gran sèrie del moment, i el seu final va ser considerat com un dels millors de la dècada.
Versió americana de l'aclamada sèrie israelí Be tipul, on de dilluns a dijous un important psicòleg Paul Preston (genial Gabriel Byrne) rep a quatre pacients, un per dia.
El divendres és el propi psicòleg, Paul, qui va a teràpia.
Pocs més són els ingredients d'aquesta sèrie que a pesar de l'aparent simplicitat i desenvolupar-se sempre en el mateix escenari aconsegueix atrapar a l espectador en anar desgranant les misèries, desgràcies, vivències i passions dels protagonistes.
Una posada en escena molt teatral, i quasi sense el·lipsis narratives durant les sessions, donen una sensació de temps real i et fan sentir com un voyeur, per estar espiant en els secrets més íntims d'uns protagonistes magistralment interpretats i absolutament creïbles.
Dirigida i protagonitzada per Joel Joan on un grup de joves de prop de la trentena viuen les seves peripècies.
Amb un guió força original i una peculiar manera de retratar a les parelles d'aquesta generació passareu una bona estona!
Conegueu el Roger (Roger Coma), la Sònia (Olalla Moreno), la Natalia (Mercè Martínez), l Àlex (Julio Manrique), la Maria (Clara Segura), el Pere (Joel Joan) i la Laia (Anna Sahun).
Sols o en parella, aquests joves podrien ser els vostres veïns!
La sèrie va destacar per l'enfocament fresc i el to innovador l'any que va ser emesa, al 2004.
La manera en què reflecteix la vida quotidiana i les elevades dosis de realisme van fer que esdevingués una de les millors sèries produïdes per Televisió de Catalunya fins aquell moment.
Comèdia nord-americana, creada per Larry David i el propi protagonista Jerry Seinfeld, molt popular durant la dècada dels noranta.
La sèrie tracta d'una versió fictícia de la vida quotidiana del propi Seinfeld, còmic de professió, i dels seus tres amics: l'obsessiu amic de la infància George, l'ex-novia Elaine i l'excèntric veí, en Kramer.
La majoria dels capítols transcorren en el pis d'en Seinfeld i tracten sobre fets quotidians portats fins a extrems ridículs gràcies a les excentricitats i particularitats dels personatges protagonistes.
Les diferents històries es van entrellaçant de forma divertida.
Va ser considerada la millor sèrie de tots els temps.
Així, doncs, espero haver-vos encuriosit amb aquestes propostes i podeu passar a buscar-les quan vulgueu per la Biblioteca.
Treballo a la bd4 i sóc un apassionat de la música, sobretot de l'òpera.
Etiquetes: A dos metros bajo tierra, Biblioteca Districte 4 (bd4), En terapia, Joel Joan, Porca misèria, Seinfeld, Sèrieaddictes, Sèries de televisió
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va presidir ahir la primera reunió del Consell Econòmic i Social (CES), amb la qual aquest ha quedat constituït formalment com a fòrum de diàleg dels agents socials del país en àmbits com ara el laboral, ocupacional i socioeconòmic.
Les funcions principals del CES consisteixen en emetre dictàmens amb caràcter preceptiu i no vinculant, i previs a la tramitació corresponent a avantprojectes de llei i els projectes de reglament de matèries socioeconòmiques, laborals i d'ocupació.
El Consell s'encarrega també d'elaborar propostes o informes i de formular recomanacions referents a la millora de les relacions laborals, el foment de l'ocupació i la formació en el treball.
Per conseqüent, el CES esdevé un òrgan consultiu i assessor que fomenta la participació de les organitzacions sindicals i patronal, així com dels agents socials en el diàleg i, concretament, facilita el treball conjunt.
Precisament, uns mecanismes de representació han estat establerts perquè hi hagi un equilibri de participació, que consisteixen en cinc representants del Govern i en cinc portaveus dels agents socials i econòmics, en especial de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.
A més, l'Executiu podrà demanar en assistir a experts a les reunions en cas de tractar-se d'un tema específic, temes que es treballarien també en comissions paral·leles.
Durant el Consell Econòmic i Social d'ahir va presentar-se, a més, el desenvolupament reglamentari de la Llei d'Ocupació del 31 de gener del 2019, en el qual està treballant el Departament d'Ocupació i Treball i que aborda elements com ara les polítiques actives d'ocupació.
Així mateix, s'ha exposat l'oferta de formació ocupacional actual del Servei d'Ocupació.
La Llei d'Ocupació és la norma que defineix un marc de les accions que es porten a terme en l'àmbit de l'ocupació.
L'objectiu és modernitzar el sistema públic d'ocupació i donar suport a l'empresariat per alinear l'oferta i la demanda del mercat de treball.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha subratllat aquest dilluns que el límit per al diàleg que el president del Govern central, Mariano Rajoy, ha ofert al president català, Artur Mas, és la Constitució i que si es dóna una "confrontació" entre la legalitat procedent d'un Parlament autonòmic i la legalitat l'Estat, el Tribunal Constitucional (TC) és l'encarregat de dirimir aquestes controvèrsies.
Així ho ha assegurat el ministre en declaracions als periodistes abans de participar a una reunió de la Comissió d'Igualtat i no discriminació del Consell d'Europa, que té lloc al Congrés dels Diputats.
Fernández Díaz, que és diputat per Barcelona, ha subratllat que Rajoy va deixar clar en la missiva que va remetre a Mas que té "té una voluntat de diàleg sense data de caducitat", és a dir, que el president del Govern central ofereix al mandatari català un diàleg "il·limitat".
Però també ha incidit que aquesta "voluntat d'arribar a acords", com "no pot ser d'una altra manera", només pot entendre's al "marc de la Constitució i de la llei".
El titular d'Interior ha recordat a Mas que, de la mateixa manera que la resta de les autoritats públiques, quan va arribar al càrrec va jurar o va prometre "complir i fer complir" la Carta Magna i l'ordenament jurídic, i ha recalcat que hauria de "fer honor" a aquest compromís.
En aquest context, ha explicat que "no es pot contraposar la legalitat democràtica a la legalitat jurídica o la legalitat espanyola, tenint en compte que Espanya és un Estat democràtic i de Dret i, per tant, la legalitat espanyola per la seva pròpia naturalesa és una legalitat democràtica".
"Si hi ha una confrontació entre la legalitat procedent d'un parlament autonòmic i la legalitat de l'Estat qui dirimeix aquestes controvèrsies és el Tribunal Constitucional", ha apuntat el titular d'Interior.
Així, ha insistit que, dins de la Constitució "cap tot que es pugui acordar i sigui raonable i convenient per a l'interès general i per al bé comú".
"Fora de la Constitució, com és evident, no cap res.
Aquest és el marc del diàleg i el marc dels eventuals acords", ha asseverat Fernández Díaz, qui ha tornat a denunciar que "lamentablement alguns volen dividir la societat catalana i la societat catalana de la resta de la societat espanyola".
En canvi, ha reafirmat que el Govern de Mariano Rajoy "està per la unió".
"Junts sumem i dividits, evidentment, som tots més febles i tots perdem.
El president ho ha deixat molt clar en la seva carta", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Aquest any en fa vint-i-cinc que la Mercè i jo ens vam casar i, amb aquest motiu, us voldria explicar com es va formar la meva família i com és ara.
Però alhora cada cop em pesava més l'organització eclesial en la qual havia d'exercir aquest ministeri, que em resultava cada cop menys estimulant i més frustrant.
I també hi pesava, certament, la llei del celibat, que em semblava una imposició innecessària.
Jo suposo que, per tot això, hauria acabat un dia o altre deixant el ministeri.
Però el fet és que, enmig d'aquestes circumstàncies, va aparèixer la Mercè en la meva vida, i vam decidir que volíem estar junts.
La Mercè havia tingut durant anys un nòvio que defensava la teoria que la convivència feia malbé la relació de parella, i per tant vivien cadascú a casa seva.
Tenien una relació de parella certament intensa, però amb la insatisfacció, per part de la Mercè, de no poder viure junts.
Al cap d'un any de començar la relació, ens vam casar.
Jo havia demanat la dispensa per poder-ho fer per l'Església, però com que comptàvem que trigaria molt, vam optar per casar-nos de moment pel civil.
Va ser el 22 de setembre de 1995.
Ho vam fer en un acte molt discret, però l'endemà vam muntar una celebració amb molta gent, que va consistir en una pregària, molt treballada, i un dinar.
Va ser a l'església i la casa de colònies de Pedra, un petit nucli de població de Bellver de Cerdanya.
I aquest dia de la celebració multitudinària, el 23 de setembre, és el que considerem com el dia del nostre casament real.
Mesos després va arribar la dispensa, i ens vam poder casar per l'Església.
Quan ens vam casar, la Mercè tenia 38 anys i jo 44.
Vam anar a viure a uns baixos del carrer Llatzaret, al Poblenou, vora el pis de la mare de la Mercè, que era viuda i de la qual la Mercè era filla única.
Nosaltres no hem tingut fills, però en canvi hem mirat de ser "fecunds" en una pila de llocs, tant eclesials, com culturals, com cívics, com polítics.
No és cap mèrit, és que ens surt així (si bé, tot sigui dit, amb diverses intensitats i ritmes).
El gener de 1999, la mare de la Mercè va morir i ens vam traslladar al seu pis.
Però, al cap d'un parell o tres anys més, veient com estava la situació de la meva família, amb els meus pares que es feien grans i que a més vivien amb el meu germà Jordi, que és discapacitat, vam concloure que més valia que ens en anéssim a viure a prop d'ells, a Viladecans.
Jo tinc altres germans, però nosaltres dos érem els que estàvem en millor situació per fer-nos-en càrrec.
I cap a Viladecans ens en vam anar, a una casa que estava buida, que era propietat dels meus pares i que estava a prop d'on vivien ells.
La meva mare ve morir l'any 2007, i el meu pare va quedar sol amb el Jordi.
I com que era molt evident que al meu pare aquella situació el superava per totes bandes, li vam proposar si volia que el Jordi vingués a viure amb nosaltres.
Ell va quedar molt descansat amb la proposta, de manera que el Jordi va venir a viure amb nosaltres i el meu pare em va fer tutor legal del meu germà.
El meu pare va morir l'any 2012.
I aquesta és, doncs, la meva família.
La Mercè i jo, que estem la mar de satisfets del camí recorregut, i el Jordi, al qual cuidem tan bé com sabem.
¿Que per què explico tiot això?
Doncs, en primer lloc, perquè em ve de gust explicar-ho.
I, en segon lloc, per mostrar una història personal i familiar que és únca com ho són totes les històries personals i familiars i que té, a més, alguns punts "irregulars" des del punt de vista de la normativa eclesiàstica.
Però és que que la vida humana i la vida cristiana són això.
Són una recerca, en cada circumstància de la vida, dels millors camins humans i cristians per trobar honestament, en la mesura que es pugui, el benestar, el goig i la felicitat propis i dels altres. |
Hauria de servir per plantejar-los conjuntament les millores necessàries en la seguretat vial
L'alcalde de les Borges, Enric Mir, ha anunciat aquest dijous que fa uns dies que ha iniciat contactes previs amb alguns membres de la plataforma 'Prou Morts a l'N-240', per tornar a convocar una reunió de l'entitat, una vegada passades les eleccions municipals i les generals, en la qual plantejarà una trobada amb els nous responsables del ministeri de Foment.
Aquest encontre hauria de servir per plantejar-los conjuntament les millores necessàries en la seguretat vial del tram de carretera N-240 que va de Lleida a Montblanc, una de les carreteres amb més accidents mortals de Catalunya.
Mir ha recordat que la plataforma 'Prou Morts a l'N-240' és del tot transversal, està conformada per més d'una vintena d'ajuntaments i institucions de tots els àmbits i interessos i és la millor eina per seguir defensant totes i cadascuna de les accions possibles per ajudar a reduir la sinistralitat de la carretera, abans que es faci efectiu l'alliberament de l'AP-2, previst per l'any vinent i el desdoblament de la via, com han fet sempre.
En aquest sentit l'alcalde borgenc ha insistit que, una vegada nomenats i ratificats tots els nous càrrecs al ministeri de Foment, cal seguir reclamant que s'augmenti el desviament obligatori per camions des de Montblanc fins a Soses i de la possibilitat d'incrementar les actuals bonificacions de què gaudeixen els vehicles pesants, entre altres mesures possibles.
"És imprescindible mantenir les reivindicacions conjuntes del nostre territori davant dels titulars de la via, per a millorar la seguretat, la rapidesa i el cost de l'N-240, que uneix el Cantàbric amb el Mediterrani i que, per molts habitants dels municipis de la comarca, és l'única sortida viària per anar a la capital, i la prioritària per a nosaltres i les comarques veïnes per desplaçar-se a les platges de la costa tarragonina", ha remarcat Mir.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
Amb hem decidit postposar les presentacions de dels propers dies.
El cuidem-nos és això també, responsabilitat col·lectiva davant el i autocures als immunodeprimits com jo.
Hola aquesta presentació la suspenem fins més endavant com a mesura de prevenció https://t.co/NHg9XSKkoO
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'alcaldessa, Mercè Conesa, acompanyada del regidor d'Esports, Eloi Rovira, va signar ahir, a la sala de plens de l'Ajuntament, un total de setze convenis amb els presidents dels clubs i les entitats esportives del municipi.
A través d'aquesta signatura, l'Ajuntament ha destinat un total de 106.040 euros a l'esport. |
Aquest dijous de matinada la Terra ha tremolat amb un terratrèmol de 4.1 en l'escala de Richter.
Tot i que l'epicentre ha estat llunyà, a la Costa Brava, també s'ha pogut notar a Barcelona i la regió metropolitana.
L'ensurt de matinada ha estat notable.
[Foto: Institut Geogràfic Nacional]
Ha estat a la 1.37 h d'aquesta matinada.
L'epicentre ha tingut lloc al golf de Roses i s'ha pogut notar amb força a tota la província de Girona, però s'ha pogut percebre també en algunes comarques de Lleida i Barcelona.
A la ciutat de Barcelona i la regió metropolitana també s'ha pogut notar, especialment als pisos més elevats.
La seva força, la poca profunditat del sisme ("només" 6 km sota terra) i l'hora del terratrèmol (de matinada, sense sorolls ni la quotidianitat urbana) han ajudat a percebre aquest fenomen natural a tants quilòmetres de distància.
A aquest sisme l'han seguit tres petites rèpliques, ja imperceptibles a Barcelona.
A la 1.51 h, un d'1,7 en l'escala de Richter, i més tard, a les 3 h i les 5.35 h, dos d'1,5.
El telèfon d'emergències 112 ha rebut 195 trucades de veïns alertats pel terratrèmol.
Bona part s'han efectuat des de la ciutat de Girona (75) i Barcelona ha estat el segon municipi on s'han realitzat més avisos, 41.
També han trucat ciutadans de l'Hospitalet de Llobregat, Roses, Castelló d'Empúries, Llançà o Torroella de Montgrí.
Els barcelonins han explicat com els ha afectat el terratrèmol a les xarxes socials i s'han mostrat sorpresos pel moviment: "Petita sacsejada ara a Sants ", ha escrit en un tuit l'Aran Comín a les 1.39 h; o bé: "Despertar-se sense saber per què, i llegir a Twitter que hi ha hagut un terratrèmol", ha explicat la Rafaela Rivas.
Flipa!", i la Meritxell M. Pauné n'ha relativitzat l'impacte.
Res, amb prou feines dos o tres segons i tot just per fer dringar la vitrina...
— Meritxell M. Pauné ( ) octubre 29, 2015
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Vuit anys de presó, l'expulsió definitiva del país i una multa de 480.000 euros.
Aquesta és la pena demanada pel ministeri fiscal per a dues persones, un home i una dona, acusats de blanquejar diners procedents del narcotràfic.
La defensa, de la seva banda, demana la lliure absolució dels dos processats.
Un dels acusats, l'home, va ser condemnat a Itàlia l'any 1999 a una pena de vuit anys de presó per tràfic de cocaïna ja que va ser controlat com a membre d'una xarxa que es dedicava a entrar droga a aquest país procedent d'Espanya.
L'home va reconèixer ahir que una part dels diners els havia ingressat en comptes que tenia oberts al país, ja que hi vivia, però també va afegir que treballava al país i que una altra part és fruit d'aquesta feina.
També va manifestar que els ingressos que hi havia al compte que compartia amb l'altra processada eren d'un bar que tots dos gestionaven a mitges a la parròquia de la Massana.
La defensa considera que l'home ja va pagar pel delicte que va cometre, i per tant creu que no seria adient que li fos imposada una altra condemna ja que els diners que va ingressar al compte eren d'ell i no d'una altra persona i provenien del tràfic de cocaïna, un delicte pel qual ja ha complert cinc anys de presó.
Pel que fa a la dona, la defensa la va dibuixar com una persona totalment manipulada i anul·lada per la seva parella, un home que està en recerca i captura a Espanya per delictes de narcotràfic.
D'aquesta manera, va justificar que li va demanar a l'altre imputat que posés un vehicle a nom seu, és a dir, que li fes de prestanoms, induïda per la seva parella, però que en cap cas no tenia cap vincle amb el tràfic d'estupefaents, malgrat que la fiscalia insisteix en aquest extrem.
És per això també que en demana la lliure absolució i va justificar que els diners que hi havia als comptes procedien de la venda d'un pis.
El ministeri fiscal va insistir durant el seu informe que el blanqueig de diners és molt important i que sovint va lligat "estretament" amb qüestions de criminalitat transnacional organitzada.
També va destacar que són delictes difícils d'investigar i que habitualment és necessària la col·laboració internacional.
Va recordar, a més a més, que la justícia andorrana té "molta dedicació" a aquests afers i que ara com ara n'hi ha 90 de pendents.
I basant-se en l'alarma social que la qüestió pot generar juntament amb el perill que els dos processats puguin fugir (tots dos venien ahir d'Espanya per comparèixer davant el Tribunal), va demanar que el tribunal decretés la presó preventiva per als dos processats.
Aquesta petició, però, no va ser acceptada.
De fet, la defensa va manifestar que tot i que ella és especialment sensible a les qüestions de blanqueig, no volia "tenir la sensació que s'actuï per reparar els petits errors que hagi tingut aquests anys el sistema bancari".
Pel que fa a la vinculació dels dos acusats amb una operació d'haixix a Cadis, la defensa va insistir en el fet que la justícia espanyola no ha processat els seus defensats.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Dimarts a Enemigos íntimos es reiteraven en una història de la qual Telecinco vol treure més suc del que pot donar.
Hi anava d'entrevistat (en exclusiva, per descomptat) Nacho Polo.
Aquest noi, tan educat com inexpressiu per culpa d'una cara anestesiada pel Botox, va ser durant 16 anys la parella de Víctor Sandoval.
Col·laborador capaç d'amputar-se un dit del peu per aconseguir minuts de tele, Sandoval fa setmanes que carrega contra el seu excompany amb uns nivells d'alienació mental dignes d'ingrés hospitalari.
La setmana passada Enemigos íntimos ja va aconseguir gravar una entrevista amb aquest noi.
Ahir ens van servir el segon plat: el portaven al plató en directe.
És la televisió de la reiteració: furguen en una mateixa història i els babaus que s'empassen amb interès aquests programes se senten reconfortats en la repetició.
Els programes del cor quan troben una trama que funciona fabriquen una mena de bucle interminable.
Igual que els nens volen sentir el mateix conte mil vegades, alguns espectadors frueixen de sentir-se cada vegada més dins d'aquella història.
És la idiotesa màxima: una espiral que no controla ni el mateix presentador de l'espai, Santi Acosta.
L'home rep ordres a crits per l'orellera, i són tan fortes que la resta d'espectadors també sentim els missatges.
Es confon a l'hora de donar pas a la publicitat i s'obnubila amb les explicacions del convidat.
Els col·laboradors retreuen al convidat les fotos suggerents que penja al Facebook, l'altre es defensa acusant l'exmarit amb l'eufemisme de "cometre excessos" i ens acabem sabent de memòria el diagnòstic mèdic d'una falsa picada d'aranya que és l'origen de tot plegat.
I la tele ens porta el seu verí fins al menjador de casa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista al president del grup parlamentari de JxCat
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Albert Batet (Tarragona, 1979) és president del grup parlamentari de JxCat.
En aquesta entrevista, la primera que fa des que va ser nomenat en el càrrec a proposta de Carles Puigdemont, parla de la resposta a la imminent sentència del Tribunal Suprem, de l'encaix de JxCat, de les eleccions del 10 de novembre i de les actuacions dels Mossos d'Esquadra.
L'ex-batlle de Valls és associat del PDECat i membre de la direcció política de la Crida.
Té un lema que repeteix: s'han de reforçar les institucions i defensar-les.
— Hi haurà unitat en la resposta institucional a la sentència?
Que no hi hagués unitat en aquests moments seria imperdonable.
Creiem que la sentència hauria de ser absolutòria, perquè no hi ha delicte, i si no és d'aquesta manera, és una sentència que condemna l'1-O, les institucions del nostre país, totes les persones que van anar a votar l'1-O, i també valorarà el nivell de sobirania de les institucions catalanes.
Hi ha d'haver una resposta unitària de la presidència de la Generalitat, del govern, del parlament, dels ajuntaments, del Consell per la República, de tots els àmbits de representació de la sobirania catalana.
Aquesta resposta ha de tenir tots els elements per a un objectiu, que és reforçar les institucions.
— Això vol dir que no s'han de posar en perill davant un nou 155?
— Sempre hem actuat defensant la sobirania, el parlament i les institucions, amb totes les garanties democràtiques d'un estat modern que respecta els drets i les llibertats.
El 155 no depèn de l'acció del Parlament de Catalunya o del govern de la Generalitat.
El 155 va dependre, depèn i dependrà de la política espanyola.
Prendrà la decisió d'acord amb els seus interessos polítics, com va fer fa dos anys i com veiem que van repetint de manera constant.
També aquest temps ha servit per a fer evident que la sentència ha de marcar un punt d'inflexió.
S'acaba una etapa en què hi hagut un judici que ha marcat la política a tots els nivells, i ara en comença una altra on el sobiranisme i l'independentisme han d'agafar la iniciativa, en el sentit de defensar les institucions, de reforçar-les i d'actuar en conseqüència.
— Però què vol dir defensar les institucions?
El president de la Generalitat ha dit que s'ha de respondre exercint els drets que siguin vulnerats, incloent-hi l'exercici del dret d 'autodeterminació.
—Defensar les institucions vol dir que, davant una sentència que posa en qüestió unes persones com a representants de les institucions en el seu moment, s'han de refermar en els principis bàsics democràtics.
