text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
L'incendi que es va declarar diumenge al departament francès dels Pirineus Orientals, al costat de la frontera espanyola, i que va obligar a tallar una carretera i una línia fèrria que connecten amb Espanya estava ahir al matí gairebé extingit.
Els bombers francesos van explicar ahir al matí que quatre camions, amb una vintena d'efectius, seguien a la zona de l'incendi, entre els municipis de Banyuls i Cervera de la Marenda, per evitar que el foc es revifés ja que bufava un fort vent.
Les flames van calcinar unes 120 hectàrees, essencialment de malesa i bosc baix, però també una mica d'arbrat, va precisar el portaveu.
Tant la carretera D-914 com la línia del ferrocarril, que diumenge van estar tallades durant diverses hores, es van obrir al trànsit a la nit.
Durant la jornada d'ahir, fins a 70 vehicles i quatre hidroavions van participar en l'extinció de l'incendi.
Els Bombers catalans no van desplaçar efectius a Banyuls de la Marenda, tot i que tenien els dispositius preparats i feien seguiment de l'evolució de l'incend i.
Les flames es podien veure des de diferents punts de la comarca propers a la frontera, com Portbou o el Port de la Selva. |
Màxim Huerta ha dimitit aquest dimecres a la tarda com a ministre de Cultura i Esport només una setmana després d'haver pres possessió del càrrec després de la polèmica per haver defraudat 218.322 euros a Hisenda entre el 2006 i el 2008.
Malgrat declarar-se "absolutament innocent", ha explicat en una roda de premsa a la seu del ministeri que marxa pel "bombardeig" i "l'atac" que només "busca minar el projecte de regeneració i transparència del president Sánchez".
En aquest sentit, ha lamentat haver pagat la "multa" dues vegades, primer abonant l'import a Hisenda amb efectes retroactius i ara amb la dimissió.
"Soc conscient que la innocència no val per a res ", ha afegit, davant d'una societat "ofegada pel soroll" i per la " desinformació interessada ".
Hores després de conèixer les informacions sobre el frau fiscal, Màxim Huerta ha comparegut al Ministeri de Cultura per fer oficial la dimissió anunciada minuts abans.
Fa menys d'una setmana que Huerta va ser escollit pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per ocupar el càrrec de ministre.
La composició del nou govern de Pedro Sánchez es va conèixer el 7 de juny passat.
El gestor cultural José Guirao ocuparà el càrrec de ministre de Cultura i Esports que ha quedat vacant després de la dimissió de Màxim Huerta.
Guirao (Pulpí, 1959) va ser director de Belles Arts i Arxius del Ministeri de Cultura entre el 1993 i el 1994.
A banda, va ser director del Museu Reina Sofía de Madrid entre el 1994 i el 2001.
També ha estat director de La Casa Encendida de Madrid, el centre cultural de Cajamadrid, entre el 2002 i el 2014.
També és professor convidat del Màster de Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid.
Segons fonts del Govern espanyol, Guirao prendrà possessió a les 11 del matí d'aquest dijous davant el Rei al Palau de la Zarzuela.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | 180 casos i quatre morts a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La victòria del PP el 26-J ha desfermat una crisi interna dins de l'esquerra espanyola.
Els resultats electorals, tan inesperats com clarament favorables a la dreta, han obert un debat intern inevitable al PSOE i a Podem-EU.
"Per què?", es pregunten encara avui militants de les tres formacions.
La gestió del post 20-D i les negociacions d'investidura, la política d'aliances, el disseny de les campanyes electorals i fins i tot el lideratge ja han emergit com causes potencials, tant de la derrota dolça dels socialistes com del 'sorpasso' frustrat dels podemites.
Ara bé, tots aquests factors, de naturalesa tàctica, eviten a l'esquerra de fer una dolorosa -però necessària- reflexió en clau estratègica sobre les conseqüències polítiques de la victòria repetida i ampliada del PP.
En l'escenari post 20-D, pocs experts creien que Mariano Rajoy seria capaç de millorar els resultats electorals de forma rotunda.
PSOE i Units Podem treballaven a partir de la hipòtesi segons la qual el ventall de casos de corrupció, que han continuat aflorant en el PP els darrers mesos i fins a la campanya electoral, acabaria passant factura.
Una causa que pot ajudar a explicar-ho és que la corrupció i el frau, malgrat ser valorat com el segon problema més important per part dels electors, ho és a molta distància del primer (l'atur, dades del CIS).Una realitat que s'ha mantingut estable en els darrers mesos i que és comuna a tots els votants, amb independència de quina sigui la seva opció política.
La corrupció, ni ha mobilitzat més el vot de l'oposició, ni ha operat com a sostre electoral del partit de govern.
La victòria del PP revela, de forma implícita, que la política econòmica d'ajust pressupostari no perd pistonada a l'opinió pública i fins i tot podria haver començat a sumar adhesions.
Donada la manca de dades evolutives sobre el grau de suport a la política econòmica del govern, podem prendre la temperatura a la gestió governamental en aquest camp també indirectament, a través de la valoració sobre la situació econòmica.
En aquest sentit, podem comprovar que la conjuntura econòmica no és ara percebuda de forma tan negativa com a l'inici del primer govern Rajoy.
A principis de 2012, el 86,6% d'espanyols valorava la situació econòmica com a "dolenta o molt dolenta" (CIS).
Al maig de 2016, aquest percentatge s'havia reduït fins al 68,1%.
Un indicador que hauria de fer reflexionar les forces polítiques d'esquerra, que caldria que esmercessin més esforços a contrarestar aquesta tendència.
L'esquerra ha de batallar per guanyar el relat sobre la sortida de la crisi: el debat no ha de girar al voltant de la robustesa del creixement econòmic; la qüestió és qui ha suportat el cost de generar-lo i com se n'han distribuït els beneficis (o sigui, les desigualtats).
Des d'aquesta perspectiva, una minoria se n'ha beneficiat molt i ha contribuït poc i una majoria se n'ha beneficiat poc i ha contribuït molt.
Units Podem va fer servir durant la campanya electoral l'experiència dels governs municipals de confluència com un actiu per a fer perdre la por a l'electorat indecís.
El PSOE va plantejar la campanya afirmant-se com a partit de govern, apel·lant a la identitat i la història del partit per a contenir l'amenaça d'Units Podem.
Tanmateix, socialistes i podemites -per separat- estan lluny de ser percebuts com una opció alternativa al govern del PP.
L'experiència municipalista dels governs propers o integrats a l'espai d'Units Podem necessita quallar i mostrar-se com a eficaç.
Aquestes eleccions, un any després de les municipals, li han arribat massa aviat.
El PSOE, en canvi, necessita construir referents exitosos de socialdemocràcia que inspirin confiança a un elector que li ha girat l'esquena.
I aquí els problemes no són menors: els dos exemples més notoris són el govern de França (que ha aplicat polítiques d'austeritat) o el de Susana Díaz a Andalusia (que si és fes servir de referent debilitaria el lideratge de Sánchez).
El 26-J deixa encara una altra conseqüència política per a l'esquerra.
El dret a decidir, que va irrompre a Espanya de la mà del compromís de Podem amb els comuns a Catalunya pel 20-D, requereix ampliar el seu espai polític i transversalitzar-se en d'altres formacions d'abast espanyol.
Els resultats d'Units Podem són des d'aquest angle especialment febles, perquè són pitjors que el passat 20-D i perquè l'efecte de les victòries electorals a la perifèria ja ha estat descomptat pel PSOE.
Els socialistes no se senten atrets per un element programàtic que de moment no demostra rèdits electorals addicionals.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Almenys deu persones han mort i deu més han estat rescatades en una situació d'aturada cardiorespiratòria en un incendi provocat per un home a l'interior d'un estudi d'animació a la localitat japonesa de Kyoto, segons ha informat aquest dijous l'agència de notícies japonesa Kyodo.
El Departament de Bombers de Kyoto ha confirmat que el balanç de víctimes és de deu morts i que hi ha deu persones que han estat rescatades en una situació d'aturada cardiorespiratòria i diverses desenes més de ferits de diversa consideració.
La Policia local i els equips de rescat han explicat que l'incendi ha estat provocat per un home que ha ruixat l'estudi d'animació amb líquid inflamable i hi ha calat foc.
L'incendi va començar les 10.30 hores i els serveis d'emergències han trobat diversos cadàvers a la segona planta de l'estudi, un immoble de tres plantes propietat de l'empresa Kyoto Animation.
La Policia ha trobat diversos ganivets al lloc de l'incendi.
El presumpte autor de l'incendi és un home de 41 anys que ha resultat ferit i ha estat traslladat a un hospital proper, segons la Policia.
L'estudi, amb una plantilla de 155 treballadors, ocupa tres pisos i té una superfície total de 700 metres quadrats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per existir políticament cal pensar i actuar políticament, això és, de manera global, col·lectiva i organitzada, i no és tant un problema de voluntat com de condicions socials, d'estructura, relacions...
I si no volem quedar reclosos irremeiablement en la marginació, i per aquí a la criminalització, no ens podem permetre el luxe de perdre el temps.
En els Països Catalans, tot el procés de disgregació social, conseqüència fonamental del desenvolupament del capitalisme, basat en l'isolament, la individualització, la dispersió de la vida ( dormir en un indret, treballar en un altre..., sovint molt distants) porta a la destrucció de les estructures socials populars, i consegüentment a l'adhesió irracional al voltant d'imatges força gràcies a l'ús massiu dels mitjans de comunicació de direcció única.
El procés d'ara ja està molt avançat i rebrà una gran empenta, amb tot el projecte de remodelació geopolítica, que de fet ja ha començat, i que tindrà un dels punts culminants en la probable celebració de les Olimpíades a Barcelona (o potser serà impropi aquest terme i haurem d'usar el de Barcelunya, Catalona o «estrella del Sud» com diu Maragall, Pasqual).
De fet, el projecte ja ve de lluny, és la continuació del Pla Porcioles, aquell que fou un gran alcalde, com recordà el «nostre president» en una recepció a l'hotel Princesa Sofia de Barcelona (embolica que fa fort!).
Per a qui tingui la memòria curta recordarem que Banca Catalana era un dels accionistes de TABASA -l'empresa que en teoria havia de fer els túnels de Collserola junt amb el Banc Industrial de Catalunya i el grup Rockefeller, entre d'altres.
Tot plegat fou un escàndol i molts milions a l'esquerra, però ja se sap, el franquisme sobretot era això.
Del que es tractava, era d'acomodar l'espai a les exigències i situacions originades per l'expansió dels 60.
El 1969 es crea la societat Promociones Pirenaicas, que sol·licita la concessió del túnel del Cadí.
El 1968, s'adjudica la construcció dels túnels del Tibidabo, i... però tot el procés ve dificultat per una sèrie d'elements com són: una creixent mobilització popular; possibilitats d'inestabilitat política lligades a la fi del franquisme; el no haver trobat una nova manera de fer, i moure's encara massa amb la mentalitat de sobreexplotació salvatge (i els salvatges ja ens perdonareu) dels anys 50, començaments del 60; la manca d'un plantejament estratègic seriós (per excés d'incògnites); la imminència de la crisi; problemes de finançament...
Ara la situació és diferent, no tan sols el projecte els és necessari, sinó també possible, la crisi està estabilitzada i saben a què atenir-se.
Tot el procés la reestructuració econòmica està bastant definit.
Hi ha estabilitat política i un cert equilibri demogràfic.
S'ha reforçat el bloc històric dominant -de tots els qui van oposar-se al Pla Porcioles, quants en són ara portaestandards?-.
Els processos d'integració a la CEE i a l'OTAN exigeixen plantejaments estratègics clars.
A grans trets, la idea és aprofundir una situació que de fet ja existeix: una Gran Barcelona, amb zones centrals de serveis comercials i administratius, residències «alt estànding» (perquè és el terme que hi escau), reindustrialització del sòl (Zona Franca) i suburbialització de la perifèria del terme municipal i de tota l'àrea metropolitana.
La resta del Principat confirma l'estructura radial amb vies ràpides de transport per carretera, fomentant el vehicle privat, pensat tot plegat com un espai de serveis per Barcelona, turisme de luxe (i de l'altre), parcs, zones subministradores d'energia (nuclear), abocadors d'escombraries, ciutats dormitoris, presons, amb l'estagnació d'altra mena d'activitats.
-La Corporació Metropolitana de Barcelona.
El que s'està fent és dur una política de fets consumats, que paulatinament acabi amb l'autonomia municipal dels pobles de la CMB.
El darrer repartiment de Barcelona en districtes, i el funcionament dels serveis, ja es va fer de manera per poder passar automàticament a una situació plena de Gran Barcelona.
Es promouen tota una sèrie d'obres que municipalment són innecessàries i que forçosament duran a l'endeutament excessiu dels petits municipis i a una pèrdua de l'autonomia municipal.
Es potencia la CMB, dotant-la de serveis d'alta tecnologia i fent-se càrrec, per exemple, dels serveis de recollida d'escombraries, de les companyies de transport (metro i autobusos), etc. Tot contemplat des d'una perspectiva barcelonina, entrant de fet en una situació de Gran Barcelona.
Evidentment, això portarà problemes a nivell de la superestructura política, a llarg termini una Gran Barcelona buida de contingut la Generalitat, i a curt termini entra en conflicte amb la Diputació Provincial, i és per aquí que cal entendre l'actual suport de l'Ajuntament de Barcelona a la Generalitat en el contenciós d'aquesta amb la Diputació.
Les Olimpíades tenen dues funciones bàsiques:
a) Ajudar a solucionar els problemes financers.
b) Actuar com a imatges-força i generar al seu voltant un consens i adhesió social que permetin desenvolupar el pla geopolític sense oposicions i amb un contingut ideològic molt clar: «Barcelona serà l'aparador de la España del cambio».
I per si això no fos suficient, se celebrarà els 500 anys del «Descubrimiento de América».
Els esdeveniments dels Mundials de futbol, o la visita del Papa, resultaran insignificants.
Hi haurà dues etapes importants, la primera fins al 1987, en què hi haurà eleccions municipals, i el 86 és quan es decideix de ferm si es fan les Olimpíades o no a Barcelona, i la segona fins al 92.
Dins d'aquest context hi haurà una remodelació del centre de Barcelona, i la transformació de Sants i de la plaça de les Glòries, amb dues zones de serveis ben comunicades amb l'exterior.
Es reprèn l'antic Pla de la Ribera integrat dins del Pla de Costes amb l'edificació al Poble Nou de la Ciutat Olímpica; es preveu la conversió de la Barceloneta, Pla de Palau i Colom en un centre comercial; s'ampliaran el port i la Zona Franca (sota el control del Consorci), amb desviació del Llobregat...
Es reprendran amb urgència tots els plans de reforma -entengui's destrucció- de les diverses barriades.
Es tornarà a treballar als túnels de Collserola, la qual quedarà convertida en un parc urbà (el «Central Park» ).
Es construiran dos grans aparcaments a Montcada i a Cornellà.
-La Pobla de Segur, Puigcerdà i el túnel del Cadí.
Darrerament, un dels temes preocupants ha estat el de la possible supressió de les línies de tren a la Pobla de Segur i Puigcerdà.
El que s'ha evidenciat és principalment tres coses:
El poc interès per part de l'administració (la que sigui) a ajudar zones amb problemes si no són peces importants en la seva concepció de l'ús del territori.
Això qüestiona el concepte de servei públic per caure en una concepció capitalista de guanys a curt termini.
El pes cada vegada més important de les consideracions d'ordre militar en les decisions del poder públic.
Si el tren de Puigcerdà continua funcionant no és tant per servir la Cerdanya, o per raons de trànsit internacional, sinó perquè, com va dir el diputat per Girona Lluís de Puig, després de l'entrevista amb el ministre Enrique Barón a finals de juliol, «el tren de Puigcerdà es conservarà ni que sigui amb serveis mínims per raons d'estratègia militar».
Ara podem dir que el tren de Puigcerdà es troba en «llibertat provisional».
La contradicció entre interessos populars i interessos del capital.
Una de les raons de pes per tancar el tren de Puigcerdà era i és la construcció del túnel del Cadí, finançat principalment per la Caixa «de tots».
El túnel del Cadí, juntament amb el probable túnel del Pimorent, són les dues grans obres que obriran una via ràpida de transport per carretera entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, comunicació important amb vista a la integració a la CEE.
Perjudicant, per altra banda, el Ripollès, i disminuint notablement la relació, que teòricament l'entrada a la CEE hauria d'haver comportat, entre Catalunya-Nord i el Principat de Catalunya.
-El Berguedà i el túnel del Cadí.
«Un cop finida l'autopista Terrassa-Sallent fa que hom pugui pensar en una possible descongestió de la zona metropolitana, tot fomentant la construcció de factories i fàbriques al Berguedà... ».
«A més la proximitat de la comarca a França, és a dir, als mercats internacionals, amb l'accés del túnel del Cadí pot resultar un al·licient tant per a empresaris nacionals com estrangers per instal·lar-hi les seves fàbriques...»
És fàcil, quan es tenen mitjans, daurar la píndola (en part és allò de les idees-força) i fer creure que el túnel generarà indústria al Berguedà, i altra cosa positiva que hoquei sobre gel a la Cerdanya.
a) El túnel del Cadí, l'autopista Terrassa-Sallent, etcètera, és per facilitar la comunicació Barcelona-Tolosa de Llenguadoc, i per aquí estendre els mercats.
No tendeix, doncs, a descongestionar res, sinó tot el contrari.
b) No siguem simplistes, la proximitat del Berguedà a l'Estat francès no és igual a la proximitat als mercats internacionals: ¿quins mercats internacionals hi ha a la Cerdanya i al departament de l'Ariège?
Amb els actuals mitjans de transport dins l'eix Barcelona-Tolosa de Llenguadoc, Berga i el Berguedà no tenen cap importància.
c) No ignorem l'actual situació del capitalisme de crisi, les úniques indústries en expansió necessiten molts serveis, i Berga no pot competir amb Barcelona.
Resumint, el Berguedà serà zona de trànsit, els restaurants aniran millor, certes terres pujaran de preu (l'especulació ja ha començat).
La situació, doncs, serà d'un procés comparable en magnitud, rapidesa i profunditat al dels anys 60, pel que fa als canvis desestructurants i aculturals.
El ric serà més ric, i el pobre més pobre, totes les obres olímpiques no són ni seran més que un decorat («edificis pantalla» com el velòdrom) per evitar als ulls «massa sensibles» la visió de més de mig milió d'aturats al Principat, xifra que inclou més del 30 % de la població activa del Baix Llobregat, el 75 % dels quals no rep ajudes econòmiques i el 50 % no rep cap mena de prestació sanitària; les condicions de vida de Santa Coloma de Gramenet, Sant Ildefons, Ciutat Badia, i es pot continuar la llista; la situació en què es troba l'ensenyament, etc.
Barcelona i tot el Principat va prenent la forma de macrociutat, només coherent amb un plantejament geoestratègic, sobretot a nivell de conca mediterrània, relacionat amb l'expansió de la CEE i l'OTAN.
En definitiva, només hi ha dos grans polítiques possibles: la del poble pel poble, i la que va contra el poble. |
Com valorem els productes artesans alimentaris a Catalunya?
La nostra producció és limitada i volem que continuï sent-ho; som artesans de debò i no tenim cap intenció de canviar.
Especifiquem a l'etiqueta dels formatges detalls com que tot ho fem amb la llet de les nostres pròpies 350 cabres perquè no n'hi ha prou amb dir que som artesans ja que fins i tot alguns industrials també afirmen que ells ho són a la seva publicitat!
Al parer del meu marit i meu, els productes artesans s'aprecien cada vegada més: anem a mercats i a fires i això es veu.
Ara bé, caldria establir clarament què és artesà i què no perquè hi ha qui queda content i enganyat amb formatges o el que sigui pensant-se que són artesanals i això no és ben bé així.
El gust, de totes maneres, es va educant i la gent mica en mica va sabent distingir-ho.
Els premis hi ajuden; nosaltres vam guanyar-ne un al concurs de formatges de la Seu d'Urgell i hem notat que és un bon reclam.
Distribuïm a botigues de delicatessen i, tot i que que poc, a mercats ja que costa entrar-hi.
Al mercat la gent compra a talls i es mira molt el preu.
El nostre principal client és de ciutat però que ve al poble i li agrada tornar a casa firat i llavors el preu del formatge importa menys que en el dia a dia.
I et compra peces senceres, potser sis!, perquè en vol una per la germana, una pels cunyats, una per la mare...
El client-tipus del producte artesà té diners a la butxaca, però se'ls gasta així, en el context d'una ruta turístico-gastronòmica: aquí a Isona vénen pel museu dels dinosaures i de passada compren formatges artesans. |
El portaveu adjunt de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) al Congrés, Joan Coscubiela, ha registrat aquest dimarts una proposició de llei per modificar la Llei General Tributària amb l'objectiu que la llista de defraudadors i morosos amb la Hisenda pública es pugui publicar en a penes un mes, abans de les eleccions generals de final d'any.
En declaracions als mitjans abans de la compareixença del director general de l'Agència Tributària (AEAT), Santiago Menéndez, davant de la Comissió parlamentària d'Hisenda, Coscubiela ha explicat que davant dels temps més llargs que tindrà el projecte de llei aprovat pel consell De Ministres, la seva iniciativa es podria tramitar "de manera urgent i per lectura única".
Això permetria que la reforma fos aprovada abans de les eleccions generals, de manera que "quan votin, els ciutadans sàpiguen a qui voten i si estan votant algun evasor fiscal o no".
Segons la proposta, recollida per Europa Press, la idea seria incloure a la Llei General Tributària un nou article que prevegi la publicitat dels "incompliments rellevants" de les obligacions fiscals, de manera que es pugui publicar "periòdicament" el llistat dels qui tinguin deutes o sancions superiors al milió d'euros --sense incloure les ajornades o suspeses-- una vegada finalitzat el termini d'ingrés.
En l'esmentat llistat hi hauria de constar el nom i cognoms del deutor o morós o de l'empresa, juntament amb el seu president, conseller delegat o administrador; així com el conjunt de deutes i sancions pendents de pagament.
Això sí, només amb referència als tributs competència de l'Estat, incloent el deute duaner.
El text de l'Esquerra Plural reconeix el dret de rectificació als contribuents i preveu que reglamentàriament s'estableixi la data i mitjans de publicació i el moment de cancel·lació de les dades, respectant en tot cas la Llei de Protecció de Dades i impedint la indexació dels llistats, que deixaran de ser accessibles als tres mesos de la seva publicació.
Segons precisa Coscubiela, si la proposta es tramita per la via urgent i en lectura única, com s'ha fet altres vegades amb assumptes com les mesures per lluitar contra el jihadisme o la justícia universal, podria qualificar-se ja dimarts que ve per la Mesa del Congrés i ser inclosa a l'ordre del dia del ple de la segona setmana de maig.
L'objectiu seria, segons consta en el text, que la publicació del llistat es produís al mes següent de l'entrada en vigor de la llei, sempre abans de les eleccions generals previstes per a finals d'any.
Durant les seves intervencions a la Comissió d'Hisenda, Coscubiela també ha fet referència a la seva proposició de llei, al recordar al director de l'AEAT que la reprovació moral dels defraudadors és, segons la seva opinió, imprescindible, el que es tradueix en la publicació dels seus noms "amb garanties i sense saltar-se la presumpció d'innocència en cap moment".
Tot i això, l'executiu només proposa publicar les dades acumulades fins a juliol del 2015 però "no abans de final d'any".
"Els ciutadans quan votin tenen dret, siguin quines siguin les eleccions, a conèixer si estan votant un evasor o un defraudador fiscal, o una persona que els demana sacrificis extrems, els retalla drets i mentrestant està presumint de patriotisme però evadint impostos", ha posat èmfasi.
Aquesta és la raó que ha portat al seu grup a presentar un text amb "exactament el mateix contingut" que el projecte de llei del Govern espanyol, per evitar discussions i que no hi hagi coartades per no donar-li suport.
L'avantatge d'aquesta proposta, ha explicat, és que en quedar separada de la resta de la reforma de la Llei General Tributària i versar sobre alguna cosa sobre el que tots els grups estan d'acord es podria tenir aprovada "en un temps útil".
"Les proposem un mecanisme perquè el que vostès han posat que es faci a finals d'any ho fem ara", ha resumit.
"Si de veritat es vol passar de la foscor a la transparència, es pot.
Així cadascun es podria retratar i es veuria si el problema és de legalitat o és que els evasors són els seus evasors, que els defraudadors són els seus defraudadors i que, per tant, no hi ha cap voluntat, com fins ara, de resoldre-ho", ha insistit.
Tot i això, el diputat català tem que el Govern espanyol, que "davant de l'allau de corrupció es vol presentar com el gran adalil de la lluita contra el frau fiscal", en realitat no tingui una voluntat real, sincera de transparència sinó que només estigui intentant donar una altra puntada de peu cap endavant en aquest assumpte.
"Aquesta és la prova del cotó: Si vostès són sincers en la seva proposta de transparència no tenen molts arguments per rebutjar-la.
Les estem proposant la seva redacció, però amb una diferència: que es publiqui la llista no quan hagin passat les eleccions sinó ara, abans que votin els ciutadans perquè sàpiguen a qui voten", ha conclòs Coscubiela.
Per la seva banda, la portaveu adjunta del PP Matilde Asián no ha aclarit la posició que adoptarà el seu grup davant d'aquesta proposició de llei, més enllà d'assenyalar que quan la reforma de la Llei General Tributària arribi al Congrés sigui "aprovada per tots els grups".
A continuació, ha replicat a Coscubiela que igual que ell vol ajornar de moment el debat sobre el contingut de la norma en tot el que no es refereix a la llista de defraudadors, els populars ajornaran de moment i "quan existeixi el debat de la norma ja es veurà exactament què vol dir de moment".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A destacar: Venda i reparació d'ordinadors |
L'autopista Terrassa- Manresa va registrar l'any passat una baixada del nombre de vehicles que de mitjana diària van passar pel peatge de Castellbell/Sant Vicenç.
Molt lleugera, però alhora significativa pel que suposa en la frenada (i reculada, per mínima que sigui) de creixements que havia experimentat en els darrers anys, justament quan hi ha una aposta evident i explícita, mitjançant la política de descomptes, perquè aquesta carretera de pagament vagi absorbint cada cop més vehicles del corredor viari que connecta el Bages cap al Vallès, i per descarregar així la saturada C-55 i la carregada C-58.
En concret, la C-16 va registrar el 2019 una mitjana diària de 19.208 vehicles a la barrera del Bages, distribuïts entre els 16.376 que de mitjana van passar per l'anomenat peatge troncal (és a dir, el central, que vol dir que els usuaris continuen el seu trajecte per l'autopista) i els 2.832 que van fer ús del lateral, és a dir, els vehicles que van sortir de la C-16 o hi van accedir en aquesta barrera i en qualsevol de les direccions.
En xifres absolutes suposa un descens de 38 vehicles de mitjana al dia (el 0,1%).
Però la dada és rellevant perquè atura un creixement que acumulava un total de cinc anys consecutius, i que estava acostant aquesta carretera de pagament al llindar de referència que és el seu registre històric (superar els 20.000 vehicles diaris passant pel peatge).
De fet, el 2018 va ser el primer cop que va superar la xifra dels 19.000 des de feia una dècada.
El 2018 havia estat el cinquè any consecutiu que l'autopista Terrassa-Manresa havia crescut en volum de trànsit al peatge del Bages, amb una progressió més que notable que estava fent possible que recuperés el que havia perdut en sis anys de davallada contínua.
Des que el 2014 va començar a remuntar, en els tres exercicis posteriors els creixements sempre van estar per damunt del 5% en relació amb l'any precedent.
Tot i el lleuger descens que hi ha hagut en el darrer exercici, entre el 2013, que va ser l'últim any del declivi (amb un total de 13.662 vehicles diaris), i el 2019 hi ha hagut un creixement de prop de 5.500 vehicles l'any, el que suposa un augment del 40%.
El 2007 va fixar el que fins ara ha estat el seu rècord (20.848 vehicles diaris); i el 2008, tot i començar ja un descens, encara va aguantar per damunt d'aquest sostre que no s'ha tornat a assolir més en les tres dècades de funcionament d'aquesta infraestructura.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La Generalitat posa dades públiques a disposició de la ciutadania perquè pugui reutilitzar-les || Ignasi Genovès i Avellana
Aproximació al panorama actual de la reutilització de la informació del sector públic || Francisco José Valentín Ruiz, Ruth Buenestado del Peso
El suport a la recerca de les biblioteques universitàries catalanes: estat actual || Enric Camón Luis, Carina Rey Martín, Núria Balagué Mola
Mercat laboral dels professionals de la informació: evolució de l'oferta i dels perfils ocupacionals || Ernest Abadal, Ángel Borrego, Rafael Serra Pérez
La reutilització de la informació del sector públic a Espanya: una base sòlida per a un futur prometedor || Emilio García García, Salvador Luis Soriano Maldonado
La normalització dels continguts en la documentació de les col·leccions dels objectes patrimonials municipals || Olga Giralt, Marc Folia
L'ús de tesaurus per a l'anàlisi temática de la producción científica || David Fernández-Quijada
Seguiu-nos: estratègies de captura de tuits en català || Anita E. Locher, Aina Giones-Valls, Eli Ramírez, Grelda Ortiz
Serveis relacionats amb les dades de recerca per part de les biblioteques universitàries: molt a oferir, molt per formar || Alexandre López-Borrull
La biblioteca de presó com a factor de transformació de la vida dels interns || Andreu Sulé
Desinformació a l? era digital || Lydia Sánchez
Models 3D i realitat virtual a les biblioteques acadèmiques || Pedro Rueda
Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu || Cristóbal Pasadas
One Library Brand: contra la fragmentació, altre cop l? usuari al centre || Lluís Vicente
El paper transformador de les preprints en l? acceleració de la comunicació acadèmica || Remedios Melero
Observar l? entorn per evolucionar millor || Lluís Anglada
Coordinació del monogràfic: Jordi Andreu i Daufí, Marc Garriga Portolà
Edició científica: Jordi Ardanuy
Edició: Aurora Vall, Lluís Agustí i Mar Castellví
Producció editorial: Serveis Lingüístics de la UB (assessorament lingüístic), Jorge Franganillo (maquetació), Eduard Vilagrosa i Josep Soler (edició en HTML), Adán Server (metadades)
Desenvolupament tecnològic: Josep-Manuel Rodríguez-Gairín i Sergi Chávez
http://bid.ub.edu • Comentaris • Els textos publicats a BiD estan subjectes a una llicència de Creative Commons |
La llúdriga continua a l'Estany de Banyoles, tal com s'ha comprovat en l'últim cens visual de l'associació de defensa del patrimoni natural del Pla de l'Estany Limnos, celebrat el cap de setmana del 22 i 23 de juny.
Tot i trencar la ratxa de les tres edicions anteriors, en les quals s'havia anat veient la llúdriga, se'n van detectar rastres en tres punts, en un cas tan frescos que la llúdriga va haver de passar aquella mateixa nit en el punt d'observació.
Aquest fet es va poder confirmar amb l'edició dels camps de treball, on els 23 joves participants van realitzar un altre cens paral·lel, en el que sí que es va veure una llúdriga a la punta nord de l'Estany, a la zona dels amaradors.
Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10 h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7 h) a diferents punts de l'Estany.
Aquest any, però, el cens va coincidir amb les proves esportives del vespre de divendres, amb música audible des de l'altre costat de l'Estany.
El membre de Limnos Gerard Funosas ha explicat que, tot i que sabien que l'Estany acollia proves aquells dies, no es pensaven que s'allargarien fins tan tard.
En la dotzena edició s'ha batut un rècord de participació, amb 14 punts mostrejats i 23 persones voluntàries, entre el torn de vespre i matinada.
A més dels voluntaris habituals de Limnos, també hi havia persones vingudes d'altres zones de Catalunya com la Garrotxa o Manresa.
Membres del Limnos apunten que si la participació es manté i la llúdriga continua habitant a l'Estany, futures edicions d'aquest cens podrien ajudar a saber més dels hàbits d'aquest misteriós mamífer i sobre el nombre d'exemplars que freqüenten l'Estany de Banyoles i el seu entorn. |
Colau presideix un acte simbòlic d'obertura del recinte
La recentment tancada presó La Model de Barcelona ha obert les seves portes a la ciutadania aquest diumenge, quan l'Ajuntament, veïns, entitats memorialistes i de l'Esquerra de l'Eixample han celebrat un acte simbòlic d'obertura del recinte com a espai d'ús ciutadà, cívic i social.
L'acte institucional l'ha presidit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha celebrat haver donat "un pas més" en aquest projecte i ha reconegut la lluita dels veïns i entitats perquè, segons ella, amb la seva tenacitat han aconseguit que aquest espai sigui per a la ciutadania.
Ha recalcat que és un acte de justícia i que "encara que l'administració pública no ha estat suficientment a l'altura per posar fi a la impunitat dels fets franquistes", molta gent ha batallat perquè això s'hagi aconseguit.
Colau ha dedicat unes paraules al líder d'ERC, Oriol Junqueras; al conseller d'Interior cessat, Joaquim Forn; al diputat de JxCat Jordi Sànchez, i al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que porten mesos a la presó: "Segur que voldrien estar aquí amb nosaltres.
Són persones de pau i democràtiques que han defensat les seves idees de forma pacífica".
Així mateix, ha recordat a les persones que van estar en La Model i que van lluitar pels drets i les llibertats, segons ella, i ha assegurat que des del consistori se seguirà lluitant per la memòria dels antifranquistes, i per crear un espai de diàleg i el més obert possible: "Estem aquí perquè ens ho devíem de com a ciutat".
"No oblidarem mai i lluitarem contra la impunitat perquè mentre hi hagi impunitat no hi haurà autèntica democràcia", ha expressat.
El representant de Fem Nostre l'Espai de la Model, Xavier Riu, ha dit que no volen que es perdi la memòria del sofriment que es va viure en aquesta presó i ha celebrat que hagin aconseguit obrir-la al públic amb l'objectiu de poder gaudir de les dues pomes de l'Eixample que ocupa, "que són una gran oportunitat per millorar la ciutat i el barri".
Ha assegurat que seguiran treballant per aconseguir guanyar una gran zona verda, equipaments públics i un espai memorial: "Necessitem que no sigui una decisió d'un despatx entre quatre experts, volem dir la nostra".
