text
stringlengths 31
3.15M
|
---|
700 nens d'entre 7 i 12 anys han participat aquest diumenge a la desena edició del taller d'arquitectura "Construint a la Sala".
Es tracta d'una activitat gratuïta, organitzada per un grup d'arquitectes excompanys d'universitat, i que aconsegueix que els petits dissenyin i construeixin, en aquest cas, la casa del futur.
Tot plegat, en un escenari únic com és la sala gran del MNAC.
L'objectiu de l'associació "Construint a la Sala" i l'activitat és apropar l'arquitectura a les noves generacions d'una manera pràctica, creativa i lúdica.
A l'hora, el taller és una invitació a l'autonomia i l'esforç i es treballen valors com la sostenibilitat i l'ús de materials de proximitat.
"Ningú sap el que ens espera en un futur, però potser amb les nostres idees podem aportar el nostre granet de sorra a la societat del FUTUR".
Sota aquesta premissa, els nens que han participat en aquesta edició han dissenyat i construït una maqueta que projecta com, cadascun dels participants, creuen que ha de ser la casa del futur.
Per al desenvolupament de l'activitat, el paper dels voluntaris és fonamental.
Ells són els responsables tant de muntar la sala com de dinamitzar l'activitat.
Cadascun assumeix la gestió d'un grup de nens i, a banda de subministrar el material i ajudar en la construcció de la maqueta, trasllada les pautes de la dinàmica.
En aquest cas, s'ha proposat una reflexió inicial al voltant de la pregunta "Què és una casa?" i, arran d'aquest debat, s'han apuntat factors a tenir en compte en el disseny: la protecció contra el clima exterior, l'ús i la transformació dels recursos naturals en energia; materials reciclats, renovables i locals i la introducció de noves tecnologies de forma eficient.
Tot plegat, amb el repte implícit d'adaptar el missatge a nens d'edats diferents.
Aquesta ha estat la desena edició de l'activitat.
Al llarg d'aquests anys hi han participat més de 5.000 nens.
De fet, en aquesta edició, hi han participat com a voluntaris alguns joves que van participar en la 1era edició del 2007.
"Construint a la Sala" es basa en l'esdeveniment holandès "Bouwen in de Beurs" d'Amsterdam (fundat l'any 1997).
Actualment es coneix amb el nom d'Archikidz.
Al llarg dels anys s'hi han afegit altres ciutats com ara Buenos Aires (2010), Rotterdam (2012), Sydney (2012), Bergen (2013) i Lisboa (2014). |
El vaixell de l'ONG Proactiva Open Arms manté a bord a 307 persones, entres les que es troba un bebè nounat de tan sols un dia, després que aquest divendres les rescatés en alta mar a unes 50 milles al nord-est de Trípoli, per la qual cosa ha sol·licitat a Malta port de desembarcament.
Segons ha informat el cap de missió de l'ONG, Gerard Canals, al moment del rescat un guardacosta libi es va unir a ells per trobar altres embarcacions a la deriva però finalment va abandonar l'escena "sense previ avís".
L'Open Arms ha intentat comunicar-se amb les autoritats líbies però no ha tingut resposta i ja ha sol·licitat una evacuació mèdica a causa del perill que corre el bebè nounat per la seva vida, a més de per altres dones embarassades que es troben en l'embarcació.
El rescat es va produir el divendres a només 24 hores de la seva arribada al Mediterrani en observar dues barques de goma en perill de naufragi amb més de 200 persones a bord, entre ells nens, bebès i dones embarasses.
Els primers rescatats van notificar que hi havia una altra barca més a la deriva, per la qual cosa l'Open Arms va començar a rastrejar la zona.
Sis hores després informava del rescat d'una tercera embarcació.
A la fi del novembre, l'ONG va anunciar que tornava al corredor entre Líbia i Itàlia, el més mortífer del món, per prosseguir amb les tasques de rescat de persones migrants davant la "inacció deliberada" de la Unió Europea en aquesta crisi migratòria i malgrat el risc que de Malta o Itàlia els impedeixi desembarcar en ports segurs.
"Seguirem operant com fins ara, respectant el dret internacional i navegant en aigües internacionals, com hem vingut fent sempre, i veurem què passa quan rescatem", va dir Camps durant la roda de premsa en la qual va anunciar la volta d'Open Arms a aquesta zona del Mediterrani i després de quedar inoperatiu el conveni signat amb el Ministeri de Foment per col·laborar amb Salvament Marítim en els rescats en l'Estret de Gibraltar.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Faig números i resulta que l'enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil ha complert quatre anys.
I tot continua igual de deixat.
Suposo que Albert Bramon, l'home de l'Estat a
El parador d'Aiguablava de Begur, un dels grans atemptats contra la Costa Brava inaugurat l'any 1966 pel ministre de Franco i fundador del PP, Manuel Fraga Iribarne, porta més de dos anys tancat.
El motiu és una suspecta reforma.
RENFE ha anunciat un servei d'AVE low cost per enllaçar Catalunya amb Madrid o Madrid amb Catalunya.
Serà un AVE amb un bitllet molt més barat però, segons la companyia, «amb menys prestacions».
Ramon Iglesias 2017-12-24 Dissabte - Depressió a ERC
ERC ha caigut en una profunda depressió que l ́ha deixat mig estabornida en plena campanya.
Aquest partit amb tant múscul i capacitat d ́agitació ciutadana està completament paralitzat.
No ha pogut ni sabut superar l ́atac de l ́Estat.
2017-06-25 Dissabte costa nuclearComenço a entendre la decepció de Josep Pla, quan als anys seixanta va confessar que li hauria agradat que la central nuclear de Vandellós s ́hagués construït a la Costa Brava.
Sobretot quan visito determinades poblacions com Calella, Platja d ́Aro, Lloret de Mar o
Proclamarà raons tècniques i legals però, mal li pesi, el darrer mandat de Juli Fernández com a alcalde de Palafrugell serà recordat per haver permès la poca-soltada de l ́ampliació del xalet del Golfet, una obra delirant, especulativa, barroera i, sobretot,
En poc temps ha quedat reduïda a la meitat una flota que durant segles formava part del paisatge mariner de la Costa Brava.
2017-02-19 El centre d'art de Sant Julià, la plaça Marquès de Camps o la reducció de caçadors a Girona són alguns dels temes sobre els que reflexiona el dietari d'aquesta setmana
2016-12-18 El tren nocturn entre París i Portbou, les maniobres militars en municipis gironins, o l'ofici de periodista entre els temes que es tracten en el Dietari d'aquesta setmana
2016-11-13 Un repàs a alguns dels temes que han marcat la setmana gironina
2016-11-06 Energies renovables, teatre, el nou carril bici de Girona, o la venda d'alchol a menors són alguns dels temes dels que parla Ramon Iglesias
Últimament, la policia espanyola ha enxampat una vintena de menors magribins travessant a peu el túnel del tren de Belitres per introduir-se furtivament a França.
Diuen que els xavals es juguen la vida.
És possible, encara que difícilment els envestirà un tren amb el poc
No fa ni quatre mesos semblava que Girona s'enfonsava després d'una estratègia errònia d'intentar que fos alcalde Albert Ballesta, que tot i figurar a la llista que CiU havia presentat a les eleccions de maig de 2015, no havia entrat al govern perquè anava molt avall.
2016-05-22 Ramon Iglesias repassa els fets més destacats de la setmana en un dia a dia de les comarques gironines
2016-04-17 Ramón Iglesias repassa opina sobre els temes més calents de l'actualitat setmanal gironina
Des de fa temps part del decorat dels carrers de les ciutats els creen aquells a qui s'anomena inversors (eufemisme d'especuladors).
Fa uns anys els carrers es van omplir d'acadèmies de formació i posteriorment de franquícies
2016-04-03 Un repàs a la setmana, vista amb uns altres ulls
2016-02-28 Dissabte - Pla i el peix
"He sentit a dir que el peix al Mediterrani és cada dia menys abundant.
Alguns -amb l'hiperbolisme típic del país- afirmen que el peix s'acaba.
El que s'acaba són els pescadors.
Cada dia hi ha menys pescadors als pobles".
2016-02-21 Un repàs a alguns dels temes que han marcat la setmana
Des que fa uns dies va morir Ziggy Stardust, la banda sonora se'm desplaça cap als anys 80 i la memòria també: un grup d'alumnes internats al col·legi el Collell decideixen serrar les potes dels armaris de la roba de les habitacions i
Ara continua essent una simple conversa però curiosa després del que li ha passat avui a Carles Puigdemont.
Fa uns dies, xerrant amb ell, li vaig preguntar com és que no optava a ser conseller
La portaveu d'Unió Democràtica ha donat un nou significat a aquest concepte.
La diputada gironina, Montserrat Surroca, és la primera portaveu que conec que no parla amb paraules, sinó que es palplanta al costat de Ramon Espadaler i apuntala les paraules d'aquest amb
2015-06-07 dissabte un pròfug de primera
El Girona de futbol serà, si puja a Primera Divisió, una injecció més de visitants per a la ciutat.
Desconec si seran tants com diuen i quin impacte econòmic representarà.
Esperem que Girona no es torni boja i financi amb diner públic una aventura que és del tot
2015-05-24 Dissabte · Només esport
Partit de bàsquet infantil a Lloret de Mar.
Al final del matx els pares dels dos equips s'acaben recriminant gestos i paraules.
La veritat és que cap de les dues aficions paternes hem tingut un comportament moderat.
La presència de bombos histèrics i estridents al
2015-04-19 Dissabte · El cribratge del temps
Observo que darrerament a Girona s'estan presentat una mitjana de 5 o 6 llibres cada setmana.
Tothom corre a tenir la seva novel·la al mercat abans del dia de Sant Jordi.
Personalment mai llegeixo un llibre acabat de publicar, llevat que no l'hagi escrit |
Agents de la Policia Nacional han detingut una menor de 17 anys com a presumpta autora d'un delicte de simulació de delicte després de denunciar falsament haver estat agredida sexualment per 3 joves, en un festival de música a Múrcia.
La menor detinguda havia denunciat prèviament l'agressió sexual soferta per tres joves quan era a l'exterior del recinte Firal La Fica durant la celebració de l'Animal Sound.
Segons va explicar en la denúncia, els joves la van abordar i la van portar a un lloc pròxim a l'estacionament de l'Auditori i allà la van forçar a mantenir relacions sexuals.
Posteriorment i un cop finalitzat l'acte sexual, els individus se'n van anar.
Així mateix havia manifestat que els agressors li havien sostret el telèfon mòbil.
El Grup de Menors de la Brigada Provincial de Policia Judicial de la Prefectura Superior de Policia Nacional de la Regió de Múrcia va iniciar una investigació en la qual van observar incongruències tant en la informació aportada per la víctima com en les declaracions efectuades sobre persones que havien estat abans i després de la comissió del fet.
En reconstruir pas a pas l'itinerari de la denunciant, els policies van detectar que hi havia algunes peces que no encaixaven.
En el visionat de les càmeres de seguretat de la zona, no s'observa la presència de la menor, i tampoc en les hores en què suposadament van passar els fets descrits per la mateixa.
Davant d'aquests fets els agents van arribar a dubtar de la veracitat del denunciat.
Un cop obtingut tots els indicis necessaris i verificats que la denunciant i suposada víctima d'agressió sexual havia fingit el fet delictiu, els investigadors van procedir a la detenció de la mateixa com a presumpte autora d'un delicte de simulació de delicte.
La menor va acabar reconeixent que l'agressió mai es va produir, que havia estat amb un amic i en una badada li havien sostret el telèfon mòbil.
La Policia Nacional recorda que denunciar fets delictius que mai s'han comès implica responsabilitat penal, així com del perjudici que ocasiona detreure efectius policials per investigar falsos delictes que, a més, solen generar alarma social entre la població. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El cap se setmana del 27 i 28, el poliesportiu del Palau d'Anglesola acollirà la V Mostra de Formatges Artesans, després que l'any passat l'organització decidís no celebrar-la, degut al context polític que s'estava vivint a Catalunya.
La mostra començarà dissabte a partir de les set de la tarda amb una degustació de formatges maridat amb vi dels Vilars d'Arbeca.
Posteriorment una xerrada sobre el formatge al món de la cuina i s'acabarà el dia amb un sopar temàtic amb mateix poliesportiu.
Diumenge serà el dia de la fira, oberta a tothom i on es podran adquirir els diferents productes de proximitat.
Montserrat Meseguer, alcaldessa del municipi, explica que molts comerços del municipi s'han implicat per promocionar el seu establiment durant la mostra.
"En total vuit establiments entre comerços, bars i restaurants participaran a la mostra i seran els encarregats d'elaborar el sopar de tapes de formatge de dissabte.
D'aquesta manera donen a conèixer el seu negoci i s'impliquen en les activitats del municipi.
Aquesta mostra aposta sempre pel producte de proximitat, per tant també comptarem amb la Cervesa Matoll de Belianes i vi dels Vilars d'Arbeca i del Castell del Remei.
Durant tot el diumenge hi haurà una aula de tast de formatges per qui vulgui degustar els diferents formatges de la mostra", descriu l'alcaldessa.
Robert Camps, president de Formatges Camps i membre de l'organització de la mostra junt amb l'ajuntament, explica que amb la mostra del Palau es pretén vincular els formatges amb el territori.
"Per defecte, sempre pensem que els formatges venen dels Pirineus, i les mostres principals de formatges es fan sempre a la muntanya.
Amb la mostra del Palau, 10 productors de formatges de tota Catalunya, volem donar a conèixer el nostre producte, fet amb productes de proximitat.
La Fira destaca pel valor 'KM 0', és dir, busquem la matèria principal per a generar els nostres productes el més a prop de casa que podem.
En el nostre cas si no trobem el que busquem al Palau ho busquen a Mollerussa, sinó a altres poblacions del Pla, i així vinculem directament la mostra i els nostres productes amb el territori", apunta Robert Camps.
El preu per participar al Sopar Temàtic és de 18 euros.
Les persones interessades es poden inscriure a la casa de la vila del Palau.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
És previst que aquests treballs durin 2 dies.
La Secció de Serveis Públics de l'Ajuntament de Manresa ha comunicat que, avui dimecres 27 de juliol, GAS NATURAL DISTRIBUCION SDG SA reprendrà els treballs de reposició del paviment al carrer Sant Domènec núm. 1 -3. |
Si vols contactar amb un professional API a Sant Adrià del Besos
Pis en venda de 100 m2 a Sant Adrià del Besos, Barcelona |
L'assignatura "Laboratori d'Electrònica" és una assignatura obligatòria del primer semestre del quart curs del grau en Enginyeria Telemàtica i té com a objectiu principal el reforçament de les competències pròpies de les assignatures d'electrònica d'aquest grau.
Els seus continguts s'estructuren entorn al desenvolupament d'un conjunt de pràctiques i projectes de laboratori que intenten abordar, des d'un caire pràctic, els aspectes de la matèria.
Sebastià Bota Ferragut és doctor en Física per la Universitat de Barcelona (1992), és professor i investigador del grup de recerca de Sistemes Electrònics de la UIB, amb més de 20 anys d'experiència en la matèria.
Gabriel Torrens Caldentey és Enginyer Industrial i Doctor en Enginyeria Electrònica.
És professor ajudant doctor, té experiència professional en l?àmbit de l? enginyeria i és investigador del Grup de recerca de Sistemes Electrònics de la UIB.
Per tal de cursar amb aprofitament aquesta assignatura, és fonamental que l? alumnat disposi dels coneixements previs corresponents a l'assignatura "Introducció a l'electrònica" de la matèria "Física" del mòdul bàsic i de l'assignatura "Electrònica digital" de la matèria "Electrònica" del mòdul comú de Telecomunicacions, que es detallen a continuació:
Assignatura "Introducció a l'electrònica":
principis de teoria de circuits, elements de circuits passius lineals i no lineals, dispositius actius
Circuits electrònics digitals, Famílies lògiques, Subsistemes combinacionals, Subsistemes seqüencials, Interficies analògico-digitals.
A continuació s'enumeren les competències assignades a aquesta assignatura tal com apareix a la memòria de verificació del títol de grau en Enginyeria Telemàtica.
La programació d'aquesta assignatura es fonamenta en l'aprenentatge basat en la realització de projectes i pràctiques de laboratori.
Prèviament a cada activitat es revisaran els fonaments teòrics necessaris per tal d'aprofondir en la comprensió i domini dels conceptes bàsics de sistemes lineals, teoria de circuits elèctrics, circuits electrònics, principi físic dels dispositius semiconductors i circuits digitals.
Les pràctiques serviran també per presentar a l'alumne l'instrumental d'un laboratori d'electrónica, l'us pràctic de components electrònics, implementació de prototips i tècniques bàsiques de mesura.
Pràctiques de sistemes lineals i teoria de circuits
- Pràctiques d'electrònica digital
En aquesta secció es descriuen les activitats del treball presencial i no presencial per tal de desenvolupar i avaluar les competències prèviament descrites.
Es realitzaran una sèrie de classes teòriques per revisar els conceptes que s'utilitcen a les pràctiques de laboratori.
Els alumnes treballaran en grup, desenvolupant pràctiques guiades en què aplicaran les competències adquirides a la matèria per tal de poder familiaritzar-se amb l'instrumental i els components del laboratori.
Els alumnes treballaran de forma cooperativa en equip, desenvolupant projectes en què aplicaran les competències adquirides a la matèria.
Els alumnes hauran de presentar una memòria tècnica del treball realitzat en cada projecte.
S'avaluaran les habilitats adquirides al laboratori a partir de la realització autònoma d'un cas pràctic semblant als desenvolupats en les pràctiques guiades.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el
cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital.
Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què
es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs.
A més, el professor o la professora informarà
els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via,
Els alumnes hauran de consolidar els coneixements introduïts a les classes presencials.
Així mateix convé que revisin els continguts i coneixements prèviament estudiats a les assignatures de "Introducció a l'electrònica" i de "electrònica digital", necessaris per al desenvolupament d? aquesta assignatura de laboratori.
Preparació dels projectes plantejats als estudiants
La finalitat d'aquesta activitat és doble, per una part els alumnes hauran de preparar les activitats a realitzar al laboratori, entenent el seu fonament teòric i els objectius que es pretenen assolir amb la pràctica.
Un cop realitzada l'activitat al laboratori, els alumnes hauran d'analitzar i discutir els resultats i preparar els informes tècnics pertinents per a la seva presentació.
Els alumnes hauran de presentar informes de les pràctiques indicades pel professorat.
Els estudiants hauran de fer ús d'aparells d'instrumentació electrònica, per tant poden existir riscos de seguretat per contactes elèctrics.
Els estudiants hauran de seguir les indicacions del professorat relatives a aquest tipus de riscos i respectar les normes del codi de conducta del Laboratori d'Electrònica en totes les activitats que es desenvolupin en aquest espai.
En algunes pràctiques s'utilitzaran condensadors electrolítics, aquests dispositius presenten risc d'explosió que requereixen l'ús d'ulleres de protecció.
En aquesta assignatura es consideren cinc elements d'avaluació primaris (QA, QB,QC, QD, QE) i un de secundari (QF).
QA: Elaboració d'un quadern de laboratori
QB: Actitud durant les pràctiques: ordre, compliment de les normes, seguiment de les indicacions del professor, saber i comprendre què s? està fent en cada moment, realització del càlculs previs, obtenció dels resultats, etc. L'assistència serà obligatòria, almenys, al 75 % de les activitats presencials programades (sempre que es justifiquin les absències), en cas contrari aquest element es qualificarà amb 0 punts.
QC: Examen pràctic que es realitzarà al llarg del curs.
QE: Presentació de dos informes de pràctiques (QE).
L'alumne obtindrà una qualificació numèrica entre 0 i 10 per a cada activitat avaluativa, la qual serà ponderada segons el seu pes, a fi d'obtenir la qualificació final de l'assignatura (NF).
Si la nota d'algun dels elements d'avaluació anteriors (QA, QB,QC, QD,QE) és inferior a 4 (o si l'alumne ho sol·licita explícitament) l'alumne haurà de realitzar un element secundari d'avaluació consistent en un examen final.
L'examen final (QF) es realitzarà en el període d'avaluació, la nota de l'assignatura es calcularà com:
La nota QF ha de ser superior a 4 per aprovar l'assignatura, la nota QF és recuperable en el període extraordinari.
En tots els casos, per superar l'assignatura, NF ha de ser, com a mínim, de 5 punts sobre 10.
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
L'avaluació d'aquesta activitat consta de dos apartats: (QB) Avaluació d'actitud i Aptitut de l'alumne al llarg del treball de laboratori.
Es tindrà en compte el cumpliment de les normes de seguretat indicades pel professor (QA) Quadern de laboratori, seguiment i avaluació periòdica del quadern de laboratori, dels resultats i de les qüestions relacionades amb les pràctiques.
Aquesta activitat s'utilitzarà per avaluar les competències CB4, CC9.
(QD) S'avaluarà el plantejament del projecte, les solucions aportades i la memòria del projecte així com l'actitud de l'alumne al llarg del treball al laboratori.
S'avaluaran les competències CG5 i CG11
(QC) Prova pràctica de laboratori que es durà a terme al llarg del curs.
Aquesta activitat s'utilitzarà per avaluar les competències CB4.
(QE) Avaluació dels informes de pràctiques proposats pel professorat.
Avaluació de la capacitat d? interpretar i/o comunicar els resultats obtinguts.
Donades les característiques específiques d'aquesta assignatura, no hi ha cap text de referència que s'adapti als seus continguts.
Els diferents temes es basen en capitols especifics de la bibliografia bàsica i la bibliografia complementaria recomanada. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Chavaga San Xoan (Lugo).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Chavaga San Xoan per organitzar la teva escapada rural. |
Equip que permet avaluar l'amplificació d'estructures cel·lulars, com ara l'ADN, mitjançant cicles de temperatura (fins a 97 °C).
Vegeu les especificacions en el PDF adjunt. |
Els treballs començaran demà i es preveu que durin dos mesos i mig.
Restarà prohibit l'estacionament de vehicles en els carrers afectats.
La Secció d'Eficiència Energètica i Xarxes de l'Ajuntament de Manresa ha comunicat que aquest demà dimecres, 14 de gener, començaran els treballs de substitució de l'enllumenat públic que encara funcionen amb sistema de vapor de mercuri per les de vapor de sodi d'alta pressió, en algunes zones de la ciutat.
Per aquest motiu es prohibirà l'estacionament en els vials afectats.
Els treballs es realitzaran als carrers de:
- Era Huguet, Caputxins, Nou de Santa Clara, Viladordis, Sant Magí, Providència, Oms i de Prat, Roger de Flor, Francesc Juanola, Sant Jaume, Sant Llàtzer i adjacents.
Està previst que aquests treballs durin dos mesos i mig. |
Català, castellà i anglès - Pràcticament el 25% de les nostres optatives ofertades són en anglès -
El grau en Relacions Laborals és una titulació que ensenya a gestionar les relacions laborals des de moltes perspectives: assessorament jurídic, laboral i fiscal; defensa en judicis laborals; selecció i direcció de persones; prevenció de riscos laborals; igualtat en el treball i mediació entre empresaris i treballadors, entre d'altres.
El grau en Relacions Laborals de la UPF és considerat el número 1 d'Espanya segons el rànquing d' El Mundo 2013.
Segons l'enquesta de l'Agència de Qualitat Universitària, la inserció laboral dels titulats en Relacions Laborals de la UPF és la més alta de les universitats catalanes: un 90,91%.
S'ofereix la possibilitat de cursar simultàniament els plans d'estudis en Relacions Laborals i en Dret per tal d'obtenir els dos graus en cinc anys.
Es dóna molta importància a la internacionalització, i per això s'ofereix la possibilitat de fer assignatures optatives en anglès.
Els graduats en Relacions Laborals podran:
Les pràctiques externes en una empresa o en una institució són obligatòries i optatives entre tercer i quart curs.
Les estades a l'estranger són molt recomanables i es fan preferentment a quart curs en universitats espanyoles i europees que tenen convenis signats amb la UPF.
El grau en Relacions Laborals, en un context d'alt nivell de satisfacció dels estudiants respecte a la formació rebuda i d'una alta taxa d'inserció laboral dels graduats, ofereix:
El grau en Relacions Laborals té tres itineraris:
Punt d'Informació a l'Estudiant |
L'entrenador del Reial Madrid, Carlo Ancelotti, ha assegurat que els seus jugadors han mostrat moltes vegades "la seva professionalitat" i que tenen "un gran compromís" amb l'equip, en una setmana marcada per la festa de celebració de l'aniversari del portuguès Cristiano Ronaldo hores després de la dolorosa derrota lliguera davant l'Atlètic de Madrid (4-0).
"No és un tema del qual hagi de parlar.
Mai he avaluat la vida privada dels jugadors.
Cadascun fa el que vol, el problema és que creguin que pot afectar la professionalitat.
Aquests jugadors han mostrat moltes vegades la seva professionalitat guanyant molt, tenen un gran compromís amb aquesta samarreta.
Jo avaluo la forma professional dels jugadors i en aquest sentit no tinc cap dubte", ha declarat en roda de premsa.
En aquest sentit, l'italià ha reiterat la idea de no interferir-se en la vida privada dels seus jugadors, igual que ningú es fica en la seva.
Finalment, ha assegurat no intuir com reaccionarà l'afició després de la festa.
"La frustració de l'afició l'entenc perquè és la nostra.
L'afició sempre ha mostrat molt afecte; la crítica és bona per tenir una reacció positiva", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet rebrà aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) un homenatge pel seu 75è aniversari i pel "coratge" amb el qual afronta la lluita contra l'Alzheimer.
Segons ha informat el teatre en un comunicat, Benet i Jornet està encarant "amb gran valentia" l'Alzheimer, una malaltia sobre la qual desitja conscienciar la societat.
L'homenatge, organitzat pel TNC i la Conselleria de Cultura de la Generalitat, inclourà a partir de les 20 hores una lectura de fragments d'obres de Benet i Jornet, també conegut com a 'Papitu', considerat un dels pares del teatre català contemporani.
Presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l'homenatge estarà dirigit per Lourdes Barba, Sergi Belbel, Xavier Albertí i Toni Casares.
A més, tindrà la presència de personalitats del sector teatral com Mercè Arànega, Clàudia Benito, Jordi Boixaderas, Pep Cruz, Sara Espígul, Maife Gil, Anna Güell, Cesca Pinyó, Mont Plans, David Selvas, Lluís Soler i Pau Vinyals.
El TNC ha volgut posar a disposició del públic general algunes invitacions que es poden sol·licitar al web del teatre, tot i que l'aforament és limitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Comissió Europea adjudica a un consorci, del qual el RACC n'és membre, un projete...
La Comissió Europea adjudica a un consorci, del qual el RACC n'és membre, un projecte de recerca que té com a objectiu modificar el comportament dels usuaris mitjançant el desenvolupament d'una formació en la conducció més sostenible, inclosa una aplicació d'assistència al conductor i campanyes de sensibilització.