Per tant, de manera sobirana, cadascú ho podrà demostrar de la manera que cregui oportuna.
Per això hi ha la democràcia, els plens dels ajuntaments, el ple del parlament, un govern de la Generalitat.
Els ciutadans, amb el seu vot, donen la representació política a uns representants perquè gestionin els seus compromisos.
Hi ha d'haver una resposta ciutadana, que esperem que sigui molt elevada, i la resposta institucional també ha de ser del mateix nivell, però entenent que el marge de les institucions creix i s'amplia amb espais com el Consell per la República.
— El T ribunal C onstitucional ja ha notificat que el parlament no es pot pronunciar sobre l'autodeterminació, la monarquia i la independència com a objectiu polític, tret que la mesa del parlament s'exposi a un delicte de desobediència.
S'hi ha de tornar a votar l'autodeterminació?
—El Parlament de Catalunya, històricament, ha votat sempre l'autodeterminació.
Em sembla que la primera votació va ser l'any 1989.
Aquesta legislatura ho ha fet unes quantes vegades.
En un parlament s'ha de poder parlar de tot.
Convindria que la sentència també fos un punt d'inflexió per a no judicialitzar més la política, perquè tornéssim a la política allò que no hauria hagut de deixar de ser-hi mai, que és el diàleg i la negociació per a resoldre un conflicte polític entre Catalunya i Espanya al voltant del dret d'autodeterminació.
— Per tant, la mesa h a de tornar a tramitar iniciatives sobre l'autodeterminació.
—Entenc que la mesa, com han dit els seus membres, ha de permetre que el parlament, com a espai de sobirania democràtica, pugui parlar de tot.
— Si hi ha un nou 155, el govern s'hauria d'apartar com ho va fer fa dos anys o hauria d'intentar resistir-hi?
—No hi hauria d'haver cap més 155.
Ja se'n van veure els efectes nocius, encara es noten ara.
No ens posem la bena abans de la ferida.
Nosaltres treballem per fer política i per trobar una solució amb diàleg.
Per aplicar un nou 155, haurien d'explicar-ne els motius.
De moment, el senat està suspès, no pot prendre cap decisió; la comissió que hauria d'anticipar això està dissolta...
Les coses que hauria d'arribar a fer l'estat espanyol segurament són inconstitucionals.
Reforçar les institucions vol dir un país unit, una majoria parlamentària forta, una societat i una classe dirigent política cohesionada, un Consell per la República com a espai de llibertat perquè hi desenvolupem sobirania de Catalunya.
I sempre amb la màxima unitat possible.
La millor resposta també serà la resposta en què tots hi siguem representats.
— En el paper del Consell per la República i del parlament esteu d'acord amb ERC?
—ERC forma part del Consell per la República i treballem en un marc d'unitat.
Som en una coalició de govern i tot l'independentisme treballem en un marc d'unitat.
— Dieu que la resposta del carrer ha de ser la desobediència civil.
—Crec que hem de parlar de resposta cívica i pacífica, com ho han estat sempre.
Exemplars com ho van ser l'1-O i el 3-O, com ho han estat els grans moments de país, i respecte al marc d'estat de dret que volem per a Catalunya.
Si això no és així, es posarà en evidència que, en contra de la sentència, volem independència perquè necessitem un estat de dret que pugui respondre a les necessitats i voluntat conjuntes de la societat catalana, que superen l'independentisme.
— Per a la CUP, per exemple, la desobediència civil pot incloure tallar carreteres o fer una barricada amb contenidors.
—Nosaltres no tenim una definició de desobediència civil.
En tot cas, les accions cíviques, pacífiques, de desobediència que la ciutadania cregui lliurement que ha d'exercir, en un estat democràtic, han de ser respectades.
Per tant, aquest és el mínim que hi ha d'haver: respecte a la llibertat de les persones per a expressar-se, a la llibertat de pensament, i sempre en un marc de civisme i de pacifisme.
— Per a JxCat, els set empresonats dels CDR són presos polítics?
Tenim el cas de Tamara Carrasco, que també va ser detinguda per suposat terrorisme, per violència, i era per un whatsapp, i es va veure que després no hi havia res.
Quan es detenen persones amb aquesta manca de garanties, com s'ha pogut veure, és evident que són persones que poden ser considerades presos polítics.
En aquest cas, no tenim informació sobre què s'ha esdevingut, però si fossin com el cas de Tamara Carrasco, és evident que serien presos polítics, igual com hi ha exiliats polítics.
La presumpció d'innocència és essencial en un estat de dret.
Ara, si això no és així, doncs no.
Però l'experiència que tenim del comportament dels últims temps ens fa pensar que, si es repeteixen els patrons, seria un cas molt similar al de Tamara Carrasco.
— Per definir-vos necessiteu més temps per a tenir més informació sobre les investigacions?
Si són casos com el de Tamara Carrasco, són presos polítics.
—Perquè no tenim la informació del secret de sumari ni de les causes.
Els diputats de JxCat hem estat des del primer moment a Sabadell, al costat de les famílies, que s'ho passen malament.
Hem vist com s'ha actuat de manera no normal en aquest país.
Ens recorda altres moments que ja hem viscut.
Per tant, respecte a la presumpció d'innocència.
— Aquests set presos mereixen el mateix suport social i institucional que han tingut la resta de presos polítics?
—De moment, s'ha actuat d'aquesta manera.
—Condemnem tota la violència, tot el terrorisme.
Amb els atemptats d'Hipercor, de Miguel Ángel Blanco, d'Ernest Lluch, de Vic, del 17 d'agost.
L'independentisme i JxCat sempre hem estat contra el terrorisme.
No tenim cap problema a condemnar tota la violència, també la de l'1-O.
Per cert, hi ha casos a l'Audiència Provincial on s'investiguen membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola per la seva actuació no correcta l'1-O.
— La CUP critica que, quan els partits independentistes condemnen la violència, compren un marc mental espanyol que busca dividir l'independentisme...
—Respecto l'opinió, però no hi estic d'acord.
— I que aquest marc també prepara situacions com la de la il·legalització de partits independentistes.
—Que per part de l'estat espanyol hi pugui haver algú que pensi en aquesta estratègia, no ho descartem.
Hem vist que són capaços de tot, de qualsevol mena de repressió.
Però això no ha de canviar la nostra manera de funcionar i de ser.
De la mateixa manera que ens mantenim amb l'1-O i el 21-D, ens mantenim fidels als nostres principis democràtics de la no-violència i del pacifisme.
— Si il·legalitzessin la CUP, que potser és el partit que é s més en el punt de mira, hi hauria una resposta unànime de l'independentisme?
És evident que treballem de manera solidària.
— El fet que el govern vulgui aprovar el pressupost ajorna unes possibles eleccions anticipades?
—Teòricament, la legislatura s'acaba el desembre del 2021.
El pressupost és necessari per a donar resposta a les demandes de la ciutadania, i no volem que impliqui cap renúncia des del punt de vista polític de procés.
Necessitem un pressupost actualitzat perquè millora el dia a dia de la ciutadania i de la Generalitat.
— El soci prioritari per a aprovar-lo són els comuns?
—Per a nosaltres, és la CUP, en el sentit que hi ha una majoria parlamentària que va facilitar la investidura del president Torra.
Ens hauria agradat que hagués facilitat la investidura de Jordi Turull, que a mig ple d'investidura va ser empresonat perquè no fos president.
Potser les coses serien diferents en aquests moments si hagués tirat endavant aquella investidura.
Prioritzem una majoria, però això no tanca la porta a altres aliances, com per exemple els comuns, que hi han mostrat predisposició.
En el debat de política general ja es van aprovar resolucions on s'establia la voluntat d'un pressupost i la necessitat de fer-ho amb els comuns.
Podria ser una opció molt factible.
— A canvi, JxCat donarà suport al pressupost d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona?
Nosaltres treballem pel pressupost al parlament.
— Quin és el millor encaix per a JxCat, el PDECat i la Crida?
—Junts som més forts, junts guanyem.
És la suma que representa la força institucional del president Puigdemont, la força social de Jordi Sànchez, la força territorial dels alcaldes convergents que van fer possible l'1-O, conjuntament amb la gent que ve del món social com a independents i diputats, la tradició d'una bona gestió en la salut, la sanitat, dels mitjans públics, de fer país, la voluntat de millorar i tirar endavant projectes innovadors com l'IdentiCAT, etc. Això és molt potent, és molt fort, i va fer que guanyéssim com a primera força independentista a les eleccions del 21-D, les eleccions europees amb més d'un milió de vots, que siguem la força amb més alcaldes a Catalunya, que liderem la presidència de la Generalitat...
— Això és un sol partit que es digui JxCat?
—És la millor eina possible que respon a aquests valors.
Ja serà la cinquena vegada que JxCat es presenta a unes eleccions.
Ara amb els presos al capdavant, i amb Laura Borràs, i ja és una marca electoral molt consolidada de credibilitat, confiança, solvència, i d'entendre que som els qui no ens rendirem.
L'eina, si és d'una manera o una altra, personalment m'importa poc, l'important és el projecte polític.
— Us és indiferent que sigui un sol partit o una coalició entre el PDECat i la Crida?
—Puc tenir la meva opinió personal.
La qüestió important és el que som, i que hi siguem tots, i que hi siguem junts.
Perquè quan anem junts, guanyem.
Jo era alcalde de CDC, militant del PDECat, diputat de JxCat i membre de la Crida.
La sinergia i la simbiosi és possible.
— Quan resoldreu l'encaix definitiu?
—Ara som en un calendari electoral marcat pel 10 de novembre, i centrarem tots els esforços perquè els ciutadans de Catalunya entenguin que el seu vot val, que ens hem de fer respectar a Madrid, que ens han d'escoltar, que ja n'hi ha prou de vulnerar drets i llibertats, de repressió i d'utilitzar la justícia en lloc de la política i el diàleg.
Però no volem renunciar a les nostres aspiracions, i això vol dir negociar i entendre que som en un conflicte polític que requereix una solució política.
Això vol dir no donar els vots gratis, a canvi de res, ni perquè sigui un vot que no tingui representació a les institucions.
A l'Ajuntament de Barcelona hi ha un 9% de vot independentista que no té representació, i si hagués tingut representació, possiblement faria que les majories fossin diferents.
— Si els presos polítics que encapçalen les llistes són inhabilitats amb la sentència, els substituireu per altres candidats?
—Hi ha unes llistes fetes i s'hauran de prendre les mesures pertinents perquè ens puguem presentar a les eleccions.
Entenem que hi hauria d'haver absolució.
Per tant, si no es poden arribar a presentar perquè l'estat espanyol no ho vol i els inhabilita, ells mateixos voldran que siguin representats per Laura Borràs i els membres de la candidatura de JxCat.
— Defensar eu, com ERC, una llei d'amnistia al congrés espanyol?
—Hi ha una resolució aprovada al parlament amb unitat en què diem amnistia, però com una solució política al conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
L'amnistia va molt lligada a la idea de transició política.
Tal com ha aprovat el parlament, entenem i volem que aquesta amnistia estigui vinculada a una negociació de sortida del conflicte polític.
— Però és possible que Sánchez, si torna a ser president espanyol, no vulgui negociar.
— No donarem els nostres vots de franc.
Ens farem valdre en la nostra posició: volem una solució a un conflicte polític.
— La predisposició de Sánchez a negociar seria suficient per a donar-li un vot favorable a la investidura?
—Nosaltres estàvem disposats a aprovar un pressupost perquè hi hagués una taula de negociació política amb un relator, i el PSOE va preferir eleccions a diàleg, eleccions a fer política, la repressió a la democràcia.
Després hi va haver unes eleccions on vam dir que els nostres vots havien de valdre, i cap vot a canvi de res, i el senyor Pedro Sánchez es va tancar al diàleg amb JxCat.
Si no hi ha un mínim de diàleg, i de voluntat d'entendre que és un conflicte polític, és molt difícil.
— S'hauria de tornar a intentar demanar un referèndum pactat al congrés, mitjançant una reforma legislativa o de la constitució espanyola, o això ja és pantalla passada?
—Déu volgués que hi hagués aquesta opció.
Seria la millor opció per a aconseguir la independència: un referèndum acordat entre les dues parts on es pugui votar sense cops de porra i sense coacció policial, amb total llibertat.
Però si a l'altra part no hi ha predisposició, seria una etapa que ja hem passat.
— La Guàrdia Civil ha dit que ho tornaran a fer.
— Impedir les mobilitzacions que vindran?
Com els Mossos d'Esquadra, hauria de ser una policia democràtica, cívica, que actua de manera responsable.
No veus comandaments fent discursos polítics.
Aquest 'ho tornarem a fer' de la Guàrdia Civil té molts interrogants que ells mateixos haurien de respondre.
— És coherent que el govern voti al parlament la retirada de la Guàrdia Civil a Catalunya i després vagi a un acte d'aquest cos on es fan discursos com aquest?
—El govern ha d'actuar amb responsabilitat i defensar el cos dels Mossos d'Esquadra.
Quan diem que s'han de reforçar les institucions, també vol dir defensar-los, defensar els mitjans de comunicació de Catalunya que sempre estan en qüestió, l'escola catalana i la immersió lingüística.
Tot el respecte a l'actuació i la manera de procedir del cos dels Mossos d'Esquadra.
Nosaltres no els deixarem mai a l'estacada.
L'anterior major és a les portes d'un judici per rebel·lió i sedició, juntament amb el secretari general i el director de la policia, i diferents intendents i Mossos.
— Com valor eu l'actuació dels Mossos en els desnonaments de dijous?
—Som en un estat de dret, en un estat de separació de poders, en un estat on cada estament té la seva tasca i la seva feina.
És evident que hi ha imatges que fan mal, que no són agradables per a ningú, però hi ha unes ordres judicials.
Per tant, és com si jo digués: I la consellera Capella, aquestes ordres judicials, com les veu el Departament de Justícia?
És evident que no som en aquest marc.
Si s'hagués resolt la qüestió dels desnonaments i hi hagués una llei a Madrid que ho hagués resolt, i les lleis aprovades pel parlament no haguessin estat tombades pel TC, potser no ens trobaríem aquí.
De vegades mirem la conseqüència, quan el problema té un altre tipus d'arrel.
Volem un estat democràtic on aquestes coses no succeeixin o succeeixin amb unes garanties que no són les que hi ha ara.
— Hi haurà mobilitzacions independentistes els pròxims dies amb el suport del govern i el parlament, i potser els Mossos en reprimiran algunes si hi ha ordres judicials.
—Això no ho diu ningú en aquests moments.
—No recordo cap mobilització independentista massiva, com l'1-O i el 3-O, com totes les manifestacions de la Diada, on hi hagi hagut unes actuacions...
— N'hi ha hagut d'altres, potser més minoritàries, en què sí que ha passat.
—Potser parleu d'altres coses molt minoritàries que no són, segurament, representatives del conjunt de la força que hi pot haver els pròxims dies.
La nostra experiència com a país, adquirida durant aquest temps, de suma de la solidesa de la societat civil, de la força de les nostres institucions i dels nostres representants, dóna un marc de confiança i de treball molt potent.
Veiem també com sorgeixen infiltrats i això també fa que hàgim de ser molt prudents a l'hora de posar en dubte segons quines actuacions i quines maneres de fer.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Aquesta és la pàgina de Sushi Yummy.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Reus. |
Bases de dades per a l'avaluació de la qualitat o l'impacte
CARHUS Plus+: sistema de classificació dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats |
Noves eleccions sense grans canvis entre els dos blocs: l'independentista i el constitucionalista.
Com sempre, cadascú en fa la seva lectura, més o menys triomfalista o, com ha fet el PP, arrossegant els altres a la pròpia derrota.
En tot cas, hi ha una sèrie d'elements destacables.
Per una part, el que té d'inèdit la victòria en escons i vots de Ciutadans: per primera vegada a Catalunya, una força de centredreta no nacionalista catalana, encara que amb el seu origen en l'esquerra, ha guanyat les eleccions.
Per una altra, el partit del president ha quedat en segona posició malgrat la continuada mobilització dels seus seguidors.
ERC, en canvi, tot i haver patit amb més duresa les conseqüències de les imputacions dels seus líders ( Junqueras segueix a la presó preventiva), queda en tercer lloc.
En tot cas, ni el bloc constitucionalista ni l'independentista han aconseguit majories prou àmplies que els permetin saber-se guanyadors.
El bloc constitucionalista (C's, PSC i PP) no ha convençut molt més del que ho va fer en les eleccions del 2015, encara que ha pujat més de 200.000 vots gràcies a l'alta participació.
Això, no obstant, no sembla que hagi de permetre formar un Govern liderat per Inés Arrimadas al capdavant dels constitucionalistes.
L'independentisme (JxCat, ERC i la CUP) només ha pujat uns 100.000 vots malgrat l'alta participació.
En aquest cas, a pesar que aritmèticament aquests tres grups sumen en escons la majoria absoluta del Parlament, les opcions per poder coincidir en una candidatura comuna o recolzar un Govern comú no semblen tampoc una tasca fàcil.
Aquest bloc s'enfronta a una situació jurídica i política complexa derivada de la presó preventiva actual d'alguns candidats electes, de la situació de pròfugs d'altres, i de la situació d'investigats d'alguns més.
A més a més, comencen a posar-se de manifest rellevants diferències pel que fa a l'estratègia a seguir i a la fixació de les prioritats polítiques de la nova presidència.
ERC sembla estar disposada a formar govern amb JxCat i la CUP.
No obstant, el PDECat manifestava el seu desig de reeditar una coalició de govern amb ERC però no amb la CUP.
I això perquè Marta Pascal ha reivindicat la centralitat política de la qual sempre havia fet gala Convergència.
Això no casa amb un partit que vol tornar a la unilateralitat i al «restabliment» de la República.
Dit sigui de passada, tampoc casa gaire amb la pretensió de Puigdemont de ser reinvestit president per no reconèixer la legitimitat del seu cessament en aplicació de l'article 155; aquesta postura no és gaire coherent amb la idea de recuperar la centralitat.
Sigui com sigui, la divisió a Catalunya continua.
Algú haurà de començar a cedir i a oferir alternatives raonables, i entendre que ni els electors d'un costat són uns nacionalistes espanyols ni els electors de l'altre són uns abduïts.
I, en tot cas, tots, cada un de nosaltres, necessitem que a Catalunya es restableixin la política i les polítiques. |
El màster proporciona una formació avançada en diferents àrees de la física.
Inclou aspectes teòrics fonamentals, mètodes computacionals, tècniques experimentals i aplicacions.
Es tracta d'una titulació generalista que complementa i reforça la formació dels graduats en Física i que els capacita tant per iniciar estudis de doctorat com per incorporar-se a la vida professional.
La programació d'aquest màster respon a la creixent demanda de titulats superiors en Física, per la seva capacitat d'abordar problemes en camps diversos utilitzant tecnologies avançades amb plantejaments i mètodes innovadors.
El màster de Física Avançada cobreix un ample espectre de coneixements i tècniques.
S'adreça principalment a graduats en Física que prefereixen completar la formació en lloc d'iniciar immediatament una especialització en acabar el grau.
La finalitat és ampliar els coneixements sobre les diferents matèries al nivell propi de màster, amb una orientació essencialment fonamental i investigadora que reforça la reconeguda versatilitat del físic.
El màster consisteix en 18 crèdits de tres matèries obligatòries (Mecànica Quàntica Aplicada; Ampliació de Física Estadística, i Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització), 18 crèdits de matèries optatives i un treball final de màster de 24 crèdits.
Els crèdits optatius es poden escollir entre les matèries de Física de Materials i de Dispositius Avançats (12), Temes de Física Estadística i de Matèria Condensada (12) i Temes de Física Teòrica (12), i entre assignatures d'altres màsters impartits a la Facultat de Física.
Aquest màster universitari no ofereix places de nou accés per al curs 2017-2018. |
M'ha arribat a les mans el darrer llibre de la Pilar, SOS cristians, en què aborda la persecució i l'extermini dels cristians en ple segle XXI.
De fet, me'l va donar ella mateixa en mà, "per fer-l'hi arribar a l'Oriol [Junqueras]", però de mutu acord vam convenir que aquell exemplar me'l quedava jo i que un dia ella mateixa li portarà en mà un altre volum (en aquest cas volum és bastant aproximat al pes del llibre) a Lledoners.
Són tants els cops que he discrepat de la Pilar, que no he compartit el que ha verbalitzat aquí o allí, que en podria fer un volum gairebé tan feixuc com el darrer llibre que signa.
També és igualment just reconèixer el valor i interès d'una obra que posa llum damunt una ferida que sagna i sagna i que ha esdevingut un dels genocidis més salvatges d'aquest món en conflicte permanent.
La diàspora cristiana ha arribat a les portes d'Europa, per terra i mar, travessant un Orient en flames.
Els hem vist amuntegats a les illes gregues, d'una Grècia empobrida, o a la frontera amb Turquia, arribant en massa en barques, amb quatre parracs, fugint de l'horror de les guerres que han assolat Síria i l'Iraq, entre d'altres, i d'una segona guerra religiosa empesa per un fanatisme devastador que encara avui és incomprensible als ulls de tants i tants occidentals.
La seva és una radiografia de la ferotge persecució dels cristians allí on són minoria, de la barbàrie que colpeix el bressol de la civilització cristiana, de l'infern que ha sacsejat cadascun dels països on han intervingut els Estats Units per "restablir" la democràcia, de l'efecte contagi d'aquestes intervencions armades, de com sovint el remei ha estat molt pitjor que la malaltia.
La diversitat de les comunitats cristianes avui perseguides és també un apassionant recorregut per les vicissituds històriques de la principal religió monoteista, d'una amalgama de persones i pobles que havien sobreviscut a les seves mateixes divisions i fins a 2.000 anys d'una història que en bona mesura és també la nostra.
Avui tot el seu llegat patrimonial, espiritual i arquitectònic llangueix davant aquest fenomen tan nou com dramàtic que és la radicalització a l'extrem d'una civilització, la musulmana, també víctima d'un ordre mundial i una decadència que a hores d'ara sembla tan imparable com aterridora. |
La consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, ha xifrat aquest dimecres en 2.000 milions d'euros l'impacte del Brexit en l'economia catalana de cara als propers cinc anys si no hi ha un acord comercial entre el Regne Unit i la UE.
En la sessió de control del Govern en el ple del Parlament, ha explicat que el Govern està basant la seva acció a mitigar els efectes del Brexit en les relacions comercials, el turisme i la investigació: "Conscients, ocupats i preocupats per oferir respostes".
Ha explicat que la Finestreta Brexit que ha obert la Generalitat ha rebut més de 800 consultes d'empreses afectades pel Brexit i ha assegurat que el Govern està dedicant "molts esforços" a ajudar-les.
Pel que fa a les relacions comercials, Chacón ha destacat que l'executiu està col·laborant amb les empreses afectades en qüestions com ara logística, mobilitat i fiscalitat, mentre que en turisme està treballant amb operadors turístics del Regne Unit.
També ha destacat que aquest any no preveuen que es redueixi l'activitat turística que prové del Regne Unit i que el Brexit pot afectar les assistències sanitàries, el 'roaming' i els visats dels turistes britànics.
Chacón ha avisat de l'impacte que pot haver-hi també en la investigació i l'intercanvi d'estudiants britànics a Catalunya, per la qual cosa ha dit que el Govern haurà de "buscar alternatives".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Joaquim Nadal recupera la figura del figuerenc Joan Subias (1897-1984), un dels primers descobridors de Salvador Dalí i un pioner en la salvaguarda del patrimoni cultural, figura activa en la declaració de monuments nacionals de Sant Pere de Roda i Santa Maria de Vilabertran i promotor de la restauració i rehabilitació de molts altres monuments.
Nadal acaba de publicar el llibre Joan Subias i Galter (1897-1984).
Dues vides i una guerra, amb un títol que apel·la a les dues personalitats amb les quals va haver de viure Galter, que amb l'arribada dels franquistes va ser represaliat i va perdre la feina, havent de reinventar-se per sobreviure.
Després d'anys de recerca en arxius –entre ells els de Barcelona, Llançà, Figueres i Girona–, Nadal, que és catedràtic d'Història de la UdG i director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, acaba de veure com l'Institut d'Estudis Catalans li publica aquesta biografia de Joan Subias, un figuerenc amb càrrecs a l'administració com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona (1926) i representant a Girona del Comissariat de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Cultura (1931-39).
Va ser un dels responsables del del patrimoni català en el moment que aquest, concretament el religiós, va estar amenaçat quan el poder va passar a mans dels comitès revolucionaris i es va dur a terme la crema d'esglésies durant la guerra i revolució de 1936.
I també va ser un dels responsables del trasllat del patrimoni a Can Descals de Darnius, tot fugint de l'avançada dels franquistes.
Subias va passar la frontera el 1939 amb la seva esposa i els seus tres fills per emprendre un exili que va ser curt, però quan va tornar a la Catalunya sota Franco va ser represaliat i depurat, i va perdre la feina.
«A mesura que he anat avançant en la investigació, he anat quedant més i més atrapat pel personatge i, ara, em sembla que mereix una reivindicació en tota regla», escriu Nadal a la introducció del llibre.
Després de la guerra, Subias es reinventa i sobreviu duent a terme tasques editorials i pedagògiques com a professor de l'Escola de Llotja i com a catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, avui facultat universitària.
Segons Nadal, Subias va «caure en l'oblit» i poca atenció se li va dedicar a excepció de les reivindicacions fetes per Eduard Puig Vayreda i Francesc Fontbona.
Amic i col·laborador de Joan Sales i Ferran Soldevila, Subias va fer donació, anys abans de morir, del seu llegat documental a l'Institut d'Estudis Catalans, encara durant la dictadura.
Nadal no només ha escrit una completa biografia del personatge, sinó que també ha incorporat al llibre una primera aproximació a un epistolari que revela «una manera de treballar en un context polític i social molt determinat, marcat principalment pels intents, molt seriosos, de la Generalitat d'articular una administració moderna en unes circumstàncies d'emergència màxima».
El llibre inclou un inventari del fons Subias cedit a l'Institut d'Estudis Catalans, font de documentació inèdita.
També tracta el llegat fotogràfic de Subias, associat a la seva feina de catalogació del patrimoni. |
L'exsecretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba ha advertit aquest dijous al PSC que, si participa i vota en el Comitè Federal que decidirà si els socialistes s'abstenen per permetre governar Mariano Rajoy, després ha d'acatar el que aquest òrgan decideixi per majoria.
"Si puc expressar la meva opinió i vot, s'ha d'admetre la votació majoritària.
No puc dir si surt el que jo vull magnífic i si no faig el que vull", ha avisat, en una entrevista a Telecinco, recollida per Europa Press.
D'aquesta manera, s'ha sumat als qui llancen avisos al PSC per la seva declarada intenció de votar no a Rajoy decideixi el que decideixi el Comitè Federal.
No obstant això, no ha parlat de possibles conseqüències si es trenca la disciplina de vot, sinó que més aviat creu que és el PSC qui "ha de prendre una decisió".
Rubalcaba ha recordat que el PSC té una vintena de delegats en el Comitè Federal i l'ha instat a decidir si entrarà "en la votació i l'acceptarà, o què farà", donant a entendre així que si no pensa acatar la votació el PSC no hauria d'anar al Comitè Federal.
Així, preguntat si el PSC hauria de ser expulsat, ha insistit que "a qui li toca decidir-ho és al PSC", i que no volia ficar-se "en un jardí" que no li correspon.
"És el PSC el que ha de decidir què farà", ha reiterat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) aporta claus per comprendre el món "fascinant" de la física quntica en una mostra de producció internacional que posa a dialogar el treball creatiu de científics, artistes i filsofs, ha destacat el científic assessor, José Ignacio Latorre.
Així ho han explicat també els comissaris de l'exposició 'Quntica', Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui, juntament amb la directora del centre, Judit Carrera, i l'assessor científic de l'ambiciosa mostra, que es podr visitar fins al 24 de setembre abans de viatjar a Brusselles i a Nantes i després del seu pas per Liverpool.
L'objectiu del recorregut, que la directora ha considerat el "viatge més apassionant" del CCCB en els darrers anys, és el de fusionar dos itineraris entrellaats en un mateix espai híbrid amb la finalitat de descriure un dels paradigmes més destacats del darrer segle: la física quntica.
Deu projectes artístics tracten d'evidenciar que l'impacte de la quntica va més enll del domini de la cincia, i d'altra banda es presenten nou finestres que introdueixen el treball de recerca en el laboratori i situen el visitant davant l'assoliment intellectual que suposen les teories de la física en contacte amb experiments avanats.
"Estem convenuts que estem davant d'una de les grans revolucions tecnolgiques dels nostres temps, amb la física quntica en mbils, GPS i lásers transformar les nostres vides, tant com ho ha fet Internet i el món digital", ha dit Carrera.
Segons la líder del CCCB, la quntica planteja interrogants filosfics de primer ordre: "Ens fa intuir que probablement mai ho podrem conixer tot del tot, hi ha límits com a humans de la realitat i del coneixement.
Quina és la naturalesa de la realitat i el sentit de la nostra presncia en l'univers?".
"La cincia est en la seva infncia", ha destacat Latorre, que ha subratllat que la quntica només ha afectat tres de les 50.000 generacions d'humans que han passat per la terra, i ha augurat una rpida revolució inimaginable amb la trobada d'un ordinador quntic.
D'entrada, la mostra demana els visitants deixar de costat els seus prejudicis filosfics, i ha evidenciat que les lleis del món microscpic són sorprenents: "No serveix de res el que tu saps sobre el món macroscpic.
Així, l'itinerari planteja un "panorama polidric" que planteja noves preguntes i connexions que contribueixen a la comprensió d'una realitat aparentment invisible i l'impacte que aquesta té en les vides humanes.
L'exposició enfonsa arrels al programa insígnia d'arts del CERN, l'accelerador més gran de partícules del món, en collaboració amb el FACT Liverpool.
La mostra es fa ress de deu projectes, fruit de tres anys de residncia d'un grup d'artistes convidats a residir en el CERN per desenvolupar la seva prctica artística establint un dileg amb enginyers i físics de partícules.
Entre les obres que es podran veure són 'La vista des de cap lloc', de Semiconductor; 'Supralunar' de Juan Cortés; 'Xoc csmic', de Lea Porsager; 'Cascada', de Yunchul Kim; 'Un1Un', d'HRM199, i 'Oscillació escalar', de Diann Bauer.
També 'En estat de pecat', de James Bridle; 'Rescatant el meu propi cadver', de Julieta Aranda; 'No podem demostrar-ho encara, per sabem que est aquí fora', de Yu-Chen Wang, i 'La teoria holográfica de l'univers de la histria de l'art', de Suzanne Treister.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una plataforma de la Catalunya Nord engega una campanya presencial en places i mercats per aconseguir nous suports
Perpinyà.-La campanya online 'No a Occitània, Sí al País Català' ha recopilat a través de les xarxes més de 10.500 signatures en una setmana per reclamar que el nom de la macroregió francesa que engloba Perpinyà i Montpeller faci referència a la catalanitat.
El consell regional va ratificar Occitània com a designació oficial després d'imposar-se amb prop del 45% de suports a la consulta popular del juny.
A més, però, es va decidir afegir-hi un subtítol –Pirineus-Mediterrània-, que tampoc ha satisfet els col·lectius catalanistes.
Creuen que la decisió ha estat "arbitrària" i que "menysté" la història, la identitat i els orígens de la Catalunya del Nord.
Per això també han iniciat una campanya presencial de recollida de signatures en places i mercats públics per pressionar l'Elisi, que és qui a l'octubre decidirà el nom definitiu.
A través de la pàgina web Change.org, la plataforma Comitè pel País Català reivindica la necessitat d'incloure el nom 'País Català' a la designació oficial de la macroregió.
"No accepto el nom imposat per Tolosa –Occitània-, no sóc occità.
Vull que el meu territori sigui reconegut amb el seu nom, sóc català", defensen.
Com a arguments, apel·len al "miler d'anys d'història" del territori i la voluntat dels catalans de "no desaparèixer".
Recorden, a més, que l'origen basc sí que està reconegut en el nom País Basc.Amb l'objectiu de fer arribar la demanda al màxim nombre possible d'"actors ciutadans, culturals i polítics", inicien ara una campanya presencial en places, mercats i llocs propers a esdeveniments públics per sumar nous suports entre "les persones allunyades d'internet però molt preocupades pel futur dels Pirineus-Orientals, tant en termes institucionals, econòmics com identitaris".
Asseguren que el nom d'Occitània no representa la regió dels Pirineus-Orientals i que la decisió del consell regional obvia "els sentiments i aspiracions majoritaris" de la població.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Resultats Congrés 28-A a Montferrer i Castellbò Resultats municipals 2019 a Montferrer i Castellbò Resultats europees 2019 a Montferrer i Castellbò |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Diana Riba denuncia que es vulneren drets fonamentals i demana a Brussel·les que s'hi pronunciï
Aquest dimecres la Guàrdia Civil ha aconseguit que Microsoft bloquegi les webs del Tsunami Democràtic qualificant la plataforma "d'organització criminal".
Davant aquesta situació i del previ tancament de la web de la plataforma, el grup dels Verds/ALE ha decidit interpel·lar la Comissió Europea, guardiana dels tractats de la UE, perquè considera que es vulneren drets fonamentals i també el
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Universitat de València acull el II Congrés Internacional 'Liberalisme i Antiliberalisme a Espanya i Iberoamèrica, 1780-1840', que se celebra, del 16 al 18 de novembre, a la Facultat de Geografia i Història.
La cita acadèmica servirà per a estudiar les polítiques huitcentistes, època de ruptura entre l'Antic Règim, carent de constitució i codis, i les polítiques lògiques instal·lades després de les revolucions liberals.
El congrés arrancarà dimecres 16, a les 18 hores, amb la conferència inaugural d'Ignacio Fernández Sarasola, de la Universitat d'Oviedo, titulada 'El Estatuto de Bayona y el modelo francés de Carta Otorgada'.
L'acte tindrà lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, si bé la resta del congrés s'ubicarà al saló d'actes Joan Fuster de la Facultat de Geografia i Història.
Altres temes que es tractaran en les diferents sessions del congrés són els orígens del liberalisme a Espanya, a finals del segle XVIII; l'organització política entre la Il·lustració i el Romanticisme; la representació simbòlica de la sobirania espanyola en la figura del rei; el liberalisme i l'antiliberalisme al Perú; els primers textos del constitucionalisme liberal hispanoamericà; o la Restauració boliviana del 39, entre uns altres.
Clourà les jornades el professor Justo Serna, de la Universitat de València, dijous dia 18, amb la conferència 'Si algún día la patria peligrase' (12 hores).
Al llarg de tres dies, expertes i experts debatran sobre la construcció d'un nou món a una i altra banda de l'Atlàntic a partir de l'imaginari dels revolucionaris.
Es tractarà de discutir la dialèctica continuïtat-ruptura entre els processos, així com la seua interrelació en els àmbits territorial i polític de la Monarquia Hispànica a la Península i a Amèrica.
El tema també s'abordarà des d'una perspectiva teòrica i conceptual, així com des de la seua concreció en actituds polítiques –liberals i antiliberals– i en projectes constitucionals que competiren per l'organització de nous Estats i per la definició d'un marc de drets per a la nova ciutadania. |
Sol·licitud de recollida de mobles i trastos vells
Telefònicament, per sol·licitar la recollida de mobles i trastos vells cal trucar al telèfon 901 114 115 durant les 24 h del dia.
Presencialment, a les Oficines d'Atenció al Ciutadà per fer qualsevol suggeriment per millorar entre tots el servei de recollida de residus urbans, selectius i la neteja viària, o demanar qualsevol informació relacionada amb la deixalleria fixa o mòbil |
Dos operaris que treballaven ahir en la rehabilitació d'una masia van resultar ferits per l'explosió d'una caldera de la casa, situada als afores de Corçà.
Els cossos d'emergències van rebre l'avís a tres quarts de cinc de la tarda.
L'habitatge on va tenir lloc l'incident està a l'altura del punt quilomètric 5,3 de la carretera C-252.
Fins a la zona s'hi van desplaçar quatre dotacions dels Bombers i sanitaris del SEM.
Un dels treballadors va patir ferides lleus i l'altre de gravetat.
Tots dos van ser evacuats a l'Hospital Trueta de Girona.
El que estava més greu hi va ser traslladat amb l'helicòpter i, el seu company, amb ambulància.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'Agència Catalana de la Competència (Acco) ha considerat que el Ministeri d'Hisenda ha imposat càrregues "desproporcionades i injustificades" a les plataformes tecnològiques d'intermediació d'habitatges d'ús turístic.
En un comunicat aquest divendres, l'organisme es refereix al Reial decret 1070/2017, de 29 de desembre, que modifica el reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària, i que imposa una nova obligació d'informació als intermediaris, en particular, les denominades plataformes col·laboratives que intervinguin en la cessió d'habitatges amb finalitats turístiques.
Al seu parer, aquestes obligacions de comunicació poden ser desproporcionades i injustificades per l'objectiu de perseguir el frau fiscal, i alerta que poden afectar "significativament" la seva activitat i perjudicar la competència.
L'Acco considera que les dades referents al cedent de l'habitatge, l'import percebut i la referència cadastral de l'habitatge sí que són justificades perquè poden ser una informació necessària per a la lluita contra el frau fiscal, però creu que la mesura és "del tot desproporcionada" respecte dels intermediaris que no disposen d'aquesta informació, que seria el cas de les plataformes tecnològiques que no intervenen en la transacció econòmica del lloguer.
Quant a les dades referents al titular de l'habitatge, el nombre de dies de gaudi de l'habitatge i el nombre de contracte "no es troba prou justificada", atesa la falta de rellevància fiscal d'aquesta informació.
A més, l'organisme avisa que aquest Reial decret podria vulnerar les directives comunitàries de serveis i de comerç electrònic.
Afegeix que aquesta obligació de recopilació de dades i comunicació a Hisenda suposa una càrrega administrativa que pot perjudicar les condicions de competència al mercat, "arribant a convertir-se en una autèntica barrera" a l'entrada per als nous operadors, així com un obstacle de l'activitat dels operadors ja presents al mercat.
Aquesta afectació serà més important per a les plataformes digitals de petites dimensions, per a aquelles que acaben d'introduir-se al mercat i per les quals pretenen entrar al mercat amb un model de negoci innovador i diferenciat.
L'Acco alerta que aquesta deterioració en les condicions de competència al mercat repercuteix negativament en la innovació, la varietat i la qualitat dels serveis, perjudicant els consumidors i usuaris.
L'Acco s'ha mostrat especialment preocupada atesa la consideració de Catalunya, especialment l'entorn de Barcelona, com un "important 'hub' tecnològic del sud d'Europa" i per referir-se a un subsector molt rellevant en l'àmbit dels serveis a Catalunya, com és el turisme.
Addicionalment, l'elevada càrrega administrativa que suposa adaptar-se a aquest Reial decret podria comportar que potencialment les empreses consideressin canviar la seva seu a un altre estat de la Unió Europea on ja no els seria aplicable aquest Reial decret.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Seminari "Espais de sociabilitat ateneístiques com a patrimoni material i immaterial" el coorganitzen el grup de recera ISOCAC de la URV, l'ICRPC i la Generalitat
El grup de recerca de la URV Ideologies i Societat en la Catalunya Contemporània impulsa accions conjuntes de mobilitat i activitats acadèmiques en els anys 2017 i 2018
La tesi doctoral de Maria Jesús Pérez Espí explora la vida política fins ara inèdita d'una de les dones més influents del règim franquista
Investigadors de la URV, de la Universitat de Navarra i de la Universitat Carlos III han reconstruït l'evolució demogràfica del Camp de Tarragona durant prop de tres segles i mig
Realidad y mito és el darrer llibre del professor Joan Maria Thomàs, investigador ICREA Acadèmia al Departament d'Història i Història de l'Art de la URV i membre del grup de recerca ISOCAC.
Ena seva estada a la URV, el docent francès de la Universitat François-Ravelais ha impartit una conferència pública i ha dirigit un seminari per als investigadors sobre sociabilitats, on s'estudien les relacions socials de les persones en col·lectius més o menys estables
Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Josep Anton Ferré, rector de la URV, han signat al Rectorat el dimarts, 27 de setembre un nou conveni específic de col·laboració per ajudar a la realització de diferents activitats a la Universitat
El seminari internacional: Polítiques memorials, fronteres i turisme de memòria l'organitza el grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània de la URV els dies 28 i 29 d'abril al campus Catalunya en el marc del projecte europeu MEFRO, Memòries de les Fronteres Europees
El professor d'Història Contemporània de la URV Joan Maria Thomàs ha rebut aquesta distinció, per la seva contribució al desenvolupament de la ciència.
Ha estat en un acte a la tarda a l'Auditori del Palau de la Generalitat el dijous 11 de febrer, presidit pel conseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget
Aquesta és la primera obra de la trilogia sobre la División Azul que ha fet el professor Xavier Moreno, i la publica en anglès Sussex Academic Press en col·laboració amb el Centre Cañada Blanch. |
L'esperança de vida d'una dona en néixer a Catalunya el 2014 és de 86,1 anys de mitjana.
Així es desprèn de l 'Informe de salut 2016, que recull dades de diversos indicadors que mesuren l'estat de salut i els principals problemes entre la població catalana.
Entre els homes catalans l'esperança de vida és de 80,5 anys.
Amb tot, si bé els homes viuen menys temps que les dones, en proporció, viuen més temps en bona salut.
El temps que pot esperar un home viure amb bona qualitat de vida, segons les últimes dades disponibles, és de 67,9 anys de mitjana mentre que en una dona és de 68,8 anys.
Això explica que si es alculreuen aquestes dades amb les que s'obtenen de la mitjana d'esperança de vida en ambdós sexes es pugui dir que els homes viuen menys anys però amb millor salut durant el temps de vida.
Segons l'Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) amb dades del mateix any, 4 de cada 10 dones majors de 15 anys conviu amb alguna malaltia crònica, mentre que afecta 3 de cada 10 homes.
Els trastorns crònics que més pateixen les dones, segons l'informe, són dolor lumbar o dorsal, dolor cervical, artrosi o reumatisme i hipertensió arterial.
Més dades que mostren la desigualtat en salut segons el gènere és que les dones, en un 16,3%, tenen més problemes per caminar que ells, amb un 10,8%.
També són elles les que tenen més problemes d'ansietat i depressió, 22,6% del total de les enquestades, enfront d'un 13,5% en el cas dels homes.
10,5% del total de les dones té probabilitats de patir un trastorn mental, però només un 6,5% dels homes podria patir-ne.
L'informe també recull que el 83,3% de la població catalana té una percepció positiva de la seva salut -més alta entre els homes que entre les dones- i que la percepció empitjora amb l'edat.
A més a més també es desprèn de l'informe que les persones que pertanyen als grups socioeconòmics més desfavorits i les que tenen nivells d'estudis més baixos tenen una percepció pitjor del seu estat de salut, sobretot entre les dones.
Per exemple, mentre que el 91,4% de persones amb estudis universitaris té una bona percepció de la seva salut, el percentatge baixa fins al 66% entre la població sense estudis o amb estudis primaris.
Altres indicadors, com ara les malalties o trastorns crònics o l'excés de pes també tenen en proporció més presència entre les classes més desfavorides.
Per exemple, els problemes de salut crònics tenen gairebé el doble de presència entre les persones sense estudis o amb estudis primaris que entre les persones amb estudis universitaris.
Un altre exemple és la salut mental.
Mentre que la depressió només afecta un 7% de les persones de classe alta el percentatge augmenta fins al 20% en les de classe més baixa.
En aquest sentit en l'informe, impulsat pel Departament de Salut, es posa de manifest la necessitat "de dur a terme accions adreçades a les poblacions més vulnerables i de promoure'n per incidir en la reducció de les desigualtats socials que afecten la salut".
Avís legal i política de privacitat |
Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió de 6 d'abril del 2011 del Consell de Govern.
Presentació del Pla d'Actuacions 2011-2013.
Propostes de programació i ordenació d'accessos d'estudiants que ja estan en possessió d'una titulació universitària oficial no adaptada a l'Espai Europeu d'Educació Superior a un grau que doni accés a la mateixa professió per al curs 2011-2012.
Proposta d'acord de política de professorat.
Proposta de reglament de catedràtics emèrits.
Proposta de procediment de canvi d'adscripció d'àrea de coneixement del professorat funcionari o laboral.
Proposta de modificació de la Normativa dels delegats d'estudiants de les titulacions de grau de la UPF.
Proposta de modificació de reglaments de centre, departament i institut universitari de recerca.
Proposta d'aprovació del reglament de règim intern d'Elisava Escola Superior de Disseny.
Proposta de ratificació dels estatuts del Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Proposta d'aprovació d'expedients de caràcter plurianual.
Designació de membres de diverses comissions de la UPF. |
VIDEO: Nuria Parlón demostra perquè ha estat promocionada al PSOE
Un ex-president andalús demana suspendre l'autonomia de Catalunya
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
No és la primera vegada que aquest grup polític denuncia la falta de manteniment que tenen diverses instal·lacions municipals i, en el cas de les pistes de frontó, és ja un tema reiteratiu.
Les fissures i escletxes del frontis de la pista principal, els forats en les xarxa metàl·lica de dalt del frontis, la insuficient altura de la xarxes metàl·liques laterals, la insuficient il·luminació en la segona pista, la mateixa herba que creix en les juntes de dilatació, són un exemple de la desídia municipal existent.
Tot açò, fa que els practicants del frontó hagen esdevingut en el usuaris pobres i de segona categoria de les instal·lacions del poliesportiu municipal de Daimús.
Crida molt l'atenció que des del govern del PP s'haja comprat un terreny per a construir un nou gimnàs quan ja es té un gimnàs municipal.
Però, sobretot, quan el gimnàs actual presenta possibilitats d'ampliació per a les necessitats d'un poble com Daimús.
Però, llastimosament, mentre s'opta per anunciar obres innecessàries, continuen sense fer el manteniment pertinent de les que ja es tenen.
El Bloc no parla d'instal·lacions d'un ús ocasional, les pistes de frontó tenen una gran quantitat d'usuaris fins l'extrem que el mateix Ajuntament, a petició d'aquests, ha organitzat la Primera Lliga de Frontennis.
Però, és fonamental per poder practicar el frontennis que les pistes estiguen en condicions i, ara mateix, són una vergonya, especialment per les escletxes i fissures que presenta la paret del frontis de la pista principal. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
OPINIÓ > D'ELOGIS I ESCARNIMENTS
«Si mirem què diuen els experts en canvi climàtic, això que ens passa als valencians no és res comparat amb què està per vindre.»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Si mirem què diuen els historiadors, els rius valencians tenen fama, ben guanyada al llarg dels segles, de ser molt devastadors: els més devastadors de la península.
Si mirem què diuen els geògrafs, més de dos milions de valencians estan condemnats a patir inundacions amb una certa freqüència, atès que viuen en cases construïdes en àmplies zones inundables.
Si mirem què diuen els experts en canvi climàtic, això que ens passa als valencians no és res comparat amb què està per vindre.
Si mirem què diu la premsa, els damnificats en les últimes inundacions en terres valencianes tardaran vora un any, o més, a cobrar les ajudes de l'administració central.
Mireu, si no, els perjudicats per les inundacions del Llevant mallorquí que no han cobrat encara ni un euro onze mesos després de les greus inundacions del 2018 (no les d'enguany, ai!) a finals de l'agost passat, amb 13 morts i moltes construccions encara per reparar.
També allà va prometre Pedro Sánchez pagar els danys, però no va dir quan.
Per a aquelles persones encara practicants d'alguna religió, s'ha de dir que els massa assidus aiguats sempre inoportuns i cada volta més catastròfics i presents en molts altres llocs on no estaven acostumats, no són cap càstig diví, sinó els efectes lògics dels quefers humans.
Així ho afirmen tots els estudis fets públics i així ho estan acceptant molts governs que han patit ja un tast de les conseqüències del canvi climàtic.
No cal anar molt lluny per a comprovar que els governs valencià i català ja han declarat l'estat d'Urgència Climàtica, i el mallorquí no tardarà a acordar-ne la declaració, atesa la pressió de les seues entitats més sensibles davant els problemes que a tot el món s'anuncien.
Problemes que van més enllà de les inundacions, de la sequera, de la contaminació de l'aire, de l'augment del nivell de la mar, del desgel del Pol Nord i de l'Antàrtida, de...
Una recomanació final: podeu mirar pel vostre ordinador -per la tele encara està prohibit aquest canal català- un programa de TV3, 'Canvi climàtic: l'empremta humana', a l'espai 30 Minuts, que resumeix perfectament l'abast d'això tan de moda, malauradament, que anomenem canvi climàtic.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Expert en sistemes d'informació i avaluació de gestió pública
Retorn a la quotidianitat dels horaris laborals.
Altres anys fèiem servir aquella cosa d'haver aprofitat aquests dies de vacances per desconnectar.
Però enguany, en la situació políticament excepcional que viu el país, això seria com un eufemisme.
Com a molt hem alterat les nostres rutines, horaris i territoris.
Però crec que ningú no ha desconnectat.
El país i tots nosaltres estem tan "connectats" com ho estàvem al juliol.
I, a més, els fets viscuts, amb la tragèdia dels atemptats islamistes, encara ens han fet estar més connectats que mai.
D'aquí a dos diumenges estarem a les portes de l'Onze de setembre més decisiu des que el commemorem.
I d'aquí a 5 diumenges, diumenge 1 d'Octubre del 2017, s'estaran obrint tots els col·legis electorals pel Referèndum sobre la independència de Catalunya.
Les 5 setmanes més decisives de les nostres vides en termes polítics, de ciutadans d'aquest país anomenat Catalunya.
Les 5 setmanes més intenses que mai haurem viscut, en les que sabem han de passar moltes coses i en les que, a més a més, poden passar-ne moltes d'altres que ara no podem ni tan sols intuir.
Diumenge 1 d'Octubre, si a les 09:00 del matí els col·legis electorals han obert per acollir la votació del referèndum, acaronarem la independència amb la punta dels dits.
Com ha dit el President Puigdemont, si diumenge 1 d'Octubre guanya el Sí, negociarà amb l'Estat Espanyol una transició ràpida cap a la independència.
I aquests dies, aquesta expressió, aquesta voluntat del President Puigdemont, és més creïble que mai.
Els tràgics esdeveniments que van omplir el nostre país de l'horror de la barbàrie islamista ens han demostrat, a nosaltres mateixos i a tot el món, que estem preparats per a la independència.
Avui, després de l'excepcional manera com Catalunya (el nostre Govern, la nostra policia, les nostres policies, els nostres serveis d'emergència, els nostres serveis sanitaris, els nostres serveis administratius, de relacions exteriors, etc.) va gestionar l'atac terrorista de més abast que mai ha patit el nostre país, sabem que estem preparats per a tot.
La crisi que va desencadenar la barbàrie islamista va ser resolta, en solitari, per Catalunya, per un país que, tot ell, actuava com un estat consolidat.
L'Estat Espanyol no hi va ser, va desaparèixer.
I en el temps transcorregut des dels atemptats, amb tot el que s'ha anat sabent, aquesta "desaparició" ha esdevingut una sospita fonamentada d'omissió del deure d'actuar, de coordinar, d'informar.
Si Catalunya va fer més del que ningú pensava estàvem en condicions de fer, tot el que ara sabem ens indica que l'Estat Espanyol no va fer el que tocava.
Potser no sabrem mai si amb mala fe o amb simple negligència.
Però en termes penals, la negligència amb resultat de mort, com dissortadament és el cas, és punible.
La irrupció de la barbàrie islamista al nostre país deixa oberts molts interrogants.
Interrogants que ara no podem abordar, però que ho haurem de fer.
Ara només estem en condicions de que la nostra policia segueixi actuant amb l'eficàcia que ho ha fet.
Però tot el que ha passat ens obliga a reflexionar sobre moltes coses, la majoria de les quals requereixen de disposar d'una estructura d'Estat per poder-hi fer alguna cosa: des de les polítiques d'immigració, el seu control i la seva gestió, fins a la participació plena del nostre país en totes les polítiques d'informació, policials i de defensa bastides amb els que són els nostres aliats, els països de l'Europa Occidental i els EUA.
Ara potser només estem en condicions de dir que no podem ser presoners ni un dia més de les polítiques de bonisme en relació a tots aquests temes, perquè això és una irresponsabilitat que no ens podem permetre.
No ens rendirem mai a la barbàrie terrorista.
Però tampoc no som uns beneïts.
Ho hem demostrat, amb la contundència policial que ha evitat moltes més morts de les que dissortadament hem hagut de patir.
I ho demostrarem en la resta de camps que incideixen en el que és el primer deure d'un Estat: garantir la vida i la seguretat dels seus ciutadans.
HONOR I GLÒRIA a la nostra Policia, al cos de Mossos d'Esquadra!
Dilluns es va presentar el projecte de Llei de Transitorietat, la llei constitutiva de l'Estat Català.
En el seu article 2 la llei constitueix l'Estat Català, que és allò substantiu.
Situa la plena sobirania nacional en el poble català, i en remarca els principals elements adjectius, que acompanyen el substantiu: que serà en forma de República, que serà democràtic, que serà social i que serà de dret.
Allò substantiu és que la Llei de Transitorietat constitueix l'Estat Català.
Li podríem haver dit, per tant, la Llei de creació de l'Estat Català.
En relació a aquest nou Estat que emergirà si el poble català assumeix la pròpia sobirania i es pronuncia a favor de la independència, la Llei de Transitorietat estableix jurídicament els elements fonamentals de la seva estructura orgànica de funcionament: poder executiu, legislatiu i judicial.
I, en el que és el seu altre objectiu fonamental, dota el nou Estat Català del corpus normatiu que ha de regular tot l'Estat en aquesta fase de transició que va des de la seva proclamació fins fer-se efectiva i complementar el procés constituent, en un procés que pot durar més d'un any.
És la norma que permet fer la independència amb una total seguretat jurídica per al nou Estat, per a la seva administració i per a tots els ciutadans.
La seva entrada en vigor implicarà el pas d'una Llei a una altra Llei, de la subjecció a l'actual ordenament jurídic, a la subjecció al nou ordenament jurídic, el de l'Estat Català.
Aquest nou ordenament tindrà moltes lleis i normatives de rang inferior que ja són pròpies ara, en la mesura que han emanat del Parlament de Catalunya o del nostre Govern, i establirà, en tot allò que no hi hagi una regulació pròpia, quines són les lleis internacionals a les que quedem subjectes i quines altres es declaren d'aplicació subsidiària fins que no hi hagi regulació pròpia.
És un fet cabdal, tot aquest, atès que implica una transició d'Ordre i de Llei.
Sempre hi haurà una llei que caldrà obeir, sempre hi haurà un poder judicial per garantir es compleix i una policia per fer-la complir.
No hi ha espai, per tant, en el nostre procés independentista, ni a l'anarquia, ni al desgovern, ni al descontrol, ni a la desobediència.
La Llei de Transitorietat proclama i garanteix que el nou Estat Català neix sota els principis de seguretat jurídica, d'ordre i de llei.
És evident que la nostra independència, a un nivell intern, ens la juguem en la capacitat que tinguem de fer efectiu el compliment d'aquest nou ordenament jurídic.
Des d'aquest punt de vista la gestió de la crisi provocada per les atrocitats del terrorisme islamista ens ha situat amb plenes garanties de poder fer efectiu en el nostre territori el compliment de les nostres lleis.
La regulació de tots aquests elements estructurals del nou Estat Català és un treball molt rigorós.
És una llei que evidencia que les persones que l'han elaborada coneixen molt i molt bé els marcs normatius en els que ens hem de moure i els elements substancials del funcionament d'un estat.
Només qui ignora com es funciona en els estats moderns pot criticar-la.
I ja sabem que la ignorància sempre és molt atrevida.
A nivell personal voldria destacar la importància que té la cooficialitat de català i castellà.
És tota una declaració de principis d'assumir quina és la nostra realitat nacional i de projectar en la norma bàsica -fins l'aprovació de la Constitució- aquest "nosaltres" que som.
En els propers dies o setmanes s'aprovarà també la llei del referèndum.
Es farà no com un acte de propaganda, que sembla alguns és l'única mesura que tenen per a les coses, sinó de la manera que millor garanteixi sigui efectiva i més garanteixi els drets de tots.
Des d'aquest punt de vista el Govern que presideix el MHP Puigdemont és tota una garantia que això es faci així.
L'Estat Espanyol no es quedarà creuat de braços.
A hores d'ara és difícil anticipar quina serà la seva resposta.
En tot cas, la determinació del Govern pel referèndum garanteix la seva celebració.
L'Estat Espanyol haurà de decidir si es liquida com estat democràtic o què fa.
Nosaltres el que farem serà ser-hi.
I també d'acord a l'organització de la societat civil que està estructurada per canalitzar la nostra mobilització cívica, l'Assemblea Nacional Catalana, que ha fet, està fent i farà una feina excepcional.
Perquè el referèndum d'independència ja tothom té clar que se celebrarà.
I perquè han començat les contraccions que anuncien el naixement del nou Estat Català.
Les més intenses per al nostre país i per al seu futur.
Les més importants per a les nostres vides i dels nostres fills.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Manresa ha viscut el cap de setmana passat una nova edició de la Fira Mediterrània, que ha acabat, novament, amb un balanç provisional altament positiu tant pel que fa a la qualitat del que s'ha exposat com pel que fa a la resposta del públic.
La fira, que va néixer amb una gran indefinició sobre què calia entendre com a «espectacles d'arrel popular», està contribuint, precisament, a establir en què consisteix aquesta matèria tan òbviament existent com flexible i difícil de definir.
La inconcreció de la matèria exposada continua sent un obstacle per atreure definitivament un públic massiu que continua tenint problemes per apuntar-se a un gènere que no posa facilitats a l'espectador que necessita saber què trobarà quan compra una entrada.
La Mediterrània té capacitat prescriptora i de generació de discurs cultural, però aquesta qualitat és, alhora, el seu punt dèbil quan se la compara amb fires d'arts ben perfilades com el cinema, la música o el teatre.
Tot el que es pugui fer per compensar aquesta feblesa serà benvingut.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
El tenista espanyol Tommy Robredo ha aconseguit passar a tercera ronda del torneig de Montecarlo, tercer Màsters 1.000 de la temporada, a l'arrasar el seu compatriota Marcel Granollers en dos còmodes sets (6-1, 6-1) després d'una hora i 16 minuts de partit, mentre que Roberto Bautista va aixecar tres boles de partit per deixar fora l'alemany Philipp Kohlschreiber.
Robredo, cap de sèrie número 16, no ha tingut complicacions en la seva segona trobada a Montecarlo que suposa un reforç moral a la gira de terra, després de no ser capaç d'aconseguir bons resultats en les primeres cites d'argila de la temporada en Sao Paulo, Rio de Janeiro i Buenos Aires.
Després de la seva lesió a començament d'any, el d'Hostalric està a la recerca de la regularitat, en una campanya en la qual no ha pogut enllaçar tres victòries consecutives.
Per aquesta raó, espera que el seu important triomf davant de l'italià Andreas Seppi en primera ronda i la contundent victòria davant de Granollers puguin suposar un repunt en el seu joc.
El número 20 de l'ATP va arrencar sòlid a la resta i va sumar quatre trencaments consecutius per portar-se el primer parcial amb un còmode 6-1.
Granollers no va poder trobar solucions amb el seu servei i va acumular un pobre percentatge de punts guanyats amb el seu primer i segon servei, que va ajudar que el seu rival gaudís sobre l'argila del complex monegasc.
En el segon parcial, el tenista barceloní va veure com s'esfumaven les seves tres oportunitats a la resta, mentre que Robredo sí que podia aprofitar les seves per cordar el partit sense problemes.
El gironí se citarà en la ronda següent amb el seu botxí de l'any passat, el canadenc Milos Raonic.
Per la seva banda, Roberto Bautista l'acompanyarà en la tercera ronda, després d'aconseguir la victòria amb sofriment davant de l'alemany Philipp Kohlschreiber al qual va derrotar en tres sets (6-7(3), 6-3 i 7-6(4)) en una llarga trobada que va durar dues hores i 40 minuts.
El jugador de Castelló de la Plana no va poder aprofitar el 4-1 de parcial en el primer set i va acabar cedint el set després d'un 'joc decisiu' en el qual l'experimentat alemany es va mostrar sòlid.
Tot i aquesta circumstància, Bautista no es va mostrar afectat davant d'aquesta pèrdua i amb tres trencaments va signar un brillant parcial per portar el partit al tercer set.
En aquest parcial definitiu, Bautista va saber patir i va aconseguir dos 'contra-breaks' amb especial mèrit en el desè joc en el qual va salvar tres boles de partit.
De la mateixa manera que en el primer set, el partit es va decidir al sempre imprevisible 'tie-break' en el qual el número 16 del món va estar més encertat.
En la ronda següent, el castellonenc tindrà ho tindrà dur en enfrontar-se al tenista txec Tomás Berdych, número sis de l'ATP, que va derrotar en dos parcials l'ucraïnès Sergiy Stakhovsky (6-4 i 7-6(2)).
El jugador de Valasske Mezirici partirà com a favorit davant de l'espanyol, després de derrotar-lo la temporada passada en Roland Garros en un partit que es va decidir en quatre sets.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Després de congregar diversos milers de persones el passat 29 de març al marge dels sindicats majoritaris, les expectatives per aquesta marxa del Primer de maig eren positives pels convocants.
Malgrat que el seguiment ha estat nombrós, no s'ha convocat més gent que durant la vaga general.
Això sí, s'ha comptat amb la complicitat de diverses persones provinents de tota la comarca, fins i tot un nombrós grup de Terrassa.
La marxa ha sortit sobre les 13 hores de la plaça d'Antoni Llonch.
Ha avançat per Tres Creus en direcció a l'ajuntament i després ha passat pel carrer de Sant Quirze, Font i Les Valls, rodejant l'entorn del mercat Central, fins arribar a la Via de Massagué.
Un cop a la plaça Marcet, han girat a la dreta en direcció a Villarúbies.
Davant de la patronal Pimec, s'ha acabat la marxa amb la lectura del manifest.
Els governs, central i català, i les entitats bancàries, així com la patronal han estat el blanc de les crítiques dels convocants, que han volgut assenyalar els que consideren "veritables culpables" de la crisi.
També s'han mostrat contraris a les retallades anunciades pel govern central en les últimes setmanes tant pel que fa a educació com a sanitat.
Alguns manifestants han pintat grafitis i penjat pancartes en les entitats bancàries, l'ajuntament de Sabadell, el Gremi de Fabricants, la seu de Convergència i Unió, l'Obra Social d'Unnim i la patronal Pimec.
En el manifest, es recorda la lluita obra i l'origen del Primer de maig, així com alguns avenços del moviment proletari.
Asseguren que el capitalisme del segle XXI està pujant els nivells d'explotació de la classe obrera arribant a la semiesclavitud.
Asseguren que les retallades representen el cop definitiu al dret al treball, que ja no existeix.
D'altra banda, critiquen els sindicats majoritaris, que aquest 1 de maig han concentrat les manifestacions a Barcelona, perquè "l'única cosa que volen és retocar la reforma laboral" i no derogar-la.
Tmabé han exigit l'alliberament de les persones detingudes en el marc del 29-M i encara a la presó, més de trenta dies després.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Millora del comportament energètic de la comunitat d'usuaris dels edificis de la UPC.
Aquesta metodologia s'ha basat en el treball en equip i la innovació organitzativa, convertint-se en un procés d'aprenentatge organitzatiu.
Ha tingut un caràcter voluntari, requeria del compromís dels responsable de gestió de cadascun dels edificis participants i dels usuaris de l'edifici.
L'estalvi energètic és el pas previ racional abans de fer inversions en eficiència energètica, que, a part de ser costoses, podrien estar mal dimensionades si no es fa primer una racionalització de les necessitats.
Modificant els patrons d'ús i de gestió, sense alterar l'habitabilitat de l'edifici ni haver d'invertir en mesures estructurals podem fer estalvi energètic.
Corresponsabilització i retorn dels estalvis
Una part de l'estalvi aconseguit retornava a l'edifici per a reinvertir-lo en noves mesures d'estalvi i eficiència a l'edifici.
A cada edifici participant es va constituir un equip de millora energètica - dinamitzat pel Coordinador de POE i amb la implicació dels encarregats de Manteniment - que s'encarregava del disseny, implantació i seguiment del projecte.
Gabinet de Sostenibilitat i d'Igualtat d'Oportunitats |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Registre administratiu d'empreses audiovisuals de la Comunitat Valenciana
Acreditar l'existència, dades fiscals, recursos materials i
humans i relació d'activitats realitzades, a efectes de la
tramitació de les sol·licituds de les diferents ajudes a les empreses de producció audiovisual i de servicis tècnics valencians que convoque la Conselleria de Cultura i Esport tant de manera genèrica com puntual per a cada exercici pressupostari.
De la mateixa manera es podrà exigir la inscripció en l'esmentat registre per a la participació en aquells programes desenvolupats per la Conselleria de Cultura i Esport que de manera específica ho requerisquen.
a) En els registres dels òrgans administratius a què es dirigisquen.
b) En els registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, a la de qualsevol administració de les diputacions provincials, capítols i consells insulars, als ajuntaments dels municipis a què es refereix l'article 121 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, o a la de la resta de les entitats que integren l'Administració Local si, en aquest últim cas, s'haguera subscrit l'oportú conveni.
c) En les oficines de Correus, en la forma que reglamentàriament s'establisca.
d) En les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya en l'estranger.
e) En qualsevol altre que establisquen les disposicions vigents.
QUAN ES TRACTE DE PERSONES NATURALS:
- Fotocòpia compulsada del certificat de pagament de l'Impost d'Activitats Econòmiques.
QUAN ES TRACTE DE PERSONES JURÍDIQUES:
- Nom o raó social, nacionalitat, domicili i CIF de la persona jurídica titular de l'empresa.
- Nom, cognoms i domicili de les persones que exercixen els càrrecs d'administració i gestió.
- Còpia autoritzada dels estatuts i el reglament, si n'hi ha.
- Quan la forma jurídica adoptada siga la de cooperativa s'acompanyarà, a més, certificat que acredite la inscripció en el Registre de Cooperatives del Ministeri de Treball i Seguretat Social o la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació.
- Quan la forma jurídica adoptada siga la de societat, s'acreditarà, a més, còpia autoritzada de l'escriptura pública de constitució de la societat i del capital social subscrit i desemborsat.
- Memòria d'activitats de l'empresa en els dos últims exercicis, si escau.
- Certificat d'inscripció en el Registre de la Propietat Industrial del nom, marca o logotipus de l'empresa, si n'hi ha.
- Declaració d'ajudes econòmiques i crèdits rebuts en els últims cinc anys, tant públics com privats.
- Descripció del material de què disposa l'empresa.
En tots els casos, serà condició necessària per a sol·licitar la inscripció en el Registre, acreditar que el domicili social de l'empresa es trobe radicat al territori de la Comunitat Valenciana.
- Presentació de la sol·licitud i la documentació.
- Si la sol·licitud no reunix les dades exigides o hi manca la documentació complementària, es requerirà la persona interessada perquè en el termini de deu dies esmene els defectes, amb advertència d'arxiu de la sol·licitud, en cas contrari.
- Les Direccions Territorials de Cultura, instruiran el corresponent expedient, i el trametran a l'Àrea de Promoció Cultural, el qual elevarà proposta de resolució a la Secretaria Autonòmica de Cultura.
Els previstos en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE núm. 236, de 02/10/2015).
Qualsevol modificació de les dades inscrites haurà de ser acreditada davant del Registre per a la deguda incorporació en el termini de trenta dies des que es produïsca.
Es causarà baixa en el Registre per resolució de la Secretaria Autonòmica de Cultura, a petició de l'empresa, o quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:
- Quan es tinga constància fefaent d'haver-se originat una interrupció definitiva d'activitats en l'empresa.
- Quan no s'actualitze la documentació després de produir-se modificacions en les dades inscrites, o la dita actualització haja sigut requerida per part de l'administració i no se subministren les dades sol·licitades.
- Quan es comprove que les dades facilitades per l'empresa són falses o inexactes, i requerits els titulars de la inscripció, no ho esmenen.
- Quan s'acredite incompliment manifest de les obligacions de l'empresa en relació amb el pagament de tributs, o de quotes de la Seguretat Social, o de les obligacions contractuals respecte al seu personal.
- Orde de 2 de desembre de 1994, de la Conselleria de Cultura, per la qual es crea el Registre Administratiu d'Empreses Audiovisuals de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2443, de 6/02/95).
Vegeu Orde de 2 de desembre de 1994
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
S'han creat 8.301 m2 de nous espais lliures i se n'han millorat 6.346 de ja existents
El Grup Sardanista Dintre el Bosc organitza per al diumenge 20 d'octubre una caminada popular per...
Una vuitantena de professionals de l'atenció primària i hospitalària van...
Tindrà lloc el diumenge 20 d'octubre amb quatre modalitats i les inscripcions es poden fer a partir de dilluns vinent, 7 d'octubre, fins al divendres 18
Després d'haver-ho d'ajornar un parell de vegades per culpa de la previsió de mal...
L'altra cara de la moneda és que el cost del servei va ser de 2.953.637 euros, el més elevat dels darrers cinc anys
El divendres 18, el 19 i 20 d'octubre, serviran per celebrar els 200 anys de la fàbrica
Un grup de set persones va entrar de nit al recinte i hi va provocar nombroses destrosses
Avis i àvies amb principi de demència aprenen a cuinar plats tradicionals però amb els passos simplificats per fer-ho més fàcil
L'espai comprès entre el Pont Nou i el Pont Vell de Manresa és objecte de discussió des de fa anys
Les concessionàries han aconseguit vendre 109 cotxes al llarg del cap de setmana
L'Ajuntament i l'Assemblea Local de Creu Roja han signat dos convenis de...
Dues-centes persones es van aplegar ahir al vespre a la Plana de l'Om
Al darrer ple municipal es va aprovar definitivament un pla de millora urbana per transformar l'àmbit de 2.000 m2 que hi ha entre els carrers Barreres i Tahones i la Muralla de Sant Francesc
Mig centenar de persones han participat a l'acte al Palau Firal
L'acte de presentació, organitzat per Càritas amb la col·laboració de l'Ajuntament en el marc del Dia Mundial pel Treball Decent, tindrà lloc aquest dimarts
Josep Lluís Irujo, metge i exregidor de l'Ajuntament de Manresa, és el president del comitè executiu del Patronat de la Fundació Althaia en substitució del
Els titulats han completat tot el cicle del grau a la Universitat de Vic-Central de Catalunya i reben el diploma a l'acte de graduació
L'acord va permetre que la FUB passés de centre adscrit a tenir entitat pròpia?
El 22 de gener del 1997 es va aprovar el Pla Especial Barreres per regenerar urbanísticament el sector entre el carrer de Sant Francesc i el d'Urgell.
La inauguració dels actes del Dia Mundial de la Salut Mental serveix per reclamar que es dediqui més esforç als infants des de les famílies i l'escola?
Aprofitant la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, la Taula de Salut Mental de Manresa fa una crida a tots els ciutadans a respondre una enquesta molt breu que té per
La plaça de Sant Domènec va acollir, ahir, els estands informatius de diferents entitats del territori lligades a la salut mental (fotos del costat).
Fins a començament de novembre es faran obres de millora al servei d'Urgències de l'Hospital Sant Joan de Déu.
En concret, s'actua en el Bloc A, l'àrea d'Urgències
Va delegar erròniament en la junta de govern competències que només corresponen a l'alcalde
El regidor de Presidència, Marc Aloy, va explicar que la delegació de competències del ple a la junta de govern pública aprovada no va funcionar perquè es va
La Policia Local de Sant Fruitós de Bages va decomissar diverses eines i material que podria haver estat utilitzat per entrar en alguna casa.
El material estava en possessió de quatre
Està previst que finalitzin a principis de novembre.
Poden tenir afectacions en els usuaris
Una exposició a l'Hospital de Sant Joan de Déu repassa les transformacions dels hospitals i de l'atenció sanitària el segle XX
Amb motiu de la celebració el 10 d'octubre del Dia Mundial de la Salut Mental, entitats i institucions han organitzat una dotzena d'actes de sensibilització a Manresa.
El Parc de la Sèquia organitza una observació d'ocells al parc de l'Agulla, diumenge a 2/4 d'11 del matí.
El punt de trobada serà l'Infosèquia.
L'Associació Cultural Casa d'Andalusia de Manresa ha organitzat per al diumenge dia 20 d'octubre, a les 6 de la tarda al teatre Conservatori, el 27è festival d'Homenatge a la Gent
La regidora de Persones Grans, Rosa Maria Ortega, va visitar Antònia Guiu Aldeyturriaga, nascuda el 25 de setembre del 1919, per lliurar-li un obsequi i un ram de flors pel seu centenari.
Capta la basílica de la Seu il·luminada i les agulles de Montserrat amb els farells
L'entitat dona continuïtat a la Gala Simeó Selga, un format estrenat amb èxit aquest any, que tindrà lloc el 12 de gener del 2020
Serà aquest divendres, a 2/4 de 8 del vespre, a la Plana de l'Om
La taula rodona s'emmarca en els actes del cicle Temes del Pou
Acer inoxidable, resina, morter de calç i fibra de vidre per aportar resistència és la fórmula emprada
Ho justifica perquè el contracte amb l'empresa concessionària estableix que n'hi ha d'haver 1.182 a la ciutat i se n'han anat perdent per causes diverses
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Jorge Fernández Díaz ha estat el primer ministre de l'Interior de la democràcia espanyola que ha arribat al càrrec sense l'estrany rictus facial dels seus predecessors.
A manca d'experiència directa al respecte, cal imaginar que ser nomenat ministre ha de ser una satisfacció plena, la culminació de molts anys d'esforços i el reconeixement a una feina reeixida.
Així s'ha esdevingut sempre en totes les carteres, menys tradicionalment en una: la que exigia tenir com a part de la roba de treball imprescindible la corbata negra.
L'expressió de satisfacció del ministre novell sempre estava entelada per un rictus de preocupació, esperant el moment en què hauria de posar-se aquesta corbata.
Jorge Fernández Díaz és el primer ministre de l'Interior que probablement no haurà d'anar a cap enterrament d'una víctima d'ETA.
De fet, el terrorisme va ser la segona de les qüestions que va abordar en el seu discurs d'investidura.
La primera: no li tremolarà el pols si es produeixen alteracions de l'ordre per les mesures econòmiques a adoptar.
De manera inèdita, un ministre de l'Interior arriba al càrrec dient només els que els agrada dir als ministres de l'Interior d'arreu: que vénen a mantenir l'ordre.
El ministre va explicar que havia llegit als diaris que venia a gestionar la fi del terrorisme.
Davant d'ell, acompanyant-lo en l'acte, seia l'últim ministre del PP que va ocupar el despatx, Ángel Acebes.
D'un ministre que va deixar el càrrec atribuint a ETA l'11-M a un que arriba quan ETA ha deixat de matar.
En set anys sembla que el govern de Zapatero, almenys en aquesta qüestió, ha treballat de valent i ha obtingut bons resultats.
El salt de com va deixar Acebes el càrrec a com el troba Fernández Díaz ho certifica.
Si ens guiem per la gent que va assistir a l'acte per albirar com serà el mandat de Fernández Díaz, cal esperar molt respecte per l'ordre i la tradició.
Van trepitjar la moqueta verda del ministeri, d'un verd a joc amb l'uniforme de la Guàrdia Civil, tots els alts càrrecs dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i fins i tot l'arquebisbe general castrense, monsenyor Juan del Río Martín, a qui Fernández Díaz va besar respectuosament l'anell.
A l'entrada de la sala, dos quadres a l'oli d'il·lustres predecessors de Fernández, Manuel Fraga i José Barrionuevo, deixaven constància d'un passat al qual ningú no vol tornar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El primer motor de l'acció humana és l'instint de supervivència, i això val per als individus i per als grups.
Per sobreviure ens adaptem al que faci falta.
Només una minoria d'herois prefereix la mort a la renúncia.
Si s'acaba el formatge, emigrem o ens fem vegans i mengem tofu.
Als partits polítics els passa el mateix, ja que són organitzacions humanes i en comparteixen la genètica.
El gen convergent malda per sobreviure des que el pare fundador va donar el gran disgust a la família, i ara acaba de realitzar la darrera tombarella per continuar dempeus, encara que hagi de canviar de nom i acceptar el mandat d'un rei que l'ha menystingut.
Qualsevol cosa abans de desaparèixer.
Quan Convergència es va tornar PDeCAT, els mateixos militants van anar als mateixos locals de pobles i ciutats, i alcaldes i regidors van rebatejar el grup municipal sense despentinar-se.
Ara canviaran un altre cop els rètols i seran militants de Junts per Catalunya.
Aquesta ha estat la decisió del consell nacional presidit per David Bonvehí: si hem d'anar-hi a parar de totes maneres, anem-hi pel nostre propi peu i sense trencar files.
El PDeCAT es transformarà en el partit JxCat i preservarà l'organització, els locals, la militància, els regidors.
Bonvehí vol que el procés de «transitar cap a JxCat» es controli des de dins, per evitar la trencadissa i preservar els actius.
Aquest propòsit no pot amagar el fet que la veterana teulada aixopluga idees diferents sobre la ruta que mena a la Rica i Plena.
Hi ha des d'unilateralistes de pedra picada fins a reformistes pragmàtics i pactistes.
Però aquests són debats de les altures.
L'afiliat de qualsevol partit busca en primer lloc una casa on tots siguin «dels meus», encara que discuteixin.
Els convergents estan acostumats que un líder fort els digui el que convé en cada moment.
El que «ara toca», en expressió pujoliana.
Desitgen que s'acabi l'embolic d'una vegada, que l'organització sigui forta i que algú la dirigeixi amb llum als ulls i força al braç.
No és res estrany ni exclusiu, ho trobem en tota mena de formacions.
Els embolics familiars i els lideratges qüestionats desanimen les bases i els votants.
Un partit unit, amb el nom que sigui, i un líder clar, encara que visqui a Waterloo, o justament perquè ha de viure a Waterloo.
Ja que es tracta del mateix gen supervivent, per què no es treuen complexos de sobre i es tornen a dir Convergència? |
Afirmen que el viatge d'hora i mitja cap al complex després d'una "llarga jornada" complica la conducció als agents
Salou.-El Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) ha demanat a la Direcció General que la Brigada Mòbil (Brimo) deixi de fer el servei nocturn d'estiu a Salou (Tarragonès) per la seguretat dels agents.
Apunten que els policies s'han de desplaçar del Complex Egara, a Sabadell, fins a Salou, i que han de tornar-hi després de "moltes hores de treball en torn de nit".
"El viatge de tornada d'hora i mitja, amb el sol de cara, complica molt la conducció als agents i posa en perill greu la seva integritat física i la d'altres ciutadans que circulin per la via", afirmen al comunicat, en què asseguren que ja hi ha hagut uns quants "ensurts" en el camí de tornada.
Aquesta és una reivindicació que el sindicat fa de fa temps.
Reclamen que l'administració posi solucions per no haver de "buscar responsabilitats en cas que en passés una de grossa".
En un comunicat, el sindicat relata que als agents se'ls planifica l'inici del servei des del complex Egara a les 22 hores i que acaben a Salou a les 7 hores del matí.
A tot plegat, apunten, cal afegir el possible perllongament de jornada, més el viatge de tornada, la qual cosa suma un mínim de jornada de treball entre 10.30 hores i 11 hores com a mínim.
"Aquest viatge de tornada, amb tot el sol de cara", apunten.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
DEMANEM A LA MINISTRA CARMEN CALVO QUE INFORME SOBRE L'ESCRIT DE L'ADVOCACIA DE L'ESTAT QUE OBLIGA LA GENERALITAT A COMUNICAR-SE EN CASTELLÀ.
Aquest migdia el grup Republicà i EH-Bildu han registrat una petició de compareixença de la Vicepresidenta i Ministra de la Presidència Carmen Calvo davant la Diputació Permanent perquè informe sobre l'escrit de l'advocacia de l'estat en el qual demana a la Generalitat Valenciana que es comunique amb la Generalitat de Catalunya i el Consell de les Illes en castellà.
Des d'Esquerra Republicana del País Valencià no podem consentir més extralimitacions per part dels diferents organismes de l'estat espanyol i recordem que tant des del punt de vista social com acadèmic arreu el món, ningú qüestiona la unitat de la llengua catalana.
El president d'ERPV, Josep Barberà, recomana «recordar a l'advocacia de l'estat que el valencià és com li diem al català els valencians i les valencianes, com també recordar-los que a totes les facultats de filologia catalana d'arreu el món o a la Real Academia de la Lengua Española es reconeix aquesta unitat.
Per no parlar de la jurisprudència al respecte amb sentències que van en la mateixa línia.»
Barberà també ha recordat la validesa de les dues denominacions (valencià i català) per a referir-se a la llengua.
Des d'ERPV lamentem que l'advocacia de l'estat es dedique a fer o a preparar el treball brut del clavegueram estatal en compte de parar la seua atenció en aspectes més greus com ara la defensa de l'estat de dret, greument ferit en aquests moments.
2/oct/19 Esquerra Republicana del País Valencià es presenta a les eleccions al Congrés i el Senat espanyols del pròxim 10 de novembre i, en aquest sentit, està treballant per integrar a les seues llistes gent procedent de moviments socials així com altres col·lectius del municipalisme i del sobiranisme d'esquerres del País Valencià.
Des de la nostra formació política som ben conscients que ens trobem en un moment d'excepcional agressivitat contra els drets bàsics del poble valencià per part del govern espanyol.
La negativa a parlar-ne del concert econòmic que ens permeta sobreviure econòmicament, com també a la recuperació del Dret Foral Valencià, els constants recursos al Tribunal Constitucional a lleis promulgades pel Consell, o la primacia dels interessos espanyols per damunt dels béns i el benestar dels valencians com estem veient en el cas de l'ampliació de la V-21 en són una bona prova.
I davant d'aquesta situació ja no ens podem acontentar amb peticions febles que queden en paper mullat o en una imatge a les xarxes.
Cal que construïm una veu valenciana de debò que no tinga por a fer valdre els interessos del País Valencià a Madrid, sense lligams amb l'estat.
Una veu que defense els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i d'autodeterminació, i també el dret a una hisenda pública, el dret a regir-nos per les nostres pròpies lleis, el dret a tindre una xarxa de comunicació eficaç o el dret a preservar el nostre medi ambient per damunt d'interessos econòmics lligats al turisme, al transport de mercaderies radial espanyol entre d'altres.
Històricament des d'Esquerra Republicana del País Valencià hem concorregut amb altres forces amb les quals compartim posició sobiranista i d'esquerres.
Ara però, i sota les sigles d'ERPV, estem bastint una candidatura on la gent que des de l'activisme social en diversos àmbits treballa per la sobirania territorial, legal, alimentària, cultural i política puga tindre veu.
ERPV 24/09/2019 no podem estar parlant de sostenibilitat, de protecció de l'Horta i del consum de proximitat mentre licitem projectes que atempten contra la base del que hauria de ser la gestió ambiental responsable.
Des d'Esquerra Republicana del País Valencià demanem al Consell i, especialment al President Ximo Puig i a la Consellera de Medi Ambient Mireia Mollà, que plantegen un conflicte de competència en l'execució de l'ampliació de la V-21.
El projecte aprovat i licitat pel Ministeri de Foment que dirigeix José Luis Ábalos d'ampliació de la V-21 en el tram Carraixet-València va en contra de l'esperit de la llei de l'Horta promulgada pel Consell el 6 de març de 2018 que en el seu preàmbul assegura que aquesta «proposa la protecció i la dinamització de l'Horta de València com una actuació prioritària per a la consecució d'un model territorial sostenible i resilient als efectes del canvi climàtic i de la seguretat alimentària».
La legislació permet plantejar conflicte competencial en la mesura que una decisió de l'administració estatal contravé una llei valenciana, tal com preveu l'article 161.1c. de la Constitució.
Davant una situació urgent cal prendre mesures urgents.
Les proposicions no de llei (PNL) no tenen cap recorregut legal, menys encara quan s'acaben de disoldre les Corts Generals per la convocatòria d'eleccions generals.
Davant una situació crítica no devem prendre mesures no vinculants, cal actuar amb fermesa, i la proposició del conflicte de competència n'és una, possiblement l'única que ens permetrà frenar el projecte d'ampliació de la V-21.
Per al president d'ERPV, Josep Barberà, "no podem estar parlant de sostenibilitat, de protecció de l'Horta i del consum de proximitat mentre licitem projectes que atempten contra la base del que hauria de ser la gestió ambiental responsable.
Estem demanant a la ciutadania que canvie de model de vida mentre l'administració només fa gestos buits que es resumeixen en una foto i un titular.
ERPV 05/09/19...hem de deixar de pidolar perquè l'experiència ens diu que mai no ens donaran allò que és nostre, que ens pertany.
Fa tants anys que venim parlant de l'espoli que patim al País Valencià i de les desigualtats econòmiques i, per tant, socials que patim els valencians, que quasi fa nosa tornar al tema.
A Esquerra Republicana del País Valencià mai se'ns podrà acusar de deslleialtat amb les institucions de la Generalitat; mai ha sigut ni serà tema de controvèrsia ni debat partidista per a nosaltres.
Ara bé, la situació de bloqueig que patim en aquests moments i el perill greu i ben real d'empitjorament ens fa exigir a aquells que comanden el Consell que prenguen mesures que vagen més enllà de la foto per a eixir del pas i frases buides que consolen el poble.
El govern de Pedro Sánchez ens retalla per desídia milions d'euros en bestretes i en la liquidació de l'IVA sota el pretext de ser un govern "en funcions".
Ara bé, estar en funcions no li ha impedit prendre decisions com ara signar una factura de 2083 milions d'euros en armament (que s'afegeixen als 4325 assignats en campanya electoral), com tampoc li ha impedit acordar una ajuda de 60 milions al Marroc per lluitar contra la "immigració il·legal" i la compra de vehicles per al Ministeri de l'Interior marroquí.
No cal seguir fent la llista de greuges comparatius perquè allò que ens preocupa no és el govern espanyol sinó el valencià.
Conscients que és complicat seure al govern valencià amb aquell que des de l'estat intenta posar-te la pota damunt, cal dir les coses pel seu nom.
Només amb un concert econòmic podrem intentar eixir de la misèria a la qual ens tenen sotmesos de forma deliberada des de fa anys i panys.
Des que l'any 2006 Esquerra Republicana del País Valencià començàrem a denunciar l'espoli que patim fins ara, el terme s'ha assumit per part de les forces del Botànic i de bona part de la societat valenciana.
Ha calgut més d'una dècada per què ho tingueren clar.
Amb els resultats de les eleccions del 28 d'abril Esquerra Republicana passa de 9 a 15 diputats i diputades al Congrés dels Diputats L'independentisme ha guanyat per primera vegada unes eleccions espanyoles aquest 28A.
Amb més d'un milió de suports, els republicans han aconseguit 15 diputats al Congrés, 8 homes i 7 dones amb perfils transversals i plurals per defensar els drets, les llibertats i la independència.
El president d'Esquerra Republicana, un pres polític, encapçala el grup dels republicans a Madrid.
Injustament empresonat de forma preventiva a Soto del Real per la causa contra l'1-O, Junqueras ha estat la veu d'Esquerra com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts, com a eurodiputat, com a vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, i ho tornarà a ser ara com a diputat al Congrés i com eurodiputat, perquè "votar no és delicte; impedir-ho per la força, sí".
Gabriel Rufián Políticament fent tàndem fins ara amb Joan Tardà.
Repetirà per tant al Congrés i hi va per reivindicar la justícia social, la llibertat, i un independentisme heterogeni i transversal.
Advocada de professió, repeteix com a tercera de la llista i hi arriba des d'Igualada, provinent d'una família d'origen divers i d'una tradició política socialista.
Els resultats d'Esquerra aquest 28A són també possibles per l'aliança amb Sobiranistes, del qual Nuet n'és impulsor.
Ha forjat la seva trajectòria política com a regidor a Montcada i Reixac, i al Congrés i al Parlament, defensor els drets socials.
D'origen brasiler, Dantas és jurista i activista social, i ha fet bandera com ningú de les lluites socials i pels drets de les persones migrants.
Ha impulsat i participat en diverses plataformes, de caire internacionalista, i a favor de la lluita antiracista, antifeixista, i per la defensa dels drets humans i dels drets civils.
Hui, 23 d'abril, dia del llibre, hem preguntat a les persones que encapçalen les nostres candidatures què estan llegint o què acaben de llegir que els haja agradat.
No deuen tindre massa temps per llegir, tot i això totes elles furten temps a l'agenda per llegir.
Ens ha quedat un llistat de recomanacions de caràcter molt polític, format quasi totalment per l'assaig ideològic.
Des d'Esquerra Republicana del País Valencià no volem deixar passar l'ocasió per recomanar, a més, un llibre fonamental per entendre el tarannà del nostre candidat a la Presidència de la Generalitat per això vos recomanem "Josep Lluís Albinyana.
Un president sense País" del periodista Carles Senso i editat per El petit editor i que teniu a la imatge d'aquest post.
Res com anar a la font per tindre informació de primera.
El millor d'haver de preparar aquest post ha sigut l'encreuament de missatges entre candidats i candidates comentant i suggerint-se entre ells títols.
Entendreu que no fem pública la conversa pel grup de whatsapp, aquestes coses no van amb nosaltres.
Si voleu tindre una llista de suggeriments per a la lectura política, preneu nota.
El primer a contestar ha sigut Marc Casanova, candidat pel Jovent Republicà a Europa per Ara Repúbliques.
La també candidata a Europa per ERPV Maria Pérez combina la participació en actes de campanya amb la preparació de les oposicions.
Però com que el temari no és massa atractiu, descansa quan pot llegint en anglès "Colombia" de Jenny Pearce.
En el cas del cap de llista a Europa pel País Valencià en la coalició Ara Repúbliques, Guillem Agulló, està intentant compaginar el gaudi de la família amb els actes de campanya i la lectura de "Al principi de tot hi ha la guerra" d'Agustí Gil Matamala.
El candidat a la Presidència de la Generalitat i cap de llista per Castelló a les Corts, Josep Lluís Albinyana llegeix en aquests moments "La primera república" de Javier Echenagusia.
ERPV, 20 d'abril de 2019 S'acosta el 28 d'abril.
Valencianes i valencians acudirem a votar les persones que ocuparan escons a les Corts Valencianes, el Congrés dels Diputats i el Senat.
Necessitem que els escons a les Corts, al Congrés i al Senat estiguen ocupats per persones que no tinguen por a l'hora de defensar els interessos del País Valencià.
Fa 40 anys perdérem l'oportunitat de què se'ns considerara nacionalitat històrica i hem vist com, a poc a poc, s'ha rebaixat el nivell d'exigència respecte dels nostres drets.
A Esquerra Republicana del País Valencià venim parlant de l'espoli des de fa 15 anys i aquest fet ha provocat que a hores d'ara les forces polítiques que es diuen valencianistes parlen tímidament de "finançament just".
No volem cap finançament just, no són bons els eufemismes per a la política, no volem que ens maltracten menys del que ho fan les estructures de l'estat des de fa tant de temps.
Volem que deixen de maltractar-nos i de prendre'ns allò que és nostre.
D'altra banda en aquestes eleccions nacionals i estatals ens juguem les nostres llibertats democràtiques.
L'estat no perdona la dissidència i permet tindre idees sempre que no es duguen a la pràctica.
Podem parlar de república, enyorar-la però no podem plantejar-la de debò.
De fet, tot allò que qüestione el règim, siga una cançó, un llibre o una exposició és motiu de repressió.
També ho és voler dur a la pràctica el mandat d'un poble si aquest demana a les urnes viure en una república independent.
I direu, i això que té a veure amb valencianes i valencians?, molt.
Volem que el País Valencià trie el seu camí, gestione els seus recursos, s'oblide de les lleis intervingudes i paralitzades pel Tribunal Constitucional.
Volem garantir la llibertat de totes les persones que viuen al País Valencià, independentment d'on hagen nascut.
Només des de la gestió dels nostres propis recursos podrem planificar la nostra sanitat, l'escola i la universitat, la investigació, la gestió complexa gestió territorial amb un interior despoblat i una costa massificada, el benestar de la gent gran.
El candidat a la presidència de la Generalitat d'Esquerra Republicana del País Valencià és Josep Lluís Albinyana, cap de llista per la demarcació de Castelló.
Jurista i president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana va acceptar la proposta de Josep Barberà, president d'ERPV, de representar-nos, després de molts anys apartat de la política activa.
Allà on fem un acte, la gent queda embadalida amb la capacitat intelectual i política d'un home que coneix amb detall la història del País Valencià.
Potser per això té les idees de futur tan clar.
Li fem quatre preguntes referents a les eleccions del 28 d'abril.
Però tardí segons quan em demanaren participar-hi en aquestes eleccions.
Vaig acceptar per no restar al marge d'una ignomínia i canvi com els que estan passant, enfront del soroll tant fort com el del silenci que domina la majoria dels polítics nacionalistes.
Quan tanta gent que devia parlar, calla i mira cap al costat, cadascú és obligat prendre posició en una cursa que no és per aconseguir els projectes polítics respectius, sinó millor la mera defensa d'unes regles democràtiques comuns per a tots.
Es tracta de prioritzar els objectius per arraconar en primer lloc tots els elements tòxics per una societat democràtica.
La Constitució del 78 es qualifica com "transició" a la democràcia, però aquesta és una falsedat quan s'utilitza com argument de persecució à la dissidència del bloc unionista, criminalitzant l'exercici de llibertats democràtiques amb la utilització dels Poders Públics, que han perdut llur legitimació d'esser neutrals i restar sobre totes les opcions polítiques, per convertir-se en aferrissats combatents dels demòcrates dissidents.
El rei mateix ha donat un exemple notori d'aquest enfrontament caïnita entre ciutadans del mateix Estat.
2.- Per què cal fer confiança a ERPV?
En realitat som els indicadors de la capacitat de la democràcia actual per identificar-se com una societat oberta, on en teoria qualsevol dissidència pugues cabre, sense patir la censura ni la persecució.
Josep Barberà és president d'Esquerra Republicana del País Valencià i regidor de cultura de l'ajuntament de Benicarló.
Aquestes són les seves reflexions sobre el vot a ERPV i les necessitats polítiques del País Valencià.
La meva gent em va demanar que encapçalara la llista a les Corts i és un orgull donar la cara pel projecte polític en què creus i que defenses des de fa anys.
Però per a mí, més que el fet que jo encapçale la llista per València té valor la gent que ha acceptat acompanyar-nos en les quatre convocatòries.
Són persones que, permet-me la immodèstia, representan el millor d'este país.
Gent valenta o amb trajectòries que em fan enrogir, o amb un futur que albiro ple d'oportunitats.
Mira, si hi ha una cosa que els candidats i candidates d'esquerra tenen en comú, és que no tindrien cap necessitat d'estar ací, no tenim llistes farcides, com en altres partits, de gent acostumada a la cadira, al contrari: ser candidat d'ERPV és una de les coses més dificils que pot triar algú al País Valencià.
Estic extraordinàriament orgullòs de compartir projecte amb tots i cadascun d'ells.
Esquerra és ara mateix l'únic partit del panorama polític valencià que planteja solucions radicals als problemes sistémics que suportem valencians i valencianes.
Ho fa a més des d'una òptica autocentrada al País Valencià i amb els valors republicans com a bandera.
Quant a les urgències polítiques n'hi ha moltes i ja no ens podem aconformar amb el fet d'estar millor que abans pel fet que ja no tenim un Consell que furte a mans plenes.
Això està molt bé però no és suficient.
La de l'espoli fiscal és la urgència primera.
No em canso de repetir que no podem seguir demanat un finançament just, pidolant a l'amo que ens tracte millor, hem d'exigir a l'estat que deixe d'agafar allò que ens pertany, els nostres recursos.
Entre d'altres, perquè d'ells depén que puguem tindre l'escola que volem, o una sanitat universal de debò, o un sistema de planificació d'investigació científica sostenible en el temps que afiance els equips investigadors, o plantejar-nos una xarxa cultural que done fruits en el temps. |
Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica
- 'Trencant el silenci' és una bústia oberta, en la qual la ciutadania podrà contar les històries d'aquelles dones que van lluitar per la defensa dels drets i llibertats
- La consellera Rosa Pérez Garijo assenyala que aquest tipus d'eines "ens permeten dignificar la memòria de les víctimes del franquisme i, per a això, comptem també amb la ciutadania, a la qual hui convidem a col·laborar des de les seues cases"
La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, ha llançat la iniciativa 'Trencant el silenci: la memòria de les dones invisibilitzades', acció que reivindica la memòria d'aquelles dones que van lluitar per la defensa dels drets i les llibertats públiques.
A través d'un espai allotjat en el portal de la Conselleria, els usuaris i usuàries que ho desitgen podran contar les històries que pretenen traure de la invisibilitat a aquestes dones.
'Trencant el silenci' vol recordar totes aquelles vivències de dones anònimes que, des de la Guerra Civil fins a la Transició, van lluitar per la defensa de les llibertats, van ser perseguides o represaliades, o senzillament van haver d'afrontar situacions d'especial vulnerabilitat (al carrer, a casa, a l'escola o el treball), la qual cosa les va convertir en una espècie d'heroïnes del dia a dia.
Algunes d'aquestes dones van perdre la seua vida, unes altres la seua llibertat i totes van patir la repressió, en molts casos per la seua opció sexual o simplement per ser dones.
La consellera Rosa Pérez Garijo ha subratllat que «es tracta de plasmar eixes històries, iniciant així un fil amb el qual teixir una xarxa de memòria de dones, conegudes o no, en situacions molt diverses, que poden haver transcorregut en qualsevol àmbit, ja siga privat o públic".
Pérez Garijo afegeix que aquest espai web "vol comptar amb la ciutadania.
La seua participació és imprescindible.
Hui vivim un moment tremendament difícil i volem que els ciutadans i ciutadanes, des de les seues cases, ens ajuden a construir aquells relats dels anys del silenci, quan moltes d'aquestes històries es van mantindre, passant de boca a boca en les famílies, sense pronunciar-les enlaire.
Ara volem que tinguen aquest altaveu".
Per a homenatjar aquestes dones, des d'aquest nou espai web es poden contar històries viscudes en primera persona o que es coneixen de prop, perquè no torne a passar mai.
L'enllaç per a poder narrar aquestes històries és:
Mapa Web | Contacte | Accessibilitat | Protecció de dades |
L'empresa gironina gestiona 1.200 places d'allotjament, té un centenar de treballadors i factura 4 MEUR anuals
El Grup Terraza de Roses ha invertit 2,5 milions d'euros (MEUR) en un nou complex hoteler i d'apartaments al municipi.
L'establiment, amb el nom '1935 Hotel & Apartaments' es troba a la urbanització Salatà i s'ha construït sobre la base de dos edificis existents dels anys 60, que s'han rehabilitat.
En total, compta amb 34 places (catorze als apartaments i la resta, hoteleres).
El complex, de quatre estrelles, fomenta l'aposta pels productes de quilòmetre zero amb una botiga especialitzada i una cafeteria.
Amb aquesta obertura, el grup rosinc, propietat de la família Gotanegra, passa a gestionar 1.200 places d'allotjament.
Compta amb una plantilla d'un centenar de treballadors i factura 4 MEUR anuals.El Grup Terraza de Roses, que aquest 2015 celebra els 80 anys, ha ampliat la seva oferta d'allotjament amb un nou complex.
L'establiment, amb el nom '1935 Hotel & Apartaments', barreja el concepte d'allotjament amb la filosofia dels productes quilòmetre zero (incorporant una botiga i una cafeteria que n'ofereixen).
Ha suposat una inversió de 2,5 MEUR, es troba a la urbanització Salatà i s'ha construït sobre la base de dos edificis dels anys 60, que s'han rehabilitat.
D'aquestes, catorze es reparteixen en els diferents apartaments i les altres vint són hoteleres.
El complex s'ha inaugurat aquesta setmana i, de cara a la tardor, es preveu incorporar a l'oferta un restaurant especialitzat en productes del territori.
El nou hotel també té una zona de relax (on hi ha piscina i jacuzzi) i disposa d'un espai per a bicicletes, amb un taller de manteniment i reparació.
El nom que s'ha escollit per batejar-lo recorda l'any en què es va fundar l'hotel Terraza, l'embrió de l'actual grup.
Per dissenyar i construir el '1935 Hotel & Apartaments' s'han contractat empreses de la zona.
Els orígens d'aquest grup hoteler de la Costa Brava nord es remunten a l'any 1935.
Aleshores, Norat Gotanegra va obrir l'hotel Terraza, de 85 habitacions, situat arran de mar i al peu de la carretera que porta de Roses (Alt Empordà) a Besalú (Garrotxa).
Actualment, l'empresa familiar està gestionada per la tercera generació: Miquel Gotanegra, a la gerència; Neus, a l'administració; Antoni, a la cuina, i Norat, als serveis, amb una implicació transversal de la seva mare, Mercè Portell.
El 1990 va néixer el Grup Terraza, amb la incorporació del càmping Salatà, que té unes quatre hectàrees.
Actualment, també en formen part dues empreses d'apartaments (una a Roses, i l'altra a Figueres).
L'empresa té un centenar de treballadors, gestiona en total unes 1.200 places d'allotjament i factura uns 4 MEUR anuals.
Principalment, els hotels i apartaments del Grup Terraza reben turistes francesos.
Tot i això, els catalans i espanyols també representen una part important de la clientela.
Per la seva banda, el càmping sol rebre més visitants holandesos i alemanys.
Destaca també la fidelització d'alguns dels turistes.
Actualment, el client més antic fa més de 50 anys que, cada temporada, fa estada a l'Hotel Terraza.
I n'hi ha d'altres que, des de fa més de 30 anys, hi dormen periòdicament durant les seves vacances.
El grup de la família Gotanegra també disposa de la marca Roses Experience, centrada en la informació, reserves i oferta d'activitats al territori per als seus clients.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president del Grup Municipal del PSC, Jordi Hereu, ha assegurat que el nou govern busca acords amb tots els grups municipals perquè està "molt en minoria", no pas per la seva generositat.
"L'impuls del nou govern no el veig massa per enlloc", ha lamentat.
En declaracions a BTV, l'exalcalde ha recordat que CiU mai no li van donar suport en l'aprovació dels pressupostos, la qual cosa no vol dir que el PSC no ho faci: els socialistes decidiran en funció del que els proposi el nou govern municipal i del marge per negociar.
Hereu ha recordat que, més enllà dels pressupostos, durant el mandat anterior també es van pactar amb l'oposició el 75% de les resolucions del ple municipal.
El president del PSC barceloní s'ha compromès a "no fer servir la crisi com a eina política".
És per això que els socialistes estan disposats a participar de la Taula de Seguiment de la Crisi que ha proposat crear l'alcalde, Xavier Trias, malgrat que ni CiU ni PP no han participat mai al Pacte Local per l'Ocupació de Qualitat, on també hi són presents els agents socials i econòmics de la ciutat.
Hereu ha assegurat que són eines equiparables, tot i que espera veure'n les diferències.
Pel que fa a la proposta de Xavier Trias de que Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra patrullin plegats per la xarxa de metro, Hereu ha dit que "si la Guàrdia Urbana baixa al metro, farà menys atenció al carrer".
Tenint en compte que la seguretat al metro és responsabilitat dels Mossos, l'exalcalde ha demanat que la policia de la ciutat no acabi suplint les mancances de l'altre cos de seguretat.
Hereu ha aprofitat per tornar a denunciar que la dotació dels Mossos d'Esquadra a la ciutat és insuficient i subratllar que durant els darrers quatre anys s'han incorporat 1.000 guàrdies urbans nous.
El Casal,17,35h..--No conexem masse la problematica barcelonina.,pro no entenem las paraules d'aquest home..,potser sí agafés la titina faría un gran be als barcelonins.Com pot comparar la Ciu de l'oposició.,ells varen fer un tripartit.i apartir d'aquí totas las desgavellades posibles.Ben callad
Amb tots els meus respectes aquest senyor em recorda al Rei de Granada de mentre pujava per les Alpujarras.
100 dies de gràcia!...ni 10 dies!!!.
Si que esteu desesperats els P$OElerrouxistes!.
Els 100 dies s'han de comptar amb les tres setmanes que ens ha fet perdre el PP que ara dorm amb CiU, o sense comptar-los?
ara terrasenc i tu que sabras? doncs clar els nacionalistes nomes suposen un retard sempre inclos el mental apa 23 anys de Mas i despres a treure l ́estelada cada dos per tres per quan hi hagi eleccions
Aqurest home pateix miopia política crònica, mai ha vist res, ni sentit res, ni dit res,,,que vaigui la pena.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El Barça actual té acostumat tot el barcelonisme i gairebé tot l'univers futbolístic a aconseguir gestes de més o menys importància, però de manera regular.
De vegades, fins i tot el que sembla impossible.
L'equip liderat al camp per Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Valdés... ho ha arribat a guanyar tot, ha fet exhibicions no només al Camp Nou sinó també en altres escenaris com el Santiago Bernabéu i Wembley, ha recorregut també quan ha fet falta a l'èpica, com a Stamford Bridge en les semifinals de la Champions el 2009 o en la final de mundial de clubs d'Abu Dhabi del mateix any, però fins fa uns mesos, encara no havia protagonitzat cap remuntada històrica europea, com aquelles contra el Chelsea de l'any 2000, o la del dream team contra el Dinamo de Kíev, o les viscudes anys abans contra el Göteborg, l'Anderlecht i l'Ipswich Town, i que tot i el pas dels anys, encara perduren en la memòria de molts culers.
No va servir per acabar guanyant la lliga de campions, però el 12 de març passat, al Camp Nou, contra el Milan, aquest Barça per fi va aconseguir la seva remuntada.
Com deia Sergio Busquets l'endemà: "Ara ja podrem dir que també vam assolir una remuntada", recordant el 4-0 contra els rossoneri que capgirava el 2-0 encaixat a San Siro en l'anada.
El conjunt blaugrana, a més, es va classificar per als quarts de final de la màxima competició continental demostrant per què ha estat considerat el millor equip del món en els últims anys i també un dels millors de la història gràcies al seu joc, capaç d'enamorar propis i rivals.
També va confirmar que el cicle guanyador d'aquest equip encara té molts anys de vida, i va respondre així als que ja auguraven el final del regnat blaugrana i, de passada, també va fer oblidar en certa manera les dues últimes remuntades frustrades, contra l'Inter de Milà i el Chelsea el curs passat.
Tres setmanes abans d'aquesta última nit màgica al Camp Nou, el Barça havia caigut derrotat a San Siro de manera sorprenent –tots els analistes coincidien que aquest Milan era inferior al del curs passat–, però alhora justa, ja que gairebé no va ser ni capaç de xutar a porteria.
Polèmica arbitral a banda –el col·legiat escocès Craig Thomson va regalar als italians el primer gol, obra de Boateng, que no hauria hagut de pujar al marcador per unes mans clares de Zapata–, el conjunt de Tito Vilanova, encara a Nova York recuperant-se de la malaltia i amb Jordi Roura ocupant el seu lloc a la banqueta, no es va assemblar a l'equip gairebé imbatible que s'ha passejat per l'Estat i per Europa en els darrers anys.
Tampoc Leo Messi, el millor jugador del món i per alguns ja de la història.
Però l'argentí, en tenia una de guardada per al duel de tornada.
Les possibilitats de remuntada semblaven escasses, no tant pel resultat encaixat, sinó més aviat per la imatge oferta a la capital llombarda i la pèrdua de frescor respecte a la primera meitat de la temporada.
Un dels pesos pesants del vestidor, Gerard Piqué, ja va començar a empènyer per fer el primer gol, amb la seva intervenció en la roda de premsa prèvia al partit.
Si més no, va fer que molts culers, escèptics fins aleshores, comencessin a creure en la remuntada.
"S'ha de confiar en aquest equip perquè té tot el crèdit del món.
Aquest equip pot fer això i molt més", va etzibar el central.
El lema del mosaic que el club va escollir per escalfar l'ambient feia referència a aquest Barça: Som un equip!
I així va ser des del primer minut.
Sobretot amb un nom propi, Leo Messi, que en el minut 5 ja va ser capaç de trencar el pessimisme, gràcies al golàs, després de combinar amb Xavi, que servia per obrir la llauna.
La recuperació de la pressió tan característica que ha fet gran aquest equip va ser la novetat més destacada i va permetre que els noranta minuts fossin un malson per als rossoneri, una mescla de velles glòries com Abbiati i Ambrosini, i de joves talents com Niang i El Shaarawy.
Amb una superioritat gairebé insultant, fruit també d'una de les versions més ofensives del Barça dels últims anys, amb només tres defenses –Piqué, Mascherano i Jordi Alba van ser els escollits en detriment de Puyol– i Dani Alves jugant gairebé com un davanter més, el Milan no va tenir res a fer.
Sí que és cert que si Niang no hagués enviat una pilota al pal sol davant Valdés en un contraatac amb badada inclosa de Mascherano, i en una de les poques vegades que el conjunt de Massimiliano Allegri va crear perill, tot hauria canviat.
Com diu el tòpic, el que perdona ho acostuma a pagar car, i així va ser, ja que en la jugada següent, altre cop Messi va batre Abbiati després de connectar amb un Iniesta immens.
Però no només el crac argentí o el migcampista manxec van brillar amb llum pròpia.
També Busquets i Xavi, que van donar una lliçó magistral de com jugar a futbol, i altres dels seus companys, en altres tasques més fosques, però igual d'efectives, sobretot a l'hora de no deixar ni un segon per pensar el rival en la sortida de la pilota.
Per mèrits propis, en menys de la meitat del temps disponible, el Barça ja havia igualat l'eliminatòria abans del descans.
L'aposta de Tito Vilanova, que com ja va passar en l'anada ho havia de veure des de la distància, ja havia donat fruits.
I si els primers 45 minuts van ser per emmarcar, gairebé es pot dir el mateix de l'inici de la segona part.
El Barça no va parar fins que va assolir l'objectiu, gràcies al tercer gol de la nit, de David Villa.
Més oportú, impossible, ja que l'asturià trencava una ratxa d'un any i mig sense marcar a Europa.
A partir del 3-0, i com és lògic, els blaugrana van començar a acusar el desgast físic, però res no va perillar.
Jordi Alba, ja en el temps afegit, va fer esfumar tota la por del públic, que per fi, ja podia respirar tranquil i començar a gaudir i a analitzar el que havia viscut en una nit memorable i històrica.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El davanter uruguaià, que continua amb la recuperació del genoll a casa seva, també parla del coronavirus.
Aposta pel tancament de fronteres perquè no s'estengui el contagi |
El comit critica que la direcció s'ha tancat en banda i "no vol compensar res" i temen que l'expedient desemboqui en un "tancament encobert"
Salt.-L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal a Torrot-Gas Gas afectar 128 treballadors (el 100% de la plantilla) i la companyia vol comenar a aplicar-lo a partir de l'1 de juliol.
Tindr una durada de sis mesos, durant els quals els treballadors aniran a l'atur en funció de les necessitats de producció.
El comit i els representants sindicals critiquen que la direcció s'ha tancat en banda i "no vol compensar res" i temen que l'expedient desemboqui en un "tancament encobert".
La secretria general de la FICA-UGT a Girona, Isabel Martínez, concreta que el fabricant de motos pateix "problemes greus de tresoreria", perqu acumula 41 MEUR de prdues en tres anys, i reclama al fons d'inversió que hi ha al darrere que "posi diners per garantir la continutat" de Torrot-Gas Gas.
La direcció de Torrot-Gas Gas, que fabrica motos elctriques i de competició, ha comunicat aquest dijous al comit els detalls de l'ERO temporal que afectar el 100% de la plantilla.
La companyia preveu comenar a aplicar-lo a partir de l'1 de juliol i avui mateix, de fet, ja s'ha obert el període de negociació (perqu la llei marca que, en aquests casos, ha de ser de quinze dies).L'expedient tindr una durada de mig any, durant el qual la plantilla aniria a l'atur.
"Anirien regulant i desregulant la gent en funció de les necessitats de producció; per el gran problema és que no es preveuen fer més motos i tampoc hi ha diners per comprar la matria primera", explica la secretria general de la FICA-UGT.En total, l'ERO afectar 128 treballadors.
D'aquests, 95 treballen a la fbrica que Torrot-Gas Gas té a Salt (62 a la secció de motos de competició que es venen sota el segell de Gas Gas i els 33 restants, fabricant motos elctriques per a Torrot).
N'hi ha onze més que treballen a Vilablareix (on la companyia produeix un velocípede) i els restants es reparteixen entre les oficines de Mataró, Madrid i Cadis (on Torrot-Gas Gas construeix una fbrica).Isabel Martínez concreta que, ja d'entrada, l'empresa no s'ha obert a compensar res.
"Estem molt decebuts", explica la secretria de la UGT.
Entre d'altres, el comit ha demanat a Torrot-Gas Gas que els complementi l'atur durant el temps que no treballin, les vacances o no perdre les pagues extra.
"I all que és més important: si en el cas hipottic que s'anés a concurs de creditors o la companyia acabés tancant, si s'acabaria reposant aquest temps d'atur", diu Martínez.La resposta per part de Torrot-Gas Gas, per, ha estat una negativa rotunda.
"Ens han dit a tot que no, i la situació pinta malament", admet la representant sindical de la UGT.
Dem, les dues parts tenen una nova reunió al matí per continuar negociant l'ERO.Un "tancament encobert" El comit i els sindicats temen que l'ERO temporal acabi desembocant en un "tancament encobert".
I per aix, demanen a Black Toro Capital, el fons d'inversió que hi ha al darrere de Torrot-Gas Gas, que aboqui més diners.
"Si realment es creuen el projecte, que hi apostin", subratlla Martínez.Des de la direcció, se'ls ha dit que durant aquests sis mesos confien poder trobar un nou inversor.
Per els treballadors en recelen.
Diuen que a la fbrica de Salt la producció ja es troba "sota mínims" i que, de fet, ja hi ha treballadors que han optat per buscar altres feines veient la situació que travessa el fabricant de motos."No hi ha diners ni tresoreria" La secretria general de la FICA-UGT explica que Torrot-Gas Gas pateix "problemes greus de tresoreria".
"Estem parlant que l'empresa potser pot garantir la propera nmina i poc més; és un autntic drama, perqu estem parlant del futur i del pa de moltes famílies", subratlla Isabel Martínez.De fet, la secretria general de la UGT explica que, segons apareixia a la documentació de l'ERO d'extinció que l'empresa va presentar aquesta primavera i que no va acabar aplicant- el fabricant de motos "acumula 41 MEUR de prdues en tres anys".
"Aix és una sagnia, i aquesta quantitat va incrementant-se", diu la portaveu sindical.
Durant el darrer exercici, a més, Torrot-Gas Gas també va patir una davallada de vendes de més del 50% (passant dels 39,3 MEUR de facturació del 2017 als 22 de l'any passat).
El comit i els sindicats ja alerten, per, que la plantilla no es quedar de braos creuats.
"En funció del qu ens diguin dem, farem una assemblea i respondrem amb contundncia; per no ens quedarem aturats esperant que juguin amb el nostre futur", conclou Isabel Martínez.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La 51a edició de la Fira de Mostres de Girona va tancar ahir les portes amb un molt bon balanç i una xifra de visitants que va vorejar les 100.000 persones.
La directora de Fira de Girona, Anna Albar, va subratllar que els dos grans dies de l'edició d'aquest any han estat "la diada de Sant Narcís, en què van passar-hi 37.500 persones, i el dia de Tots Sants", en què preveia que se superés la xifra del dia del patró, de manera que en aquestes dues jornades s'haurien concentrat més de dos terços dels visitants.
Albar va destacar "la generació de sinergies entre les empreses presents, uns contactes que s'han fet més que mai".
En aquesta línia, la màxima responsable de la fira va indicar "la satisfacció d'empreses de sectors nous emergents i que per primer cop eren a la fira, com ara Res, Giroval i d'altres de noves tecnologies"; va confirmar que la segona edició ha servit "per consolidar el saló de l'emprenedoria", i va revelar que ja s'estan "recollint idees per l'any que ve com ara reflectir la visió femenina de l'emprenedoria".
Les enquestes als expositors mostren que estan satisfets.
Ahir s'havia recollit la meitat de les 380 totals, i en un 93% dels casos els participants volen repetir i en un 80% aposten per una edició de sis dies per l'any que ve.
Albar va destacar l'èxit d'activitats paral·leles com ara les conferències i xerrades, així com l'aposta per potenciar el turisme actiu i l'espai de mascotes. |
Inici / La Cursa de la Diada de Térmens arriba a la 30a edició amb el suport de la Diputació de Lleida
Presentació de la 30a Cursa de la Diada de Térmens
Presentació de la 30a Cursa de la Diada de Térmens a la Diputació de Lleida
La Diputació de Lleida ha acollit aquest dijous en roda de premsa la presentació de la 30a edició de la Cursa de la Diada de Térmens, que organitza l'Associació Amics de la Cursa de la Diada (ACUDIT) i l'Ajuntament de Térmens amb la col·laboració de la Diputació de Lleida.
La presentació ha comptat amb la participació del diputat Eloi Bergós; l'alcaldessa de Térmens, Concepció Cañadell, i l'organitzador i director executiu de la cursa, Josep Antoni Gardeñes.
El diputat Bergós ha felicitat els veïns de Térmens i els organitzadors d'aquesta cursa pels seus trenta anys d'història destacant que és un esdeveniment esportiu consolidat.
Així mateix, Bergós ha afirmat que la Diputació de Lleida dóna suport a aquestes activitats que ajuden a promocionar el territori lleidatà i els seus pobles, i alhora potencien la salut i l'esport com a hàbits saludables.
L'alcaldessa de Térmens, Concepció Cañadell, ha afirmat que és un orgull arribar a la trentena edició de la Cursa de la Diada i ha agraït sobretot la tasca del centenar de voluntaris que s'esforcen en cada edició per tirar-ho endavant i la inestimable col·laboració d'empreses i institucions.
Aquesta cursa tindrà lloc el proper 11 de setembre amb un recorregut de 10 quilòmetres pel terme municipal.
Està oberta a tothom, ja que l'objectiu principal és potenciar la pràctica de l'esport.
Per això, la cursa es complementa amb diferents curses de caràcter infantil i una caminada popular i familiar en la que hi participaran unes 150 persones.
El director executiu de la cursa, Josep Antoni Gardeñes, ha explicat que en poques hores d'obrir la inscripció ja es varen omplir les 350 places, per això es va ampliar fins a les 500 inscripcions.
Per tant, s'espera que un any més la cursa sigui tot un èxit.
Un altre aspecte fonamental és la vessant solidària.
Aquest any, coincidint amb la celebració dels 30 anys, els organitzadors han decidit col·laborar més amb les associacions que lluiten contra les malalties infantils (Afanoc, l'Associació Espanyola contra el Càncer a Lleida i l'Associació de Diabètics de Catalunya a Lleida).
Per aquest motiu, qui vulgui podrà fer la donació d'un euro de la inscripció, i a més a més, la Caixa donarà un euro solidari per cada un dels atletes que finalitzin la cursa dels 10km.
També hi ha la possibilitat d'adquirir un dels 10 dorsals solidaris amb un preu de 50 euros.
En el mateix circuit s'integra el 12è Campionat de Policies i Bombers Campionat de Catalunya i el 14è Campionat Nòrdic Walking.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
El CRAI Biblioteca de Dret també acull la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides.
Aquesta biblioteca es va concedir a la Universitat de Barcelona l'abril de 1963, i es va convertir, així, en la primera que l'Organització de les Nacions Unides va atorgar a una universitat espanyola.
La Biblioteca es va instal·lar a la Facultat de Dret, on segueix tenint la seu, i des de gener de 2010 és part integrant del CRAI Biblioteca de Dret.
Temàtica: la pròpia dels ensenyaments de Dret, Ciències Polítiques i de l'Administració, Gestió i Administració Pública, Relacions Laborals i Criminologia.
Biblioteca del Centre d'Estudis Canadencs de la UB
Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides
Guia de lectura sobre mediació: PDF ISSUU
Del CRAI Biblioteca Dret al Catàleg
Exposicions virtuals del CRAI Biblioteca de Dret
Sala de formació: 1 sala equipada amb 10 ordinadors
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
El republicanisme clàssic aprofundeix en la idea d'eliminar de l'espai públic totes les religions i expressions espirituals, sense distinció
La laïcitat a la francesa: la difícil posició dels presidenciables / ARA
La posició dels candidats pel que fa a la laïcitat, un dels valeurs de la République, serà determinant a les presidencials del maig.
De vocació universalista i transversal, aquests valors són invocats d'una manera sovint difícil d'entendre per a l'observador estranger.
Per definir la laïcitat, a França no s'acostuma a reivindicar la famosa citació "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu".
Separant estat i Església, aquesta frase es pot interpretar com a manifestació, al mateix temps, del triomf del pluralisme i d'un aspecte del cristianisme: en el món temporal les coses són imperfectes, discutibles, i és per això que les idees són diverses.
No s'hi pot imposar una teocràcia, una sola visió.
Això no implica que l'espiritualitat hagi de desaparèixer de l'espai públic, al contrari.
Barrejada amb el folklore i la idiosincràsia, permet que el ciutadà sigui alguna cosa més que un consumidor.
És fonamental per a la integració dels nouvinguts.
Si Sant Jordi sense Sant seria un saló del llibre qualsevol, els llibres han de ser diversos.
Transcendència i pluralitat no són incompatibles.
El debat polític esdevé moral, cercant veritats absolutes.
La laïcitat a la francesa és més compatible amb la frase de Clemenceau "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i tot és del Cèsar".
No deixant a la religió-cultura el rol de nexe civil, només la République és transcendent: no hi ha Sant Joan, sinó Fête de la Musique.
L'estat esdevé Déu i, en el món temporal, la perfecció és possible.
En filigrana, trobem una interpretació anhistòrica del fet religiós i una visió acultural de la integració.
Hi ha dues versions d'aquesta laïcitat a la francesa.
La primera és la del republicanisme clàssic, que aprofundeix en la idea d'eliminar de l'espai públic totes les religions i expressions espirituals, sense distinció.
El Front Nacional la defensa sense embuts; Valls d'una manera eloqüent, moderada en la pràctica.
L'estat laic defineix com s'ha d'interpretar l'islam en una mena d'antidiscriminació paradoxal
La segona versió, més recent, és la del republicanisme multicultural, adoptada en les polítiques de dreta i d'esquerra.
Davant d'altres religions més instal·lades i laïcitzades, s'ajuda la musulmana.
L'alcaldia de París no celebra el Nadal (que ja és festiu) però sí el final del Ramadà.
La llei no permet el finançament dels cultes però l'estat participa en la construcció de la part cultural de certes mesquites o cedeix terrenys.
No s'han de diferenciar els ciutadans segons la religió però s'admet l'alimentació halal als menjadors escolars.
En fi, l'estat laic defineix com s'ha d'interpretar l'islam en una mena d'antidiscriminació paradoxal: parlar de possibles desigualtats home-dona dins de l'islam l'estigmatitza, tot i que també s'espera que es denunciïn les desigualtats.
Ja fa uns quants anys, però sobretot després dels últims atemptats, que la visió estatal de l'islam (i de la migració) és discutida.
Segons una enquesta de Le Figaro (abril 2016), dos terços de la població francesa consideren que els musulmans "no estan ben integrats a la societat".
Segons un estudi de l'Institut Montaigne (setembre), el 28% de les persones que es diuen musulmanes pensen que "la llei islàmica [xaria] prima sobre la llei republicana".
En aquest context, els candidats a les presidencials intenten trobar un equilibri complicat.
Si la laïcitat multicultural provoca perplexitat entre les classes populars (educades durant dècades en la clàssica), és també la que més sovint s'acompanya de les mesures socioeconòmiques més esquerranes.
En canvi, la laïcitat clàssica és titllada de neoconservadora (de fet, la més révolutionnaire ) per les classes mitjanes-altes i intel·lectuals; ja només la defensen candidats molt dretans, de l'esquerra de l'ordre o els radicals.
Hamon (socialista) defensa la laïcitat multicultural.
Mélenchon (esquerra antiliberal) és més prudent; aquest tema l'incomoda i es contradiu, com l'extrema esquerra, més aviat multicultural.
El Front Nacional intenta combinar laïcitat clàssica, algunes idees esquerranes i un cert liberalisme.
Si no ha de renunciar per l'afer Penelope, Fillon (Els Republicans, dreta) representaria una multiculturalitat moderada, que podria recuperar una part de l'electorat catòlic.
Eliminat, Valls, que ha intentat desbancar el Front Nacional en l'espai laic clàssic, podria ser imitat per Macron (centrista) i potser per Hamon, si vol ampliar vot.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Associació de mares i pares de l'Escola del Parc del Prat de Llobregat
Per tal d'organitzar el funcionament diari de l'AMPA i les activitats i projectes en que participem, hem anat creant una sèrie de grups de treball o comissions on cada persona sòcia pot participar de forma habitual o puntual aportant allò que pugui i dedicant-se en funció dels seus interessos i disponibilitat. |
Assegura que ha pogut operar a Martorell (Barcelona) sense problemes "per ara"
L'Hospitalet de Llobregat (BARCELONA), 19 nov.
El president de Seat, Luca de Meo, no ha volgut valorar la situació política a Catalunya, i s'ha centrat en l'operativa de l'automobilística en ser preguntat per l'afectació dels talls de carreteres en protestes per la sentència de l'1-O: "Jo l'única cosa que demano és que em deixin treballar".
Ho ha dit en una trobada amb els mitjans durant l'Smart City Expo World Congress (SCEWC), que té lloc des d'aquest dimarts fins al dijous al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.
De Meo ha remarcat que ell aborda qüestions pràctiques, com ara que les peces puguin arribar a la cadena de muntatge, així com les mercaderies que venen des del port, i que no parla d'"alta política".
Ha assegurat que l'automobilística ha pogut operar a la fàbrica de Martorell (Barcelona) sense problemes "per ara" i que, a més, ha viscut els millors anys de la seva història.
En aquest sentit, ha sostingut que no opinarà ni dirà res sobre la situació política fins que "no impacti en l'operativa", la qual cosa ha assenyalat que va passar durant la vaga general del 18-O, quan Seat va tancar la planta.
De Meo ha assenyalat que tenien "por" per l'impacte que podia fer que no arribés alguna peça pels talls a les carreteres, perquè ha recalcat que a la fàbrica de Martorell hi arriben cada dia 16 milions de peces i no pot sortir cap cotxe si li'n falta alguna.
És per això que ha defensat que van acordar amb els sindicats tancar la planta, per "no prendre el risc" de portar tots els treballadors a la planta i que no poguessin treballar si s'havia d'aturar la cadena de muntatge.
Sobre la reunió que el Govern català va anunciar que volia mantenir amb els directius de Volkswagen a Wolfsburg (Alemanya), De Meo ha defensat que Seat té "el dret de ser amo" del seu destí després dels resultats dels últims anys.
Ha explicat que va sopar amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en la cerimònia d'entrega dels Premis Carles Ferrer i Salat de Foment del Treball, i ha dit que van comentar la proposta de reunió anunciada pel Govern català.
De Meo ha asseverat que "sempre" parla amb els directius de Volkswagen sobre l'evolució de Seat i que veuen que es controla bé la situació des d'aquí.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
És ben cert que les vies d'accés a la capital catalana són un embut que, de dilluns a divendres i a determinades hores, no poden encabir tot el trànsit rodat que s'hi amuntega.
Hi ha qui decideix resoldre el conflicte fent ús del transport públic, una alternativa necessària però que no sempre satisfà a tots els usuaris, especialment a aquells que s'han de desplaçar a punts allunyats del centre, de les estacions de trens o les d'autobusos.
Altres decideixen llevar-se ben aviat i desplaçar-se a la gran ciutat en vehicle privat, però fent-ho a primeríssima hora amb el confort de saber que, per bé que han dormit menys, el desplaçament serà més relaxat.
All llarg dels anys jo he provat una i altra alternativa però des de fa uns anys vaig decidir utilitzar la moto per fer els desplaçaments.
La versatilitat que ens ofereix un vehicle de dues rodes és imbatible, per bé que cal estar disposat a mullar-se quan plou, a passar fred a l ́hivern i a aprendre a zigzaguejar entre vehicles per a treure el màxim profit dels avantatges que ens ofereix la moto.
El desplaçament des de la capital del Bages fins a Barcelona amb moto dóna per a rumiar molt i molt.
Darrerament he estat rumiant força sobre la ineficiència del model de transport que representa el vehicle privat a quatre rodes i n'he fet la comparança amb alguns models d'anàlisi dels Estats Financers.
Digueu-me 'freaky', però jo sóc així.
I doncs, quins paral·lelismes hi trobem?
Jo m'he centrat a estudiar dos fronts: la gestió del Capital Circulant i la realització de Beneficis.
El primer capítol fa referència a allò que es coneix com a cicles de caixa (cicles de cobraments i pagaments), altrament conegut com a finançament espontani.
La comparança és ben senzilla: la velocitat de les rotacions dels cicles de caixa ens donen idea de la fluïdesa del trànsit de diners dins l'empresa.
Cal suposar doncs que l'escenari ideal serà aquell en el qual la velocitat de les rotacions sigui prou bona com per afavorir un trànsit fluid, un òptim finançament de l'activitat ordinària de l'empresa sense la participació de terceres persones (entitats financeres, per exemple)... talment com el que desitjaríem que hi hagués a les vies d'accés a la ciutat de Barcelona.
Un altre paral·lelisme rau en el concepte de l'eficiència de les inversions.
Al món de la gestió empresarial s'associen inversions als elements d'Actiu, és a dir, tot allò que hi hagi enregistrat a l'Actiu correspon a les inversions i allò que hi hagi al Passiu correspon a les fonts de finançament, ja sigui propi o aliè.
Si tenim present que associem eficiència a la relació que hi ha entre el binomi benefici i inversió realitzada per a assolir aquest benefici, podem acceptar que l'empresa més eficient serà aquella que aconsegueixi maximitzar els guanys realitzant la mínima inversió possible.
Al món de la gestió empresarial, la inversió ideal és aquella que conjuga aquests dos elements i per tant, qualsevol política de gestió d'eficiència de recursos sap que, o bé aconsegueix millorar el Compte de Resultats, o bé redueix el volum d'inversions enregistrats a l'Actiu, o bé combina ambdues accions.
Des del punt de vista del Balanç, llogant enlloc de comprant, gestionant adequadament l'estoc, fent polítiques actives de gestió de la cartera de clients, minimitzant recursos ociosos de tresoreria,... o qualsevol actuació que permeti rebaixar el volum del capital invertit.
Des del punt de vista del Compte de Resultats, cercant fórmules d'eficiència orientades a la realització del major resultat d'explotació possible: des de millorar el Marge Brut, passant pel cost d'estructura fins a arribar al cost del finançament, per exemple.
I quin és el paral·lelisme de tot això amb el trànsit rodat?
Sembla prou evident: el binomi resultat/recursos emprats per assolir el resultat és ben penós.
Calen 1.500 Kg de metall i plàstic embolcallats en forma de vehicle per transportar un individu de menys de 100 Kg?
Cal construir vials de tres carrils, accessos preferents per a vehicles d'alta ocupació perquè hi passin quatre gats?
És eficient disposar de xarxes de càmeres, helicòpters i vehicles de policia per controlar la seguretat del trànsit?
I si a sobre hi afegim a la fórmula la despesa associada a combustible, al desgast del vehicle o a l'aparcament al centre de la ciutat, per exemple?
Sembla evident que la inversió que fem al traslladar-nos en cotxe a Barcelona és inversament proporcional al profit que en traiem (recordem la inversió en l'Actiu del Balanç), així com el cost dels recursos que hi emprem (recordem les despeses del Compte de Resultats).
L'eficiència del model se'n va en orris.
No seré pas jo qui digui a ningú com hauria de desplaçar-se a la capital catalana.
El que sí que us puc dir és que, si veieu a un paio en moto que zigzagueja entre les fileres de vehicles aturats, li cediu un xic d'espai i li dediqueu un somriure, no en va és algú que procura gestionar eficientment el seu model de negoci, dispenseu, volia dir el seu model de desplaçament. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Opus Dei ) El procés previst per a l'elecció i nomenament del prelat de l'Opus Dei s'iniciarà a Roma a partir del pròxim 21 de gener.
Un cop hagi estat confirmat pel Papa, el nou prelat es convertirà en el tercer successor de sant Josepmaria Escrivà (1902-1975), i substituirà en el càrrec a Xavier Echevarría, que morí a Roma el passat 12 de desembre.
Un consell format per dones proposa els proposa els noms dels candidats que després elegeix un congrés electiu.
L'elecció del prelat ha de recaure necessàriament sobre un sacerdot, amb quaranta anys d'edat complerts, que sigui membre del Congrés electiu, que faci almenys deu anys que està incorporat a la prelatura i que en porti almenys cinc com a sacerdot.
En l'actualitat hi ha 94 sacerdots de 45 països que compleixen aquests requisits.
Entre ells es troben nombrosos vicaris regionals (representants del prelat a cada país o circumscripció) així com altres sacerdots que treballen o han treballat en tasques de govern pastoral de l'Opus Dei a Roma, o a les 49 circumscripcions de què es compon actualment la prelatura.
Els estatuts de la prelatura descriuen les diverses condicions humanes, espirituals i jurídiques que ha de reunir el prelat, per garantir el recte desenvolupament del càrrec: en síntesi, ha de destacar en la virtut de la caritat, la prudència, la vida de pietat, l'amor a l'Església i al seu Magisteri i la fidelitat a l'Opus Dei; tenir una profunda cultura, tant en les ciències eclesiàstiques com civils, i tenir adequades dots de govern pastoral.
En el procés intervenen tant dones com homes i culmina amb la confirmació de l'elecció per part del Papa.
El procediment electiu s'inicia el 21 de gener, amb una reunió del ple del Consell per a les dones de la prelatura, anomenat Assessoria Central, i el 23 de gener comença el Congrés electiu.
En tot el procés hi participen 194 fidels de l'Opus Dei.