Per la seva banda, la presidenta de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, Sylvianne Dahan, ha apostat per liderar aquest espai i dissenyar l'ús i la forma definitiva a través d'un procés participatiu amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica de la ciutat, i amb aquesta transformació adquirir justícia social i mediambiental, cohesió, equitat i convivència.
A l'acte també hi han assistit els tinents d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello i Janet Sanz, i el comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes.
Les instal·lacions es podran visitar des de la tarda del diumenge: el pati interior de l'antic centre penitenciari serà de lliure accés amb un espai verd, i els divendres i el dissabte hi haurà portes obertes per visitar de forma lliure l'espai del recinte, pel que no es requerirà reserva.
Coincidint amb l'obertura del recinte, s'ha exposat en el mur perimetral exterior la mostra fotogràfica 'La Model per dins', del fotògraf Josep Maria Llobet, i imatges de gran format que mostren l'interior del centre quan va ser tancat al juny i la intimitat de la presó.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
De les 117 persones que treballen de forma fixa a l'aeroport de Girona, n'hi ha 34 que són dones.
I dues d'elles ocupen dos dels càrrecs d'alta responsabilitat en el dia a dia de les instal·lacions: es tracta d'Olga Costa, responsable cap de la secció de Tecnologies i Comunicacions (TIC) des de fa trenta anys, i Helga Brusi, que ha estat responsable comercial de l'aeroport durant els últims cinc anys.
Costa va estudiar el grau superior d'informàtica i va entrar a treballar a l'aeroport el 1989, amb 24 anys, quan es va implantar el servei TIC a tots els aeroports d'Espanya.
En el seu cas, els inicis van ser una mica complicats: la informàtica no només era un món on treballava una majoria d'homes, sinó que encara era vista com quelcom una mica estrambòtic.
«Tothom estava acostumat a treballar amb paper, i llavors vaig arribar jo, dona i jove, i els vaig dir que s'havia de canviar tot i fer-ho amb ordinador», recorda.
Tot plegat va fer que hagués de vèncer certes reticències entre els seus companys: «Quan ets dona i jove, fa trenta anys i encara a vegades ara, per desgràcia, has dexplicar-te molt més, has de donar més explicacions i t'has de justificar molt més», assenyala Costa.
En el seu cas, explica que sovint havia d'anar a fer formacions a Madrid i en ocasions era la única noia, de manera que al principi li costava fer-se escoltar.
Tot i això, no va dubtar en obrir-se pas: «A vegades no és fàcil, però crec que també t'ajuda a ser forta.
T'has d'espavilar i aprender a contestar ràpid i a tallar certes actituds», explica.
L'Helga Brusi, en canvi, no ho va tenir tan difícil.
Filòloga catalana, pedagoga i publicista, va entrar per primer cop a l'aeroport l'any 2000 com a administrativa.
En el seu cas, es va trobar que la majoria d'administratives eren dones, tot i que també hi ha un parell de nois.
S'hi va estar un any i, després d'un període treballant en altres administracions, el 2006 es va tornar a presentar a les proves d'accés i va aprovar.
Des de llavors ha estat coordinadora de tècnics d'atenció a usuaris i clients d'Aena, administrativa i des de fa cinc anys és la responsable comercial de les instal·lacions.
Tant Costa com Brusi han pogut observar que, poc a poc, la dona ha anat guanyant cada cop més presència a l'aeroport de Girona: per exemple, fa uns anys, els senyalers eren pràcticament tots homes, mentre que ara hi ha una gran majoria de dones.
I el mateix passa amb els TAPUC (tècnics d'atenció als passatgers, usuaris i clients), que inicialment era un col·lectiu molt masculinitzat i ara en canvi hi ha moltes més dones.
Continua havent-hi, però, altres ocupacions, com la de tècnic de manteniment o els bombers, en què costa molt més que hi hagi dones.
Tot i això, pensen que les coses, poc a poc, poden anar canviant: ja hi ha dues tècniques de manteniment i una noia que es vol presentar a les oposicions de Bombers.
A més, en els càrrecs de responsabilitat hi ha una presència pràcticament paritària entre homes i dones.
En els últims anys, Aena ha anat introduint cada cop més mesures per afavorir la paritat a l'empresa i per facilitar la conciliació familiar i laboral: l'empresa dona una setmana lliure extra per maternitat, hi ha flexibilitat en l'hora d'entrada i es poden agafar reduccions de jornada fins que els fills tenen dotze anys, entre altres mesures.
Tot i això, Costa subratlla que, a aquestes alçades, les dones encara es veuen obligades a escollir una mica entre vida professional i familiar, ja que aconseguir un equilibri és difícil.
«En el seu moment, quan havia d'anar-me'n set i vuit setmanes a Madrid, ho passava malament.
Perquè sí, els pots deixar amb el pare, però perds un temps que tu voldries aprofitar amb aquelles criatures», recorda.
I malgrat que ella, com moltes altres dones, ha intentat aconseguir un equilibri, considera que molts cops s'ha d'acabar escollint: «Al final, dius: «Jo em quedo una mica enrere per poder viure l'experiència de ser mare».
A vegades sents comentaris de gent que diu que ho pot fer tot, però si t'estàs deu hores a la feina, són hores que treus de la família», indica.
Brusi és de la mateixa opinió: «Per mi, a la balança, resulta més positiu poder anar a buscar cada dia els nens a l'escola que no pas quedar-me una hora i mitja més treballant i cobrant més», indica.
«Però potser hi ha gent que valorarà molt més la part professional, i també és molt respectable», afegeix.
En l'opinió de Costa, aquesta obligació d'haver d'escollir entre la part professional i la personal pot fer que les dones s'ho pensin dues vegades abans d'acceptar càrrecs directius.
«Abans no arribes a ser director d'un aeroport, has de voltar per molts altres aeroports, i això t'implica arrossegar tota la família o bé deixar-la de banda.
Molta gent no estem disposats a fer això; llavors, no és que l'empresa et veti, sinó que nosaltres mateixes ens vetem, per aquesta necessitat de trobar un equilibri entre una faceta i l'altra», assenyala.
En general, Costa i Brusi se senten afortunades perquè, al treballar en una empresa pública, els processos de contractació es fan a través d'un procés de selecció externa on es poden presentar homes i dones, les promocions internes no es fan a dit sinó amb examens i les taules de retribucions són les mateixes per a tothom.
«No ens queixem, perquè si mires a fora i veus el que arribes a llegir i escoltar de les empreses privades...», indica Costa.
Per això, Brusi considera que, «malauradament», el 8 de març continua essent una jornada necessària per visibilitzar la situació en què es troben moltes persones.
Totes dues, a més, subratllen la importància fonamental que té l'educació -tant a l'escola com a casa- per tal de garantir el respecte per la igualtat en les noves generacions.
Tot i això, admeten que no és fàcil: «Es tracta d'eradicar pensaments antiquats i això porta molta feina.
Cal tenir una mentalitat oberta», conclou Brusi. |
Obra: El nou dia Autor: Freixas i Vivó, Josep |
Quantitat que excedeix el cost inicialment establert.
Les obres de l'AVE es van tancar amb un sobrecost de 400 milions d'euros |
Tots els participants donats d'alta degudament a la lliga Tot Bàsquet disposen d'assegurança d'accident a través de FIATC ASSEGURANCES
Consulteu el protocol per iniciar els tràmits en cas de lessió. |
El 24 de desembre de 1916 es representava per primera vegada 'Els Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús' de Josep Maria Folch i Torres.
Ara cent anys després, s'han convertit en la versió més representada d'Els Pastorets, un fenomen social i intergeneracional, principal exponent del teatre popular al nostre país.
Al Centre de Catalunya, si parlem d'Els Pastorets hem de parlar indubtablement dels de Calaf, als quals ja els vam dedicar un complert reportatge l'any passat en el seu 90è aniversari.
Enguany, recorrem el territori i destaquem aquelles altres representacions imprescindibles d'aquestes dates, basades en el text centenari de Folch i Torres.
Declarats Patrimoni Immaterial de la ciutat de Manresa l'any 2013, són una referència obligada a les festes nadalenques manresanes, on Els Pastorets es vénen representant a la Sala Els Carlins puntualment des del 1910, només interromputs per la guerra civil.
El 1962 ja van adoptar el text de Folch i Torres i actualment estan representats pel grup de teatre del Casal Familiar Recreatiu.
Enguany, incorporaran canvis en algunes escenes i una nova lectura de l'obra, buscant més dinamisme però mantenint sempre l'essència que la caracteritza, i la proximitat i la interacció amb el públic que els dóna el format petit del teatre.
Ja fa 14 anys que Balsareny va recuperar aquesta tradició per les festes de Nadal.
Són hereus de les representacions que van tenir lloc a la Colònia Soldevila des del 1948 al 2000.
Després d'un breu parentèsi, l'any 2002 es van traslladar a la Sala Sindicat, constituint la nova Associació Els Pastorets de Balsareny i presentant quatre representacions per temporada.
Compten també amb un grup de Dansaires i un grup de Rapsodes propis.
El Grup de Teatre Esbart Igualadí representa Els Pastorets a Igualada des del 1959, amb més d'un centenar de persones que fan possible actualment la posada en escena.
Tot i el que el text original sigui el de Folch i Torres, al llarg dels anys s'han anat adaptant alguns diàlegs i els decorats, perquè l'obra tingui un caire més local, territorial.
Hi apareixen Montserrat, les Coves del Salnitre..., hi actuen els Diables d'Igualada, i fins i tot, s'hi ha vist participar el grup local de música rock, Faèrica.
També tenen la peculiaritat que Satanàs i Llucífer en algunes funcions han estat representats per actrius femenines, i van ser pioners a Catalunya, en oferir una versió curta de l'obra, adreçada al públic intanil.
Si l'any passat Calaf estava d'aniversari, aquest 2016 es compleixen també els 90 anys dels Pastorets de Súria, i per celebrar-ho estrenaran nou escenari i fossa d'orquestra.
També s'han arranjat de nou una trentena d'entrades musicals i s'ha recuperat un quadre present el 1916, però que es va treure el 1918.
Una música autòctona pròpia d'Antoni Malats, interpretada en viu per l'Orquestra Mas Torrat i un cor cantaire, sumats a les representacions molt fidels al text de Folch i Torres a càrrec del Foment Cultural de Súria, fan d'Els Pastorets de Súria una cita ineludible d'aquestes festes nadalenques al Centre de Catalunya.
Els Pastorets d'Olesa i d'Esparreguera
Tot i que les ciutats d'Olesa de Montserrat i d'Esparreguera les tenim indissociablement relacionades amb La Passió, també en són remarcables les respectives representacions d'Els Pastorets.
La Companyia de Teatre Jove del Casal s'encarregua de fer-ne quatre representacions per temporada al Casal d'Olesa, on enguany es podran veure uns Pastorets bastant renovats.
I a Esparreguera, es representarà en una sola funció el dia de Sant Esteve a l'imponent Teatre de La Passió 'Els Nous Pastorets de sempre', la particular versió d'Els Pastorets que faran per tercer any consecutitu la companyia teatral 'Els Caga-rases'.
Tenen la peculiaritat d'atorgar a Jeremies una gran similitud amb un personatge actual.
Tomeu Penya el 2014, Rita Barberà l'any passat i enguany... tot un secret que es desvetllarà el dia 26.
Ménció especial per aquesta tradició cardonina, tot i que no són de la versió del text de Josep Maria Folch i Torres.
Els Pastorets del Bato i el Borrego, es porten representant des de l'any 1900, on va ser adaptats per dos capellans d'una versió en castellà, d'aquí el nom dels seus protagonistes mantinguts fins l'actualitat.
El Borrego representa l'alcalde d'un poblat d'Israel, adaptat a costums i terres catalanes, i el Bato n'és el seu secretari, que juntament amb el poble inicien el camí a Betlem per adorar l'Infant Jesús.
Els Pastorets de Cardona tenen una música original amb peces pròpies, totes les cançons dels Pastors són interpretades en directe i també en destaquen els cuplets. |
El Museu Marítim ha organitzat un cicle de sopars gastronòmics sobre El peix a les cuines del món.
Se'n celebrarà un dijous cada mes, entre el febrer i el novembre, al restaurant Norai, ubicat al mateix edifici de les Drassanes.
Hi haurà àpats dedicats a la gastronomia de Portugal, el Brasil, l'Argentina, el Japó, la Xina, les Filipines, l'Àfrica i Andalusia.
El 27 de febrer hi haurà el primer sopar, a càrrec de la Casa Portuguesa.
Podeu consultar la programació sencera a la pàgina web del museu.
La reserva cal fer-la telefònicament.
Aquesta activitat s'insereix en la celebració dels 500 anys de la volta al món de Magalhães i Elkano.
Col·laboren amb aquesta iniciativa, el quart cicle de sopars gastronòmics del Museu Marítim, la cooperativa de peix de la Barceloneta Cap a Mar, la revista Cuina i la D.O. Penedès.
Josep Sotarrats, de la revista Cuina, ha explicat que l'experiència gastronòmica en aquests sopars ajudarà a entendre les diferents formes de menjar al món i oferirà un panorama ben divers i complet, també, dels immigrants que són a casa nostra.
Però, a més a més, Soterrats ha recordat que la sala on es farà el sopar, a l'edifici de les Drassanes, és absolutament excepcional.
De nit, encara té un aspecte més fascinant: "és una gran experiència menjar-hi", comenta, i recorda que aquesta sala només s'obre al vespre en condicions excepcionals, i que els sopars gastronòmics són una ocasió magnífica per a gaudir-lo.
Foto cedida pel Museu Marítim de Barcelona.
Leonor Castro Pinto, xef de la Casa Portuguesa, la responsable del primer sopar del cicle, ha explicat que la gastronomia és una bona forma de conèixer en una cultura.
En el seu cas, per introduir-nos a la cuina del peix a Portugal, ha optat per un àpat en què es reflecteix tota la tradició culinària portuguesa: s'iniciarà amb una sopa, tal i com és típic a Portugal, inclourà unes cloïsses, i com a plat fort s'oferirà un bacallà al forn, tot un emblema del país.
La preparació i els serveis dels Sopars Gastronòmics anirà a càrrec del restaurant Norai, que treballa amb joves en formació, amb l'ajuda de restauradors de diferents llocs del món instal·lats a Barcelona.
El peix serà subministrat per Cap a Mar, cooperativa marinera de la Barceloneta portada per dones, en un intent de potenciar el producte de proximitat.
Ciscu Olivella, de la D.O. Penedès afirma que aquest any hi haurà cellers nous que participaran en la iniciativa, davant de l'èxit de l'any passat.
Les persones que assisteixin a 5 dels 8 sopars gaudiran d'un regal molt especial: una navegació al Pailebot Santa Eulàlia, el vaixell emblema del Museu Marítim.
Les imatges de recurs no es corresponen amb els plats que se serviran als Sopars Gastronòmics. |
BBVA va obtenir un benefici atribuït de 2.882 milions d'euros en el primer semestre de l'any, xifra superior en un 90,8% a la del mateix període del 2012, impulsat pels ingressos recurrents i la venda d'actius no estratègics, segons ha informat aquest dimecres l'entitat.
El conseller delegat de BBVA, Àngel Cano, ha subratllat que la diversificació del Grup ha permès "travessar una crisi complexa mantenint la fortalesa i la recurrència en els ingressos".
"Estem veient signes de recuperació en l'economia espanyola i la nostra capacitat de creixement segueix intacta", ha afegit.
Segons l'entitat, els resultats del primer semestre han demostrat "la qualitat i resistència" dels ingressos, que des del començament de la crisi sumen entorn de 5.000 milions d'euros "en cada trimestre i en qualsevol escenari de dificultat".
El marge brut de l'entitat va baixar un 1% en el semestre, fins a 10.964 milions d'euros, mentre que el marge d'interessos i el marge net van retrocedir un 0,5% i un 8,8%, respectivament, fins a 7.302 i 5.392 milions d'euros.
La taxa de morositat del banc que presideix Francisco González es va situar al tancament del primer semestre al 5,5%, respecte del 4% d'un any abans i quatre dècimes per sobre de la registrada a final de 2012, amb una obertura del 68%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El jurat ha seleccionat el cartell per haver aconseguit reunir els elements més destacats de la Festa Major, en una original i talentosa creació artística
El jove de Torregrossa Sergi Gorgues ha resultat guanyador del concurs del cartell de la Festa Major de les Borges Blanques, que se celebrarà del 3 al 6 de setembre.
L'autor de 22 anys, és interiorista i actualment estudia disseny gràfic a Barcelona.
El Jurat, presidit per l'alcalde de les Borges Enric Mir, ha seleccionat el treball de Gorgues, en considerar que reunia els elements més destacats de la Festa Major, en una original i talentosa creació artística.
El jurat lliurarà el premi en metàl·lic de 200 euros, al guanyador, en el decurs dels actes de la Festa Major.
La regidora de Cultura, Ariadna Salla ha engrescat a tots els que vulguin passar una bona estona, a venir a aquesta pròxima Festa Major de les Borges, que com sempre comptarà amb grups molt coneguts i activitats per a petits i grans, i la molt esperada 34a Trobada de Gegants, Grallers i Correfocs. |
Si vols contactar amb un professional API a Esponellà |
Mollerussa va aconseguir reciclar durant tot l'any passat un total de 35 tones de tèxtil usat, segons dades facilitades per l'ONG Fundación Pueblo para Pueblo, que té distribuïts un total de 14 contenidors a la ciutat.
Les 35 tones recollides, 6 menys que l'any anterior en què es va fer rècord, representen un estalvi de 112 tones de CO2 a l'atmosfera
La mateixa entitat que constata que cada cop hi ha una major conscienciació mediambiental de la ciutadania, afavorida també per les continues campanyes de sensibilització al voltant de la necessitat del reciclatge que es duen a terme a través del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.
Les peces que es recullen als contenidors tenen dues destinacions: al voltant del 60% es tracta a les plantes de preparació per a la reutilització de la fundació i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge.
L'entitat té per objectiu contribuir a la protecció del medi ambient atorgant una segona vida a la roba i alhora afavorir un model de consum responsable a través d'activitats adreçades als infants
L'Ajuntament de Mollerussa té signat des de fa uns anys un conveni de col·laboració amb l'ONG Humana, que inclou el fet que l'entitat col·laboradora amb el consistori mitjançant l'aportació econòmica de 150 euros anuals per contenidor, diners que s'hauran d'emprar en accions de sensibilització de la població local amb el reciclatge, en cooperació internacional per al desenvolupament o bé en solidaritat i suport als necessitats entre la població local. |
La UPC destaca entre les 50 millors universitats del món en Tecnologia i Ciències Instrumentals, Enginyeria de Telecomunicació, Teledetecció i Enginyeria Elèctrica i Electrònica, en l'edició 2018 del ShanghaiRanking's Global Ranking of Academic Subjects (GRAS).
La Universitat es classifica en un total de 24 disciplines, sis més que en l'edició anterior del rànquing.
També destaca entre les 75 millors del món en Enginyeria Civil i en Recursos Hídrics; i entre les 100 millors en Ciències de la Computació, Tecnologia i Ciències del Transport, i Automàtica i Control.
Del 22 al 27 de juliol, el Palau de Congressos de Barcelona acollirà el congrés que comptarà amb la presència de 6 premis Nobel i físics atòmics de tot el món, organitzat conjuntament per la UPC, l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
En paral·lel al congrés central, se celebraran dos esdeveniments especials oberts al públic: el 24 de juliol a les 18 h, una taula rodona amb sis premis Nobel en física, i el 26 de juliol a les 19:30 h, una presentació sobre un canvi en el sistema internacional d'unitats (SI).
La UPC lidera el projecte H2020 CAPTOR, a través del qual s'ha instal·lat una xarxa de sensors 'low-cost' per mesurar l'ozó troposfèric –un contaminant que afecta principalment a zones rurals– en cases particulars de voluntaris d'Espanya, Itàlia i Àustria, i que proporcionen dades reals de la qualitat de l'aire.
El programa se centra, a més, a fomentar la col·laboració entre comunitats locals, ciutadania, ONGs i científics per estimular la consciència ambiental i la responsabilitat social i política en aquest àmbit.
El Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) de la UPC, amb seu a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), participa en el projecte Multi-sensor Extra Light Oceanography Apparatus (MELOA).
Emmarcat dins del programa europeu Horizon 2020, té com a finalitat trobar una solució eficaç i de baix cost per al control i el seguiment dels corrents marins de superfície i de les seves característiques dinàmiques.
Formar una nova generació d'investigadors especialitzats en noves tècniques quirúrgiques robotitzades, en la predicció de fenòmens meteorològics extrems, en l'adaptació de les comunicacions per fibra òptica per fer front al creixent augment del trànsit de dades, i en el desenvolupament de catalitzadors bimetàl·lics per a la producció d'hidrogen, són els objectius dels quatre nous projectes de la UPC seleccionats en la darrera convocatòria Marie Skłodowska-Curie (MSCA), en el marc de l'acció 'Innovative Training Networks', i que permetran contractar cinc joves investigadors per a un període de tres anys.
El clúster POWER9 del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputació és la màquina més 'verda' d'Europa segons el rànquing 'Green500', que puntua els superordinadors més ràpids del món per la seva eficiència energètica.
L'estructura del Buildair H75, que és totalment desmuntable, permet acomodar models d'aeronaus wide body com l'Airbus A330 o el Boeing B777 per realitzar tasques de manteniment.
Buildair H75 escurça temps de lliurament i no requereix permisos d'edificació ni grans inversions.
L'estructura ha estat desenvolupada pel Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), centre de recerca vinculat a la UPC.
El Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC ha participat en les tasques d'assessorament, suport tècnic i documentació del rodatge de la sèrie de televisió 'La catedral del mar', ambientada al segle XIV, i que s'emet en 'prime time' per Antena 3, des del 23 de maig.
La UPC se situa al lloc 26 del món en el rànquing 'QS Top 50 under 50' que posiciona les universitats del món amb menys de 50 anys d'història.
La Universitat es manté al 8è lloc d'Europa i puja una posició a l'Estat, passant a ser la segona millor del sistema universitari espanyol.
També es posiciona en primer lloc entre les universitats catalanes.
Més d'un centenar d'empresaris del sector de la moda, els tèxtils tècnics, la tintura i el comerç tèxtil participaran el dia 22 de juny a la primera 'Jornada Indústria Tèxtil i Sostenibilitat' que organitza l'Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC a Terrassa.
L'objectiu és crear un nou espai de trobada en l'àmbit estatal on empresaris, tècnics, investigadors i dissenyadors del sector tèxtil analitzin, debatin i proposin solucions als reptes que ens presenta aquesta important indústria des d'una perspectiva sostenibilista global, integral i amb una periodicitat regular.
La revista 'Medical Physics' ha publicat els resultats de la prova de concepte del projecte MiWEndo, en el marc del qual s'ha creat un dispositiu mèdic que podria millorar els resultats de l'endoscòpia per a la detecció precoç i la prevenció del càncer colorectal mitjançant l'ús d'imatges per microones.
Tant en l'article com en el disseny del dispositiu hi han col·laborat investigadors del grup de Teledetecció, Antenes, Microones i Superconductivitat (CommSensLab) de la UPC.
El Grup de recerca d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA) de la UPC ha construït una planta pilot de 30 m3 per a la producció de bioproductes i bioenergia a partir de microalgues cultivades en aigües residuals.
La planta s'ha instal·lat a l'Agròpolis, un terreny experimental situat a Viladecans que forma part del Campus del Baix Llobregat de la UPC i del Parc UPC.
SENTISIM és un dispositiu híbrid que funciona com a plataforma d'entrenament per a cirurgians i que s'utilitza amb finalitats educatives i de formació.
El supercomputador MareNostrum 4 ha incorporat a producció tres racks de les últimes tecnologies d'IBM Power amb un rendiment pic de gairebé 1,5 Petaflops amb l'objectiu d'accelerar la recerca basada en la intel·ligència artificial.
La Càtedra d'empresa AMES GROUP de la UPC, que s'ha creat al Campus Diagonal-Besòs, a Barcelona, treballarà en l'àmbit dels materials porosos i la manufactura additiva en el camp dels biomaterials metàl·lics, com a resposta innovadora a les necessitats del mercat en l'àrea de traumatologia.
La UPC es manté en el 'Times Higher Education Young University Rankings 2018' en el rang 101-150 de les millors universitats del món.
Es posiciona també entre els llocs 61 i 88 d'Europa, i entre les cinc i set millors universitats joves de l'Estat.
La UPC es manté entre les 300 millors universitats del món −a la posició 275− i se situa de nou en el lloc 120 a Europa i com la primera politècnica estatal, segons l'edició 2019 del QS World University Rankings.
D'altra banda, es posiciona com la primera universitat europea en Matemàtiques i Ciències de la Computació en el Leiden Ranking 2018.
L'investigador del grup de recerca Dinàmica i Óptica no Lineal i Làsers (DONLL) de la UPC al Campus de Terrassa, Dario Zappalà, ha publicat recentment un estudi a la revista científica de referència 'Earth System Dynamics' en el qual es posen de manifest grans anomalies en les oscil·lacions de les temperatures a zones properes al Pol Nord i a l'Amazònia.
Zappalà ha quantificat i ha caracteritzat aquests canvis, i ha trobat un patró fent servir una metodologia poc comú en l'estudi del canvi climàtic, que aplica a les oscil·lacions i als canvis d'amplitud i freqüència de les temperatures.
Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient, l'Ajuntament de Barcelona va presentar 10 exemples de bones pràctiques per considerar-les bones idees per canviar el món entre les quals es troba el projecte 'Circular Design: Learning for Innovative Design for Sustainability' (L4IDS), coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (ISST.UPC).
La UPC i la Technische Universiteit Eindhoven han col·laborat amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i amb altres set municipis europeus en la planificació de noves estratègies en l'ús de l'energia a les ciutats.
La iniciativa forma part del projecte Roadmaps for Energy (R4E), finançat per la Unió Europea en el marc del programa Horizon 2020, amb l'objectiu d'establir, amb l'horitzó a l'any 2050, els fulls de ruta en energia a les ciutats i aconseguir una reducció del 4% del seu consum.
Neix a la UPC el centre específic de recerca Smart Sustainable Resources (SSR), format per tres grups de la UPC-EPSEM, amb la voluntat d'esdevenir un grup de referència de la Catalunya Central en el camp dels recursos naturals i dels residus urbans, industrials i miners.
Investigadors del grup de recerca en Astronomia i Astrofísica de la UPC i de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) han trobat, amb un mètode pioner, una estrella de neutrons d'unes 2,3 masses solars: una de les més massives mai detectades.
L'estudi ha estat publicat el 23 de maig a la revista 'The Astrophysical Journal' (ApJ) i obre una nova via de coneixement en molts camps de l'astrofísica i la física nuclear.
El centre de recerca Motion Control and Industrial Applications (MCIA) de la UPC, juntament amb el Centre Tècnic de SEAT i Mavilor, ha desenvolupat una cadena de tracció que permetrà fabricar vehicles elèctrics més econòmics, robustos i eficients.
L'elevat potencial d'aquesta tecnologia representa un important avenç cap a la fabricació a gran escala de vehicles elèctrics interurbans.
Investigadors del grup de recerca en Micro i Nanotecnologies de la UPC han participat en el disseny del sensor de vent que va embarcat en la nau espacial InSight de la NASA, per estudiar l'interior del planeta Mart.
La Sala d'actes de l'edifici Vèrtex de Barcelona ha estat l'escenari, el 17 de maig, de la jornada de portes obertes per presentar els programes de doctorat que ofereix la Universitat.
En el marc de la jornada ha tingut lloc la fase eliminatòria del concurs 'Tesis en 4 minuts', en la qual els doctorands i les doctorandes finalistes de la UPC han defensat la seva tesi.
Tant la jornada, organitzada per l'Escola de Doctorat, com el concurs, impulsat per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRi) amb el suport de la Generalitat de Catalunya, s'han pogut seguir en directe a UPCtv.
El programa UP4-Solutions, del qual formen part les quatre universitats politècniques espanyoles, entre les quals s'inclou la UPC, posa en marxa una nova edició del seu repte tecnològic que aquest any se centra en l'ús d'energies renovables per millorar l'aprofitament energètic dels processos industrials.
El termini de presentació de les sol·licituds s'ha iniciat el 9 de maig i es tancarà a les 23:59 hores del dia 9 de juliol.
El 8 de maig s'ha presentat a Barcelona el Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya (CYBERCAT), format per set grups de sis universitats catalanes, entre els quals hi ha el grup de Seguretat de la Informació (ISG) i el grup en Matemàtica Aplicada a la Criptografia (MAK) de la UPC.
El nou centre, que agrupa més de cent investigadors, neix amb la voluntat d'esdevenir una entitat de referència que aglutini el coneixement de tots els grups de recerca que treballen en ciberseguretat a Catalunya.
A més de la UPC, hi participen la UAB, la UdL, la UOC, la UPF i la URV, que n'és la coordinadora.
Els residus de fàrmacs i productes d'higiene personal presents a l'aigua residual depurada poden afectar el metabolisme i la morfologia dels vegetals.
Així ho mostra una recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en la qual han col·laborat investigadors de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) de la UPC.
La UPC se situa entre les 100 millors universitats europees en innovació, la segona de l'Estat i la primera universitat politècnica, segons el Reuters Top 100: Europe's Most Innovative Universities 2018 Ranking.
Aquesta és la tercera edició del rànquing, que posiciona les 100 universitats europees que més contribueixen a l'avenç de la ciència, de la innovació tecnològica i al desenvolupament de noves indústries i mercats.
Els dies 27 i 28 d'abril la UPC ha mostrat, a través del Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT UPC), les capacitats tecnològiques i alguns dels projectes desenvolupats en l'àmbit de la realitat virtual a la segona edició del Mercat de Realitat Virtual BCN 360o, que ha tingut lloc al Museu del Disseny de Barcelona (DHUB). |
Aquesta és la pàgina de Sidreria Begiris.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Zaragoza. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Dissabte de juliol a Barcelona.
La gentada omple els carrers que ja s'han deslliurat de l'onada de calor de fa uns dies.
Hem sortit a sopar amb el meu fill.
Abans de tornar a casa, anem a fer un gelat i entrem a la plaça del Sol.
Acostuma a estar plena de cercles de joves asseguts al terra xerrant alegrement mentre passen les hores.
L'alumnat dels instituts de Gràcia i rodalia omplíem els bancs, el terra i les escales de la plaça del Sol fins a altes hores de la nit.
Amb una llauna de cervesa o una xibeca a la mà.
Però aquest dissabte a la nit no hi ha ningú assegut al terra (a les escales tampoc perquè fa temps hi van instal·lar tot de jardineres que ho fan impossible).
En lloc de les converses alegres del jovent, l'únic que hi ha és un cotxe de policia al bell mig.
La seva presència ha buidat la plaça.
No és la primera vegada que ho veiem.
Fa anys que les anomenades polítiques de civisme s'ocupen, com a mínim al nostre barri, de buidar la cridòria nocturna a les places perquè el veïnat pugui descansar.
De vegades se n'ocupa la policia, de vegades els serveis de neteja mullant el terra de la plaça.
No només hi ha un cotxe de policia.
També hi ha tota la gent que seu tranquil·lament a les terrasses dels bars gaudint d'una cervesa gelada, d'un gintònic o d'un mojito.
Molts dels que hi ha són guiris, com podeu imaginar, que ocupen pel cap baix la meitat de la superfície de la plaça.
Així que fent fora els cercles de gent asseguts al terra han fet disminuir la quantitat de gent que fa soroll, però la cridòria en realitat continua fins que no tanquen les terrasses, a la una de la nit els caps de setmana.
Tenir canalla és una experiència preciosa.
Entre d'altres coses, perquè et confronta amb la realitat.
I t'obliga a replantejar-te i a qüestionar-te allò que amb el pas dels anys, el pragmatisme i la comoditat has convertit en normalitat.
Potser si no hagués anat amb el Roc, ni m'ho hauria plantejat, perquè hi ha moments que abaixes la guàrdia i decideixes no estar sempre enfadada amb aquest sistema tan dur i brutal en què vivim.
I té 7 anys i per tant una set insaciable per intentar entendre tot el que succeeix al seu voltant.
"Mare, per què la policia és al mig de la plaça?", "mare, què hi fa aquest senyor dormint al carrer?
Per què no l'ajudem?", "mare, per què la policia pega la gent per voler votar?", "mare, ja som una república?".
I com li expliques que si pagues, et pots estar a la plaça, però que si el que vols fer és seure una estona al terra, corres el risc de rebre un cop de porra o una manguerada d'aigua?
A Gràcia no som els únics que patim la privatització de l'espai públic.
Fa un any i mig, en Jordi Magrinyà, que anava de número dos per la CUP a Barcelona, denunciava per les xarxes socials que a la plaça Reial, al barri Gòtic, hi ha només sis cadires públiques versus els 1.600 seients de les terrasses.
Des de fa uns mesos pujo molt sovint per feina a Manresa.
Aquesta setmana vaig tenir una estona per sortir de l'oficina i passejar pel centre la ciutat.
La capital del Bages té un passeig magnífic, el passeig de Pere III.
(He de reconèixer que qualsevol passeig amb plataners, em roba el cor).
Era la tarda i estaven plenes de gent fent l'orxata, un gelat, una cervesa.)
Mentre hi passejava i pensava en el que ens succeeix a les places de Gràcia i d'arreu, em vaig trobar amb dues llargues rengleres dobles de cadires metàl·liques, una a cada banda del passeig.
Són a l'alçada del centre cultural del Casino.
Són cadires metàl·liques d'aquestes que estan lligades entre elles en grups.
Com les que hi havia a dalt de tot de la rambla barcelonina i a la plaça Catalunya quan jo era adolescent.
Per seure en aquelles cadires havies de pagar algunes pessetes a un senyor.
Una amiga de Manresa m'ha explicat que fa anys hi havia una senyora, la Rosita, que et cobrava alguns cèntims per seure-hi.
Però des de principis de 2017, l'Ajuntament se'n va quedar la gestió i des d'aleshores no cal pagar res per instal·lar-t'hi.
El 1976, quan Fraga Iribarne era viceministre i ministre de Governació del Govern d' Arias Navarro, va pronunciar la famosa frase " La calle es mía! ", com a resposta a les denúncies per la repressió policial.