MODALES és un projecte europeu finançat pel programa Horizon 2020 de recerca i innovació de la UE, amb l'objectiu principal d'avançar en la comprensió de la relació entre el comportament de l'usuari en conducció i manteniment del vehicle, i les emissions provinents del motor, els frens i els pneumàtics.
Amb aquest coneixement, MODALES pretén modificar el comportament dels usuaris mitjançant el desenvolupament d'una formació en la conducció més sostenible, inclosa l'aplicació d'assistència al conductor i campanyes de sensibilització.
L'impacte del trànsit sobre la qualitat de l'aire és una de les principals preocupacions polítiques a nivell europeu.
MODALES treballa per contribuir a reduir les emissions contaminants de tot tipus de vehicles motoritzats, fomentant l'adopció de conductes de conducció i manteniment dels vehicles favorables a una millora de la qualitat de l'aire.
L'encarregat de desenvolupar el projecte és un consorci de 14 organitzacions europees, format per institucions acadèmiques i de recerca, membres de la indústria de complements per l'automòbil i organitzacions d'usuaris com la FIA o el RACC.
A més, es tracta d'un projecte de cooperació internacional que inclourà aportacions de diferents institucions acadèmiques de la Xina.
El RACC aportarà la seva expertesa en conducció eficient i sostenible, i adquirirà un rol important tant en la validació de les eines resultants com en la difusió de resultats.
Barcelona acollirà una de les proves pilot que posarà a prova les eines desenvolupades en el projecte.
MODALES serà el primer gran projecte que tindrà en compte la interacció del motor, dels frens i dels pneumàtics amb el comportament del conductor, per tal de desenvolupar coneixements sobre la conducció de baixes emissions i aspectes de manteniment.
Descarrega les nostres aplicacions
Registra't al nostre butlletí electrònic per rebre les últimes novetats.
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom ), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.
Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC ( més informació ) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions ( mostra'm oficines ) o trucant al telèfon 900 357 357. |
Segons l'organització juvenil independentista, el jove va ser arrestat mentre es manifestava davant la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana
Barcelona.-Arran ha denunciat a través de les xarxes socials que dissabte al migdia un militant d'Arran Premià va ser detingut mentre es manifestava davant la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana.
Segons l'organització juvenil independentista, el jove va ser conduït a l'interior de les dependències policials, on quatre agents el van arraconar sota les escales, on no hi ha càmeres de videovigilància, i li van clavar "bufetades i puntades a les cuixes i als genolls".
Posteriorment, va ser conduït a les dependències policials, on, segons Arran, "també va rebre comentaris vexatoris".
A mitja tarda, el militant va ser posar en llibertat amb càrrecs per resistència i desobediència a l'autoritat.L'organització juvenil independentista ha denunciat que "no es tracta d'un cas aïllat".
Arran ha recordat, a través d'un comunicat, les agressions de l'1-O i la detenció de dos joves de Tàrrega que van denunciar que van ser "greument apallissats per part de la policia espanyola".
"Davant la seva impunitat, nosaltres alcem la veu per denunciar-ho i seguirem prenent els carrers, hem perdut la por", ha reblat l'organització en un comunicat difós a través de les xarxes socials.Segons Arran, el jove agredit participava en una "manifestació de suport a les campanyes antifeixistes encausades sota el lema ".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La cavalcada de Reis de Berga estrenarà un nou model organitzatiu.
La regidoria de Festes ha volgut obrir a tota la ciutadania la festa i implicar-hi entitats i veïns en la fase de preparació.
Tal com ha explicat a Berguedà Setmanal, la regidora de Festes, Roser Valverde, el nou sistema «no ha tingut la resposta esperada» tot i que assegura que insistiran «perquè aquesta manera de funcionar arreli» en els propers anys «després de fer-hi els canvis que es considerin necessaris».
L'objectiu inicial del consistori era obrir l'organització de la cavalcada a totes les entitats i persones a títol individual que hi estiguessin interessades.
«No únicament a participar-hi el dia 5 de gener, sinó a totes les tasques prèvies que hi ha», recorda Valverde.
Tot i que la festa s'aixoplugava sota el paraigua de l'Ajuntament de Berga, fins ara la cavalcada de la capital berguedana tenia al darrere tres entitats pilar que s'encarregaven d'organitzar una de les carrosses: la Bauma els Encantats, la del rei Melcior; la Penya Boletaire, la del Gaspar; i el Grup de Colònies a Borredà, la del Baltasar.
Enguany, el plantejament passa perquè les carrosses deixin de tenir al darrere una entitat i que l'organització sigui «transversal» i se'n faci càrrec una comissió que treballi pel conjunt de la cavalcada.
«No volíem deixar de tenir unes entitats, a les quals s'ha d'agrair, i molt, la feina que han fet en els darrers anys per mantenir la festa, per posar-n'hi de noves al capdavant de cada carrossa, sinó trobar entitats i particulars que vulguin participar en l'organització de la festa en tots els aspectes», ha dit.
La crida feta pel consistori no ha acabat de funcionar i tot i que s'han trobat algunes persones interessades, la xifra ha estat inferior a l'esperada.
«És una prova i és el primer any d'un nou model.
Farem els canvis que necessiti la proposta i intentarem treballar-hi ja des del febrer, un cop passi la cavalcada, per insistir-hi i que el sistema arreli.
El que volem és que la població se senti més seva la festa i que entitats i veïns hi puguin dir la seva, perquè, com més propostes tinguem i més punts de vista, més ric serà el replantejament que hi puguem fer», ha assegurat Valverde.
Per a aquesta cavalcada i també per a l'arribada del patge, el proper dia 26 de desembre, s'estrenarà aquesta nova comissió que s'ha anat reunint durant les darreres setmanes per treballar en l'organització de la festa.
Valverde ha avançat que s'hi han sumat diversos veïns de manera particular i també alguna entitat, com el grup d'esplai Punt i seguit i la Unitat Contra el Racisme i el Feixisme.
«La intenció és capgirar el sistema que hi havia fins ara i que tothom pugui aportar idees per millorar la festa», diu.
A la comissió també s'hi han sumat, a títol individual, els responsables de les entitats que fins ara participaven activament a la cavalcada.
«Els vaig demanar com a regidora que m'estreno enguany al capdavant de l'àrea de Festes si podien ser-hi per fer un relleu i saber com funciona tot, i els he d'agrair la seva implicació».
Perquè la cavalcada sigui una realitat, calen unes 120 persones.
També s'ha fet una crida a la ciutadania per trobar els participants. |
A continuació trobareu una sèrie de cursos - tutorials que podeu seguir a través de la web i que giren al voltant de dos nuclis d'interès:
Disposeu de dos tutorials que us ajudaran a elaborar una carta de presentació i un currículum, i els errors que no hi heu de cometre mai.
Si optes per fórmules d'autoocupació i creació d'empreses, UVocupació disposa de dos tutorials:
Aquests tutorials t'ajudaran a millorar els teus coneixements en la creació del teu projecte empresarial.
A més, la Universitat de València ofereix més activitats orientades a promoure l'emprenedoria
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Aquest divendres 6 (21h) Juanra Bonet i David Fernández amb "Dos" i diumenge 18 (19h) "Cómeme el coco negro!" amb Cocoteva.
Aquest divendres 16 (21h), al Teatre Sagarra "DOS", amb Juanra Bonet i David Fernández.
Què passa quan els actors arriben tard a la funció?
Dos vigilants jurats es veuen obligats a entretenir el públic mentre esperen els protagonistes.
Gràcies a la seva nodrida agenda d'artistes l'espectador viatjarà al pol sud amb una expedició oblidada, entrarà en una comissaria d'altíssima seguretat, viurà un romanç gràcies a l'iceberg més famós de la història...
David i Juanra es van conèixer a La Cubana, envoltats de perruques i bigotis.
És humor del segle XX i del segle XXI.
CÓMEME EL COCO, NEGRO! amb Cocoteva, diumenge 18 de desembre, 19h.
Entrades a 5 euros, la recaptació anirà íntegrament a La Marató de TV3, per a la investigació de l'ictus i les lesions medulars i cerebrals traumàtiques.
Col·labora: Film&Art i Teatre La Colmena
Ens venia de gust fer un concert desacomplexat, sense més pretensions que establir una connexió amb el públic a través de cançons que molts cops ens poden fer de mirall.
Provant repertori vam adonar-nos que hi havia un tema recorrent a les cançons que ens agradaven: el desamor.
I vam dir-nos: per què no enfocar-ho cap aquí?
De la mateixa manera que un bolero es pot cantar amb tota la transcendencia del món, també es pot fer amb una gran dosi de sentit de l'humor.
El desamor és l'espai per recuperar l'amor propi, però també el lloc per fer autocrítica i riure's d'un mateix.
Mercè Martínez, acompanyada al piano per Andreu Gallén, passarà per molts estadis emocionals connectats amb el leitmotiv d'aquest espectacle: el desamor.
Des de l'humor a la veritat més punyent, cantarà boleros, estàndards de jazz, cançons de musicals, Rocío Jurado, Kurt Weill... |
A continuació trobaràs la descripció del servei i l'ajuda per emplenar la sol·licitud.
Cas específic: els departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els òrgans i entitats que en depenen que vulguin accedir al servei han de sol·licitar-ho a la Oficina de Processos i Administració Electrònica ( http://governacio.gencat.cat )
Jurídic-organitzatius: l'administració requeridora ha de realitzar l'adequació normativa, organitzativa i documental del tràmit afectat per deixar de demanar a l'interessat còpies de documents notarials, amb la qual cosa li estalviarà el temps d'anar a la corresponent notaria per obtenir-los.
Pel que fa a la recollida del consentiment de la persona interessada a fi d'habilitar a l'administració tramitadora a efectuar la consulta de les còpies electròniques, val a dir que quan la petició de còpia es produeixi en l'àmbit d'un procediment tributari, caldrà diferenciar entre la fase de gestió-liquidació o bé d'execució, atès que només en el segon cas es podrà atendre la petició sense l'autorització prèvia de l'atorgant.
Tècnics: si la consulta de dades es realitza de manera manual, l'empleat públic haurà d'estar donat d'alta a EACAT i autoritzat per al consum d'aquest servei.
La identificació a EACAT s'ha de realitzar necessàriament amb targeta de certificació digital (T-CAT o equivalent)
Si la consulta es realitza de manera automatitzada, a través de Serveis Web, el sistema d'informació que faci les peticions de dades haurà de signar-les amb un certificat d'aplicació (CDA) de l'administració responsable del sistema.
Els ens que vulguin ser requeridors del servei hauran de realitzar els passos següents:
El formulari s'haurà de presentar, juntament amb el document d'adhesió al CMI o d'acceptació de les condicions generals d'ús del CDiDIC ( si no s'ha enviat amb anterioritat) a través de l'EACAT, pestanya "Tràmits", prestador "Consorci AOC", Tràmit "Sol·licitud de serveis: Alta de serveis Via Oberta"
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Segons el rànquing d'àrbitres de Segona Divisió, Medié va ser el segon millor àrbitre de la categoria de plata, obtenint una nota de 9,.57 punts sobre 10.
El sabadellenc ascendeix juntament amb Javier Alberola (Ciudad Real) i l'asturià Pablo González.
L'àrbitre de Sabadell farà 33 anys el 24 d'agost i porta cinc temporades arbitrant a Segona Divisió A. Ara fa el salt a la màxima categoria del futbol estatal.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
S'està estenent entre els dirigents del PP un evangeli que, a manera d'acte de fe taumatúrgic, ha de servir per aconseguir uns bons resultats electorals: aportar com a principal reclam, gairebé únic, un creixement econòmic que pugui concretar-se en l'increment del 3% del PIB.
S'han de bandejar altres consideracions.
La consigna és clara i s'acompanya de dos condicionants.
El primer, atribuir aquest (suposat) èxit a la política del govern.
El segon identificar-lo amb el bon funcionament i l'estabilitat del sistema polític espanyol més enllà de qualsevol altra problemàtica, davant la qual es practica el mutisme (la corrupció), la negació (el procés sobiranista), la desqualificació (Podem i altres opcions noves), l'aversió (a l'exercici de la ciutadania com a tal) o la maledicció bíblica (la globalització com a únic responsable de la pobresa i de l'augment de les desigualtats), entre d'altres.
En conseqüència, la (suposada) recuperació esdevé garantia única de funcionament del sistema polític i el vector entorn al qual s'ha de vertebrar l'únic debat possible.
D'aquest plantejament se'n podrien fer moltes lectures i anàlisis.
N'hi ha una, però, que em sembla especialment interessant a hores d'ara i en què vull parar l'atenció.
I és la que vincula aquesta proposta del PP a una cultura política anterior formulada pel comisario general del Plan de Desarrollo i ministre de Franco als anys 60 i, posteriorment, fundador d'Aliança Popular a Catalunya, Laureà López Rodó: el desenvolupament espanyol dels 60 com a producte del creixement econòmic impulsat pel règim franquista i que, quan aconseguís formalitzar-se en una renda per càpita de 2.000 dòlars, acabaria de fer realitat un estat tecnocràtic i modern, identificat amb la monarquia del designat com a successor de Franco, el llavors príncep Joan Carles.
De tots els altres aspectes no calia parlar-ne sobretot perquè en aquells temps estava prohibit.
Més que mai creixement i modernització econòmica i administrativa anaven de bracet com a únics impulsors d'un desenvolupament espanyol que reposava en una segona pota: un estat dictatorial radicalment oposat a la democràcia.
En aquell context parar l'atenció en altres components i optar per un desenvolupament que s'identifiqués amb la democràcia suposava desafiar un règim que continuava fent de l'assassinat, de la tortura, de les detencions, de les suspensions de sou i feina, dels processament judicials per activitats polítiques, de les condemnes a la presó (i també a mort) etc., la condició bàsica d'existència.
I la seva continuïtat tenia en l'integrisme tecnòcrata un garant incondicional.
Calia atendre només a l'economia, i en especial a l'èxit de la seva gestió governativa: la política era un espai reservat als designats pel Caudillo on es dirimien les disputes pel poder de les elits franquistes, i un instrument de domini per garantir privilegis i canalitzar la corrupció.
Qui qüestionava aquesta situació a través de qualsevol mitjà podia acabar a l'UCI de l'Hospital Clínic o de la Vall d'Hebron.
Actualment no hi ha una dictadura -si bé de vegades també es pot anar a parar a l'UCI...- i la situació és una altra.
Tanmateix no es tracta de comparar moments històrics diferents sinó de constatar com la complexa realitat del present també es compon d'actituds de llarga tradició, mostra de sòlides continuïtats culturals.
No són exclusivament respostes noves fruit, en aquest cas, de la desesperació davant d'unes expectatives adverses sinó que reposen en un magma cultural sòlidament assentat: el rebuig a la política com a exercici de ciutadania.
Per a López Rodó la política era un exclusiu espai de poder, fora de tot control, que havia de marxar al ritme de la "modernització econòmica".
Compatible amb l'execució de Julián Grimau, de Granados i Delgado, de Puig Antic i dels 5 morts del 27 de setembre de 1975.
Compatible amb la destrossa per pallisses de Francisco Téllez.
Per això (i altres coses semblants), de política, ni parlar-ne.
Només PIB, en una versió peculiar de l'"És l'economia, estúpid!"
Els estúpids, en aquest cas, eren els ciutadans, súbdits del Caudillo i del futur rei Joan Carles, als quals es pretenia convèncer de la bondat d'un règim criminal.
La política era zona reservada, reduïda i només visible a través de decisions econòmiques governatives que es projectaven sobre la societat com les promotores del benestar.
No s'havia d'entrar en altres dimensions que podien posar en dubte la bondat econòmica i social del desenvolupament però que, sobretot, podien fer de la política un espai de ciutadania, de debat, de participació i de decisió.
I aquí és on pot identificar-se un component cultural inherent a una dreta que va de López Rodó a Mariano Rajoy -però que, sens dubte, seria extrapolable a altres protagonistes-: la política com a espai de relació d'elits, que s'ha de furtar fins on sigui possible a la ciutadania, a la qual només s'ha d'oferir els resultats de l'economia.
El tecnòcrata negava la política; el "popular" no pot negar-la, però sí que perverteix sense embuts la democràcia, fins a amagar-la, i per tal de transformar-la en espai de gestió d'interessos d'amics i coneguts, de reduir-la a servei privat, que com menys controls tingui, millor.
D'aquí, els tentacles de l'executiu sobre el poder legislatiu i el judicial, que han assolit unes dimensions extremes estimulades per la necessitat d'amagar la corrupció i conservar els instruments de domini.
D'aquí la voluntat de posar les màximes traves a l'exercici de la ciutadania entesa com a dipositària de drets, deures i llibertats: només cal parar atenció a la llei mordassa, aprovada recentment a iniciativa de l'integrista Jorge Fernández Díaz.
D'aquí un executiu que torna a cridar ben fort: "És l'economia, estúpid!"
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Hi ha noms que apareixen sempre relacionats a escàndols de tot tipus, i el de l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo sembla que invariablement està connectat a tots els tripijocs tèrbols que hi pugui haver.
En plena crisi a l'Aràbia Saudita per l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi i amb el Govern espanyol dubitatiu sobre què fer amb els milionaris contractes de venda d'armes amb aquell país, entre els quals la construcció de cinc corbetes valorades en més de 1.800 milions d'euros, el diari Público revela que l'excomissari hauria venut armes a l' Aràbia Saudita i a Síria a esquena del ministeri de Defensa.
Segons l'esmentat diari, Villarejo i el seu còmplice Enrique García Castaño, també excomissari del CNP i igualment acusat de delictes de suborn, blanqueig i extorsió, van tenir relació l'any 2005 amb el traficant d'armes sirià Monzer al-Kassar, actualment a presó als Estats Units on compleix condemna de 30 anys.
L'objectiu de la relació seria fer negocis tant amb el règim de Damasc com amb el de Riad aprofitant-se d'influències al ministeri de l'Interior i a esquena del ministeri de Defensa.
Val a dir que en aquell moment els titulars d'Interior i Defensa eren, respectivament, José Antonio Alonso i José Bono.
Segons converses telefòniques enregistrades el 13 de febrer del 2005, Villarejo i Castaño parlen de com entrar en contacte amb funcionaris sirians per poder fer d'intermediaris amb Al Kassar, amb qui Villarejo mantindria amistat.
Per tant, tot sembla indicar que Villarejo va moure fils des d'Interior per fer negocis amb Al Kassar amb la venda d'armament a Síria i l'Aràbia Saudita, i tot plegat mentre la policia espanyola, juntament amb altres de tot Europa, buscaven al sirià per detenir-lo.
De fet, Al Kassar va acabar sent detingut a l'aeroport de Barajas i extraditat als Estats Units, on va ser condemnat per traficar amb armes amb intermediaris de les FARC, la principal guerrilla colombiana.
Cal recordar que Al Kassar era un dels personatges cèlebres de la Marbella dels anys vuitanta i fins i tot era conegut entre la beautiful people amb el sobrenom del príncep de Marbella.
Per acabar de tancar el cercle, allà hauria entrat en contacte amb un altre conegut traficant d'armes, el ja mort Adnan Khasoggi que, efectivament, era familiar del periodista assassinat al consolat saudí a Istanbul, Jamal Khashoggi. |
La Creu Roja ha denunciat que diversos dels seus cooperants han estat retinguts durant diverses hores a la ciutat ucraïnesa de Donetsk per càrrecs d'espionatge i que un d'ells presentava senyals d'haver rebut una pallissa, segons una portaveu de l'organització humanitària.
"Van ser alliberats sobre les dues del migdia.
Un d'ells havia estat agredit amb molta violència", ha fet saber la portaveu Irina Tsaryuk.
El responsable de comunicació del grup per a Europa i l'Àsia Central, David Pierre Marquet, ha indicat per part seva que van ser "retinguts per ser sotmesos a una prova d'identificació i que en cap moment van ser apressats com a ostatges", segons ha declarat a l'agència de notícies Itar-Tass, sense fer esment a l'agressió que va denunciar la seva companya.
Un portaveu de les autoproclamades forces de seguretat de la "República Popular de Donetsk" va corroborar que els cooperants van ser detinguts divendres a la nit al creure que es tractaven d'espies.
L'organització no va donar més detalls però el diari digital Novosti Donbassa ha precisat que entre els detinguts es trobava un ciutadà francès, tot i que aquesta informació no ha estat corroborada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Objecte: Projecte de renovació dels col·lectors de clavegueram a Tarragona ciutat
Última modificació: 03/03/17 (10:17)
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Leo Messi i Luis Suárez són, sens dubte, la millor societat que hi ha ara mateix a la Lliga.
Entre els dos, sumen 31 gols dels 53 del Barça.
Unes xifres només a l'abast de dos equips: Sevilla i Celta.
La resta d'equips, Reial Madrid inclòs, estan per sota d'aquesta xifra.
Ahir, Messi i Suárez -aquest per partida doble- van fer els gols de la victòria del Barça contra l'Eibar al Camp Nou (0 a 3).
Els blaugranes tanquen la primera volta com a líders destacats, amb 5 punts més que el segon: l'Atlètic de Madrid.
El d'ahir també va ser un partit per recordar, perquè Messi va tornar a firmar un nou rècord.
El dia en què va assolir l'enèsima fita, Leo Messi va intervenir molt menys del que és habitual.
Segons La TdT de Catalunya Ràdio, 42 aparicions, quan la seva mitjana supera les setanta.
Mèrit també d'un Eibar coherent amb la seva idea, valent i que amb més encert en atac hauria pogut complicar el partit al Barça.
I quan el Barça va aconseguir combinar després de vint minuts d'espessor, va arribar el primer gol de Suárez al Camp Nou en dos mesos i mig.
L'assistència, d'un Coutinho reviscolat, determinat a recuperar la titularitat.
Va perdre més de la meitat de pilotes que al Ciutat de València i va servir cinc passades de mèrit.
Al final, si el Barça va golejar és perquè va penalitzar els pocs moments en què l'Eibar es va distreure.
El 2 a 0 va tenir l'origen en una pèrdua de l'exespanyolista Arbilla: defensa desmuntada, velocitat en la combinació dels puntes, acceleració final de Leo Messi i gol 400 a la Lliga.
Serveix un "out" de pressa i guanyant metres, però mentre els defenses guipuscoans es queixen, Luis Suárez ja ha definit amb l'exterior: catorzè gol al campionat.
Amb el partit resolt, els 71.000 espectadors del Camp Nou van aplaudir la feina de Marc Cucurella.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Els col·legiats es faran un tip d'estudiar mentre duri l'aturada
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Els MBA (Master in Business Administration) de Iese, IE Business School i Esade es troben entre els millors del món fora dels Estats Units, segons el rànquing de 'Bloomberg Businessweek' per 2017, que situa els programes en la tercera, vuitena i novena posició, respectivament.
La francesa Insead lidera la classificació, després d'escalar un lloc pel que fa a l'edició anterior, seguida de la London Business School, que retrocedeix una posició, i l'espanyola Iese, que descendeix dos graons.
El quart i el cinquè lloc l'ocupen la Universitat d'Oxford, que baixa un lloc, i l'International Institute for Management Development (Suïssa), que en millora dos.
El 'top 10' de MBA internacionals els completen els de Cambridge, que retrocedeix dues posicions; SDA Bocconi, que en millora un, i HEC Paris, que escala un lloc pel que fa a 2016.
Aquest rànquing, que avalua per separat les escoles de negoci americanes i les de la resta del món, té en compte l'esforç de les escoles a aconseguir bones oportunitats professionals als seus estudiants.
Segons ha explicat Iese en un comunicat, el rànquing valora especialment les opinions de les empreses que contracten els estudiants, que tenen un pes del 35%, i l'enquesta entre els antics alumnes, amb un pes del 30%.
En un percentatge menor, també té en compte les opinions dels alumnes graduats en 2017 (15%), la taxa de noves ocupacions en els tres mesos després de graduar-s'hi (10%) i el salari a les seves noves ocupacions (10%).
En concret, l'MBA de Iese ha obtingut millor puntuació quant a les enquestes d'antics alumnes (primera posició), la valoració de les empreses contractants (quarta posició) i la inserció laboral (quarta posició).
Per la seva banda, el programa de l'IE Business School destaca quant a l'enquesta d'antics alumnes (segon lloc del rànquing) i el rang salarial en les seves noves ocupacions (desè lloc).
Finalment, el programa d'Esade té la quarta posició al rànquing quant a enquestes dels seus antics alumnes i la vuitena en opinions d'alumnes acabats de graduar i dels empresaris que els contracten.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Reus acollirà, el pròxim mes de març, la final nacional d'aquesta modalitat en els Jocs Esportius Escolars de Catalunya
Imatge de la sortida del cros de l'Hospitalet de l'Infant.
Un centenar de participants va prendre part, aquest diumenge, a la platja de l'Arenal, en el 8è Cros escolar de l'Hospitalet de l'Infant, la primera prova de la fase comarcal d'aquesta temporada.
La prova, coorganitzada pel Patronat Municipal d'Esports de L'Hospitalet de l'Infant i el Consell Esportiu del Baix Camp (CEBC), va representar el tret de sortida a un curs durant el qual Reus serà la seu, el pròxim mes de març, de la final nacional d'aquesta modalitat esportiva del Jocs Esportius Escolars de Catalunya (JEEC).
Les següents cites d'aquesta fase comarcal de cros tindran lloc el 28 d'octubre, amb el 20è Cros la Selva del Camp, l'11 de novembre amb el 30è Cros Pare Manyanet, el 20 de gener de 2019 amb el 4t Cros Marcel·lí Gené, el 10 de febrer amb el 4t Cros Isabel Besora, i el 24 de febrer amb el 2n Cros Maria Rosa Molas.
La final nacional de les competicions està prevista per al 10 de març, a Reus.
A més a més, encara quedaran tres proves més on els nens i joves -de categories que van des de prebenjamí fins a juvenil- podran competir, el 17 de març en el 5è Cros Col·legi Sant Rafael, el 24 de març en la 3a Cursa de l'Aigua i el 31 de març en en el 5è Cros Escola la Vitxeta.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Per a ell la vida només té dos colors: blanc i vermell.
Mai es pentina, juga a futbol i escolta música a tot volum per evita pensar.
Detesta fer els deures, però li és igual perquè sap que va a copiar.
L'escola està bé, però només a la tarda, quan els professors ja han marxat.
El blanc és el buit absolut, el silenci, l'avorriment i la por.
El vermell és la sang bategant a les venes abans d'un partit, és el color dels cabells de la Beatrice, la noia dels seus somnis.
Ell faria qualsevol cosa per ella, perquè està enamorat, bojament enamorat de la Beatrice.
Quan finalment troba el valor d'acostar-se a la noia, descobreix que la Beatrice travessa un moment de molt dolor.
Per afrontar el seu patiment, el Leo és capaç de créixer i prendre decisions en el seu petit món, que el mira i l'anima a seguir endavant: allà hi ha els seus pares, els seus companys, un professor realment especial.