Es tracta de sacerdots i laics d'almenys 32 anys d'edat, que porten incorporats a la Prelatura un mínim de 9 anys.
Han estat nomenats d'entre els fidels de les diverses nacions on l'Opus Dei desenvolupa la seva tasca pastoral.
Entre els electors, hi haurà també l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.
A l'Assessoria, cada membre formula una proposta amb el nom o noms d'aquell o aquells sacerdots congressistes que valora que són més adequats per al càrrec de prelat.
Els membres del Congrés, tenint en compte les propostes de l'Assessoria Central, procedeixen a la votació.
Un cop realitzada l'elecció i acceptada pel elegit, aquest, personalment o a través d'una altra persona, ha de sol·licitar la confirmació del Sant Pare, que és qui nomena el prelat de l'Opus Dei.
Escollit el prelat, els congressistes es reuneixen durant diversos dies per a la designació dels integrants dels consells centrals que assisteixen al prelat en el govern de la prelatura.
Finalment, els congressistes examinen l'estat de la prelatura i de les activitats apostòliques a tot el món.
Les propostes s'estudien en sessions plenàries, que determinen les directrius per al govern de la prelatura durant el període de vuit anys que s'obre fins el següent Congrés general ordinari.
El web de l'Opus Dei oferirà informació actualitzada sobre les diverses fases del Congrés. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Ontinyent és una de les localitats on s'han fet intervencions policials
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La policia adscrita a la Generalitat ha confiscat 30 obres d'art falsificades i valorades en 160.000 euros, la majoria d'artistes valencians, com ara Josep Segrelles, en intervencions fetes a diverses localitats, entre les quals Ontinyent.
Hi ha 6 detinguts i s'investiguen 32 persones més per presumptes delictes d'estafa contra la propietat intel·lectual i robatori amb força.
L'operació s'ha desenvolupat durant els últims cinc mesos, coordinada pel Grup de Patrimoni de la Unitat del Cos Nacional de la policia espanyola adscrita a la Generalitat.
També s'ha confiscat una taula original del segle XVI atribuïda a Jean Rottenhammer i sostreta de l'interior d'un domicili, una obra de Wifredo Lam i un oli d'Eduardo Rosales.
Les intervencions s'han realitzat a Ontinyent, València, Alacant, Dénia i Barcelona, i també a Sevilla, Madrid, Toledo i Logronyo.
En l'operació, el Grup de Patrimoni de la Policia Autonòmica ha col·laborat amb el Grup de Patrimoni de la Unitat de Madrid, i amb la Prefectura Superior de la policia espanyola de València, Catalunya, Castella-Lleó i Andalusia.
Per a la identificació de les obres, la policia ha comptat amb la col·laboració d'experts del Museu Sant Pius V de València, tècnics de la direcció general de Cultura de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'Ajuntament s'adhereix a la vaga feminista del 8 de març
L'Ajuntament de Mataró dona suport i s'adhereix a la vaga feminista convocada per al proper dijous 8 de març.
El Ple municipal va aprovar dijous passat, 1 de març, una Proposta de resolució presentada pels grups municipals d'ERC-MES i ICV-EUiA amb el suport de la regidora no adscrita.
La moció es va aprovar amb els vots a favor del PSC, CiU, ERC-MES, VOLEMataró, CUP, ICV-EUiA i la regidora no adscrita; l'abstenció de C's i els vots en contra de PP i PxC.
El text íntegre aprovat és el següent:
"En els últims anys des del moviment feminista intergeneracional, creixent en nombre i en energia, s'han impulsat i desenvolupat propostes i idees per pensar en altres vides i un altre món.
Al crit de "ni una menys, vives ens volem" que van llançar les feministes argentines es va dur a terme la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017.
El 2018 volem arribar més lluny i visibilitzar amb una vaga més forta que la de 2017 la nostra força, la nostra ràbia i dolor i alhora la nostra alegria compartida de saber-nos fortes.
Exigim que ningú miri a un altre costat davant de les nostres propostes i la nostra centralitat en el món.
I més quan la meitat del món està doblement explotat pel capitalisme patriarcal i seguim patint violències masclistes cada dia.
Per això, la Comissió 8 Març del moviment feminista ens convoca a una vaga feminista.
És una vaga que va més enllà del que s'identifica com vaga laboral, on reivindiquem la dignificació dels sectors laborals més feminitzats, perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d'assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i associativa.
Una vaga en la que cridem a reflexionar col•lectivament què poden fer tots i cadascun dels homes per canviar una situació sobre la qual ja s'haurien d'haver manifestat contraris.
Per això diem als nostres companys homes que assumeixin la seva responsabilitat, perquè les tasques de cures i reproductives són responsabilitat de totes i nosaltres, les dones, històricament se'ns han relegat aquestes feines.
Practiquem un feminisme de classe perquè sabem que el patriarcat s'alia amb el capitalisme i situa a les dones en una situació de precarietat i explotació, tant a casa com a la feina i practiquem un feminisme interseccional perquè sabem que estem travessades per desigualtats i precarietats que ens situen en llocs molt diversos davant del patriarcat: el treball assalariat, les cures, el consum, l'exercici dels nostres drets, la formació i la participació ciutadana, per les diferències que travessem alguna de nosaltres segons la procedència, la classe, l'edat, l'orientació sexual, la identitat de gènere i habilitats.
Però la vaga és de totes, hi ha un lloc per a totes i cadascuna de nosaltres a la vaga feminista del 8M.
Excepte per les dones que busquen l'explotació i opressió d'altres dones.
Formem part d'un procés de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions.
Volem ocupar l'espai públic, reapropiar-nos de la decisió sobre el nostre cos i la nostra vida, reafirmar la força política de les dones, lesbianes i trans i preservar el planeta en què vivim.
I per això el 8M farem vaga laboral, de treball domèstic, de cures, de consum i estudiantil, per demostrar que sense nosaltres no es produeix, i sense nosaltres no es reprodueix.
Perquè nosaltres movem el món, i quan volem el parem!
Per totes aquestes raons, el GM d'ICV-EUiA i el GM d'ERC-Moviment d'Esquerres, amb el suport del GM de VOLEMataró i del GM de la CUP, proposem l'adopció dels següents
Primer.- Donar suport a la proposta de Vaga Feminista prevista pel 8 de març tot facilitant la informació per a que les treballadores puguin adherir-se a la vaga, promovent les aturades a les treballadores que vulguin parar, així com fent una aturada davant del centre de treball en la que prenguin la veu les dones, donant prioritat al moviment feminista que és el convocant de la jornada de vaga.
Segon.- Utilitzar tots els mitjans a l'abast de l'ajuntament per tal de fer difusió de la vaga i les seves reivindicacions.
Tercer.- Impulsar un grup de treball amb la participació dels grups polítics i les entitats feministes del municipi per generar un entorn de discussió que permeti articular accions conjuntes basades en les reivindicacions de la vaga.
Quart.- Revisar les externalitzacions i privatitzacions dels serveis públics que depenen de l'ajuntament i que estan en relació als serveis de cura, assistència, educació i sanitat.
Cinquè.- Prendre un compromís cap a la recuperació d'aquests serveis per tal de garantir que siguin d'accés universal i equitatius, de control i gestió directa i amb unes condicions laborals dignes i que garanteixi la qualitat del servei i la coordinació amb els diferents recursos d'atenció a les persones així com assegurar una gestió transparent.". |
La candidatura d'Units pel Canvi defensa la necessitat de crear un centre de dia per a la gent gran a la parròquia.
Així ho va exposar el número 5 de l'agrupació, Ruben Coelho, durant la visita que alguns dels membres de la coalició van realitzar ahir a la Llar de Lòria.
Es tracta d'una mesura que donaria servei als padrins, que no caldria que s'haguessin de desplaçar cada dia fora de la parròquia.
Aquesta proposta, a més, es complementaria amb els serveis d'ajuda a domicili dels que disposen, per així promocionar l'autonomia dels padrins i padrines i allargar tan com sigui possible l'estada al propi habitatge.
Coelho va assegurar que «la gent gran és un actiu fonamental pel desenvolupament de la parròquia i per tant, s'han de cuidar promovent aquelles iniciatives per a que es puguin integrar a les activitats del poble».
Així, a part del centre de dia i els programes que s'orientin a l'envelliment actiu, Units pel Canvi també crearà el consell de la gent gran, per escoltar les seves necessitats i els consells, fruit de la seva experiència.
Preguntat sobre l'elecció dels membres de l'anomenat consell, Coelho va matisar «que ho estudiarien un cop es formés el nou comú».
Ampliació de zones verdes / En benefici de la tercera edat, però també de la resta de ciutadans, la candidatura proposa eliminar el trànsit de l'avinguda Verge de Canòlich a l'alçada de la plaça de la Germandat per tal de destinar-la als vianants.
«Creiem que és factible i té un cost poc significatiu, més tenint en compte que aquest tram de l'avinguda ja ha estat sovint tallat al trànsit», va argumentar ahir el candidat suplent, Gerard Alís, en declaracions als mitjans de comunicació.
De fet, la seva pretensió és ampliar la plaça no només amb l'avinguda, sinó també guanyant zones verdes.
«Davant hi ha unes parcel·les que estan majoritàriament buides i la idea és fer una concertació amb els seus propietaris per tal de convertir-les en jardins», va detallar Alís tot i admetre que encara no han mantingut converses amb els implicats.
Des de la candidatura consideren que aquesta millora també permetria donar més vida al campus universitari i contribuir a reactivar el comerç de la zona.
«Si embellim la parròquia, la gent se sentirà més a gust i tindrà més ganes de sortir al carrer», va destacar el candidat suplent.
L'única afectació per a la circulació seria l'accés a dos aparcaments privats, que es podria fer per l'altra banda del carrer, i a un de públic, que des d'Units pel Canvi plantegen soterrar.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Recollit, entre altres obres, al "Gran diccionari 62 de la llengua catalana", d'Edicions 62.
Referit a alguna cosa, tenir-ne en abundància, més que suficient.
El Manchester va sortir al camp massa sobrat i va acabar perdent la final |
Del 16 al 20 de març, a la Casa de Cultura (C/Castellví, s/n) de Sant Cugat del Vallès.
A menys de 100 mts. del Monestir i a deu minuts dels Ferrocarrils de la Generalitat.
El lema de la 2a edició és: 'Amb el cap als núvols i els peus a terra: llibres per imaginar i somniar... llibres per aprendre i experimentar'.
Un esdeveniment únic a Europa: durant 5 dies la ciutat s'omple de llibres, activitats de creativitat i culturals, propostes innovadores i avantguardistes dedicades a la infància i inspirades en la literatura.
L'esdeveniment està organitzat per l' Institut de la Infància de Barcelona (Delegació Sant Cugat) i recull les experiències que al llarg de l'any l'entitat duu a terme en la ciutat així com a universitats i escoles.
Aquest any, a més de l'espai central on es duu a terme l'esdeveniment, els llibres surten al carrer per trobar-se amb els seus lectors.
Més de 1.000 títols per a edats entre els 0 i els 12 anys, una selecció de llibres per a educadores, professionals que treballen en l'àmbit de la infància i pares s'exposaran en diferents espais de la ciutat i Casa de Cultura.
A més, els visitants podran gaudir d'activitats culturals, artístiques, lúdiques, gastronòmiques i educatives, en un format molt innovador que giren entorn del llibre: Una sala de literatura + gastronomia amb master classes de cuina per nens i pares amb la reconeguda chef Ada Parellada, creació de bombolles gegants, classes obertes de hip hop, taller deconstrucció de casetes de nines amb material de reciclatge, tallers d'art i creativitat, cinema per a nadons, contacontes interactius, concerts en viu en viu per acompanyar la lectura, tallers amb il·lustradors, espai multicultural amb llibres en més de 10 idiomes amb contacontes en diverses llengües, un punt d'intercanvi permanent de llibres infantils de segona mà, espais de lectura en restaurants i cafeteries de la ciutat, presentacions de novetats amb autores i il·lustradores, tindran lloc en aquesta edició.
Les activitats estaran relacionades amb els llibres.
També hi haurà una Jornada de formació destinat a educadors, una Jornada per bibliotecaris per conèixer les darreres novetats i tendències del món editorial, una Trobada interdisciplinària de professionals del mon editorial infantil i juvenil i un altre espai d'activitats i conferències per a pares basat en una selecció de llibres que aborden diferents aspectes de la infantesa.
Aquest any, atès l'èxit de la 1a edició, s'afegeix un dia més, l'esdeveniment surt a la vila amb nous escenaris.
El 16, 17 i 18 de març es reservaran per a visites escolars concertades i activitats de formació per a educadors i bibliotecaris.
El cap de setmana està dedicat a les famílies.
Més informació a Instituto de la Infancia www.institutodelainfancia.org
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències de la salut i biociències > Biblioteca Digital de Sobirania Alimentària (BDSA-ARAG) > Soberanía alimentaria |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Si voleu connectar amb el català fora de l'aula podeu mirar sèries en català, com per ex., Merlí (l'han recomanat alguns companys de classe)
Merlí (cap. 1) o també Plats bruts
A més de les recomanacions, dilluns vam treballar les paraules que indiquen de qui és alguna cosa, els possessius.
I també vam introduir el vocabulari de les relacions familiars.
Dimecres vam corregir un exercici per utilitzar els possessius i us vaig presentar la meva família.
Després, en grups, cadascú de vosaltres va parlar de la seva família.
Us deixo aquest vídeo per si us pot ajudar en la presentació escrita de la vostra família.
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
Mariano Rajoy es distancia de bona part dels càrrecs del seu partit i ha evitat aquest divendres reclamar públicament a Rita Barberá que deixi el seu escó.
El líder dels populars ha al·legat que com que l'exalcaldessa "ja no és militant del PP", ell ja no té "cap autoritat sobre ella", com no la té sobre "altres persones".
El president en funcions ha explicat que el PP va demanar a la senadora que "renunciés a la militància" després que el Tribunal Suprem, dimarts passat, li obrís una investigació penal per descobrir si va contribuir al blanqueig de capitals en la seva etapa com a alcaldessa de València.
Fonts de la direcció del PP asseveren que la intenció inicial del partit era que Barberá també renunciés al seu escó, però la parlamentària s'hi va negar al·legant que això suposaria assumir la seva culpabilitat, però Rajoy ha evitat confirmar aquesta informació.
Visiblement incòmode, en una roda de premsa a Bratislava, després de la cimera dels caps d'Estat europeus, ha rebutjat contestar si li sembla suficient que Barberá deixi només el partit, amb l'argument que ja havia dit tot el que havia de dir sobre el 'cas Barberá', que aquesta setmana ha agitat el seu partit.
En línia amb Rajoy, la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha escudat aquest divendres en la separació de poders per no reclamar-li a Rita Barberá la seva acta.
La mà dreta del president ha subratllat que el Govern no fixa cap posició sobre persones "que estan sent investigades", com li passa a Barberá, i a més ha remarcat que la senadora "ja no és afiliada al PP", partit que "ja ha pres les seves decisions en aquesta qüestió".
La vicepresidenta sí que es va atrevir no obstant a demanar-li el càrrec a Magdalena Álvarez des de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres quan la política socialista va ser imputada en el 'cas dels ERO'.
També se li ha preguntat a la vicepresidenta pel suport que al seu dia va prestar a Barberá, que va arribar a considerar un referent.
La número dos del Govern ha dit que quan va fer aquelles declaracions opinava "com molts ciutadans de la ciutat de València que l'havien votat en innombrables ocasions i amb majories absolutes altíssimes".
I també ha tornat a parlar del 'cas Barberá' la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal.
L'expresidenta de Castella-la Manxa ha insistit a defensar la " presumpció d'innocència " de la valenciana.
"Cada un ha de seguir els seus principis, ser justos i defensar la presumpció d'innocència, siguin del Partit Popular o no" perquè "avui li pot tocar a un polític i demà a un metge, a un periodista o a un empresari", ha considerat durant una visita a la fira d'Albacete.
Sobre la conveniència d'obrir el debat sobre si els senadors que poguessin ser imputats haurien de deixar l'escó, Cospedal ha dit que no es poden fer "les coses sense pensar", "deixant-se portar només per temes mediàtics".
Les reflexions de la número dos del PP, i en certa manera les de Rajoy i la vicepresidenta, contradiuen la posició de molts dels seus companys de files.
Vicesecretaris com Javier Maroto i Pablo Casado reclamen a Barberá que deixi el seu escó, igual que dirigents autonòmics com Cristina Cifuentes, a més coincideix amb altres partits en la conveniència d'estudiar possibles canvis legals que permetin a les formacions reclamar als parlamentaris la seva acta. |
Em dedicaré uns minuts a fer uns apunts sobre un tema molt important per a la ciutat què, per això, comença a ser polèmic: el projecte de reforma del parc de Ca n'Oriol de Rubí.
Al títol del "projecte" ja hi han defectes de forma.
Fer una reforma quan és una actuació que no reforma res, transforma.
Per tant primera correcció: el projecte no és de reforma, es un projecte parcial de transformació del parc de Ca n'Oriol.
Ara explicaré per què és una transformació i no una reforma, tot i què podeu trobar al viquipèdia el significat d'ambdues paraules, per afegir-hi context a l'argument.
El projecte transforma una zona concreta i puntual de la globalitat del parc.
Arrasa amb gairebé 4 hectàrees (40.000m2) de zona de conreu, existent i en ús, principalment i construeix una sèrie de superfícies artificials que no tenen cap relació amb l'històric del parc i que no aporten cap valor afegit.
Bàsicament no aporten valor per què el que es fa és construir un parc nou urbà en un parc natural amb zones de bosc i de conreu periurbà existent.
Dotar del nou parc amb equipaments del tipus bar-quiosc és una acció que es pot fer perfectament a dins del que hi ha. El mateix d'afegir equipaments d'esbarjo per nens i nenes (gronxadors, tobogans,...) i per a gent gran (i no tan gran) de psicomotricitat.
No cal una actuació de tanta superfície ni de tants diners.
Tampoc es pot justificar aquest "projecte" amb l'argument de la utilització de materials reciclats o de la construcció d'una pèrgola amb plaques fotovoltaiques.
Si es vol fer una actuació sostenible sapigueu que no hi ha res més sostenible que el què es manté.
I fomentar les energies renovables és una bona línia, però en aquest cas, per exemple, valoro molt més l'ombra natural dels arbres que no pas el d'una pèrgola fabricada a taller amb la despesa energètica que comporta.
Una partida que no queda inclosa dins del "projecte" per poder-la tramitat directament pel govern de la ciutat i que no passi per la valoració ni votació de la resta de grups que representen (i en majoria) també la ciutat.
Uns jocs d'aigua que s'utilitzen bàsicament i exclusivament a l'estiu, a l'època de calor.
Un equipament per que la gent (principalment els nens i les nenes) juguin mullant-se.
Un equipament amb un cost inicial de 500.000€ sense comptar el manteniment i sense comptar que queda a la intempèrie a l'abast del possible incivisme i pas del temps.
Entenc que amb la falta d'equipaments a la ciutat seria més raonable proposar una piscina municipal.
I cert és que amb 500.000€ no es pot construir una piscina, però no ens oblidem dels 4.000.000€ que costa la primera fase del "projecte" de la transformació d'una part del parc de Ca n'Oriol.
Bé, espero que la ciutadania entengui l'absurditat de la proposta de l'Ajuntament i respongui positivament i recolzi la plataforma ciutadana Protegim Ca n'Oriol.
Per què amb el parc de Ca n'Oriol no es juga.
Per què hi ha alternatives d'actuació molt més sostenibles, econòmiques i respectuoses i que la ciutadania vol expressar.
Per què la ciutat de Rubí té unes altres prioritats i necessitats.
Gustavo Martín, arquitecte i membre de Veïns per Rubí (VR).
Bona reflexió i desproposit el tema de la reforma, transformació o qualsevol altre nom que tingui gastar-se (i no dic inversió, perque inverteixes en alguna cosa que després tens cura del seu mantenimenti que t'importa) 4000000€ dels nostres impostos com tot el que fa aquest govern, per reial decret.
Espero que entre tots puguem aturar aquesta bogeria que es només purita campanya política.
les argumentacions ad hominem que fan alguns comentaristes demostren que no tenen cap forma de rebatre els punts que proposa en Gustavo i per això es centren en discutir la persona.
Tot un exemple de falàcia que, aplicant els mateixos esquemes mentals, firmen alguns que després aplaudeixen a la noticia del Abadías.
És curiós que davant d'unes molt encertades reflexions que aporta l'article del Gustavo, alguns comentaris, en lloc de rebatre els arguments exposats amb arguments, el que fan és desqualificar sense aportar res, fet que posa més en valor l'anàlisi que es fa a l'article.
(Hospital de la Vall d'Hebron (Barcelona) el 17-01-1975 a les 17:34h).
Per això em preocupo de la meva ciutat, no com d'altres que van d'abanderats però viuen a Sant Cugat per exemple...
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
Bull blanc en format degustació, envasat al buit, 1 unitat.
Producte cuit, típic a les comarques de muntanya.
Dia de producció: tots els dimecres
Pes- volum de presentació: Es ven en format degustació (250gr), peça sencera a raó d'un pes de 620 gr i mitja peça.
Els temps de lliurament poden variar segons el volum.
Ingredients: panxeta de porc, sal, pebre, daus de llengua i ventre de porc, sempre femella, més gustosa.
Conservació: Es recomana la conservació a la nevera.
Suggerències de presentació: Producte típic per a festes i sopars en colla, acompanyant un bon pa de pagès o per amanides catalanes. |
Jorge Ignacio J.T., el principal i únic sospitós de la desaparició de Marta Calvo, ha confessat que va esquarterar la noia i va tirar els trossos del seu cos a diversos contenidors.
L'home ha fet aquestes declaracions després d'haver-se entregat voluntàriament a la Guàrdia Civil.
Fonts pròximes a la investigació han informat que Jorge s'ha declarat autor de l'assassinat de la jove Marta Calvo, de tan sols 25 anys.
Els dos es van conèixer mitjançant una aplicació de cites i ella va viatjar 100 quilòmetres fins a la localitat de Manuel, a València, per conèixer-lo.
L'home ha confessat a les autoritats, després de ser interrogat al llarg del matí, que després de matar-la es va espantar i va tirar a la jove a un contenidor, però els investigadors no el creuen, segons informa el Levante-EMV.
Ara, les autoritats se centren ara a obtenir una confessió diferent, perquè creuen que Jorge Ignacio intenta guanyar temps perquè no es trobi el cos de la jove desapareguda.
En les pròximes hores el detingut passarà a disposició judicial. |