Avui dia són les patronals de la restauració les que poden bramar, fatxendes: "La plaça és meva!".
Amb l'ajut inestimable dels nostres governants, és clar.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La cita està organitzada per una trentena d'adolescents
La pluja no ha deslluït la fira de teatre infantil i juvenil, que ha reubicat la majoria d'espectacles de carrer a espais tancats
Igualada acollirà a partir d'aquest dijous 53 companyies i més d'un centenar de representacions de teatre familiar
La fira reunirà 53 companyies en 104 representacions amb "la curiositat en escena" com a eix
El certamen omplirà la capital de l'Anoia de teatre per a infants i joves del 12 al 15 d'abril
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Tipus d'usuari: administrador d'ens, de fons i arxiver
Els registres d'accions inclou les traces documentals de les operacions més comunes realitzades en la plataforma iARXIU pels diferents usuaris amb la finalitat de deixar constància i traça d'aquests esdeveniments, a efectes d'auditoria.
Aquests registres d'accions són generats automàticament per la plataforma iARXIU i els tipus d'esdeveniments/accions registrats són els següents:
L'administrador d'ens només pot consultar les accions del seu ens i dels seus fons vinculats
L'administrador de fons i arxiver només pot consultar les accions del fons que està gestionant
Quan l'usuari administrador fa una consulta del registre d'accions, el sistema li mostra en forma de taula totes les operacions realitzades sobre els PIA, fins a un màxim de 1000 accions.
En cas de superar aquest màxim, la plataforma mostraria les 1000 accions més recents.
Si es vol consultar el detall de cadascuna de les accions només cal clicar a "id.acció", "Usuari" i/o "id.Paquet"
Per tal de facilitar les cerques, els administradors poden fer un filtratge clicant a "Filtra"
Els camps per cercar són els següents
Des de la llista de resultats, l'administrador té la possibilitat de crear un informe en format Excel.
Les dades que es mostren són les que es mostren a la llista més les específiques del PIA:
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
L'entitat contesta així al conseller Rull a qui acusen de "tirar pilotes fora i confondre" després que aprovés un pla per protegir les dunes de la zona
Pals.-La Plataforma Salvem Platja de Pals denuncia que la tala de pins que s'està fent a la zona dels Rodors, a Pals (Baix Empordà ) és "il·legal, indiscriminada i fora dels límits permesos".
L'entitat assegura que s'estan tallant arbres des de 2015 quan encara no s'havia expedit la llicència a l'empresa encarregada de la tala.
Salvem Platja de Pals ha volgut respondre així a les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que aquesta setmana anunciava un pla dotat amb 600.000 euros per protegir les dunes dels Rodors.
En relació a aquest pla, el portaveu de la plataforma, Pau Bosch, diu que "no té res a veure" amb el que estan denunciant ells i, per això, consideren que Rull "va tirar pilotes fora per intentar confondre" els veïns.
Bosch deixa clar que "aniran fins on calgui" per tal d'aturar la tala i el projecte de més de 2.000 habitatges que es vol aixecar en aquesta zona de Pals.
Malestar d'una part dels veïns de Pals per la tala d'arbres que s'està duent a terme a la zona dels Rodors.
La Plataforma Salvem Platja de Pals assegura que fa gairebé tres anys que una empresa va començar una tala "indiscriminada" i sense la llicència pertinent.
Tot plegat diuen, per poder construir més de 2.000 habitatges en aquesta zona.
Segons denuncia el portaveu de la plataforma, Pau Bosch, el promotor dels habitatges està tallant exemplars fins i tot fora del límit permès.
"Hi ha veïns que es queden sorpresos perquè els talen pins dins la seva propietat".
Segons indica Bosch, la llicència de la que disposa només permet tallar per complir amb el perímetre delimitat en la franja de protecció contra incendis.
La plataforma afirma que s'estan talant arbres des de 2015, i que es va començar a fer sense cap llicència.
Bosch diu que no va ser fins un any més tard, que se'ls va concedir un permís per fer les franges de protecció contra incendis.
Però l'entitat assegura que "és una excusa" i que l'empresa "va molt més enllà" del que li permet l'administració.A més, Bosch recorda que no hi ha cap urbanització i, per tant, "no hi ha motiu per fer la franja".
"S'estan carregant el bosc sencer", lamenta.
Per tot plegat han posat una denúncia al SEPRONA de la Guàrdia Civil, per tal que investigui el cas.La plataforma afirma que les tales s'estan fent també a l'estiu, quan la legislació marca que no està permès fer les franges de protecció contra incendis aquesta època de l'any.
"És totalment il·legal però sembla que tinguin total impunitat", lamenta Bosch.Poca informacióPer la plataforma, però, el més preocupant és la "poca informació" que els dona l'ajuntament, que ja ha aprovat parcialment el projecte.
"Dona la sensació que es vol tirar endavant a córrer cuita, sense explicar res i per la porta del darrere", ha etzibat Bosch.En aquest sentit, el portaveu de Salvem Platja de Pals recorda que el que es pretén aprovar "canviarà la vida i el model social del poble".
Per això, demana al consistori que "expliqui què es vol fer".
Bosch recorda que tota la oposició hi està en contra.Acusen Rull de "confondre" Tot plegat ha estat motiu de debat al Parlament de Catalunya.
Aquesta setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, responia una pregunta del diputat de Catalunya Sí que es Pot Marc Vidal, que preguntava sobre el tema.
Rull, va deixar clar que tot està emparat per la legalitat i que els treballs s'estan fent sota la supervisió dels Agents Rurals.Una de les queixes de Salvem Platja de Pals és precisament l'actitud de l'administració.
"Els Agents Rurals no ens fan cas, i simplement diuen que no ens preocupem".
"Fan servir l'excusa de la franja de protecció per justificar la tala", comenta Bosch.Durant la seva intervenció en el Parlament, Rull va aprofitar per anunciar un pla per preservar les dunes de la zona dels Rodors, dotat amb 600.000 euros.
Bosch diu que des de la plataforma "ho veuen molt bé", però creuen que és una "maniobra de distracció" del conseller.
"No té res a veure una cosa amb l'altra, es vol confondre els veïns", ha manifestat.Seguiran lluitantBosch ha explicat que es "continuaran defensant" d'una situació que ha qualificat com a "surrealista", i diu que preparen mobilitzacions populars per impedir que continuï la tala d'arbres.
"Tirarem pel dret i farem tot el que estigui a les nostres mans per evitar aquesta bestiesa", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ubicació sorprenentment sorprenent.
Els cuidadors són super simpàtics i cuinen aliments locals deliciosos.
Cal visitar i quedar-se si voleu allunyar-se de l'hotel cliché situat al centre de la ciutat i tenir una porta d'accés a un lloc amb una bellesa natural intacta.
Jo suggeriria a tots els que van a Ooty i volen cobrir a Kotagiri, ha de romandre aquí almenys durant un dia.
El lloc és exòtic i al turó, també hi ha una bella cascada just darrere de l'estada.
Va ser divertit i aventurero anar a la cascada.
Realment es pot allotjar durant un dia, fer el seguiment i gaudir de la bellesa de la natura.
Precisament diria: La millor casa de família que he tingut.
Ubicació increïble, menjar encantador, bon amfitrió i bon servei.
Què més necessitem per a un bon viatge.
Definitivament recomano a tots a anar com a mínim una vegada:-)
Aquest lloc està enmig d'aquest verd, ens va deixar gratament sorprès.
L'experiència de la sortida del sol és més enllà de les paraules.
Si voleu un descans del bullici d'una ciutat, aquesta és una bona opció.
Un lloc tranquil i pintoresc, una mica lluny de la ciutat, més adequat si porteu el vostre propi vehicle.
La bonica vista i l'aroma del te de la fàbrica propera van fer una experiència molt agradable.
Abhinandan va acomodar la meva sol·licitud de canvi d'habitació, ja que no estava gaire satisfet amb l'habitació al costat de la part posterior.
La ubicació és poc remota (Google Maps ajudarà a arribar allà) i crec que el lloc era únic i pacífic.
Un lloc acollidor, una vista increïble, una propietat neta i segura, un personal amable i un hoste pensatiu
És una bonica casa rural, ideal per a dues persones.
La vista és impressionant des del porxo dels turons i les flors de colors adornen els jardins.
Si els interessos d'estrella us interessen, és un lloc perfecte per fer-ho.
El personal és tranquil, servicial.
Els gossos de la propietat són criatures molt juganeres i adorables.
Definitivament recomano aquest lloc per a una serena i bella escapada:)
La casa de camp és un bell entorn amb impressionants vistes.
Sí, és una mica fora de la ciutat (Ooty) però això és el que fa que aquest lloc sigui tranquil i serè.
Una gran comunicació de Greg que va fer tot molt fàcil.
El seient basculant del pati és un toc preciós i el lloc perfecte per relaxar-se i apreciar el paisatge.
Estaràs enamorat de la vista al matí i al vespre.
Ivy Cottage és una impressionant casa lluny de casa, a només 20 minuts d'Ooty.
El lloc està molt ben cuidat i l'entorn és tranquil i serè.
La casa de camp té vista sobre la vall i té una gespa privada, amb una taula per a dues persones A l'interior, el dormitori estava ben equipat, i la cuina estava ben proveïda dels elements essencials de cuina, estris, estris de cuina i condiments bàsics.
La roba de llit i la roba de bany també estaven nets.
Si busqueu un temps tranquil de l'enrenou de la vida de la ciutat, no busqueu més.
Ivy Cottage és perfecta per a una escapada de cap de setmana per a una parella, mentre que grups més grans estimarien les unitats Stumpfields i Bilberry igualment belles en el mateix compost PS.
Tot i que el compost disposa d'un estacionament segur adequat, es recomanaria un conductor experimentat per a la falta de cotxe de la carretera principal cap a l'aparcament del graner
ha de visitar el lloc si voleu un temps de pau
Aquesta és la millor casa que he vist mai.
És molt bonic que no us agrada sortir a cap altre lloc.
La millor part és que tenen pantalons de maduixa i es pot arrencar i menjar.
Gràcies Mala per ser un gran amfitrió i ens dóna la vostra bonica casa per a nosaltres! |
El judici que s'havia de celebrar del 21 al 25 d'abril contra 32 joves de Terrassa pel desallotjament del casal okupat Kork III s'ha suspès i ha quedat aplaçat fins el proper mes d'octubre d'aquest mateix any.
El matí del dilluns 21 d'abril, les persones que van ser detingudes durant el desallotjament del casal okupat Kork III i acusades d'usurpació, de desordres, d'atemptat a l'autoritat, de danys i d'una falta a l'ordre públic, i per les quals demanaven 5 anys de presó, s'han presentat al jutjat penal num.
Degut, novament, a un error per part del jutjat, que ha fet que 2 persones no hagin estat citades i no hagin pogut comparèixer, el judici s'ha hagut de suspendre.
La nova data pel judici serà pel proper mes d'octubre, el dies 6, 7, 8, 9, i el 14 i el 15.
Les concentracions previstes per aquests dies davant dels jutjats queden desconvocades.
Igualment volem demanar la maxima atenció en les properes convocatòries davant la actuació del paper de la jutgessa del jutjat penal 2 de Terrassa.
Aquesta "senyora" ha tingut en tot moment una actuació prepotent, agressiva i d'imposició contra diferents grups de persones durant la celebració del judici.
Amb els advocats els ha amenaçat que el judici es faria "fos com fos" i que qui no portés toga "no entrara al meu judici".
A les persones concentrades a les portes dels jutjats els ha enviat als agents antiavalots per tal de requisar el material i l'equip de música, impedint el dret a la llibertat d'expressió.
L'actitut contra les encausades tampoc ha estat diferent, ha amenaçat amb empendre acusacions contra varis joves que han entrat al judici amb el puny enlaire, ha posat impediments perque dues encausades, mares recentment, poguessin estar amb els seus fills.
Per aquests motius i altres des de l'assemblea de detingudes del Kork III i des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa s'esta preparant mesures a prendre per tal de denunciar aquesta actitut prepotent i provocadora de la jutgessa.
Cal que estem atentes a noves convocatòries.
Igualment volem denunciar una vegada més aquesta farsa, que no és més que un judici polític contra no només les persones encausades, sino contra tot el conjunt de moviments socials i persones que lluitem per acabar amb les injustícies i misèria que genera aquest sistema capitalista que sotmet les nostres vides.
Avui hem aturat el judici, peró hem de seguir lluitant per que no es torni a realitzar mai més, perquè s'aturi la repressió a la dissidència tant a Terrassa com a arreu.
Des de l'assemblea de detingudes del Kork III i des de SAT també volem informar que una de les persones encausades pot ser que ingressi a presó per un altre judici.
Parlem d'en Franki, el qual està condemnat a complir 2 anys i 8 mesos de presó acusat de ultratges a Espanya, atemptat i desordres.
El tribunal constitucional espanyol, després de dos anys d'haver presentat el recurs que aturava l'ingrés a presó, ni se l'ha mirat i no l'ha admès, per tant ens trobem de nou contra un imminent ingrés d'un company a presó per la seva manera de pensar i actuar.
El primer acte de denuncia serà aquest dijous 24 d'abril a les set de la tarda davant l'ajuntament de Terrassa.
I s'està preparant una manifestació unitària pel dissabte 10 de maig a Barcelona que sortiria de la plaça Universitat a les 18h.
Us demanem la màxima difusió i implicació per tal d'evitar l'ingrés a presó del nostre company.
La repressió no és la solució!!!
Si ens toquen a una ens toquen a totes!!!
Assemblea de detingudes del Kork III |
Treballarem l'aspecte musical de cada persona a través de la veu i el cos. És necessari haver fet el curs del trimestre anterior.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
La Guàrdia Civil ha detingut aquest dijous l'empresari Jordi Sumarroca en el marc d'una operació desplegada a Barcelona, Torredembarra (Tarragona) i Palafrugell (Girona), han informat fonts pròximes a la investigació a Europa Press.
A Sumarroca, que ha estat detingut aquest dijous al seu domicili de Barcelona, és conseller delegat de l'empresa Teyco, i se li atribueixen delictes contra l'administració pública, blanqueig de capitals i organització criminal.
La Guàrdia Civil està escorcollant la seu social de Teyco a Barcelona en el marc d'aquesta operació.
L'empresari, fill de Carles Sumarroca, cofundador de CDC, va ser detingut per una investigació que dirigeix el Jutjat 1 del Vendrell des del 2013, i que està relacionada amb la que va ser detingut l'exalcalde d'aquesta població, David Masagué, i la Fiscalia especial contra la corrupció.
En total, es faran vuit escorcolls en el marc de l'operació Petrum a Barcelona i Palafrugell, cinc a domicilis, dos a mercantils i una a un despatx professional, i es faran dos requeriments a entitats bancàries, ha informat l'Institut Armat en un comunicat.
Segons fonts pròximes al cas, es preveuen cinc detencions al llarg d'aquest dijous, tres a Barcelona, una a Torredembarra i una a Palafrugell.
L'alcalde Daniel Masagué va ser detingut el 26 de juny del 2014 per delictes contra l'administració pública al costat de sis regidors del seu equip de govern i un empresari local molt vinculat a Masagué, que regentava un restaurant.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Som a Castellví de Rosanes, a cinc quilòmetres del peatge de Martorell, i l'equip de música que hi ha al balcó de l'ajuntament amenitza el matí amb cançons de Lax'n'Busto, Manel, Txarango...
No és festa major, però gairebé: avui se celebra la Fira de l'Oli.
Carrer amunt, al Centre Cultural i Recreatiu, ja estan cuinant la fideuà popular que posarà punt final a la jornada.
Els cuiners, Pere Font i Pere Raventós, pugen a l'escenari per rebre els aplaudiments dels seus veïns.
Josep Maria, representant de l'ajuntament i coordinador de la trobada, porta també les regnes de la rifa.
Pere és el patró de Castellví?", pregunta l'acordionista Carles Belda, que d'aquí a uns minuts iniciarà la seva actuació.
"No, no, el patró és Sant Miquel", l'informa un paisà.
"Quin racó de món!", exclama una vegada i una altra el de Sabadell.
Quan formava part del duo Pomada va actuar sovint a Molins de Rei.
Allà va travar amistat amb gent de la seva edat.
Un d'ells es va casar amb una dona de Castellví.
Mesos enrere, el van convidar per actuar a l'aniversari d'ella.
En aquella festa també hi havia en Josep Maria.
Després de veure'l tocar, li va proposar amenitzar la sobretaula de la Fira de l'Oli.
Carles Belda es mou per Catalunya com un trobador d'abans.
Coneix el país com les tecles del seu acordió diatònic.
Un dia actua al magatzem d'una floristeria de La Seu d'Urgell i un altre en un celler que produeix cava artesanal al centre mateix de Cornellà del Llobregat.
"¡Això és real!", exclama Belda, assenyalant el saló ple de comensals i aquest escenari en què només hi ha una cadira, un micròfon i el seu acordió.
No ha fet falta cap campanya de màrqueting per esgotar totes les localitats.
Segons la seva opinió, és precisament aquest teixit invisible el que manté viu el país.
Ell el transita com a músic fent una mitjana de tres concerts per setmana dels quals ningú en coneix l'existència, excepte la gent del poble on actua.
Unes vegades toca en actes festius i multitudinaris com el d'avui.
Altres, en trobades més íntimes els espectadors de les quals acabaran comprant-li discos sense necessitat de mitjancers.
L'ofici del músic ambulant de tota la vida.
La rifa ha acabat i el representant de l'ajuntament anuncia l'actuació d'en Carles.
No n'esmenta el cognom ni destaca el seu bagatge com a divulgador de la música tradicional catalana.
El C arles puja a l'escenari com qui s'enfronta a l'escamot d'execució.
Per guanyar-se el públic, fa una broma sobre la quantitat de Peres que hi ha a Castellví, malgrat que el patró sigui Sant Miquel.
I perquè cantin, entona la versió picant de 'Les nens maques' que li va ensenyar Jaume Arnella.
Carles Belda, en un moment de l'actuació, amb el públic ja una mica animat / MARC VILA
Els nens ronden davant de l'escenari i els grans segueixen amb les seves converses.
Belda sap que el seu rol és amenitzar una reunió i provarà de tot per guanyar-se l'interès del públic o, com a mínim, el respecte.
Aquest 'Rosó' gairebé txa-txa-txa ha agradat bastant.
Es diu Miquel i vol corregir "unes incongruències" de Belda.
El patró del poble no és Sant Miquel: és Sant Isidre Llaurador.
Belda encaixa el clatellot i improvisa uns 'garrotins' sobre el santoral que, per fi, fan riure el personal.
Al final del pasdoble hi haurà sis parelles en dansa.
La versió d''Al vent' de Raimon que Belda toca a ritme country-ska anima tres veïnes a practicar el 'line dancing'.
I entre valsos i més pasdobles, un altre veí puja a l'estrada.
Agafa el micròfon i recita un octet d'aires centenaris amb el que ratifica que el patró és Sant Isidre.
Diu Belda que assumeix aquest tipus d'actuacions com un partit de futbol en el qual varia d'estratègia en funció de l'oponent; el públic.
Però això més aviat sembla un combat de boxa en què avui l'acordionista parteix amb menys 15 punts i haurà de lluitar l'indicible per salvar el KO.
Per sort, a primera fila hi ha en Gerard, un ajudant de l'ajuntament, que ho està ballant tot.
Avui ha sigut el més pencaire: ha col·laborat en la rifa, ha posat ordre a les taules i després ajudarà a recollir plats.
Hi ha un home a Castellví que ho fa tot.
Una nena asseguda als esglaons que condueixen a l'escenari pentina la seva amiga mentre els grans onegen els tovallons vermells de paper al so de 'La bella Lola'.
Sona 'Paquito, el chocolatero' i unes quantes dones s'animen a exercitar les lumbars endavant i enrere.
Quan Belda entona 'Que tinguem sort', fins als més aliens al recital xiuxiuegen els versos de Lluís Llach sense donar-li importància, com qui recita una cosa que no recorda haver memoritzat.
Aquests versos són cultura popular de la que se't cola fins als ossos.
"Un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg", taral·legem tots amb sigil.
L'ubic Gerard puja a l'escenari.
És el tractat de pau definitiu: Sant Isidre és el patró civil i Sant Miquel és el patró de la parròquia.
Per això, la festa major és per a Sant Isidre, al maig, i la petita és per a Sant Miquel, al setembre.
Carles Belda, alliberat ja de la pressió a què s'ha vist sotmès amb el tema patronal, enllaça diversos asos del repertori català: 'El meu avi', 'Baixant de la font del gat', la 'Festa major' de La Trinca...
Amb cara seriosa li deixa anar una altra a Carles, que, amb més paciència que un sant, li dona a entendre que sí, que és una gran idea.
En Jaume vol que Carles baixi de l'escenari i que el públic s'acosti.
Ja només queden unes 50 persones, però envolten l'acordionista i, de sobte, la immensa sala d'actes es transforma en una taverna.
Belda improvisa diversos 'garrotins' més, toca 'L'estaca' perquè tots cantin 'L'estaca' i es marca una rumbeta per exaltar el personal mentre tres nenes ronden per l'escenari, que ja és seu i no del músic.
Per cert, algú s'ha deixat un bastó de puny nacrat sobre l'altaveu.
Això era una fira de promoció de l'oli local, però ara mateix els castellvinencs estan corejant càntics partisans.
L'acordionista toca 'Bella ciao' just fins que la senyora Fina s'acosta a comentar-li alguna cosa i l'agafa del braç.
I una vegada més en Carles deixarà de tocar, escoltarà el que hagin d'explicar-li i maniobrarà per satisfer el públic.
Amb la paciència que ha demostrat avui n'hi hauria d'haver prou per canonitzar-lo i declarar-lo tercer patró de Castellví.
Belda enfunda el seu acordió i se'l penja a l'esquena com d'altres es pengen la guitarra, l'escopeta de caça o l'aixada.
Així que avança cap a la sortida, els paisans del lloc li agraeixen la visita o li comenten qualsevol assumpte relacionat (o no) amb el concert.
Fa quatre hores que és a Castellví, però ja el tracten com a un veí més.
A la porta l'esperen els dos experts del santoral.
En Miquel té alguna cosa més per dir-li.
Per descomptat, l'hi deixarà anar abans que marxi.
"Per com has interpretat el recital i per com ens has torejat, et poso... ¡un excel·lent!". |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La cita amb les plantes oblidades ja s'acosta, d'aquí poc més de dos mesos.
L'organització, el col·lectiu Eixarcolant, prepara una nova edició multitudinària i fa una crida a nous voluntaris per poder desplegar tot el potencial de la jornada.
Aquest dissabte 1 es farà oficial el programa de la 5a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.
L'esdeveniment va començar el 2016 amb l'objectiu de potenciar l'ús de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals en desús per tal de transformar el model de producció i consum d'aliments actual per un de més sostenible i més respectuós amb el medi ambient.
Els organitzadors cerquen voluntaris i voluntàries que desitgin fer possible la 5a edició d'aquest esdeveniment que creix any rere any.
Per participar com a voluntaris o voluntàries a la Jornada, i viure-la des de dins, només cal omplir el formulari que es pot trobar al web www.eixarcolant.cat
Per garantir la bona preparació i desenvolupament de la Jornada és necessària la implicació de més d'un centenar de voluntàries i voluntaris sense els quals aquesta jornada seria impossible de desenvolupar.
La Jornada atrau visitants i ponents d'arreu del país i també de l'estranger, i ha augmentat considerablement el nombre i la diversitat de les activitats per tal que tothom pugui trobar a l'agenda aquell taller, ponència, dinar, parada o documental que més s'adeqüi a les seves preferències.
El programa tindrà més de 120 activitats per a tots els gustos.
Per mantenir-se informat, es pot fer a través del portal web i dels perfils oberts a les xarxes socials amb el nom d'Eixarcolant.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
TVUIB és un suport d'informació dinàmica de la Universitat dels Illes Balears a través d'una sèrie de pantalles de televisió col·locades en llocs estratègics de la nostra universitat. |
L'àrea de Mobilitat va activar ahir, de 07.00 a 09.00 hores, la prova pilot en el tram comprès entre la rotonda d'Anyós i el túnel de les Dos Valires de la CG3 que consisteix a habilitar-hi dos carrils de baixada –en comptes d'un– per descongestionar el volum de trànsit que es concentra entre setmana.
«No hi ha hagut retenció de cap tipus.
Ha donat els resultats esperats», va indicar el director de l'àrea, Jaume Bonell, a l'ANA, a la vegada que va precisar que la idea «s'aguantava molt bé sobre el paper».
Veient els resultats, el nou Departament de Vialitat, que justament va entrar en funcionament ahir, estudia activar dispositius similars a altres punts conflictius del país.
Concretament, implantaria la mesura a la zona del Parc de Bombers de Santa Coloma i des de Sant Joan de Caselles fins a Canillo.
En ambdós casos, la mesura s'aplicaria d'igual manera que a la CG3: els dos carrils, en sentit sud, es mantindrien oberts en comptes d'habilitar-ne un.
El nou equip de Vialitat està format per quatre persones i, tot dependre de Mobilitat, «té autonomia per decidir i actuar en els punts conflictius de la marxa viària», va detallar Bonell.
La primera acció que ha dut a terme ha sigut la prova pilot, la qual s'allargarà uns dies més i al juliol es decidirà si ja al setembre es deixa «de manera definitiva», va dir el director.
Si quedés de forma permanent, caldria fer unes obres de «poca envergadura», va explicar Bonell.
Consistirien a esborrar les marques de pintura i, si pressupostàriament és viable, a canviar l'asfalt.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
La pianista japonesa Eri Yamamoto, presenta dijous 17, a les deu de la nit al Rectorat, les seues darreres composicions, acompanyada de Masa Kamaguchi, al contrabaix, i David Xirgu, a la bateria.
Nascuda a Osaka, va començar a tocar el piano als tres anys i a compondre als vuit.
Al 1995 es trasllada als Estats Units, on es formarà en jazz a la New School de la Universitat de Nova York.
Ha actuat com a solista a Itàlia, Japó i els Estats Units, i amb trio o sextet a Itàlia, Holanda, Noruega, Tunísia i Portugal, entre altres.
Des del 2000, se la pot escoltar regularment a l'Arthur's Tavern, un històric club de jazz novaiorquès.
Al 2013, Eri va publicar el seu primer disc en viu, Firefly, el seu novè àlbum com a líder.
Amb un estil singular al piano i una gran capacitat per improvisar, Eri Yamamoto, està considerada per la crítica com una de les pianistes més originals del jazz d'avui.
Entre altres, ha col·laborat amb mestres com Ron McClure, William Parker o Butch Morris.
Masa Kamaguchi, format al Japó i al Berklee College of Music de Boston, viu a Barcelona des del 2006, on continua col·laborant amb músics nord-americans i amb solistes europeus com ara Albert Bover, Perico Sambeat, Albert Sanz i Sara Serpa.
Instrumentalista notablement intuïtiu, Masa Kamaguchi, posseeix un so molt personal que combina un timbre càlid i ric amb un estil modern.
El badaloní, David Xirgu, ha estat membre i/o fundador d'un gran nombre de grups musicals.
També ha liderat el seu propi quartet, amb qui ha enregistrat dos cds.
Amb més de vuitanta discos de jazz enregistrats, Xirgu és del 2001, professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya i des del 2008, del Conservatori Superior del Liceu. |
El 55,9% dels barcelonins no coneix la commemoració del tricentenari que per a aquest 2014 està fent l'Ajuntament de Barcelona, sota el lema 'Viure lliure', segons el baròmetre municipal fet públic aquest dilluns.
El 43,8% dels enquestats admet conèixer aquesta celebració, respecte del 55,9% que la desconeix, assegura aquest sondeig, fet entre el 26 de novembre i el 4 de desembre a 800 persones, i que té un marge d'error del 3,46%.
Després de preguntar-li als enquestats sobre si tenen coneixement dels actes del tricentenari, només un 21,4% han assegurat saber-ho, i quan han hagut de respondre sobre quin esdeveniment en concret coneixen, gairebé la meitat de les respostes (46,7%) fan referència al Born Centre Cultural.
El 33,6% dels enquestats ha visitat El Born, i hi ha una majoria de ciutadans que no ha acudit a aquest recinte que asseguren que el visitaran al llarg de 2014, i els qui han acudit puntuen al recinte amb una nota de 7,8 punts.
Al demanar-li una valoració sobre aquestes dades, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, ha assegurat que és una dada positiva el percentatge de coneixement sobre el tricentenari, i l'ha qualificada d'"espectacular".
"Li puc garantir que és un dels actes culturals més importants i més coneguts de Barcelona", ha dit Forn, que ha posat de manifest que hi ha un gran interès ciutadà sobretot per visitar El Born Centre Cultural, el complex cultural que està al recinte de l'antic mercat, on poden visitar-se les restes de la part del barri de la Ribera arrasada fa tres segles per construir una ciutadella militar, després de la caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió el 1714.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En aquest bloc trobareu tots els relats presentats al concurs de Sant Jordi de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Empordà.info.
Tens temps per participar fins el 26 de maig.
Els textos són lliures i giren a l'entorn d'un petó.
Pots trobar les bases del concurs aquí:...
Els concursants opten a tres premis:...
A l'altre banda del passadís sento la seva veu, es greu i ressona mentre parla per telèfon.
Tinc la necessitat d'anar a veure'l i passo pel seu costat.
-Hola, bon dia- dic amb un somriure d'orella a orella i amb ulls somiadors.
Ell em mira de dalt a baix, em repassa, i es va girant, telèfon en ma, tot seguint la meva sortida per la porta que alenteixo tot el que puc.
Necessitava aquest contacte visual.
El joc del flirteig em supera, mai hagués pensat que les papallones de l'estómac tornessin a sortir, que el corrent elèctric recorregués la meva pell i no calgués ni tant sols contacte, simplement uns centímetres de separació i la química ens desborda.
M'agrada recordar cada vegada que passa pel meu costat i em pessiga la ma. És la seva salutació.
Voldria parar el temps en aquell instant, mantenir la sensació del seu contacte i fer-la durar més d'un segon, més d'un minut, per sempre a la meva memòria, voldria que el pessic fos intens, dolorós.
Les senyals son clares, però tinc aquells dubtes del joc que portem, i de fet és això el que més m'agrada, la màgia d'imaginar el que podria passar, o que passés de veritat.
He treballat fins a molt tard, quedem pocs, el soroll s'ha anat diluint mica en mica fins a fer-se gaire bé el silenci.
Sento algú encara teclejant a molta velocitat i que para de cop.
Ja és hora de plegar i estic concentrada en acabar la feina.
La química em torna, em desperta tot el cos de nou i... en un moviment ràpid s'acosta molt, molt a prop a la meva orella i amb veu sensual em diu
Al segon revolt, el veig, com una ombra, esperant-me.
M'estira del braç a la part més fosca i recolzada a la paret, agafa la meva cara entre les seves mans i em diu –T'estimo.
Llavors em fa el petó més llarg del mon, el més intens, el que no té inici ni fi, el petó que tothom somia sentir un dia de la seva vida, o el que ningú es pot arribar a imaginar que pugui sentir, estic volant, perduda, ara si que estic realment perduda en els seus llavis.
Com ha passat? ni jo mateix ho sé.
Recordo el primer dia que vàrem parlar i ja no podia deixar de mirar-la.
Ara no puc estar un dia sense veure-la, desitjant que passi el cap de setmana i tornar a sentir el seu riure, mirar-me en el mar dels seus ulls que ho diuen tot i aprofundir a dins.
Qualsevol excusa és poca per acostar-me a la seva taula i que no es noti massa que n'estic de penjat.
No pot ser que li hagi preguntar si alguna vegada surt a la nit per veure si un dia me la trobo per casualitat, o faig veure que me l'he trobat.
Ja soc grandet per aquestes tonteries i no paro de fer-ne.
Ho sé, portem aquest joc, però cada cop se'n fa més difícil de controlar.
Només la seva olor m'accelera el cor.
Tenim afinitats comuns, tenim química, ella m'ho va dir l'altre dia, em va sorprendre la seva sinceritat.
Realment, em va deixar anar que si no estigués casada tindríem possibilitats. |
En un acte promocional celebrat aquesta mateixa tarda, el porter titular del Girona, Yassine Bounou, ha explicant que tant ell com el club estan negociant la seva renovació i que no hi hauria d'haver "cap problema" per arribar a una entesa abans que s'acabi aquesta temporada.
El marroquí, que va arribar a Montilivi l'estiu del 2016, té contracte fins el 2019 i la intenció és que hi continuï, com a mínim, un parell d'anys més.
"Sempre he dit que la meva intenció era seguir perquè estic molt conent a Girona i vull seguir creixent de la mà d'aquest projecte ", ha dit Bounou, afegint que "estem negociant per estar-m'hi més temps".
Això sí, no ha amagat que "ara mateix el club té d'altres situacions al damunt de la taula" -referint-se, per exemple, a la renovació del tècnic Pablo Machín.
Res, però, que hagi de suposar un contratemps.
S'hauria de produir d'aquí al final de la Lliga", ha completat. |
Si és possible, publiqueu en un repositori temàtic.
Consulteu re3data.org per matèria.
Publiqueu dades al Repositori Institucional de la Universitat de Girona, DUGiDocs
Per més informació podeu consultar els següents documents:
- Recomanacions per seleccionar un repositori per al dipòsit de dades de recerca.
- Taula comparativa dels diferents repositoris multidisciplinars.
Extret del document "Recomanacions per seleccionar un repositori per al dipòsit de les dades de recerca", GT de Suport a la Recerca, CBUC, 2016. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Vostè havia estat membre del grup Batzak i és vocalista de la banda de rap i hip-hop At Versaris.
D'on prové la seva vocació musical?
Fins a quin punt la música pot ser un element de conscienciació social i agitació política?
La vocació musical em ve de molt petit quan escoltava música tot el dia i vaig començar a tocar la guitarra.
Intento compaginar les dues idees, el primer com una vàlvula d'escapament i realització personal.
D'altra banda, és evident que els dos projectes musicals en què he estat tenen un discurs nítidament anticapitalista i la seva pràctica també que ens ha definit com un grup polític compromès amb el seu poble i la nostra classe.
La música serveix, per a la gent més jove i especialment amb At Versaris, per a fer pensar a certa gent coses determinades.
Crec que, un primer moment de socialització, a l'adolescència, és molt important escoltar música per a definir una certa identitat, despertar un cert esperit crític i té aquest element de conscienciació.