I finalment hi ha la Silvia, la millor amiga de tota la vida, la fidel confident de cadascun dels seus secrets. |
Ho constata un estudi amb la participació de Libertad González, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, centrat en els naixements que hi va haver en el canvi d'any entre el 2010 i el 2011, quan es va eliminar el "xec nadó ".
Un estudi elaborat per Libertad González, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE; Cristina Borra (Universitat de Sevilla) i Almudena Sevilla (University College de Londres), constata que els nens nascuts abans de temps per la cancel·lació del "xec nadó" van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams) i van tenir un 20% més d'hospitalitzacions, especialment per afeccions respiratòries, encara que els efectes negatius semblen dissipar-a partir del segon mes.
Unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar una ajut de 2.500 euros.
La investigació, que es contextualitza dins de l'increment del nombre de parts avançats per raons no mèdiques a Espanya (la taxa de parts induïts a Espanya era del 19,4% el 2010, gairebé el doble de la recomanació de l'OMS), afirma que unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar una ajut de 2.500 euros (el conegut com a " xec nadó ").
Això ha possibilitat investigar l'impacte d'aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.
L'estudi, impulsat per l' Observatori Social de "la Caixa" i publicat a la revista Journal of the European Economic Association el passat 1 de febrer, forma part d'una de les línies de recerca del projecte " The Causal Effect of Early Interventions on Child Health and Human Capital ", amb el qual Libertad González va obtenir un ajut Consolidator Grant 2017 del Consell Europeu de Recerca.
Dins d'aquest projecte, la investigadora de la UPF contínua fent seguiment d'aquests nens, ara de nou anys d'edat (a partir de les proves escolars que estan fent actualment a tercer de primària, per exemple) per intentar detectar possibles efectes més a llarg termini sobre la salut o el desenvolupament cognitiu.
Per dur a terme aquesta tasca extensiva de recollida de dades, Libertad González ha rebut finançament d'una Research Grant on Socioeconòmic Wellbeing, uns ajuts que compten amb la col·laboració de la Fundació Bancària "La Caixa "i l'organització de la Barcelona GSE.
Segons la investigació, en el canvi d'any del 2010 al 2011, el moment en què finalitzava el "xec nadó", l'ajut de 2.500 euros per fill nascut que el govern espanyol va introduir per augmentar la natalitat, es van produir molts més parts a finals de desembre que a principis de gener.
Les autores estimen que es van avançar uns 2.000 parts per raons no mèdiques, que representen aproximadament un 6% de tots els naixements de gener.
"Les famílies que en major mesura van avançar el part van ser aquelles amb estudis universitaris, dones de nacionalitat espanyola i en províncies amb una major presència de la xarxa d'hospitals privats", afirmen.
El canvi de normativa introduïda pel govern d'Espanya generava, de manera no prevista, un incentiu per avançar al desembre aquells parts previstos al voltant del canvi d'any.
"Aquestes condicions van crear un interessant experiment natural per avaluar els efectes d'una menor edat gestacional en la salut dels nadons", apunten les investigadores.
"Durant l'última setmana de l'any 2010 hi va haver un repunt en el nombre de naixements i una caiguda a principis de gener del 2011".
L'estudi es basa en dades administratives de gran qualitat sobre naixements i els ingressos hospitalaris de tots els nadons nascuts a Espanya entre el 2000 i el 2013.
En concret, les autores van analitzar dues fonts de dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE): la Estadística de nacimientos, que s'omple en els hospitals per cada naixement, i la Encuesta de Morbilidad hospitalaria, amb informació sobre el 99% de les hospitalitzacions d'almenys una nit.
Per estimar la quantitat de parts avançats, es va comparar la quantitat de naixements que es van produir al voltant del canvi d'any (finals de desembre de 2010 i principis de gener de 2011), usant els anys anteriors i posteriors com a referència.
En condicions normals, aproximadament un 50% dels nadons que neixen a prop del canvi d'any ho fan al desembre, i el 50% restant, al gener.
No obstant això, en el canvi d'any del 2010 al 2011, el 56% van néixer al desembre (9.946 nadons) i el 44% al gener (7.845 nadons).
"Durant l'última setmana de 2010 hi va haver un repunt en el nombre de naixements i una caiguda a principis de gener de 2011, que era quan l'ajut del xec nadó desapareixia, i això és un cas clarament atípic", afirmen les autores.
Els nadons nascuts abans de temps per la cancel·lació del xec nadó v an pesar menys en néixe r (entre 130 i 300 grams menys que la mitjana, és a dir, un pes fins a un 9% més baix) i van patir un considerable augment en les taxes d'hospitalització durant els dos primers mesos de vida (aproximadament un 20% més), fonamentalment per malalties respiratòries.
No es van apreciar, però, efectes a llarg termini en la salut d'aquests nens.
Els nadons nascuts abans de temps per la cancel·lació del xec nadó van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams menys que la mitjana).
No obstant això, la proporció de nadons amb pesos baixos o extremadament baixos (menys de 2.500 grams o menys de 1.500 grams, respectivament) no va augmentar, el que suggereix que els avenços programats es van donar fonamentalment en embarassos molt avançats.
"No sembla que es cometessin bogeries, com ara provocar un naixement diverses setmanes abans de la data prevista, sinó que els avenços es van produir fonamentalment en parts estimats en una data pròxima al canvi d'any", apunten les autores de l'estudi.
Mitjana de pes en néixer dels nadons nascuts prop del canvi d'any 2010-2011 (última i primera setmana de l'any)
"Ja que els individus i les famílies responen a incentius econòmics, hauria estat convenient que la cancel·lació del xec nadó no hagués estat tan abrupta, sinó que s'hagués produït, per exemple, una reducció progressiva de l'ajut al llarg dels mesos", aconsellen les investigadores.
La decisió d'avançar el part per raons no mèdiques no és neutral des de la perspectiva de la salut.
Així mateix, alerten que famílies i metges han de ser conscients que la decisió d'avançar el part per raons no mèdiques no és neutral des de la perspectiva de la salut, i que resulta convenient tenir la suficient informació al respecte.
Finalment, les autores remarquen la importància de les dades administratives per a finalitats de recerca, per tal de poder avaluar les polítiques públiques, i així poder dissenyar millors mesures i programes basats en les dades i en la seva efectivitat.
Treball de referència: C. Borra, L. González, A. Sevilla (febrer 2019). " |
Al voltant de les 21.30h s'ha donat per extingit l'incendi que s'ha produït aquesta tarda a una grua al moll de Castella durant d'operativa de cereals i farines del vaixell Geneva Star.
Des del Centre de Control i Vigilància (CCV) s'ha dirigit l'emergència d'acord amb el Pla d'Autoprotecció del Port de Tarragona (PAU) que ha mobilitzat Bombers del Parc Químic, Bombers de la Generalitat, Activa Mutua, SEM i Policia Portuària.
Capitania Marítima i Salvament Marítim (SASEMAR) també intervenen en aquesta emergència.
Alhora també han col·laborat efectius de la Guàrdia Civil.
En el transcurs de les tasques de salvament del gruista, un bomber de la Generalitat, del Parc de Tarragona, ha resultat ferit en caure per l'autoescala fins al terra.
Una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) l'ha evacuat a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, on li han realitzat una exploració per avaluar-ne l'abast de les lesions.
Segons ha informat el SEM després d'una primera valoració, el seu estat és greu.
Nota legal | Info RGPD | Informació de gravació telefònica | SGSI | Login
Autoritat Portuària de Tarragona © Tots els drets reservats | Disseny Web Responsive | HTML 5 | CSS 3 | WCAG 2 i WW3C |
Ple municipal febrer 2020 (3) - Mocions L'H En Comú Podem, PP i precs i preguntes
Ple municipal febrer 2020 (2) - Mocions conjuntes, PSC, ERC i Ciutadans
Ple municipal febrer 2020 (1) - Dictàmens i participació ciutadana
Ple municipal gener (3) - Mocions En Comú Podem i PP i precs i preguntes
Volen aturar la construcció de 70.000 habitatges a la comarca i el municipi de L'Hospitalet
Atenent a les competències de l'Ajuntament en salut pública
S'han suspès els esdeveniments que reuneixin més de mil persones
Critiquen que no hi ha un protocol d'actuació
Pedro Sánchez anuncia l'estat d'alarma
El tinent d'alcalde d'Educació parla del tancament dels centres educatius a TV L'H
Ariadna Velando, educadora i activista en defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional, ha estat escollida alcaldable per la candidatura CUP-L'Hospitalet per la Ruptura.
Seguida de Flor Salgueiro i Mònika Tena, la llista estarà encapçalada per 3 dones i tindrà el feminisme com un dels principals eixos del programa.
En aquest sentit, la CUP-L'Hospitalet per la Ruptura planteja mesures com la creació d' espais de formació i prevenció de les violències masclistes, que oferirien informació i acompanyament, a més de proposar més escoles bressol municipals per tal de permetre a les dones una major conciliació de la vida laboral i familiar.
Entre els altres eixos programàtics de la CUP-L'Hospitalet per la Ruptura destaquen l'ecologisme, l'independentisme i el socialisme.
La candidatura també aposta pel dret de totes les persones a empadronar-se a L'Hospitalet, així com per la defensa del patrimoni i la memòria històrica de la ciutat, amb la recuperació d'espais com Can Trinxet.
A l'espera de tancar el programa electoral definitiu en els propers dies, la taula constituent de la candidatura ha aprovat els eixos programàtics, a més del nom, la llista electoral i el codi ètic.
Una assemblea que ha estat la culminació de 6 mesos de treball participatiu.
En aquesta línia, la C UP-L'Hospitalet per la Ruptura s'erigeix com un instrument per portar les lluites dels veïns i veïnes a les institucions.
La CUP-L'Hospitalet per la Ruptura és una candidatura integrada per la CUP de L'Hospitalet, Socialismo y Libertad, Constituents per la Ruptura i Nación Andaluza dels Països Catalans.
En les properes eleccions municipals la formació cupaire no es presentarà amb algunes de les persones i organitzacions que van formar la candidatura de la CUP-Poble Actiu en els darrers comicis, com Procés Constituent o Lluita Internacionalista; una formació, aquesta última, que es presentarà a les eleccions del 26 de maig amb la candidatura Alternativa d'Esquerres de L'Hospitalet. |
Ponent: Joan Vives, músic i locutor-redactor de Catalunya Música.
Nascut a la Renània en el si d'una família d'origen flamenc, molt pocs anys abans que Goethe publiqués el seu Werther, Ludwing Van Beethoven (1770-1827) amb el seu poc més de metre i mig d'alçada estava abocat a empènyer el destí de la música cap al romanticisme, des d'una sordesa creixent que potser li va impedir sentir les canonades de Napoleó sobre Viena però que el va fer esdevenir un dels més grans visionaris de la història de la música.
Les seves Simfonies, Sonates i Quartets són l'essència de la seva obra alhora que un referent inqüestionable per a la posteritat.
Conferència: L'entorn de Beethoven.
Els antecedents, els professors, els amics, els deixebles, els seguidors...
Conferència: Etapa de joventut (1770-1800)
Nascut en una família de músics d'origen flamenc, la seva formació es va desenvolupar entre el piano, l'orgue i l'emmirallament en Mozart.
Primeres composicions i primer viatge a Viena.
De les tertúlies revolucionàries a la taverna Zehrgarten de Bonn a la formació a Viena i al triomf de les seves maneres pianístiques...
"...hi havia alguna cosa meravellosa en la seva expressió" (Czerny)
Conferència: Etapa de plenitud (1800-1808)
El canvi de segle, la sordesa amenaçadora i el testament de Heiligenstadt.
Napoleó envia els seus exèrcits per tot Europa: Viena serà ocupada.
Comença l'anomenat període heroic i amb ell la consolidació d'un nou planejament estètic i la definició d'un estil: El romanticisme.
"No sacrifiqueu mai, i fareu bé, una bella idea a una norma tirànica!"
Conferència: Etapa de plenitud 2 (1808-1815)
La pau de Pressburg i la segona ocupació francesa a Viena.
La derrota de Napoleó a Waterloo, la culminació apoteòsica d'una etapa.
"...vostè creu que jo penso en les seves miserables cordes quan l'esperit em parla?"
Conferència: Etapa de maduresa (1815-1827)
El tractat de Viena i la reordenació d'Europa.
La febre del vals i l'oblit del geni.
La sordesa extrema imbuïda de la condemna al silenci.
El nebot Karl i les llibretes de conversa.
Una producció visionària que culmina amb una mirada introspectiva cap al més profund de la seva ànima creativa, des d'on percebrà la dimensió d'infinit amb què culminarà la seva producció: Música enigmàtica, música universal...
"Sorgit del cor per a que vagi al cor..." |
Imatge del rodatge d'«Hache» a la plaça d'en Creus de Manresa Foto: AFT
Rètols dels 60 i els 70 durant el rodatge de la sèrie a Manresa.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El missatge nadalenc del rei Felip VI va registrar una audiència mitjana de 7.537.000 espectadors i un 65,1% de quota de pantalla, en el conjunt de les 25 cadenes que van emetre el discurs.
Catalunya va ser la comunitat autònoma amb menys quota de pantalla (36,8%) i Múrcia la que en va tenir més (84,8%).
El 2018 l'audiència va ser de 7,9 milions i 70,6% en l'acumulat de les 30 cadenes, per la qual cosa aquest any s'ha produït un descens de 5,5 punts de quota de pantalla i 407.000 espectadors, segons dades de Kantar Media que ha ofert Barlovento Comunicación.
La primera al·locució nadalenca de Felip VI, que va pronunciar el 2014, va ser la que va aconseguir més seguiment amb una audiència mitjana de 8.239.000 espectadors i una quota de pantalla del 73,4%.
Més interès va suscitar el missatge que Felip VI va adreçar als espanyols el 3 d'octubre del 2017 en el marc de la crisi política a Catalunya.
En aquella ocasió, el discurs del monarca va aconseguir un 76,6% de quota de pantalla i 12.443.000 espectadors.
Aquell mateix any, el discurs nadalenc va ser el segon més vist dels retransmesos la nit de Nadal des de la proclamació de Felip VI amb 8.139.000 espectadors, encara que amb una quota de pantalla del 65,6%.
Per contra, el missatge que va pronunciar el rei el 2016 va ser el menys vist amb 5.822.000 espectadors i una quota de pantalla del 57,6%.
El consum total de televisió en la franja horària del missatge nadalenc d'aquest dimarts va ser d'11,6 milions, cosa que representa un augment en 410.000 espectadors en relació amb el 2018.
Les dades indiquen que els segments en què el missatge nadalenc del rei va tenir més rendiment va ser entre les dones i els majors de 25 anys.
Per comunitats autònomes, Múrcia (84,8% de quota de pantalla), Castella-la Manxa (79,4%), la Comunitat de Madrid (73,7%) i Astúries (72,8%) van ser les que van registrar més seguiment.
Per contra, Catalunya (amb un 36,8% de quota de pantalla) i el País Basc (amb un 43%) van ser les comunitats en què menys es va veure el missatge.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
PROTOCOL DEL CONVENI MARC DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL GOVERN DE LES ILLES BALEARS I LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS SOBRE LA SUBVENCIÓ AL PROGRAMA D'ACTIVITATS DE LA UIB, UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS: PASSAT, PRESENT I FUTUR
D'una part, l'Honorable Senyor Damià Pons i Pons, conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Llorenç Huguet Rotger, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària, i el Decret 32/1999, de 26 de març, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Ambdues parts actuen en representació dels esmentats càrrecs que ocupen i es reconeixen mútuament plena capacitat jurídica i d'obrar.
Que l'objecte d'aquest protocol del conveni marc de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i la UIB és impulsar la realització del programa 2000 i UIB, Universitat de les Illes Balears: passat, present i futur, organitzat per la mateixa UIB.
Que la Conselleria d'Educació i Cultura té interès a donar suport a les activitats culturals programades per la UIB.
La Conselleria d'Educació i Cultura subvencionarà amb dos milions de pessetes la realització de programa 2000 i UIB organitzat per la UIB, a càrrec de la partida pressupostària 13101.422201.48000.0.
Es constituirà una comissió mixta d'aquest protocol del conveni marc formada per dos membres de la Conselleria d'Educació i Cultura i dos membres de la UIB, per tal de dur a terme el seguiment d'aquest protocol del conveni marc.
La subvenció a la UIB per a la realització d'aquest conveni es produirà una vegada aprovada la subvenció.
Posteriorment la UIB haurà de presentar la justificació corresponent sobre la base de les activitats realitzades.
I com a prova de conformitat, ambdues parts signen el present protocol del conveni marc entre el Govern de les Illes Balears i la UIB.
Per la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears,
El present protocol el va aprovar el Consell Executiu de data 31 d'octubre de 2000 i el va ratificar la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 16 de novembre de 2000, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.1.27) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març (BOIB núm. 45, de 10 d'abril). |
L'escola fou iniciada el 8 de gener de 1902 per l'alcalde Fius i Palà, després d'haver engegat les Escoles d'Adults.
Primerament tingué el nom d'Escola Municipal d'Arts, Oficis, Agricultura i Indústries, i el seu reglament s'aprovà en la sessió municipal del dia 14 de març de 1902, i fou inaugurada oficialment el dia 9 de maig de 1902 amb un acte acadèmic celebrat al Saló del Col·legi Sant Ignasi, primera seu que va tenir l'escola.
Entre el 1936 i el 1942 es van suspendre les activitats docents per causa de la guerra civil.
En aquest últim any fou inagurada novament a les dependències del Grup Escolar la Renaixença.
Finalment, al 1982 ha quedat instal·lada a l'edifici de l'antic Col·legi Infants de la Crta. de Vic, i té, en la branca d'ARTS, els cursos de dibuix, pintura, ceràmica i disseny d'interior, i la creació de les seccions d'escultura i tapís.
En els OFICIS s'ensenya administració, tall i confecció, delineació i perruqueria, però ja hi ha imatge i so.
També funciona, al col·legi, una Escola Permanent d'Adults. |
Al Barça n'ha passat una de ben grossa i no és portada més que en uns retallets que publiquen La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Potser van pensar que fer-ho més gran equivalia a demanar la dimissió de la directiva.
A efectes de context, val a dir que La Vanguardia edita Mundo Deportivo —que informa de l'escàndol en primera mig d'amagatotis— i El Periódico edita Sport —que ho publica més destacat.
Potser era massa tard pels diaris, encara que la Cadena SER havia publicat la notícia ahir al matí.
Els webs no en van fer gaire cas: es veia a venir que les portades de paper seguirien la mateixa tònica.
En resum, segons els documents publicats per la SER, un proveïdor del club anomenat I3 Ventures gestionava sis comptes de Facebook —vaja, no és increïble?— que menystenien jugadors i exjugadors (Messi, Piqué, Guardiola, Xavi, Puyol...), adversaris presents i passats del president Bartomeu (Laporta...), polítics (Torra, Puigdemont, Junqueras...), i altres figures que la directiva considera rivals (Roures...).
Nicestream, l'empresa matriu d'I3Ventures, va remetre al club un informe en què explica que disposa d'aquests comptes.
Si el Barça va ignorar o no va voler saber quins continguts en concret difonien, o si en coneixia l'operativa i va deixar fer... tot plegat és el que el club no ha sabut/volgut/pogut aclarir en una nota escanyolida de 20 línies.
A l'hora d'escriure això, els webs de Nicestream i d'I3Ventures han estat despenjats.
El Barça s'ha gastat un milió d'euros en I3 Ventures-Nicestream.
L'empresa és discreta però no són uns passerells: al 2016 tenien set oficines en altres tants països d'Amèrica i havien intervingut en les eleccions presidencials del Xile, l'Equador, l'Argentina i fins i tot en el procés independentista, segons va explicar llavors el gerent de l'empresa, Diego Barcia, a una ràdio uruguaiana.
"[A Catalunya] Vam descobrir que [...] entre els que afavorien el separatisme i els agradava el futbol, alguns preferien veure Messi al Barcelona a veure Catalunya separada d'Espanya [...]", explica.
I conclou: "Entre els que donaven suport al separatisme però no estaven ferventment associats a la causa, i eren més seguidors del Barcelona i de Messi que del separatisme, hi havia una interessant campanya de comunicació a fer".
El tema principal de la majoria de diaris és la manca total d'entesa entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de l'oposició, Pablo Casado, que ahir a la Moncloa van esmerçar una hora i mitja saludant-se.
Sánchez volia guanyar alguna mena d'acord que permetés renovar el Tribunal Constitucional i el Consell del Poder Judicial, amb mandats caducats de fa un any.
Casado ho condicionà a desfer els acords del PSOE amb ERC, mesa de governs inclosa.
Els diaris ho tracten amb una certa fredor —poc combatius els de Madrid, un xic desencisats els de Barcelona— potser perquè d'aquesta trobada no n'esperaven res.
La dreta mediàtica tiba cap a la seva banda i els diaris governamentals s'ho miren més des de la Moncloa.
Fa l'efecte que als uns se'ls ha acabat el repertori de catàstrofes patriòtiques i els altres no saben com dir que el PP controla el poder judicial i no el deixarà anar: amb 88 diputats, sap que la seva jugada passa per bloquejar als tribunals tota quanta acció del govern central els hi abelleixi, atès que al Congrés ni al Senat tenen escons per fer-hi res.
D'aquí plora la portada de l' ABC, alarmada perquè els jutges perdin a mans dels fiscals la capacitat d'instruir, d'investigar —cosa que molts demanen fa temps, com ja passa a nombrosos països.
El Mundo insisteix en la realitat paral·lela on el president Torra decideix el destí dels presos polítics i no l'administració penitenciària, com és de llei.
Potser és que, en la seva mentalitat, hauria de ser així i no ho poden entendre d'altra manera —pensa el lladre que tothom roba.
I tant ells com El País donen molta importància a l'anomenada "taxa Google", que consisteix a fer pagar al cercador per l'ús que fa dels continguts d'altres a les seves pàgines de resultats.
Entre els principals beneficiaris de la taxa hi ha, ho has endevinat, els diaris.
Aquesta és la raó grollera que els motiva a posar-ho gran en portada.
Perquè la taxa Google, a tu, no et fa ni fred ni calor. |
El PSAMB, aprovat el gener de 2014 pel Consell Metropolità, és el full de ruta per establir les línies estratègiques d'actuació, així com les mesures i accions concretes a desenvolupar per a la sostenibilitat ambiental a diferents escales: el conjunt del territori metropolità, la pròpia Institució i els municipis que en formen part.
Aquest memòria exposa quina és la visió i la missió i l'estructura d'aquest Pla que ha d'orientar, des d'ara i en el futur, les passes més oportunes per avançar cap a una àrea metropolitana de Barcelona més sostenible. |
El ministre de Foment, Iñigo de la Serna, ha sol·licitat aquest dimarts al president del Parlament, Roger Torrent, que deixi de "fer ximpleries" i es dediqui al que "s'ha de dedicar", que és formar un Govern a Catalunya perquè els ciutadans puguin conviure "en pau" i es puguin generar "oportunitats" en l'àmbit econòmic.
En un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, De la Serna ha indicat que l'Executiu de Mariano Rajoy està a favor que es formi ja un Govern a Catalunya que compleixi la "legalitat vigent" i ha agregat que "ningú vol seguir" amb l'article 155 de la Constitució.
Segons ha afegit, el que volen és que aquest "instrument transitori" finalitzi amb la formació d'un Executiu autonòmic "estable".
"Seguir perseverant en camins que no condueixen enlloc és quelcom que està provocant un greu trastorn al conjunt de la societat catalana, que no afavoreix que es restableixin les lleres diàleg, no guareix les ferides i l'única cosa que fa és generar més i mes problemes", ha manifestat.
De la Serna ha apuntat al "bloqueig econòmic" que pot produir-se i, de fet, ha al·ludit sense citar-la expressament a l'entrevista que publica aquest mateix dimarts el diari 'El Mundo' en la qual Joaquim Gay de Montellà, president de la principal patronal catalana, augura un període de deu anys sense creixement a Catalunya si la situació continua.
Per això, ha insistit que cal formar Govern ja: "Crec que els representants a Catalunya, especialment el president del Parlament, han de començar a deixar de fer ximpleries i dedicar-se al que s'han de dedicar, que és formar un Govern perquè tothom pugui conviure en pau a Catalunya i puguem generar oportunitats entre tots".
Davant la possibilitat que el PNB no doni suport al final als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) en seguir vigent el 155, el ministre ha dit que el Govern central segueix pensant en un únic escenari, que és l'aprovació dels comptes públics del 2018.
En la seva opinió, cal seguir "perseverant" i faran el que estigui a la seva mà per intentar aconseguir un acord amb els grups parlamentaris.
Dit això, ha assenyalat que el Govern no pot fer "res" en relació amb el 155 de la Constitució i ha afegit que no és "raonable" atribuir la responsabilitat del manteniment d'aquest article al Govern central, que està "desitjant que finalitzi" amb un Govern que compleixi la llei.
El ministre de Foment ha assenyalat que els nous PGE inclouen inversions "molt rellevants" i interessants" per a les comunitats autònomes.
Per això, ha confiat que comptin amb suport parlamentari, especialment dels nacionalistes bascos, perquè puguin aprovar-se al Congrés.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
LES ACUSACIONS D'ASSETJAMENT CONTRA EL TENOR ESPANYOL
No se sap gaire de Patricia Wulf, l'única de les nou dones que ha donat la cara després de denunciar públicament Plácido Domingo per assetjament sexual.
Entre les poques dades que es coneixen, a part de la seva edat, 61 anys, i de la seva condició de mezzosoprano retirada dels escenaris, figuren que va començar la carrera com a soprano solista al paper de Mimi q 'La Bohème', el 1989; que es va vestir de Papagena q 'La flauta màgica' i més tard de Musetta, de nou en l'òpera de Puccini.
Va ser als anys 90 quan va coincidir amb Domingo q l'Òpera de Washington i quan van tenir suposadament lloc els actes que denuncia.
Llavors va actuar a Don Carlo al costat del tenor espanyol.
Allò va representar el clímax de la seva carrera.
Wulf va cantar després q l'Òpera de Baltimore, l'Òpera de Sarasota, l'Òpera d'Indiana i el Piedmont Opera Theatre, és a dir, en teatres de segona categoria.
Actualment imparteix classes a l'escola de música M4Arts de Washington, la pàgina web del qual informa que viu en una granja de Winchester (Virgínia) amb el seu marit. |
Es proposa un projecte de gamificació dintre de l'assignatura Fisiopatologia.
Assignatura anual de primer curs d'infermeria.
S'introduirà la gamificació en tres tutories de la assignatura amb l'objectiu de valorar si millora el desempeny acadèmic dels alumnes.
1-Millorar la motivació pel aprenentatge de l'assignatura
2-Millorar la relació de conceptes dintre de l'assignatura
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Dani Díaz Diethelm és un dels diversos vigilants forestals que treballen activament aquests dies, i durant tot l'estiu, enfilat en una de les torres de vigilància que hi ha repartides per tot el Parc Natural de Collserola.