A més, als Països Catalans, la música combativa ha tingut un paper molt important de socialització per a moltíssima gent.
Tots nosaltres hem escoltat grups no només d'aquí, sinó d'Euskal Herria i de l'Estat espanyol, d'Itàlia... discurs comunista i anticapitalista que ha servit als joves com a desvetllament crític en una edat que és més difícil estudiar de forma ordenada i disciplinada.
Aquesta música és una porta d'entrada al compromís.
Vostè és conegut pel seu compromís polític i social d'on prové aquesta vocació?
Quan tenia 15 anys un grup de xavals que tenien un parell d'anys més que jo em van veure amb una samarreta independentista i em van convidar a participar a l' Ateneu Insurrecte del carrer Sant Cugat que va ser el primer projecte de la nostra generació.
Va ser un col·lectiu que pertanyia a la Plataforma d'Unitat d'Acció que fou un espai incipient del que després seria l'esquerra independentista de la darrera època.
A partir d'aquí he participat en molts llocs, però aquí és un vaig començar a formar-me políticament i fer una primera lectura dels imprescindibles El Capital o el Manifest Comunista de Marx, i a assentar la meva consciència nacional.
Després van formar-se l'Ateneu Popular Insurrecte, al carrer doctor Puig.
Paral·lelament vam ocupar La Fileria, a la Gran Via, vam constituir la revista Ordint la trama per què enteníem que existia un buit informatiu i cultural a la ciutat que calia cobrir, vam organitzar la Plataforma Antifeixista...
De la nostra generació han nascut un munt de projectes centrals per entendre què és ara l'anticapitalisme a Sabadell.
A la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi ( PAHC ), a la Crida per Sabadell, que neix del Moviment de Popular de Sabadell ( MPS ) i és l'espai de confluència on m'he sentit més còmode, i a la CUP.
Des de la CUP de Sabadell pensàvem que la ciutat requeria d'un artefacte polític que fos més ampli que l'àmbit estricte de l'esquerra independentista i que pogués aglutinar a molta gent, particularment a la gent d'Entesa per Sabadell.
També estic al Seminari d'Economia Crítica Taifa on a més d'aprendre –ara tot just hem acabat l'estudi del tercer i darrer llibre de El Capital i comencem amb els Grundrisse de Marx- formo part de l'equip de formadors donant un cop de mà als que comencen al curs d'Introducció a l'Economia Crítica.
La seva activitat li ha comportat diverses multes i detencions.
A què creu que respon aquesta política repressiva?
Per a qualsevol activista la desobediència és una eina fonamental de lluita, i ha de ser conscient que això va associat a unes conseqüències.
Però el que hem vist amb una certa preocupació és que hagut una excessiva estigmatització i persecució de certes persones de la PAHC per part dels Mossos d'Esquadra i especialment per part de la BP de Sabadell.
Així se'ns ha reconegut des de Mediació de Mossos d'Esquadra.
Aquest any vam convocar amb els nostres advocats i advocades a una reunió amb representants de Mediació de Mossos i de la BP.
Aquesta persecució ha portat que amb totes les manifestacions i concentracions multessin les mateixes persones, a totes les ocupacions de blocs s'acabi identificant a la mateixa gent.
Jo, perquè vegis fins on arriba l'absurd, he estat en tres processos simultanis d'usurpació quan estic vivint de lloguer.
Aquesta enemistat venia d'una qüestió política.
Nosaltres hem entès que havien d'utilitzar la palanca de la desobediència.
Quan els Mossos han fet la seva feina, nosaltres ho hem denunciat.
Així vam fer un vídeo, que ens consta que els va provocar molt malestar, on amb la comissaria dels Mossos de fons sortien molts activistes multats i denunciats i n'explicaven els motius.
A partir d'aquí es va crear un clima de confrontació amb agents d'aquí i amb alguns representants policials d'alt grau de Sabadell que ha portat a aquesta dinàmica de persecució i linxament.
Fins al punt que jo i altra gent de PAHC hem tingut molts processos oberts, encara que el 95 per cent d'aquests casos han acabat arxivant-se com el cas de la vaga general, fet que demostra fins a quin punt eren procediments discrecionals pensats per castigar-nos.
Ha hagut un excés de política autoritària que hem sabut revertir, explicant-ho a la gent.
Entenem que el fem és il·legal en aquest marc jurídic, però completament legítim.
Vostè ha estat membre fundador i portaveu de la PAHC a Sabadell.
Com valora la seva experiència a la plataforma?
La vam fundar fa quatre anys i escaig.
L'idea va sorgir d'una taula permanent del Moviment Popular de Sabadell.
Vam conèixer la realitat organitzada de la PAH a través d'una xerrada en la que va venir a fer Ada Colau, quan encara no s'havia fet tan coneguda i reconeguda.
Estàvem en un moment d'inflexió en el moviment contra l'especulació a Sabadell, on la repressió havia fet molt mal i la lluita estava una mica de davallada.
Vam pensar que era un espai de conflicte que no s'estava visibilitzat i que no sabíem fins a quin punt podria funcionar a Sabadell i que volíem provar-ho, ja que podria ser un bon espai per aglutinar forces.
També, des del principi, vam veure que podia ser un espai que podria anar més enllà del tema hipotecari i que podia ser una assemblea de drets socials –com ha acabat esdevenint- dels diferents barris de la ciutat.
Per això li vam posar Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi, enteníem que, en aquell moment, estava esclatant la crisi capitalista i que molta gent començaria a tenir problemes, nosaltres inclosos, i que estava bé dotar-nos d'una eina per eixamplar les nostres bases.
Una eina molt potent per socialitzar i generar una certa consciència de classe, política i social.
Ho valoro com una de les experiències organitzatives i socials de més èxit a la nostra ciutat en dècades.
El procés hipotecari és llarg i durant aquest temps les persones implicades, entenien que si no seguien involucrant-se en la lluita era molt difícil que és solucionés el seu cas.
Això ha generat un vincle social i comunitari que ens ha permès posar molts altres temes sobre la taula com ara les lluites d'altres col·lectius de la ciutat o discurs crítics al voltant dels prejudicis racistes.
Així molta gent ha experimentat un creixement personal i polític que no havia experimentat mai.
Hem vist juntes que el model de societat a nivell econòmic i social en el que creia la majoria s'ha enfonsat i hem de ser allà pels necessiten uns nous marcs de referència.
La seva militància política a la Crida i CUP l'ha obligat a deixar de ser portaveu de la PAHC.
Em sembla molt sa que hi hagi una certa rotació per tal que no s'identifiquin els projectes col·lectius amb persones.
Hi ha moltíssima gent a la PAHC que pot fer aquesta tasca millor que jo.
Però sí que ha generat un cert conflicte en els següents termes: entenc que s'ha pres una decisió excessivament estricte.
A les PAHs catalanes creiem que un portaveu de la PAHC no havia de ser una persona visible d'una organització, però des de les PAHs estatals, fa un any i escaig, es va decidir que un portaveu no podia ni tan sols militar a cap organització.
Justament per aquest motiu vaig decidir no anar a les llistes de ningú.
A molts llocs de l'Estat ha hagut certes accions d'organitzacions polítiques, especialment Izquierda Unida, que s'ha interpretat com una voluntat d'instrumentalització de la PAH.
Però per intentar tallar això es va prendre una decisió molt dura.
A Sabadell es genera el conflicte que tota la gent de relacions externes de la PAHC, per exemple, estem involucrats a la Crida.
I això que, a diferència d'altres, no hem volgut capitalitzar electoralment aquesta feina.
Vostè ha de conèixer molt bé a Ada Colau, exportaveu estatal de la PAH.
Què opina del seu salt a la política i de la seva nova condició d'alcaldessa de Barcelona?
La transició de ser portaveu de la PAH a encapçalar un projecte polític amb tan poc marge de temps és una acció, formalment correcta, però també es pot analitzar com una certa instrumentalització d'una lluita col·lectiva.
L'Ada ha de ser conscient que el moviment que va fer podia ser interpretat com l'aval d'un moviment en pro d'una candidatura determinada.
Crec que ella no va valorar suficientment la capacitat d'aglutinar un projecte realment de ruptura sense un partit –parlo d'Iniciativa- que molts de nosaltres l'identifiquem amb dinàmiques del sistema i massa assentat en el sistema per a ser un instrument polític de transformació i que ha desenvolupat una política socialdemòcrata que s'ha abstingut de tocar els fonaments del sistema d'explotació.
Nosaltres pensem que, l'etapa en que capitalisme era capaç de redistribuir la riquesa, s'ha acabat.
El capitalisme com a sistema mundial està estancat i és molt difícil que les inversions capitalistes generen prou benefici per què aquest pugi ser redistribuït.
Tornant al tema: malgrat això, acaben de començar i se'ls ha de donar un marge.
La meva opinió és que s'ha equivocat amb el tipus d'artefacte, encara que ara no ho sembli.
En tot cas li ha anat molt bé, està governant l'ajuntament de Barcelona.
Les valoracions hauran d'arribar amb el temps.
Segur que la seva gestió podrà ser exitosa i millor de la que s'ha fet fins ara, això no ho dubte ningú.
Però el què està en joc avui és si som capaços de posar els ajuntaments al servei d'una dinàmica de transformació de manera que inauguri una nova etapa.
A nivell local s'ha implicat en el projecte de la Crida per Sabadell.
Quina valoració li mereix l'actual govern municipal?
Es partidari que ampliï la seva composició política?
Encara és molt aviat per fer valoracions.
La situació a nivell institucional és molt complexa, amb un mosaic de moltes forces i amb una governabilitat complicada.
Penso que el govern que s'ha constituït és la millor de les fórmules possibles per endegar un procés de transformació a la ciutat.
S'ha de veure si som capaços de fer-ho i si la composició del ple i la correlació de forces al carrer ho permet.
Pensem que una institució per si sola no és transformadora i necessita d'unes dinàmiques de mobilització constant.
Per a la viabilitat del projecte estaria bé que entressin més forces al govern.
Entenc que ha estat difícil que això hagi passat.
Durant la campanya i després han passat moltes coses i algunes ferides han de cicatritzar.
Hi ha hagut gent que ha utilitzat de forma barroera projectes polítics d'altres per capitalitzar-los com a propis i això ens va generar un gran malestar.
A la Crida tenim desenes militants de la PAHC i no ho hem volgut capitalitzar-ho.
En canvi hi ha hagut formacions polítiques que ho han utilitzat de forma matussera, tant amb la PAHC com amb Podemos com s'ha demostrat.
Malgrat tot això, hem de treballar amb l'espai d' Unitat pel Canvi que representa i aglutina classes populars amb les que hem de convergir si volem constituir un projecte de ruptura.
Això no treu que podem ser crítics amb com s'han fet les coses.
Nosaltres som d'una corda que creiem que per la cadira no s'hi val tot.
A més no se'ns cauran els anells per sortir del govern si veiem que no es pot avançar en aquest projecte de ruptura.
Amb CiU, l'altre aliat aritmètic, no hi ha res a fer.
A nosaltres, per certa coincidència amb el procés sobiranista, se'ns penja l'etiqueta de forma demagògica de que convergim amb la dreta catalana.
L'esquerra independentista és radical en aquest tema.
El nostre model de societat, de procés constituent, és radicalment oposat al que significa Convergència que defensa una sobirania que no és tal.
Que és només política, però no econòmica.
A Sabadell tant la CUP com la Crida obtenen bons resultats al Centre sociològic de la ciutat i registres molt modestos als barris.
A què creu que respon aquest fenomen?
Crec que aquesta dinàmica s'ha trencat bastant en aquestes eleccions.
Al districte del Sud hem tret bastant més vots si sumes els registres de l'Entesa i CUP a les anteriors municipals.
No creu que la reivindicació de la independència dificulta extraordinàriament la seva implantació entre la classe treballadora catalana majoritàriament provinent de la immigració de la resta d'Espanya i recelosa amb el projecte sobiranista?
Si fos així nosaltres no hem de renunciar als nostres objectius.
I hem d'intentar transformar aquesta realitat.
La reflexió que s'amaga darrera aquest pregunta és un plantejament massa estàtic i molt poc dialèctic: com que hi ha molta gent que no té consciència nacional i no voldrà un Estat independent català, hem de renunciar a aquest projecte.
Ara bé, és molt més útil entendre que el projecte de l'Estat espanyol està completament esgotat a nivell institucional, no té cap credibilitat i sense cap possibilitat de refundar-se.
Fins i tot, a nivell tàctic, la ruptura amb l'Estat espanyol configura un escenari electoral de forces d'esquerres equiparable a l'escenari grec.
Catalunya, els Països Catalans, és un dels pocs llocs d'Europa on es poden configurar escenaris de ruptura, molt a l'esquerra de l'Estat espanyol.
Ja s'ha vist que la perspectiva de ruptura sísmica del taulell amb Podemos no serà tal, les enquestes els hi continuen donant un tercer o quart lloc.
Si l'Estat espanyol es tanca per dalt amb PP, PSOE i Ciutadans, que són bàsicament el mateix ja que no ofereixen cap canvi de règim i econòmic, crec que l'única opció de ruptura que hi ha sobre la taula és el procés independentista català.
La nostra tasca és explicar a la gent que l'independentisme és un moviment que pot representar perfectament els interessos de les classes populars catalanes vinguin d'on vinguin, parlin l'idioma que parlin i que pot ser engrescador per a moltíssima gent.
Per què això, a Sabadell, no ha cristalitzat amb el repartiment electoral als diferents barris?
La Crida no ha fet un desplegament especialment patriòtic i no recordo haver vist gaires estelades als nostres actes.
El nostre projecte és desenfadadament independentista, però tampoc pensem que de l'identitat s'hagi de fer una bandera.
Si volem decidir sobre tot, com produïm, com distribuïm i com reconquerir els nostres drets que el capitalisme ens ha robat, hem també de defensar desenfadadament el nostre dret com a poble a constituir-nos com Estat i defensar la nostra sobirania nacional.
Crec que hi ha hagut un augment del suport als barris.
La capitalització il·legítima que ha fet alguna gent també ens ha perjudicat molt.
És indubtable que hem tingut una presència amb molts barris a través de la lluita de la PAHC que no hem volgut instrumentalitzar, però que ens legitima per a dir que hi tenim molt de suport, encara que això no es pugui evidenciar en el resultat electoral.
Què opina de la llista unitària amb Mas i Junqueras i encapçalada per Raül Romeva?
Crec que és una jugada mestre de Convergència.
Des de la CUP s'ha explicat que el que finalment ha cristal·litzat ha estat una proposta que estava sobre la taula des del novembre.
Han passat mesos en què no s'ha avançat res.
Convergència ha aconseguit que la seva proposta sigui la que tiri endavant i han sortit victoriosos de l'aposta.
Han aconseguit subsumir les entitats anomenades de la societat civil en la seva dinàmica i en el seus interessos.
Malgrat voler intentar utilitzar el procés per a salvar el seu projecte fallit, és a dir l'autonomisme català reconvertit a última hora en un projecte independentista i que és el projecte de les 300 famílies que deia Millet, crec que el procés els està desbordant.
No confio massa que si el procés de ruptura amb l'Estat espanyol està en mans de Convergència, sigui realment un procés de ruptura en clau nacional.
Molta gent, des de la CUP al Procés Constituent, tindrà un paper clau per desbordar el pactisme que es gairebé genètic en l'ADN convergent.
Nosaltres tenim per recórrer un espai central.
Impugnem dels dos espais: el de Catalunya Sí Que Es Pot i el de la llista Convergència-Esquerra, jo no diria llista unitària, ja que al govern estarà el senyor Mas i el senyor Junqueras si guanyen.
Podem tenir un paper cabdal si confluïm amb els companys de Procés Constituent que estan molt incòmodes amb Podem i Iniciativa.
Un espai que impugna a la llista de Convergència-Esquerra que utilitza la independència com a un fetitxe, com a una panacea que sembla que ens ha de salvar de tots els mals, sense explicar de quina manera.
Nosaltres no som partidaris de l'idea de primer sumem forces i després ja ho veurem, doncs mentre això està passant s'han privatitzat i dilapidat recursos públics.
Però, a la vegada, retraiem a l'espai de Catalunya Sí Que Es Pot que entengui que la sobirania de qualsevol poble de l'Estat espanyol, no només del nostre, depèn d'una contingència política com és la Constitució espanyola.
Això és el que ens està dient Pablo Iglesias quan diu que jurídicament és molt difícil que Catalunya pugui decidir sense que parlin tots els espanyols.
Ens està dient: vosaltres no sou un subjecte polític, un poble sobirà, encara que ho decidiu democràticament i en majoria.
Alguns defensem que els pobles de l'Estat espanyol tenen dret a la seva sobirania, sense ingerències de ningú i hi ha gent que diu que no que això ho han de decidir tots els espanyols.
Què hauria de fer la CUP si al 27S es produís un empat entre la llista de Convergència i Esquerra i la de Podem i Iniciativa?
Si algú espera que la CUP renunciï a alguns dels seus dos pilars en un escenari tàctic, s'equivoca.
La CUP, decidirà de manera assembleària, però farà el que sigui per tirar endavant un procés constituent de ruptura amb l'Estat i que, a la vegada, sigui un dic de contenció contra les polítiques d'austeritat.
S'ha d'aturar la venda de serveis públics i de patrimoni i construir un espai d'alternatives al capitalisme.
Qui entengui que aquest projecte és legítim podrà comptar amb la CUP i qui no, no.
No puc anticipar-me a un escenari tàctic.
Ara bé, veig que és possible que la CUP tingui la clau.
Durant molt de temps ha circulat el rumor que aniria a les llistes de la CUP al Parlament de Catalunya.
I si ho és per què va desistir?
Mai he tingut voluntat personal i motivada d'anar-hi.
El que sí que és veritat és que se m'ha interpel·lat prou des de l'organització i des de diferents espais per si volia presentar-me.
A la CUP, afortunadament, no et postules tu, sinó que et postulen els companys.
Bàsicament la meva negativa té una component personal i una política.
Una cosa que a mi em preocupava era que, sempre i sistemàticament, les persones que hem tingut un paper rellevant en algú moviment social havien de fer aquest salt.
És com si generéssim l'idea de que la lluita social, col·lectiva i la construcció d'alternatives al marge de les institucions, és com un trampolí per anar al Parlament.
La nostra hipòtesi és justament la contrària.
Soc radical amb això i crec que la CUP ho és i ho serà cada vegada més.
Les institucions no són un espai on es transforma res.
Per a la CUP les institucions supramunicipals són un lloc on visibilitzar i donar peu a diferent gent que està transformant la realitat fora de la institució.
Des d'aquesta perspectiva, tinc ganes de fer altres coses que potser no seran tan visibles, però que crec que s'han de fer, a nivell d'organització, a nivell de Sabadell i a nivell teòric i formatiu.
Què opina del desenllaç de la crisi grega?
Crec que el que ha passat és una lliçó històrica i una etapa que s'havia de cremar.
Tot el que ha passat té un component pedagògic.
Com considera bona part de la plataforma d'esquerres dins de Syriza encapçalats per l'economista Costa Lapavitsas, i altres companys com Joaquin Miras, Joan Tafalla, Josep Manel Busqueta i bona part dels companys al Seminari Taifa.
Crec que ha demostrat el què feia anys que explicàvem: que l'entramat institucional europeu no permet que polítiques radicals com les que planteja Syriza o nosaltres hi tinguin cabuda.
És un camí sense sortida plantejar el que planteja Podemos o Aleix Tsipras que pot hi haver una refundació en clau socialdemòcrata de la Unió Europea.
Primer, per què com deia estem en un fase de reestructuració capitalista que no permet que hi hagi redistribució de ni un sol euro, perquè el capital els necessita per la seva reproducció ampliada.
La financiarització del capitalisme des dels anys 70 ha sigut un miratge que ha permès amagar que el capitalisme tenia molts problemes per obtenir rendibilitat de les seves inversions.
Aquest estancament econòmic fa dècades que dura i la financiarització és simptomàtica d'aquesta tendència subjacent a l'estancament.
Això no és una situació temporal, sinó estructural i no es resoldrà fins que no plantegem alternatives al model econòmic.
La Unió Europea està preparada per refundar-se en termes diferents a aquests?
No, la UE ha estat un instrument de les classes benestants centreeuropees per estructurar aquest model de l'Europa de les dues velocitats on als països del Sud se'ns ha reservat un paper de mà d'obra barata, de demanda endeutada, on se'ns ha relegat a l'Estat espanyol a un parell de sectors productius com l'automòbil o el turisme i a ser mers consumidors de mercaderies produïdes al nord i centre d'Europa.
Tots els instruments de política econòmica de la UE, inclosa la unitat monetària, estan basats en aquest paradigma de l'austeritat i amaguen, darrera una careta democràtica cada cop menys creïble, una forta component de classe.
La crisi grega ha demostrat que caldrà un procés de construcció d'alternatives on diferents països que estan patint les conseqüències de l'austeritat s'hauran d'unir per plantejar-les i construir un relat comú.
És partidari que l'eventual República catalana sortís de la Unió Europea i de l'euro?
Aquí aquesta etapa encara no l'hem cremat.
En el debat polític català mainstream ningú s'atreveix a plantejar que això pot suposar la sortida de l'euro.
Fins i tot detecto una certa por en bona part dels cupaires de parlar-ne desenfadadament.
Els que són detractors del procés independentista diuen que ens faran fora d'Europa com una cosa negativa, com l'argument de la por.
I el bloc hegemònic sobiranista no s'atreveix a parlar del tema com una possibilitat.
Potser hi haurà una aliança dels Estats europeus que bloquegi l'entrada d'un nou Estat català per què no els hi interessa que això es repliqui als seus Estats.
Això demostra que el debat de la ruptura no està prou madur aquí.
La nostra hipòtesi és que, si realment volem engegar un procés de recuperació de les nostres sobiranies, de construcció d'una alternativa radical que passi per que la gent pugi viure amb un cert benestar, és possible a Europa, però no dins la Unió Europea de Maastricht.
Això és una cosa que s'ha d'anar estenent.
S'està estenent aquesta idea i la línia política de la plataforma d'esquerres dins de Syriza està agafant més força, després del què podríem considerar un autèntic frau democràtic: quan el poble grec es posiciona en contra de les mesures del memoràndum, s'acaben acceptant unes mesures que són encara pitjors que les que s'havien proposat abans d'aquest aval democràtic.
Per tant, el que s'està dient és que en aquesta Europa no hi ha lloc per a la democràcia, com s'ha demostrat amb la substitució de governs democràtics per tecnòcrates i no hi ha lloc per cap alternativa per a l'austeritat.
Una altra cosa és que hi hagi gent, neoliberal, que vulgui un Estat català, com és Grècia ara o qualsevol Estat de la UE, que ja se sent còmode amb l'austeritat, les retallades, la primacia del deute...
Si algú vol defensar això és legítim, nosaltres hi estem en contra.
Per això, plantegem el debat de la sortida de l'euro, però com fer-la tècnicament, com assumir-la econòmicament, haurà de ser un debat que es faci de forma democràtica, tranquil·la i reposada.
Això és el qui li retreu molta gent de la plataforma d'esquerres a Syriza a Tsipras, que no ha tingut un pla B. No podies asseure't davant la Troika sabent que ells esgrimirien l'amenaça de l'expulsió de la Unió Monetària, ja que sinó tenies alternativa i deies "no vull sortir", no et quedava altre opció que acceptar les condicions del memoràndum.
Però, si tenies un pla alternatiu, això podia ser una oportunitat per nacionalitzar la banca, imprimir la teva moneda, prioritzar les necessitats bàsiques de la majoria i encarar altres mesures que, no exemptes de riscos i patiment inicialment, et podien permetre sortir de la crisi amb una certa autonomia i dignitat.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
n «Havíem de fer règim, posar-nos a dieta perquè estàvem molt grossos (...) i els nostres establiments quedaven obsolets».
Amb aquestes breus sentències resumia ahir el president de Mercadona, Juan Roig, el «projecte de transformació disruptiu» que ha iniciat la firma líder de la distribució a Espanya i que la portaran a invertir 8.500 milions d'euros en el seu pla estratègic fins al 2023 -que finançarà amb recursos propis i sense elevar el seu deute- per transformar la seva xarxa d'una mica més de 1.600 establiments a Espanya, continuar la construcció i millorar els seus blocs logístics, planificar la seva expansió a Portugal i adaptar la companyia als nous temps del comerç electrònic.
El gegant de la distribució ha incrementat el 2017 la seva facturació el 6%, però ha hagut de sacrificar beneficis nets en reduir-se a la meitat (322 milions en guanys) per centrar esforços en el llarg termini i apostar per les inversions en establiments (29 obertures, 16 tancaments i 126 reformes).
També ha generat 5.000 nous llocs de treball directes, als quals se sumen les 3.700 feines que han impulsat els seus proveïdors després d'obrir 80 noves fàbriques i invertir 700 milions.
Roig va assegurar que 2017 ha estat un «punt d'inflexió» per tots els que formen Mercadona: 84.000 treballadors (el 64% són dones, que ocupen el 47% dels llocs directius).
Les noves incorporacions, una mitjana de 15 al dia, tenen un salari mínim net d'entrada de 1.132 euros al mes.
Els sous han crescut un 1,1%, encara que en el cas de 12.300 empleats, un 11%.
Per aconseguir aquesta transformació estratègica de forma sostenible, la companyia, amb càrrec als seus recursos propis, ha invertit la xifra de 1.008 milions d'euros un 47% més que en 2016.
A més, la inversió també s'ha destinat a impulsar totes les seccions de frescs, i l'obertura de dos nous centres de co-innovació, a Paterna i en la localitat portuguesa de Matosinhos (Porto).
A això se sumen els projectes realitzats per automatitzar els blocs logístics i eliminar sobreesforços dels treballadors, les obres del centre logístic d'Abrera, de Vitòria-Gasteiz i l'inici de la construcció del bloc de Parc Sagunt -on s'invertiran uns 400 milions d'euros- i del centre de processament de dades a Lleó.
Del benefici total generat per Mercadona, un 35% s'ha repartit entre la plantilla (313 milions d'euros) en concepte de prima per objectius; un 25% dels guanys (205 milions) s'ha revertit en la societat en concepte d'impostos; un 25% (202 milions) s'ha reinvertit en l'empresa com a recursos propis, i el 15% restant s'ha repartit entre els accionistes via dividends.
Roig se sentia orgullós, segons dades de l'IVIE, per l'aportació de Mercadona a la creació de riquesa a Espanya, que representa el 3% de l'ocupació total del país, (545.000 llocs de treball), l'1,7% del PIB (19.500 milions d'euros) i un volum de compres al mercat nacional de 17.533 milions d'euros, el 85% del total de les compres realitzades per la companyia.
Mentre Mercadona toca sostre a Espanya, on ha frenat la seva massiva obertura de botigues en comparació dels últims anys, el projecte de l'empresa familiar a Portugal ha seguit avançant i ha estat un altre dels capítols inversors destacables.
«Altres països hauran d'esperar», va apuntar Roig.
La construcció del seu primer centre logístic lusità es realitzarà conjuntament amb els quatre supermercats que té previst inaugurar a l'àrea de Porto en 2019, alguns dels quals ja ha iniciat les seves obres.
I a l'apartat de creació d'ocupació, destaca la contractació de més de 120 directius i l'inici de la selecció dels equips per les quatre primeres botigues.
«Els directius de Portugal seran portuguesos», va puntualitzar.
I va revelar que l'establiment de Baracaldo, a Biscaia és el que més ven de tota Espanya.
Catalunya, País Basc i Madrid són les àrees prioritàries de Mercadona per obrir noves botigues.
El 2018 Mercadona tornarà a realitzar novament una inversió històrica, de més de 1.500 milions d'euros, destinada a l'obertura de 27 supermercats, entre els quals es trobaran les noves obertures a Ceuta, a Melilla i en La Palma, i la reforma de més de 200 supermercats amb el nou model de tenda eficient.
Al llarg d'aquest any preveu generar mil nous llocs de treball, créixer un 2,5% en facturació i guanyar 330 milions (+2,5%).
Fidel als seus principis, la companyia pensa escometre el seu ambiciós pla d'expansió sense elevar l'endeutament i tirant dels recursos propis.
Mercadona, al tancament de l'exercici 2017, comptava amb un patrimoni net valorat en 5.113 milions d'euros, amb unes reserves de 4.775 milions.
El seu passiu corrent s'eleva a 3.254 milions.
«No hem abaixat els preus», va indicar en referència a l'estratègia d'altres firmes del sector.
Segons Roig, «aquesta inversió sostenible es realitzarà amb els recursos propis de la companyia i està motivada per la decisió ja manifestada pels accionistes l'any passat de basar les decisions de Mercadona en el llarg termini.
Si poses el focus en el benefici a curt termini és difícil prendre decisions, i ara el nostre ferm compromís és invertir per transformar la companyia», va afegir. |
Aménagements· lar, configurar i mantenir sistemes microinformàtics, aïllats o en xarxa, així com xarxes locals en petits entorns, assegurant la seva funcionalitat i aplicant els protocols de qualitat, seguretat i respecte al medi ambient establerts. |
Els comits d'Empresa lamenten "la incertesa davant del futur industrial" de les fbriques, que estan a un 38% de la seva capacitat productiva
Barcelona.-Els comits d'Empresa de Nissan a la Zona Franca i Montcada han reclamat aquest dimarts a l'empresa que compleixi els seus acords i adquireixi "compromisos industrials, concretant l'assignació i fabricació de nous models" per garantir la competitivitat i la continutat de les plantes.
En un comunicat, els representants dels treballadors han lamentat la "incertesa davant del futur industrial" de les dues plantes a Catalunya, que asseguren que estan a uns nivells de treball "no vists des de fa molts anys, situant-se en el 38% de la capacitat productiva".
A més, exigeixen a Nissan que faci les "inversions tecnolgiques necessries per mantenir la competitivitat de les plantes" i que engegui la renovació de la plantilla, "amb una edat mitjana ja avanada".
En aquest sentit, els treballadors asseguren que la capacitat est al 38% per "l'evolució del mercat en els últims models que s'han fabricat en ambdues factories" i la finalització d'altres com el Nissan Pulsar, la NV200 Evalia i, properament, la NV200 de combustió.
Els treballadors asseguren que és "evident" que en l'adjudicació i fabricació de nous models, la política industrial de les plantes de la Zona Franca i Montcada ha estat "basada a ignorar els actius" d'aquests centres i "atorgar la fabricació de nous vehicles a altres plantes" del grup.
A més, critiquen l'estratgia empresarial de Nissan pel que fa a inversions en publicitat o la decisió de prevaler models del mateix segment fabricats en altres plantes de l'Aliana (Nissan-Renault), que consideren que han estat "clarament perjudicials" per la Zona Franca i Montcada.
Aquest dimecres, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragons, té previst visitar la fbrica de Nissan a Barcelona.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona deixarà de fabricar aquest dimarts el Pulsar, el primer i únic turisme que s'ha adjudicat fins ara la factoria catalana, i que va començar a produir l'estiu de 2014.
La companyia va comprometre una inversió de 110 milions d'euros i va fixar l'objectiu d'assemblar 80.000 unitats anuals d'aquest turisme, una xifra que no s'ha aconseguit --l'any fiscal 2017 va fabricar 21.000 unitats--, la qual cosa l'automobilística ha atribuït a la caiguda de la demanda d'aquest segment davant l'augment de la quota de mercat dels SUV.
La direcció de Nissan Motor Ibèrica ha xifrat un excedent de plantilla d'entorn d'un centenar de persones a la planta de Barcelona pel cessament de producció del Pulsar, i ha afirmat que la seva intenció és gestionar-ho amb mesures de caràcter voluntari.
La cúpula de l'automobilística japonesa va adjudicar aquest model a la factoria catalana el febrer de 2013, després de diversos mesos de negociacions amb els sindicats per signar un pacte de competitivitat per augmentar la flexibilitat i reduir els costos laborals.
El Pulsar era un dels tres nous models que Nissan va anunciar per 2014 i 2015 després de signar l'acord de competitivitat, als quals se sumava la furgoneta e-NV200 i la pick up Navara.
Les previsions de la companyia contemplaven generar 1.000 llocs de treball directes i 3.000 d'indirectes una vegada incorporats els tres nous models a les línies de producció de la planta barcelonina, una xifra que tampoc s'ha aconseguit.
Al gener d'aquest any, la direcció de Nissan va anunciar que deixaria de produir els models Pulsar i NV200 de passatgers (Evalia) a partir de juny i juliol, respectivament, mentre que continuarà fabricant a Barcelona la furgoneta dièsel NV200 i la sèrie elèctrica e-NV200 amb major autonomia per a la seva exportació global.
En aquest moment, la companyia va assegurar que el canvi de producció no tindria un impacte en l'ocupació de la planta, que explica actualment amb més de 3.000 treballadors, argumentant que el llançament d'una nova generació de pick-ups --el Nissan Navara, el Renault Alaskan i el Mercès-Benz Classe X-- compensarà la supressió de la producció del Pulsar, però ara calcula un excedent d'un centenar de persones.
Els sindicats de Barcelona esperen que la marca japonesa adjudiqui a la fi d'aquest any a la fàbrica barcelonina un nou vehicle que salvi el volum de producció de la planta, que està al voltant de les 90.000 unitats anuals --88.800 en l'últim any fiscal--, enfront d'una capacitat de 200.000.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per primera vegada després de més de tres segles una dona es posa al capdavant de la Congregació
Bellpuig.-Com és tradició Bellpuig (Urgell) ha donat un any més el tret de sortida als actes religiosos de Setmana Santa amb la Magna Processó Penitencial dels Dolors.
Una de les principals novetats de ledició denguany és que per primera vegada en els més de 300 anys dhistria que té aquesta processó una dona sha situat al capdavant de la Congregació dels Dolors.
Es tracta de Beneta Santiveri que ha entomat amb moltes ganes i illusió aquest nou repte.
Aix no obstant, a la processó les dones hi han participat des de sempre, aix sí, sense tenir un paper tant rellevant.
A la processó hi participa una bona part dels vens daquesta localitat que també somple de gom a gom per assistir a la marxa, que es caracteritza pel silenci i respecte només trencat pel so dels tambors dels Armats.
La processó ha sortit, com és habitual, a les deu de la nit de lesglésia de Sant Nicolau de Bellpuig.