En Dani treballa a la Torre Kilo, emplaçada al puig d'Olorda, de 450 metres, al municipi de Sant Feliu de Llobregat.
El camp de visió des de la Torre Kilo és excepcional: la vall del Llobregat, el Garraf, el delta del Llobregat, l'Ordal, la plana vallesana i els boscos de la meitat occidental del Parc Natural de Collserola.
En dies clars s'hi poden albirar l'illa de Mallorca o els cims del Cadí i la serra d'Ensija.
La posició estratègica de la torre de vigilància permet albirar perfectament altres torres emplaçades dins de l'àmbit de Collserola.
En total hi ha set torres gestionades directament pel Parc a Collserola.
A banda, el parc disposa de sis torres més repartides entre la serra de la Marina i la zona del Garraf i l'Ordal, que permeten vigilar Collserola des de fora.
Les torres de la serra de la Marina i una del Baix Llobregat són gestionades per la Diputació de Barcelona.
Un bon desplegament de torres de vigilància és clau per tal de detectar qualsevol columna de fum que pugui sorgir a l'entorn.
El temps és or en cas d'un foc forestal i arribar en pocs minuts a la zona de l'incendi és vital per tal de poder-lo controlar en el seu estadi inicial, abans no s'expandeixi de forma anàrquica.
En Dani fa 21 anys que cada estiu treballa fent de guaita.
Destaca que es tracta d'una feina que requereix molta paciència i atenció constant, un treball passional no apte per a tothom.
En cas de detectar qualsevol columna de fum convé comunicar de la forma més precisa possible la seva posició.
El Parc de Collserola disposa d'una xarxa de repetidors de ràdio que permet als vigilants de cada torre comunicar les novetats —un cop cada hora— al Centre de Control de Collserola a través d'un canal intern.
En cas d'una alerta per foc, els vigilants usen un altre canal que escolten tots els actors implicats en el foc que actuen a l'àmbit de Collserola: els Bombers de la Generalitat de Catalunya (els de l'àrea metropolitana nord i la sud), els Bombers de Barcelona, així com els Agents Rurals, les ADF o els policies locals de tots els municipis que formen el Parc Natural de Collserola.
Aquest sistema d'alerta permet activar de forma immediata els diversos mitjans d'extinció.
Joan Capdevila, responsable del dispositiu de prevenció d'incendis del Consorci del Parc de Collserola, destaca la importància de la vigilància per tal de detectar qualsevol focus de foc i poder activar el protocol d'extinció de forma quasi immediata.
Aquest és el punt fort de Collserola, un espai on la gran pressió humana i urbanística de l'entorn pot suposar un risc d'inici de foc, i on la presència de zones d'alt interès ecològic no permet tales o desbrossaments del sotabosc en alguns punts on hi ha molt combustible forestal.
A banda, Capdevila recorda que més d'un 50 % de la superfície del parc és de propietat privada, on "no hi ha una cultura forestal" pel fet que actualment aquestes finques no tenen prou riquesa forestal per permetre treure prou profit econòmic del bosc.
El Parc Natural de Collserola disposa d'una xarxa de basses d'aigua —13 en total— que poden ser usades pels mitjans aeris en cas d'un incendi, així com una xarxa de punts d'aigua, d' hidrants.
Una altra eina bàsica per facilitar l'arribada dels mitjans d'extinció al bosc és el manteniment de la xarxa de camins forestals, una tasca que es realitza durant els mesos freds de l'any.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
L'Autoritat Fiscal Independent (AIReF) creu que Catalunua incomplirà els objectius d'estabilitat compromesos per al 2015 i, com que es produirà aquesta desviació, veu "poc probable" que ho aconsegueixi el 2016.
D'altra banda, apunta que Madrid està a prop de complir-los aquest any, tot i que amb alguns riscos, i creu que ho farà segur el 2016.
Aquest organisme elabora informes sobre el compliment dels objectius de deute, dèficit i regla de despesa de les autonomies que van incomplir algun d'aquests apartats l'any passat, que són totes menys Navarra, Canàries i Galícia, i que estan obligades a elaborar plans d'ajust.
Sobre Catalunya, l'Autoritat Fiscal diu que "existeix gairebé certesa d'incompliment" del dèficit del 0,7% acordat per al 2015, ja que el desfasament entre ingressos i despeses de la Generalitat serà del 2%.
L'AIReF explica que en el seu pla d'ajust, aquesta comunitat ha presentat mesures per ajustar el dèficit del 2015 que suposen l'1,1% del PIB: el 0,9 a través de millorar ingressos i el 0,2 de reducció de despeses.
Sobre els primers, diu l'Autoritat que "s'aprecia incertesa" i que falta documentació que justifiqui les operacions previstes.
Pel que fa a l'any que ve, en què l'objectiu és el 0,3%, l'AIReF veu "poc probable el compliment" ja que s'arrossegarà l'excés de dèficit del 2015; veu possible tot i això que el redueixi a l'1%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els jugadors de l'Igualada han représ aquest dillusn els entrenaments després del partit de dissabte de la Copa de la Cers.
Ha estat una sessió de càrrega física i treball de cara a porteria.
Els jugadors han treballat amb un bom clima, demostran que estan bé d'ànims malgrat l'empat contra l'Oliveirense que els obligarà a protagonitzar una gesta en el partit de tornada.
De fet no se n'ha parlat massa, entre d'altres coses perque encara falta molt temps pel desplaçament a Oliveira d'Azemeis.
Si hi ha algú, però, que té coses a explicar del partit de dissabte és el porter de l'IHC, Jaume Llaverola que al final del partit va tenir diversos intercanvis d'impressions.
Primer amb els àrbitres i després amb el veteraníssim Tó Neves, en una reproducció dialèctica dels enfrontaments esportius que els dos van viure a la dècada dels 90.
P-Que els protestaves als àrbitres al final del partit?
LLAVEROLA- És que a que a mi ja m'està bé que siguin anticasolans... o directament dolents, o el que sigui, però 9 faltes en un partit d'aquestes característiques, d'aquestes dimensions i que tardis 6,7 minuts i no piquis la desena que alguna sempre n'hi ha....
I els vaig tirar en cara això que no en pitessin cap de les que hi va haver.
No, ell defensava el que és seu i seguir que volia preparar una mica el partit de tornada i jo li recordava el gest de tallar el coll que va fer i que per molt que digui aquí... allà veurem que passa.
P- Ara s'haurà d'anar a guanyar a Portugal.
LLAVEROLA- Si, bé sembla que ultimament ens agraden les coses difícils.
Representa que disssabte era molt important sortir amb un resultat, primer positiu i després pel màxim de gols.
I ara anirem allà amb un empat.
És un bon equip, una pista complicada, molt difícil, són jugadors molt veterans...
Serà una guerra i ho tenim difícil però anem allà a passar l'eliminatòria.
Pre-benjamí B: PETROMIRALLES IHC 0 – Caldes A 3 (Cristina Riba, Sebastià Corral, Guiu Balcells, Albert Graells, Gerard Casas, Gerard Riba, Marc Marsol, Sergi Povill).
Pre-benjamí A: Manlleu B 1 – FINCA NOVA IHC 2 (Oriol Madrid, Marc Carol, Armand Pujadó, Carla Claramunt, Marc Clotet, Marcel Rubinat Fontanellas, Marc Lastra)
Aleví: Sant Cugat 6 – ESPORTS OK IHC 1 (Alvaro Ferrando, Adrià Sànchez, Carlos Sebastian, Roger Bars, Bern gabriel, Oriol Prat, Jordi Mèndez, Toni Cervelló, Marc Castells)
Infantil A: Lloret 4 – PETROMIRALLES IHC 1 (Cesc Figuerola, Adrià Rodriguez, Martí Dalmases, Jordi Basols, Arnau Figuerola, Ferran Molet)
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Les tres contractacions corresponen a un edifici de 54 habitatges que es construirà al barri del Besòs i el Maresme, a un altre edifici de 14 pisos que s'aixecarà al barri de Vallcarca i els Penitents, i a un edifici conformat per tres blocs i que sumen 108 habitatges que es construirà a la Marina del Prat Vermell
La previsió de pressupost destinat a aquestes tres promocions d'habitatge assequible suma 26,5 milions d'euros sense comptar l'IVA
El tràmit de licitació, tal com preveu la llei de contractació pública, tindrà una durada de 5 a 6 mesos, i posteriorment l'execució de les obres, prevista a partir de maig del 2019, es portarà a terme en terminis d'entre 18 i 24 mesos segons cada cas
Descarregar imatges en alta resolució (ZIP) |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
L legeixo des d'Eslovènia les declaracions de Pere Navarro qualificant una eventual declaració d'independència catalana de "fantasmada".
Aquest estirabot em fa pensar en la història del petit país que...
La comunitat internacional no té cap interès per afegir als seus problemes el de l'eventual secessió de Catalunya.
Qualsevol secessió no pactada és vista com una font potencial de desordres i, per tant, des...
El PP i el PSOE, és a dir, quasi tota l'Espanya política, han dit que s'oposaran a qualsevol forma de consulta sobre el futur de Catalunya.
La seva raó de fons, que no diuen, és que si el resultat fos...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Des de les primeres dècades del segle XX, la platja ha estat un atractiu creixent.
Als primers anys, quan s'hi anava caminant o amb carro els que en tenien, els visitants, sovint famílies senceres, hi passaven tot el dia.
Aviat s'hi van instal·lar casetes de bany i berenadors a l'aire lliure per fer més còmode l'estada.
A partir dels anys trenta, tot i que amb llargues interrupcions, hi ha hagut un servei d'autobús a la platja durant els mesos d'estiu.
Actualment la línia PR3 cobreix aquest itinerari.
Molts encara recordarem els anys en què la platja del Prat no era apta per al bany i els veïns no s'hi podien banyar a causa dels alts nivells de contaminació de l'aigua.
L'entrada en funcionament de la Depuradora del Baix Llobregat és el que va fer possible que l'aigua tornés a ser apta per al bany.
Aquest centre de tractament d'aigües residuals depura els abocaments al riu de tots els municipis del Baix Llobregat.
Des de l'any 2002 la platja del Prat torna a ser apta pel bany i ha passat a convertir-se en un espai molt concorregut per la gent de la ciutat i de l'entorn metropolità, per la qualitat de la sorra, pels serveis de que disposa i per la seva bellesa natural.
L'any 2004 es construeix una nova carretera d'accés a la platja amb tres vials segregats per a vehicles de motor, bicicletes i vianants que permeten fer diversos itineraris pels espais naturals i accedir a la platja.
Entre aquests destaca el camí del Sorral, la llera del riu o els antics Semàfor i caserna dels Carrabiners.
Des de l'any 2011, la platja del Prat compta amb la distinció de la Bandera Blava. que certifica que la platja disposa de la legalitat, accessibilitat, sanitat, neteja, seguretat, informació i gestió ambiental adients.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Reclamen que es mantinguin les línies que Ensenyament es planteja tancar a Lleida i Mollerussa perquè asseguren que hi ha demanda
Lleida.-Una vintena de persones s'han tornat a concentrar aquest dijous a la tarda a la plaça de la Paeria de Lleida convocats per la Marea Groga en defesa de les línies de P3.
El president de la FAPAC a Lleida, Ismael Alfaro, ha lamentat que les informacions contradictòries d'Ensenyament, que primer va dir que tancava quatre grups de P3 a Lleida i Mollerussa i que després va dir que si hi havia prou preinscripcions els mantindria, han creat "confusió" entre les famílies.
El motiu d'aquesta confusió, tal com explica el portaveu de la Marea Groga, Jaume Anyé, és que la rectificació va ser "a mitges" perquè l'ordre administrativa no es va revertir i les escoles només oferien les places amb les línies eliminades prèviament.
"Evidentment moltes famílies no se l'han volgut jugar" fent preinscripcions en escoles que oficialment només oferien la meitat de les places, ha afegit Alfaro.
Una mare de l'escola de Ciutat Jardí, Laia Vinyes, denuncia "falta de transparència" en el procés i una altra de l'escola Terres de Ponent, Neus Ventosa, demana que es mantinguin els dos grups de P3 perquè tot i ser pocs alumnes, "s'hi concentren molts immigrants i necessiten més atenció".
Els concentrats aquest dijous a la plaça de la Paeria han demanat a Ensenyament que es mantinguin tots els grups de P3 tant a Lleida com a Mollerussa aquest any per permetre a les famílies anar a l'escola que vulguin.
Reclamen que es permeti doncs el canvi de centre a aquelles que ho desitgin i que l'any que ve a través d'un procés "transparent" es decideixi què es fa, però no amb tancaments preventius.De moment, després de les preinscripcions, a Mollerussa hi ha 28 preinscrits a P3 com a primera opció per un grup de 22.
"Es podrien omplir dos grups tenint en compte amb les segones opcions s'arriba als 38 alumnes", assegura una mare.
A l'escola de Ciutat Jardí hi ha ja 36 preinscripcions sense comptar les segones opcions i a Joan XIII hi ha 23 preinscripcions com a primera opció.
Pel que fa al Secà, hi ha una quinzena de preinscripcions però els veïns recorden que és un barri "especial" ja que hi ha molta "segregació".
"La demanda augmenta al llarg de l'any perquè hi ha molts alumnes immigrants que s'inscriuen més tard", explica una mare, que afegeix que caldria mantenir els dos grups reduint les ràtios per oferir una millor atenció a aquests nens que moltes vegades "desconeixen l'idioma".El portaveu de la Marea Groga, Jaume Anyé, denuncia que la rectificació d'Ensenyament a Lleida va ser una rectificació a mitges, perquè l'ordre administrativa no es va revertir i que, per tant, les quatre línies que depenien de les preinscripcions estaven oficialment tancades, un fet que "condiciona" la tria de les famílies.
És per això que demana a la consellera Ruiz que no es facin tancaments preventius de grups i opina que si hi ha un descens de la natalitat cal apostar per una disminució de ràtios per millorar la qualitat de l'atenció als alumnes.Les línies que estan pendents de la supressió són un grup de P3 al CEIP Ignasi Peraire de Mollerussa i tres a Lleida; a l'escola Ciutat Jardí, a Joan XXIII i una altra línia al barri del Secà de Sant Pere a causa de la fusió de les escoles Terres de Ponent i Ginesta.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MADRID, 24 maig (EUROPA PRESS) -
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha situat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en "el terreny de la prevaricació" per la seva dilació en la decisió sobre la suspensió dels diputats independentistes presos i ha anunciat que el seu partit est estudiant la possibilitat d'engegar actuacions judicials contra ella.
Abascal ha estat l'encarregat de presentar aquest divendres la candidata de Vox a la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio, en un esmorzar informatiu de Nueva Economía Fórum, i ha aprofitat per recordar que fa tres anys la mateixa Monasterio va irrompre en un frum del llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont per denunciar el seu allegat separatista.
"Es va acostar al prfug separatista, va dipositar a la taula unes manilles i un codi penal i va cridar que sense llei no hi ha democrcia", ha rememorat Abascal sobre una actuació que, al seu parer, era "de sentit comú" per sonava "revolucionari".
"Els qui eren aquí prenent caf i menjant brioixeria havien perdut la seva capacitat de sorpresa", ha censurat.
La prdua de capacitat de sorpresa és la que creu que s'ha vist també aquesta setmana al Congrés, on la seva presidenta "ha perms" allegats a favor del referndum de l'1 d'octubre o la República catalana en els actes d'acatament de la Constitució.
"No han acatat la Constitució, l'han atacada", ha retret per demanar que no es doni per vlida aquesta fórmula per adquirir l'acta de parlamentari i censurar els "ulls grossos" de la Mesa de la Cambra amb els "colpistes".
Vox vol que els diputats presos siguin "immediatament" suspesos i ha avanat que actuar contra Batet "fins i tot als tribunals".
Monasterio també ha recordat el seu 'escarni' a Puigdemont fa tres anys i ha assegurat que no es va sentir "incmoda" en fer-ho perqu mai no se sent incmoda quan est "defensant Espanya".
"Estava denunciant una oligarquia d'espanyols aburgesats que no volien veure el que s'acostava", ha justificat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les dues parts s'han trobat a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona
La reunió entre els vaguistes de Movistar i representants de la direcció de la companyia ha tornat a acabar sense acord.
Com la setmana passada, la trobada s'ha produït a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que es va oferir per fer de mitjancer en el conflicte.
Els treballadors porten dos mesos i cinc dies en vaga en protesta per la millora de les condicions laborals, especialment en el cas de la plantilla d'empreses subcontractades per la multinacional i pels anomenats "falsos autònoms".
La protesta està secundada pels sindicats CGT, AST i CO.Bas, però no pels majoritaris UGT i CCOO, que a principis de maig van arribar a un acord amb l'empresa i van desconvocar la vaga.La darrera trobada es va celebrar el dijous de la setmana passada i les dues parts van acordar tornar asseure's per negociar a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que es va oferir de fer de mitjancer en el conflicte.
D'aquella reunió, en va sortir el compromís de les dues parts "d'estudiar la subcontractació de la manera més immediata possible", amb l'objectiu de "solucionar els problemes del sector".
Arran del conflicte laboral a Movistar, Barcelona en Comú va anunciar la setmana passada que reduiria de 12 a 6 mesos la pròrroga del contracte que l'Ajuntament té amb Telefonica i que expira a finals de juliol.
Segons va explicar la futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no renovar-la implicaria l'aturada del servei, però va anunciar que un cop constituït el nou consistori, s'aprovarà la reducció amb voluntat de revisar el contracte "per fer complir els drets laborals dels treballadors des del diàleg de BComú amb Telefónica".
Algunes de les entitats que han donat suport explícit a la vaga són organitzacions polítiques com Barcelona en Comú, EUiA, la CUP, Endavant, CNT, CGT, Podem, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Arran i també assembles veïnals vinculades al moviment del 15-M, sindicats com IAC, federacions de veïns com la FAVB i altres organitzacions com les Marxes per la Dignitat o la Pastoral Obrera de Barcelona.
Una setmana tancats a la botiga de Movistar del Portal de l'Àngel
Els treballadors de Movistar van estar una setmana tancats a finals de maig com a mesura de pressió a l'empresa a la botiga de Telefonica, situada al Portal de l'Àngel de Barcelona.
Després de set dies de protesta, els treballadors van sortir de l'establiment, que també acull la seu del Mobile World Center, després que Telefonica acceptés les condicions per començar a negociar la setmana següent, tot i que amb la convocatòria de vaga vigent fins que l'acord fos total.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb la participació de les colles:
Amb la participació de la Colla Jove de l'Hospitalet.
Amb l'actuació dels Llunàtics UPC Vilanova. |
Esquerra posa la independència al centre del seu programa polític.
Amb Carod-Rovira al capdavant, el partit obté els millors resultats electorals des de la Transició i forma govern amb el tripartit.
El 2010 es fa pública la nefasta sentència del TC contra l'Estatut, que dona pas a una nova etapa històrica.
Huguet, Campabadal, Carbonell, Carod Rovira, Barrera, Puigcercós i Bonet durant el Congrés Nacional d'ERC
Al llarg dels anys 80, Esquerra perd suport popular en consonància amb un programa polític sense actualitzar amb una base militant envellida.
El 1987 es produeix la Crida Nacional a Esquerra Republicana, liderada per Josep-Lluís Carod-Rovira i Àngel Colom, una iniciativa per tal de rejovenir i rellançar el partit, aglutinant a les noves generacions independentistes sorgides arrel de la decebedora Transició espanyola.
El 1992 una Esquerra explícitament independentista esdevé la tercera força del Parlament de Catalunya.
A més, en el Congrés Nacional, el partit republicà aprova la reforma dels Estatuts davant el creixement electoral, de militància i de presència a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord.
S'entra, doncs, en una nova etapa interna que portarà a un creixement gradual de suport al partit republicà.
Josep-Lluís Carod-Rovira reinterpreta el discurs d'Esquerra Republicana i del catalanisme en general.
El republicà aposta per un catalanisme social, d'elecció i que busca la sobirania plena de la nació i s'allunyarà del nacionalisme.
Carod-Rovira defensa l'essència del republicanisme desacomplexadament independentista.
El líder d'Esquerra defensa, doncs, un independentisme que vagi molt més enllà del nacionalisme i del de sentiment, i aposta per l'independentisme pragmàtic.
Serà el primer pas per fer de l'independentisme un projecte majoritari i hegemònic dins de Catalunya, allunyant-se de les tesis d'un catalanisme nacionalista, més aviat regionalista, que havia imperat fins al moment.
Respecte d'Esquerra, Carod-Rovira i el seu equip busca trencar el que s'havia anomenat la Catalunya dual fins el moment, en què CiU guanyava totes les eleccions al Parlament de Catalunya i el PSC, les municipals i les diputacions.
Comença a crear aquest espai central que ocuparan els republicans, un espai on s'identifica la majoria de la població catalana i que Carod-Rovira anomena l'Esquerra nacional.
Elabora un discurs basat en la transparència i el famós "mans netes" per posar de manifest que els republicans no han tingut cap cas de corrupció; fa una aposta desacomplexadament independentista; trenca alguns mites instal·lats com el fet que no es pot ser independentista sense parlar català o haver nascut a Catalunya.
El discurs d'Esquerra permetrà obrir l'independentisme a nous espais.
Des del 1996 Esquerra, liderada per Josep-Lluís Carod-Rovira, denuncia l'espoli fiscal que pateix Catalunya i demana un nou Estatut que doti els catalans de més poder polític i d'un finançament més just.
El partit va guanyant suports i, encara més important, va introduint un nou relat en el panorama polític català.
Fruit dels bons resultats, Esquerra se situa al centre, amb possibilitat de pactar a banda i banda, i decideix signar l' Acord del Tinell i forma, en coalició amb el PSC i ICV-EUiA, el primer govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat des de la restauració de la democràcia.
L'acord trencarà amb 23 anys de governs de CiU i crearà un terrabastall polític.
El Govern és encapçalat pel president Pasqual Maragall i pel mateix Carod-Rovira i Josep Bargalló, com a Conseller en Cap.
Des del Govern, Esquerra Republicana impulsa la reforma de l'Estatut, que seria aprovat pel Parlament al 2005.
Mesos més tard, però, el pacte entre Artur Mas i José Luís Rodríguez Zapatero, que desvirtua el text, provoca l'oposició d'Esquerra, que acaba demanant el vot en contra de l'Estatut retallat.
El 2010 es fa pública la sentència contra l'Estatut on el TC anul·la 14 articles i en reinterpreta 27, desvalora la definició de Catalunya com a nació i hi introdueix la "indissoluble unitat d'Espanya".
La indignació omple els carrers
La manifestació del 10 de juliol de 2010 és la primera mostra d'indignació que provocarà aquesta intromissió del poder judicial en la política.
Sota el lema 'Som una nació, nosaltres decidim' la mobilització aplega un milió i mig de persones.
Entre l'aprovació de l'Estatut i la sentència, el 5 de juliol de 2008, se celebra el 25è Congrés Nacional del partit, on Joan Puigcercós i Joan Ridao són escollits president i secretari general, respectivament.
Joan Puigcercós serà el nou candidat republicà a la presidència de la Generalitat i Joan Ridao un dels tres diputats al Congrés.
El desgast del segon tripartit acaba penalitzant als tres partits que en formaven part i especialment a Esquerra Republicana.
L'etapa d'Esquerra al Govern, doncs, acaba amb les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 28 de novembre de 2010, en les quals perd 11 diputats, i es queda amb 10.
Amb aquest descens de suports, que també es constata en les eleccions municipals de 2011, l'Executiva Nacional d'Esquerra dimiteix i convoca un nou Congrés Nacional per la tardor de 2011. |
Conscienciar infants i joves que la seva escola compta amb ells i prevenir l ́absentisme escolar són els objectius de la campanya que ha posat en marxa el Protocol per a la prevenció i la intervenció en absentisme escolar al Bages, liderat per Consell Comarcal del Bages i Ajuntament de Manresa.
Es tracta d ́una campanya de sensibilització sobre la importància i el valor de l ́assistència als centres educatius per part d ́infants i joves que es concreta en l ́edició d ́unes lones per penjar-les a les portes d ́entrada de tots els centres educatius de primària i secundària de la comarca: 26 a la ciutat de Manresa i 64 a la resta de comarca.
Avui s ́ha simbolitzat l ́inici de campanya, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, amb una taula-col·loqui sobre absentisme escolar a l ́IES Navarcles en què han participat els delegats de classe i representants polítics del Consell Comarcal i dels Ajuntaments de Manresa i Navarcles.
Després de l ́acte, s ́ha penjat la lona a l ́entrada de l ́institut i les properes setmanes es farà a la resta de centres educatius de la comarca.
Amb els lemes "A l ́insti, comptem amb tu" i "A l ́escola, comptem amb tu", les pancartes volen cridar l ́atenció dels escolars i també de les famílies.
A més, es proposa l ́etiqueta perquè la campanya pugui multiplicar la seva presència a través de les xarxes socials.
La campanya està pensada especialment per a alumnes dels darrers cursos de primària i joves de secundària i les seves famílies.
Els missatges volen dinamitzar i sensibilitzar tots els agents sobre la importància de l ́èxit escolar com a factor de cohesió social, i que els infants, joves i les seves famílies donin valor al fet d ́anar a escola.
En l ́acte d ́avui a l ́Institut de Navarcles, els delegats de classe han compartit una estona amb representants polítics i de la comunitat educativa, per debatre sobre les causes i possibles solucions a l ́absentisme escolar.
Els joves han posat sobre la taula temes com el bullying, la importància d ́una bona comunicació entre professors i alumnat, la problemàtica de famílies que no motiven els fills per anar a classe, o els perills dels grups de whatsapp entre companys de classe.
En el col·loqui hi han participat Albert Marañón i Èlia Tortolero, consellers comarcals d ́Acció Social i Educació respectivament; Àngels Santolària, regidora d ́Acció Social i Cooperació de l ́Ajuntament de Manresa; Sandra Palomino, regidora d ́Acció Social de Navarcles, tècniques de l ́àmbit de Serveis Socials i Educació, i ha comptat també amb la presència de l ́alcalde de Navarcles, LLorenç Ferrer.
Durant el debat s ́ha posat de manifest la importància de l ́educació com a eina per cohesionar la societat i per donar igualtat d ́oportunitats a tothom.
I s ́ha destacat el paper de Serveis Socials en aquells casos en què l ́absentisme escolar és fruit d ́una problemàtica familiar.
El protocol de prevenció i intervenció en l'absentisme escolar al Bages
El protocol de prevenció i intervenció en l ́absentisme escolar al Bages és coordinat pel Consell Comarcal del Bages i l ́Ajuntament de Manresa, i compta amb la implicació de diferents professionals d ́àmbits molt diversos que treballen en xarxa per detectar i intervenir l'absentisme (com centres educatius i serveis socials) fins a la intervenció, com a darrer recurs, de la Fiscalia de Manresa-Igualada en els casos més greus d'absentisme escolar.
Tot i que el fenomen de l'absentisme escolar al Bages no és numèricament elevat, sovint va acompanyat d'altres indicadors de risc social i de la possibilitat d'abandonament escolar prematur i processos de precarització i exclusió del món laboral dels adolescents absentistes.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
En aquesta pràctica escènica ens endinsarem en l'univers creatiu de la companyia El Pollo Campero, comidas para llevar, un univers que gira al voltant de privilegiar el text de creació pròpia, partint d'allò que és autobiogràfic per generar ficció, de conjugar el llenguatge del cabaret, el cafè teatre i els nous llenguatges escènics, de desbordar l'escenari, treure el teatre del teatre, esgotar les possibilitats espacials del propi recinte teatral.
Què cal perquè allò que fem sigui "teatre"?
Programació expandida de l'espectacle Las actrices siempre mienten, que es podrà veure el 27 de febrer, a les 20:30 h, al Teatre L'Artesà - El Modern.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
El mes de maig era el mes de Maria.
Advocacions, pregàries, comunions i una església engalanada de domassos vermells de seda i cotó i de flors.
De nin, un dia de maig, vaig amagar-me darrere d'un d'aquests ornaments, que penjaven dels capitells de les falses columnes del temple, per escapolir-me de l'oració que aquell dia em tocava encapçalar davant els altres nins de l'escola.
De la capella del Roser, mariana i florida, als franciscans per cursar el batxillerat.
I, per fi, el curs 1967-68, l'anhelat viatge a Barcelona per estudiar a la Universitat.
La singladura resultaria intensa, diria que còsmica i apassionant.
En pocs mesos, del mes de Maria al Maig francès.
De la protecció familiar aclaparadora, de l'avorriment de l'escola i de la monotonia com a norma, a la gran metròpoli permanentment inquieta.
Un triple salt que no havíem assajat, però que era vital fer.
En posar peu per primera vegada al port de Barcelona, no tinc cap dubte que em degueren tremolar les cames.
Davant mi, Rambles amunt, es presentava la capital iniciàtica de tants i tants mallorquins i mallorquines.
La ciutat cosmopolita dels nostres somnis.
Una revolució en si mateixa, disposada que cadascuna de les seves partícules desvergés tots els porus del meu cos i del pensament.
El primer diumenge vaig acompanyar un amic, amb el qual havia de compartir habitació, a missa a l'església del Carme.
A meitat de cerimònia em vaig preguntar què cony feia jo allà i en vaig sortir.
No hi hauria més inèrcies, seguiria l'instint.
Tanmateix, aquella no havia estat una decisió sobtada, feia temps que mentalment havia abandonat la religió i la litúrgia.
Al col·legi havíem aconseguit, els alumnes externs, no anar a la missa obligatòria.
Recordo que els frares em van obligar a confessar, però no tornaríem a anar a missa.
Com he dit, em deixava dur per l'instint i aquest em va portar a relacionar-me amb aquells companys que em semblaven més inquiets i crítics.
L'any anterior s'havia produït la Caputxinada.
El moviment d'intel·lectuals, professors i estudiants que es va donar a Barcelona havia tingut gran impacte i era un referent per als disconformes de la resta de l'Estat.
A pesar que el règim havia aconseguit escapçar el Sindicat Democràtic d'Estudiants, el seu batec continuava a les aules.
A principi de curs es feren eleccions de delegats, però l'envestida repressiva de l'any anterior havia provocat la radicalització del moviment estudiantil i proliferaven tota mena de noves organitzacions clandestines que aspiraven a convertir-se en una avantguarda revolucionària.
Però, més enllà d'això, el moviment estudiantil era un formiguer de tendències, en debat permanent, obert a totes les idees i atents a tot el que succeïa al món.
La Primavera de Praga atiava, encara més, la crítica cap als partits comunistes tradicionals.
Per primera vegada el vietcong posava l'exèrcit nord-americà en situació difícil.
Vo Nguyen Giàp tornava a ser l'heroi.
Aquell hivern va ser notícia d'impacte mundial l'assassinat de Martin Luther King.
Però nosaltres cercàvem els discursos de Malcolm X. L'heterodòxia s'imposava.
El curs enfilava la recta final i París va esclatar.
Havíem estat seguint atentament i amb expectació el que succeïa al país veí i ens hi sentíem solidaris.
Però quan algú ens va proposar anar a París, pensàrem que el nostre lloc era a Barcelona.
Fins i tot pensàrem que fugir representava una certa deserció.
Feia tot just dos anys que el Che Guevara havia pronunciat la frase "Crear un, dos, tres Vietnams és la consigna".
Per a nosaltres, el front era aquí.
El millor exercici de solidaritat era mantenir el caliu encès de la teva pròpia lluita.
El mes de maig, les roselles creixen a tots els camps.
Ens vam perdre el Maig francès en versió original.
Però, setmanes després, Annita, ella sí que havia estat a París, ens va convidar a una pantomacada a un mas d'Alella i, entre vinyes verdes vora el mar d'inspiració lírica, ens va relatar la seva aventura.
És evident que els raïms de la collita del 68 no varen servir per enderrocar ni el sistema, ni el capitalisme, però ajudaren a canviar la gent.
Han passat cinquanta anys i es continua insistint en la inconsistència de tot aquell moviment.
Però la realitat és que mai tan gran "insuportable lleugeresa" havia tingut tant pes en la història com aquesta.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Patrulla Àguila i la Unitat de Paracaigudistes Acrobàtics donaran una exhibició per Tarragona coincidint amb els Jocs de la Mediterrani que se celebraran el juny d'aquest any a la capital tarragonina.
Segons ha informat la mateixa Patrulla Àguila, l'Exèrcit de l'Aire s'exhibirà el proper 20 de maig al matí al front marítim de la ciutat, a la platja de Miracle.
Els detalls del programa encara no han sortit a la llum però així ja figura a través del canal de comunicació de la Patrulla Àguila a Facebook.
Al seu web oficial, en canvi, aquesta informació encara no ha sortit publicada.
Les unitats de l'Exèrcit de l'Aire que participin en aquest esdeveniment, amb base a San Javier i Alcantarilla, ambdues a Múrcia, s'instal·laran a l'aeroport de Reus el dia abans, segons ha informat Diari de Tarragona, que també ha avançat que després de les acrobàcies aèries hi haurà un exercici de paraicadismo de precisió a la mateixa sorra de la platja. |
El Jutjat Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona ha donat la raó a l'Ajuntament de Terrassa per imposar sancions coercitives a entitats bancàries per tenir pisos buits durant més de dos anys, i es converteix així en la segona sentència favorable a l'administració.
El dictamen ha desestimat el recurs contenciós administratiu imposat per Bankia davant de l'expedient sancionador que el consistori va interposar el 25 de juny del 2014, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat.
La regidora d'Habitatge i mediació comunitària, Lluïsa Melgares, ha afirmat que és una nova victòria legal de gran transcendència i que posa de manifest que "la desocupació injustificada dels habitatges constitueix un clar incompliment de la finalitat de l'immoble i, per tant, de la seva funció social".
Melgares ha assenyalat que l'existència de pisos buits "suposa un increment de problemàtiques urbanes i d'exclusió social sobre les quals cal actuar urgentment a fi de protegir els drets de la ciutadania".
El mes de juliol passat, el Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona també va resoldre a favor de l'Ajuntament en aquest àmbit, i va ser així una resolució pionera a l'Estat.
A més del contenciós al qual es fa referència en aquesta segona sentència, n'hi ha 56 més en curs per part de les entitats bancàries sancionades i s'espera que les respectives resolucions, que estan en mans de diversos jutjats de Barcelona, arribin en els pròxims mesos.
L'Ajuntament de Terrassa ha estat el primer a tot l'Estat a interposar expedients als bancs amb habitatges buits i a imposar multes coercitives, la primera va arribar el desembre del 2013, per forçar-los a ocupar-los o cedir-los com a habitatge social, actualment, el consistori té 802 expedients oberts a diverses entitats en aplicació de la Llei de l'Habitatge de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'exposició temporal "Victor Papanek: La política del disseny" va tancar les seves portes el passat diumenge 2 de febrer.
Després de tres mesos, prop de 30.000 persones van endinsar-se en aquesta mostra coproduïda amb el Vitra Design Museum i la Papanek Foundation, que redescobria Papanek com un dels pioners en el disseny social i ecològic més influents del segle XX i traslladava les seves idees al segle XXI amb propostes de dissenyadors i artistes.
Paral·lelament a la mostra, el Museu del Disseny va organitzar un programa d'activitats, tallers i conferències, dirigit tant a públic general de totes les edats com a les escoles de disseny i professionals del sector.
Les reflexions que van sorgir durant el cicle, que va comptar amb més de 1.800 participants, s'han recollit a Univers Papanek, una publicació digital que ha editat el museu amb l'editorial del Núvol.
A proposta del Museu, i partint de principis propugnats per Papanek com la sostenibilitat, l'accessibilitat i el codi obert, més de 300 alumnes de tretze escoles de grau de disseny van treballar en projectes de senyalització de les exposicions permanents de disseny gràfic i de producte del Museu, així com en el disseny d'entorns de joc infantil.
Els 110 projectes resultants es van poder veure a la mostra "En el camí de Victor Papanek".
Ara l'exposició "Victor Papanek: La política del disseny" viatjarà al C-mine Design Centre, a la ciutat belga de Genk, on es podrà visitar del 7 de març fins al 24 de maig.
Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38 08018 Barcelona
© 2020 Museu del Disseny de Barcelona
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari. |
Dilluns a la nit va tenir lloc l'anomenada lluna de setembre també coneguda com «lluna de collita».
Jo, per la meva part, com a amant del ioga, a més de la meva passejada nocturna a la llum de la lluna per aprofitar la nit encara temperada, gaudir de les belles vistes i carregar-me d'energia, vaig realitzar la Salutació a la lluna, una seqüència menys coneguda que la Salutació al sol, però que també ens proporciona grans beneficis tant físics com psíquics.
Només per esmentar alguns, la salutació a la lluna calma els nervis i ens relaxa i ens aporta flexibilitat i coordinació.
A més, indueix a l'estat meditatiu relaxant-nos i alliberant-nos dels pensaments i sentiments negatius i ens ajuda a dormir i a descansar millor.
Aquesta fase de Lluna Plena (pleniluni) és un període que succeeix just quan la cara visible de la Lluna es mostra totalment il·luminada, aconseguint el seu màxim brillantor durant la nit.
Passa unes 12 o 13 vegades a l'any, segons el calendari lunar.
L'última vegada que la lluna de collita va coincidir amb l'equinocci de tardor va ser l'any 2010 i això no passarà de nou fins al 2029.
Així, l'efecte que la lluna exerceix sobre la terra és molt rellevant, arribant a controlar les marees dels rius i oceans.
Quan hi ha lluna plena ha estat considerat sempre el moment més propici per collir el blat de moro, treure els fems dels corrals, i sembrar plantes de fruit ja que segons la tradició la vitalitat de les plantes augmenta amb la llum de la lluna.
Quan més ens apropem a la lluna plena, més força tenen les plantes per lluitar contra paràsits i malalties, i els animals suporten millor les cures de les peülles.
Aquest nom de lluna de la collita procedeix, doncs, del fet que antigament, gràcies a la seva llum era aprofitada pels grangers, en el pic de la collita, per allargar una mica més la jornada de treball.
La lluna de setembre, doncs, com ja s'ha explicat més amunt, té la particularitat de ser «Lluna de la Collita».
Això passa a la lluna plena més propera a l'equinocci de tardor.
L'aparença és d'una lluna més gran del que és habitual, amb una tonalitat daurada o groguenca.
Però, la realitat és que es tracta només d'un efecte òptic resultat de la seva posició més propera del que és habitual a l'horitzó.
En aquesta situació, la llum provinent d'un astre travessa una quantitat molt més gran d'atmosfera, que dispersa el component blau, permetent el pas en línia recta del component vermellós fins a l'ull de l'observador.
A aquest efecte se li coneix com Dispersió de Rayleigh.
Espero que molts de vosaltres també hagueu pogut gaudir d'aquesta bella lluna de la passada nit!
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Taika Waititi, fotografiat a Sidney, el passat 15 d'octubre
Al llarg dels anys, Marvel s'han destacat per no ser uns estudis particularment comprensius amb els cineastes que contracten.
Edgar Wright va abandonar la direcció d' Ant-Man després de vuit anys de dedicació al projecte a causa de greus diferències creatives; Patty Jenkins va deixar Thor: el mundo oscuro (2013) per motius similars.
I Joss Whedon es va desvincular de la saga Els Venjadors a causa de les interferències dels productors en el rodatge de La era de Ultron (2015).
I això constitueix un error per part de la companyia, perquè el cert és que algunes de les seves pel·lícules més estimulants ho són precisament gràcies a les singulars sensibilitats artístiques dels seus directors.
Les dues entregues de Guardianes de la Galaxia tenen el segell inconfusible de James Gunn, i l'amor de Scott Derrickson al cine de terror nodreix l'atmosfera fantasmagòrica de Doctor Strange (2016).
Però cap pel·lícula prèvia del catàleg dels estudis deu tant al seu director com Thor: Ragnarok, que avui arriba als cines.
«Òbviament he volgut ser fidel a l'univers Marvel, però sense oblidar que en realitat se'm va contractar gràcies al meu cine previ», afirma al respecte Taika Waititi.
«Mai se m'hauria acudit concebre la meva pel·lícula com un episodi més d'un projecte aliè.
En la filmografia del director i còmic neozelandès destaquen títols com el mockumenta' de vampirs El que fem a les ombres (2014) i la comèdia d'aventures Hunt for the Wilderpeople (2016).
Totes dues són pel·lícules que ha vist molt poca gent o, almenys, molta menys de la que ho hauria d'haver fet.
«Jo diria que les meves pel·lícules intenten sobretot equilibrar comèdia i drama, i s'ocupen de retratar la matusseria humana», explica Waititi, i en efecte el seu cine està ple d'amor per la gent absurda, excèntrica i molt rara.
No estranya, doncs, que ara el seu debut a Hollywood no es limiti a afegir nous personatges o dosis extra de gags al patró del cine de superherois.
Thor: Ragnarok funciona gairebé com una revisió del que una pel·lícula de Marvel pot ser.
«Sempre em vaig imaginar Thor com un busca-raons en la línia de l'heroi de Golpe en la pequeña China (1986), que només pensava a recuperar el seu camió».
A Ragnarok, Thor ( Chris Hemsworth ) descobreix que el seu malvat germanastre Loki ( Tom Hiddleston ) segueix viu, i que el seu pare Odin ( Anthony Hopkins ) s'està morint.
Odin anuncia als dos rivals que la primogènita, Hela ( Cate Blanchett ), ha tornat per tiranitzar el planeta Asgard i, en els seus intents per derrotar-la, Thor queda atrapat en el món sense llei de Sakaar.
Per recuperar la seva llibertat haurà de lluitar a l'arena dels gladiadors contra el guerrer més temible del planeta, que resulta no ser cap altre que el seu bon amic Hulk ( Mark Ruffalo ).
A partir d'aquesta premissa passen moltes coses i, si se les prengués mínimament seriosament, aquesta pel·lícula seria un fiasco.
En canvi, Thor: Ragnarok està a prop de computar com a comèdia pura.
Cap títol previ de Marvel ha provocat tantes rialles burlant-se de les convencions del cine de superherois, i fent gala del tipus de jovial irreverència que sempre ha caracteritzat el treball de Waititi encara que, això sí, sense deixar de ser la classe d'espectacular blockbuster que el seu públic natural espera.
«Des del principi em vaig adonar d'una cosa: si en una pel·lícula com aquesta mires de controlar-ho tot i ser el clàssic autor egòlatra, ho pots passar molt malament», reconeix el neozelandès.
«Hi ha moltes decisions a prendre, però només unes quantes són realment importants».
A Ragnarok, en efecte, hi ha aparatoses batalles i monstres gegants i exèrcits de zombis i amenaces apocalíptiques, i Waititi dota tot això d'una verdadera distinció visual que, és cert, no arriba al grau d'excentricitat de la resta del relat, però que en tot cas, diem, no va en detriment de la personalitat iconoclasta de la pel·lícula.
La seva actitud a l'hora de fer films, confessa, és la mateixa que en un bufet lliure: «No m'agrada menjar només una cosa.
Prefereixo omplir el plat de carn i peix i pasta i arròs, i barrejar-ho tot».
Cada vegada n'hi ha més que asseguren que la del cine de Marvel és una fórmula que s'està esgotant.
A jutjar per Thor: Ragnarok, una bona forma d'evitar-ho seria seguir encarregant pel·lícules a Taika Waititi.
«Estic segur que no trigaré a tornar a fer pel·lícules que ningú veu», aclareix ell.
«I espero que haver treballat a Hollywood no m'hagi fet malbé.
¿En endavant seré capaç de participar en rodatges en què no hi hagi menjar calent a partir d'ara?». |
Primavera Sound 2018 ha finalitzat aquest diumenge 3 de juny amb una superació dels seus propis registres.
Aquest any, una mitjana de 60.000 persones al dia han omplert el recinte del Parc del Fòrum, amb assistents procedents de 126 països.
El festival s'ha completat amb la programació complementària del Primavera PRO, que a través de diverses ponències amb professionals de la indústria i artistes, s'ha encarat a la defensa dels drets i a inspirar la creativitat en la indústria musical
El festival va allargar-se fins diumenge 3 de juny a altes hores de la nit a base de concerts gratuïts i alguns en sales.
L'acomiadament més gran a l'edició d'enguany, però, es va fer dissabte 2 de juny, en què el festival lluiria un dels seus assos: els Arctic Monkeys, la banda de Sheffield que, tal com tothom esperava, no va tenir cap tipus d'inconvenient a l'hora de guanyar-se una altra vegada, tant amb temes nous com 'clàssics', els seus tants milers de fans.
També va enamorar el seu propi públic Lorde, la jove reina del Melodrama que ja és més propera a una diva del pop que a qualsevol altra cosa.
Aquest any s'ha buscat la paritat als escenaris i s'ha establert el protocol No Callem contra les agressions sexuals creat per l'Ajuntament de Barcelona
El cantant de rap A$AP Rocky també va oferir als seus fans la festa que esperaven, i ho va fer a costa del que fos; fins i tot posant-los a punta de pistoles imaginàries.
Els seguidors d' Ariel Pink sabien què podien esperar d'un concert seu, però veure'l en viu sempre acaba sorprenent.
El seu directe et fa comprendre, per molt inverosímil que sembli, que un estat pràcticament d'enajenació no és incompatible amb l' execució d'un sofisticat i brillant directe, tot a base de composicions especialment intricades.
Beach House també van presentar un directe plaentment fidel al seu so (tan eteri, tan inabastable) d'estudi, i Slowdive emanaven una atemporalitat i potència que es feia realment irresistible per al públic
El festival es va acomiadar amb una jornada (rematada amb la segura aposta de DJ Coco ) que difícilment podia decebre el multitudinari públic, que va abandonar el recinte amb el bon sabor de boca de saber que, Primavera Sound, un cop més, els havia oferit ni més ni menys (o potser, fins i tot més) que el que esperaven. |
Alan Kanjo va néixer a Barcelona i viu a Calafell.
El seu pare és kurd, prové de Kobanê, al Kurdistan meridional, assetjat des del setembre per les forces del grup Estat Islàmic.
L'Alan va decidir d'anar cap a la frontera amb Turquia per ajudar els kurds i trobar-se amb alguns familiars.
Les seves vivències les va anar explicant en directe al bloc de +VilaWeb i ara n'ha publicat un documental en vídeo que podeu veure tot seguit.
El vídeo es va enregistrar a final de setembre i relata el viatge cap al poble del seu pare, Susan, en una frontera assetjada per l'EI.
Hi parlen testimonis que han hagut de deixar casa seva, que expliquen les hores de tiroteigs i bombardaments, quan proven de travessar la frontera fugint del foc.
'Això s'ha convertit en una guerra, hem de resistir i continuar endavant', diu a la càmera una noia refugiada.
En el documental s'ha enregistrat com cauen les bombes de l'EI a pocs metres d'on hi ha l'Alan, acompanyat de l'enviat especial de TV3, Albert Elfa, i el seu càmera.
Relata l'arribada a la frontera amb Turquia, ensenya les cues quilomètriques per a travessar-la, amb tot de kurds que volen entrar a Kobanê armats amb pedres.
Els crits de 'Visca la resistència' es combinen amb el drama de l'exili, la desesperació per trobar els familiars i la fatiga dels més menuts.
'La imatge em recorda l'èxode de 1991, quan milers de kurds van fugir de Saddam Hussein, però aquesta vegada és el torn del nostre poble', diu la veu en off de l'Alan.
I clou el documental amb un epíleg que no deixa indiferent, un recull d'imatges de Kobanê enregistrades el 2006: 'Quan caigui, si cau, recordeu com era Kobanê.'
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els col·loquis sobre els espectacles compten amb la presència d'una persona destacada de la nostra cultura i els membres de la companyia.
Una ocasió única per aprofundir en cada proposta escènica amb la mirada particular d'un espectador privilegiat |
Comencem una nova secció d' El Nacional, Pastissos.
Per a aquesta nova secció comptem amb dues pastisseres, la Patrícia i la Cristina Díez Romero, de la pastisseria La Noria Bakery.
Aquest primer pastís serà d'una temàtica molt especial, ja que estem a tocar del dia dels enamorats.
Encara no saps què regalar a la teva parella?
Res millor que fer-li aquest pastís de cor per sorprendre-la.
Què necessitem per fer aquest pastís?
Molt fàcil: per a la base, mantega, sucre glacé, ou, farina, llet i extracte de vainilla al gust (per als més o menys dolços); i per a la crema: nata muntada i formatge d'untar.
I moltes ganes de fer aquestes magnifiques postres amb molt d'amor.
La Patrícia i la Cristina Díez Romero són dues germanes que van deixar els llibres d'economia, turisme i dret per agafar-ne de rebosteria i començar una nova vida envoltada de dolços.
Ja fa 3 anys que tenen la botiga oberta, amb molt d'èxit, i és molt coneguda pels seus pastissos temàtics de fondants i les seves cupcakes de diferents gustos, que són espectaculars. |
Al telèfon un amic em diu: "Té el cap ben clar".
Ha conegut un senyor de 98 anys.
El serva un bastó però la memòria camina sola.
M'arriba un missatge: 102 anys de l'avi.
Sí, d'acord, xiriguen a granel.
I també molts pollastres: a l'ast i confitats.
Però estan millor que moltes persones de 60, 50, 40, 30, 20.
És el nervi: feix de fibres en forma de cordó que posa en comunicació els centres nerviosos entre ells o amb les diferents parts del cos i transmet les sensacions i els impulsos motrius.
El nervi és el wifi existencial.
El nervi és un fil invisible que cus la vida.
A totes aquestes persones els han passat moltes coses.
Una piconadora: misèria, gana, desgràcies, Guerra, lobotomització de llibertats...
Viatge sideral de l'espelma cansada a la bombeta elèctrica permanent.
És la generació que ha viscut més canvis.
I no s'han desconnectat mai de la vida.
Parlen d'històries de pusil·lanimitat, feblesa, impaciència, al·lucinacions subvencionades, tantsemenfotisme, vols galàctics al no res, addiccions als problemes, dimissions existencials...
Els padrins tatuats amb una cartografia de cicatrius s'ho miren.
Frenant els nervis que els fan viure.
Amb un rellotge de sorra als ulls.
Amb un cistell de preguntes però un sac de respostes.
No tothom, però sí moltes persones.
En quin moment augmenta el tant per cent?
Suficient per alterar l'ecosistema existencial.
Suficient per deixar de somiar el futur.
La sèrie de televisió Mad men explica els somnis d'una de les èpoques més somiatruites: els seixanta.
Però no eren els somnis, eren els malsons.
La sèrie és la història dels publicitaris -d'aquella societat- que van fer somiar somnis a tot el planeta.
Del gran tema del segle XXI: la identitat.
L'heroi antiheroi Don Draper és un creatiu atrapat entre una vida d'anunci de mitges de niló i una de cubell d'escombraries de realisme brut.
Només pots arribar a viure 90 anys nerviosos si saps qui ets.
"La vida és dura i s'ha de menjar molta verdura", diria l'eslògan dels padrins creatius als Don Draper.
Vaig a acompanyar ma padrina a una trobada de padrins nerviosos.
És el que vull: aprendre a injectar-me vida fins al final.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un cilindre de pedra de Stonehenge, el cercle megalític del sud d'Anglaterra, ha estat retornat 60 anys després de ser robat durant unes excavacions arqueològiques, segons ha informat aquest dimecres l'English Heritage.
Es tracta d'un cilindre de 1,08 metres de llarg i uns 25 centímetres de diàmetre que va desaparèixer el 1958 d'un dels monòlits quan es va reforçar la pedra esquerdada amb unes varetes metàl·liques.
Robert Phillips, un empleat de l'empresa de tall de diamants Van Moppes, que va dur a terme el treball, es va endur el nucli de la pedra que s'havia extret, el cilindre.
El 1976 va deixar l'empresa i més tard va emigrar als Estats Units, segons les mateixes fonts.
El cilindre va viatjar amb Phillips des de Rochester, de New York a Chicago, d'Illinois a Ventura, Califòrnia, i finalment a Florida.
Aquarel·la de les excavacions que es van fer a Stonehenge el 1958 (Reuters)
L'any passat, la vigília de l'aniversari del seus 90 anys, Robert Phillips va decidir que havia de tornar el fragment de pedra a la custòdia de l' English Heritage, una organització benèfica que té cura de la conservació de més de 400 monuments, edificis i llocs històrics, entre els quals Stonehenge.
Heather Sebire, la comissària de l'English Heritage a Stonehenge confessa que no s'ho esperaven.
"L'última cosa que mai havíem esperat era rebre una trucada d'una persona des dels Estats Units que ens digués que tenien un tros de Stonehenge"
English Heritage ha dit que la peça es manté inalterada malgrat els viatges que ha fet i ara podria ajudar a determinar l'origen de la pedra.
"Estudiar l'ADN del nucli de Stonehenge ens podria explicar més sobre d'on van sorgir aquestes enormes pedres de gres."
Les pedres de pedra blava més petites de Stonehenge van ser portades des de les muntanyes de Preseli, al sud-oest de Gal·les, però es desconeix l'origen precís dels monòlits de gres molt més grans.
Precisament, un projecte de l'Acadèmia Britànica i del Leverhulme Trust, dirigit pel professor David Nash de la Universitat de Brighton, investiga la composició química d'aquests monòlits de gres per tal de localitzar d'on provenen.
L'equip de Nash ja ha utilitzat un espectròmetre portàtil per analitzar la química de les pedres utilitzant fluorescència de raigs X, una tècnica no destructiva.
Per això el cilindre del nucli d'una de les pedres, que ha retornat Robert Phillip representa una oportunitat única per analitzar-ne l'interior.
La datació per radiocarboni demostra que Stonehenge, aquest grup de pedres de 4 metres disposades dretes en forma d'anell a Wiltshire, al sud d'Anglaterra, va ser construït fa 4.000-5.000 anys.