Ha desfilat amb els passos de lOració, Natzaré, Trobament, Calvari, Pietat i la Verge dels Dolors, acompanyats dels Armats, els capellanets, les blanques i els penitents, qeu la majoria van descalos.
La colla dArmats que sha convidat aquest any és la de Reus.Enguany el prior és Joan Jounou i la priora, Montserrat Baldrich, i els discrets han estat Jaume Torres, Carlos Santiveri, Maria Teresa Baldrich i Maria Dolors Baldrich.
La processó compta amb la participació dunes 300 persones i també hi han assistit autoritats com la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cala que queda a recer del Cap Norfeu i que gaudeix de més tradició popular de Roses.
Cala situada a 15 km de la vila, seguint la mateixa carretera costanera que porta a cala Jòncols.
El fons marí adquireix desnivell considerable.
Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001.
Cala formada per sorra gruixuda
Abalisament de la zona de bany - Bar/restaurant – pantalà flotant
Fondejar sense respectar les distàncies mínimes obligatòries, les boies d'abalisament o fondeig o qualsevol altre requeriment de costes o de navegació.
Accedir amb vehicles motoritzats fins a la sorra, còdols o pedres de les cales |
Dibuixos de Naturalesa, Roses pintats millor valorats pels usuaris de Dibuixos.cat |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Port de Blanes - Santa Anna - sa Forcanera - Jardí Botànic Marimurtra - cala de Sant Francesc - Pinya de Rosa - s'Agulla - platges de Treumal - Santa Cristina i sa Boadella - Jardins de Santa Clotilde - Illa de Bot - Fenals - cala Banys - Lloret (Dona marinera) - Racó d'en Sureda - illa de Bot - Santa Cristina - Treumal - s'Agulla - sa Forcanera - Santa Anna - Port de Blanes
Per arribar al centre de la vila o per anar a Lloret de Mar podem agafar a la mateixa estació els busos de Transports Pujol
Si venim des de Barcelona, prenem la C-32 i sortim al final del seu recorregut tot prenent la GI-600.
Si volem anar fins a Lloret, agafarem la GI-682.
Per l'AP-7 fins a la sortida d'Hostalric (10), tot prenent la GI-5122 i a Tordera la GI-5121 i la GI-600.
Si venim de Girona, tenim l'opció de deixar l'AP-7 a Maçanet de la Selva i arribar a Blanes per la N-II i la GI-600 o bé anar a Lloret per la C-63
La ruta Barcelona - Blanes - Girona la cobreix la companyia Barcelona Bus ( 902 13 00 14)
Jardí Botànic Marimurtra - Jordi Avellaneda
Castell de Sant Joan i cala de Sant Francesc - Jordi Avellaneda
Caseta Pinya de Rosa - Jordi Avellaneda
Rutes amb bicicleta o a peu no en falten a Descobrir.cat, però aquesta és la primera ruta en caiac.
Us presentem l'itinerari complet i amb sortida a Blanes, però cadascú el pot adaptar al seu gust, nivell i lloc de sortida.
Alhora, podreu trobar la seva ruta paral·lela per terra tot resseguint el GR 92.
Les velocitats mitjanes caminant i amb caiac són força semblants i, per tant, és una opció factible fer una sortida conjunta.
A Blanes comença la Costa Brava amb tota la seva bellesa de penya-segats, cales i platges.
Vistes des de l'aigua, adquireixen una nova perspectiva grandiosa, alhora que se'ns fan accessibles detalls, racons i caletes que per terra ens passen desapercebuts.
Sortim de l'embarcador de caiacs del Port de Blanes i un cop deixem la bocana del nou port, que compta amb doble espigó per protegir els vaixells de les fortes llevantades, ens dirigim en direcció a la petita cala de sa Forcanera, accessible només per mar, tot passant un primer grup de freus.
Amb el mot 'freu' s'anomenen els estrets passos d'aigua entre les roques.
És tan habitual entre les persones de mar de la zona que fins i tot ha arribat a donar nom a la trobada caiaquera que s'organitzava cada mes de gener a Lloret, la Transfreu, transitòriament suspesa l'any 2013 i que desitgem que retorni ben aviat.
De sa Forcanera ens dirigim, sota la mirada dels visitants del Jardí Botànic Marimurtra, cap a la cala de Sant Francesc.
Aquí iniciem fins a les platges de Treumal i Santa Cristina un altre tram farcit de freus, caletes rocoses i capricis esculpits a la roca.
Ens creuem amb altres esportistes, però qui més ens acompanya són els corbs marins amb les seves llargues capbussades i les gavines amb el seu sorollós avís.
També passem per les platges de sa Boadella, sota els jardins romàntics de Santa Clotilde, i de Fenals.
Entre elles visitarem llocs tan esplèndids com s'Agulla, amb un freu dels més bonics de la ruta, que ens obre pas a una piscina d'aigües cristal·lines arrecerada dels vents, o la cala de pedres arrodonides de Pinya de Rosa, sota el conegut jardí botànic d'espècies tropicals.
Seria impossible mostrar en fotos tots els racons i raconets que ens anem trobant, us en fem només un petit recull fotogràfic per fer boca.
Per arribar a Lloret de Mar, sota l'escultura de la Dona marinera que dóna entrada a la platja, ens queda encara la bonica i rocosa cala Banys, amb la conegudíssima terrassa a peu de mar.
Sempre ve de gust una parada a mig camí per fer-hi un bany i agafar forces per a la tornada.
Us aconsellem una petita platgeta abans d'arribar a Fenals anomenada Racó d'en Sureda, on podreu deixar el caiac i prendre el mos que portareu al compartiment estanc del caiac.
Allí us podeu trobar amb els que facin la ruta per terra seguint el GR 92.
La tornada la fem directament i sense escales fins a port, a un ritme més esportiu.
Hem pensat la ruta per fer-la a l'estiu en caiac obert, de fàcil recuperació en cas de bolcar i més segur si no es tenen coneixements previs.
Però la ruta es pot fer també durant tot l'any amb caiac tancat i adientment equipat.
Aquesta opció exigeix unes indicacions tècniques i uns consells d'equipament que ultrapassen les possibilitats d'aquesta secció de rutes
Hostal senzill, acollidor, familiar i amb encant, situat en un lloc privilegiat, just davant la roca de sa Palomera, sense carrers que dificultin el pas ni edificis que tapin unes vistes úniques.
L'hostal té 10 habitacions, 6 orientades al mar, i 4, a la plaça de Catalunya.
Totes tenen bany i balcó a l'exterior.
Pizzeria amb terrassa al passeig Marítim.
No hi ha problema per anar-hi amb bicicletes o amb animals.
Tossa de Mar - De l'1 de març a l'1 d'abril
Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents.
Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família.
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Descobrir
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família. |
Els dots diplomàtics del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, són efectius malgrat que la votació que es va produir ahir al Congrés per la llei d'acció exterior encara no ho acabi de reflectir.
El PSOE es va abstenir i CiU hi va votar en contra, però totes dues formacions, que havien presentat una esmena a la totalitat, van entrar disposades a abstenir-se gràcies a les negociacions que havien mantingut directament amb Margallo, que s'havia compromès a rebaixar al màxim totes les intrusions en la tasca internacional de les comunitats.
El PP, però, ho va trencar tot.
La comissió d'exteriors d'ahir passarà a la història com una de les més esperpèntiques de la vida parlamentària.
CiU havia tancat amb Margallo que només els presidents i els consellers -i no tots els càrrecs autonòmics, com es preveia inicialment- haurien de comunicar al ministeri els viatges a l'exterior.
Fins i tot el PNB tenia emparaulat que si les tasques diplomàtiques eren dins la UE tampoc s'hauria de notificar.
El PP no tan sols no va respectar l'acord, sinó que fins i tot es va plantejar crear un registre oficial a la web ministerial en nom de la transparència, cosa que l'oposició va avortar.
Sospiten que el PP va actuar d'amagat de Margallo, que en aquells moments tornava dels EUA i no sabia què passava al Congrés.
El PSOE, CiU i el PNB confien que tot s'acabarà arreglant al Senat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquesta és la pàgina de Sol y Luna.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de L'Alfàs del Pi. |
Inici > El Síndic > Organització > Adjunts al Síndic
Jaume Saura i Estapà (Barcelona, 1966), doctor cum laude en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) l'any 1994 i Premi Extraordinari de Doctorat del curs 1993/1994.
Des de l'any 1997 és professor titular (catedràtic acreditat) de Dret Internacional i Relacions Internacionals de la UB.
També ha estat professor visitant de Loyola Law School de Los Angeles i en altres universitats europees i llatinoamericanes, com ara a Costa Rica i Xipre.
Té una extensa trajectòria com a observador internacional de processos electorals que va iniciar l'any 1994 com a observador de Nacions Unides a les eleccions de Sud-àfrica.
Des de llavors ha desenvolupat aquesta tasca en diversos comicis d'arreu del món (Palestina, Bòsnia-Hercegovina, Togo, Timor Oriental, Perú, Guatemala).
Des de l'any 2004 i fins al 2015 ha estat el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya.
També va ser director adjunt del Centre d'Estudis Internacionals de la UB entre els anys 2000 i 2007.
Ha estat membre de la Comissió de Justícia Penal Internacional des del 2010 i de diverses entitats socials i acadèmiques (Associació per a les Nacions Unides a Espanya; American Society of Internacional Law, Associació Internacional de Juristes pel Sàhara Occidental, etc.).
També ha estat coordinador acadèmic del programa "dret al Dret" de la UB, des de l'any 2007 i del Programa Oficial de Doctorat en Dret i Ciència Política de la UB des de maig de 2011.
Jaume Saura és autor de diversos llibres i articles sobre drets humans, dret internacional humanitari i l'ús de la força en les relacions internacionals.
Ha estat vinculat al Síndic des del 2010 en qualitat de membre de l'Equip de Treball i coordinador del Consell Assessor de l'antiga Autoritat Catalana de Prevenció de la Tortura (actualment, Mecanisme Català).
L'adjunt general assisteix, representa i supleix el síndic en la seva absència.
Maria Jesús Larios Paterna (Barcelona, 1970) és doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i professora titular de Dret Constitucional per la mateixa universitat.
Des de l'any 2010 ocupa el càrrec d'adjunta al Síndic per a la defensa dels drets dels infants i adolescents.
Amb anterioritat a aquest va ocupar el càrrec de directora d'Afers Socials i de Relacions amb el Parlament del Síndic de Greuges (2004-2010).
En el camp de la investigació universitària, la seva activitat s'ha centrat en l'estudi de les institucions, especialment el Parlament, i en els drets fonamentals.
Per a l'elaboració de la tesi doctoral va fer una estada d'investigació d'un any a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i al Max Plank Institute de la mateixa ciutat.
És autora de publicacions en llibres i revistes especialitzades en aquestes matèries.
També ha treballat en els àmbits del dret a l'educació i la immigració.
En aquest àmbit va codirigir l'Anuari de la Immigració de la Fundació Bofill i el Seminari sobre els Drets dels Immigrants de l'Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona.
Té diverses publicacions en aquests àmbits.
Ha estat membre de diversos projectes d'investigació relacionats amb els drets fonamentals i amb l'estructura territorial de l'Estat.
Ha impartit docència en diverses universitats, a més de la Universitat de Barcelona, com ara la Universitat andina Simón Bolívar (1999), i també en diversos màsters i cursos especialitzats com ara el Màster en Immigració i Educació Intercultural, que organitza la Facultat de Filosofia de la UB, i el Màster en Dret Públic de l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
Ha estat consultora de Dret Constitucional de la Universitat Oberta de Catalunya.
L'octubre del 2014 va ser designada per ocupar la Secretaria de la Junta de l'ENOC (Xarxa europea de defensors dels drets de la infància), càrrec que va ostentar find el mes de setembre de 2017.
L'adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents assisteix el síndic i exerceix les competències delegades en la protecció dels infants i els adolescents en el context de la Convenció internacional dels drets dels infants. |
Un espai mòbil recorre els barris del districte al llarg d'aquestes setmanes
Les propostes per als pressupostos participatius i per al PAM-PAD es poden fer a través de diversos canals:
Pel que fa als punts itinerants al carrer, aquest n'és el calendari i el lloc d'ubicació:
Els espais de participació itinerants estaran assistits per persones dinamitzadores que ajudaran la ciutadania a incorporar les propostes que vulguin aportar.
Ho faran amb l'ajut d'un dispositiu electrònic que els connectarà directament amb la plataforma decidim.barcelona.
Pel que fa als pressupostos participatius, recordeu que qualsevol persona, encara que no estigui empadronada a Barcelona, pot presentar la seva proposta o projecte d'inversió, que ha d'anar entre els 50.000 euros i el 30% del pressupost assignat al districte (9 milions d'euros a Nou Barris), fins a un màxim de 2 milions d'euros. |
LLEIDA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
El candidat d'ICV a Lleida en les municipals, Eduard Baches, ha anunciat aquest dilluns en el seu compte de Facebook que deixa la política pels mals resultats obtinguts en els comicis d'aquest diumenge, en els quals el seu grup no ha aconseguit representació a l'Ajuntament.
"En aquest món un ha de saber detectar els seus límits, i els meus els vaig trobar ahir a la nit.
Aquells moments on la vida et parla ben clar, i has de donar-li una resposta a l'altura.
Per això he decidit retirar-me de tota vida política", ha assegurat en el seu compte de Facebook.
Baches, que va arribar a ICV després de liderar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i després d'haver passat per les joventuts del PSC, assegura que en aquesta ocasió no és un 'fins a la pròxima' sinó un 'adéu' definitiu dins de la política institucional o els moviments socials.
Baches ha comunicat aquest dilluns al partit la seva decisió, i després ho ha penjat en el seu compte de Facebook, segons ha explicat a Europa Press.
En el seu missatge agraeix "profundament" als qui l'han recolzat amb els seus vots diumenge i les mostres de suport que ha rebut.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Com i qui ha de gestionar els boscos privats que els ecologistes (i la societat en general) volen preservar però dels que els propietaris, no n'obtén cap benefici i els abandonen al foc?
Ja sols resten les finals i tercers i quarts dels Mundials Masculí i Femení
Demà divendres 5 de juliol la final del Mundial sub 19
Convergents i republicans havien pilotat conjuntament l'ens durant 12 anys
I el primer òrgan que es va posar sobre la taula per desenvolupar la Vegueria va ser la Comissió d' Urbanisme del Penedès, que hauria de fer la feina de validar i orientar el tractament urbanístic al territori amb uns criteris comuns
L'objectiu és garantir la seguretat viària i conscienciar els conductors sobre els riscos que comporta la conducció sota els efectes de l'alcohol o les drogues
Amb un interior (Alt Penedès i Anoia) en mans de Junts per Catalunya (amb Pere Regull i Marc Castells) i una costa (Garraf i Baix Penedès) repartida entre ERC i PSOE (amb Olga Arnau i Kenneth Martínez), no sembla que l'entesa i la cooperació hagin de ser els motors de la política global
Més de 40 restaurants i una vintena de bars i establiments de la capital del Garraf formen part de la nova edició del mapa
El model energètic del futur implica reduir la petjada de carboni, aprofitar l'energia solar i aconseguir estalvis a la factura energètica
L'acció de Càritas Diocesana, a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i part de l'Anoia, ha beneficiat 14.326 persones
Unió de Pagesos ho reclama sistemàticament des del 2013 per facilitar la tasca dels agricultors en temps de collita
Un dels problemes amb el que es troben els empresaris és la dificultat de trobar professionals qualificats per a cobrir els seus llocs de treballs
Les campanyes municipals són carn de meme per algunes de les seves propostes i videos electorals.
L'esperança de vida continuarà augmentant i el 2030 se situarà en els 83,2 anys per als homes i 88 per a les dones
Montserrat i Sitges, indrets més citats fora de la capital catalana
Un total de 231 candidatures concorren a les eleccions municipals al Garraf, Alt i Baix Penedès
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Requeixo (Ourense).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Requeixo per organitzar la teva escapada rural. |
Els Spurs de Pau Gasol han signat la seva eliminació als play-offs de l'NBA després de caure davant els Golden State Warriors (99-91) en la cinquena trobada de la seva eliminatòria de primera ronda en la Conferència Oest (4-1).
Els vigents campions no han deixat la seva segona oportunitat de liquidar la sèrie i han batut a casa l'equip texà per citar-se a les semifinals de l'Oest amb els Pelicans de Nikola Mirotic, protagonistes de la gran sorpresa de primera ronda en 'arrasar' els Portland Trail Blazers (0-4).
En el seu últim partit de la temporada, els Spurs han donat la cara a Oakland, on semblaven tenir el partit perdut al final del tercer quart, quan un triple de Kevin Durant ha posat una màxima renda de 16 punts (77-61).
No obstant això, de la mà d'un imperial LaMarcus Aldridge (30 punts, 12 rebots) han tornat a la càrrega en l'últim parcial i s'han col·locat dos en l'últim minut (93-91).
No obstant això, fins a aquí ha arribat la 'gasolina' dels veterans Spurs, ajusticiats en els darrers segons per Durant (25), líder juntament amb Klay Thompson (24) davant la baixa del lesionat Stephen Curri, que encara no ha jugat en aquests play-offs.
Per la seva banda, Pau Gasol ha disputat 17 minuts sortint des de la banqueta, ha fallat els seus tres tirs de camp i ha aportat 6 rebots i 3 assistències en el duel que ha tancat el seu segon curs a San Antonio, franquícia amb la qual té dos anys més de contracte.
PAU GASOL: 1 punt, 6 rebots, 3 assistències i 1 taps.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'Ajuntament instal·larà càmeres de seguretat en l'entorn del monument
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Policia Local d'Albaida, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, investiga l'autoria de les pintades que recentment han aparegut al Palau dels Milà i Aragó.
La catalogació de Bé d'Interés Cultural atorgada per la Generalitat a l'edifici històric pot fer que l'autor o autors siguen considerats responsables d'una agressió amb efectes penals, segons han informat fonts municipals.
Aquesta és una de les qüestions que es van tractar divendres passat la Junta Local de Seguretat de la ciutat, juntament amb aspectes relacionats amb la violència de gènere i un increment de robatoris al terme municipal.
L'òrgan el va presidir el batle, Josep A Albert, amb la presència del sotsdelegat del govern espanyol a la demarcació de València, José Roberto González, i membres d'aquesta mateixa sotsdelegació, de l'administració municipal i representants de la Policia Local i de la Guàrdia Civil.
En relació amb les pintades al Palau, l'ajuntament va informar que té previst d'instal·lar càmeres de seguretat en l'entorn del monument.
Per a Albert, 'parlem de coses molt serioses i que pertanyen a totes les albaidines i albaidins, hem de reaccionar de manera clara perquè no torne a passar'.
Es referia a l'agressió al Palau, però també a la destrossa de banys públics produïda durant la revetla del 7 de febrer amb motiu del Carnestoltes.
En aquest sentit, considera que 'cal encetar programes de sensibilització i informació a la ciutadania, en especial en els centres educatius, per a explicar les conseqüències, però també la importància de cuidar el nostre patrimoni'.
La Guàrdia Civil va informar de l'increment de robatoris que s'ha observat en el mes de gener passat en el nucli urbà, un fet que segons responsables del cos armat 'ha millorat arran de les accions que han efectuat'.
D'altra banda, el departament d'Igualtat de l'Ajuntament va agrair la col·laboració policíaca amb el Centre de la Dona i l'estreta relació que mantenen per a erradicar la violència de gènere.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, ha descartat aquest dimarts demanar responsabilitats per la mort d'una jove de 15 anys després de caure per un barranc durant una travessia al Pirineu aragonès, en espera de tenir un informe tècnic sobre els fets.
Preguntada per si preveu demanar responsabilitats a les autoritats aragoneses, ha dit a Europa Press que no preveu que sigui per dificultats de les esmentades autoritats i que, en qualsevol cas, "sense informe no es pot fer res".
En qualsevol cas, ha destacat que es tracta d'un accident, i que és "una cosa que pot passar en qualsevol lloc i en qualsevol moment".
"Sabem que tots estem exposats a accidents que passen tant en les activitats d'oci educatiu, com el dia a dia de les persones", ha lamentat.
Ha subratllat que "parlant amb gent d'Aínsa i Osca diuen que és un lloc on es fan moltes activitats i acostuma a anar-hi molta gent".
D'entrada, ha lamentat el succés, ha traslladat el seu condol als familiars i amics de la menor, i ha recordat que els companys de travessia i del moviment 'scout' de Sabadell (Barcelona) han rebut acompanyament psicològic des d'un primer moment.
També ha assegurat que la Conselleria ha estat a cada moment al costat dels familiars, així com de l'alcalde de Sabadell, amb el qual la consellera ha mantingut un contacte telefònic.
La directora general de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, ha assegurat aquest dimarts que el grup d'Escoltes Xaloc de Sabadell complia amb la ràtio de grup i amb la formació i títols dels monitors.
En una atenció als mitjans després de conèixer-se la mort de la jove, Vilalta ha traslladat el seu condol als familiars, amics i companys de la menor que es trobaven al lloc dels fets i que compartien campaments amb ella, així com a la resta de persones vinculades pel "tràgic succés".
A falta de detalls de tot el succés, Vilalta ha dit que, des de la Generalitat, esperen tenir coneixement de tota la informació una vegada la Guàrdia Civil hagi recollit totes les dades i exposi conclusions.
La directora de Joventut ha explicat que el grup que es trobava al Pirineu aragonès estava format per 24 joves i tres monitors, dels quals un era el director, i complien amb tots els requisits previstos, com han comprovat des de Joventut.
Després de ser informats de l'accident, la Direcció ha activat els protocols per donar atenció psicològica als companys de la menor, que ara es troben en un pavelló d'Aínsa (Osca), així com un altre grup del mateix moviment que, format per 60 persones, es trobava al Pirineu lleidatà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els referèndums, les assemblees, les manifestacions, són per a la democràcia com les armes: les carrega el diable.
Confesso que hi tinc una certa prevenció.
Vull dir que la naturalesa d'aquesta mena d'instruments d'expressió política de massa, alhora que els dóna una gran força popular, també els fa indefensos davant de tota mena d'interpretacions contradictòries.
A la seva enorme potència simbòlica poques vegades hi correspon la mateixa capacitat per produir canvis polítics de fons que es proposen.
I, fins i tot, molt sovint són eines que poden acabar provocant el contrari del que es proposaven.
Només cal recordar com el sí al referèndum de l'Estatut del 2006, paradoxalment, ha acabat marcant el punt final de l'autonomisme i un no definitiu a tot el que va significar aquell darrer i agonístic esforç d'encaix a Espanya.
Centrem-nos, però, en les manifestacions.
Catalunya no és un país de grans manifestacions.
En canvi, les dotem d'una gran significació política.
Des del meu punt de vista, d'una significació excessiva.
Hi ha el cas de la mitificada manifestació de l'Onze de Setembre de 1977, la de la "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia", que del suposat milió i mig de participants -aquest sembla que és el llindar emblemàtic-, els experts de Contrastant no n'hi van donar ni 270.000.
(Per cert, el "milió" de la manifestació contra l'assassinat de Lluch, ben comptats, Contrastant els va reduir a poc més de 108.000 participants.
I per a bé o per a mal, el 10-J del 2010 Contrastant ja no existia...)
El problema d'haver de recórrer a aquest mecanisme d'excepcionalitat en una societat democràtica és que en els sectors més implicats es generen unes grans expectatives que després solen frustrar-se per la manca d'efectivitat d'un gest que ha costat déu i ajuda d'organitzar.
A l'eufòria del 10-J del 2010 tothom recordarà que la va seguir una gran depressió per la suposada "inutilitat" de la gran concentració.
¿Que l'endemà el president Montilla proclamés la independència?
Per part meva sostinc tot el contrari: aquella manifestació va ser extraordinàriament efectiva.
Això sí, no n'hauríem d'haver exagerat ni la magnitud d'assistents, ni la significació política ni les expectatives que havia de tenir en una societat democràtica, on la veritable força d'una voluntat política es mesura a través d'unes eleccions i de les majories parlamentàries corresponents.
I anem a la manifestació de l'11-S del 2012.
En primer lloc, tot i que estem parlant de la Diada Nacional de Catalunya i que, per aquesta raó, a la celebració hi ha de caber tothom, cal recordar que la manifestació sempre ha tingut un caràcter estrictament reivindicatiu.
El debat entre celebració i reivindicació és propi de cada 11-S, començant per les discussions sobre els continguts de la celebració institucional al Parc de la Ciutadella.
Però la manifestació, de fa anys, és un clam independentista.
I aquest any encara ho serà més.
En tot cas, qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
Certament, i segonament, enguany concorren unes circumstàncies especials.
El país bull davant de la certesa definitiva que la via autonòmica és tancada -per defunció- i que a aquestes altures, sostenir alternatives federalistes s'ha convertit en una broma de molt mal gust.
Es pot entendre que, des de la responsabilitat de govern, es facin gestos tan inútils -i potser alhora tan necessaris- com el de la proposta de pacte fiscal, entès com la darrera frontera abans de la ruptura amb la legalitat constitucional vigent.
Al capdavall, aquest govern no pot anar legítimament més lluny d'aquí perquè aquest era el seu compromís electoral.
Per anar més enllà, li calen noves eleccions.
Ara bé, només cal escoltar com el mateix govern defensa el pacte fiscal per veure que sap perfectament que, més d'hora que tard, li caldrà travessar aquesta frontera.
No minimitzo pas la importància d'haver portat el 80 per cent dels catalans fins a aquesta darrera frontera.
I per això, des del meu punt de vista, no veig cap inconvenient -tot el contrari- al fet que a la manifestació d'enguany hi hagi una bona representació dels que han arribat a aquest punt fronterer de fa poc.
Si es diu que la gana arriba menjant, no tinc cap dubte que -com ja va passar el 10-J- després de l'11-S, molts dels que hi puguin haver anat amb la bandera del pacte fiscal en tornaran amb l'estelada.
Que ningú no els privi, doncs, d'aquesta extraordinària experiència!
[La segona part d'aquest article es publicarà demà passat, dissabte.]
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Durant la dècada del 1880, la dona es caracteritzava per una silueta amb corbes i espatlles que s'eixamplava gradualment.
A principis de la dècada següent, la vestimenta consistia, bàsicament, en una brusa ajustada i una faldilla cenyida a la cintura que queia, d'una forma més natural que en èpoques passades, sobre els malucs.
A mitjan 1890 van aparèixer les mànigues amples, que van anar creixent cada any fins que a principis del segle XX van desaparèixer.
Durant aquesta època, les faldilles van adoptar una forma més acampanada i l'ús de les puntes, els brodats i els ornaments naturals com a accessoris era corrent.
El disseny de les peces de roba estava pensat per ressaltar la feminitat, tal com es veu en la utilització de la cotilla de "salut Eduardina", també anomenada de "bust de colom" (' pouter pigeon bust' ), que mantenia el cos rígid en un angle de 33 graus i una forma de 'S' que seguia el contorn "natural" del cos femení.
Aquesta dona podia participar en la vida social, però no de manera activa.
Ramon Martí i Alsina, La dona de les fruites, 1878-1882
Ramon Martí i Alsina, Figura femenina amb uns coloms, 1860-1870 |
Illa recorda que Iceta ja és candidat al Govern i defensa la Constitució i l'Estatut
El secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, ha dit aquest dissabte que l'article 155 de la Constitució s'aplica "amb sentit comú" a Catalunya i ha demanat que les eleccions convocades pel Govern central serveixin per canviar el rumb de la política catalana.
"Els socialistes ho afrontem amb il·lusió, seguretat i convicció", ha afirmat en roda de premsa a Barcelona, i ha demanat una campanya cívica de confrontació d'idees que porti a molts catalans a votar al 21D.
Ha confiat que el socialisme guanyarà pes en el Parlament després dels comicis, i ha recordat que el primer secretari del partit, Miquel Iceta, ja va ser designat candidat a la Generalitat en un acte a l'estiu: "No tenim por a les urnes".
Després que el Parlament declarés la independència el divendres, Illa ha defensat que l'única legalitat vigent "és la constitucional i estatutària" i que es pot canviar, si es vol, per les vies que preveu la mateixa llei.
Ha justificat l'aplicació del 155 després que el "ja expresident" de la Generalitat, Carles Puigdemont, renunciés a convocar eleccions a Catalunya i que el Parlament proclamés la República, fet que ha convertit en inevitable la intervenció de l'autonomia, segons ell.
No obstant això, ha demanat "sensatesa a tots els actors" per minimitzar les detencions i actuacions judicials que es puguin produir arran de la proclamació de la independència de Catalunya i de les investigacions iniciades per la Fiscalia.
Malgrat això, ha recordat que aquest tipus d'actes tenen conseqüències a tota Espanya i que "un Estat de Dret no pot deixar d'actuar" quan es produeixen.
Sobre l'absència del senador del PSC i expresident la Generalitat, José Montilla, en el ple de la cambra alta durant la votació del 155 el divendres, ha defensat que el partit recolza la decisió i que així ho va entendre l'Executiva del partit: "Ho respectem".
Montilla va renunciar a votar l'aplicació de l'article, però Illa ha recordat que ja ha expressat el seu rebuig "al rumb de la Generalitat en el sentit que ha posat en risc l'autonomia".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Esportivament parlant, aquest diumenge va ser fantàstic.
El Circuit de Barcelona-Catalunya va acollir la prova del GP d'Espanya de Fórmula 1, amb victòria del britànic Hamilton.
Més de 90.000 espectadors ho van comprovar en persona.
Entre tots ells, alguns dels joves d'INSERsport que participen en el curs de la Federació Catalana d'Automobilisme, van tenir una experiència transversal a l'F1, vivint de primera mà els rumors, l'olor de benzina i l'ambient de la competició.
Van poder assistir gràcies a les entrades facilitades per la Diputació de Barcelona, un dels principals patrocinadors del projecte.
Amb aquesta activitat, els joves van poder treballar la puntualitat, l'autonomia i la responsabilitat.
D'altra banda, aquest cap de setmana també va ser especial per a l'esport amb diversitat funcional.
D'una banda, dissabte, els joves que s'estan formant amb la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, van participar com a organitzadors en el Campionat de Catalunya d'Atletisme adaptat.
I diumenge, els nois i noies del grup de la Federació ACELL van ser monitors per primera vegada en una competició d'atletisme amb persones amb capacitat intel·lectual reduïda.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Tenen dret a una desgravació del 75% a l'IRPF els 150 primers euros que es donin a fundacions i entitats declarades d'utilitat pública.
Per a la resta d'aportacions, la desgravació a l'IRPF és del 30%.
Les donacions fetes per persones jurídiques tenen una desgravació a l'impost de societats del 35%, sempre que no superin el 10% de la base imposable de l'impost. |
L'AMI i l'ACM presentaran aquest divendres una querella contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, davant el Tribunal Suprem per "coacció i amenaces" als alcaldes independentistes perquè no col·laborin amb el referèndum d'aquest 1-O, ha anunciat en roda de premsa la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.
Ha advertit que el fiscal "s'està extralimitant en les seves competències i ha intentat atemorir els alcaldes", després d'haver citat a declarar més de 700 alcaldes pel seu suport al referèndum.
Lloveras ha explicat aquest dijous que han decidit presentar aquesta querella per "manifestar de manera clara la injustícia que estan sofrint els alcaldes" i ha reclamat que algú respongui davant les actuacions del fiscal, que considera inadequades.
Ha sostingut que no l'han presentada fins ara per no interferir en els procediments judicials i que no s'interpretés que la querella era per motius polítics, i que ho han vist necessari després de la resolució Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que "avala que la Fiscalia s'està extralimitant".
Preguntada per si les policies locals impediran l'1-O, ha assegurat que aquests cossos depenen dels alcaldes i que si les autoritats judicials ordenen que exerceixin funcions que no són les seves "seria posar en risc aspectes de convivència i de seguretat".
Lloveras ha afirmat que els alcaldes independentistes demanaran a les policies locals que actuïn amb proporcionalitat, que realitzin les funcions que fan habitualment i ha avisat que algunes ordres judicials "no es podrien executar".
També ha cridat la ciutadania a participar en l'1-O i ha defensat que la legitimitat del referèndum es recolzarà en "la participació massiva de la gent".
Lloveras ha explicat que estan a l'espera de conèixer els acords que es prenen en la reunió de la Junta de Seguretat d'aquest dijous per donar les indicacions que considerin necessàries per garantir la celebració del referèndum.
A més, ha afirmat que els ajuntaments posaran totes les eines perquè es pugui votar "amb la màxima normalitat" possible i que la logística depèn del Govern, encara que ha expressat la seva confiança en què l'Executiu català solucionarà les dificultats que apareguin.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Programa d'activitats ambientals oferirà aquest darrer trimestre del 2019 un total de 46 tallers gratuïts, impartits majoritàriament en cap de setmana, per tal que la ciutadania interessada pugui conèixer de primera mà l'entorn natural i la fauna que habita a la ciutat, així com conscienciar-se sobre els reptes climàtics que afronta el nostre planeta.
El Centre d'Educació Ambiental Ecometròpoli, l'Aula Ambiental de Can Zam Isabel Muñoz, les jugateques del parc del Molinet i de Can Zam, així com diversos espais naturals (el riu Besòs o la Serralada de Marina) tornaran a esdevenir escenaris naturals privilegiats d'aquesta descoberta.
Aquest diumenge, 8 de setembre (11.30 h, a l'Aula Ambiental de Can Zam Isabel Múñoz), s'ofereixen les dues primeres activitats del programa de tardor.
La primera, Qui viu a l'estany?, serà un taller per donar a conèixer la importància dels punts d'aigua naturalitzats per fomentar la biodiversitat.
A la mateixa hora, a la Jugatecambiental del parc del Molinet, la canalla podrà jugar a transformar-se en l'animal salvatge que triï i aprendre els costums de cada espècie.
Durant els propers caps de setmana i fins a finals de novembre, es continuaran oferint diverses propostes, adreçades a tots els públics.
La bona acollida de molts tallers fa que tornin a programar-se algunes activitats desenvolupades en anteriors trimestres, com és el cas de les jornades d'anellament científic d'aus, organitzades al parc fluvial del Besòs, els cens d'aus o les passejades de descoberta de la natura.
Les sortides crepusculars per la Serralada de Marina, que amb l'ajuda d'un biòleg permeten apropar-se a la fauna nocturna, són un altre exemple representatiu d'aquest èxit de convocatòria.
Tanmateix, l'actual programa de tardor presenta nous tallers que no faran perdre l'interès del públic més veterà.
Per exemple, s'ha preparat un joc d'orientació, amb el Geocatching, per trobar diversos amagatalls i tresors a la Serralada de Marina.
També, hi haurà un taller pràctic que aportarà llum sobre els tèrmits, uns insectes poc coneguts.
I un altre, durant el qual podrem conèixer de prop un petit mamífer: l'eriçó i, fins i tot, alliberar-ne'n un en captivitat.
Així mateix, hi haurà un taller de construcció de coets d'aigua per tal d'emular el 50è aniversari de l'Apolo 11 o una xerrada científica sobre el benestar emocional de les nostres mascotes, entre moltes altres propostes interessants.
D'altra banda, dues activitats programades al nou hort municipal de Can Zam, permetran aprendre moltes coses sobre la jardineria sostenible i l'horticultura ecològica.
Així mateix, es podrà construir un hotel d'insectes, per tal d'atraure'n els pol·linitzadors i els controladors de plagues.
El Programa també es fa ressò de temes d'actualitat; s'han organitzat diversos tallers amb motiu de la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat (que té lloc del 16 al 22 de setembre) o de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (16-24 de novembre).
Per assistir-hi, cal inscriure's prèviament trucant al 618 007 230 o al correu [EMAIL]
Un total de 1.629 persones han assistit als tallers del Programa d'activitats ambientals, organitzats durant els caps de setmana a Ecometròpoli, des del gener fins el juny d'enguany.
Una xifra que ja iguala el nombre de visitants assolit durant tot el 2018 (1.626 persones).
La majoria són famílies colomenques, interessades en temes de medi ambient, que solen repetir i assistir a més d'un taller cada trimestre.
D'altra banda, durant l'estiu, l'activitat a Ecometròpoli no s'ha aturat: durant el mes de juliol, 1.057 nois i noies matriculats a algun casal d'estiu de la ciutat hi han cursat alguns dels tallers dissenyats a mida, segons l'interès i edat dels participants. |
Amb les funcions que em confereix l'article 30 dels Estatuts de la Universitat i en virtut del que preveu l'article 82 de Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, atesa la necessitat urgent de cobrir llocs de treball vacants, es prorroga la comissió de serveis a la senyora M. Isabel Cirer Rosselló per ocupar un lloc de treball de cap de negociat, codi plaça 159, nivell 16, al Rectorat amb efectes econòmics i administratius del dia 29 d'abril de 2009, i per un període de sis mesos.
La senyora M. Isabel Cirer Rosselló, durant la comissió de serveis, percebrà les retribucions a càrrec dels crèdits inclosos en els programes en què figuri dotat el lloc de treball que realment ocupa.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
Tanquem el darrer trimestre de l'any amb força exposicions.
Des de replicants que ens transporten al món d'una pel·lícula de culte, exposicions commeratives a grans professors de la Universitat, hem pogut conèixer més sobre el dia a dia dels investigadors, hem posat el nostre granet de sorra per lluitar conta la violència envers les dones, hem somrigut veient les fotografies de moltes mascotes, hem reflexionat sobre el poder del markèting i les marques comercials a la nostra vida, ens hem emocionat amb les fotografies de l'exposició de gent sense sostre i fins al desembre podem visitar la col·lecció bibliogràfica que l'Institut del Patrimoni de Sharjah ha donat a la Biblioteca d'Humanitats.
"Els ulls de ningú" / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
Fotografies realitzades a Barcelona i la seva perifèria i que mostren el dia a dia de persones que viuen al carrer i que fan el que sigui necessari per sobreviure: des de la recollida de ferralla fins a la venda ambulant o la pesca il·legal.
Persones que són molt nombroses, amb les que compartim espai però que han arribat a ser invisibles als nostres ulls.
Un granet de sorra per ajudar a conscienciar una mica i transmetre que TOTS podem fer més per una societat més justa i més solidària".
L'exposició va ser cedida per AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola- Ripollet).
"Nous graus de comunicació" / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
Aquest curs 2019/2020 la Facultat de Ciències de la Comunicació va incorporar dos nous graus: Comunicació de les organitzacions i Comunicació interactiva i es va fer una exposició amb una selecció de documents especialitzats en les àrees temàtiques de les noves titulacions.
"La taula periòdica fa 150 anys" / Biblioteca de Ciència i Tecnologia i Departament de Química
El 2019 ha estat declarat l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements i es va voler commemorar aquesta efemèride fent una exposició on es van mostrar les principals característiques d'aquest instrument científic i la seva evolució al llarg dels anys, els diferents exemples de taules que es coneixen i com s'ha transformat en un símbol iconogràfic habitual.
Exposició presencial i virtual.
"Premi al millor llibre d'Economia 2019 per a un llibre coeditat pel professor Emili Grifell-Tatjé" / Biblioteca de Ciències Socials
El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha concedit el Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d'Economia "The Oxford Handbook of Productivity Analysis", del qual és coeditor el professor Emili Grifell-Tatjé del Departament d'Empresa de la UAB, juntament amb els professors C.A. Knox Lovell, University of Queensland (Austràlia) i Robin C. Sickles, Rice University (US).
Amb motiu d'aquest premi, la Biblioteca de Ciències Socials va fer una mostra amb els llibres guardonats al llarg d'aquests anys en què professors de la Universitat Autònoma de Barcelona hi han participat.
"Marques comercials" / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
La influència de les marques a la nostra vida és molt més gran del que ens imaginem i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va organitzar una mostra de llibres, revistes i altres materials que analitzen els elements que componen una marca, estudien casos d'èxit i repassen els noms, els anuncis i els jingles que tots recordem.
A l'octubre el politòleg italià Bruno Dente, va ser investit com a doctor honoris de la UAB.
Amb motiu de la investidura, la Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una exposició amb la producció científica del professor.
Bruno Dente ha tingut una relació destacada amb la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB des de 1985, tot col·laborant en la posada en marxa del propi centre i exercint-hi tant la docència com la recerca.
Ha cooperat en projectes com ara la creació de la llicenciatura en Ciències Polítiques, el Grau en Ciència Política i de l'Administració o el Màster en Gestió Pública.
"Violència 0 " / Biblioteca de Ciències Socials
Amb motiu del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, el 25 de novembre, la Biblioteca de Ciències Socials va acollir una mostra de fotografies cedida per AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet) per condemnar quasevol tipus de violència envers les dones.
La mostra fotogràfica és va complementar amb una selecció de llibres sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la BCS.
"Blade Runner" / Biblioteca de Ciències Socials
La Biblioteca de Ciència i Tecnologia va organitzar una exposició que gira al voltant del món ciència-ficció de la pel·lícula de Blade Runner.
Aquesta exposició permet conèixer més sobre la història dels replicants i endisar-se en el món d'aquesta pel·lícula de culte.
L'exposició va comptar amb la col·laboració de la Sara Martín Alegre, professora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Facultat de Filosofia i Lletres, i d'en Ludovico Longhi, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Facultat de Ciències de la Comunicació.
Tots els colors del camaleó" / Biblioteca d'Humanitats
La Biblioteca d'Humanitats, juntament amb la Facultat de Traducció i d'Interpretació ret un homenatge a Joan Fontcuberta, que va ser professor i degà a la FTI.
La biblioteca va organitzar una exposició bibliogràfica, amb objectes i fotografies i una exposició virtual on es fa un recorregut per la seva trajectòria vital i professional.
"La vida dels investigadors: dins i fora del laboratori" / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
La investigadora postdoctoral Michela Osnato, va promoure la realització d'una exposició de caire divulgatiu per posar de relleu la importància de la investigació en biologia de plantes, millorar la cultura científica de la societat i trencar els estereotips negatius associats amb la professió dels científics.
Les fotografies que es van exposar expliquen quina és la funció dels investigadors que treballen al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) de la UAB i quin són les seves aficions que mostren els costat més humà d'aquests professionals.
"La teva mascota" / Biblioteca de Veterinària
El Consell de Col·legis Veterinaris (CCVC) va organitzar la sisena edició d'un concurs fotogràfic pel qual es van rebre 790 fotografies.
L'exposició de les fotografies presentades al concurs es van poder visitar a la Biblioteca de Veterinària.
Dins de la Jornada cultural dels Emirats Àrabs que la UAB va organitzar, es va fer una mostra de la col·lecció bibliogràfica que l'Institut del Patrimoni de Sharjah va donar a la Biblioteca d'Humanitats.
"Premsa clandestina catalana" / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
Amb motiu de la jornada Premsa clandestina.
Llengua, cultura, comunicació a la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB i l'Institut d'Estudis Catalans, la BCHG va organitzar una mostra de capçaleres clandestines que es van publicar a Catalunya o a l'exili durant el període 1939-1975, a més de bibliografia sobre el tema.
"Ramon Margalef, una vida d'ecologia" / Biblioteca de Ciència i Tecnologia
El Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals (CREAF) i la Biblioteca de Ciència i Tecnologia van organitzar una exposició per apropar a la comunitat universitària la vida de Ramon Margalef que va ser un biòleg i naturalista català amb més influència internacional.
La mostra es va realitzar a partir de fragments de la seva autobiografia inèdita i va destacar les seves principals contribucions a l'ecologia.
Si us plau, demostra que no ets un robot *
Aquesta publicació periòdica del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada com a un instrument per a donar a conèixer les biblioteques de la UAB, els seus fons i els serveis que s'hi ofereixen.
Els números de la primera etapa (1991-2012) són disponibles a ddd.uab.cat |
A les "TIC per educar", l'Albert Murillo (de "Generació digital") ens presentarà Quick, Draw!, de Google, a "L'ofici d'educar".
A l'espai de la tecnologia de "L'ofici d'educar" l'Albert Murillo, director de "Generació digital", ens parlarà, dins les "TIC per educar", del Minecraft per a professors.
A "Les TIC per educar" de "L'ofici d'educar", Albert Murillo, presentador de "Generació digital", ens parlarà de les ulleres de realitat augmentada, dels perills d'utilitzar-les abans dels 12 anys i de com regular-ne l'ús entre els més joves.
A "Les TIC per educar" Albert Murillo, presentador de "Generació digital", ens parlarà de Drawybook, una aplicació de Bic en què els nens poden dibuixar en un paper i traslladar-ho a la pantalla
A "L'ofici d'educar", Albert Murillo, presentador de "Generació digital", ens presenta, a "Les TIC per educar", l'empresa Cubus Games, una empresa d'Igualada creadora dels "gamebooks" o llibrejocs.
Albert Murillo, realitzador del programa "Generació digital", ens presenta a "L'ofici d'educar" una aplicació per a Android i iOS per mediar en conflictes a l'escola.
Albert Murillo, realitzador del programa "Generació digital", ens presenta el videojoc "Mekorama" a "L'ofici d'educar".
Albert Murillo, director de "Generació digital", ens presenta a "L'ofici d'educar" l'aplicació Additio, que té la finalitat d'ajudar els mestres a millorar la seva organització
Albert Murillo a les 'Tic per educar' ens presenta OKVision, una aplicació del Col·legi d'Òptics i d'Optometristes per evitar la vista cansada amb les pantalles.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El Grup de Recerca "Treball, Institucions i Gènere" (T.I.G.) és un Grup de Recerca adscrit al Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. |
El diagnòstic territorial del Servici Valencià d'Ocupació i formació (Servef) i les universitats públiques valencianes ha identificat l' agricultura, el turisme i la concentració ceràmica com els grans generadors de treball a Castelló.
S'han analitzat fins a 300 indicadors en cada àrea funcional que serviran per a adequar les polítiques de l'ocupació a la realitat.
El secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, la directora general d'Ocupació i Formació, Rocío Briones, i representants de la Universitat Jaume I han presentat el diagnòstic territorial sobre ocupació Avalem Territori.
"Una fotografia viva, cuidadosa i detallada de la realitat econòmica i laboral de la nostra Comunitat", en paraules de Nomdedéu.
"Ja tenim la foto de quina és la situació, ara hem de saber quines són les oportunitats per a dissenyar una metodologia d'estratègies territorials.
Hem de realitzar en una estratègia futura conjunta, en la que s'aborde com treballar des de l'orientació, la inserció per a poder desenrotllar polítiques actives amb sensatesa i eficàcia", ha indicat la directora general d'Ocupació i Formació.
Jorge Hermosilla, com a coordinador acadèmic del projecte, ha explicat que la primera fase del projecte, que es va abordar en 2017, va consistir en l'elaboració de diagnòstics territorials dels mercats laborals locals-territorials, perquè constituïxen l'escala fonamental per a l'anàlisi de la situació laboral.
Durante el primer i segon semestre de 2018 el treball s'està centrat en el disseny de la metodologia i l'elaboració de les estratègies territorials d'ocupació.
"Estem dissenyant un Pla Estratègic per a l'Ocupació que estarà configurat per una relació d'objectius estratègics estructurats en àrees de treball i desglossats en actuacions generals per mitjà de línies estratègiques", ha apuntat el vicerector Jorge Hermosilla.
Per a Briones, este programa "és un dels plans més ambiciosos del Servef" perquè amb ell "volem redefinir el total de les polítiques actives per a fer polítiques per al territori més sensates i de caràcter transversal".
Per això, una de les funcions del pla d'ocupació territorial és identificar els nous nínxols de treball. |
Xavi Areny va ser el millor andorrà a la primera prova de la Copa del Món de Bischofshofen, Àustria.
En aquest cas, ahir, es va celebrar un esprint i va aconseguir acabar en 34a posició, molt a prop del top 30.
Així mateix Gerber Martín va ser 44è, Carles Serra 46è, David Albós, 47è, Jordi Solé 49è i Sergi Casabella va ser 50è.
En aquesta categoria, la victòria va ser per a l'italià Robert Antonioli mentre que el suís Iwan Arnold va ser segon i l'italià Nicolò Ernesto Canclili va completar el podi.
En Sènior Espoir, Carles Serra i Sergi Casabella van ser 17è i 18è respectivament.
En aquesta categoria, la victòria va ser per a Canclini mentre que el suís Arno Lietha va ser segon i el francès Thibault Anselment va ser tercer.
En categoria femenina, la victòria va ser per la suïssa Marianne Fatton, mentre que les espanyoles Claudia Galicia i Marta Garcia van completar el podi.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Es consideren perfils més adequats les llicenciatures, enginyeries o graus en estudis afins com: Biologia, Ciències del Mar, Ciències Ambientals, Biotecnologia, Farmàcia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Enginyeria Agronòmica, Enginyeria Tècnica Agrícola, Enginyeria Tècnica Forestal.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Acte de presentació de la campanya Foto: Foto:Òscar Giralt / Diputació de Barcelona
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Un alt dirigent de CDC, molt ben situat prop de Puigdemont, em diu textualment: "avui el nostre principal enemic no és Rajoy, ni el PP, ni Montoro.
Els nostres enemics són ERC i Junqueras".
Al cap d'unes hores m'ho crec, després que una altra font, també de CDC, a qui li exposo la frase, sense citar-ne l'autor, em reitera el mateix.
A l'endemà en tinc una confirmació paral·lela en saber com va anar la trobada entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras.
M'expliquen que no van parlar d'hipotètiques enteses per gestar un nou executiu espanyol sinó gairebé només de com superar l'actual manca de diners de la Generalitat de Catalunya.
En realitat tot lliga si es considera que les cúpules de tots els partits, en especial (sic) els catalans, ja estan convençudes que la cançó de l'enfadós del «procés» independentista està llest.
El que ara domina el cap dels polítics catalans són les properes eleccions catalanes.
Probablement seran posteriors a les espanyoles, però no són menys segures que aquestes.
Potser en un any, o ben poc més.
El seu lògic i únic objectiu és qui serà el nou president de la Generalitat: Junqueras (el més probable) o Mas (que se'n mort de ganes).
No és possible ignorar que estem bombardejats amb bestieses maximalistes segons les quals la independència serà demà, i que després tot seran flors, violes i romaní.
És l'ensarronada número mil per a incauts.
Però quan els polítics de tot pelatge parlen entre si diuen coses diferents, si bé està clar que la CUP i alguns altres afirmen que faran de tot per evitar-ho.
No poden dir una altra cosa, però ni ells s'ho creuen.
Tot plegat és més vell que l'anar a peu.
Passa el mateix respecte al teatre per assolir formar un govern a l' Estat.
Ningú hi creu i si, per un miracle, no hi haguessin eleccions, tot seria encara més patètic i grotesc.
Quin conill hauria de sortir de quin barret?
Hi ha un fotimer de possibilitats que la follia independentista ens acabi portant a una situació que, en tots els aspectes, sigui palesament pitjor a aquella en que estàvem abans de començar la folla aventura.
Una aventura deguda només al fet que Artur Mas no sabia què fer ni què dir per ser reelegit.
Carai, que car que pagarem el que fou només una impossible aventura personal.
Per reblar el clau, parlo amb un destacat industrial que ha tingut una reunió amb alts càrrecs de la Conselleria d' Economia.
Em diu que els veu només interessats en l' horitzó 2016-2017.
Volen aprovar com sigui el pressupost del 2016 per a després poder prorrogar-lo per al 2017.
"Tot allò que vagi més enllà no els interessa", em diu.
Afegeix que "no tenen en el cap una millora del finançament perquè saben que ara farien riure.
No té sentit dir que Catalunya se n'està anant de l'Estat i que, això no obstant, se'n volen endur més diners".
El que ensuma és que Junqueras vol assolir un bon pressupost per així aconseguir una millor imatge que no pas Mas.
És la cosa parroquial, municipal, tribal o també estatal de sempre.
Penso que algun dia hi haurà algú que haurà de dir alguna cosa, com "Nois, ho sentim.
Vàrem estirar més el braç que la màniga i ara estem pitjor que abans de començar aquest joc sinistre i ja fallit".
Els ciutadans també s'ho empassaran com ho han fet amb tantes altres coses, malgrat ser indigeribles?
Em sembla que haurà de ser així, en pla, com deien abans alguns "si us plau per força".
Ara bé, el trasbals mental i de tots els ordres que ha creat tanta mentida i tan de cofoisme malaltís potser no ens el podrem treure mai més de sobre. |
Inici / La Diputació de Lleida iniciarà a la finca de Maials un assaig de cultiu de tòfones per estudiar les seves possibilitats
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que la corporació, juntament amb el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida (UdL), implantarà el regadiu aquest estiu per iniciar la plantació a la tardor
El cultiu experimental de tòfones se sumarà al d'ametllers, que es posarà en marxa amb l'objectiu d'obtenir rendibilitats i produccions elevades amb una dotació d'aigua mitjana
La Diputació de Lleida donarà un nou impuls a les accions que desenvolupa des de fa anys per tal de fomentar la producció de tòfones com a complement de les activitats agrícoles i ramaderes amb la implantació d'un cultiu experimental d'aquest producte a la seva finca de Maials.
Així ho ha anunciat aquest dimecres, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, en el transcurs de la visita que ha fet als camps de cultiu de tòfona de la Masia Massanés Casa Rural, situada al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera).
Reñé ha explicat que aquest assaig es farà amb l'objectiu d'estudiar les possibilitats del cultiu de tòfones i "ajudar els productors amb noves experiències tècniques".
"Es tracta d'un producte excepcional que ha demostrat la seva viabilitat, ja que complementa les activitats agrícoles, ramaderes i de turisme rural", ha puntualitzat el president de la Diputació de Lleida.
Aquest cultiu experimental de tòfones se sumarà al projecte pilot de cultiu d'ametllers que també es posarà en marxa a la finca de Maials amb l'objectiu d'obtenir rendibilitats i produccions elevades amb una dotació d'aigua mitjana d'entre 3.000 i 4.000 metres cúbics per hectàrea.
Reñé ha explicat que el regadiu s'implantarà a la finca de Maials durant l'estiu per tal que a la tardor es pugui començar a planificar la plantació tant dels ametllers com de les alzines.
Actualment, la Baronia de Rialb compta amb unes 50 hectàrees i una desena de productors que es dediquen a aquest cultiu.
No obstant això, el seu alcalde, Pere Prat, calcula que el municipi disposa de 1.000 hectàrees susceptibles de ser plantades amb tòfona, especialment la part del nord que és la més despoblada, però amb les millors condicions per aquest tipus de producció.
La Diputació de Lleida ja va realitzar diferents actuacions per promoure el cultiu de tòfones mitjançant convenis que van propiciar el manteniment i seguiment de parcel•les de demostració a Montcortés de Segarra (Segarra), Lladurs (Solsonès) o Bellaguarda (Garrigues), entre d'altres.
El president de la Diputació de Lleida ha fet aquest dimecres una visita institucional a la Baronia de Rialb, que s'ha iniciat a l'Ajuntament del municipi, on ha estat rebut per l'alcalde i president del Consell Comarcal de la Noguera, Pere Prat.
Després d'una reunió de treball, han visitat la Casa de Colònies de la Torra i el seu entorn i posteriorment els camps de cultiu de tòfona de la Masia Massanés Casa Rural, on han estat rebuts pel propietari de la masia, Josep M. Vilella, i pel productor de tòfona del municipi i propietari de la Masia Perdigués, Eugeni Inglavaga, amb qui han visitat els terrenys.
A la visita també ha assistit la diputada Maria Antònia Pubill.
La Baronia de Rialb, 12 de març de 2014
Cap de l'Àrea de Comunicació, Maricel Pujol
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
El Consell Comarcal del Maresme és una de les 66 entitats, serveis i empreses de la comarca que han obtingut el distintiu Biosphere 2019 pel seu compromís amb el medi ambient i amb un turisme sostenible.
El lliurament es va fer divendres al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt.
En el decurs de l'acte, el Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona Maresme, que és l'organisme que gestiona el distintiu Biosphere a la comarca, va presentar el seu Pla d'Accions 2020.
El distintius Biosphere reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l'Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta.
A la província de Barcelona es va posar en marxa l'any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques.
D'aquesta manera, les empreses del territori poden participar sota el seu lideratge, A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime.
Al Maresme, comarca amb un important pes turístic, han obtingut aquesta distinció 66 entitats, serveis i empreses públiques i privades
Destinació Costa de Barcelona-Maresme
Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM)
Punt d'informació turístic del Maresme |
Cabanelles.-Tres persones han resultat ferides de poca gravetat en un xoc frontal entre dos vehicles a l'N-260, a l'altura del quilmetre 51, a Cabanelles (Alt Empord).
L'accident ha sigut en direcció a Besalú, segons ha informat el Servei Catal de Trnsit.
Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 8.17 hores.
Cinc dotacions dels Bombers han hagut d'alliberar dos dels afectats, que estaven atrapats.
El Sistema d'Emergncies Mdiques (SEM) ha traslladat els ferits a l'Hospital de Figueres.
La via ha estat tallada durant gairebé una hora.
Mentrestant, s'han fet desviaments per la sortida de Vilademires de l'N-260a.
La circulació ja ha quedat normalitzada.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La tasca que realitza Cèsar González en el Girona és de les més visibles de totes.
L'explicació d'aquesta frase és que González és l'encarregat del disseny gràfic del club: "Dono suport a totes...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
"Mama, l'agafaràs, oi?", li diuen a Carme Ferrés.
Des que fa plogging, la pràctica esportiva que combina córrer o caminar de pressa amb recollir brossa, ja no es mira amb indiferència les deixalles que troba escampades per tot arreu i que per a la majoria semblen invisibles.
Per a ella, aquell plàstic que algú ha deixat a terra és una oportunitat, i més en una ciutat costanera com Palamós (Baix Empordà).
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Van investigar la interpretació de 'L'himne dels pirates' a la festa de final de curs de l'Escola Musical Ireneu Segarra, de Palma
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La policia espanyola ha tancat la investigació per incitació a l'odi que havia obert arra de la representació aquest cap de setmana passat de 'Himne dels pirates' de 'Marc i Cel' per part dels alumnes de l'escola Irineu Segarra de Palma.
Segons va publicar ahir El Mundo, alguns pares s'havien exclamat per frases de la lletra d'una cançó, i la policia va investigar concretament la cançó titulada 'Himne dels pirates'.
Els alumnes de l'escola, que tenen entre deu i tretze anys, van aparèixer vestits de negre i descalços interpretant la cançó que, en paraules d'El Mundo, contenia 'lloances a Al·là' i celebrava 'l'extermini dels cristians'.
La cançó és interpretada per la tripulació del vaixell on succeeix l'obra, integrada per pirates moriscs.
La penúltima estrofa diu així: 'I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d'Al·là.'
Segons El Mundo, la mare d'un alumne d'aquesta acadèmia va manifestar la disconformitat amb l'elecció de la cançó triada, perquè va considerar que incitava a l'odi.
Avui, fonts de la policia espanyola han explicat a l'ACN que, després d'haver analitzat els fets, han comprovat com efectivament era una lletra inclosa en l'obra i que no es podia considerar que es fes incitació a l'odi o apologia del terrorisme.
En la notícia del diari també hi intervé un representat del centre, que explica que Mar i cel és una obra cabdal de la literatura catalana i que la denúncia treu la cançó de context.
Així mateix, defensa la tria de la roba, adduint raons d'il·luminació, i el fet que els nens anessin descalços, per a no fer soroll sobre l'escenari.
El fragment pertany a l'adaptació que va fer la companyia Dagoll Dagom, que va interpretar en tres etapes: la primera entre 1988 i 1990 al Teatre Victòria, la segona entre 2004 i 2006 al TNC i una tercera el 2014 i 2015.
Precisament, el director de la companyia Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, va lamentar en un piulet a Twitter que 'la ignorància és molt atrevida', i va avisar que calia conèixer el context en què es canta aquest fragment de l'obra.
Cal conèixer el context en què es canta l'himne dels pirates!!
La ignorància es molt atrevida! https://t.co/xY6ZQLuDav
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La Direcció General del Cadastre ha realitzat la revisió dels valors cadastrals a Terrassa.
Aquest organisme, que depèn del Ministeri d'Hisenda, ha fet una valoració de tots els immobles de la ciutat, atenent a la distribució dels valors del mercat immobiliari sobre el territori i a la realitat urbanística vigent.
El resultat final situa els valors cadastrals al voltant del 50% del seu valor de mercat.
Aquests valors serveixen de base per calcular l'IBI i altres tributs.
Aquest vídeo informa de la revisió cadastral, dels tràmits per accedir a la notificació electrònica, així com poder fer consultes i reclamacions.
Legalment cal procedir a la revisió de la ponència de valors cada 10 anys però el darrer cop que es va fer aquesta revisió a Terrassa va ser el 1996.
Des aleshores, en dos cops s'ha plantejat fer-la (el 2007 i el 2012), però s'ha desestimat, tant per l'Ajuntament com pel Ministeri, pels elevadíssims impactes que s'haguessin produït.
En el moment actual, s'ha constatat que el mercat ha deixat de caure, que el ritme de transmissions s'ha incrementat notablement, i que la tendència dels preus és a l'alça, per la qual cosa és el millor moment per dur a terme la revisió cadastral doncs es reuneixen un conjunt de requisits que no es produïen des d'abans del boom immobiliari, un mercat no marcat per l'especulació, un volum alt de transmissions, però alhora un nivell baix de preus.
L'objectiu de la revisió dels valors és poder actualitzar la base de càlcul dels immobles de la ciutat per tal de poder aplicar un impost de béns immobles més just i ajustat a la realitat i practicar una política fiscal més redistributiva, tenint en compte que la revalorització dels habitatges en els últims anys no ha estat homogènia per a tots els barris o districtes de la ciutat i sí que ho ha estat, en canvi, l'actualització dels valors.
Oberta al pública del 4 de setembre al 29 de desembre de 2017
Dades de contacte de les diferents oficines d'atenció ciutadana i dels diferents serveis municipals
Tota la informació sobre el 010
Bústia de consultes, suggeriments i queixes
Catàleg de tràmits de la Seu Electrònica |
Segon entrenament de la setmana dels homes del MONBUS IHC per preparar el trascendental partit de diumenge contra el Calafell a Les Comes.
Els arlequinats han fet, primer, anàlisi en video del seu darrer partit contra el Vendrell (per mirar de no repetir errors que van tenir reoercusió enla derrota).
Tècnics i jugadors han tingut temps també de repassar el joc que fa el Calafell, pròxim rival l'OkLliga.
El tècnic arlequinat podrà comptar amb tots els seus jugadors perque tots estan en perfectes condicions per jugar.
Abans, però, hauran de passar per l'entrenament que l'equip farà aquesf divendres a 2/4 de 10 del vespre que servirà per acabar de definir la manera de com intentar aturar el joc del calafelltencs.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Fa poques setmanes s'han celebrat els primers vint-i-cinc anys del programa " Creure avui ", produït per l'Arxiprestat de Mataró i emès per la televisió local m1tv.
La celebració ha comptat amb l'edició d'un llibret commemoratiu, vàries conferències i una missa d'acció de gràcies.
El programa té una periodicitat setmanal, hi col·laboren unes quantes persones (al llarg dels anys la llista és interminable) i compta amb diferents espais, tot amb una factura més que acceptable.
Això em fa pensar en tres coses.
La primera, per destacar que la creació del programa es degué a l'impuls de l'aleshores arxipreste, Josep Colomer, i d'un ateu irreductible que dirigia la televisió aleshores independent, en Josep Lluís Lligonya, que ja ha mort.
Tots dos van veure que els convenia entendre's i no els va costar gens.
Qüestió de caràcter, sí, però també d'intel·ligència.
La segona, per destacar també el paper del director del programa des del principi, en Ramon Safont-Tria, un veritable líder, pacient, abnegat i professional (i va arribar dirigir també un temps el programa "Signes dels temps" a TV3).
I la tercera, posar de manifest que, fonamentalment, la missió de l'Església és comunicativa: la d'anunciar la bona nova.
Tant a través de la tradició, com de la litúrgia, de la catequesi, la reflexió o de l'expèriència.
En un món com el nostre, hiperconnectat, versàtil i abundant en possibilitats comunicatives, trobo que encara no es veu prou la prioritat que té per als cristians entrar a l'àgora de la comunicació moderna, tot i els riscos.
També, i potser més, a nivell local, sense roucos que distorsionin.
I fan bé, els mitjans, entre la progressió geomètrica d'informació, oferir gruix, criteri, sentit (tot i que compartits) que facin possible el miracle de la comunicació. |
El PP portarà dimarts vinent al Ple del Congrés una proposició no de llei amb la qual cerca que la Cambra baixa expressi el seu "suport incondicional" a la Policia i la Guàrdia Civil en la seva tasca per defensar la democràcia a Catalunya però que inclou, a més, dos punts que suposen un aval a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Segons va avançar aquesta setmana el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, amb aquesta iniciativa el seu partit pretén que el Congrés reconegui i doni suport al treball dut a terme pels agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per intentar frenar el referèndum independentista de l'1 d'octubre.
Però, a més, el text contempla una condemna a l'"assetjament sistemàtic" al qual, segons el parer del PP, estan sotmesos els policies i guàrdies civils des de dies abans d'aquesta jornada mitjançant actes violents d'una part de la població catalana, així com qualsevol tipus de declaració que "justifiqui, empari o menysvalori" aquestes actuacions.
"No té cabuda cap tipus d'actitud violenta o coacció amb la finalitat de defensar un posicionament polític i ideològic", afegeix.
Segons subratlla el PP en la seva proposició, recollida per Europa Press, els "nombrosos" atacs que han sofert els membres de la Policia i la Guàrdia Civil aquests dies a Catalunya exigeixen que els representants públics estiguin "units" en la condemna "rotunda" de qualsevol comportament de naturalesa violenta així com mostrar-los el seu suport en la seva tasca de defensa i protecció dels drets i llibertats de tots els ciutadans.
"És injust i intolerable que se'ls tracti com a enemics", postil·la.
En la seva iniciativa, que consta de quatre punts, el PP ha aprofitat per cercar un 'suport' parlamentari a la decisió del Govern espanyol, que té el suport del PSOE i Ciutadans, d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
Un precepte les mesures del qual seran aprovades aquest dissabte en un Consell de Ministres extraordinari i enviades al Senat perquè siguin debatudes i aprovades, previsiblement el divendres de la setmana vinent.
I és que un d'aquests punts advoca perquè les institucions espanyoles utilitzin amb "determinació i fermesa", però també des de la "proporcionalitat i oportunitat", tots els mecanismes que, en defensa de la sobirania nacional i de l'interès general, li atribueixen la Constitució i les lleis.
Així mateix, els 'populars' insten les institucions a actuar, "amb totes les eines de l'Estat de Dret, contra aquelles iniciatives que pretenguin, "des de la il·legalitat", conculcar el marc constitucional i la unitat d'Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Posteriorment, l ́Oficina d ́Habitatge es posarà en contacte amb el propietaris per donar-los més informació i per programar una visita al pis.
En aquesta, el tècnic d ́habitatge pren les dades necessàries de la vivenda, tenint en compte també la seva ubicació i el seu entorn per tal de valorar l ́import del lloguer.
Un cop pactada la renda de lloguer, el propietari signarà l ́acta d ́adscripció de la vivenda a la Borsa i l ́autorització pel lliurament de les claus, per tal que puguem ensenyar l ́habitatge.
Es realitza l ́inventari i es procedeix a la cerca del llogater. |
Girona és la segona província amb més reseves en establiments de turisme rural a Catalunya aquest juliol, mentre que al juny va ser la tercera de tot l'Estat, segons informa la central de reserves Clubrural.
A Catalunya, només Barcelona supera Girona i aquesta té el doble de reserves que Tarragona i gairebé el triple que Lleida.
El juliol, Girona s'emporta un 5% de les reserves de turisme rural, mentre que la suma de les de Barcelona, Tarragona i Lleida no arriba al 10%.
Respecte a la resta de territoris de l'Estat, amb una demanda del 12%, les comarques gironines només van ser superades per les capitals, Barcelona i Madrid (amb un 16% i un 13%, respectivament).
Les dades provenen del portal centrat en la promoció de turisme rural a Espanya, Clubrural.com.
L'espai web gestiona informació sobre 624 hotels i cases rurals a Girona i més de 13.000 a tot l'Estat.
Els municipis més atractius de la demarcació són la Vall de Bianya, Sant Feliu de Buixalleu i Cornellà del Terri.
Seguits dels tres municipis que reben més visites, es troben Riudarenes, Aiguaviva, Pals, Sant Joan Les Fonts, Vilaür, Porqueres, Sils i Castelló d'Empúries.
A la resta de Catalunya, els municipis més visitats del sector són: Sagas, Dosrius i Olerdola (a Barcelona); Riudecanyes, Deltebre i Vinyols i Els Arcs (a Tarragona); i Ponts, Lladurs i Foralada (a Lleida).
Les dades d'ocupació pel que fa al turisme rural presenten senyals positius també a l'àmbit català, segons informava el mateix portal de reserves.
Catalunya es converteix el mes de juliol en la comunitat més atractiva per fer turisme rural de tot l'Estat, tot acumulant un 18% de demanda, cinc punts per sobre que Astúries i Andalusia, que ocupen la segona posició amb un 13%.
Aquestes xifres representen un increment respecte al mateix mes de l'any passat, que es trobaven al 14% i per sota d'Astúries. |
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, amb menció de doctorat europeu (2003), i llicenciada en Psicopedagogia.
Postgraduada en Especialització Psicopedagògica en l'Atenció a la Diversitat Escolar i també en Assessorament Curricular en l'Àmbit de les Estratègies d'Ensenyament i aprenentatge.
Ha estat professora de la Universitat Ramon Llull (2000-2001) i de la Universitat Internacional de Catalunya (2001-2003).
Actualment és professora del màster de Psicopedagogia i del màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària i Batxillerat i Ensenyament d'Idiomes.
La seva activitat de recerca se centra en l'ensenyament i l'aprenentatge en entorns virtuals i en concret en les ajudes educatives per a promoure l'aprenentatge, com és el cas del retorn (feedback) en processos d'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que contribueix a aprendre.
La seva principal inquietud és l'estudi dels elements que contribueixen a donar suport a l'ensenyament i l'aprenentatge en entorns virtuals o amb un ús intensiu de la tecnologia.
Ha dirigit, i hi ha participat, diferents projectes d'investigació a escala nacional i europea, i és cocoordinadora del Grup de Recerca Ed-Online.
Ha fet diverses estades en universitats estrangeres com la Universitat de Nebraska, la Universitat de Kentucky, la Universitat d'Hèlsinki i la Universitat de Gant.
I ha estat professora convidada al Centre for Learning Sciences and Technologies de la Universitat Oberta dels Països Baixos (2011-2012).
Doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge per la Universitat de Barcelona.
Mestre d'Educació Primària i llicenciat en Psicopedagogia per la Universitat Jaume I. És codirector del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), que es dedica a l'estudi de l'adquisició del llenguatge típica i patològica.
Ha estat investigador visitant de la Universitat de Pennsilvània, la Universitat de Puerto Rico i la Universitat de Texas a Dallas.
Ha estat professor a la Universitat Jaume I i a la Universitat de Barcelona.
Actualment és professor agregat i director del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.
Doctora en Psicologia i màster en Neuropsicologia Cognitiva per la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
Actualment és professora titular de la UOC i directora del laboratori de recerca Cognitive NeuroLab [URL].
La seva activitat investigadora és centrada en l'estudi del potencial de les tècniques d¿estimulació no invasives en la rehabilitació neuropsicològica.
Col·labora amb el Berenson-Allen Center for Noninvasive Brain Stimulation (Escola de Medicina de Harvard, Boston, Estats Units).
Doctora en Ciència Cognitiva i Llenguatge per la Universitat Pompeu Fabra (2014).
Experta en adquisició del llenguatge, especialment en la relació entre la fonologia experimental (segmental i suprasegmental) i la pragmàtica (gestualitat i context), és membre del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL, Universitat de Barcelona).
Postgraduada en Especialització Professional per a l'Assessorament i l'Orientació Psicopedagògica (1988).
Llicenciada en Psicologia (1987), és professora de psicologia de l'educació, experta en processos d'ensenyament i aprenentatge, influència educativa, avaluació formativa i retorn dialògic.
És membre del Grup de Recerca Ed-Online.
És professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.
Llicenciada en Psicopedagogia per la UOC, logopeda per la Universitat de Barcelona (UB), grafoanalista per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomada en Educació Especial per la UB.
Actualment és professora del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i mestra d'educació especial en les etapes d'infantil i de primària.
Doctor en Psicologia de l¿Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000), màster en Investigació Psicopedagògica per la Universitat Ramon Llull (1996) i llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992).
Doctor en Ciències del Llenguatge.
Diplomat en Logopèdia i màster en Lingüística, en l'especialització d'adquisició del llenguatge, integració gest-parla.
Ha exercit la pràctica terapèutica especialitzat en atenció primerenca, trastorn de l'espectre autista i trastorn específic del llenguatge.
Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat de Barcelona (UB).
Màster oficial en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Graduada en Educació Primària (menció de necessitats educatives específiques) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
És membre del grup de Recerca en Cognició i Llenguatge UOC-UB (GRECIL).
Doctor en Qualitat i Processos d'Innovació Educativa, llicenciat en Pedagogia i diplomat en Relacions laborals per la UAB.
Màster en Direcció de Recursos Humans per l'UOLS i llicenciat en Ciències del Treball per la UOC.
Actualment és gestor de projectes i professor associat del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.
Doctoranda en Educació a la UIB, graduada en Pedagogia i màster en Intervenció Educativa i Psicològica per la UNAV.
En l'actualitat forma part de la direcció d'un gabinet psicopedagògic privat amb l'especialitat de trastorns de la lectura i TDAH.
Màster universitari en Psicologia Aplicada, Llicenciat en Psicopedagogia i Diplomat en Magisteri d'educació física per la UCLM.
Ha format part del personal docent investigador en un projecte d'R+D+I a la UCLM.
Actualment és educador social de protecció de menors i execució de mesures judicials.
Diplomada en Estudis Avançats en Desenvolupament professional i institucional per a la qualitat educativa, Postgraduada en Docència Universitària i llicenciada en Psicopedagogia per la UB.
En l'actualitat, és psicopedagoga en un equip d'assessorament i orientació educativa del Departament d'Educació de Catalunya.
Doctora en Psicologia per la URL, màster interuniversitari en Psicologia de l'Educació per la UB i llicenciada en Educació Infantil per la Escuela Normal de Educación Preescolar de Mèxic.
Actualment és professora associada de la UB.
Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat del Salvador i màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults per la UAB.
Actualment és neuropsicòloga a l'Institut de Neurociència Cognitiva Aplicada a l'Aprenentatge Trivium i docent del màster d'Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva a Blanquerna.
Postgraduada en Logopèdia Escolar, màster en Psicopedagogia Clínica per Euroinnova Formación, International Business School, i màster en Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns de Llenguatge per la UOC.
Actualment desenvolupa tasques d'intervenció i avaluació psicopedagògica i logopèdica.
Llicenciada en Psicologia, màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults per la UAB.
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Llicenciat en Biologia, Ciències de l'Educació, Estudis d'Àsia Oriental i màster en Supervisió i Avaluació del Sistema Educatiu per la UAB.
Màster i diplomat en Estudis Avançats (DEA) de Societat de la Informació i del Coneixement per la UOC.
Actualment és assessor i formador del Departament d'Educació, entre altres institucions.
Doctora en Neurociències, llicenciada en Psicologia i postgraduada en Neuropsicologia Clínica i en Rehabilitació Cognitiva per la UAB.
Actualment és professora associada del grau de Psicologia i de la Facultat d'Educació de la UIC, i professora col·laboradora a la UOC.
Doctora en Filologia Romànica (especialitat de fonètica clínica) per la UAB.
Les seves investigacions se centren en les bases neuroanatòmiques de la parla i en els trastorns de la codificació de la forma sonora de les paraules en les afàsies.
Doctor en Educació per la Universitat d'Almeria, màster en Professorat de Secundària en l'especialitat d'orientació educativa per la Universitat de Múrcia, i psicopedagog i mestre especialista en educació especial per la Universitat de Granada.
Actualment treballa de mestre especialista en pedagogia terapèutica.
Doctora en Ciència de l'Educació, llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de pedagogia i llicenciada en Psicopedagogia.
És experta en anàlisi de dades quantitatives.
Neuropsicòloga infantil a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE), de l'Hospital Sant Joan de Déu.
És especialista en el diagnòstic i la detecció de trastorns del neurodesenvolupament, de l'aprenentatge i de la conducta.
Doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull (URL).
Actualment compagina la recerca i la docència universitària amb la pràctica clínica en l'atenció a infants amb autisme.
Doctoranda en Ciències de l'Educació a Blanquerna (URL), diplomada en Magisteri d'Educació Primària per la URL, màster en Psicologia de l'Educació per la UB i màster en Educació Especial per la URL.
És investigadora en el grup de recerca DISQUAVI (Blanquerna-URL).
Doctoranda en Pedagogia, llicenciada en Psicopedagogia i diplomada en Magisteri d'Educació Primària per la URL.
Màster en Intervenció en Dificultats d'Aprenentatge per la Universitat de Vic.
Actualment és orientadora escolar en un centre educatiu i professora col·laboradora en diversos màsters de l'àmbit de l'educació de la UOC.
Llicenciada en Psicologia, màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults per la UAB, màster en Salut Pública i doctora en Biomedicina per la UPF.
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i professora col·laboradora a la UOC.
Màster en Educació i TIC per la UOC, llicenciada en Psicopedagogia per la UAB i diplomada en Magisteri per la URL.
Actualment és professora d'orientació educativa del Departament d'Educació i responsable del suport intensiu per a l'escolarització inclusiva (SIEI) d'un institut de secundària.
Màster en Comunicació per la Universitat de Palerm (Argentina).
Actualment és docent col·laboradora a Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i treballa en la línia de recerca d'autisme, bilingüisme i tecnologia.
Diplomada en Logopèdia per la UAB, especialitzada en atenció precoç i neurologopèdia.
Té experiència clínica en l'àmbit educatiu i hospitalari.
Actualment és logopeda a Nexe Fundació, en un centre privat de foniatria i logopèdia, i professora col·laboradora a la UOC.
Diplomada en Logopèdia per la UAB i postgraduada en Intervenció Logopèdica en els Trastorns de la Veu per la URL.
És professora titulada Estill Master Trainer (EMT) de la tècnica vocal Estill voice craft.
Actualment exerceix de logopeda especialista en reeducació de la veu i col·labora com a docent a la URL i la UOC.
Diplomada en Logopèdia per la UAB, especialitzada de Logopèdia Infantil per l'Escola de Patologia del Llenguatge, EPL, de l'Hospital Sant Pau de Barcelona.
Actualment exerceix en l'àmbit públic, és formadora a la Fundació Universitària Martí l'Humà i imparteix xerrades per a famílies i docents.
Màster en Logopèdia Infantil per la UB, màster en Neurologopèdia per la UAB i diplomada en Logopèdia per la URL.
Té experiència en contextos educatius i sanitaris.
Actualment treballa en l'àmbit privat i ho complementa amb la docència com a tutora de PrisMa i com a professora col·laboradora de la UOC.
Llicenciat en Psicologia per la Universitat Nacional de Mar del Plata i màster interuniversitari en Psicologia de l'Educació per la UB.
Actualment és professor associat a la Facultat de Psicologia de la UB i professor col·laborador a la UOC.
També exerceix com a psicoterapeuta.
Màster en Formació del Professorat per la UB i màster en Lingüística Teòrica i Aplicada per la UPF.
Actualment és docent i investigadora predoctoral en lingüística a la UPF.
La seva recerca se centra en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge en relació amb la gestualitat i la prosòdia.
És membre del Grup d'Estudis de Prosòdia (GrEP).
Doctor en Llengua Espanyola, Llicenciat en Filologia Espanyola i Filologia Catalana per la UV.
Llicenciat en Antropologia Social i Cultural per la UNED i màster en Intervenció en les Dificultats de l'Aprenentatge per la UV-ADEIT.
Actualment és professor ajudant doctor de la UV.
Actualment és professora lectora al Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació de la UB.
Actualment fa recerca en l'àmbit de la personalització de l'aprenentatge en el grup de recerca GRINTIE.
Màster en Neuropsicologia, màster en Suports Educatius a la Inclusió i postgraduada en Trastorns Autistes.
Ha treballat més de deu anys de docent en educació infantil i primària, amb experiència en infants amb diversos trastorns i problemes d'aprenentatge.
És professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la Facultat de Psicologia de la UAB.
Ha estat coordinadora d'àrea, i coordinadora de la Unitat d'Atenció Psicopedagògica.
Llicenciada en Medicina i Cirurgia i Màster en Pertorbacions del Llenguatge i l'Audició per la UB.
Foniatra amb formació a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
És membre de la Societat Mèdica Espanyola de Foniatria (SOMEF) i de l'Associació Catalana de Professors de Cant (ACPC).
És professor agregat interí a la Universitat Rovira i Virgili.
Imparteix l'assignatura de Llenguatge i comunicació al grau de Psicologia, entre altres.
La seva recerca se centra en l'àmbit del bilingüisme i la psicolingüística (principalment sobre processament visual de paraules).
Doctorat en Psicobiologia per la Universitat de Pàdua, amb experiència postdoctoral a la UPF.
És investigador Ramón i Cajal i professor de Psicologia dels graus de Medicina i Biologia de la UPF.
Graduada en Psicologia per la UdG, màster en Psicologia General Sanitària per la UdG i la UOC.
Membre de l'equip de recerca ERÍDIQV adscrit a l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) de la UdG.
Doctoranda del programa de Psicologia Salut i Qualitat de Vida.
Mestra d'educació especial, llicenciada en Pedagogia Terapèutica per la UB.
Té experiència docent en educació primària i ESO, aules ordinàries i d'EE.
Actualment, és reeducadora a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) de Sant Joan de Déu.
Llicenciada en Psicologia (UAM), màster en Rehabilitació Neuropsicològica (Institut Guttmann), màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults (UAB) i màster en Psicoteràpia integradora (Institut Mensalus).
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu i al Servei Integral de Rehabilitació Neurològica.
És professora titular de la UV en el Departament de Psicologia Evolutiva.
Ha participat en diversos projectes de recerca d'àmbit nacional i internacional.
En l'actualitat dirigeix un projecte longitudinal centrat en el trastorn de l'espectre autista des de diversos aspectes, familiar, escolar i personal.
Investigadora predoctoral a la UdG en col·laboració amb l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona, màster en Investigació en Educació i llicenciada en Psicologia per la UAB.
Ha col·laborat en el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.
Doctora en Psicologia per la UCLM, llicenciada en Pedagogia per la UV i experta en mediació familiar per la UCLM.
Treballa en l'àmbit de la protecció de menors i adolescents que han patit situacions de risc, negligència o maltractament.
És professora del grau de Criminologia de la UCLM i membre del centre de recerca de criminologia.
Llicenciada en Psicologia Clínica i de la Salut per la UAB, postgraduada en Malaltia Crònica i Trastorns de Comportament Infantojuvenil, postgraduada en Transtorns Emocionals i Psicopatologia Legal i Forense, i màster en Psicopatologia Clínica Infantojuvenil per la UAB.
Actualment exerceix de psicòloga clínica infanto-juvenil.
Doctoranda en Societat de la Informació i el Coneixement a la UOC.
Màster en Educació i TIC (e-learning) per la UOC i graduada en Educació Primària amb menció de llengua anglesa per la UAB.
Actualment treballa de mestra d'educació primària per la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears.
També és membre del grup de recerca SINTE.
Actualment és professora de formació de màster a diverses universitats (UB, UOC) i coordinadora del programa de doctorat de Psicologia de l'Educació (DIPE).
Llicenciada en Psicologia i màster en Neuropsicologia Clínica i del Desenvolupament per la UAB.
Acreditada com a psicòloga escolar i sanitària pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu i membre del COPC.
Actualment és professora i investigadora a la UB i col·laboradora docent a la UOC.
La seva activitat investigadora és centrada en l'estudi de l'adquisició del llenguatge i el bilingüisme, tant en poblacions sanes com en poblacions de risc neurocognitiu.
Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (PT) per la UB.
Postgraduada en Dificultats del Llenguatge i l'Audició per la UAB.
Actualment és inspectora d'educació, referent d'atenció a la diversitat i inclusió a Barcelona comarques.
És membre del grup de recerca Psicologia de la Salut de l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la UdG.
És docent en diverses assignatures de grau i màster de la facultat d'Educació i Psicologia de la UdG, i a la Fundació Mona.
Actualment és formadora del curs de PrisMa "Les intel·ligències múltiples i la diversitat a l'aula".
Doctora en Psicologia amb menció internacional, màster en Psicologia General Sanitària i màster en Psicologia de la Salut i Psicoteràpia.
És membre del grup de recerca Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius de la URL i col·laboradora del RAM Group.
Llicenciada en Psicologia Educativa i professora de secundària de l'especialitat d'orientació educativa.
Actualment és cap del Servei d'Ordenació dels Ensenyaments de Règim Especial del Departament d'Educació, on porta temes relacionats amb la formació professional, i els ensenyaments esportius i artístics.
Llicenciada en Psicopedagogia per la UOC, màster en Pedagogia Terapèutica i en Audició i Llenguatge per la UdG, postgraduada en assessorament curricular per la UAB i diplomada en Professorat d'EGB per la UdG.
Actualment, treballa de psicopedagoga en un equip d'assessorament i orientació educativa del Departament d'Educació de Catalunya.
Llicenciada en Psicologia i màster en Intervenció Psicopedagògica i Assessorament Curricular per la UB.
Actualment és coordinadora del CRETDIC a la Catalunya central.
Col·labora a l'ICE de la UB en diverses activitats de formació permanent del professorat, i en activitats de formació adreçades a docents i assessors psicopedagògics del Departament d'Educació.
Llicenciada en Psicologia, diplomada en Logopèdia, postgraduada en Intervenció Logopèdica en els Trastorns de la Veu per la URL i diploma d'estudis avançats (DEA).
Titulada Estill Master Trainer de la tècnica vocal Estill voice craft.
Actualment exerceix de logopeda especialitzada en patologia de la veu en l'àmbit privat, i de docent a la URL.
Llicenciada en Psicologia per la UAB, psicòloga general sanitària, màster en Dansa Moviment Teràpia per la UAB, postgraduada en Atenció Primerenca per l'ISEP.
Va treballar i continua col·laborant puntualment a l'Associació TDAH Vallès.
És professora del màster d'Intervenció en Dificultats d'Aprenentatge a l'ISEP.
Mestre, i llicenciat en Antropologia Social i Cultural, Pedagogia i Psicologia.
Professor titular a la UV i col·laborador docent a la UOC.
Les seves línies de recerca giren entorn de la formació de professorat en educació especial, l'avaluació i la intervenció psicopedagògica en estudiants amb trastorns del neurodesenvolupament i els processos d'inclusió educativa.
És tutora d'aula en l'atenció a infants i joves amb TEA al centre d'educació especialitzada Balmes I de la Institució Balmes.
És col·laboradora docent de cursos, seminaris o assessoraments sobre alumnes amb trastorns de conducta i trastorns de l'espectre autista per a EAP, psicopedagogs de centres, mestres i professorat d'instituts.
Doctora en Psicologia de l'Educació per la UB.
Postgraduada en Patologia del Llenguatge per l'Escola de Patologia del Llenguatge de la UAB i postgraduada en Docència Universitària per l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB.
Forma part del personal docent investigador (PDI) a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
Doctora en Neurociència per la UCM.
Màster en Neuropsicologia Cognitiva per la UCM, màster en Programació Neurolingüística per PNL Madrid i coach professional per l'Institut per a la Resiliència i el Desenvolupament Emocional (IRYDE).
Llicenciada en Filosofia, Pedagogia i Psicologia per la Universitat d'Atenes.
Exerceix com a professora de grec i experta en dificultats d'aprenentatge.
És investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB).
És membre del consell de redacció de la revista Llengua, Societat i Comunicació.
Actualment és tècnica de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
Doctora en Psicologia per la UV, amb premi extraordinari.
Llicenciada en Filologia Hispànica i diplomada en Logopèdia.
Ha estat professora de la UV, la Universitat Internacional Valenciana i Florida Universitària.
Ha estat investigadora invitada al Graduate Center de la Universitat City de Nova York i al Departament de Psicologia de la Universitat Brookes d'Oxford.
Diplomada en Logopèdia per la UAB-FUB i postgraduada en Tècnica Vocal per l'Institut del Teatre.
Màster en Rehabilitació Vocal per la UAB, i màster universitari en Trastorns del Llenguatge i la Comunicació per la UAB-Blanquerna.
És directora del centre de salut, logopèdia i comunicació LOGOCOMUNICA, i és logopeda exercent, coach de comunicació i veu, formadora en empreses públiques i privades.
Llicenciada en Antropologia Social i Cultural i mestra d'educació especial per la UB.
Màster en Logopèdia, Pertorbacions del Llenguatge i de l'Audició per la UB.
Diplomada en Estudis Avançats en Antropologia Social i Cultural (UB).
Màster en formació inicial de direcció de centres docents públics, pel Departament d'Educació i l'Escola d'Administració Pública.
Actualment porta la direcció d'un EAP.
Màster de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge (UOC) i Postgrau en Edició (UPF).
Llicenciatura en Filologia Hispànica (UAB) i en Psicologia (UOC).
Membre del GAC de l'Institut d'Educació Contínua de la UB.
Professora de secundària del Departament d'Educació.
La seva activitat docent gira entorn de l'atenció a la diversitat i la inclusió.
També és col·laboradora docent al curs de preparació d'accés a la universitat.
Doctora en Psicologia i màster en Neuropsicologia Clínica per la UB.
Actualment és responsable de l'àrea de Neuropsicologia de la Unitat d'Estimulació Neurològica de Barcelona.
Doctora en Educació (societat de la informació i el coneixement) i màster en Educació i TIC per la UOC.
Diplomada en Magisteri d'Educació Física per la ULL.
Col·laboradora docent en l'àmbit de la psicologia de l'educació i la psicopedagogía.
En recerca, pertany a l'àmbit de l'educació i TIC.
Doctoranda en el programa de Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC.
Membre del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge - GRECIL.
Màster universitari en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC i
En l'àmbit de recerca se centra en el trastorn específic del llenguatge (TEL) i la integració audiovisual de la parla.
És professor d'educació secundària de l'especialitat d'orientació educativa i de ciències humanes d'educació primària.
Ha exercit com a orientador i professor de primària.
És referent territorial del TDAH i del programa.
Actualment és el director d'un EAP.
Llicenciada en Psicopedagogia i diplomada en Logopèdia i Magisteri, i màster interuniversitari en Psicologia de l'Educació.
És especialista en dificultats d'aprenentatge i trastorn específic de llenguatge.
És cofundadora del Centre Psicopedagògic Tangram, amb tasques de diagnòstic i tractament, i assessora externa de grups ERTI en escoles de primària en el programa Difference.
Llicenciada en Psicopedagogia per la URL, diplomada en Magisteri per la UB, amb especialització de Patologia del Llenguatge de la UAB.
És membre de la Junta Directiva de l'Associació Catalana de Professionals de CREDA (ACPCREDA).
Doctor en Psicologia de l'educació (DIPE).
Màster en Psicologia de l'Educació, llicenciada en Pedagogia i mestra d'Educació Infantil.
És professora col·laboradora de la UOC i de la UAB.
És formadora en cursos, seminaris, conferències i assessoraments sobre avaluació, competències, aprenentatge cooperatiu i educació emocional.
Té experiència professional com a psicopedagoga i com a mestra d'escoles bressol.
Doctora en Educació, màster en Recerca en Educació i llicenciada en Pedagogia.
És investigadora postdoctoral al Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.
És professora col·laboradora del màster de Psicopedagogia i del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.
Doctoranda de Logopèdia, diplomada en Logopèdia i Educació Especial i màster en Psicopedagogia.
És logopeda del CREDA del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i professora col·laboradora del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.
Màster en Intervenció Logopèdica i llicenciada en Lingüística per la Universitat Complutense de Madrid.
Doctora en Psicologia i màster en Psicologia General Sanitària per la UB.
Màster oficial en Psicologia Clínica i de la Salut, amb l'especialitat de neuropsicologia.
Màster en Teràpia Familiar Sistèmica per la FUdG.
Diploma d'Aplicacions de la Teràpia Constructivista.
Actualment treballa al Servei Integral de Rehabilitació Neurològica (SIRN) i en l'atenció a la infància, l'adolescència i la família a l'Espai MiM.
Llicenciada en Psicologia i Màster oficial en Recerca i Intervenció Psicosocial per la UAB.
Doctoranda en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida a la UdG.
Llicenciada en Psicopedagogia per la UOC, funcionària de carrera del cos de mestres, amb l'especialitat d'educació especial i pedagogia terapèutica.
Diplomada en Educació Infantil i en Educació General Bàsica per la UAB.
És mestra d'educació infantil des del 1990.
També és membre de l'equip LaceNet i impulsora del projecte Sàlic i els sentits.
Màster en Neurologopèdia per l'Hospital de Sant Pau i màster en Neuropsicologia i Educació per la UNIR.
És intèrpret de llengua de signes (CEIR Villarroel) i logopeda exercent en un CDIAP, especialitzada en avaluació i intervenció en trastorns de l'aprenentatge i de l'espectre de l'autisme.
Doctor en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
Investigador en trastorns del neurodesenvolupament.
Col·labora en la Unitat de Neurodesenvolupament de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.
Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i psicòloga general sanitària per la Universitat de Vic.
És directora del centre edis [URL], especialitzat en el diagnòstic i la reeducació de la dislèxia i la discalcúlia.
Diplomada en Logopèdia per la UAB i postgraduada en Afasiologia i Disàrtria per l'Hospital de Sant Pau.
És logopeda exercent en un centre privat, especialitzada en avaluació i intervenció en trastorns de l'aprenentatge, llenguatge i parla.
Col·labora puntualment amb la Universitat de Girona en el màster d'Atenció a la Diversitat en una Educació Inclusiva, presentant casos pràctics de llenguatge i parla.
Doctora en Psicopedagogia i Màster en Atenció Socioeducativa en Contextos Multiculturals per la UdL.
Especialista en intervenció psicopedagògica i atenció a la diversitat, en assessorament curricular i en planificació educativa i intervenció psicopedagògica per la UOC.
Forma part del Grup de Recerca Anàlisi Social i Educativa de la UdL i del Grup Interuniversitari d'Escola Rural.
Diplomada en Educació Especial per la UB i diplomada en Patologia del Llenguatge per la UAB.
És logopeda del CREDA Baix Llobregat des del 1994, especialitzada en alumnes amb pèrdua auditiva.
Té diverses publicacions sobre inclusió en l'educació i problemes d'aprenentatge.
Màster en Psiquiatria i Psicologia de la Infància i l'Adolescència per l'Hospital Clínic i màster en Iniciació a la Investigació en Salut Mental per la UAB.
Combina pràctica clínica atenent psicopatologia infanto-juvenil (en un centre privat) i docent en una escola d'educació especial amb alumnat TEA, discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta.
Ha estat professora i reeducadora en centres ordinaris i d'educació especial.
També ha estat funcionària del cos de psicòlegs de la Generalitat.
Ha fet de tutora del màster d'Educació Especial a Blanquerna - URL i als estudis de psicologia de la UOC.
És professora del màster de Lideratge i Direcció d'Axia i Blanquerna.
Llicenciada en Ciències de l'Educació (Pedagogia) per la Universitat de les Illes Balears i llicenciada en Psicopedagogia per la UOC.
Actualment és orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de les Illes Balears.
Mestra d'educació especial per la URL, logopeda per la UAB i psicomotricista per la UVic.
Especialista en diagnòstic i intervenció precoç dels infants amb problemes del neurodesenvolupament i diversitat funcional i en sistemes augmentatius de comunicació i models d'intervenció global.
Actualment, treballa en un CDIAP i al centre COADI.
És membre de la junta directiva d'AETAPI.
Neuropsicòloga clínica, infermera pediàtrica, psicòloga i logopeda, especialista en diagnòstic i intervenció precoç en persones amb problemes del neurodesenvolupament.
Ha treballat en l'àmbit hospitalari en les unitats de Neuropediatria i Neuropsicologia, i actualment és coordinadora del centre COADI.
És membre del grup d'experts en atenció primerenca de l'associació AETAPI.
És professora titular del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació de la Facultat de Psicologia de la UB.
És coinvestigadora principal del projecte de recerca Parentalitat i desenvolupament infantil normatiu i amb discapacitat intel·lectual i coordinadora del Grup d'Innovació Docent en Psicologia del Desenvolupament de la UB.
És adjunta del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, co-coordinadora de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) del mateix hospital i codirectora del màster de Neuropsicologia Infantil (UB).
Graduada en Logopèdia de doble menció (salut i educació) a la UAB.
És logopeda al centre privat CPL Santa Eulàlia - Vic.
És col·laboradora docent en diferents universitats com la UAB o la Universitat Internacional de València (VIU).
Actualment és terapeuta i supervisora de casos en l'atenció a infants i adolescents amb autisme.
Màster universitari en Neuropsicologia, llicenciada en Psicopedagogia i diplomada en Educació Especial.
Actualment és coordinadora de departaments d'orientació, cap del Departament d'Orientació i Diagnòstic i Intervenció en Nens i Adolescents amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu.
Llicenciada en Pedagogia i màster de Qualitat i Processos d'Innovació Educativa per la UAB.
Vegeu el currículum per a publicacions, investigacions, participacions i altres dades.
Llicenciat en Psicologia per la UB i màster en Teoria i Pràctica Psicoanalítiques per l'ACCEP.
Treballa de psicòleg al Centre d'Educació Especialitzada Balmes 1 i a la Unitat Mèdico-Educativa, de la Institució Balmes (Sant Boi de Llobregat), des de l'any 1983.
És assessor d'institucions en relació a l'atenció a infants i joves amb TEA i té diverses publicacions sobre TEA i trastorns greus del desenvolupament.
Doctora en Filologia Hispànica per la UB, on exerceix la docència en la secció de llengua espanyola des del 2012.
Així mateix, col·labora com a docent en el Centre UNIBA i en el grau interuniversitari de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UOC i la UVic-UCC.
Màster en Lingüística Teòrica i Aplicada per la Universitat Pompeu Fabra, UPF (2015).
És doctoranda en Lingüística a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup d'Estudis de Prosòdia.
Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut, Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual i Màster en Recerca en Psicologia de la Salut per la UAB.
Postgraduada en Neuropsicologia i en Teràpia de Parella i Sexualitat per l'ISEP.
És professora col·laboradora de la UOC i la UdG.
És educadora social i professora associada a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.
Especialista universitària en Neuropsicologia per la UNED, amb acreditació nacional com a psicòloga general sanitària.
És professora col·laboradora (UdL) i psicòloga de l'espai ESSEN, centre de psicologia a Lleida especialitzat en avaluació, diagnòstic i intervenció en trastorns de l'espectre de l'autisme.
Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Màlaga, doctor en Psicologia per la Universitat d'Oviedo i màster en Neurociències i Biologia del Comportament per la Universitat Pablo Olavide.
Actualment treballa de professor contractat doctor a la Universitat de Lleida i és investigador a l'Institut de Recerca Biomèdica, IRB-Lleida.
Diplomada en Magisteri d'Educació Primària per la UdL i llicenciada en Psicopedagogia per la UdL.
Diplomada en Estudis Avançats (DEA) d'Acció i Reflexió Psicopedagògica per la UdL i màster en Educació i TIC (e-learning) per la UOC.
Actualment exerceix de tutora d'un suport intensiu per a l'escolarització inclusiva (SIEI) de secundària del Departament d'Educació.
Doctora en Cervell, Cognició i Conducta per la UB.
Actualment és investigadora a la Universitat París Descartes.
La seva investigació predoctoral es va centrar en el paper de l'atenció en l'adquisició del llenguatge, en poblacions amb trastorn específic del llenguatge (TEL).
Actualment, la seva activitat investigadora se centra en l'estudi de l'adquisició del llenguatge mitjançant tècniques de neuroimatge.
Mestra amb especialitat de llengües estrangeres i màster en Logopèdia especialitzada en Pertorbacions del Llenguatge i l'Audició per la UAB.
Exerceix de logopeda en diferents CREDA des de l'any 1998.
Mestra d'educació especial diplomada per la Universitat de Barcelona i psicopedagoga llicenciada per la UOC.
Exerceix com a mestra d'educació especial a l'escola pública.
Mestra d'Educació Primària amb menció de necessitats educatives especials per la UAB.
Màster de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC.
Actualment treballa en l'escola pública com a mestra de pedagogia terapèutica.
Llicenciada en Psicopedagogia i Màster en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC.
Màster en Educació Especial per Blanquerna.
Diplomada en Educació Social per la UB.
Actualment treballa a la Fundació Didàctica.
Llicenciada en Psicologia en les especialitats clínica i d'intervenció social i Màster d'Educació i TIC per la UOC.
Tècnica superior en Integració Social especialitzada en recursos i serveis per a persones amb diversitat funcional.
Llicenciada en Psicologia per la UB i Màster en Formació del Professorat amb especialitat d'orientació educativa.
Exerceix d'orientadora educativa a l'Escolania de Montserrat i és formadora de formadors a Psicocat Orientació.
Mestra d'Educació Infantil amb menció de llengües estrangeres per Blanquerna.
Màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC.
Actualment exerceix de mestra a l'escola i col·labora en grups de formació compartida.
Llicenciada en Magisteri d'Educació Especial per la UAB.
Màster en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.
Ha exercit com a mestra d'educació especial i actualment és psicopedagoga d'una escola concertada de Terrassa.
Mestra d'audició i llenguatge (AL), llicenciada en Psicopedagogia i Màster en Educació Inclusiva per la UIB.
Col·labora en la recerca del grup IDEL.
Doctora en Educació i Societat, Llicenciada en Pedagogia i mestra d'educació especial per la Universitat de Barcelona.
Mestre diplomat en Professorat d'Educació general Bàsica (Blanquerna), postgraduat en Pedagogia Terapèutica per la UOC.
És formador del Departament d'Educació i coautor del llibre Inclusió digital a l'aula, publicat per l'editorial UOC.
Llicenciada en Psicologia i Màster en Lingüística Aplicada i Adquisició de Llengües en Contextos Multilingües per la UB.
Màster en Formació del Professorat (especialitat d'orientació educativa) per la UPF - UOC.
Actualment treballa de psicòloga escolar.
Llicenciada en Psicologia per la UB i màster en Formació del Professorat d'orientació per la UOC - UPF.
Actualment treballa de psicopedagoga en un EAP del Departament d'Educació.
És membre de l'Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació.
Professor de llengua catalana i literatura, i ciències socials amb perfil d'atenció a la diversitat.
Psicopedagoga i mestra especialista en llengua estrangera (anglès).
Actualment lidera un projecte pioner en un centre educatiu d'enriquiment per a alumnes d'altes capacitats de sobredotació i talents.
Mestre d'Educació Primària i diplomat en Estudis Avançats de Psicopedagogia per la UB.
Ha treballat com a mestre d'educació primària i actualment treballa de professor de secundària.
També ha estat assessor tècnic docent al Departament d'Educació.
Psicòleg i professor d'orientació educativa.
Mànager de programa dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.
Tècnica de gestió de programa dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.
Tècnica de gestió de pràctiques i mobilitat.
La consulta s'ha registrat correctament.
En breu es posaran en contacte amb tu
Error al realitzar la consulta.
Envia les teves dades i rebràs informació d'aquest programa i d'altres que et puguin interessar
Informació sobre la política de protecció de dades
El 93% tornaria a triar la UOC.
Reconeixements a la seva trajectòria, qualitat, innovació i excel·lència. |
Compareixença en ponència de Rosa Maria Pérez, cap de l'Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics de l'Oficina Antifrau de Catalunya, amb relació a la Proposició de llei de protecció integral dels alertadors en l'àmbit competencial de la Generalitat (Tram.
Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència |
La consellera d'Agricultura assegura que estan 'posant les eines' per aconseguir 'l'objectiu comú' de fidelitzar els consumidors amb la producció d'aquí
Lleida.-La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha assegurat que la voluntat del Departament és 'anticipar i prevenir al màxim' qualsevol efecte de crisi per sobreproducció de fruita i que els preus puguin baixar de cara a la propera campanya fructícola que començarà en breu al pla de Lleida.
Serret ha dit que fins a mitjan de mes o al juny no hi haurà dades sobre com seran 'realment' les produccions però ha fet una aposta pel 'diàleg' entre tots els agents de la cadena de valor per 'posar en comú informació' que serveixi per detectar perills i d'aquesta manera poder posar en marxa els mecanismes per prevenir-los.
La consellera també ha remarcat que estan posant a disposició del sector eines per generar sinèrgies positives com la taula de bones pràctiques, les circumscripcions econòmiques o l'observatori de preus.
Tot plegat amb l'objectiu comú de fidelitzar els consumidors amb la fruita d'aquí.
La consellera d'Agricultura ha participat aquest divendres en un seminari a Lleida organitzat pel mateix Departament, amb presència de tots els agents que configuren la cadena de valor del sector de la fruita dolça, des de productors, amb assistència de sindicats o la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça, a cooperatives, distribuïdors i fins i tot representants de cadenes de supermercats.
Ha estat en aquest marc on la consellera ha apostat per anticipar i prevenir possibles crisis de preus per sobreproducció a través del diàleg entre tots aquest agents i mitjançant la posta en comú d'informació que permeti detectar a temps els perills que suposen la caiguda de preus.Serret ha dit que d'aquesta manera es pot mirar d'activar 'mecanismes', des de totes les parts, per mirar de minimitzar aquestes pèrdues que el sector fa temps que pateix i que sense anar més lluny van voler tornar a denunciar tant sols fa una setmana amb una tractorada a Lleida que els va portar a manifestar-se al davant de la delegació del Govern i la seu d'ERC, partit del qual depèn la conselleria d'Agricultura.Serret ha remarcat que volen generar 'sinèrgies positives' i que per això han posat en marxa totes 'les eines que tenim a l'abast', com són la promoció i dinamització de la taula de bones pràctiques comercials, un 'espai de diàleg' on Serret assegura que 'ja s'han fet passos' com la creació de circumscripcions econòmiques per tal de reforçar la capacitat dels productors d'organitzar i controlar el seu producte a la cadena de valor.
Així mateix, Serret ha recordat que des del gener s'ha creat el servei d'estadística i preus agroalimentaris per consolidar l'observatori de preus i que durant la propera campanya de la fruita pugui començar a funcionar.Per tot plegat, Serret ha considerat que 'les eines les estem posant a disposició i la voluntat creiem que hi és perquè al cap i a la fi tots tenim l'objectiu comú de fidelitzar els consumidors amb la producció d'aquí'.
A més a més, la consellera ha recordat que estan fent pressió a través del Ministeri d'Agricultura per tal que la Unió Europea mantingui les 'mesures excepcionals' pel veto rus i també que demanaran a través d'esmenes al Pressupostos Generals de l'Estat més recursos per al foment del consum de fruita produïda al país.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des del passat 14 d'octubre, dia que es va fer pública la sentència del
Tribunal Suprem, el nostre dia a dia ha agafat un ritme frenètic.
mobilitzacions s'han escampat al territori i segueixen, constants, ocupant
estacions de tren i palaus de congressos, o protestant davant la presència de
el rebuig, no només a la pròpia sentència, sinó a la brutal repressió policial
amb la que s'ha enfrontat aquesta revolta popular des del Ministeri i la Conselleria
Entre 9 i 13 anys a 9 de les preses i presos polítics del procés sobiranista català.
100 anys de presó per defensar el dret a l'autodeterminació, per exercir el dret a la protesta i la llibertat d'expressió, per posar urnes.
Una sentència que ens sentencia a totes, que suposa una regressió democràtica i una amenaça brutal sobre els drets civils i polítics, i de retruc sobre els drets econòmics, socials i culturals, ja que sense dret a la protesta no podrem defensar-los.
Un dret a la protesta que s'ha trobat des del mateix dia de la sentència amb una repressió brutal, infringint els propis protocols d'actuació policial, i que ha deixat més de 600 persones ferides (4 de les quals han perdut la visió d'un ull), 200 persones detingudes, prop d'una trentena d'empresonades i 3 persones migrants en procés d'expulsió.
No hi ha per menys, doncs, que haver sortit al carrer, cadascuna amb la seva estratègia, i assumir com millor sapiguem aquest ritme frenètic de protestes que imposa la realitat d'excepcionalitat política i jurídica.
Una excepcionalitat que converteix la protesta en inevitable, ja que quedar-se plegades de braços al sofà de casa voldria dir assumir la injustícia com a normalitat.
En definitiva, com deia en Desmond Tutu, "si ets neutral en situacions d'injustícia, has triat el costat de l'opressor".
L'excepcionalitat política i jurídica se suma a l'excepcionalitat econòmica, social i ambiental
Una excepcionalitat política i jurídica que se suma, de fet, a una excepcionalitat econòmica, social i ambiental, de regressió de condicions de vida, o més aviat de supervivència.
Els i les joves que han pres els carrers amb força i determinació tenen clara que la crisi és multidimensional. "
Som una generació sense futur " es presenta l'autoanomenada que aquests dies acampa a plaça Universitat.
La precarietat, la manca d'accés a l'habitatge, la crisis climàtica, les morts al mediterrani... "la generació a quin han robat els drets socials i laborals més bàsics", i també "a qui el Tribunal Suprem a sentenciat tots els drets civils i polítics".
I per tant, a les demandes d'amnistia i autodeterminació, s'uneix la d'un futur digne.
I no són només els i les joves.
moltes, homes i dones, d'edats i circumstàncies ben diverses, a Catalunya i a
Si ampliem el focus ens trobem amb
Cada protesta, cada poble, en un context particular, té demandes diferents,
però comparteixen un horitzó comú, la necessitat de construir un futur digne.
Casi ná, que dirien a Càdis, un futur digne per a tothom, arreu.
Si ens sembla titànica la tasca de convèncer l'Estat espanyol que s'assegui i dialogui ( ) i reconegui el dret de catalans i catalanes a votar per decidir el nostre futur, la utopia de construir un futur digne per a tothom ens pot semblar impossible.
Una nova crisi econòmica que ja ningú s'atreveix a negar; la perpetuació de la precarietat laboral; l'indecent augment de les desigualtats; el col·lapse energètic i l'emergència climàtica; un reforçament de fronteres que està costant la vida a milers de persones cada any, no només al mediterrani; el ressorgiment de l'extrema dreta, el racisme i la xenofòbia; la incessant violència contra les dones; la decadència de la democràcia... si fóssim a una conversa de bar, i no a un article d'opinió de CRÍTIC, ara algú diria: "heu vist Years and Years?".
La resposta, entre les que hem vist aquesta sèrie distòpica sobre un futur gens llunyà, probablement seria: "Sí, quina por, tot sembla tant factible!".
Aquest context de crisi multidimensional, lluny de ser l'argument d'una sèrie de ficció, és la quotidianitat de milions de persones arreu del món.
Persones que tot sovint ens sentim angoixades i superades per la situació, col·lapsant davant la magnitud de les tragèdies que ens envolten, impotents enfront l'aparent impossibilitat dels reptes que se'ns plantegen si el que volem és un futur digne per a tothom.
Acabar amb el capitalisme, salvar el planeta, reconstruir la democràcia, posar la vida al centre.
Potser ens caldrà més que protestes al carrer
I tot i l'aparent impossibilitat de fer-hi front, les persones acampades a plaça universitat diuen prou, reclamant-se com la generació que "paralitzarà el món fins garantir la plena igualtat entre homes i dones o la que no s'aturarà fins a revertir l'emergència climàtica".
El moviment indígena a Equador es va plantar i va aconseguir que el govern revertís les reformes imposades per l'FMI.
A Haití porten mesos de protestes, i no deixaran els carrers, tot i haver aconseguit que el govern retirés les retallades de subsidis i l'augment de tarifes també imposats per l'FMI, fins fer dimitir el president, acusat de corrupció.
A Santiago de Xile també segueixen les mobilitzacions malgrat que el govern ja ha retirat l'augment de tarifes del metro.
Perquè ja no són els 30 pesos, sinó que és el capitalisme neoliberal el que confronten.
I es mantindran als carrers " Hasta que valga la pena vivir ", diuen a Xile.
I això és com dir que fins que acabem amb el capitalisme.
Ja ho deia Berta Cáceres, i segurament per això la van assassinar: "Mentre tinguem capitalisme aquest planeta no se salvarà, perquè el capitalisme és contrari a la vida, l'ecologia, l'ésser humà i les dones".
Casi nà, acabar amb el capitalisme, salvar el planeta, reconstruir la democràcia, posar la vida en el centre.
Potser ens caldrà més que protestes al carrer, no?
Quan ens plantegem reptes de transformació tan ambiciosos com els que tenim per davant és important que analitzem com es generen els canvis.
Des de la cooperativa Reslience Earth de la Garrotxa, ens expliquen que existeixen tres tipus de canvis socials: canvis emergents (canvis lents del dia a dia que es donen quan una societat aprèn i s'adapta a entorns complexes i dinàmics), canvis transformatius (que es donen quan una societat experiència una crisis o un període llarg d'estancament, de manera que la societat es veu forçada a trobar un nou balanç, perdent, restaurant o millorant el nivell previ de qualitat de vida) i canvis projectables (els que es donen al definir uns objectius i planificant les accions corresponents per assolir canvis socials positius).
Aquests, es donen a la vegada, amb diferents intensitats.
Quan pensem en com reeixir en la cerca d'aquest futur digne que volem per a tothom, podem tractar d'intensificar els canvis emergents, d'influenciar en els canvis transformatius en la direcció desitjada, però també treballar per canvis projectables, és a dir, definir uns objectius i tractar de cercar i desenvolupar les accions que ens ajudin a assolir aquests objectius.
La desobediència civil ha de ser pública i massiva per impactar en l'ordenament polític, econòmic o social
La història ens ha ensenyat que a través de la desobediència civil i la protesta es poden aconseguir canvis significatius.
La desobediència civil, com estratègia noviolenta, ha de ser un acte públic, conscient, massiu i polític, en el sentit d'impactar en l'ordenament polític, econòmic o social.
És a dir, és clau que respongui a uns objectius polítics establerts i estigui emmarcada dins d'una estratègia definida per assolir-los, esdevenint una palanca fonamental per assolir canvis projectables.
En pensar estratègies es bo recordar també que, segons Xirinacs, la
desobediència civil és una de les 5 fases que tradicionalment s'assignen l'estratègia
inclouen diàleg, denúncia, no cooperació, desobediència civil i construcció
tant política com econòmica, ambiental i social, és bàsic que mantinguem el
nivell de pressió al carrer, la denúncia, la no cooperació i la desobediència
civil davant l'Estat i l'ordre establert, però també el diàleg (no només
reclamar, sinó també aplicar-nos el ) i, no menys important, la
Especialment si el que volem és no només amnistia i
autodeterminació, sinó també un futur digne.
Els esdeveniments que van seguir a l'1 d'Octubre de 2017, amb la pressió exercida pels poders econòmics, ja ens va fer adonar de la necessitat de construir contrapoders econòmics per avançar en les diferents sobiranies.
La construcció d'una realitat republicana passa també, doncs, per materialitzar aquestes sobiranies, no només amb iniciatives locals i puntuals, sinó amb tot un tsunami d'alternatives que permetin fomentar una política econòmica transformadora a nivell general, relacions laborals dignes, transformació social per a la reducció de les desigualtats, i un nou paradigma de relacions amb l'entorn i els recursos naturals que ens permeti revertir la destrucció del planeta.
Un món on valgui la pena viure passa, en definitiva, per construir alternatives i sobiranies com a eines materials d'autodeterminació política, transformació social i democràcia econòmica... sense deixar de mobilitzar-nos als carrers, però també sense esperar que les protestes i el procés sobiranista ens portin màgicament les respostes als reptes que l'excepcionalitat política, econòmica, social i ambiental plantegen.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
El jutge José Ángel Folguera Crespo, adscrit al Jutjat social no 30 de Madrid, ha elevat qüestió d'inconstitucionalitat sobre la reforma laboral aprovada pel govern del PP arran del cas de tres treballadors que van ser acomiadats de la seva empresa per causes disciplinàries i que van recórrer als tribunals per entendre que els seus acomiadaments eren improcedents.
El jutge també argumenta la seva qüestió d'inconstitucionalitat en la possible vulneració de la tutela judicial del treballador enfront de l'acomiadament (article 24 de la Carta Magna), del dret a la igualtat (article 14) i del dret constitucional a l'assistència i prestacions socials, especialment en atur (article 41).
Els dubtes del jutge sobre la constitucionalitat d'aquesta norma sorgeixen, sobretot, arran de la nova regulació que dóna la reforma als salaris de tramitació (aquells deixats de percebre des de l'acomiadament fins a la sentència judicial), que només són abonables en els casos en els quals, després de declarar-se improcedent l'acomiadament, l'empresari opta per readmetre al treballador.
Si, per contra, opta per indemnitzar-lo en lloc de readmetre'l, el treballador no té dret a percebre els salaris de tramitació, però, si ha acumulat drets suficients, podrà accedir a les prestacions per atur, "sense responsabilitat cap empresarial" sobre el període transcorregut des de l'acomiadament fins a l'emissió de la sentència judicial.
Abans de la reforma laboral, quan un acomiadament era declarat improcedent, l'empresari podia triar entre readmetre al treballador o indemnitzar-li i en ambdós casos es tenia dret a cobrar els cridats salaris de tramitació.
Amb la reforma, l'abonament dels salaris de tramitació només és possible en les dues opcions anteriors si l'acomiadat és un representant dels treballadors.
El jutge al·lega també que encara que el treballador acomiadat tingués dret a cobrar l'atur (cas de dos dels tres demandants abans esmentats), la protecció que rep el treballador en substitució dels salaris perduts "no només no és homogènia", sinó que a més és "manifestament inferior", doncs la quantia de les prestacions per atur es determina en funció de percentatges sobre la base reguladora prèvia, sense compensar "en la seva integritat" el salari deixat de percebre.
Folguera entén a més que es "minva irremissiblement" la durada de les prestacions per atur a percebre pel treballador, doncs aquesta depèn dels períodes cotitzats prèviament.
Així, durant el temps que duri el procés judicial es va consumint la prestació, sense que aquesta pugui recuperar-se amb els salaris de tramitació.
D'aquesta manera, el jutge denuncia que són els treballadors els que assumeixen el període d'espera del procés judicial a càrrec de les seves prestacions per atur, mentre que l'empresari queda eximit de costos.
Així mateix, entén que amb això es remet també definitivament al treballador a l'atur, "l'import del qual s'estalvia llisa i planament l'empresari", "que no ha de retornar" al Servei Públic d'Ocupació (antic Inem), encarregat de gestionar les prestacions, l'import del que ha estat abonat als treballadors.
"Això constitueix no només un evident estímul contrari a la recuperació de l'ocupació i favorable a la generació d'atur, sinó que es veuen minoritzats essencialment els drets constitucionals dels treballadors a la protecció enfront de l'atur", exposa Folguera que, d'aquesta manera, justifica la seva visió que la reforma podria vulnerar el dret constitucional a l'assistència i prestacions socials.
El jutge defensa que davant el procés de precarització "de molt diverses condicions laborals i d'afavoriment de la flexibilitat i de les facultats empresarials" resulta "més important la protecció davant l'acomiadament". |
Dijous 30 d'abril i divendres 1 de maig tindrà lloc una nova edició de les jornades del patrimoni històric a redós de la torre de Font de Quinto, a Campredó.
Enguany hi ha moltes novetats ideades envers la difusió patrimonial.
Destaca la presentació d'un llibre, Campredó templer, i l'edició d'un documental ì d'un àudio sobre les torres de guaita.
Dos actuacions musicals remembraran períodes passats i festes medievals.
*S'estrenarà un àudio informatiu d'uns deu minuts, que repassa la història de les torres de guaita.
*S'estrenarà un vídeo documental sobre el patrimoni medieval campredonenc, a càrrec dels cineastes Oriol Gracià i Josep Gutiérrez.
*S'interpretarà un monòleg amb diversos paràgrafs inclosos als Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa del donzell renaixentista Cristòfor Despuig, primers texts on s'ha documentat el nom Campredó.
*Es presentarà el llibre Campredó templer, d'Emigdi Subirats, que fa un repàs a la trajectòria templera i a la importància del terme campredonenc per a l'orde del Temple.
* Espectacle musical amb repertori medieval i renaixentista, a càrrec del músic ampostí Raül Martínez.
* Mercat medieval amb ambientació d'època.
̈*Actuació del grup Los Tracalets, música tradicional i instrumental.
20.30 – Campredó templer (primera sessió):
– Monòleg dels Col•loquis de Despuig, peça dramatitzada.
– Estrena de l'Àudio sobre la història templera de la torre.
21.15 – Sopar amb productes de la terra, ambientació templera.
22.00 – Campredó templer (segona sessió):
23.00 – Actuació musical de Raül Martínez, repertori de música medieval i del renaixement.
11.00 – Campredó templer (tercera sessió)
– Ball amb els capgrossos templers de Campredó.
– Elaboració de dibuixos d'ambientació templera.
12.00 – Emissió del vídeo en anglès Templar Campredó, de l'Escola Port rodó.
12.10 Presentació del llibre Campredó templer, d'Emigdi Subirats.
12.30 – Campredó templer (quarta sessió):
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
© 2020 Emigdi Subirats i Sebastià |
La periodista Pilar Eyre ha estat la finalista del Premi Planeta de novel·la 2014 amb la història real de la recerca d'un periodista de guerra segrestat i amb qui havia viscut just abans una apassionada història d'amor durant tres dies de "romanticisme i passió".
En roda de premsa després de proclamar-se el guanyador --Jorge Zepeda-- i la finalista, Eyre ha explicat que la tòrrida i curta història havia començat en un restaurant, quan ella va veure entrar a un desconegut mentre sopava amb uns amics.
Després dels tres dies amb Sebastian, ell li ha demanat que l'esperés: se'n va anar a Síria, i ella es va acabar assabentant que havia desaparegut prop de la frontera turca i va saber finalment que l'havien segrestat.
Llavors ella va emprendre una recerca "detectivesca" per trobar-lo durant un any i dos mesos aproximadament.
Després de preguntar-li si va trobar a Sebastian, ha respost molt francament: "M'agradaria que la gent es gastés 22 euros per saber-ho".
Tot i això, ha afegit amb igual franquesa: "Segueix vivint al meu cor", i ha assegurat que els lectors trobaran un final lluminós.
Fins a arribar a aquest final, la novel·la inclou amor, intriga i també humor, a més de reflectir la passió de viure que ella assegura tenir.
La membre del jurat Carmen Posadas ha explicat que la novel·la pot interessar a un públic femení, però també als homes, perquè, "sota una capa aparentment frívola", hi ha una història intel·ligent, que barreja amor, aventures i fins i tot una evocació de la 'gauche divine'.
Eyre ha replicat que sí és una novel·la també per a homes, perquè ella es despulla sense "cap tipus de pudor", de manera que les dones poden sentir-se identificades i els homes poden aprendre.
A més, està convençuda que el final proporciona esperança a les dones de la seva edat i a totes en general.
Va decidir escriure el llibre després de parlar amb el seu fill, que un dia li va preguntar què li passava i per què no estava escrivint com sempre feia.
Quan ella li va explicar, ell no s'ho va creure, però quan va comprendre que tot era cert, va acabar convencent la seva mare que podia ser una novel·la.
Es va posar a escriure l'endemà, tarda i nit durant molts mesos, trencant amb la seva vida quotidiana, i seguint el consell que li havia donat Ana María Matute: "Cal escriure ràpid i corregir lent".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els jugadors del PROINOSA Igualada fan avui l'últim entrenament de la setmana de cara al partit de diumenge al Fracisco Laporta contra l'Alcoi.
La sessió d'aquest dijous ha estat eminentment tàctica, amb molt volum de partit i amb especial atenció al treball defensiu.
Els júniors Joan Raja i Joan Muntané han reforçat el primer equip que ha tornat a tenir la baixa de David Busquets.
El capità de l'IHC se sotmetrà dimarts que vé a una ressonància magnètica per valorar l'estat de la lesió que arrossega des de fa 3 setmanes.
Per la seva banda el tècnic de l'Alcoi, Diego Mir, tindrà la baixa per acumulació de targetes del portugués Diogo Rafael Pires La.
Diogo La que és com se'l coneix en el mon de l'hoquei, és un davanter de 27 anys provinent del Cascais i que juga la seva segona temporada amb els blaugranes.
És el segon golejador de l'equip a la Ok LLiga amb 5 gols empatat amb Guillem Ribot i Lluís Rodero, i per darrera de Pere Cañellas que en porta 9.
Diogo La forma part d'una llista de sancionats especialment llarga aquest cap de setmana, amb els jugadors Reinaldo Garcia i Jesus Gende del Liceo, Armengol del Blanes i Pedrito Gil del Reus que també hauran de descansar forçosament.
Les bones actuacions de l'Alcodiam en les últimes setmanes fa que s'esperi una molt bona entrada en el pavelló del Francisco Laporta.
Fins i tot a la web de l'equip alacantí es parla d'aconseguir el ple.
El retorn de Raül Marín és un atractiu afegit pels aficionats locals ja que les temporades que hi va jugar hi va deixar una gran impressió.
I de pas, també diversos rècords golejadors que encara no s'han superat.
L'Alcoi-PROINOSA Igualada tancarà la 13ena jornada de la Ok Lliga, que ja arrenca aquest divendres amb 2 partits: El Vic-Tenerife i el Mataró-Blanes.
D'altra banda aquest divendres es firma a la Corunya l'acord de col·laboració entre el Liceo i la FEP per l'organització de la 66a edició de la Copa del Rei.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
S'acaba de publicar la memòria de les activitats realitzades al CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat any 2018.
Si hi feu un cop d'ull podreu saber tot allò que hem fet a la biblioteca i a l'arxiu durant els darrers 12 mesos: l'activitat de les nostres xarxes socials, els projectes audiovisuals o exposicions on hem participat, les publicacions editades amb material nostre...
Podem destacar l'entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, al programa Terrícoles de BTV el passat mes de novembre que va tenir una gran repercussió mediàtica, i remarcar també l'exposició "Una infància sota les bombes" que encara podeu visitar a El Born Centre de Cultura i Memòria amb material del nostre fons i que ha estat tot un èxit de públic.
Hi trobareu també que un bon nombre d'estudiants han realitzat les seves pràctiques de Grau o Màster al CRAI Biblioteca del Pavelló, procedents de diferents universitats catalanes i alguna de forana com la de Torí.
A la memòria veureu el llistat complert i, si voleu fer el tafaner, alguna fotografia!
Aprofitem per recordar que el passat 2018 va ser l'any que es va commemorar el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals i han estat molts els actes i exposicions que s'han organitzat amb motiu d'aquesta efemèride.
En la gran majoria hi hem estat presents i fins hi tot vam organitzar un seminari, descobriu-ho també a les pàgines de la memòria....
La podeu consultar des de la pàgina web del CRA I Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades les altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
El millor lloc on pronunciar-se, on tothom hi pugui dir la seva, sense embuts, i mal que pesi, és a les urnes, el partit s'ha de jugar
La cantarella dels mitjans de Madrid i Barcelona fa anys que ens boteix el cap amb els estira i arronsa del procés.
Que si xoc de trens, que si conflicte institucional, amenaces i tribunals amunt i avall, que si desobediència, que si trencament unilateral, que si legalitat envers legitimitat, que si suspensió de l'autonomia, que si Guàrdia Civil...
Milers de titulars en premsa i d'hores de debats radiofònics i televisats no han servit per altra cosa que per entretenir i esverar la parròquia d'un i altre bàndol.
Tots dos estan exhaustes per mirar de convèncer-se recíprocament, malbaratant esforços i desatenent als qui no els agrada el futbol.
Igual que els passa als editors del Marca i de l'Sport, o de l'As i el Mundo Deportivo, posar-se d'acord si és millor Cristiano Ronaldo o Messi és complicat, per no dir impossible.
Igual que ho és, de quimèric, convèncer a un culer perquè és faci del Madrid o, a l'inrevés, seduir un merengue perquè es faci del Barça.
Es tracta de sentiments, evident, però sense oblidar que n'hi ha molts a qui el futbol els la porta fluixa.
Dins el rebombori que viuen els veïns del sud, la solució passa per la voluntat política.
Siguin quines siguin les raons d'uns i altres –econòmiques, ideològiques, històriques, culturals, lingüístiques, etc.– quan es tracta de sentiments, de passió, gens s'avança si no hi ha diàleg, si no es parla.
I el millor lloc on pronunciar-se, on tothom hi pugui dir la seva, sense embuts, i mal que pesi, és a les urnes.
Igual que ho fan Barça i Madrid sobre la gespa, el partit s'ha de jugar.
Sense perdre de vista que a molts no els agrada el futbol però que amb una mica de sensatesa simpatitzaran per l'equip, o l'opció, que més els sedueixi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tots els tallers educatius són gratuïts i es realitzaran al Centre de Formació d'Adults de Sitges (C/ Sant Honorat, 28).
Els tallers educatius estan organitzats per la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sitges amb el suport de la Diputació de Barcelona.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
Promet no abandonar els catalans no independentistes
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha ofert aquest diumenge al Govern diàleg sobre tots els problemes dels catalans però en cap cas d'assumptes que suposin incomplir la llei com seria la convocatòria d'un referèndum d'independència: "Mai admetrem la celebració d'un referèndum que no permet la nostra Constitució".
Ho ha dit en la clausura del XIV congrés que el PP català ha celebrat aquest cap de setmana a l'hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat i que ha proclamat Xavier García Albiol nou president dels populars de Catalunya.
"Es poden demanar moltes coses, però no que ens posem d'acord per veure com podem violar la llei conjuntament", ha destacat Rajoy davant les peticions del Govern de pactar un referèndum d'independència aquest any.
Ha detallat que la posició del Govern espanyol és "un 'sí' rotund al diàleg amb tots" però sense acceptar imposicions, monòlegs, contractes o adhesions per sortejar la llei amb un referèndum que, segons ha detallat, només es contempla en les constitucions d'Etiòpia i de les antigues Iugoslàvia i Unió Soviètica.
Rajoy vol parlar de "tots els temes" que puguin resoldre els problemes dels catalans, com la situació de les infraestructures, el finançament autonòmic, els serveis públics i l'ocupació, és a dir, de la pràctica totalitat de les 46 demandes que li va traslladar el president del Govern, Carles Puigdemont.
La línia vermella per a ell és l'Estat de dret, perquè "la llei i la democràcia són inseparables, no es poden contraposar, i els dirigents no poden saltar-se la llei a la torera" com, segons ell, està fent Puigdemont.
De fet, ha concretat que el Govern està "desafiant contínuament les resolucions judicials, ignora els advertiments dels lletrats del Parlament, fa cas omís del Consell de Garanties Estatutàries, intenta silenciar l'oposició negant el debat i aprova en el Butlletí Oficial del Parlament dues esmenes sobre pressupostos que són contradictòries".
Segons el parer de Rajoy, aquests gestos no són seriosos ni assenyats i estan generant descrèdit a les institucions catalanes --"arribarà el moment en què ningú els prengui seriosament"--, per la qual cosa considera que és urgent que els organismes institucionals deixin d'estar liderats pels independentistes.
De fet, ha dit que té cinc objectius principals per a Catalunya i un d'ells és aconseguir que les institucions catalanes tornin a estar al servei de tots els ciutadans i no només dels independentistes, com considera que està passant ara.
Completen la llista de cinc objectius el "seguir junts, que es compleixin les lleis, reconstruir la cohesió interna que ha destruït el separatisme i crear una nova concòrdia que allunyi l'extremisme dels centres de responsabilitat a Catalunya".
"Avui els extremistes més antidemocràtics són decisius a Catalunya, i ho són per als temes més decisius per la irresponsabilitat d'alguns que han abandonat la moderació i els han volgut com a aliats", ha concretat, i ha dit que a causa d'això està en risc el model econòmic i social que sempre ha caracteritzat el territori català.
Ha contraposat la seva voluntat de diàleg amb l'actitud de Puigdemont i el seu Govern, que es basa a absentar-se en les reunions en les quals s'aborden temes d'enorme transcendència per als catalans, com la Conferència de Presidents Autonòmics: "L'obligació d'un govern és acudir sempre.
Si deixes la cadira buida i no parles, uns altres ho faran per tu i, potser, et perjudiquen".
Per a Rajoy, els seus arguments són raonables i l'alternativa al "discurs de l'enfrontament, retret, victimisme i cercar constantment l'enemic fora per tirar-li la culpa" que, segons ell, fa el Govern.
El president espanyol ha volgut fer una especial crida els qui no són independentistes i els qui se senten també espanyols, que segons ell són l'àmplia majoria de catalans: "No els abandonarem i volem estar més presents en el dia a dia".
Així, ha dit que sempre donarà suport "a tots els catalans que han estat enganyats en la seva bona fe, que se'ls ha ofert com a possible el que no ho és, que se'ls ha col·locat el cimbell de la independència com a remei de tots els seus mals".
Ha donat les gràcies als qui defensen la unitat d'Espanya en un territori en el qual el discurs que predomina en les institucions és l'independentista, i els ha demanat que segueixin "donant aquesta justa batalla, noble, que val la pena".
Al seu judici, per intentar sumar adhesions a l'independentisme, el Govern ha "ocultat les conseqüències polítiques, econòmiques i socials que causaria la separació, que són molt importants i greus", com la sortida de la zona euro i de la UE i la insostenibilitat dels serveis públics.
Rajoy ha estat taxatiu amb la sortida de Catalunya de la UE en cas d'una hipotètica independència, i ha recordat que precisament el dissabte a Roma es va rubricar una declaració en el 60 aniversari del naixement del projecte europeu en la qual es deixa ben clar que "ha de respectar-se l'Estat de dret".
És la seva primera visita a Catalunya des que va ser reelegit president del Govern espanyol a l'octubre però no serà l'última: aquest mateix dimarts liderarà un acte amb empresaris i societat civil a Barcelona i preveu anunciar un gran projecte d'inversions per al conjunt d'Espanya, especialment per a Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un manresà ha posat a la venda un líquid que fa ressuscitar els mòbils que han caigut a l'aigua i que es troben en situació d'extremunció.
És una notícia important que ha aparegut aquests dies a Regió7 i que salvarà la vida a moltes persones.
Segurament pensen que exagero, que si et cau el mòbil a la tassa del vàter i l'aparell s'ofega perquè no té les nocions de natació d'una Mireia Belmonte qualsevol no n'hi ha per tant.
Avui en dia, però, el món gira al seu voltant.
Hi tenim mitja vida, no només emmagatzemada pels contactes que hi guardem, sinó també per la possibilitat de connectar amb persones de manera virtual.
En definitiva, unes addiccions que se'ns han generat els últims anys i de les quals molts no som capaços d'escapar.
Dic molts perquè conec gent, fins i tot companys de feina, que no té mòbil.
I l'admiro per la seva resistència a prova de bombes i de vàters assassins.
A mi no m'ha passat mai que se m'hagi mullat el mòbil.
No he anat mai a nedar portant-lo a la butxaca del banyador, ni m'han llançat a una piscina per celebrar qualsevol cosa, ni se m'ha escolat entre les cames mentre estava assegut regenerant la meva flora intestinal.
Per evitar perdre-ho tot en un mal moment, et recomanen fer-te un duplicat de la targeta SIM, però és allò que no penses mai a fer abans no passi la gran catàstrofe.
Fa pocs dies, però, vaig experimentar un altre moment de desassossec i d'angoixa.
El meu antiquat Samsung (sóc més de smartphones que no pas de sifons, perdó, d'iPhones) no m'actualitzava les aplicacions.
I mira que en tinc, de porqueria d'aquesta, a l'escriptori.
Que si el Whatsapp, que si el Facebook, que si el Twitter, que una de notícies, que una de notificacions d'esports, una fins i tot per llegir llibres...
Direu que aquest no és cap problema, però a mi me'l va generar.
I llavors, quan no et funciona un tema d'aquests que no tenen cap importància, busques com arreglar-ho a través de tutorials del senyor Google o dels amables ciutadans d'Amèrica del Sud d'ingents coneixements que hi ha al YouTube.
Primer esborrar el cache, després les dades, després les actualitzacions passades.
Aquest és un pas al buit, ja que si ho fas et quedes amb la primera versió i llavors ja no et va res.
I com a darrera possibilitat, restaurar la versió de fàbrica.
Aquí t'arrisques, però com que hem vingut a jugar, ho vaig fer.
Si hagués fallat hauria estat com si fos jo qui hagués caigut al vàter. |