No hi ha cap resposta definitiva sobre per què es va construir o quina finalitat tenia, encara que les teories suggereixen que podria haver estat un lloc religiós o un observatori astronòmic.
Milers de persones, paganes, druides o turistes s'han reunit i es reuneixen cada any per veure sortir el sol als solsticis d'estiu i d'hivern cada any.
Stonehenge podria haver tingut un us astronòmic perquè marca amb precisió els solsticis d'estiu i d'hivern
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Codorníu, l'empresa familiar més antiga d'Espanya, ret homenatge a les 456 veremes del celler --des del 1551 fins al 2007-- amb Ars Collecta Codorníu, una col·lecció de cinc caves de prestigi en els quals la companyia porta més de deu anys treballant.
La presidenta de Codorníu, Mar Raventós; el director general de la companyia, Javier Pagés, i l'enòleg de la firma, Bruno Colomer, han presentat aquest dijous a la premsa Ars Collecta, que evoca a l'art de la recol·lecció i a la col·lecció d'art.
"Homenatgem simbiosi de la terra i el clima amb l'art, la passió per les coses ben fetes, la cultura i un toc de la bogeria i la genialitat mediterrània", ha destacat Pagés.
La col·lecció es compon de cinc caves: Jaume Codorníu, els tres caves de finca --La Fideuera, El Tros Nou i la Pleta--, i 456, que neix com un cava molt selecte i amb una producció limitada de 1.500 ampolles de les quals només 1.000 es posaran a la venda.
456 és segurament el cava més car de la història, ja que l'ampolla es comercialitzarà a un preu de 175 euros, i és únic per estar elaborat amb raïm de les tres vinyes citades anteriorment, fet que suposa barrejar tres zones climàtiques, tres sòls i tres varietats diferents.
"Som els únics que ens hem atrevit a fusionar tres terres", ha destacat Colomer, que ha indicat que la col·lecció va néixer com un projecte d'aprenentatge i que persegueix situar la categoria del cava on es mereix.
Amb Ars Collecta, Pagés ha confiat en "trencar el mite que només fan artesania i qualitat els cellers petites, i que les de dimensions majors són totes iguals".
Pel que fa als tres caves de finca, que seran qualificats com a Cava de Paratge pròximament, també tenen una producció molt limitada, de 300 unitats, i sortiran al mercat a un preu recomanat de 80 euros.
Pel que fa a Jaume Codorníu Gran Reserva, que tanca la col·lecció, és un dels caves més emblemàtics de la firma des de fa 30 anys, ja que homenatja el fundador de l'empresa familiar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En aquest article s'analitzen les històries de vida de quatre estudiants participants en programes de formació de professorat d'Educació Bilingüe o TESOL.
Tot i que la sociolingüística i altres camps afins han problematitzat la dicotomia de parlant 'nadiu' / 'no-nadiu', aquestes categories emergeixen com a rellevants per als participants en aquest estudi, pel que fa a les percepcions de la seva pròpia competència i de la seva preparació per iniciar-se en la seva professió.
Categories alternatives com a parlant 'legítim', 'expert' o 'bi/plurilingüe' s'exploren en l'article, les quals poden servir simplement per rebatre la de parlant 'nadiu' o possibilitar l'emancipació d'ella.
Seguint els postulats de la pedagogia crítica, perquè aquestes categories siguin empoderadores, les tasques de reimaginar la competència lingüística que es construeix en el camp de l'educació i de desconstruir la noció de 'nativitat' és una en la qual han d'involucrar-se comunitats educatives senceres. |
El món es tenyeix de color blau, i a proposta de l'UNICEF ens hem afegit amb una activitat en la que tots els participants de la diada, van dibuixar la seva ma amb un desig a un mural.
Posteriorment la festa amb el Joan Rioné de Genovesa de Teatres amb el "carrer del mar" un espectacle d'objectes i històries que va amenitzar per un públic fidel.
Per acabar la coca i xocolata que no pot faltar a la festa i que va donar punt final a la Diada on les famílies i els infants, van ser els protagonistes principals. |
SANT CARLES DE LA RÀPITA (TARRAGONA), 12 set.
El candidat de SíQueEsPot a la Generalitat, Lluís Rabell, ha replicat a la popular Cristina Cifuentes que hi ha més democràcia als carrers catalans "que en boca de la presidenta de Madrid", referint-se a la manifestació de la Diada.
En declaracions a Sant Carles de la Ràpita, l'ha criticada per dir aquest dissabte en un acte amb el candidat Xavier García Albiol: "Estem amb vosaltres i hi vam estar ahir després de veure un espectacle vergonyós en el qual en definitiva s'ha representat el que ha sigut el govern els últims anys a Catalunya: un govern corrupte, sectari".
"El més vergonyós són les paraules de Cifuentes", segons Rabell, que no va participar en la marxa perquè la va considerar instrumentalitzada pel president de la Generalitat, però ha defensat que va ser l'enèsima manifestació que els catalans tenen un horitzó de progrés de la democràcia i, en alguns casos, d'ambició d'independència.
Ha reptat la popular a proposar una sortida democràtica a la situació, "com faria un polític responsable", i ha insistit que Catalunya Sí que es Pot creu que aquesta sortida és un referèndum de tots els catalans.
Les paraules de Cifuentes són, per a ell, prepotents i de menyspreu, i ha recordat també les paraules "extemporànies i amenaçadores" del ministre de Defensa quan va al·ludir al paper de l'exèrcit sobre la independència.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Fundació Internacional Josep Carreras per la Lluita contra la Leucèmia (FIJC) convoca cada any una beca per a investigadors en el camp de les hemopaties malignes per dur a terme un projecte en centres hospitalaris o d'investigació.
A la present convocatòria, la Comissió Científica Nacional de la FIJC ha resolt concedir la beca a la doctora Antònia Obrador, investigadora del grup de Biologia Cel·lular del Càncer (UIB-IUNICS).
Aquesta és la primera vegada que aquesta beca s'ha concedit a un centre d'investigació de les Illes Balears.
La beca, patrocinada per la Fundación Caja Madrid, permet finançar la totalitat del salari de l'investigador durant dos anys.
L'objectiu del projecte de recerca és aportar noves dades sobre el paper de la via PI3K/Akt, i principalment els factors de transcripció FoxO, en la biologia del limfoma del mantell, un dels limfomes de cèl·lules B més agressius i de pitjor pronòstic.
Per altra banda, la Junta de Balears l'AECC (Associació Espanyola contra el Càncer) acaba de resoldre la seva convocatòria anual d'ajuts a la recerca oncològica i ha guardonat el projecte "Establecimiento de cultivos primarios de Linfomas no-Hodgkin para la identificación de nuevas dianas terapéuticas", a càrrec de la Dra.
Antònia Obrador i dirigit per la Dra.
Joan Bargay (cap de servei d'Hematologia de l'Hospital Son Llàtzer).
L'objectiu del projecte és posar a punt el protocol d'obtenció de cèl·lules primàries de limfomes no-Hodgkin a partir de mostres de pacients, per disposar d'una col·lecció de mostres per investigar les bases moleculars d'aquests tumors.
Aquest és el quart ajut de la Junta de Balears de l'AECC que recau en el grup de Biologia Cel·lular del Càncer des que l'any 2007 va establir-se aquesta convocatòria.
L'acte de lliurament dels ajuts es durà a terme a Palma el dimarts 28 de juliol a les 19.30 hores a l'Hotel Tryp Bellver. |
Podem ha inclòs en la seva proposta de govern de coalició que ha traslladat al PSOE la celebració del referèndum "amb totes les garanties" a Catalunya perquè els seus ciutadans puguin exercir el "dret a decidir" sobre el futur polític de la comunitat.
Dins els eixos programàtics per a la conformació d'un Govern central "de canvi" apareix un apartat dedicat a la plurinacionalitat i el model territorial, en què, entre d'altres mesures, apunten a la necessitat de modificar l'article 2 de la Constitució en ares del reconeixement de la realitat plurinacional i la celebració de la consulta a Catalunya.
És una consulta que, segons apunten, haurà de comptar "amb totes la garanties democràtiques, jurídiques i logístiques" que "permet i empara" l'article 92 de la Constitució espanyola, que estableix que "les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum".
Segons especifica el partit de Pablo Iglesias, la pregunta d'aquest referèndum ha de ser "única i clara" i tenir com a objectiu fixar la posició de la ciutadania catalana sobre el futur polític de Catalunya.
El partit de Pablo Iglesias proposa un augment de la despesa pública que el 2019 sigui 96.000 milions superior a l'actual i recaptar, per a aquesta data, 40.000 milions més mitjançant una reforma fiscal que recaigui cap a les "rendes més acomodades" i sobre els "sectors de població de més patrimoni".
El programa de Govern a Espanya que presenta Podem preveu revertir les retallades que s'han fet a Espanya des de l'any 2010 i implantar un programa de benestar social i modernització econòmica, que inclogui una renda garantida i noves inversions públiques, amb una dotació de 24.000 milions de despesa anual.
El PSOE ha acollit amb "perplexitat, preocupació i decepció" el document presentat aquest dilluns per Podem i ha acusat el líder d'aquest partit, Pablo Iglesias, de no "respectar" els temps de Pedro Sánchez.
En quin moment ens hem perdut que el cap de l'Estat t'hagi encarregat la investidura?", ha replicat el portaveu dels socialistes al Congrés, Antonio Hernando.
Mentre Iglesias continuava responent preguntes en una roda de premsa, Hernando ha comparegut també davant dels mitjans per descartar que Pedro Sánchez vagi a la reunió a la qual l'ha emplaçat el líder de Podem.
El vicesecretari d'Organització del PP, Fernando Martínez Maíllo, ha reclamat al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que rebutgi de manera clara i rotunda el referèndum d'independència a Catalunya que exigeix Podem per arribar a un acord de Govern i que li respongui que "per aquí no passa".
En roda de premsa després del Comitè de Direcció del PP, Martínez Maíllo ha exigit també a Sánchez que "repudiï" per escrit el suport de les formacions independentistes a la seva investidura, ja que aquests partits poden interpretar que serà "més favorable a les seves tesis" un Executiu socialista que un encapçalat pel PP.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Descobrir la vall de Lord a partir de conèixer i entendre com era fa 40 milions d'anys.
Aquest és el plantejament de Divulgalord, una jove empresa de Sant Llorenç de Morunys -tot just ha complert un any aquest mes de febrer- que organitza itineraris guiats per la vall per acostar la riquesa geològica i el patrimoni cultural i històric d'aquesta zona als visitants que hi arriben.
Montse Vilalta, geòloga i propietària de l'empresa, ha explicat a Regió7 que la seva intenció és fer rutes per a un públic familiar i donar a conèixer la part nord de la comarca del Solsonès des del vessant geològic però "a un nivell molt bàsic per tal que qualsevol, sense coneixements previs, pugui gaudir de la visita i entendre els conceptes que li expliquem".
Els itineraris s'inicien a Sant Llorenç, el desplaçament es fa en els cotxes particulars dels visitants i tenen una durada aproximada de 4 hores "segons la quantitat de gent que hi ha al grup, perquè són rutes que generen moltes preguntes i si el grup és molt nombrós de vegades s'allarga el temps".
Després de la parada d'hivern, Divulgalord reprèn els seus itineraris aquest dissabte coincidint amb la celebració delGeolodia. |
El Partit Popular (PP) i Ciutadans (C's) veuen encarrilades les sis condicions inicials del pacte d'investidura, però xoquen en com afrontar aquestes reformes per suprimir aforaments, limitar el mandat presidencial o posar en marxa una comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP.
Després de mantenir una reunió de més d'una hora al Congrés, els dos partits van coincidir que l'acord d'investidura està avançant i que, tres mesos després que comencés a caminar l'Executiu de Mariano Rajoy, aquestes sis mesures prioritàries van per bon camí.
Però en el que pràcticament no hi va haver coincidències és en la manera de materialitzar aquestes reformes, ja que, si per a Ciutadans es poden posar en marxa sense grans problemes, per al PP «no és tan senzill i cal afinar per salvaguardar totes les garanties de l'Estat de Dret», va assenyalar José Antonio Bermúdez de Castro, portaveu adjunt del PP.
Bermúdez de Castro, que va acompanyar el portaveu del PP, Rafael Hernando, a aquesta reunió amb el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, va frenar les aspiracions de la formació taronja que es tractaven: limitació dels mandats del president del Govern i la supressió dels aforaments polítics (uns 2.000).
Girauta va admetre que hi ha una discrepància jurídica en la mesura referida als mandats del president, ja que el PP sosté que s'ha de fer mitjançant una reforma constitucional, mentre que C's considera que es pot fer amb una modificació «bastant senzilla» de la Llei del Govern.
Pel que fa a l'eliminació dels aforaments, Hernando va avisar C's que no acceptarien una reforma constitucional que pugui comportar la celebració d'un referèndum, el que passaria si Podem s'obstina a exigir-ho.
I en aquest cas, Girauta va posar la pilota a la teulada de Podem en afirmar que, si «posen pals a les rodes» a una reforma exprés de la Constitució que suposarà una «regeneració òbvia» davant quelcom que és «un clam», serà aquesta formació la que hagi de donar explicacions als espanyols.
Tampoc sembla que hi hagués sintonia total en relació amb la creació d'una comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP.
Mentre el portaveu de C's va assegurar tenir la «convicció» que presentaran conjuntament una petició per crear una comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP, possiblement la setmana que ve, Bermúdez de Castro va dir que ho estudiaran, advertint que ja hi ha en marxa una subcomissió sobre regeneració democràtica en la qual es veurà el finançament dels partits.
A més, va aprofitar per recordar que hi ha fins i tot diputats, com la socialista Margarita Robles, que han considerat poc idoni obrir en aquest moment una comissió d'investigació al Parlament quan està en curs una investigació judicial sobre aquest assumpte.
En tot cas, Girauta va deixar clar que, si el PP intenta alguna maniobra «dilatòria» en el compliment dels seus compromisos, C's buscarà una majoria alternativa per tirar endavant les reformes. |
Entre els refugiats que van arribar el 2015 a Espanya, el 40 % són dones.
Una xifra que no ha parat de créixer i que es preveu que segueixi en augment.
De fet, a la frontera entre Grècia i Macedònia les dones ja són el 55 % del total de refugiats.
Elles són les més vulnerables a patir tot tipus d'agressions.
PASCALE COISSARD, Comissió Catalana d'Atenció al Refugiat
"Quan es troben en trànsit es troben que han de patir violacions, agressions sexuals, han de fer sexe transaccional per poder accedir per exemple a pujar a un vaixell de traficants.
Les nenes a vegades es troben que han de patir matrimoni forçat infantil."
Però alerten que fins i tot per vies oficials, com l'aeroport del Prat, s'han pogut detectar l'arribada de dones víctimes de xarxes de tràfic de persones.
Vuit des que va començar l'any.
Des de CEAR i Sicar, que treballen amb refugiats, denuncien que l'Institut Català de les Dones no està participant en les trobades per preparar l'acollida de refugiats, i això les deixa més desprotegides una vegada arriben a casa nostra.
"Les persones migrants també som dones, també som nenes, també podem ser menors no acompanyats, etc, i la manca d'aquesta visió més transversal és la que està provocant que hi hagi aquests forats, aquests filtres i aquestes possibilitats per les xarxes criminals."
Les entitats asseguren que treballen més que mai.
La xifra de refugiats el 2015 va ser gairebé el triple que 2014, de 14.600, però en canvi Espanya segueix representant només l'u per cent de persones acollides a tota la Unió Europea.
EDUARD SEGARRA TRIAS, president de Nacions Unides a Espanya
"Es un tema dramàtic, Europa està perdent els valors, està perdent els principis, està perdent el concepte de la solidaritat i la responsabilitat, aquí hi ha un tema molt greu que a Europa hi ha un cansament ciutadà, perqu+e ens toca fer això, perquè aquests diners els hem de dedicar en aquests desgraciats que venen."
XAVIER ARAGALL, expert en migracions de l'IEMed:
"Desatenció total del que havia estat fins ara un dels principals baluards de la Unió Europea que era acollir els refugiats per causa de guerra.
No hi ha pressió social, no hi han manifestacions, com en la guerra de Bòsnia, no hi ha un moviment d'ONG's potent, organitzat a nivell europeu que estigui demanant, sí manifestacions, però no és aquella força que hi havia."
Les dones ja són un 40 % dels refugiats a Espanya i la proporció va creixent.
Des de la CCAR i SICAR, entitats que treballen amb refugiats, denuncien que a casa nostra no s'estan desplegant tots els mecanismes necessaris per evitar abusos a aquestes dones, que, en molts casos, ja han patit agressions durant la fugida cap a un país més segur.
Pràcticament en tots els casos les dones demandants d'asil pateixen persecució "per qüestió de sexe " als seus països d'origen, explica Pascale Coissard, de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat.
Ja sigui per mutilació genital femenina o matrimonis forçats que poden ser infantils, uns casos que estan augmentant entre els refugiats sirians.
Però també per qüestió d 'orientació sexual i d' activisme polític, a què "s'afegeix la repressió per ser dones".
El fet és que l'exposició de les dones durant el periple cap a un país més segur està plena de riscos.
Poden patir violència i abusos sexuals tant en els països de trànsit com en els d'acollida.
En aquest viatge moltes dones es converteixen en víctimes de les xarxes criminals de tràfic d'éssers humans.
A Espanya les refugiades ja representen el 40 % del total de refugiats, i a la frontera de Grècia amb Macedònia han pujat fins al 55 %.
Reclamen la implicació de l'Institut Català de les Dones
Les dues entitats denuncien que l'Institut Català de les Dones no s'ha implicat ni participa en les reunions per preparar l'acollida dels refugiats a Catalunya.
La Rosa Cendón, de SICAR, alerta que si no s'estableixen mecanismes per atendre les refugiades es creen "forats per on les xarxes criminals poden actuar amb més facilitat i es deixa les dones en una situació més vulnerable."
De la mateixa manera, reclamen un paper més actiu de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
Es tripliquen els sol·licitants d'asil el 2015
Si en els darrers anys la xifra de sol·licitants d'asil ha augmentat exponencialment, en el darrer any gairebé s'ha triplicat.
Ha passat dels 5.460 el 2014 als 14.600 el 2015.
La nacionalitat majoritària va ser la siriana, seguida de la ucraïnesa.
Tot i l'augment de sol·licitants, els refugiats a Espanya segueixen representant un 1 % de tota la Unió Europea.
La majoria entren per Ceuta i Melilla, però també poden entrar amb documentació falsa per l'Aeroport de Barcelona – el Prat, on SICAR denuncia que des de 2013 s'han detectat 18 dones víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual.
"Europa està perdent els valors"
Diversos experts afirmen que la reacció d'Europa envers els refugiats suposa un retrocés dels principis fundacionals de la Unió Europea.
Consideren que la Unió podria assumir uns dos milions de refugiats i que existeixen directives de l'any 2001 que podrien accelerar el procés.
Les pressions dels països de l'Est, sumades a una manca de lideratge dels països capdavanters, com ara França o Itàlia, i una falta de compromís ferm per part de la ciutadania, han portat a deixar la responsabilitat de la crisi dels refugiats en mans de Turquia.
Segons el president de Nacions Unides a Espanya, Eduard Segarra Trias, Europa "està perdent els principis, està perdent el concepte de la solidaritat i la responsabilitat".
La mateixa opinió té Xavier Aragall, de l'IEMed, que ho compara amb la reacció ciutadana que es va produir als anys 90 durant la guerra a l'antiga Iugoslàvia: ara "no hi ha pressió social, no hi ha manifestacions, com en la guerra de Bòsnia, no hi ha un moviment d'ONG potent" que estigui demanant més implicació de la UE.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | 180 casos i quatre morts per coronavirus a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
És una llàstima que Wikileaks sigui (com ells mateixos remarquen una vegada i una altra) una entitat sense ànim de lucre, perquè si s'arribés a constituir com a empresa, ja podrien tremolar Bill Gates, Mark Zuckerberg i tots els gurus del capitalisme global.
Penso això a la vista de les notícies que últimament ens arriben dels personatges que en van ser fundadors i que ara protagonitzen unes trajectòries antisistema francament estimulants, sobretot si les avaluem des de la perspectiva del seu saldo bancari.
Primer va ser Julian Assange, cos i ànima del periodisme d'investigació dos punt zero, qui ens va alegrar l'existència amb la notícia que havia venut els drets de les seves memòries a una editorial tan alternativa com Random House Mondadori, per la modesta xifra d'1,18 milions d'euros.
Això sí, la morterada anirà destinada a sufragar les despeses ocasionades pels processos judicials contra Assange (i, si sobra alguna coseta, a les butxaques sense ànim de lucre de l'autor).
I la veritat és que encara són pocs diners per a una obra de tanta importància, perquè, el mateix autor, imbuït de franciscana modèstia, declara: "Espero que aquest llibre es converteixi en un dels documents que defineixin la meva generació.
Es tracta d'una obra molt personal, en què explico el nostre esforç global per forçar una nova relació entre la gent i els seus governs".
I ara és el senyor Daniel Domscheit-Berg, antic company de fatigues de Julian Assange, qui ens amenitza amb un seguit de manifestacions no gaire amables sobre el seu excamarada, que titlla de "megalòman" i "paranoic", i d'haver traït l'esperit fundacional de Wikileaks.
Domscheit-Berg també aclareix que, fins no fa gaire, va considerar Assange el seu millor amic, cosa que ens congratula i fins i tot ens enjogassa.
Totes aquestes revelacions i moltes més es troben contingudes, oh sorpresa, en el llibre que ha escrit Domscheit-Berg sobre la seva llibertària aventura periodística, titulat Inside Wikileaks i presentat tot just fa un parell de dies a Berlín, juntament amb l'anunci d'un nou portal de periodisme contestatari que es dirà -oh, nova sorpresa- Openleaks.
Tant el llibre d'Assange com el de Domscheit-Berg ja tenen editors catalans (Ara Llibres i La Campana, respectivament), de manera que en podrem gaudir en breu.
Fa uns anys, els catalans s'entretenien amb la polèmica que enfrontava els autors literaris amb els mediàtics, però el que segurament ningú no s'imaginava era que en pocs anys ens trobaríem en l'era dels escriptors mediàtics globals.
I, sobretot, més antisistema que un contenidor en flames.
Amb tot això, encara no s'ha contestat la pregunta del milió, i mai més ben dit: qui, com i per què finança Wikileaks.
Ara, per poc que ens descuidem, ens trobarem comprant, entre els regals de Nadal, els ninos de làtex amb les efígies d'Assange i de Domscheit-Berg.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Després de dues setmanes i mitja de vaga, el comitè d'empresa de la planta situada a Santa Perpètua considera insuficients les propostes de la direcció i manté la vaga indefinida.
La vaga va ser convocada el passat 13 d'octubre a nivell estatal pels sindicats CCOO, UGT i CGT.
Els motius de la vaga eren l'impagament del mes de setembre i aturar els plans de l'empresa d'acomiadar a gran part de la plantilla i executar rebaixes salarials d'entre el 25 i el 35%.
Finalment en la majoria de centres es va supeditar la vaga als resultats de la negociació, però la planta de Santa Perpètua es va negar a acceptar el calendari de negociacions que va proposar l'empresa i ha mantingut la vaga indefinida.
Gaspar Fernando, delegat de CGT afirma que la vaga 'va per llarg'.
Segons el sindicalista, l'empresa ha reduït el nombre d'acomiadaments previstos però considera aquesta mesura insuficient.
L'última assemblea de treballadors celebrada dissabte passat va rebutjar el pla de viabilitat que oferia Panrico.
'Ja vam patir una reducció salarial del 25% fa dos anys, no en podríem suportar una altra, seguim mantenint les nostres reivindicacions: Cap reducció salarial i si hi ha baixes, únicament que siguin voluntàries amb 30 dies per any treballat o prejubilacions'.
Després de no arribar a cap acord, el comitè manté la vaga amb el suport de la plantilla i estudia noves accions, de moment ja han celebrat dues manifestacions i van rebre una càrrega policial en les concentracions periòdiques que realitzen a la porta del centre de treball.
Aquestes protestes han rebut el suport d'altres seccions de CGT com Correus o Cacaolat, algunes seccions de CCOO i la CUP.
Afirmen estar buscant més suports tant institucionals com en altres empreses.
'De moment anem a buscar els transportistes autònoms i les empreses d'alimentació del Vallès, els hi expliquem que si nosaltres caiem ells vindran darrera'. |
Centenars de persones provinents de tot el ventall de l'esquerra van mostrar que l'independentisme també pot ser hegemònic entre els sectors en lluita per una societat més justa.
Pel camí, però, alguns han perdut l'ús correcte de la llengua (què és això de "juntem-nos" en lloc del català "ajuntem-nos"?) i algun aspecte històric i simbòlic més, que desllueixen els posicionaments polítics sòlids que es van exposar amb contundència.
La desmemòria també ha arribat a l'esquerra.
No és l'única vegada que Els Segadors (l'himne revolucionari del poble català) no clou un acte independentista.
Tampoc no és la darrera vegada que la història de l'independentisme es resumeix saltant-se les experiències de lluita dels anys 80 i 90, on els episodis emblemàtics de la repressió contra el nostre moviment (les detencions de la pancarta d'independència del 1982, les tortures i detencions del 92...), brillen per la seva absència...
Mentre a Portugal ressonava la famosa i entranyable cançó revolucionària "Gràndola vila morena" que vam sentir ahir, a Barcelona hi havia independentistes a la presó.
Un testimoni de lluita que cap independentisme d'avui no es pot permetre el luxe d'oblidar. |
Obro el fil per anar posant tota informació, fotos, etc. del que vaigue passant.
...per si algú té dubtes sobre què és el blaverisme.
Per què no els envien a Sudamèrica?
He vist moltes banderes espanyoles a València avui.
Espere que canvie de Govern i que eixes banderes i l'himne espanyol deixen de formar part de les falles.
M'alegre de vore que els valencians/es tinguin aquest esperit de lluita malgrat les dificultats en que es troben.
Curiosa foto publicada per ERPV on es veuen falleres puny en alt i amb la banda de les falleres quatribarrades sense blau.
Què collons de manipulació tenen els d'ERPV i tu per palmero!
Eixa senyera és la Coronada del Rat Penat de València, amb un bon tros de reial blau, en la plaça de bous de València.
Es veu que a alguns "d'esquerres" sí que els agraden les retallades, quan els interessa.
L'única crítica més o menys realista és lo de laïca, doncs afegits com l'ofrena continuen ben vius, però la realitat és que si ú no vol participar en l'ofrena... doncs no va, serà que no hi han fallers que no han anat mai a cap ofrena.
Qui vulga ser reivindicatiu... que propose en junta general que el monument el facen els fallers i que s'involucre en un monument reivindicatiu.
I en definitiva, eixa és la participació de tots els fallers a les seues falles.
Que hi han que no es preocupen de res i sols van a fartar? doncs com tots!
La realitat és que de totes les comissions de la ciutat de València només una falla no va a l'ofrena, i està fora de la Junta Central Fallera.
Es poden criticar moltes coses des de fora, es poden canviar algunes des de dins, però el que s'ha demostrat a la ciutat de València és que només aquelles que estan fora de la JCF són les que estan realment recuperant l'esperit popular i participatiu que ha de tindre qualsevol festa.
El tema és: cal fer ghettos, o pel ocntrari assumim que hi ha gent a la que li agrada l'ofrena i, simplement, diem que a nosaltres això no ens representa.
Pensava que no estava (ho he buscat ara i tampoc ho he trobat) de totes maneres, pensava en models així o en les Falles Populars i Combatives que cada vegada arrepleguen a més gent a Ciutat Vella.
No m'agraden els ghettos, per això no m'agraden les falles convencionals actuals de la Ciutat de València, als pobles és una altra cosa i a cada comissió es fa una cosa o altra i si que es poden fer molts canvis.
I respecte a l'ofrena, pense que la majoria de la gent va perquè la falla va i perquè li han dit, o pensa, que és de tota la vida i no s'han parat mai a pensar que estan fent en eixe moment.
Tòpics, tòpics i tòpics.A València no es poden fer monuments crítics?
Els de Blanqueries no fan el monument i la festa que volen sense necessitat de ser d'extrema esquerra? (ni del PSOE, que han intentat fer entrisme en diferents etapes) La falla de Castielfabib és fer immobilisme?
Què no s'han plantat falles super-crítuiques en Especial i Primera dissenyades pels dibuixants del Jueves o per Paco Roca?
Mestre Gozalbo no va guanyar en primera A traguent al bigotes o qualificant de pirates a Standard and Poors? i tot el que em puga deixar.
Per cert, de traca lo de dir que "les falles són ghettos" i contraposar el model amb les Fapoco, que són el circuit alternatiu i "a su bola" de les falles.
Si no vols ghettos, aleshores han d'entrar on estan els altres, no fer-te el teu ghetto.
Només vos dic que reflexioneu sobre el cens faller que te la ciutat i quanta gent desfila en l'ofrena.
Els que van a l'ofrena no són la majoria de fallers.
Clar que és la senyera amb blau local i la ciutat de València, jo he dit alguna cosa sobre eixa bandera?
17 de març - Rita Barberà saluda a la Infifalla
Udolant es com millor queda: cal escampar aquesta foto a les pròximes municipals.
Fixa't en la mà: està ensenyant el ditet.
Clar, més monstruosa... i impotent devant la débacle que li ve.
De jove era una coetera ravatxola que anava per les festes del poble a llançar traques i coets.
Allí lligava amb les seues futures amigues, a les quals, segons sembla, els posa negoci o piset.
De bosses regalades (de milers d'eurons) ella i les conselleres peperes en deuen tindre armaris plens.
València és la ciutat de major contaminació lumínica del món o de les que més.
I després és de les més endeutades.
Això és l'obra de la (Caga)rita.
Fabra fa la màxima cara de fàstic que sap.
Un dia bombardejarem un turó durant 12 hores.
Quan tot va acabar, vaig pujar.
Ni un sol cadàver pudent d'aquests fotuts xinesos.
Algun dia aquesta guerra acabarà (Apocalypse Now)
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Feminismes i diversitat sexual i de gènere
Procés participatiu del PAM: feminismes i justícia de gènere
Et convidem a participar a les sessions de treball del Programa d'Actuació Municipal (PAM) 2020-2023.
En el marc del procés participatiu del PAM 2020-2023, de l'Ajuntament de Barcelona, des de la Tinència d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI s'han organitzat diferents sessions temàtiques per tal de fer propostes per enriquir les polítiques adreçades a les dones de la ciutat i millorar la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques de l'Ajuntament.
Les sessions de treball estan adreçades a entitats i persones de la ciutat a fi de debatre i recollir propostes per les actuacions del govern municipal en els propers tres anys.
1a sessió: Gènere i salut: quins reptes tenim?
Inscripció: enviar correu electrònic posant "Salut i gènere" al tema del correu a: [EMAIL]
2a sessió: Violències masclistes – Propostes per les polítiques d'abordatge de les violències masclistes a la ciutat
Inscripció: enviar correu electrònic a: [EMAIL]
3a sessió: Habitatge i gènere – Propostes per a la millora de les polítiques d'habitatge des de la perspectiva de gènere.
Inscripció: enviar correu electrònic posant "Habitatge i gènere" al tema del correu a: [EMAIL]
4a sessió: Monomarentalitat – Propostes per a la millora de les polítiques adreçades a les dones monomarentals.
5a sessió: Ocupació i gènere: reptes a la nostra ciutat – Propostes per les polítiques d'orientació laboral, formació, inserció i emprenedoria adreçades a les dones de la ciutat.
Sala d'Actes del CIBERNÀRIUM (Roc Boronat, 117 1a planta – Edifici MediaTIC)
Inscripció: enviar correu electrònic posant "Ocupació i gènere" al tema del correu a: [EMAIL]
Important: si necessiteu alguna mesura d'accessibilitat o servei de cura d'infants, podeu sol•licitar-ho fins a 5 dies abans, a través del correu electrònic d'inscripció de cada sessió. |
M'acaben de passar un vídeo més que interessant.
La versió original és en anglés i es pot trobar al web: http://www.storyofstuff.com/
També hi ha disponible una versió en espanyol americà per si a algú li costa entendre l'anglès: http://brunoat.com/globalizacion/la-historia-de-las-cosas/
PS Llàstima que encara, a dia d'avui, no poguem penjar vídeos dintre els missatges del Racó.
una mica exagerat, no es pot ser tan taxatiu
algú em pot explicar com es pot traduir (subtitular) al català un video??
No en tinc ni idea i crec que és molt interessant tindre aquest video en la nostra llengua.
Aquest és el resum que en faig: el consumisme és la religió de la majoria dels americans.
Quan no s'és res, se cercar de tenir per aparenta que s'és.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
"El més revolucionari que podem fer és entestar-nos a crear noves relacions socials als nostres territoris"
Hi ha una imatge irrepetible i del tot inesborrable del febrer del 2003.
No eren ni les quatre de la tarda i la riuada humana, baixant cap al centre des de totes les perifèries, ja s'intuïa per tot Barcelona.
A cada cruïlla de l'estreta Vila de Gràcia, furetejaves a banda i banda i, en paral·lel, una marea anònima desbordava cada carrer.
La imatge es perdia pels confins de la vista: fileres i fileres de persones cap a la manifestació en un silenci eixordador.
Aquell dia la ciutat es va paralitzar per provar d'aturar una guerra que no es va poder aturar i de la qual encara avui paguem les conseqüències.
I en queda algun ressò: "Ningú no pot permetre que la seva política de seguretat nacional depengui de la molta o poca gent que surt al carrer a Barcelona".
Ho va escopir Bush mentre arruïnava i arrasava un país sencer.
Però enmig d'aquell horror planificat, el carrer va esdevenir arreu el pol més civilitzat i civilitzatori del moment.
Hi ha també una moment inexpugnable del març del 2004.
Milers de persones autoconvocades tota la nit davant la seu del Partit Popular arran dels terribles atemptats de l'11-M a Madrid, concentrats contra cada falsedat de la terrible guerra de les mentides feta dolor.
Dempeus -"passa-ho" era la consigna- contra el temps de tanta infàmia.
Hi ha també una revetlla precursora i alternativa del Sant Joan del 2006, quan una seixantena d'activistes dels moviments socials, anticipats i previsors, provaven de desmuntar simbòlicament el CIE de la Zona Franca, quan encara no havia obert i estava a punt de ser inaugurat.
Sempre hi ha qui les veu venir de lluny, com sempre hi ha qui mira lacònicament cap a una altra banda, en el gest inhòspit que defineix la indiferència.
En les lluites compartides que hem sigut i on hem crescut, el carrer ha sigut sempre el punt de retrobada i el punt d'inflexió d'unes mobilitzacions que ja ens defineixen i on ens hem construït com a país: l'espai públic fet ètica de la resistència i àgora de la decència comuna.
Breu retrospectiva de dies viscuts a contratemps per constatar que, en els darrers mesos i les darreres setmanes, s'ha covat -de nou, des de baix i des dels marges- una resposta similar, de base civil i social, que solidàriament trenca la inèrcia del silenci, capgira la lògica de la indiferència i ens interpel·la, entre tanta mort evitable, a no morir-nos també de vergonya.
Aquest dissabte al capvespre, milers i milers de persones han desbordat els carrers des de l'exigència ètica i política de bastir respostes -no només reaccions- davant la inhumanitat del moment i l'evidència que la Mediterrània ja és una tèrbola fossa comuna que parla, alhora, de la nostra indolència i del seu patiment.
Però traient el millor -és a dir, el més humà- de nosaltres mateixos, milers de veus han reclamat la imprescriptibilitat universal del dret d'asil i la voluntat compartida d'acollir.
A cavall de la crítica demolidora davant el búnquer de l'Estat i l'autocrítica competent amb nosaltres mateixos, sobra dir que, cinc anys després, sempre farem tard i mai haurem fet prou.
Mobilització pionera enmig d'una UE en fallida i col·lapse, la necessària resposta social esdevé extraordinària perquè neix enmig d'un buit, d'un silenci i d'un desert.
Milers de veus esbotzant el discurs oficial europeu, denunciant la gebradora passivitat dels estats i recordant que la política internacional va carregada d'un cinisme criminal hipòcrita.
Legitimem dictadures, exportem espolis i consentim saquejos, i quan la desesperació truca a la porta responem amb un arsenal bèl·lic i tecnologia punta militar contra els morts de por i els morts de pena: disparant contra qui fuig de la guerra que consentim, de la dictadura a qui venem armes o de la desigualtat amb la qual ens enriquim.
Ahir com avui, la frontera -el mur, la filferrada, el menyspreu- defineix qui la posa, mai qui la pateix.
Perquè aquesta crisi parla més de nosaltres que d'ells: no és gens difícil entendre per què fugen.
No és gens fàcil comprendre per què no responem.
Quan la culpa de la cara mai la té el mirall: la mirada atàvica contra el refugiat -indiferent, superba, insensible- també cal traslladar-la al manter que criminalitzem, a l'aturat a qui culpabilitzem o a l'exclòs que condemnem.
Perquè el reclam d'acollir també parla d'una societat esberlada per la desigualtat, de moltes acollides pendents i de massa gestos indiferents.
Però si és cert, com analitza Isaac Joshua, que la crisi global fa tota la pinta d'un declivi degradant a l'estil del final de l'Imperi Romà, caldrà apuntar que els desplaçaments forçats de població i la multiplicació dels refugiats dins i fora de cada país en són l'expressió més diàfana, colpidora i visible.
Avís d'esfondrament, Santiago Alba Rico ho expressa lúcidament: "Quan Roma es va ensorrar en quatre segles dos símptomes van anunciar la implosió: els bàrbars a l'exterior, els cristians a l'interior [...]; i si això serà un final a la romana, l'única solució és una aliança civilitzada, basada en el Dret, entre bàrbars i cristians, [...] que no serà possible si no canvien els governs de la UE i el mateix projecte europeu; sembla poc probable; preparem-nos, doncs, per a un declivi civilitzatori llarg, violent i tribal".
Aquesta aliança entre les dues ribes de la Mediterrània, certament encara inexistent, ha posat aquest dissabte un petit granet de sorra, pas endavant gegantí, per descodificar avui que el més bàrbar continua sent la nostra resposta decadent i inhumana.
Les nostres platges -prendre el sol mentre hi recalen cadàvers- en són el pitjor testimoni.
Sí: sobre la crisi dels refugiats ja s'ha dit, vist i escrit de tot.
Ara el que cal és fer, reteixir i reconstruir.
Quan no hi ha més lluita pel demà que l'estricte present ni cap altre lloc per canviar el futur que l'avui.
La manifestació, l'enxarxament de tantes sensibilitats diferents els darrers mesos o la lloable implicació dels mitjans públics catalans han trencat l'atonia apàtica, l'anomia indiferent i l'apatia general.
Sense cap temps per a melics ni cofoismes: només des l'ètica humanista del compromís, la pràctica social de la transformació i l'exercici civil de les responsabilitats que ens corresponen.
Memòria d'un futur anterior, aquest país -el país encara d'Argelers i la maternitat d'Elna, de Neus Català i Agustí Bartra, del Chirles i Francesc Boix, dels que van sucumbir a Auschwitz i Mauthausen- prova d'aturar una altra guerra, convertir en utòpica la distopia i impossibilitar la barbàrie.
Dels trams més adolorits de la nostra història acumulada n'hem après que la vida mateixa és extremadament resistent i resilient: sempre sobreviu.
Però el que està en joc avui és cabdal: la possibilitat mateixa d'un projecte polític coral, refugi contra la intempèrie, on la dignitat humana sigui protegida, cuidada i desplegada.
Aquest dissabte fèiem això: en el refugi del carrer ens arreceràvem.
Perquè acollir ja és acollir-nos i preservar la possibilitat fràgil de sortir-nos-en.
Junts, que és quan encara podem.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La selecció espanyola va oferir una molt bona posada en escena ahir al Kalinga Stadium de Bhubaneswar.
En l'estrena del combinat espanyol en el mundial de l'Índia, els homes de Fred Soyez van caure amb el cap ben alt contra la campiona olímpica, l'Argentina, que es va mostrar molt més efectiva.
Tot i la derrota, Espanya, que té una columna vertebral formada per 11 catalans, no perd cap opció i segueix convençuda en la cursa per arribar a la lluita per les medalles.
Ahir l'Argentina va fer gala del seu potencial ofensiu i va ser tremendament efectiva.
En les tres arribades del primer quart, tres gols.
I triomf momentani per la mínima (3-2) en un primer període boig en què Quique González de Castejón i Pepe Romeu havien fet avançar dues vegades l'equip estatal.
El primer va aprofitar una errada en la construcció dels argentins per obrir la llauna i el debutant català de l'Egara va anotar el primer penal córner dels espanyols (2-1).
Aleshores, Mazilli va empatar aprofitant un desajust defensiu i Peillat, el millor llançador de penals del món, va fer el 3-2.
El partit va entrar en una fase més tranquil·la en què el combinat espanyol va trepitjar molt camp rival però en què les ocasions clares van brillar per la seva absència.
El domini estatal el va materialitzar el també jugador de l'Egara Vicenç Ruiz; Pau Quemada hauria pogut eixamplar les distàncies en el marcador des del penal córner però les tornes es van canviar i va ser Peillat, en el darrer període, qui va tornar a fer avançar el seu equip.
El defensa argentí va ser determinant anotant dos dels tres penals córner que va tenir el seu combinat.
El primer triomf de l'equip espanyol haurà d'esperar tot i la bona imatge oferta en l'estrena mundialista.
El combinat neozelandès va guanyar la selecció francesa per un ajustat 2-1 i se situa en el segon lloc de la taula del grup A. L'equip oceànic va defensar un gol de Kane Russel en l'inici del segon període durant tot el duel i va sentenciar amb el 2-0, mitjançant Stephen Jeness.
El gol de l'honor dels francesos, que es veuran les cares amb Espanya dilluns vinent, el va fer Victor Charlet en un llançament de penal córner.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Aquest clàssic ofereix teca de qualitat des de primera hora del dia fins a la matinada.
Amb Jordi Vilà, un dels cuiners més en forma dels fogons barcelonins, com a xef executiu, de la seva cuina surten incansablement plats i tapes que ens fan reviure, mos a mos, l'herència gastronòmica catalana.
Tant si hi aneu a primera hora del matí o a última de la nit, hi podeu tastar des d'un croissant, passant per una ració de pernil ibèric fins a un bon capipota.
Sí, però potser més per la mística, pel seu aire de cafè bohemi, que per la pròpia cuina: https://cenarenbarcelona.org/2016/10/31/bar-velodromo-cocina-non-stop-para-nostalgicos/ |
Blog del programa SOIB Joves Qualificats a la UIB
Nascuda a l'illa de Gran Canària, la jove qualificada d'avui es va traslladar
a Madrid fa temps per dedicar-se a l'art dramàtic, i s'especialitzà en teatre
Per coses del destí i canvi d'aires, va decidir començar a estudiar el
Grau de Comunicació a la Universitat de la Rioja (UNIR).
va introduir al món de la comunicació des d'una perspectiva holística i va
aprendre a mirar-la com si es tractàs d'un instrument, aquell que et dona la possibilitat
d'explicar, en una línia distintiva i acurada, un missatge concret.
aquest punt, podríem parlar de l'estratègia comunicativa que s'ha de seguir a l'hora
de transmetre una bona imatge corporativa a qualsevol receptor.
unitat que s'encarrega d'aquesta tasca a la UIB és el Servei de Comunicació, Promoció i Imatge, que entre les seves funcions destaca la de donar visibilitat la tasca de la
institució i de reforçar-ne la imatge entre la societat de les Illes Balears.
Per analogia, aquesta és la feina de na Carolina al Laboratori d'Interdisciplinari sobre el Canvi
integrat per més de 60 investigadors d'àrees diferents (Dret, Economia,
Filosofia, Pedagogia, Física, Geografia, Biologia, Matemàtiques, Química...)
amb la mirada posada en la problemàtica del canvi climàtic.
El lloc que cobreix na Carolina respon a la necessitat del Laboratori
de complir dues funcions que esdevenen imprescindibles per arrodonir el treball
en docència, investigació i recerca: la difusió i la transferència de
Tot i que pot parèixer una tasca senzilla, no ho és.
aquests objectius, el LINCC realitza moltes activitats enfocades al públic en
general, com, per exemple, les Cites pel
trobada dinàmica de cites ràpides (5-10minuts) entre públic i membres de
l'equip del LINCC, en la qual cada investigador explica el canvi climàtic des
de la seva perspectiva acadèmica.
També s'encarreguen d'organitzar un Cicle de
conferències sobre el canvi climàtic.
Dit això, en aquesta enorme activitat hem de tenir en compte la figura
Cada esdeveniment necessita una organització comunicativa prèvia,
que de vegades passa desapercebuda i que entenem que pot marcar la diferència
davant l'èxit o el fracàs d'una activitat.
Des de la creació del cartell, la
coordinació dels investigadors involucrats, el contacte constant amb altres
mitjans de comunicació o les publicacions a les xarxes socials.
també s'ha de tenir en compte la feina a posteriori.
resultat de les activitats del LINCC o sobre la participació d'investigadors
del laboratori en altres jornades, conferències i seminaris.
que requereix una bona planificació i un bon control del temps per fer una
promoció completa de la feina feta.
En conjunt, la tasca de comunicació de na Carolina
segueix dues direccions: una d'externa, que fa visible la tasca del LINCC al
públic en general i, una d'interna, que implica la coordinació de l'equip
d'investigadors amb les activitats les quals participen.
perquè aquesta entitat i, per extensió, qualsevol grup d'investigació, pugui
En aquests casos, comptar amb una figura que
s'encarregui de la comunicació com na Carolina permet de gestionar una part
imprescindible de la investigació i el desenvolupament social: la divulgació
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest blog s'ha creat amb l'objectiu de donar a conèixer la recerca que es fa a la Universitat de les Illes Balears a partir de l'experiència dels joves que han estat contractats a través del Programa SOIB Jove – Qualificats Sector Públic Instrumental / Ajuntaments 2019, finançat pel SOIB amb el cofinançament del Fons Social Europeu (FSE) i la Garantia Juvenil.
Al blog hi trobareu dos tipus d'articles: uns us permetran conèixer els joves beneficiaris del programa, i als altres aquests mateixos joves us explicaran què fan a la UIB.
Tot per promoure la cultura de la innovació i per acostar la recerca de la UIB a la societat. |
Durant els convulsos anys que va viure l'Europa de l'Est al final del comunisme, una petita nota de Claudio Magris escrita en l'apassionant llibre El Danubi em va portar a la ciutat romanesa de Sibiu, mogut per la curiositat de conèixer l'home que, segons deia Magris, reivindicava que era "el rei internacional dels gitanos".
Magris no explicava gran cosa més, a part del fet que el citat rei practicava la "justícia gitana" i que els gitanos de l'Europa de l'Est l'anaven a visitar per dirimir els seus litigis.
El rei en qüestió es deia Ioan Cioaba i, com vaig saber més tard, havia estat un home molt important en la defensa de la comunitat gitana en contra de la persecució i el genocidi promogut per Hitler, que a Romania va comptar amb l'entusiasta col·laboració del mariscal Antonescu.
Recordo que Ioan Cioaba em va rebre molt amablement, sense trencar, però, el protocol que considerava adient al seu càrrec.
La casa on vivia estava situada a la carretera, i destacava enmig de la foscor gràcies a uns estridents neons de color malva.
Va obrir la porta una de les seves filles i ella mateixa em va acompanyar fins a una àmplia estança presidida per una enorme taula de despatx darrere de la qual s'havia assegut el rei dels gitanos, vestit amb una majestuosa capa.
"Espanyol d'Espanya?", va interpel·lar-me, allargant la mà després de les presentacions de rigor.
"Deu venir de part del rei Joan Carles I", va afegir sense escoltar la resposta mentre jo encaixava uns dits engalanats d'anells, el més vistós dels quals enllaçava el dit anular amb el símbol del cotxe Mercedes-Benz.
La peça era d'unes dimensions tan extraordinàries que vaig interpretar que no l'havien confeccionat expressament per adornar l'anell sinó que havia estat arrencada de la carrosseria d'algun cotxe.
Vam estar xerrant una llarga estona i en acomiadar-nos em va encarregar que saludés de part seva Joan Carles I. M'ho va dir amb un somriure il·luminat per una dentadura reconstruïda tota ella amb peces d'or, com si aquell rei singular ja preparés en vida l'estàtua que hauria de recordar-lo per a la posteritat.
En aquells anys Romania acabava de derrocar el règim de Nicolae Ceausescu, un règim sota el qual els gitanos havien ocupat un paper important en el reciclatge de ferralla, la festa i la música.
Ioan va morir el 1997 i el va substituir el seu fill Florin Cioaba, que es va autoproclamar un graó més amunt en el càrrec del seu pare i va decidir ser "el rei dels gitanos del món sencer".
Convertit en un pastor evangèlic, el nou rei va aconseguir fer una gran fortuna amb la fusió del coure i va ampliar el palau de Sibiu, convertint-lo en una casa de sis-cents metres quadrats construïda amb marbre blanc.
Malgrat que Florin Cioaba hagi tingut alguns problemes amb la justícia com li va passar el 2003 quan va casar la seva filla de 12 anys amb el seu pretendent de 15, l'estat romanès va reconèixer el 2011 la legitimitat del primer tribunal totalment gestionat pels gitanos, precisament a la ciutat de Sibiu.
El tribunal té la missió de dirimir els litigis de la comunitat gitana segons els propis costums.
El reconeixement a Romania no amaga que després de l'esfondrament del comunisme una nova persecució dels gitanos es va revifar a l'Europa de l'Est, sumant-se a la persecució que sempre ha existit a la resta d'Europa.
A Kosovo se'ls va deportar i a la ciutat txeca d'Usti Nad es va alçar un mur per aïllar-los.
"S'ha de reduir aquesta població socialment inadaptable i mentalment retrògrada", va dir l'aleshores president Meciar, mentre Havel li contestava des d'Eslovàquia que els gitanos eren el "paper de tornassol en què es posa a prova la societat civil".
Cioaba va morir fa unes setmanes, als 58 anys.
Mentre escrivia aquestes ratlles en la seva memòria, he volgut creure que el fet més destacable, el missatge irrenunciable d'un acte institucional com la Diada, va ser la presència de la néta de Carmen Amaya, Karime, en l'homenatge d'aquesta gitana nascuda entre nosaltres, al barri del Somorrostro, fa 50 anys.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates impulsen la coalició Front Republicà per a les eleccions de 28-A amb l'objectiu de fer una política de «bloqueig» al Congrés en defensa de l'autodeterminació i per «frenar la repressió» a Catalunya.
En una roda de premsa ahir van presentar el manifest fundacional, on es reivindica «bastir un front comú que no cedeixi davant de qualsevol xantatge».
Albano Dante Fachín, de Som Alternativa, va afegir que la coalició no cedirà al «xantatge» de donar suport a un govern perquè vingui la dreta o la ultradreta.
«El PSOE haurà de triar entre la dreta o la democràcia», va reblar.
Front Republicà obre ara el procés de cercar els avals per poder-se presentar a les eleccions i també de configuració de llistes.
Fachín va afirmar que Front Republicà no cedirà al «xantatge» que diu «empasseu-vos aquesta situació». |
El projecte d'adequació s'iniciarà el 2017, coincidint amb els 100 anys de creació de l'equipament, i tindrà una durada prevista de tres anys
El conseller de Cultura, Santi Vila, i l' alcalde de Lleida, Àngel Ros, han signat aquest dilluns un acord de finançament per a la nova seu del Museu d'Art de Lleida (MALL), actual Museu d'Art Jaume Morera.
En virtut de l'acord, el departament es compromet a aportar 1 milió dels 4,7MEUR de cost total del projecte.
La resta anirà a càrrec de l'Ajuntament de Lleida, amb una aportació de la Diputació encara per determinar.
L'adequació de la nova seu, a l'antic Palau de Justícia de la ciutat, s'ha d'iniciar el 2017 coincidint amb els 100 anys de creació del Museu Morera, i els treballs s'allargaran tres anys.
Amb aquest projecte el museu assolirà una 'seu definitiva' –ha destacat l'alcalde, Àngel Ros- després d'haver-se allotjat en quatre emplaçaments diferents des del 1917.
El departament de Cultura i la Paeria s'han compromès aquest dilluns a finançar els 4,7 milions d'euros del cost total del projecte museístic de la nova seu del Museu d'Art Jaume Morera, que passarà a anomenar-se Museu d'Art e Lleida.
El milió d'euros que hi posarà la conselleria es repartirà en 250.000 euros l'any 2017 (en que s'iniciaran les obres), i 375.000 el 2018 i el 2019.
Les actuacions que es duran a terme a la nova seu inclouen la rehabilitació de l'edifici, que consta de 3.500 metres quadrats i es troba a la Rambla de Ferran, així com la dotació de les instal·lacions i la museografia
De la seva banda, el consistori hi posarà els 3,7 milions restants a partir de fons propis, ajuts i aportacions d'altres institucions com la Diputació de Lleida, implicada en la gestió del museu però que encara no ha concretat la seva aportació econòmica al projecte.
Amb tot, el seu president, Joan Reñé, ha celebrat avui la ' coordinació i tutela de tot l'àmbit museogràfic de la ciutat de Lleida ' que representa l'entesa entre l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació.
El nou Museu d'Art de Lleida es concebrà com un catalitzador de l'oferta museística d'art contemporani a la ciutat, amb l'objectiu que esdevingui "un dels referents nacionals i estatals" en aquest àmbit, segons expliquen les tres institucions.
El museu va ser inaugurat el 1917 a partir de les col·leccions fundacionals formades per les donacions del pintor Jaume Morera, les obres dels pensionats de la Diputació de Lleida i un seguit de dipòsits dels museus estatals.
Al llarg dels anys, el Museu ha consolidat la seva col·lecció d'art modern i contemporani.
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha expressat que a signatura d'aquest dilluns, sumada al reconeixement com a museu d'interès nacional del Museu Diocesà i Comarcal o a la política d'adquisicions i cessions, "confirmen unes bones pràctiques des de Lleida estant que han de ser extrapolables al conjunt del país".
De la seva banda, l'alcalde Àngel Ros ha admès que avui és un dia ' important ' per a Lleida.
Ros ha subratllat que el museu troba una "seu definitiva" després d'haver-se mogut diverses vegades al llarg de la seva història, i s'ha felicitat del fet que l'operació de rehabilitació d'aquest nou emplaçament coincideixi amb l'any del centenari del naixement de la institució.
A més a més, Ros ha valorat que l'aportació del departament de Cultura representa ' un compromís del país, una aposta per la difusió de la cultura i per crear nous pols difusors d'aquesta '. |
Tens projectes per activar l'economia de proximitat i/o per promoure i reforçar l'Economia Social i Solidària als barris de Barcelona?
A partir del 27 de Febrer començaran les sessions informatives per explicar les modalitats i els requisits necessaris per presentar-se a la convocatòria!
A Horta-Guinardó serà el dia 5 de març de 12h a 14h a la seu del Districte.
En paral·lel a les sessions informatives podreu sol·licitar el Servei d'Assessorament personalitzat per tal d'acompanyar-vos en la definició del projecte i en la seva adequació a la modalitat i tipologia d'acció directament relacionada.
Impulsem el que fas és una convocatòria d'ajuts de l'Ajuntament de Barcelona que, a través de Barcelona Activa, cerca millorar la situació socioeconòmica dels districtes i barris de la ciutat.
La convocatòria es presenta en sis modalitats pensades per a projectes nous o ja existents:
Empresa al territori: Projectes que impulsin les empreses i l'emprenedoria al territori, i que impliquin l'ocupació de locals buits en planta baixa als 6 districtes amb renda inferior a la mitjana de la ciutat.
Innovació socioeconòmica i Economia Social i Solidària en sectors estratègics: Projectes que fomentin la innovació socioeconòmica i l'economia social i solidària vinculada al territori i amb dimensió comunitària.
Foment de l'ocupació de qualitat al territori: Projectes innovadors adreçats a col·lectius especialment vulnerables a l'atur, així com la promoció de l'ocupació de qualitat.
Innovació social digital als territoris: Impuls de l'ús de les tecnologies lliures i obertes per fomentar noves formes d'innovació i col·laboració que resolguin reptes socials i de sostenibilitat dels territoris.
Turisme responsable i sostenible: iniciatives o actuacions en l'àmbit turístic adreçades a l'impuls de l'activitat econòmica, el foment de l'emprenedoria i l'empresa responsable, la creació i promoció de l'ocupació de qualitat, la generació de nova activitat i l'arrelament del turisme en els territoris, vinculant-se a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible i l'agenda 2030.
Models agroalimentaris sostenibles i consum responsable: Projectes o iniciatives socials i/o empresarials (compromeses amb els drets laborals, l'economia local, la sostenibilitat i el clima) que contribueixin a avançar cap un canvi de model de consum més responsable i en especial garantir una alimentació sana, justa i sostenible a la ciutat.
Us hi podeu presentar tant persones físiques com jurídiques associacions, fundacions, micro i petites empreses, cooperatives, autònoms, etc. sempre que tingueu seu social o delegació a Barcelona, o bé hi estigueu empadronats i empadronades. |
L'última aparició pública de Pau Gasol a Catalunya va ser a la seva Fundació, l'estiu passat.
Llavors, en Pau acabava de fitxar pels Portland i va parlar amb la Televisió de Catalunya sobre la possibilitat d'anar als Jocs Olímpics:
"L'objectiu es tenir una temporada sense lesions i tenir una temporada en què acabi amb bones sensacions.
A partir d'aquí treballarem per poder anar als Jocs, sabem el que hem de fer i la disciplina que s'ha de tenir perquè això passi."
Però, malauradament, aquestes expectatives no s'han complert, i el de Sant Boi va jugar el seu darrer partit oficial davant els Milwaukee Bucks ja fa exactament un any.
La fractura al peu continua fent-li la guitza i no s'ha curat adequadament.
El contracte amb els Blazers es va invalidar per mutu acord, i ara el jugador espera unes proves, les pròximes setmanes, per veure si podrà participar els Jocs Olímpics de Tòquio.
És la seva gran il·lusió, hi vol anar; i Scariolo, si ell s'hi veu amb cor, li té una plaça reservada.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Els col·legiats es faran un tip d'estudiar mentre duri l'aturada
El Benfica, molt solidari amb la crisi del coronavirus
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Montserrat Lacalle (Lleida, 1975) és psicòloga especialitzada en gent gran, professora de la UAB i consultora de la UOC.
Explica quines persones són més vulnerables al confinament i dona algunes estratègies per ser positius: "Sempre ens queixem que no tenim temps; ara és el moment".
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
-Quins són els grups més vulnerables als efectes negatius d'un confinament?
-Els més vulnerables són els que no tenen recursos, a nivell psicològic, per fer-hi front a un confinament.
De la gent gran i dels nens hem d'estar pendents, però també és veritat que hi ha persones adultes que, per les seves característiques prèvies -de personalitat, del seu estil d'afrontament d'adversitats- també serien més vulnerables.
No és tant un tema d'edat sinó de les estratègies que tinguem per fer front a una situació negativa.
- Però diu que s'ha d'estar pendent de la gent gran i els petits.
-Amb la gent gran ens trobem que, si són persones que viuen soles, es troben en una situació de risc perquè el confinament les obliga a prolongar aquesta soledat.
Estudiem a la gent gran i sabem que l'aïllament, el fet de no tenir contacte amb la família, el sentir-se sol són factors que poden arribar a correlacionar no només amb trastorns psicològics sinó també amb mal pronòstic en problemes físics.
Aquesta situació d'aïllament fa que les relacions socials es redueixin encara més.
Un altre aspecte concret d'aquest confinament és que la malaltia afecta sobretot aquest grup d'edat, la seva sensació de vulnerabilitat és més gran i això no ajuda.
-El tema dels nens l'hem d'observar des de molts vessants perquè la manera com ells visquin el seu confinament dependrà -entre altres variables- de com el visqui el seu entorn.
No és el mateix el cas d'uns nens que tinguin germans, els pares a casa, que aconsegueixin organitzar el dia a dia d'una manera positiva que nens que els manquin moltes d'aquestes coses.
Però els nens, de fet, tenen una gran capacitat d'adaptació.
Si comencem a parlar de nens que ja tenen algun trastorn, com l'autisme, o qualsevol altre problema, la situació ja es complica.
Normalment ja tenen una situació més particular i ara el confinament ho complica tot i els pot estar interferint.
Però ja parlaríem de situacions més crítiques.
-Hi ha factors que agreugen també la salut psicològica dels adults?
-Amb les persones adultes, estem veient que el confinament té més efectes negatius si li sumo preocupacions a nivell econòmic, laboral, etc. Hi ha molts escenaris diferents.
No és el mateix estar confinat a casa mentre es teletreballa, i amb la seguretat que això no influirà de manera directa sobre la meva situació econòmica a final de mes, que estar veient que, a nivell laboral, estan augmentant els problemes i tindré dificultats.
A mesura que vagin avançant els dies, cada cop ens trobarem amb situacions molt complexes.
Tampoc és el mateix estar confinat i veure que tens un familiar -o dos o tres o quatre- que els han diagnosticat el coronavirus.
-Vostè treballa a la universitat (a la UOC i a la UAB) però també en assistència directa a pacients en una consulta.
-Ara continuem tenint pacients online -gent que està més familiaritzada amb les noves tecnologies- i d'aquests hi ha persones que ja tenien diagnòstics previs d'ansietat o de depressió, etc, i sí que necessiten aquest acompanyament perquè se'ls fa difícil afrontar la situació.
No voldria ser alarmista ni afirmar en cap cas que tots tenim atenció psicològica.
La gran majoria de la població, encara que es trobi amb una situació adversa que no desitja, trobarà les estratègies i els recursos psicològics per superar-ho.
-Ho assumeix millor una família que un individu sol o una parella sola?
-Normalment, almenys que sigui conflictiva o hi hagi problemes, ho hauria d'assumir millor una família de més membres que una família monoparental, perquè una mare soltera -amb un fill o dos- no té cap altre adult en qui recolzar-se.
Això implica tant la manera com porta emocionalment la situació -la possibilitat de parlar amb intimitat i proximitat amb un altre adult- com també coses molt quotidianes: als nens se'ls ha d'entretindre, s'ha d'estar pendent d'ells, s'han de fer la feina de la casa i potser també s'ha de fer teletreball.
-De fet, hi ha estudis que diuen que les famílies monoparentals -en una situació normal- tenen més xarxa social i més vida social que les famílies que no ho són.
Precisament perquè troben a faltar més suport, més aliances, i per això tenen més presència social.
No vol dir que les famílies a l'ús no en tinguin, però sovint les monoparentals encara en tenen més.
Clar, aquesta situació és la que ara és més complicada de dur a terme, i és la que hem d'intentar fer per mitjans alternatius: les famílies monoparentals, la gent gran o els adults que viuen sols haurien d'intentar fomentar la interacció social.
Han de trobar alternatives, en les xarxes socials, per exemple: però no tant xarxes per a mostrar-se públicament, com Facebook o Instagram, sinó videotrucades, videoconferències, etc. La gent gran, per exemple, cal que parli amb la família o els amics, però intentant que el tema de les trucades no sigui només la malaltia sinó que vagi més enllà: què has fet, què no has fet; compartir una foto...
-Quins són els efectes més evidents del confinament i quant temps triguen a aparèixer?
-Al nostre país no hem viscut abans una situació com aquesta, però sabem -per l'estudi de gent en situacions de quarantena, per exemple- que, durant la quarantena i després, hi ha una alta prevalença de trastorns d'ansietat, trastorns emocionals que poden implicar depressió, insomni, augment de la irratibilitat...
Són coses que poden passar i, quan s'acabi la situació en la qual ens trobem, no hem de baixar la guàrdia.
No estarà tot solucionat a nivell emocional.
És evident que a nivell econòmic i a nivell mèdic tampoc, però a nivell emocional, tampoc.
No hem d'estar tan preocupats i hipervigilants.
De vegades em pregunto què passarà quan acabi això i estiguem en un lloc públic i algú esternudi.
Les persones ens hem de fixar en allò que ens està passant i buscar solucions.
S'ha de parlar amb les persones properes però no sobre la malaltia, l'últim recompte de morts, etc. Parlem d'això només una estona i anem a preguntar a la persona que tenim al costat com està, com se sent, què pensa...
Connectar més per la part emocional.
I evitar d'estar-se 24 hores pegant-li voltes al mateix, perquè això és negatiu.
De vegades, molts no estem acostumats a parlar de sentiments: «em sento trist», «tinc por»...
La sensació de por clarament està augmentant els últims dies.
Els primers dies el confinament és la novetat, però ara l'amenaça és cada cop més evident.
Els mitjans de comunicació no paren de parlar-ne.
Ara que tots els mitjans parlem del mateix, és bo racionar la informació que ens arriba per mitjans o xarxes socials?
-Evidentment, és un exercici de responsabilitat de cadascun de nosaltres.
Ja entenc que els mitjans de comunicació heu d'informar.
Sí que és cert que, de vegades, potser algunes informacions es poden donar d'una manera o d'una altra.
Però ja no m'hi fico en la feina dels altres.
Pensem en què podem fer nosaltres en compte de passar la responsabilitat als altres.
La informació és allà; modera't tu.
No estiguis 24 hores pendent de la televisió.
El que t'han dit a les nou és el mateix que et diran a les deu, a les onze i a les dotze.
Estiguem una estona sense informació.
Que la informació entri quan jo decideixo, no de forma constant.
Això és una mica també el que passa amb els consells que ens donen.
Jo he de saber que m'he de rentar sovint les mans i tota la resta de coses, però una vegada ho sé i ho faig, no m'obsessiono amb això.
A algunes persones els costa no sobrepreocupar-se, sobreinformar-se, etc. Arriba un punt que superes la prudència i no per obsessionar-te canviaràs el curs dels esdeveniments.
-S'ha prohibit l'exercici físic al carrer i als terrats.
Això potser no afecta tant la gent gran però també pot afectar negativament els confinats més joves?
-La gent gran potser no fa molt exercici físic però camina cada dia -fa un recorregut pel barri, va a comprar al pa i a la carnisseria- i també ho noten.
A la resta els pot afectar especialment si estaven molt acostumats a fer esport sovint.
En notarà més les conseqüències que no una persona que portava una vida més sedentària.
Però clar, les autoritats estan vetllant per la nostra salut.
És difícil trobar l'equilibri perfecte.
-El confinament pot afectar la salut de la convivència en parella?
-Sí, sobretot perquè el confinament està proposant un escenari que moltes parelles no han experimentat mai, que és compartir 24 hores un dia rere l'altre.
A més a més aquesta nova realitat s'està donant des d'un punt de vista negatiu: no és allò d'estar-se quinze dies de vacances, no; estem confinats amb aquest context de por, incertesa, manca de llibertat que hom comença a viure de manera negativa.
I és possible que, si jo a nivell individual no estic bé amb tot això, senti un augment de la irritabilitat, que em senti més ansiós, més estressat i evidentment això es manifesta en la interacció amb l'altre.
Això tampoc vol dir que totes les parelles s'ho agafen negativament.
Hi haurà parelles que ho poden viure com alguna cosa positiu.
-Potser hi ha augment de divorcis però també un baby boom?
-Pot ser hi ha un baby boom o parelles que es retrobin.
El que sí que és cert és que, en molts casos, si nosaltres deixem que el pensament vagi per on vulgui i no ens fixem en com estem i com ens sentim -si no hi ha aquesta feina a nivell psicològic-, les coses es poden desviar pel camí de la irritabilitat.
Estem junts 24 hores i, d'oportunitats de conflicte, en tenim moltes.
Aquí hi ha la feina de trobar-ne la part positiva, perquè no depèn de nosaltres quant temps durarà el confinament.
Sempre ens queixem que no tenim temps; ara és el moment per aprofitar.
També és cert que no el pots utilitzar completament com tu vols, però cal deixar de pensar que en allò que no es pot fer (sortir al carrer) i començar a pensar en el que es pot fer.
Canviar a un pensament positiu-productiu i no centrar-nos en el negatiu.
Cal centrar-se en el que sí depèn de nosaltres, no en el que és inassolible, perquè això és frustració assegurada.
-Sembla que, per al control del contagi, és millor un concepte de família amb poc contacte amb la gent gran, com passa a Alemanya, que un contacte estret, com passa a Itàlia o aquí.
Per la salut psicològica de la gent gran, és millor aquest contacte més estret que no el de països com Alemanya o els Estats Units?
-En general, crec que és millor tenir més relació, però és més complex.
Per exemple, ara s'està obligant a tancar l'accès a les residències de gent gran.
Això implica que augmentem molt el control sobre la malaltia però això té un preu, perquè la gent ingressada es veu privada del contacte amb els familiars.
La major part de la gent que està ingressada en residències de gent gran té una afectació a nivell cognitiu i és possible que no entengui la situació: que noti l'absència però no entengui el perquè.
L'altre dia una companya em deia que potser s'haurien d'analitzar els casos individualment, perquè podria haver-hi gent gran que estaria disposada a assumir el risc de veure a la família.
En una situació extrema es prenen normes que són generals i no contemplen la individualitat.
És impopular començar a parlar d'aquestes coses però tot té un preu.
Ara els enterraments s s'han de fer a porta tancada i al tanatori no poden entrar més de 30 persones, i amb mesures de seguretat.
Des del punt de vista mèdic, s'entenen aquestes mesures, però, com a psicòloga, he de dir que no són positives.
No és bo que estiguis passant el dol per un familiar i que no el puguis vetllar.
Estic dient que les han d'obrir?
No, no, estic assenyalant que és difícil gestionar-ho tot.
L'ideal seria que, cada persona, de manera responsable -coneixent pros i contres- pogués prendre la decisió.
Però estem en una situació molt complicada i les decisions pel benestar d'un poden provocar el malestar de l'altre.
Són temes que ja entren al terreny de l'ètica.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
Aquesta ha estat la dinovena edició del taller 'La història a les nostres mans'
El saló de Plens de l'Ajuntament ha estat l'escenari de la cloenda del curs 2017/2018 del taller La Historia a les nostres mans, format pel grup de Dones amb Memòria.
Durant el curs 1999-2000, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va promoure el taller La història a les nostres mans, conduït per la historiadora Judith Barbacil, i d'aquest taller en va sorgir el Grup de Dones amb Memòria.
Des d'aleshores, es continuen trobant els dimarts de setembre a juny a la Politècnica, i s'han convertit en un taller únic al país.
L'objectiu del taller és donar visibilitat a la història amb perspectiva de gènere i recuperar la història de la ciutat a partir del valor de l'experiència en femení.
Des de la seva creació, el grup continua recuperant la història local, i la transmet a les generacions més joves mitjançant diversos tallers que es realitzen a les escoles de primària i centres escolars de secundària i batxillerat a través del Programa d'Animació Educativa.
Aquest conjunt de dones han contribuït a la recuperació de la història local a través de la col·lecció de llibres La Memòria del Futur.
En l'acte de cloenda, les Dones amb Memòria han estat rebudes per l'alcaldessa Neus Lloveras, i la regidora de Polítiques de Ciutadania, Blanca Albà, que han fet una valoració molt positiva del taller i del paper de la dona en la memòria col·lectiva de la nostra societat.
Com recordava l'alcaldessa, "la reconstrucció de la nostra història local és molt important, i especialment des del punt de vista de la dona, que ha tingut sempre un paper molt destacat en el desenvolupament de la societat, i ha estat molts anys invisibilitzat".
La dinamitzadora del taller, la historiadora Judith Barbacil, i algunes de la seixantena de participants al taller han llegit textos recordant els aspectes treballats especialment aquest curs, com l'etapa de la Transició.
El 18 de setembre el Grup de Dones amb memòria reprendrà el curs de nou, obrint el taller a totes les dones que estiguin disposades a compartir els seus coneixements i records. |
En un camp envoltat i flanquejat per l'augment de la industrialització, una família d'immigrants, profundament endeutats, lluita per sobreviure mitjançant l'agricultura tradicional.
Recentment caigut en combat, el soldat Ray Garrison és retornat a la vida [..] |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Diversos municipis celebren aquest any 2019 el centenari del naixement de l'artista Joan Brossa.
Sabadell s'hi ha sumat en la darrera part de l'any amb una desena d'activitats, entre ells, tres exposicions a la vegada.
El programa s'ha presentat aquest dimarts al Casal Pere Quart.
Vinculat en certa manera a Mollet del Vallès, ciutat que s'ha mostrat orgullosament brossiana començant per l'edifici consistorial, que va dissenyar.
Sabadell no té una relació tan profunda amb l'artista, malgrat que té algunes peces a la ciutat.
Sense anar més lluny, una de ben coneguda per tothom: l'escultura de bronze A de Barca, la famosa barca del parc de Catalunya que hi ha enmig de la gespa.
Una escultura ideada per Brossa tot i que realitzada pel sabadellenc Antoni Marqués.
Brossa va tenir coetanis i deixebles.
Bona part del grup d'artistes i col·lectius de la ciutat sumen Sabadell a l'Any Brossa, amb un programa anomenat Més Brossa.
Entre ells, els artistes Alfons Borrell, Jordi Junyent, Maia Creus o Patxi Ocio.
A més, hi col·laboren l' Espai FOC, el col·lectiu Papers de Versàlia, l'Escola Municipal d'Art i Disseny, l' Escola Illa, o l' Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Joan Brossa va néixer el gener de 1919.
Va morir de forma sobtada el desembre de 1998, quan va caure al seu estudi.
La caiguda li va causar un vessament cerebral.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Hi ha qui associa l'egoisme a l'Ego i, al mateix temps, considera l'Ego com una entitat amb vida pròpia.
Normalment acostuma a ser una concepció on també hi cap el Subconscient.
I a la vegada es considera l'egoisme com quelcom que cal capar.
Aquesta censura de l'egoisme acostuma a ser força traumàtica perquè significa renunciar a un gran nombre de plaers i no estem precisament curulls de plaers.
Avui en dia el consum d'oci individual, com el que proporcionen Youtube, Twitter o Facebook, ens parla de la necessitat d'activitats que ens facin oblidar tota mena de preocupacions.
Activitats que impliquen centrar-se en un mateix i, per uns moments, deixar de sentir empatia.
És tracta tot plegat d'un exercici egoista per obtenir plaer, sense el qual els problemes ens acaben menjant.
No obstant el que ens revela el funcionament de les nostres personalitats és la impossibilitat d'estar equilibrats emocionalment si les persones que ens envolten pateixen.
Això implica un dificultat notable per experimentar moments de felicitat.
I aquesta dificultat justifica el debat constant sobre com assolir la felicitat, un debat més propi de la psicologia, malgrat que la filosofia també té molt a dir.
Cal dir que la felicitat no existeix, tanmateix emprem el terme "felicitat" molt sovint de forma col·loquial.
Dit això qualsevol debat al respecte ha d'orientar-se cap a d'altres tipus de conceptes.
Però el que és clar, com ja he esmentat amb anterioritat, és que renunciar a la nostra personalitat més egoista significa exposar-nos a un desequilibri emocional.
Al mateix temps també tenim un vessant abocat als altres i a aconseguir el seu benestar.
Som éssers egoistes i solidaris i, malgrat que l'egoisme té més mala premsa, és necessari integrar-lo en el nostre dia a dia de forma natural i desimbolta. |
OPINA UAB és un canal obert de participació que permet fer arribar suggeriments, queixes i felicitacions sobre el funcionament de la UAB
Gràcies per fer ús d'aquest servei. |
En Veu Alta va néixer l'any 2005 com a festival de narració i tradició oral i, des de llavors, ha anat ampliant horitzons i s'ha anat estenent per diverses localitats del país.
L'última en sumar-se ha estat Guardiola de Berguedà que, durant tots els dissabtes del mes d'octubre, oferirà un cicle de narració i tradició oral amb dues sessions: una a les cinc de la tarda amb espectacles per a famílies, i una altra a les set del vespre per a públic adult.
L'espai triat és el Monestir de Sant Llorenç, una ubicació que, segons la directora del festival, Jordina Biosca, té tots els elements per ser una localització d'èxit.
Biosca ha explicat que la voluntat del festival és portar la cultura a espais singulars del territori on l'accés a aquesta és més complicat per qüestions geogràfiques o de recursos.
El festival neix amb voluntat de continuïtat.
El punt fort del cicle que En Veu Alta presenta a Guardiola de Berguedà és, segons la seva directora, Jordina Biosca, la qualitat dels seus espectacles.
"Volem aportar al públic component crític, que puguin veure a través dels espectacles i la cultura tot allò que pot esdevenir", ha explicat.
Els espectacles tindran lloc tots els dissabtes del mes amb dues sessions: una a les cinc de la tarda per a públic familiar, i una altra a les set del vespre per a públic adult.
El primer dissabte, 7 d'octubre, a la sessió per a públic familiar, la contacontes Ada Cusidó presentarà 'L'Arbre de Sucre'.
Després, a la sessió per a públic adult, Adolfo Osta i Jordina Biosca portaran 'El nen de la neu', dues veus, una cantada i una narrada, amb diverses històries.
La setmana següent, el 14 d'octubre, tornarà la narradora Jordina Biosca, aquest cop per oferir un espectacle familiar: 'El petit eriçó', un conte sobre perseverança i resiliència.
Després, a la sessió de les set de la tarda, Assun Planas narrarà la història 'La Sorpresa del roscón', d'Elvira Lindo, un text tragicòmic que gira al voltant de la reflexió d'una dona que vol entendre quan va començar a equivocar-se a la vida.
El tercer dissabte, el 21 d'octubre, Mònica Torra farà viatjar a les famílies a través d''Un viatge de contes'.
Després, la mateixa artista presentarà 'Fes-li el salt amb Roal Dahl', una aproximació als contes per adults de Roald Dahl.
I per acabar el festival de tardor, el darrer dissabte, 28 d'octubre, Jordi Jubany explicarà el conte 'En Perot i el ratolí', la relació d'un nen amb tot un grup d'animals que s'anirà trobant pel bosc.
I, a les set de la tarda, un concert amb Escarteen Sisters, guanyadores del Festival Acústica de Barcelona 2016.
El Festival EVA al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà està organitzat per l'Associació Triskel – En Veu Alta i Civitas Cultura, amb el suport de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà, el Consell Comarcal del Berguedà i la Diputació de Barcelona.
Biosca ha assegurat que el festival neix amb voluntat de continuïtat.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
A Saco és una festa mítica que ha fet ballar i suar, com a mínim, a dues generacions.
Fundada a principis dels 90 per DJ Amable, qui encara lidera des de la cabina aquesta celebració de l'indie-rock, va ser l'expressió nocturna a Barcelona i a l'Hospitalet de la passió dels adolescents de l'època pels nous sons del canvi de dècada: grunge, lo-fi, brit-pop...
Amb el temps, A Saco s'ha convertit en un ritual al qual s'ha afegit més gent i que ha incorporat nous estils ballables i amb guitarres, però no ha perdut l'esperit original.
Si vols recuperar grans hits de Pulp, Blur, Nirvana, The Chemical Brothers o The Prodigy, barrejats per les mans hàbils d'Amable i el seu fidel escuder Monamí, apunta aquesta data a la teva agenda amb lletres vermelles. |
Unes 2.000 persones, segons els organitzadors, s'apleguen en la primera 'Pokedada', que ha omplert l'Arc del Triomf i el Parc de la Ciutadella
Barcelona.-Èxit multitudinari de la primera 'Pokedada' organitzada a Barcelona per reunir jugadors del 'Pokémon Go', joc per a mòbils que ha captat milions d'adeptes arreu del món en només tres setmanes de funcionament.
Unes 2.000 persones, segons els organitzadors, s'ha reunit aquest diumenge a la tarda a l'Arc de Triomf de Barcelona per participar en la "cacera" d'aquest personatges animats.
Una reunió que s'ha desplaçat, mòbil en mà, fins el Parc de la Ciutadella, on la Guàrdia Urbana calcula que hi jugaven simultàniament unes 800 persones.
Amb alguna excepció, la majoria de jugadors i jugadores tenien entre 20 i 30 anys, és a dir, que eren uns nens quan la sèrie de dibuixos animats es va fer famosa.
La nostàlgia, el fet que el joc sigui accessible perquè es pot jugar des del telèfon, i que també es pugui participar en equip són alguns dels secrets de l'èxit de l'aplicació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |