sentence
stringlengths
81
24.5k
label1
stringclasses
4 values
label2
stringclasses
53 values
Surt de la comissaria l'alcalde de Verges, detingut per ocupar les vies del tren l'1-O. Es preveu que al llarg del migdia també deixin en llibertat l'alcalde de Celrà i els altres detinguts. L'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, ha sortit en llibertat a les 13.00 hores, després que aquest matí hagi estat detingut per la Policia Nacional a causa de l'ocupació de les vies del tren de l'AVE a l'estació de Girona durant el primer aniversari de l'u d'octubre. Abans de Sabater, dues persones més ja han abandonat la comissaria. La primera en fer-ho ha estat a quarts d'una del migdia i la resta van sortint en comptagotes. Qui encara es troba dins de la comissaria és l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, però es preveu que l'alliberin aviat. Sabater i Cornellà són part dels onze detinguts que aquest matí han hagut de donar explicacions sobre l'ocupació de les vies del tren durant l'u d'octubre de 2018. Es tracta de detencions policials, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aclarit que el jutge no havia decretat cap ordre de detenció.
Societat
Judicial
AMPLIACIÓ:El PSC aposta per "no dependre de pactes que poden distorsionar" davant un possible acord amb Cs després del 28-A. El candidat socialista reitera que no poden "deixar en mans dels extrems la governabilitat de les institucions". El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat que el seu partit aposta per "no dependre de pactes que poden distorsionar" el seu "missatge" i la seva "idea del què ha de ser l'Espanya del futur". Amb aquestes paraules Collboni ha evitat subscriure la opinió del ministre Jose Luis Ábalos que va dir que veia "preferible" rebre el suport de Ciutadans que dels partits independentistes en una hipotètica investidura. En roda de premsa aquest dilluns al migdia, el candidat socialista ha dit que "el que veuria amb molt bons ulls és no tenir un govern socialista condicionat". A més, ha reiterat que els socialistes "no poden deixar en mans dels extrems la governabilitat de les institucions", en al·lusió a VOX i a la CUP. Aquest cap de setmana Collboni ha estat criticat per afirmar al 'Tot Barcelona' que "Vox i la CUP són el mateix en termes de radicalitat". En ser preguntat per aquestes declaracions, el candidat ha evitat set tan contundent i ha dit que el que volia fer era refermar-se en la "centralitat" del seu projecte polític, "de rebuig dels radicalismes", ja que, a parer seu, "són en gran part els culpables del bloqueig institucional que tenim al govern de la Generalitat o de l'amenaça d'involució que suposa el pacte de les dretes a Andalusia". "No podem deixar en mans dels extrems la governabilitat de les institucions, ni de l'Ajuntament de Barcelona, ni del Govern català i molt menys del govern d'Espanya", ha reflexionat en veu alta.
Política
Govern espanyol
La CUP exigeix a ERC i JxCat que "abandonin els interessos partidistes" i reclama una estratègia compartida pel sobiranisme. Els anticapitalistes descarten que la "resposta a la repressió" hagi de ser la convocatòria d'eleccions anticipades. La CUP-CC ha exigit a ERC i JxCat que "abandonin els interessos partidistes" que creuen que s'han demostrat els darrers dies, especialment amb el ple del Parlament d'aquest dilluns, quan el president de la Generalitat, Quim Torra, no ha pogut votar perquè la Mesa ha accedit a retirar-li la condició de diputat, i han demanat una estratègia compartida per totes les forces sobiranistes per "respondre a l'embat repressiu". El diputat de la CUP-CC, Carles Riera, ha assegurat que s'ha viscut "un espectacle lamentable" i ho ha atribuït a "càlculs electorals" de JxCat, ERC i comuns, a qui ha exigit "una resposta en clau de país que estigui a l'alçada". A més, i en relació a un possible avançament electoral, Riera ha negat que aquesta sigui la via. "Diem no a les eleccions com a resultat de la repressió de l'Estat", ha conclòs.
Política
Parlament
Un incendi calcina totalment la tractora i part del remolc d'un camió frigorífic sense causar ferits a Fondarella. El foc estaria causat per un bloqueig en els frens del vehicle. Un incendi ha cremat totalment aquest dimecres a la matinada la tractora i part del remolc d'un camió frigorífic sense causar ferits a Fondarella (Pla d'Urgell), segons els Bombers de la Generalitat. Els fets s'han produït a tres quarts i mig de quatre de la matinada al punt quilomètric 1,3 de l' LV-3321a, que en un primer instant ha quedat tallada. En arribar els Bombers, el foc es trobava totalment desenvolupat i s'ha donat per controlat una hora més tard, aproximadament. Un ocupant del vehicle, que transportava congelats per a supermercats, ha avisat que li havien quedat bloquejat els frens i poc després s'hauria originat el foc. En les tasques d'extinció, hi han treballat sis dotacions dels Bombers de la Generalitat.
Societat
Successos
Tres agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona ferits lleus en una actuació contra la venda ambulant. El cos policial busca els autors de les agressions, que han fugit corrent del lloc dels fets. Tres agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona han resultat ferits lleus en el transcurs d’una actuació contra la venda ambulant. Els fets han tingut lloc cap a dos quarts de tres de la tarda d’aquest dimecres a la plaça Pau Vila, davant del Port. Durant la intervenció policial alguns dels manters s’haurien posat violents i haurien agredit els agents, segons la versió que ha facilitat l’Ajuntament. Els tres agents han estat atesos de lesions de caràcter lleu. Els manters també haurien provocat danys en un cotxe policial. Ara la Guàrdia Urbana ha obert una investigació per trobar els autors dels fets, que han fugit corrent del lloc dels fets.
Societat
Successos
Centres amb només serveis mínims o en ple rendiment, les dues cares de la vaga de docents. Les famílies es mostren comprensives amb les reivindicacions de mestres i professors. Pocs minuts de les nou del matí, l'entrada de l'escola Heura, al barri d'Horta de Barcelona, presentava una imatge poc habitual per ser un dijous. Poques famílies han portat els fills i filles a classe, en un centre on només 3 de 15 mestres treballaran durant la jornada de vaga i ho faran, per complir els serveis mínims fixats pel Departament de Treball. Entre les famílies que han portat els nens a classe, hi ha algun despistat que no s'ha assabentat de l'aturada però en general, l'equip docent ha percebut suport a la mobilització, entre els pares. I de fet, en aquest centre, només han rebut una quarantena d'infants dels més de 200 matriculats. El panorama és molt diferent en altres centres com ara alguns de les comarques gironines on la normalitat és la tònica general de la jornada. A la porta de l'escola, un dels pares que ha acompanyat els fills al centre, en Pau Garrido, ha reconegut que és la primera vegada que fa ús dels serveis mínims i que encara té una mica de malestar per fer-ho, però que no tenia alternativa amb qui deixar els infants. ''Em solidaritzo totalment amb les causes dels mestres'', ha manifestat, ja que considera que al final, les millores repercuteixen en la qualitat de l'educació que reben els fills. Les considera totalment legítimes i denuncia que els darrers anys s'han anat ''deteriorant els recursos'' alhora que han crescut ràtios i s'han perdut mestres. En una mateixa línia s'ha manifestat l'Anna Llorca, que tampoc ha trobat amb qui deixar el seu fill però ha reconegut ser ''conscient'' de les demandes dels docents i que les accepta perquè suposen una ''millora'' per l'escola. Considera que les ràtios i els recursos de suport per a les necessitats especials són algunes de les reivindicacions que més la preocupen. Tot i que l'escola va anunciar la voluntat de l'equip de sumar-se a la vaga, sempre hi ha qui no rep la informació, com ha estat el cas de l'Anuska Lara, que ha explicat que la seva filla no li va donar el paper i per tant, l'aturada l'ha agafat ''per sorpresa''. Desconeix les reivindicacions i s'ha mostrat agraïda per l'existència de serveis mínims. Normalitat en els centres gironins En contrast amb l'escola d'Horta, en una dotzena d'escoles i instituts de les comarques gironines consultats per l'ACN la jornada es desenvolupa amb normalitat i s'ha pogut fer classe com qualsevol altre dia. Alguns professors han apuntat que preferien "reservar-se per altres ocasions" com ara mobilitzacions independentistes. Una de les escoles que ha fet classe és la d'Aiguaviva (Gironès). La seva directora, Xènia Torras, ha detallat que aquesta setmana es van reunir tots els professors per saber si hi havia treballadors interessats en adherir-se a la protesta. En aquesta trobada "ningú va manifestar-se a favor" de fer vaga i per això ja no van enviar "cap comunicat als pares". Preveien que, tot i que els professors podien canviar d'opinió fins a l'últim moment i acollir-se al seu dret de no anar a treballar, es podria mantenir l'activitat lectiva. Complint amb les previsions, aquest dijous tots els professors han anat a l'escola al seu horari habitual. És el mateix cas de l'escola Pla de Girona o de l'Institut Montilivi. En aquest últim, de més de 160 professors que té el centre, només tres han optat per no anar a treballar aquest dijous. Per això, tots els alumnes han pogut seguir les seves assignatures amb normalitat. Tal com han explicat alguns professors, la proximitat dels exàmens de final de curs han fet que molts professors hagin optat per anar a treballar.
Societat
Educació
El govern de Sitges i la CUP negocien ampliar l’executiu per garantir una majoria estable. Les assemblees locals dels respectius partits debatran dissabte quina podria ser l’entesa. El govern de Sitges (CiU i ERC) ha obert converses amb la CUP per aconseguir el suport estable d’aquesta formació, bé sigui a través d’un pacte de governabilitat o amb l’entrada dels tres regidors anticapitalistes a l’executiu. Les tres formacions han redactat de forma conjunta un document on s’indiquen quines serien les principals polítiques que desplegarien si prosperés l’entesa, i ara la proposta està pendent de ser avalada per les respectives assemblees locals, que es reuniran el proper dissabte. En aquest document, però, no s’especifica si l’entesa seria amb la incorporació dels tres regidors de la CUP-Capgirem Sitges a l’executiu, assumint part del cartipàs. Actualment, CiU i ERC governen amb 8 dels 21 regidors del Ple, de manera que el pacte amb els 3 representants cupaires permetria la majoria absoluta. Tot i que el govern i la CUP-Capgirem Sitges ja han redactat un primer document per traçar polítiques en comú, els cupaires fan una crida a la calma i no preveuen que l’assemblea de dissabte aprovi fermament la signatura d’un pacte d’estabilitat o la incorporació dels tres regidors al cartipàs municipal. Un dels tres regidors de la CUP, Pol Vigó, assegura que l’objectiu de la reunió és analitzar la trajectòria del partit des de l’inici de la legislatura i valorar els pros i contres de garantir un suport estable. A partir del debat intern, explica Vigó, la previsió és que l’assemblea valori quina és la via més apropiada per eixamplar el pes de l’executiu (un pacte d’estabilitat o l’entrada al govern), per tal de continuar les converses amb CiU i ERC en aquest sentit. Així, Pol Vigó insisteix que en cap cas es preveu que dissabte s’aprovi una decisió definitiva, sinó que es fixarà quin camí hauran de seguir les negociacions.
Política
Partits
AMPLIACIÓ:Cinc dels vuit investigats pels fets de l’1-O a la plaça Imperial Tàrraco compareixen davant del jutge. Se’ls imputa un possible delicte de desordre públic i atemptat contra l’autoritat. Cinc dels vuit investigats citats aquest dimecres pels fets de l’1-O a Tarragona han comparegut davant del jutge, i tres han optat per no fer-ho. Només un dels encausats que ha comparegut davant del jutge ha declarat per assegurar que no estava al lloc dels fets. Els investigats, que no havien rebut una imputació clara prèvia a la citació, se’ls imputa un possible delicte de desordre públic i atemptat contra l’autoritat en l’actuació policial del dia del referèndum entre l’IES Tarragona i la plaça Imperial Tàrraco. Entre els encausats hi ha el regidor de la CUP a Tarragona, Jordi Martí, i el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarran, que precisament va resultar ferit en la càrrega policial, per la qual també ha interposat una denúncia que segueix el seu curs i en què s’ha citat dos agents a declarar. “Són els mateixos fets, interpretats de manera contrària”, ha detallat un dels advocats, Ramon Setó. Els advocats demanaran l’arxivament de la causa perquè entenen que no hi ha cap causa que justifiqui el procediment. Els encausats han rebut el suport de desenes de persones a les portes dels jutjats, entre els quals hi havia la diputada de la CUP Maria Sirvent o el diputat d'ERC Òscar Peris. L'advocat Carles Perdiguero ha considerat que "no hi ha cap tipus de motiu per continuar endavant amb el procediment" i que, per tant, "mereixeria el sobreseïment immediat", que demanaran aviat. Paral·lelament, estudiaran d'on surten les dades dels investigats que consten a l'expedient, com alguns telèfons mòbils, i que els encausats afirmen que provenen d'un arxiu il·legal de la policia espanyola. El portaveu dels encausats, Josep Maria Martorell, també investigat, ha afirmat que aquest és "un altre episodi de persecució política", amb un expedient on s'acusa persones que "ni tan sols estaven físicament ni a l'IES Tarragona ni a la plaça Imperial Tàrraco" pel simple fet de tenir "una trajectòria de lluita política" a la ciutat. "Tant els que hi érem com els que no, no ens hem d'avergonyir de res", ha reivindicat Martorell, que ha explicat que els encausats tenen una actitud de no col·laborar amb la justícia en aquest cas que consideren de persecució política. Així, mentre cinc han decidit comparèixer davant del jutge -només un ha declarat per explicar que no es trobava al lloc dels fets-, tres han preferit quedar-se a les portes dels jutjats. Desenes de persones s'han aplegat a les portes dels jutjats de Tarragona des de dos quarts de nou del matí per donar suport als investigats, citats a partir de les nou. Amb pancartes de 'Llibertat' i crits de 'No esteu sols' o 'Jo també hi era', en referència al dia del referèndum. Entre els presents hi havia regidors d'ERC i la CUP a l'Ajuntament de Tarragona i també els diputats al Parlament de la CUP, Maria Sirvent, i d'ERC, Òscar Peris. "Mostres de suport com aquestes demostren que la flama de l'1 d'octubre continua viva i que no defallirem", ha afirmat Martorell. La denúncia contra la policia espanyola d'Albarran El procediment per la denúncia interposada pel president local d'ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, després de resultar ferit en la càrrega de la policia espanyola a la plaça Imperial Tàrraco també està en marxa. Albarrán va denunciar aleshores que va rebre un cop a un casc que duia a les mans –que va quedar trencat-, un cop d'escut i un cop de porra al cap que el van fer caure a terra. Segons ha explicat l'advocat, Setó, ja es va acordar l'assenyalament de declaracions de dos agents investigats que es van poder identificar. Concretament, se'ls va citar per videoconferència fa unes tres setmanes, però el lletrat va reclamar la suspensió i va demanar que se'ls cités de manera personal, com hauran de fer la setmana vinent. "No és el mateix interrogar una persona des de Saragossa en una pantalla de vídeo que tenir-lo davant i poder-li formular preguntes", ha argumentat l'advocat, que ha explicat que el criteri se sustenta en què té interès de mostrar-los vídeos i fotos de l'actuació de l'1-O per veure com obraven, una acció que era difícil fer-la a través de la pantalla.
Societat
Judicial
Zubin Mehta: "El meu somni seria que a la Filharmònica d'Israel hi haguessin músics palestins". El reconegut director elogia Plácido Domingo i assegura que ningú ha aconseguit "el que ha fet ell com a cantant". El mestre indi Zubin Mehta ofereix aquest dimecres a L'Auditori el penúltim concert de la gira de comiat com a director de l'Orquestra Filharmònica d'Israel. 50 anys després d'accedir al càrrec, Mehta s'acomiada de la formació israeliana però no ho fa dels escenaris, on encara hi té molt a dir. En una roda de premsa aquest dimarts a Barcelona, el mestre s'ha mostrat ple d'energia i ha celebrat el relleu generacional que ha viscut l'orquestra, tot i que queda una assignatura pendent. "El meu somni seria que a la Filharmònica d'Israel hi haguessin músics palestins", ha assegurat un dels directors més prestigiosos a nivell internacional. La cita, inclosa al BCN Clàssics, s'emmarca en la gira mundial "més exitosa que ha fet mai". D'altra banda, el mestre ha elogiat el tenor Plácido Domingo, del qual considera que "ningú ha aconseguit el que ha fet ell com a cantant". L'Orquestra Filharmònica d'Israel interpretarà a Barcelona una de les composicions més llargues escrites al segle XIX, la 'Simfonia núm. 3 en Re menor' de Mahler, més coneguda com 'La Tercera de Mahler'. Ho farà acompanyada de la mezzosoprano Gerhild Romberger, el Cor de Noies i el Cor Infantil de l'Orfeó Català. Després de més de 4.000 concerts, serà una de les últimes actuacions del director amb els seus músics, abans del concert d'aquest dijous a Madrid i un festival final a Israel. Mehta, format a Viena, es va veure obligat a deixar els escenaris l'any passat per culpa d'un càncer, però als 83 anys assegura tenir el calendari ple fins al 2022. Compromís polític Des del 1969, quan va accedir al càrrec, un dels propòsits de Mehta ha estat promoure la pau a l'Orient Mitjà. "És la tercera generació de la Filharmònica que dirigeixo. Quan vaig començar a dirigir-la estava formada per austrohongaresos ja retirats. L'orquestra que escoltarem demà, en canvi, ja ha nascut a Israel", ha assegurat Mehta. Alguns dels músics de la formació són professors de músics palestins a la universitat de Tel Aviv, un fet que emplena d'esperança el director per tal que a la Filharmònica hi convisquin palestins i israelians. D'altra banda, el director indi ha qualificat d'"inacceptable" la situació del Caixmir per l'annexió de l'Índia. "Tard o d'hora hi haurà una explosió allà i em sentiré molt malament", ha lamentat. Mehta també ha opinat sobre les polítiques de Netanyahu, amb les quals no hi està gens d'acord. Respecte Catalunya, ha dit irònicament: "Com a indi potser necessitaré un visat per entrar a Barcelona la propera vegada, si marxeu de Schengen". Mehta, que ha estat al capdavant d'orquestres com la de Nova York i Los Ángeles, ha recordat els seus anys com a director del Palau de les Arts de València, on hi va construir una orquestra de "primer nivell mundial". No obstant, ha lamentat la situació per la qual passa actualment la institució. Lloances a Plácido Domingo Preguntat sobre les acusacions d'assetjament sexual al tenor Plácido Domingo, Mehta ha dit que "no hi ha ningú que hagi aconseguit el que ha fet ell com a cantant". "Vaig començar a dirigir-lo des dels meus inicis. Al principi al festival Casals de Puerto Rico, i recentment, quan he estat malalt, m'ha vingut a visitar unes quatre vegades", ha defensat. El director ha dit que espera que la vida de Domingo "continuï sent un èxit com fins ara, perquè encara és un home jove". El mestre, que tornarà a Barcelona el proper 25 d'abril per oferir un concert al Palau de la Música amb la Filharmònica de Viena, també en el marc del BCN Clàssics, s'ha acomiadat amb un "fins demà", en català, abans d'un concert "que espera amb moltes ganes".
Cultura
Música
La Diputació de Tarragona finança amb 100.000 euros els treballs de control de la mosca negra al riu Ebre. L'administració provincial i el COPATE signen un conveni de col·laboració. La Diputació de Tarragona aportarà 100.000 euros per contribuir en el finançament dels treballs de control de la mosca negra, al tram final del riu Ebre. El finançament es destinarà a les prospeccions que es fan al riu per determinar la densitat de larves i els tractaments necessaris, així com altres accions de control al cabal del riu, la temperatura i la qualitat de l'aigua. Per fer efectiva l'aportació, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president del COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre), Francesc Gas, han signat recentment un conveni de col·laboració. L'administració provincial també ofereix suport jurídic, tècnic i econòmic als ens locals i a les entitats sense ànim de lucre que treballen en matèria de protecció i promoció de la salut pública. EL COPATE gestiona el control integrat de plagues, especialment de mosquit, mosca negra i rosegadors en espais urbans, agraris i naturals.
Societat
Medi ambient
ACTUALIZACIÓ:Moren dues persones en un accident amb quatre cotxes implicats a Bassella, a l'Alt Urgell. Els morts són dos homes de 25 i 27 anys, veïns de Sant Andreu de la Barca. Dues persones han mort i dues més han resultat ferides greus aquest diumenge en un accident de trànsit amb quatre cotxes implicats a la C-14 a Bassella (Alt Urgell), segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). L'accident ha passat poc després de les onze del matí al quilòmetre 131 de la C-14, en aquest municipi de l'Alt Urgell. Vuit patrulles dels Mossos d'Esquadra, cinc dotacions dels Bombers i dues ambulàncies i dos helicòpters del Sistema d’Emergències Mèdiques s’han activitat en aquest sinistre, que ha obligat a tallar la carretera en els dos sentits de la marxa. Segons detalla l'SCT, les dues víctimes mortals són dos homes, H. M. A., de 25 anys, i A. M. A., de 27 anys, ambdós veïns de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). (En l'actualització s'ha afegit la identitat de les dues víctimes mortals, dos homes de 25 i 27 anys veïns de Sant Andreu de la Barca) Els dos ferits de gravetat han estat traslladats en helicòpter a l’Hospital Taulí de Sabadell i a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Dos menors també han quedat ferits menys greus i han estat traslladats a l’Hospital Arnau de Vilanova en ambulància. Quant a l’afectació viària, s’ha tallat la C-14 en els dos sentits durant dues hores aproximadament i hi ha hagut cues de més de 3 quilòmetres. Amb aquestes víctimes ja són 148 les persones que han mort en accident de trànsit aquest any a les carreteres catalanes.
Societat
Successos
AMPLIACIÓ:Rivera alerta de l'"ambient guerracivilista" que veu en la política espanyola. Valls reclama no pactar "ni amb populistes ni amb separatistes" en un acte pel 40è aniversari de la Constitució. El president de Cs a l'Estat, Albert Rivera, s'ha mostrat "preocupat" aquest dimecres per l'ambient "guerracivilista" que creu que comença a haver-hi a la política espanyola, on els polítics "culpen" els adversaris d'altres ideologies dels "problemes" que hi ha, sense que ningú clami per la "unitat". Rivera ha reclamat així una resposta "moderada" perquè els "radicals" no es carreguin Espanya. En un acte de Cs per commemorar els 40 anys de la Constitució a l'auditori del Conservatori del Liceu, on també hi han participat la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, i l'alcaldable per Barcelona, Manuel Valls, aquest últim ha dit que el populisme i l'independentisme "són el mateix projecte". El candidat a l'alcaldia ha insistit que cal "plantar cara" als "populismes tant d'esquerres com de dretes", tot i que sense citar noms de partits espanyols, i ha assegurat que "no hi poden haver acords" amb partits que representin aquests espais. Tampoc, segons ha explicat, amb nacionalistes ni independentistes. "Com que l'independentisme es troba, en part, sense sortida, busca el suport dels populistes d'esquerra per anar en contra de la monarquia i la Constitució", ha explicat Valls per relacionar tots dos espais amb la mirada posada a Barcelona, de la qual n'és oficialment alcaldable. "La proposta d'un centre democràtic és la gran resposta", ha afegit. En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de Ciutadans a l'Estat, Albert Rivera, que enfront a l'ambient "guerracivilista" que defensa que comença a viure l'Espanya política, caldria "un gran centre polític" que podria representar el seu partit. "Aquest és un país moderat que no pot jugar el partit del guerracivilisme i no podem deixar que se'l carreguin els radicals", ha exclamat Rivera, per alertar que davant una lògica de "polarització" que segons ell viu Espanya, seran els suposats populismes "els que guanyaran". De la seva banda, Arrimadas ha volgut contraposar la Constitució, que per a ella representa una "protecció" dels drets, enfront de la carta magna que regiria una hipotètica Catalunya independent, en què assegura que no hi hauria protecció de drets: "Només cal veure la llei de transitorietat jurídic dels independentistes", ha justificat Arrimadas, per relatar que segons ella en aquesta llei "Puigdemont havia de triar els jutges a dit". "Quan alguns ataquen la Constitució, ataquen la llibertat de tots nosaltres", ha sentenciat. Reformar, si és per "desfragmentar" Espanya Els tres ponents de l'acte també han discutit una possible reforma de la Constitució, una possibilitat a què cap d'ells no s'ha tancat, si bé amb condicions. Per a Rivera, la carta magna espanyola s'hauria de modificar si és per "garantir la llibertat" i per acabar amb la suposada "fragmentació" d'Espanya. "Hem confós descentralització amb fragmentació", ha explicat el també diputat al Congrés, per afegir que aquest factor "divideix perillosament" l'Estat, com pel fet de tenir "targetes sanitàries diferents" segons la comunitat autònoma. Arrimadas també s'ha mostrat favorable a reformar la carta magna sempre que es faci des del "consens", cosa que també han defensat Valls i Rivera, i mai per "liquidar la Constitució des de dins". En aquest sentit, ha explicat que seria anar per un "mal camí" que per exemple l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, ara a la presó, "dirigís" la reforma, cosa que segons Arrimadas "es creu el sanchisme". Protesta d'estudiants del Conservatori del Liceu Des d'abans de l'inici de l'acte, i fins a la sortida dels assistents un cop ha acabat, més d'una cinquantena d'estudiants suposadament del mateix Conservatori del Liceu s'han concentrat dins d'aquest com a protesta per l'acte de Ciutadans. Entre crits de "Fora feixistes del Liceu" o "Roger Español, ni oblit ni perdó", en referència a l'home que va quedar cec d'un ull l'1 d'octubre, els estudiants han clamat contra els assistents de l'acte i especialment contra Rivera, Arrimadas i Valls.
Política
Partits
Aena recomana als viatgers dirigir-se amb antelació als controls de seguretat de l'Aeroport del Prat. També demana als usuaris que consultin a les aerolínies l'antelació amb què obren els taulells de facturació per evitar cues innecessàries. Aena ha recomanat als viatgers que aquest divendres hagin d'agafar un vol aquest divendres dirigir-se amb antelació als controls de seguretat i que, en cas d'haver de facturar, consultin a les aerolínies amb quina antelació obren els taulells de facturació per evitar cues innecessàries i aglomeracions, davant la vaga indefinida dels vigilants que començarà a partir d'aquesta mitjanit. Així mateix, els viatgers que hagin reservat aparcament podran arribar amb dues hores d'antelació mantenint la tarifa, però en cas de fer-ho abans hauran de dirigir-se a la caixa per actualitzar el temps d'estada. Per als vols des de la Terminal 2C, on només opera Easyjet, les instal·lacions no estan obertes les 24 hores i s'hi pot accedir a partir de les quatre de la matinada, dues hores abans de la sortida del primer vol. Amb tota probabilitat, els treballadors de Trablisa, empresa adjudicatària dels controls de seguretat a l'aeroport, començaran una aturada indefinida per protestar contra les condicions laborals en considerar que la companyia no respecta el laude dictat fa dos anys. Al llarg de la jornada, els treballadors estan votant la proposta de l'empresa que la direcció va entregar als representants dels treballadors en la darrera reunió de mediació al Departament de Treball. La trobada va acabar amb les posicions de les dues parts molt allunyades i sense que l'empresa atengués les reclamacions dels treballadors, com per exemple un euro més per hora per la sobrecàrrega de treball, més rotacions per afrontar les càrregues de treball o un aparcament gratuït a l'aeroport. Per la seva banda, la directora de Recursos Humans de la companyia, Pilar Albacete, va lamentar que els treballadors no volguessin negociar, un extrem que l'assessor del comitè de vaga, Juan Carlos Giménez, ha desmentit.
Economia
Infraestructures
Detenen a Sant Andreu de la Barca un jove que portava 10 quilos d'haixix al cotxe. El preu de venda d'aquesta droga al mercat il·legal seria d'uns 16.000 euros. Els Mossos d'Esquadra van detenir diumenge al matí a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) un jove de 19 anys, nacionalitat espanyola i veí de Vilanova i la Geltrú, que portava 10 quilos d'haixix al cotxe. El preu de venda d'aquesta droga al mercat il·legal seria d'uns 16.000 euros, segons un comunicat de la policia catalana difós aquest divendres. L'home va ser arrestat en un control destinat a prevenir els robatoris amb força a domicilis a la ciutat i se l'acusa d'un delicte contra la salut pública, concretament de tràfic de drogues. Els fets es van produir diumenge, 9 d'octubre, cap a les 11 del matí, quan una patrulla de seguretat ciutadana feia un control destinat a prevenir els robatoris amb força a domicilis de Sant Andreu de la Barca. Els agents van aturar el cotxe del jove a l'entrada d'aquest municipi del Baix Llobregat. Durant l'escorcoll policial del vehicle els mossos van trobar 10 farcells, que pesaven aproximadament un quilo cadascun d'ells, que presumptament contenien haixix. Un cop fetes les proves corresponents a la substància comissada, els mossos van detenir el conductor del turisme per un delicte contra la salut pública, concretament per tràfic de drogues. L'arrestat va passar a disposició judicial i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Societat
Successos
Budó: "A la conferència de presidents d'avui, Torra demanarà una renda bàsica universal i liquiditat per a empreses". La portaveu del Govern és partidària de suspendre el pagament "d'impostos, lloguers i subministraments" a les pimes. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que el president de la Generalitat, Quim Torra, acudirà amb "propostes constructives" a la videoconferència de presidents autonòmics d'aquest diumenge arran de la crisi del coronavirus. "Torra demanarà mesures que acompanyin els ciutadans en el confinament total: renda bàsica universal per a qui ho necessiti i més accés a crèdit i liquiditat per a empreses i autònoms", ha avançat Budó al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio. De fet, la portaveu del Govern ha anat un pas més enllà i s'ha mostrat partidària de suspendre el pagament "d'impostos, de lloguers i de subministraments" a les pimes. "La crisi econòmica que patirem no és de deute, cal buscar altres fórmules", ha avisat Budó. En paral·lel, la també consellera de la Presidència ha defensat la necessitat d'aprovar uns pressupostos del Govern per aquest 2020 ja que suposen un increment de despesa d'uns 3.000 MEUR respecte als comptes del 2017. "És important aprovar els pressupostos de la Generalitat i fer després les modificacions que calgui per donar resposta a la crisi sanitària i econòmica", ha reflexionat en veu alta Budó. Preguntada sobre un possible col·lapse sanitari a Catalunya, la consellera ha reivindicat la tasca que està fent el Govern per evitar-ho amb mesures com doblar el nombre de llits UCI disponibles. "El confinament total serà un tallafoc que ens permetrà evitar el col·lapse del sistema sanitari", ha conclòs la portaveu del Govern.
Política
Govern
La cinquantena d'empreses lleidatanes del sector vitivinícola embotellen 7,9 milions d'ampolles i facturen 72,2 MEUR. El 28% de la producció del vi de Lleida se situa en el sector Premium i Top del mercat, segons un estudi de GLOBALleida. Les comarques de Lleida compten amb prop d'una cinquantena d'empreses del sector vitivinícola, que facturen 72,2 milions d'euros, una xifra que ha crescut moderadament en els darrers cinc anys, segons es desprèn d'un estudi impulsat per GLOBALleida i cofinançat per Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). A la demarcació, es produeixen anualment 30,6 milions de quilos de raïm, dels quals el 28,1% es destina a la producció de vi i el 71,9% a la de cava i escumosos, i s'hi embotellen un total de 7,9 milions d'ampolles. El 2% de la producció de raïm (uns 700.000 quilos) es ven directament sense transformar, el 70% (entorn dels 21 milions de quilos) es destina a l'elaboració d'un vi primari que després es ven a altres productors, mentre el 28% es destina a la producció de marca pròpia. El 28% de la producció del vi de Lleida es situa en el sector Premium i Top del mercat i el preu del vi embotellat oscil·la entre els 7 i els 30 euros per ampolla. Pel que fa a la Denominació d'Origen Costers del Segre, que aglutina 38 cellers, compta amb una superfície de 4.000 hectàrees de vinya i embotella uns 5,5 milions d'ampolles. Aquesta anàlisi estratègica elaborada amb la participació del sector ha permès definir i proposar un pla d'actuacions estratègiques i innovadores de millora competitiva que permetin garantir la continuïtat de les empreses del sector de la demarcació. Les cinc línies d'actuació que proposa passen per la millora de l'ecosistema turístic, l'increment del consum intern (dins de les comarques lleidatanes), la creació i comunicació d'un relat conjunt del sector vitivinícola, l'increment de la presència a Barcelona i, finalment, per un impuls d'accions comercials conjuntes per tal de revaloritzar el posicionament dels vins lleidatans en el mercat.
Economia
Agroalimentació
AMPLIACIÓ:L'Ibex 35 tanca la jornada amb una caiguda de gairebé el 8%, els nivells més baixos des del 2016. Totes les borses europees registren pèrdues d'entre el 7 i el 8% mentre el petroli s'enfonsa. L'Ibex 35 ha caigut als seus nivells més baixos des del 2016 després de perdre gairebé un 8% aquest dilluns i tancar en els 7.735 punts per culpa de la incertesa derivada del coronavirus i la lluita pel petroli. La caiguda lliure a la borsa de Madrid és similar a l'experimentada a la resta de parquets europeus: el CAC 40 de París ha perdut un 8,39%, el DAX alemany un 7,94%, i el FTSE 100 ha reculat un 7,25%. Els índex europeus Eurofirst 300 i Euro Stoxx han caigut un 7,13% i un 8,45%, respectivament. El preu del petroli ha caigut un 20,59%. Pel que fa a les empreses de l'Íbex, les pèrdues les han liderat bancs i petroleres, començant per Banc Sabadell, que ha baixat un 15,80% fins als 0,586 euros per títol. Repsol ha estat la segona firma amb la caiguda més acusada, concretament un 15,13% que ha deixat les seves accions en 8,15 euros. Altres pèrdues de consideració han estat les del BBVA, un 13,21%; les del Santander, un 11,97%; les de l'asseguradora Mapfre, un 11%; les de Bankinter, un 10,41%, o les de Telefónica, un 9,8%. En l'àmbit europeu destaquen les baixades de la borsa italiana, que ha caigut un 11%. La de l'Íbex 35, de prop del 8%, no es registrava des del Brexit. Un fet que ha influït sobremanera en aquests resultats ha estat la guerra de preus del cru, desencadenada per les pressió de l'Aràbia Saudita a Rússia perquè reduís la producció i a la negativa de Rússia a sotmetre's a cotilles externes. La premsa especialitzada afirma que la caiguda que ha experimentat avui el petroli no es vivia des de fa 29 anys. En tot cas, la jornada negra d'avui s'afegeix a les que hi ha hagut als darrers dies a causa del coronavirus, que té abast mundial. El Dow Jones nord-americà queia a les set de la tarda més d'un 7%, després de tancar durant un quart d'hora la cotització a l'inici de la jornada per la previsió de volatilitat extrema.
Economia
Finances
El PSC retreu a Torra que forci un ple sobre la monarquia i no sobre rastrejadors de covid-19 o les beques menjador. Granados: "Sobre quins temes que són de la seva responsabilitat i no gestionen no volen parlar?". La vice-primera secretària del PSC i portaveu del PSC-Units al Parlament, Eva Granados, ha recriminat al president de la Generalitat, Quim Torra, que hagi demanat un ple extraordinari per tractar la marxa del rei emèrit Joan Carles I de l'Estat espanyol i no per abordar qüestions competència del Govern. Divendres se celebrarà aquesta sessió al Parlament centrada en la monarquia espanyola i Granados ha retret a Torra que no prefereixi parlar de la falta de rastrejadors de covid-19 o de les beques menjador que "no paguen". "Sobre quins temes que són de la seva responsabilitat i no gestionen no volen parlar?", ha preguntat a Twitter.
Política
Parlament
Elías Campo pren possessió com a director de l'IDIBAPS. Substitueix Ramon Gomis, que ha ocupat el càrrec des del 2008. Elías Campo ha pres possessió com a nou director de l'Instituit d'investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) després de passar una convocatòria internacional i un procés obert de selecció. Campos, que va assumir el càrrec aquest dimarts en substitució de Ramon Gomis, el qual ha exercit el càrrec des del 2008, és director de Recerca i Innovació de l'Hospital Clínic i director de la Fundació Clínic. Durant la possessió del càrrec, el nou director va agrair la "confiança" per part de les institucions i la tasca desenvolupada per Gomis en els darrers anys. A més, es va "comprometre" a seguir treballant per promoure "l'excel·lència" i per "consolidar l'IDIBAPS" com un dels centres de referència en la recerca biomèdica Internacional. Campos també és catedràtic del Departament de Fonaments Clínics de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i responsable del grup "Patologia molecular de les neoplàsies limfoides" de l'IDIBAPS L'IDIBAPS és un centre de recerca d'excel·lència que aborda malalties d'alta prevalença, morbiditat i mortalitat. Actualment, compta amb més de 1.000 professionals dedicats a la recerca que s'organitzen en un centenar de grups d'investigació. Gràcies als prop de 1.100 articles publicats a l'any i amb un factor d'impacte de més de 6.000 punts, el centre s'ha col·locat com el "principal de l'Estat" en la recerca biomèdica.
Societat
Universitats
S’endarrereixen fins a nou avís les obres de l’estació de Rodalies de Sant Sadurní per deficiències en el projecte. El contracte d’execució es va signar al maig per enllestir l’actuació abans que acabés l’any. Les obres d’accessibilitat i millora de l’estació de Rodalies de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) han quedat endarrerides fins a nou avís perquè s’han detectat deficiències en la redacció del projecte. En un comunicat, l’Ajuntament ha informat que l’estat espanyol haurà de rescindir el contracte que es va signar al maig amb l’empresa adjudicatària perquè s’ha constatat que el projecte no és correcte. Amb aquest contratemps, queda a l’aire el compromís del Ministeri de Foment per enllestir les obres abans que acabés el 2016. Es tracta d’una actuació pressupostada en 2,4 milions d’euros, els quals han de servir per instal•lar marquesines i ascensors a les andanes, així com aixecar-ne l’alçada.
Economia
Infraestructures
El consum d'energia elèctrica a Catalunya cau per primera vegada des que es va aixecar el confinament total. Aquest dimarts, la demanda al territori ha sigut un 3,9% inferior respecte a la setmana passada. El consum d'energia elèctrica a Catalunya cau per primera vegada des que es va aixecar el confinament total, posant fi a dues setmanes consecutives a l'alça. Segons dades facilitades per Endesa –la companyia que controla el 95% de la xarxa al territori- la demanda d'electricitat a les onze del matí d'aquest dimarts ha sigut de 4.608 MWh, un 3,9% menys respecte al mateix dia de la setmana passada. Segons la companyia, el descens ve explicat per la variabilitat atmosfèrica, un factor que es considera determinant en l'evolució de la demanda. Des de l'empresa recorden que la baixada de temperatures i les pluges de la setmana passada van provocar que moltes famílies decidissin encendre la calefacció. Per altra banda, la demanda d'energia elèctrica durant aquest dimarts a Catalunya és encara un 27,3% inferior en comparació al dimarts 3 de març, dies abans que el govern espanyol decretés l'estat d'alarma. Al conjunt de la península Ibèrica –exceptuant Portugal-, la demanda d'energia elèctrica a les onze del matí d'aquest dimarts ha sigut de 26.910 MWh, un 0,46% menys respecte al mateix dia de la setmana passada. En comparació al dimarts 3 de març, el descens en el consum és del 22,29%, segons Red Eléctrica.
Economia
Energia
El risc de rebrot baixa 22 punts a Catalunya (172) i la velocitat de contagi disminueix fins a l'1,07. Es declaren 630 casos positius confirmats per PCR i 14 morts. El risc de rebrot ha baixat significativament a Catalunya respecte a les dades de diumenge i se situa en 172,35. Són 22 punts menys. La velocitat de contagi (Rt) també es redueix i passa d'1,15 a 1,07, segons l'últim balanç del Departament de Salut. En les últimes 24 hores s'han declarat 630 nous casos confirmats per PCR de covid-19 (diumenge van ser 232), i la xifra total s'eleva a 136.920. La xifra de casos amb totes les proves és de 161.684 (679 més en les últimes hores). Des de l'inici de la pandèmia han mort 13.319 persones per coronavirus a Catalunya, 14 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals pugen en 14 persones i ara són 791, dels quals 134 estan a l'UCI, tres menys que fa 24 hores.
Societat
Salut
ICV lamenta la mort de Víctor Mora i en destaca que sempre va buscar "la justícia social, dins i fora dels còmics". Marta Ribas assegura que amb la mort de l'escriptor queden "orfes" els hereus del PSUC. La coordinadora nacional d'ICV, Marta Ribas, ha lamentat aquest dijous, en nom de la formació ecosocialista, la mort de l'escriptor barceloní Victor Mora. "No només el Capitán Trueno, sinó també els hereus del PSUC quedem orfes amb la seva mort", ha assegurat Ribas a través d'un comunicat en el qual ha recordat que Mora va patir "per la seva implicació política i per la repressió franquista". En aquesta mateixa línia, la coordinadora nacional d'ICV ha destacat que Mora era "algú que buscava la justícia social, dins i fora dels còmics". Víctor Mora va morir la matinada de dimecres als 85 anys.
Cultura
Arts
AMPLIACIÓ:Comencen les obres de la nova Clínica Girona que marquen l'inici de la transformació de l'entrada sud de la ciutat. Les màquines ja enderroquen les antigues naus de la carretera Barcelona i en dos mesos es començarà a aixecar l'estructura de l'edifici. Les obres de la nova Clínica Girona ja són un fet. Les excavadores treballen a la part final de la carretera Barcelona per enderrocar-hi les antigues naus i d'aquí a dos mesos ja es començarà a aixecar l'estructura de l'edifici. Les obres suposaran una inversió d'uns 62 milions d'euros (MEUR), perquè apart de la nova clínica també inclouen la urbanització de la zona. El gerent de la Clínica Girona, Carles Espígol, calcula que els treballs s'acabaran a finals del 2020. L'entrada de les màquines sobre terreny suposa, de facto, l'inici de la transformació de l'entrada sud de la ciutat. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que aquest dimarts ha visitat els treballs d'enderroc de les naus, explica que a mig termini –més o menys, en cinc anys- la ciutat "tindrà una entrada privilegiada", en comptes de l'estampa "denigrada" que ofereix ara. Part de les antigues naus que hi ha al final de la carretera Barcelona ja són runa. Les excavadores i els tràilers treballen per tirar a terra les antigues estructures i deixar a punt el solar on s'hi aixecarà la futura Clínica Girona. L'enderroc, però, encara s'allargarà dos mesos. Segons precisa Espígol, com que en alguns punts hi ha presència d'uralita, part dels treballs s'hauran de fer manualment i amb equips especialitzats. En total, es tiraran a terra totes les naus que hi ha des de la benzinera fins a l'antiga Ferreteria Puig (aquesta última, inclosa). Tot i que la futura Clínica Girona només ocupi part d'aquest espai, Espígol ja ha explicat que ells s'encarregaran d'urbanitzar tota la zona. I que quan hi hagi un futur propietari que compri les parcel·les que quedin lliures per edificar-hi, ja n'assumirà les càrregues. Si tot va sobre termini, doncs, a finals de març l'estructura de la futura Clínica Girona ja començarà a aixecar-se. El gerent calcula que tota l'obra, inclòs el trasllat, acabarà a finals del 2020. "Un cop hem començat, ja no ens aturarem", ha subratllat Espígol. Tota l'obra té un pressupost d'entre 60 i 62 MEUR. D'aquests, el gran gruix (més de 50) es refereixen a la construcció de la futura clínica; la resta es reparteixen entre feines d'enderroc i d'urbanització dels espais. Transformació de l'entrada sud L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que aquesta tarda ha visitat la zona, ha subratllat que "per fi" comença la transformació de l'entrada sud de la ciutat, "que estava molt degradada i que no era la que Girona es mereix". Madrenas ha recordat que les obres de la nova Clínica Girona són una de les peces principals que s'ha projectat a tot aquest sector, que es complementaran amb altres projectes com el nou institut Ermessenda (a les antigues naus de la Simon), l'ampliació de l'Hipercor o el pavelló del Cassià Costal. "És cert que, en conjunt, totes les obres han de durar força temps, però estem contents que comencin", ha dit Madrenas. L'alcaldessa calcula que a mig termini, "és a dir a uns cinc anys vista", l'entrada sud de la ciutat ja haurà patit "un canvi important" en contraposició a l'estampa de naus abandonades que ofereix ara. Triplicarà la superfície La nova Clínica Girona, que substituirà l'actual edifici al carrer Joan Maragall, tindrà fins a 36.000 metres quadrats i triplicarà la superfície de l'actual. En número d'habitacions no es creixerà massa, perquè segons concreta el gerent, es passarà de tenir-ne 114 a 120. Però allò que es potenciarà serà sobretot la part de cirurgia ambulatòria i l'àrea quirúrgica (tindrà fins a vuit quiròfans, tres sales de part i tres més per a endoscòpies). "A més, també impulsarem la part de cardiologia, la d'oncologia i la de diagnòstic per la imatge", concreta el gerent de la Clínica Girona. I conclou: "Guanyarem en serveis a les persones i avançarem cap a la medicina del futur; pocs dies d'estada a la clínica i diagnòstics més eficients".
Societat
Salut
Naturgy subministrarà electricitat i gas de forma gratuïta a hotels i residències que col·laborin amb la sanitat pública. La companyia ja ha arribat a un acord amb el grup turístic Hotusa. Naturgy subministrarà electricitat i gas de forma gratuïta a tots els hotels i residències que cedeixin les seves instal·lacions a la sanitat pública per ampliar l'oferta de llits disponibles per fer front a l'increment de contagis per coronavirus. A través d'un comunicat, el president de la companyia, Francisco Reynés, ha explicat que "totes les empreses han d'assumir responsabilitats" i han de posar a disposició de la societat el seu "esforç i capacitat operativa". En aquest sentit, Naturgy ja ha arribat a un acord amb el grup turístic Hotusa perquè rebi electricitat i gas de forma gratuïta a l'hotel Plaza Castilla de Madrid. Aquesta proposta se suma a altres mesures que l'empresa ha posat en marxa aquesta setmana per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus. Una d'elles és l'ajornament del cobrament de les factures a pimes, petits comerços i autònoms, els quals podran realitzar els pagaments a partir de la segona meitat de l'any. A banda, Naturgy assenyala que està en contacte permanent amb el govern espanyol per dur a terme plans de contingència específics en les instal·lacions crítiques i garantir el subministrament energètic a llars, centres sanitaris i establiments que cobreixen les necessitats bàsiques de la ciutadania.
Economia
Empresa
El 23è Barcelona Meeting Point debatrà sobre les noves tecnologies, la sostenibilitat i el dret l'accés a l'habitatge. Navarro assegura que el sector "encara està creixent" i espera que no li afectin les "tempestes internacionals". La 23a edició del Barcelona Meeting Point (BMP) portarà a debat alguns dels principals temes d'actualitat social aplicats a l'habitatge com les polítiques d'accés, la sostenibilitat, el paper de la dona o les noves tecnologies. El saló se celebrarà del 16 al 19 d'octubre, en una edició en que comptarà amb 280 empreses de 26 països i durant la qual preveu superar els més de 16.000 visitants de l'any passat. El delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i president del BMP, Pere Navarro, ha destacat que s'ha doblat l'espai congrés i que s'ha apostat per anar més enllà d'una fira i aconseguir també un congrés "amb contingut". D'altra banda, ha assegurat que el sector immobiliari "encara està creixent" i ha esperat que no es vegi afectat per les "tempestes internacionals". L'objectiu del BMP, que ha reduït la durada de cinc a quatre dies, és ser un reflex del procés d'innovació en el sector immobiliari. Per això, el Congrés Internacional debatrà els temes d'actualitat durant 50 sessions que comptaran amb 150 speakers. Entre els temes a tractar hi haurà les noves tecnologies, la inversió i gestió immobiliària, el paper de la mediterrània, les 'smart cities' i la transformació del mercat. Navarro ha apuntat que un dels temes importants a tractar és l'accés a l'habitatge i per això s'organitzarà el debat 'Futur de les polítiques d'habitatge', que tindrà lloc el 17 d'octubre a càrrec de l'Associació de Promotors Constructors d'Espanya (APCE). Aquest comptarà amb la participació de representants del Ministeri de Foment, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, l'APCE i el Consorci de la Zona Franca, entre d'altres. El mateix dia també es debatrà sobre el paper de la dona en el sector en el marc d'una taula rodona organitzada per WIRES (Women in Real Estate Spain), que té per objectiu fomentar la presència de la dona en el sector immobiliari. Navarro ha explicat que també tindrà el seu moment el sector de la logística i com els canvis en el comerç estan provocant també canvis en la demanda d'oficines, naus o immobles per cobrir la creixent demanda del comerç online i el repartiment d'última milla. Després de l'èxit de l'any passat, el BMP repetirà el BMP Startup Innovation Hub, una zona d'exposició on més d'una cinquantena d''start-ups' del sector presentaran les seves propostes innovadores. Entre aquestes hi haurà de sectors com el finançament, l'eficiència, les noves formes de viure o les noves possibilitats de negoci. De la mateixa manera, s'escolliran les deu millors 'start-ups' per participar en el 'Programa Accelerador del BMP', que donarà el tutelatge i facilitarà les eines durant sis mesos a la desena de propostes guanyadores. Una fira més oberta a la ciutadania i a les famílies Una de les voluntats d'enguany és que la fira estigui més oberta a la ciutadania i a les famílies. Amb aquesta voluntat s'han organitzat un seguit d'activitats com sortejos, una subhasta de mobles, una àrea de famílies i nou espai dedicat a les reformes. La directora general del CZFB i del BMP, Blanca Sorigué, ha explicat que també que es vol apropar el saló a la ciutat de Barcelona i potenciar aquesta entre els seus visitants. "No hem d'oblidar que les fires són una gran oportunitat per gaudir de Barcelona", ha declarat. A més, en l'edició d'enguany el BMP estrena nou logotip que utilitza el color vermell en honor a la capital catalana i es basa en l'Eixample. Per últim, tant Navarro com Sorigué han destacat que l'objectiu de la fira és ser punt de trobada del sector per tal d'atraure inversors internacionals i empreses estrangeres que volen invertir en l'Estat. En aquesta línia, també hi haurà l'espai 'Match&Meet' per tal de generar el màxim d'oportunitats de negoci als expositors. Navarro diu que els auguris del FMI "no ajuden" Pel que fa a l'economia i el paper del sector immobiliari, Navarro s'ha allunyat de les previsions negatives i ha defensat que les darreres dades indiquen que el sector encara creix. Ha lamentat però que declaracions com les de la nova directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, "no ajuden". En tot cas, ha dit que hi poden haver "ajustos" en l'àmbit immobiliari però "res comparable amb el que va passar el 2008". Així, ha afirmat que els diferents agents del sector van quedar "molt vacunats" de les actuacions que es van dur a terme durant la bombolla immobiliària i tenen clar que "aquesta vegada no s'han repetit". Pel que fa a Barcelona, ha assegurat que hi ha "molta demanda" i que és una marca mundial "que encara tiba". Navarro ha valorat també que el fet que el sector immobiliari pugui ser un "refugi" en època de crisi és "una bona senyal perquè se suposa que és un sector sòlid" però ha afegit que a la vegada no volen "que serveixi només per especular". "L'habitatge buit per guardar els diners i garantir una rendibilitat no és una opció desitjable", ha valorat. Per últim, el president del BMP ha esperat que si la celebració del congrés coincideix amb les mobilitzacions en resposta a la sentència de l'1-O, aquestes "no afectin de manera negativa l'activitat" del saló. "És una activitat que transcendeix a les circumstàncies puntuals d'algunes qüestions, que poden tenir molta importància però que no haurien d'afectar el funcionament del BMP", ha declarat.
Economia
Habitatge
AMPLIACIÓ:Una intensa nevada emblanquina les muntanyes d'Ordal: "Ens hem llevat i semblava que estàvem a la Cerdanya". Gairebé 15 centímetres de neu s'acumulen arreu del poble des de primera hora del matí. Una forta nevada ha arrasat la matinada d'aquest dimarts tota la serralada d'Ordal (Alt Penedès), deixant una estampa digne del Pirineu. "És molt bonic. Ens hem llevat i semblava que estàvem a la Cerdanya", ha bromejat a l'ACN un dels veïns del nucli d'Ordal, dins el municipi de Subirats. Tot i les advertències meteorològiques dels darrers dies, diversos veïns han assegurat que aquest dimarts no s'esperaven trobar un gruix de neu de gairebé 15 centímetres, ja que la darrera alerta de finals de febrer va acabar sent una tímida enfarinada. Aquest cop, però, el poble ha despertat ben blanc, amb gruixos importants de neu sobre els cotxes, les teulades i davant els accessos de les cases. Els veïns han hagut de fer espai per poder utilitzar els seus vehicles i les màquines llevaneus han estat tot el matí obrint pas, mentre la canalla i els adolescents han aprofitat la jornada per jugar amb la neu, ja que l'escola ha tancat i s'ha suspès el transport escolar dels alumnes d'ESO cap a Sant Sadurní d'Anoia. "L'anterior nevada, a finals de febrer, es va anunciar més i al final va ser poca cosa...i avui ens hem llevat amb més de 13 centímetres de neu". Així s'explicava a l'ACN Sebastià Raventós, veí d'Ordal i propietari d'un forn de pa i botiga de queviures, sorprès pel gruix acumulat als carrers del poble des d'aquesta matinada. El seu escepticisme durant les hores prèvies i l'estupefacció d'aquest matí eren compartits per bona part dels veïns consultats, que se'n feien creus de l'estampa amb què s'han despertat. El que més els ha sorprès no ha estat tan sols l'acumulació de neu, sinó la data en què ha arribat. "Normalment aquí sempre cau alguna nevada, però un 20 de març juraria que no havia passat mai", ha assegurat Rosa Codina, una altra veïna del poble que treballa des de casa i recordava que l'hivern del 2010 va ser l'últim cop que el poble va llevar-se completament blanc. Codina celebrava que la neu hagi trencat la rutina. "És com si ens regalessin un dia de festa". Diversos ordalencs han hagut de reorganitzar-se sobre la marxa a primera hora del matí. Molts dels veïns treballen fora del poble i han fet tard a la feina perquè la neu els impedia treure els cotxes de casa i transitar pels carrers, mentre les màquines llevaneu treballaven a contrarellotge i els Mossos d'Esquadra requerien l'ús de cadenes per circular per l'N-340, que creua el poble i l'enllaça amb Barcelona i Vilafranca. La situació ha afectat també els més petits. La canalla no ha pogut anar a l'escola perquè la mobilitat era força complicada i l'Escola El Montcau –l'única del nucli- ha recomanat a les famílies que no hi duguessin els infants. De fet, molt pocs mestres hi han pogut accedir, deixant el cotxe a peu de carretera. Al voltant de les 10h l'escola ha tancat oficialment, a l'espera de reobrir amb normalitat demà dimecres. Tampoc han pogut anar a classe els alumnes d'ESO, que diàriament els recull un autobús escolar per dur-los fins a Sant Sadurní. La restricció de vehicles de gran tonatge a l'N-340 per part dels Mossos d'Esquadra ha impedit que el bus pogués arribar fins l'Ordal i els més joves han gaudit d'un inesperat dia de festa. En lloc d'anar a classe, molts han optat per treure els trineus i les taules d'snowboard al carrer, on han lliscat avinguda avall com si estiguessin en una pista d'esquí. En paral•lel, alguns comerços a peu de carretera lamentaven que la neu els resti la possibilitat de rebre els clients que utilitzen els aparcaments de l'entrada del poble, avui ben plens de neu. Mentrestant, els bars i cafeteries s'han omplert de gent que passava l'estona esperant poder anar a la feina, tot comentant la insòlita situació d'aquest dimarts, que compartien amb alguns curiosos que han aprofitat el pas pel municipi per aturar els seus vehicles i immortalitzar el paisatge amb els seus telèfons mòbils. Veïns i visitants desitjaven que la neu es desfés aviat, tement que el fred anunciat de cara a la propera matinada comporti glaçades que augmentin el perill al carrer.
Societat
Meteorologia
Operació contra la pornografia infantil en una llibreria de Barcelona. Està relacionada amb la desarticulació d'un grup l'agost del 2016 i s'esperen detencions. Els Mossos d'Esquadra registren aquest dimecres al matí una llibreria de Barcelona en un operatiu contra la pornografia infantil. Segons fonts policials, es tracta de la segona fase de l'operació que va permetre, l'agost del 2016 a Tortosa després de l'avís d'un centre de menors tutelats, la desarticulació d'un grup criminal que es dedicava a l'explotació sexual de menors d'edat i a la producció i venda de pornografia infantil i que va culminar amb la detenció de set persones. En total, es van detectar 29 víctimes, de les quals set estaven tutelades pel sistema de protecció a la infància. D'aquestes, cinc van ser captades per l'organització criminal quan estaven sota tutela i les altres dues hi havien entrat en contacte abans que la DGAIA se'n fes càrrec. Els Mossos preveuen fer algunes detencions al llarg del dia. Segons ha pogut saber l'ACN, els agents han fet l'entrada a la llibreria perquè se sospita que disposa de gran quantitat material –concretament un miler de DVD produït amb les víctimes menors detectades l'any passat- i es vol investigar si el distribuïen o quin ús en feien. L'operatiu d'aquest matí és part de la segona fase, iniciada al novembre, de l'operació iniciada a Tortosa el 2016. Des del mes passat, ja s'han efectuat diverses detencions.
Societat
Policial
Mor el pilot d'un helicòpter que s'ha estavellat en un camp entre Millars i Corbera de les Cabanes, a la Catalunya Nord. Les primeres informacions apunten que la víctima seria l'únic ocupant de l'aeronau. Un helicòpter s'ha estavellat aquesta tarda en un camp entre Millars i Corbera de les Cabanes, a la Catalunya Nord. Segons informa el diari L'Independant, a l'accident hi hauria mort el pilot i únic ocupant de l'aeronau utilitzada per fer tasques agrícoles. L'impacte, en el qual només hi hauria implicat l'helicòpter, s'ha produït per causes que s'estan investigant pels volts de les quatre de la tarda i fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat efectius de la Gendarmeria i dels Bombers francesos.
Societat
Successos
El bisbe de Girona creu que "no hi ha res més pagà i anticristià que considerar l'epidèmia com un càstig de Déu". En una carta als feligresos agraeix la solidaritat de la ciutadania per afrontar "l'experiència del mal" de la covid-19. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, creu que la covid-19 és "un experiència del mal i del sofriment" però també afirma que "no hi ha res més pagà i anticristià que considerar l'epidèmia com un càstig de Déu". En una carta adreçada als feligresos amb motiu de la Pentecosta, el bisbe reflexiona sobre les conseqüències que ha comportat el coronavirus. Afirma que el confinament ha derivat en "situacions de deshumanització" i exigeix als polítics i als poders econòmics posar la gent "al centre" per afrontar la crisi econòmica que generarà el coronavirus. A la missiva, el bisbe també agraeix la solidaritat de la ciutadania i el compromís del personal sanitari, que ha posat "en perill la pròpia vida per a la guarició de l'altre". Coincidint amb la Segona Pasqua i la represa de les misses dominicals, el bisbe de Girona ha adreçat una carta als feligresos on reflexiona sobre el coronavirus. L'escrit, que es titula 'Meditació des de l'experiència de la covid-19', s'estructura en cinc apartats, on Francesc Pardo analitza l'impacte del confinament, els pensaments que pot comportar la pandèmia en els fidels, les actituds altruistes i de servei, els estralls econòmics que deixarà el coronavirus i els canvis que, inevitablement, hi haurà a la societat. "Un simple organisme de 50 milionèsimes parts d'un mil·límetre, totalment invisible, ha fet trontollar el món sencer i desitjar més que mai la vida", reflexiona d'entrada el bisbe. Pardo reconeix que la covid-19 és "una experiència del mal i del sofriment" que, entre d'altres, s'ha traduït en confinament, defuncions, patiment dels ancians, restricció de la vida social, destrucció de llocs de treball i tancament d'empreses. "I sempre, durant aquestes experiències, sorgeixen preguntes: per què Déu ho permet?", recull la carta. Per al bisbe, "no hi ha res més pagà ni anticristià" que considerar la pandèmia com un "càstig" diví. A la missiva, Francesc Pardo recorda que "Déu no és l'origen del mal ni l'autor del sofriment" i afegeix que "la definitiva resposta al problema del mal la tenim en la vida, passió, mort i resurrecció de Jesucrist". "És qui assumeix els nostres mals i dolors –fins i tot la mort- precisament per oferir-nos la vida", escriu el bisbe de Girona. "Persones bones, solidàries i servicials" La segona reflexió se centra en agrair "les actituds de misericòrdia, de voluntat i de servei" de la ciutadania davant el coronavirus. El bisbe, sobretot, reconeix la feina dels sanitaris (metges, infermeres, personal auxiliar) que s'han "entregat plenament" a curar els malalts en residències i hospitals i que els han "acompanyat fins al darrer alè perquè no podien rebre cap visita". "Res és més cristià que posar en perill la pròpia vida per a la guarició de l'altre; és el testimoniatge sanitari", diu Pardo. El bisbe no s'oblida de la tasca que han fet els capellans, en especial als hospitals. Ni tampoc de la feina dels voluntaris de Càritas "per atendre els més vulnerables" ni dels treballadors de serveis essencials durant les setmanes més dures de confinament. Després, el bisbe medita sobre l'experiència creient. Pardo diu que no haver pogut celebrar la fe en comunitat ha portat a "descobrir la necessitat" de fer-ho. I que a l'Església li queda "el desig i la voluntat de donar als difunts el nostre comiat tal com es mereixen i hi tenen dret". Una rutina poc valorada La quarta reflexió gira al voltant de la necessitat "d'humanitzar la vida". El bisbe de Girona escriu que la pandèmia ha comportat situacions de "deshumanització": gent que ha sofert la malaltia en solitud als hospitals, no poder acomiadar-se dels éssers estimats, no poder visitar els ancians a residències, l'aïllament dels casos positius, el tancament d'escoles, la suspensió de la vida social i cultural... Per això, Francesc Pardo creu que ara cal caminar cap a un canvi en la societat, que passi "de l'individualisme ferotge" a la "dimensió comunitària". "Em preocupa escoltar que cal tornar a la normalitat, perquè de quina normalitat parlem? De la mateixa que ens ha portat a viure com abans de la pandèmia?", es pregunta el bisbe. "No podem tornar a una normalitat que, en molts aspectes, no tenia res de normal ni de cristià, que ens aïllava, excloïa persones, posava el benefici al centre de tot, ens donava falses seguretats i maltractava la nostra terra", afirma Pardo. I per això, demana "prioritzar" actituds de canvi basades en la convivència, la solidaritat, la vida familiar o el respecte a la natura i el medi ambient. Crida a governs i empresaris Per últim, el bisbe de Girona reflexiona sobre la crisi econòmica en què derivarà la sanitària. A la carta, admet que la pandèmia portarà "greus conseqüències econòmiques": pèrdua de llocs de treball, tancaments d'empreses... I per això, reclama a governs i empresaris que ara, més que mai, "instaurin mesures per a una veritable economia de comunió, en què la persona humana sigui el centre". "Caldrà exigir a les persones que es dediquen a la política que prenguin decisions amb honestedat i posant el bé comú per damunt del propi prestigi i interès, pensant més en els qui voten que en els vots", diu el bisbe de Girona. I en aquest sentit, recorda que "milers de persones i moltes famílies necessitaran ajuda i solidaritat. Per això, Francesc Pardo demana a polítics i ciutadania que estiguin disposats "a fer un esforç" per compartir els seus "béns, temps, diners i qualitats". "Que ressoni en cada cor la gran pregunta de Déu, tan vàlida en començar com en acabar la història humana: Què n’has fet, del teu germà?", conclou la carta.
Societat
Religió
Barcelona acull el primer test de Bell amb humans en col·laboració amb 12 laboratoris més de tot el món. El 'BIG Bell Test' posa en qüestió les teories de realisme i localitat d'Einstein a través de la física quàntica. L'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) ha organitzat aquest dimecres el test de Bell més gran que s'ha donat mai a escala mundial amb humans. Milers de persones, entre les quals, els alumnes de Secundària que omplien l'Auditori del CosmoCaixa, han pogut participar-hi a través d'una plataforma online, www.thebigbelltest.org, que amb un videojocs, permetia enviar zeros i uns de manera aleatòria als diferents laboratoris, una dotzena, connectats. Amb aquesta iniciativa, els científics de l'ICFO i dels laboratoris participants, volien demostrar que la naturalesa és impredictible i per tant, corroborar les lleis de la física quàntica que xoquen amb els principis de realisme i localitat defensats per Einstein. A través del joc de 'pedra, paper, tisora', els responsables de l'ICFO explicaven als joves que omplien aquest dimecres al migdia l'Auditori del CosmoCaixa de Barcelona el significat d'aleatori. Entre ells, han pogut concursar i els guanyadors han reconegut que no han utilitzat cap estratègia i per tant, el seu comportament no era predictible. Amb aquest exemple, Carlos Abellán explica l'experiment 'BIG Bell Test',una proposta de l'ICFO en col·laboració amb 12 laboratoris més d'arreu del món, que ha mobilitzat milers de persones perquè a través d'un videojoc online, enviessin informació, zeros i uns, aleatòria a aquests centres de recerca. Des dels laboratoris, es gestionava la informació per corroborar que la naturalesa és impredictible, i que les partícules poden estar interconnectades sense necessitat de contacte. Per tant, es volia demostrar que el test de Bell, no es regeix pels principis de realisme i localitat que defensava Einstein amb la física clàssica i que, per tant, l'univers i la naturalesa són més complexos del que ens podem pensar. El test de Bell és un sistema que s'utilitza sovint però per primera vegada s'ha fet a gran escala i amb humans, provant precisament la seva aleatorietat. Els resultats dels diferents experiments que elaboraven els diversos laboratoris poden tenir a més, aplicacions en un futur, en aspectes com ara l'encriptació d'informació, que faria canviar el paradigma de criptografia, o una nova computació quàntica que millorarà les possibilitats dels ordinadors actuals.
Societat
Universitats
Els tècnics tributaris demanen ampliar fins al 30 de setembre el termini per a la declaració de la renda. Consideren que aquest allargament hauria d'incloure també l'impost de societats. Els tècnics tributaris han demanat al govern estatal que ampliï el termini per presentar la declaració de la renda fins al 30 de setembre, tenint en compte les dificultats causades per la pandèmia del coronavirus. El president de la Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessors Fiscals (Fettaf) i de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (ApttCB), l'eivissenc Joan Torres, ha considerat que aquest allargament de termini hauria d'incloure també l'impost de societats. En una carta adreçada als màxims representants del govern espanyol, Torres els convida a tenir “empatia” davant les dificultats “enormes” que suposarà declarar aquests impostos en els terminis habituals. A la carta, el president de Fettaf i ApttCB recorda a l'executiu estatal que la tasca dels tècnics tributaris consisteix a ajudar al compliment de les obligacions dels contribuents, ja siguin pimes, autònoms, empreses o persones físiques, “i per a això és inevitable mantenir el contacte amb les persones, així com amb les documentacions acreditatives dels seus béns a declarar, la qual cosa sembla inviable a curt termini, i suposarà una gran dificultat per presentar aquestes declaracions en els termes establerts”. Per tot plegat, els tècnics demanen al govern espanyol que torni a estudiar la situació “des de l'empatia i la comprensió” i aprovi l'ampliació de terminis fins al 30 de setembre de 2020 per a la presentació de l'IRPF i de l'Impost de Societats. “No tinguin dubte que els espanyols ho agrairan enormement, i els col·laboradors socials, també”, clou la missiva de Torres.
Economia
Comptes públics
L'alcalde de Sant Andreu diu que el CatSalut buscarà solucions per reduir les llistes d'espera de l'Hospital de Martorell. Les llistes d'espera per algunes especialitats, com traumatologia, són de gairebé un any i mig. Els ajuntaments del Baix Llobregat Nord han arrencat el compromís del CatSalut perquè posi les mesures necessàries per reduir les llistes d'espera de l'Hospital de Martorell, que atén a uns 160.000 usuaris, segons ha explicat l'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca. Els alcaldes de la zona es va reunir abans d'acabar l'any amb el director del CatSalut, Adrià Comella, que va assegurar que posaria solucions sobre la taula per resoldre el problema en un termini raonable. Segons Llorca, la situació és "inadmissible" i suposa un factor de "desigualtat i manca d'equitat per accedir als serveis sanitaris". El ple de Sant Andreu de la Barca ja va aprovar una declaració institucional per demanar millores urgents a l'Hospital de Martorell.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Empresàries del sector industrial critiquen que encara hi existeixin "masclismes" i "discriminacions salarials". Reclamen "més referents" i "visibilitat" per revertir la forta masculinització i atraure les noves generacions. El sector industrial segueix sent un dels àmbits econòmics més masculinitzats i on es detecten encara comportaments "masclistes" i "discriminacions salarials". Així ho han assegurat la majoria de les empresàries i emprenedores que han pres part en el Simpòsium Dona I Industria que s'ha celebrat aquest dijous a Sant Quirze del Vallès. Reclamen més "pedagogia", "referents" i una "major visibilitat de la dona" per evitar que les noves generacions "s'autolimitin" i renunciïn a cursar carreres tecnològiques o científiques "en creure que no seran capaces". Segons dades facilitades per la conselleria d'Empresa, només el 28,65% dels treballadors d'aquest sector són dones i la bretxa salarial que hi existeix entre homes i dones és del 17,3%. El lideratge i l'empoderament de la dona en el sector industrial segueix sent una de les assignatures pendents de la societat actual. Les professionals que treballen en aquest àmbit asseguren que encara avui en dia es detecten diferències entre homes i dones i comportaments que tot i que puguin haver-se "normalitzat" amaguen tendències "masclistes" o "paternalistes". Maria Fátima Lucas, cofundadora i CEO de l'startup biotecnològica Zymbol, assegura que amb el pas dels anys ha desenvolupat estratègies per aconseguir que les seves propostes o idees prosperin en un món imminentment masculí. "El que faig sempre és discutir primer la proposta amb un company home i llavors la presento dient que tots dos pensem que és la millor opció", comenta Lucas que afirma que fins ara aquesta forma d'actuar li ha servit. Amb tot, alerta que és una "discriminació" que no li agrada: "No entenc per què pel fet d'haver nascut dona he de defensar les coses de forma diferent", apunta. En aquest mateix sentit s'expressa Ainhoa Tolentino, emprenedora i CEO de la companyia Onyriq. Assegura que molts dels correus electrònics que rep estan dirigits per defecte cap un home: "Posa 'Mr', perquè ni contemplen la possibilitat que la persona que estigui dirigint l'empresa sigui una dona", critica. Assenyala que les diferències s'accentuen en alguns mercats estrangers. "Per les persones d'origen asiàtic per exemple, és més sorprenent perquè la presència de la dona en determinats camps està menys normalitzada", indica. Així mateix retreu que en els congressos que s'organitzen sovint els caps de cartell siguin especialistes masculins i que "el paper de la dona quedi relegat només a xerrades sobre la presència del sexe femení en l'empresa". Tot i que reconeix que no s'ha trobat en cap situació en què hagi percebut una retribució salarial inferior pel fet de ser dona, sí que considera que les professionals del sector es veuen obligades "a demostrar més que un home per poder promocionar". Estela Pacheco, responsable de Sonicat Systems -una companyia amb base tecnològica que desenvolupa un sistema de processat de mel alternatiu - reconeix que moltes dones sovint han de renunciar a certs càrrecs en no poder-los compaginar amb la maternitat. "En el meu cas jo vaig agafar una excedència i encara que va ser complicat tornar, no me n'arrepenteixo", explica. Així, afirma que a banda dels seus dos fills biològics sent que en té un tercer, la seva empresa. Pacheco, que igual que les altres dues emprenedores, han rebut amb el suport del centre IQS Tech Factory per tirar endavant els seus negocis, considera que cal revertir la tendència actual per aconseguir que més nenes i joves es decantin per carreres tecnològiques i científiques. "A vegades elles mateixes s'autolimiten", assegura l'empresaria que considera que calen "més referents i una major visibilitat de la dona en el món de la industria" per convèncer les noves generacions "que poden fer el que elles vulguin". Per aquest motiu participa en un projecte denominat Inspira, que pretén fomentar aquesta vocació entre les nenes mitjançant accions de sensibilització i orientació, que duen a terme professionals femenines del món de la investigació, la ciència i la tecnologia. Per la seva banda, Mariona Sanz, Girbau Lab Director, considera que "un CEO intel·ligent és el que té un equip equilibrat en el qual hi ha homes i dones". Assegura que al llarg de la seva experiència professional no s'ha sentit discriminada, i aposta per posar en valor les fortaleses del sexe femení i la seva capacitat de sobresortir en el sector industrial. De tot plegat n'han parlat en el Simposiùm Dona i Industria que s'ha celebrat aquest dimecres al Barcelona Moda Center de Sant Quirze del Vallès i que ha promogut el centre d'emprenedoria IQS Tech Factory.
Economia
Indústria
Reobren la carretera de Vilanova de Meià un cop retirada la roca de grans dimensions caiguda a la calçada. El SCT ha indicat que la via ha quedat oberta a la circulació en els dos sentits de la marxa. La carretera L-913 de Vilanova de Meià (Noguera) s'ha reobert a la circulació en els dos sentits de la marxa aquest dijous cap a dos quarts de nou del vespre un cop retirada la roca de grans dimensions que dimecres a la tarda havia caigut caiguda a la calçada, segons ha indicat el Servei Català de Trànsit. El despreniment es va produir ahir a dos quarts de vuit del vespre i de seguida van pujar els tècnics de la Diputació de Lleida per senyalitzar la zona i prohibir el pas. Aquest dijous a les set del matí han començat els treballs per esmicolar la roca i posteriorment retirar tota la runa de la via. Durant el mes de maig s'han comptabilitzat tres despreniments de roques, menors, en diferents vies locals del municipi, tots ells provocats per l'elevada pluviometria d'aquesta primavera.
Societat
Successos
La Paeria incrementa el servei de neteja a Lleida després d'unes setmanes de serveis mínims. El consistori i l'empresa Ilnet doten els treballadors de materials i elements de protecció. L'Ajuntament de Lleida incrementa els serveis de neteja a la ciutat, després d'unes primeres setmanes de serveis mínims per reduir l'exposició dels treballadors a la covid-19 i en què els treballs s'han centrat, sobretot, en la desinfecció de les zones comercials, sanitàries i entorns vulnerables. A partir d'aquests dimarts, s'incorporen més persones a cada torn de neteja, després que els serveis tècnics municipals hagin valorat la necessitat d'incorporar, de nou, el reg dels carrers que havia quedat suspès. El consistori i l'empresa Ilnet han dotat els treballadors del servei de mascaretes, gel desinfectant, vestits especials per realitzar tasques de desinfecció i guants de protecció, entre altres, per tal de garantir la seva seguretat. La reorganització del servei de neteja permetrà realitzar els serveis d'aiguabatre matí i tarda, de forma que en una setmana es podrà portar a terme tots els serveis de cisterna. A banda, també s'iniciaran els treballs de desbrossament manual d'herbes i s'incrementarà els sectors d'escombrada manual. Així mateix, es continuaran efectuant, diàriament, actuacions de desinfecció El primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Toni Postius, ha volgut remarcar que fins ara, atenent el confinament total de la població, l'empresa dedicava els seus recursos únicament en la desinfecció dels espais més susceptibles de propagació del virus. Tanmateix, amb la incorporació de més equips de treball, la Paeria i Ilnet han estimat oportú intensificar la neteja ordinària per donar un millor servei a la ciutat
Societat
Medi ambient
Love of Lesbian llueix Disc d’Or a Barcelona, on tancarà el 2017 amb dos concerts al Sant Jordi Club. El grup ha venut més de 20.000 còpies del seu últim disc, ‘El Poeta Halley’. Love of Lesbian ha lluït aquest dimecres el Disc d’Or assolit amb el seu darrer disc ‘El poeta Halley’, del qual s’han venut més de 20.000 còpies. Després de rebre’l ahir a Madrid el grup l’ha dut a Barcelona, on ha celebrat el reconeixement amb una breu actuació a l’Antiga Fàbrica Damm. En aquest marc, els barcelonins han anunciat que tancaran la gira per sales i recintes d’aquest 2017 amb tres concerts al novembre. El primer, al Wizkin Center de Madrid, i els dos últims al Sant Jordi Club de Barcelona. El cantant, Santi Balmes, ha valorat el Disc d’Or com una confirmació que “la gent ha agafat amb molta estima” un àlbum que van cuidar perquè fos el més fidel possible a “l’essència” de Love of Lesbian. “I penso que ho hem assolit”, ha celebrat. Balmes ha assumit que ara “el problema” serà ara superar la rebuda que ha tingut ‘El Poeta Halley’. La bona acollida del disc permet al conjunt continuar amb confiança la gira de concerts en sales i recintes, i fins i tot afegir-hi un colofó d’alçada amb tres concerts a Madrid i Barcelona. A més, Balmes ha posat en valor la rapidesa amb què han venut les més de 20.000 còpies de l’àlbum, “mig any abans”, ha senyalat, que amb el seu primer Disc d’Or, que van assolir amb el disc ‘1999’. “Conforme van passant coses boniques et veus capaç de nous reptes”, ha convingut Santi Balmes al respecte. Love of Lesbian va arrencar aquesta nova gira a Londres el passat 3 de febrer, i durant els propers mesos viatjaran a 17 sales arreu de l'Estat espanyol.
Cultura
Música
Detinguts dos homes al Baix Ebre per robar a l'autopista a viatgers a qui punxaven les rodes dels vehicles. Els arrestats acabaven de cometre un furt a dos ciutadans alemanys a l'àrea de servei de l'Hospitalet de l'Infant. Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir dos homes, de 43 i 44 anys i veïns de Barcelona, com a presumptes autors d'un delicte de furt a interior de vehicle fent servir el mètode 'punxa-rodes'. Aquest dijous al migdia, dos ciutadans alemanys van avisar que els havien robat les bosses de l'interior del seu cotxe quan canviaven la roda del seu vehicle a l'àrea de servei de l'Hospitalet de l'Infant. Els Mossos van interceptar el vehicle on fugien els lladres a l'Ametlla de Mar però els tres homes que hi viatjaven van abandonar el vehicle i van marxar corrents cap a la població. Amb la col·laboració de la Policia Local de l'Ametlla de Mar se'n van detenir dos. Tots els objectes i els diners sostrets a les víctimes es van poder recuperar. Els detinguts passaran a disposició judicial en les properes hores. Les víctimes s'havien aturat a l'àrea de servei de l'AP-7 a l'Hospitalet de l'Infant i van deixar el vehicle estacionat i tancat. Quan es disposaven a continuar el viatge van veure que una de les rodes del vehicle estava punxada i mentre la canviaven van ser advertits per uns testimonis que un home els acabava de sostreure unes motxilles de l'interior del vehicle sense que se n'adonessin a la vegada que un vehicle fugia del lloc a gran velocitat i van avisar a la policia. Una dotació dels Mossos d'Esquadra va detectar el vehicle fugit, ocupat per tres homes, circulant a gran velocitat per la mateixa autopista. Els agents van fer senyals al conductor per tal que s'aturés però va fer cas omís a les indicacions rebudes i va continuar circulant fins que va accedir a la sortida de l'autopista de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). Abans d'arribar al peatge van aturar-se, van abandonar el vehicle i van iniciar la fugida a peu en direcció a la població. Finalment, els Mossos amb la col·laboració de la Policia Local de l'Ametlla de Mar van aconseguir detenir a dos dels fugitius que ja havien accedit al casc urbà. En l'escorcoll dels dos detinguts i del vehicle es va recuperar dues motxilles amb efectes personals, un Ipad, les escriptures d'un immoble i més de 9.000 euros en efectiu. Tots els objectes es van retornar als seus propietaris. La investigació continua oberta per tal de localitzar al tercer dels implicats. Els dos detinguts, tenen nombrosos antecedents policials i passaran en les properes hores a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de Tortosa.
Societat
Policial
Salut i l'Arxiu Nacional digitalitzen el Diccionari de medicina de Corachan de 1936. Va assentar les bases del llenguatge mèdic modern en català al segle XX i va ser un llibre prohibit durant el franquisme. El Departament de Salut i l'Arxiu Nacional de Catalunya han digitalitzat el Diccionari de medicina de Corachan de 1936, que va assentar les bases del llenguatge mèdic modern en català al segle XX. Va ser una obra pionera en l'àmbit de les ciències de la salut i de la medicina en català. Va ser encarregat el 1930 al doctor Corachan per part de l'Associació de Metges de Llengua Catalunya. Corachan va coordinar un equip nombrós d'experts en medicina i lletres, i per això s'ha quedat amb el nom de 'Diccionari Corachan'. Tot i que es va començar a publicar en fascicles el 1932, va ser presentat íntegrament al juliol del 1936, pocs dies abans de l'inici de la Guerra Civil. Va ser un llibre prohibit durant el franquisme. Durant el franquisme estava prohibit, però es van guardar alguns exemplars al soterrani del Casal del Metge (aleshores seu de l'Acadèmia) i també al Col·legi de Metges de Barcelona. Va ser custodiat per l'oficial major del col·legi, que va fer una distribució discreta i selectiva. Només l'oferia, ben embolicat en paper de diari, a persones que creia que guardarien el seu secret. Això va permetre la seva conservació i posterior recuperació als anys vuitanta i noranta com a fonament lexicogràfic del Diccionari enciclopèdic de medicina del 1990. Restaurada ja la Generalitat, l'aleshores Conselleria de Sanitat i Assistència Social va aconseguir un exemplar d'aquest diccionari dels que guardava el Col·legi de Metges, ja que es trobava amb dificultats a l'hora d'escriure correctament en català el nom de les malalties en les publicacions que es començaven a editar. És aquest volum, conservat pel Departament de Salut al llarg dels darrers quaranta anys, el que ara s'ha digitalitzat per l'Arxiu Nacional amb el coneixement i l'autorització dels hereus del doctor Corachan. El diccionari consta de 829 pàgines, inclou un vocabulari català-castellà i un de francès-català, i conté els pròlegs d’August Pi i Sunyer, que era aleshores president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, i també de Pompeu Fabra, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Precisament, enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Fabra i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana. Els objectius del diccionari, a més de donar una eina per escriure els termes mèdics correctament, eren poder copsar millor les expressions que utilitzaven els malalts i interpretar amb exactitud els manuscrits de medicina antics. La medicina ha evolucionat ràpidament des de finals del segle XIX, el que ha afavorit la introducció de neologismes i manlleus d'altres llengües. L'obra de Corachan va servir per adaptar al català termes d'origen grecollatí molt sovint traduïts defectuosament directament del castellà.
Societat
Salut
Acaba sense acord la mediació entre els treballadors de terra d'Iberia del Prat i l'empresa. Els sindicats denuncien la temporalitat dels llocs de treball i demanen una solució específica per a aquest aeroport. La desena reunió entre el personal de terra d'Iberia de l'aeroport del Prat i representants de la direcció per evitar la vaga convocada entre el 21 i el 24 de setembre ha acabat sense acord. La cimera ha tingut lloc a la seu del Departament de Treball del Govern. Treballadors i directius han arribat a la trobada després d'un estiu amb aturades intermitents que no han servit per solucionar un conflicte que fa més d'un any que s'allarga. Els sindicats denuncien la temporalitat dels llocs de treball -afectaria un 50% de la plantilla d'uns 2.000 treballadors, segons la UGT- i demanen una solució específica per a l'aeroport del Prat. La reunió de mediació ha tingut lloc l'endemà d'una altra trobada de cinc hores en la qual es va parlar de la creació d'una comissió de treball per pactar noves condicions de treball per la plantilla de l'aeroport del Prat. En paral·lel, la directiva d'Iberia preveu reunir-se demà a Madrid amb els sindicats de tot l'estat per intentar evitar les vuit jornades de vagues que s'han convocat a diferents punts del territori. Ara com ara es desconeix si demà es reprendran les negociacions al Departament de Treball o no.
Economia
Infraestructures
Comín: "Catalunya té l’aspiració de ser un referent en salut, com Finlàndia ho és en educació". El conseller reitera que la salut mental és una prioritat del Departament amb una dotació addicional de 70 milions d'euros. El conseller de Salut, Antoni Comín, ha assegurat aquest dilluns que l’ambició com a país ha de ser la de construir un sistema de salut que sigui "referent internacional". “Si ho volem ser, hem de ser referents també en l’àmbit de la salut mental", ha destacat Comín. Durant l’acte d’inauguració de la Jornada 'Polítiques i estratègies en l’atenció a la salut mental i les addicions en el context internacional' que s’ha fet a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, el conseller ha afirmat que “Catalunya té l’aspiració de ser un referent en salut, com Finlàndia ho és en educació”. “Volem ser la Finlàndia de la salut”, ha reblat Comín. Davant experts internacionals en salut mental de la Joint Action Mental Health and Wellbeing i assessors de The European Mental Health Action Plan, el conseller ha insistit que la salut mental és una prioritat del Departament i ha assenyalat que “el pressupost del 2017 és el pressupost de la salut mental a Catalunya” amb una dotació addicional aquest any per aquest àmbit de 70 milions d'euros que es destinen principalment a desplegar el nou model comunitari, segons ha apuntat. Segons apunta Salut, aquest pressupost és el més important de la història en l’àrea de la salut mental i "és una palanca que permet activar processos de canvi importants en aquest àmbit”. Comín ha explicat que un dels objectius és poder donar resposta a l’impacte negatiu sobre la salut mental que ha provocat la crisi econòmica, especialment entre els grups de població més vulnerables i en risc d’exclusió social. Durant la seva intervenció, el titular de Salut ha detallat que aquesta dotació addicional es destina a reforçar l’atenció comunitària amb una partida de 49 milions d'euros amb programes de salut i escola i altres programes com el de prevenció i promoció comunitaris. D’altra banda, 12 milions d'euros es dediquen a la intervenció intersectorial, és a dir, a donar suport als centres de menors tutelats per la DGAIA o a finançar accions coordinades amb el Departament de Justícia, entre d’altres; 8 milions a l’atenció hospitalària (unitats d’urgències psiquiàtriques infantils, hospitals de dia...), i finalment un milió a l’acreditació, avaluació externa i al reforç a sistemes d’informació. Finalment, el conseller ha destacat que "una manera de simbolitzar aquest salt en importància, en model i en prioritat és el fet que s’ha passat de la marca ‘Pla director’ a una autèntica estratègia nacional en salut mental” i ha dit també que Catalunya s’ha d’alienar “de manera inequívoca” amb les polítiques europees i amb les recomanacions internacionals com la de The European Mental Healt Action Plan per “poder ser referents per altres països”.
Societat
Salut
Conesa creu que Baiget podria haver continuat al Govern tot i qüestionar l'1-O. L'alcaldessa de Sant Cugat diu que l'exconseller va expressar el que "s'han plantejat moltes persones" i afirma que té "tot el suport del PDeCAT". L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, creu que l'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, podria haver continuat al Govern tot i haver qüestionat el caràcter vinculant del referèndum de l'1 d'octubre. En l'avançament d'una entrevista que publica el 'TOT Sant Cugat', la també presidenta de la Diputació de Barcelona ha afegit que Baiget "no expressa res que no s'hagin plantejat moltes persones" sobre el procés sobiranista. A més, Conesa afirma que el ja exconseller té "tot el suport del PDeCAT". Tot i això, l'alcaldessa de Sant Cugat ha conclòs que si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha considerat cessar-lo, "deu tenir els seus motius".
Política
Govern
Pueyo es mostra "perplex", exigeix claredat i afirma que amb la salut "no s'hi hauria de jugar". L'alcalde de Lleida lamenta la "inseguretat jurídica" i reivindica "decisions d'alçada" i no de partit. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s'ha mostrat "perplex" per la decisió d'un jutjat de no ratificar l'enduriment del confinament i ha exigit "claredat". En declaracions a Catalunya Ràdio, ha demanat al Govern, el govern espanyol ,"i a qui sigui més que s'hagi d'implicar", que arribin a una "conclusió clara" i ha mostrat la seva preocupació per la "inseguretat jurídica". "Difícilment podem transmetre als ciutadans indicacions precises i objectives", ha lamentat. L'alcalde ha reivindicat que "amb la salut no s'hi hauria de jugar" i ha dit que "no és moment de fer política de partit sinó de prendre decisions d'alçada". "Oscil·lo entre la perplexitat i la indignació, perquè estem afegint incertesa als ciutadans", ha manifestat. ueyo s'ha mostrat segur que el Govern va prendre les mesures per salvaguardar la salut, tot i que ha afegit que no li acabaven d'agradar aquest diumenge i no li agraden avui. "Però eren per això", ha reivindicat. Per això, ha afirmat que és "incapaç de veure en què beneficia la decisió de la jutgessa a la salut de la ciutadania". L'alcalde s'ha mostrat a l'espera de què es decideixi al Govern i a la reunió del Procicat que ha de tenir lloc aquest matí. "Demano a qui pugui aclarir-ho que ho aclareixi aviat", ha insistit. Els alcaldes asseguren que ha fallat el rastreig De la seva banda, l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, ha assegurat que "no s'ha fet el rastreig a les persones que han tingut covid" i ha denunciat que els ajuntaments no disposen de la informació necessària per abordar la situació. "És vergonyós que no tinguem les dades de salut de cada dia, que no sapiguem quants covids positius hi ha", ha manifestat. L'alcaldessa ha demanat al Govern "que actuï amb la màxima responsabilitat". "Estem molt indignats, molt decebuts, no se'ns ha escoltat i amb aquesta incertesa no podem viure", ha declarat. De la mateixa manera, l'alcalde d'Alcarràs, Manel Ezquerra, ha criticat que no s'hagi escoltat els municipis que són els que coneixen millor la situació que es viu, així com que no formin part del Procicat. Ha defensat que si això hagués estat així s'hauria pogut arribar a "millors confinaments, més quirúrgics o mesures més específiques". Ha afegit que la decisió de la jutgessa "deixa fora de lloc a tothom" i ha considerat que s'està fent "una mica" el ridícul. Com Pujol, Ezquerra ha assegurat que la vigilància epidemiològica "ha fallat estrepitosament" i ha posat en valor que l'atenció primària està fent el que poc, però "sense recursos. " No pot ser que sapiguem que hi ha molts casos i no es faci el control telefònic ni visites que haurien d'estar programades a habitatges on hi ha casos. És lamentable que s'hagi fallat", ha valorat.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Les exportacions cauen un 0,7% durant el primer trimestre a Catalunya, fins als 15.542 milions d'euros. Les vendes a l'exterior en el sector de l'automòbil pateixen un retrocés del 8,3%, mentre que els productes químics pugen un 3,4% i els béns d'equip ho fan en un 10,7%. Les exportacions van caure durant el primer trimestre d'aquest un any un 0,7% a Catalunya respecte els tres primers mesos del 2015, fins als 15.542 milions d'euros, segons dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Per sectors, el de l'automòbil a patir un descens en les vendes a l'exterior de 8,3% (2.504,5 MEUR), mentre que els productes químics van créixer un 3,4% (4.207,9 MEUR) i els béns d'equip ho van fer en un 10,7% (2.893 MEUR). En total, les exportacions catalanes suposen el 25,4% de tot l'Estat. Pel que fa les importacions, van sumar 18.941,1 milions d'euros, un 2,5% més. D'aquesta manera, el saldo comercial va quedar fixa en -3.398,7 milions d'euros, el que suposa un increment del 20,5%. Per demarcacions, a Barcelona les vendes a l'exterior van sumar 12.161,1 milions d'euros durant el primer trimestre, el que representa un 1,8% menys que el mateix període del 2015. De fet, ha estat l'única demarcació on les exportacions han baixat, ja que en les altres tres han registrat valors positius. Així, a Girona, s'han incrementat un 3,3% (1.167,7 milions d'euros), a Lleida en un 3,2% (363,6 milions d'euros) i a Tarragona van pujar un 3,4% (1.849 milions d'euros). Per sectors, les exportacions a les comarques de Barcelona van patir un destacat descens en els productes químics, concretament un 4,6% (1.106 milions d'euros), i del 4,4% en el sector de l'automòbil (948,1 milions d'euros). A les comarques gironines, destaca el descens del 7% en alimentació, begudes i tabac (156,3 milions d'euros) i l'augment del 21,1% en els productes químics (84 MEUR), mentre que a les comarques de Lleida, el sector de l'alimentació, beguda i tabac va caure un 13,1% (71,3 MEUR) i les semimanufactures no químiques en un 5,3% (11,9 MEUR). Per últim, a la demarcació de Tarragona, les vendes a l'estranger dels productes químics es van incrementar un 0,7% (251,6 MEUR) i els béns d'equip ho van fer en un 2,9% (108,5 milions d'euros). A la resta de l'Estat, les exportacions de mercaderies van augmentar un 0,2% durant els tres primers mesos del 2016 respecte el mateix període de l'any passat, fins als 61.101,1 milions d'euros, mentre que les importacions van disminuir un 0,7% fins als 66.044,5 milions d'euros. Com a resultat, de gener a març el dèficit comercial va arribar als 4.943,5 milions d'euros, un 10,5% menys al registrat en el mateix període del 2015. Els resultats acumulats per a l'Estat són els millors que els obtinguts per la zona euro i per la Unió Europea, que van retrocedir un 0,5% i un 0,9%, respectivament. Les exportacions catalanes retrocedeixen un 3,6% al març Pel que fa només al mes de març, les exportacions a Catalunya van retrocedir un 3,6% respecte el mateix mes de l'any passat, fins als 5.694 milions d'euros. Com en les dades trimestrals, les vendes a l'exterior van representar el 25,4% del conjunt de l'Estat. Les importacions, en canvi, van créixer un 1,4%, fins als 6.658,3 milions d'euros, i el saldo comercial es va situar en els -963,9 milions d'euros, un 46,1% més. Per sectors, les exportacions en productes químics van caure un 2,6% (1.449,2 milions d'euros) i el sector de l'automòbil ho va fer en un 3,9% (985,7 MEUR), mentre que els béns d'equip van créixer un 9,9% (1.093,4 MEUR).
Economia
Empresa
El canvi climàtic mata un 30% de la superfície de gorgònia vermella als parcs naturals del Montgrí i Cap de Creus. Un informe encarregat per la Generalitat detecta "un creixement explosiu" d'algues filamentoses i sobrepoblació de garotes. El fons marí dels parcs naturals del Cap de Creus i el Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ha perdut fins al 30% de la superfície de gorgònia vermella durant el 2017. Així ho recull un informe que avalua l'estat de la biodiversitat als dos parcs naturals marins i que la Generalitat va encarregar a la Universitat de Barcelona (UB). Segons el document, el canvi climàtic i la proliferació d'algues filamentoses –que han tingut un creixement "explosiu"- estan acabant amb la gorgònia vermella, unes colònies de pòlips semblants al corall que són clau per a la preservació de l'ecosistema. Sobretot, allà on la regressió de l'espècie és més clara és a la zona de les illes Medes (ja que a zones com el Medallot o Carall Bernat fins al 75% de les colònies presentaven símptomes de mortalitat). L'informe de seguiment també ha detectat que hi ha sobrepoblació de garotes (o eriçons de mar) als dos parcs naturals i que "la sobrepesca" ha afectat totes les comunitats de corall vermell, perquè cap d'elles tenia la mida adequada. La població de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter ha patit una mortalitat de prop del 30% de la superfície durant el 2017, a conseqüència dels efectes del canvi climàtic. Concretament, per la proliferació d'algues filamentoses, associada a una combinació d'altes temperatures durant la primavera i estiu, una alta concentració de nutrients a l'aigua i una alta estabilitat ambiental. Així ho determina l'informe sobre el seguiment del medi marí que ha fet la UB per encàrrec de la Generalitat. El document té com a objectiu avaluar l'estat de la biodiversitat marina als dos parcs naturals. Es farà cada any fins al 2020 i ha de servir de base al Departament de Territori i Sostenibilitat per impulsar mesures que permetin millora la gestió dels ecosistemes. Dirigit per l'investigador de la UB Bernat Hereu, l'informe revela els primers resultats del programa de seguiment científic en aquests dos parcs naturals. Així, experts de la universitat i de l'Institut de Ciències del Marc (ICM-CSIC) han analitzat la presència, densitat i evolució de diversos indicadors (gorgònia vermella, corall vermell, briozous, comunitats algals, garotes, coves i comunitats mediolitorals) per avaluar l'estat ecològic de les comunitats biològiques i l'impacte de l'activitat humana (submarinisme, pesca artesanal i esportiva, furtivisme, etc.) sobre l'ecosistema marí. Patrimoni únic i "altament sensible" Comunitats de coral·ligen amb gorgònies, praderies de posidònies, fons rocosos batuts per les onades, parets verticals de roca calcària i boscos d'algues que són refugi i aliment per a espècies marines són alguns dels components de la rica biodiversitat dels parcs naturals marins de Catalunya: el del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, i el del Cap de Creus. Segons subratlla el Departament, "aquests parcs marins de Catalunya es consideren unes de les àrees marines protegides més emblemàtiques de la Mediterrània nord-occidental, i contenen un patrimoni natural únic, però altament sensible als impactes d'origen natural o antropogènic sobre el medi marí". "Avui dia, el Parc Natural de Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter són unes de les reserves marines de major riquesa ecològica de tota la Mediterrània, integrades a la Xarxa Natura 2000 i declarades com a Zones Especialment Protegides d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) des del 2001", destaca la Generalitat. Per això, Territori subratlla la necessitat d'un projecte de seguiment científic (com el que es fa ara fins al 2020) que també avaluï "l'impacte" que té "l'activitat humana" damunt els ecosistemes. "Elevada mortalitat" D'entrada, l'informe de la UB ja recull que el canvi climàtic està posant en perill la població de gorgònia vermella al litoral de l'Alt i el Baix Empordà. "L'augment de la temperatura i la proliferació d'algues filamentoses ha causat una elevada mortalitat de gorgònia vermella en ambdós Parcs, tot i que ha estat més elevada al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter", recull el Departament de Territori. Al Parc Natural del Cap de Creus, els signes de mortalitat queden separats en dos grups, amb les poblacions del sud de cap de Creus (Cap Trencat i el Gat) presentant mortalitats majors (excepte la Messina) i amb les poblacions del nord (Cap Gros, Farallons, Portaló, l'Encalladora) amb mortalitats menors (excepte Massa d'Or). A les poblacions del Cap Trencat i el Gat, al voltant d'un 45-50% de les colònies presentaven signes de mortalitat, mentre que a la resta de poblacions, a excepció de la Massa d'Or, el percentatge de colònies afectades no superava el 30%. Pel que fa al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes, i el Baix Ter, totes les estacions mostrejades presentaven un increment de colònies amb signes de mortalitat, i un augment significatiu de la superfície morta, en molts casos superant el 20% de superfície mitjana morta. Tot i així, només en algunes aquest canvi va ser estadísticament significatiu, com Medallot, El Guix, Carall Bernat o Cap Castell, on el percentatge de colònies afectades per algun tipus de mortalitat gairebé va arribar al 75%. En alguns casos, el percentatge de colònies afectades ha incrementat en més d'un 15%, com és el cas de la població de Medallot, Pedra de Déu, Tascó Petit i Pota del Llop. "Sobrepesca" de corall vermell L'informe de seguiment també posa de relleu que les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) presenten colònies de talla petita degut a "la sobrepesca" que han patit durant molts anys. Tanmateix, al mateix temps també ressalta que l'orografia submarina dels parcs naturals del Cap de Creus i Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, amb una nombrosa presència de coves i túnels, i la gran quantitat de matèria orgànica que hi ha a les seves aigües, proporcionen unes condicions úniques per al desenvolupament de poblacions de corall vermell a poca fondària, fet poc freqüent a la Mediterrània. En general –conclouen els investigadors- les poblacions de corall al Cap de Creus es troben a fondàries a partir de 25-30 metres i, en molts casos, a profunditats majors de 35 metres (que és quan el tipus de substrat canvia i apareix un fons calcari on es desenvolupa el coral·ligen, hàbitat típic del corall vermell). A més, aquí les colònies majoritàriament es troben en esquerdes o bé molt amagades, distribució força comuna en les poblacions sotmeses a una forta pressió pesquera. En canvi, les poblacions del corall al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es troben a menys fondària, degut principalment a l'orografia de les Medes i la influència del riu Ter, però també per la prohibició de la pesca que ha permès que es desenvolupin les colònies en moltes indrets en llocs més accessibles i visibles. L'estudi mostra, en general, les poblacions de corall vermell al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter presenten un millor estat de conservació que les del Parc Natural de Cap de Creus. Les estacions amb una menor freqüentació tenen una major tendència a millorar, encara que de moment cap presenta les talles esperades després de més de 30 anys de protecció. Medallot és l'estació amb una biomassa més elevada, però l'informe ja avança que caldrà esperar més temps per veure l'efecte real de la reserva integral. Pel que fa al Parc Natural de Cap de Creus, en general les poblacions presenten una biomassa molt menor i s'observen colònies de talla petita. Destaca l'estació de l'Encalladora amb talles molt més grans, tot i que també una baixa biomassa (degut al baix nombre de colònies). L'estació de la Massa d'Or destaca per presentar més d'un 60% de colònies amb signes de pesca. La mortalitat se situa entre l'1,35% observat a l'estació del Gat, i menys de l'1% de Forcats i Falconera. Impacte del submarinisme L'estudi de l'evolució de brizous permet mostrar l'afectació d'activitats com el submarinisme i l'augment de la temperatura degut al canvi climàtic. Els resultats d'enguany del seguiment de les poblacions dels briozous (Pentapora fascialis i Myriapora truncata) han mostrat diferències notables entre el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter, i el Parc Natural de Cap de Creus. Al primer, les densitats de briozous han variat notablement entre estacions, observant-se un patró clar en el que en totes les estacions on hi ha una major freqüentació de submarinistes l'abundància de colònies de les poblacions de briozous són molt baixes, mentre que a les estacions de control de zones poc freqüentades les densitats són superiors. A les zones freqüentades per submarinistes han desaparegut un major nombre de colònies, per sobre del 50%, concretament les més grans i més exposades al contacte, evidenciant l'efecte erosiu dels submarinistes a les zones més visitades. No obstant això, l'equip expert indica que no es pot atribuir aquest descens únicament a la pràctica del submarinisme, ja que analitzant la sèrie temporal, es pot observar que hi ha hagut una disminució progressiva en totes les estacions, amb episodis de mortalitat marcats l'any 2015 (coincidint amb temperatures molt elevades i un episodi de proliferació d'algues filamentoses). L'estudi també constata l'efecte del submarinisme a les coves. Així, els científics han detectat acumulacions d'aire respirat als sostres, a més d'un important efecte erosiu sobre els fons, comparant l'estat actual amb fotografies de l'any 1978 de es mateixes zones, on hi havien comunitats molt ben desenvolupades que ara han desaparegut. Creixement "explosiu" d'algues filamentoses L'informe també descriu l'impacte ecològic del creixement massiu d'algues filamentoses mucilaginoses, un episodi que va afectar espècies i hàbitats del fons marins de la major part dels Parcs Naturals de Catalunya entre maig i setembre de 2017. Organismes filtradors (com gorgònies i coralls) van ser dels més perjudicats per aquesta proliferació algal, que va ser màxima en zones encalmades i entre 10 i més de 30 metres de fondària. Aquests episodis són de difícil control –no hi ha tècnica efectiva per eliminar les algues- i apunten a la necessitat d'evitar l'abocament de nutrients en el medi marí quan es detectin creixements algals massius. Segons l'estudi, aquesta proliferació es va produir probablement per una combinació d'altes temperatures durant la primavera i estiu, un alta concentració de nutrients a l'aigua i una alta estabilitat ambiental. Proliferació de garotes Els investigadors també han detectat com a la majoria de les zones hi ha una "sobrepoblació" de garotes (eriçons de mar) a conseqüència de la falta de peixos, els seus depredadors. Aquestes garotes mantenen les comunitats algals poc desenvolupades. No obstant això, a la reserva marina de les illes Medes, l'equip científic ha observat com les poblacions de peixos exerceixen un control efectiu sobre les garotes, i han permès el desenvolupament de les comunitats algals amb una gran abundància d'espècies estructurals i una gran diversitat. Pel que fa a les comunitats mediolitorals, mostren un bon estat de conservació, tot i que a les cornises calcàries a les zones exposades s'ha observat un augment de la mortalitat de les algues calcàries. Ja es va detectar l'any 2015, i encara que no se'n saben les causes, estan probablement relacionades amb l'augment de la temperatura pel canvi climàtic.
Societat
Medi ambient
El Vall d'Hebron constata que una proteïna produïda pel ronyó podria ser diana terapèutica contra la síndrome metabòlica. Un estudi demostra el rol de la proteïna KAP en el control de desenvolupament de la síndrome metabòlica produïda per la ingesta d’una dieta rica en greixos. Un estudi de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron ha demostrat que una proteïna produïda pel ronyó podria esdevenir diana terapèutica contra la síndrome metabòlica produïda per la ingesta d’una dieta rica en greixos. Segons l'Institut de Recerca del Vall d'Hebron, la generació d’un model de ratolí transgènic en què el gen conegut com a kidney androgen-regulated protein (KAP) és sobreexpressat de forma específica a les cèl·lules del túbul proximal renal, el mateix lloc on s’expressa aquesta proteïna de forma endògena, ha posat en evidencia el paper de KAP en el control de la síndrome metabòlica i la diabetis tipus 2. L'estudi, liderat per la doctora Anna Meseguer, cap del grup de recerca CIBBIM-Nanomedicina Fisiopatologia Renal del VHIR, s’ha publicat a la revista 'Scientific Reports', del grup Nature. Els investigadors assenyalen que en estudis previs s'havien associat uns menors nivells de la proteïna KAP amb la nefropatia diabètica i l'aterosclerosi, dues patologies que conviuen amb la síndrome metabòlica. La doctora Meseguer assegura que el model de ratolí transgènic de KAP "ha permès observar que la sobreexpressió d’aquesta proteïna al ronyó protegeix de la resistència a la insulina, la hipertensió, l’esteatosi hepàtica i la inflamació del teixit adipós, induïdes per una dieta obesogènica rica en greixos”. En un sistema cel·lular, els autors del treball també demostren que la proteïna KAP actua prevenint la producció de Il-6 per TNF, via clau i molt rellevant en el desenvolupament de la síndrome, segons subratllen els investigadors. Així mateix, es demostra que aquesta proteïna és secretada a l'espai extracel·lular, atribuint-li un efecte hormonal en teixits diana com l’adipós i, possiblement, el fetge. L'estudi, juntament amb treballs previs del mateix grup, posen de manifest que la proteïna KAP, específica del ronyó, te un paper clau en la inducció i l’activació de diverses vies extrarenals relacionades amb malalties cardiovasculars i metabòliques de gran impacte, tant en la salut de la ciutadania com en la despesa sanitària, com ara l’obesitat i la diabetis. En aquest sentit, aquesta proteïna podria constituir una bona diana terapèutica per combatre la síndrome metabòlica. Aquest i altres treballs del grup demostren de forma clara el paper de la KAP, i en conseqüència del ronyó i dels andrògens, en el control de la malaltia cardiovascular i la diabetis tipus 2. El ronyó deixa de ser un element passiu en la malaltia per convertir-se en element actiu en el control de la mateixa, assenyalen els investigadors. En el treball també hi ha col·laborat el doctor Josep Villena, responsable del laboratori de Metabolisme i Obesitat de la Unitat de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR. La síndrome metabòlica Segons l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, la síndrome metabòlica es pot definir com un conjunt de desordres metabòlics derivats, en part, d’uns hàbits de vida poc saludables, com per exemple el sedentarisme i una ingesta calòrica excessiva i poc equilibrada. Actualment, la síndrome metabòlica comença a qualificar-se d'epidèmia global, ja que afecta el 30% de la població adulta en països occidentals i un 44% de ciutadans dels estats Units de més de 50 anys. La síndrome metabòlica augmenta el risc de patir una malaltia cardiovascular o de desenvolupar diabetis tipus 2. A nivell cel·lular i molecular això es deu als efectes com la inflamació crònica en el teixit adipós, imprescindible en el desenvolupament de disfuncions metabòliques relacionades amb l'obesitat, la resistència a la insulina, la disfunció renal endotelial o l'estrès oxidatiu, entre altres.
Societat
Salut
L'start-up catalana Mediktor obre a Nova York la seva primera oficina a l'exterior. L'empresa emergent de l’àmbit de la salut compta amb més de 600.000 usuaris a tot el món, va fundar-se el 2011 a Barcelona i té 14 treballadors. L’start-up catalana Mediktor, especialitzada en l’àmbit de la salut, ha obert a Nova York la seva primera oficina exterior amb l’objectiu d’introduir-se al mercat nord-americà. L’empresa emergent catalana ha desenvolupat una aplicació que, a través de la intel·ligència artificial i el machine learning, permet que una persona amb símptomes de patir una malaltia expliqui com se sent amb les seves pròpies paraules per rebre una estimació de quina malaltia pot tenir i una primera recomanació de la millor acció a prendre. Fundada per un metge l’any 2011 a Barcelona, actualment compta amb més de 600.000 usuaris a tot el món i un equip de 14 treballadors. Tot i que el desenvolupament tècnic es continuarà fent a Barcelona, des de Nova York l’start-up durà a terme tot el desenvolupament de negoci als Estats Units en tots els àmbits, com aspectes comercials, legals i regulatoris. Segons Cristian Pascual, cofundador de Mediktor, els Estats Units són un mercat “que valora molt que hi siguis i coneguis bé les singularitats del seu sistema sanitari”, fet que “fa que sigui imprescindible el contacte directe amb l’ecosistema de clients i partners”. Per l’altre cofundador de l’empresa, Oscar García-Esquirol, “el mercat més gran, modern i de referència de salut a nivell internacional són els Estats Units”. Un dels factors claus de l’entrada de Mediktor als Estats Units ha estat la participació a través d’ACCIÓ al congrés Disrupt San Francisco, el passat mes de setembre. “És un lloc excel·lent per tenir una primera impressió de l’acceptació del teu producte al mercat americà” assegura García-Esquirol. “La informació que vam recollir ens va servir per adaptar el nostre missatge comercial i agafar confiança en les nostres possibilitats, fins al punt de decidir fer el pas i atacar-lo activament des de dins”, explica. 1,5 milions d'avaluacions L’aplicació de l’start-up catalana va dirigida a companyies d’assegurances i hospitals, i actualment més de 600.000 usuaris de 196 països ja la utilitzen. Fins ara ja ha realitzat 1,5 milions d’avaluacions, és a dir, qüestionaris i recomanacions personalitzades a persones de tot el món. D’aquesta manera, la intel·ligència artificial de l’aplicació adquireix nous coneixements amb cada interacció. A més l’usuari pot compartir la informació amb un metge a través d’un missatge de text, tot i que tal i com assegura Mediktor, “no oferim un diagnòstic perquè no hi ha una visita física: l’aplicació no substitueix una visita mèdica”. L'empresa emergent catalana ha participat aquesta setmana a través d’un estand d’ACCIÓ al congrés Health 2.0 Europe al recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc, que ha reunit més de 600 empreses, inversors i start-ups de tot el món especialitzades en l’àmbit de l’emprenedoria sanitària. A banda de Mediktor, l’estand d’ACCIÓ també ha comptat amb la presència de PlayBenefit, Sense4Care, IOMED, Made of Genes, Mind the Byte, Neuroelectrics i B-Wom. L’objectiu ha estat presentar els seus projectes davant la comunitat empresarial del sector de la salut per fer networking, conèixer nous clients, socis i inversors.
Economia
Empresa
L'alcalde d'Alcarràs veu positiu confinar el Segrià per "restringir la mobilitat", sorprès que no s'hagi fet abans. Ezquerra demana no "criminalitzar" als temporers, al·legant que la incidència del virus ha estat menor en el col·lectiu. L'alcalde d'Alcarràs, Manel Ezquerra, veu amb bons ulls la decisió d'aplicar un confinament perimetral del Segrià per evitar nous rebrots que continuïn propagant la covid-19. "Si hem de fer passos enrere per conscienciar-nos i per reduir la mobilitat per a què aquests brots que tenim a la comarca no vagin a més, doncs crec que hem de ser responsables", ha afirmat. Tot i això, Ezquerra ha reconegut que la mesura els "agafa una mica de sorpresa", tenint en compte que aquest divendres no estava encara prevista. L'alcalde també ha insistit en demanar que no "criminalitzar" al col·lectiu de temporers, al·legant que la incidència del virus entre el col·lectiu que es troba al municipi és menor que la de la població que està empadronada tot l'any.
Economia
Agroalimentació
Catalunya registra 97.217 ERTO que afecten 715.904 treballadors des de l'inici de la crisi sanitària. En les darrers 24 hores, s'han sumat 16 expedients més per a 132 persones. Catalunya ha registrat 97.217 ERTO des de l'inici de la crisi sanitària que afecten 715.904 persones, segons ha informat el Departament de Treball, Afers Socials i Família. Això són, per tant, 16 expedients més per a 132 persones respecte fa 24 hores. Del total, els ERTO per força major representen el 93,6% i afecten el 84,9% dels treballadors. Per demarcacions, a la de Barcelona és on s'han presentat més ERTO, amb 70.998 expedients i 563.169 persones afectades; seguit de la de Girona, amb 10.909 expedients i 68.501 afectats; Lleida, amb 5.351 expedients i 30.236 treballadors; Tarragona, amb 7.659 expedients i 44.641 persones afectades i Terres de l'Ebre, amb 2.300 expedients i 9.357 persones.
Economia
Treball
AMPLIACIÓ:Valls viu la Gran Festa de la Calçotada amb milers de visitants d'arreu. L'esdeveniment que dona el tret de sortida a la temporada preveu servir uns 60.000 calçots. Uns 40.000 visitants d’arreu han omplert els carrers de Valls aquest diumenge per participar en la 38a Gran Festa de la Calçotada. L’esdeveniment marca l'inici de la temporada del calçot, que s'allarga fins a l'abril. Com cada any, s'han organitzat demostracions de coure calçots a la graella, concursos d'elaboració de salsa i de cultivadors, i degustacions populars. Com és habitual en els darrers anys, el concurs de menjar calçots és el que atreu més públic, entre ells diversos visitants japonesos, i també mitjans de comunicació internacionals. Es calcula que durant la jornada se serviran uns 60.000 calçots, una xifra que, al conjunt de la comarca, s’enfilarà a les 300.000 cebes. El guanyador del concurs de menjar calçots se n'ha cruspit 184 Enguany, el guanyador del concurs de menjar calçots ha estat el Carlos Fontecha, un veí de Rubí de 44 anys, que ha endrapat 184 calçots, un total de 2,245 quilograms. És el segon any que hi participa, i l'any passat es va classificar en tercera posició. "Estic molt content, he tingut sort que els meus contrincants han afluixat una mica abans que jo", ha afirmat Fontecha. El guanyador ha explicat que el moment més crític ha estat a partir dels 160 calçots. "He començat molt fort i l'últim fart de 175 a 200 era l'important, havia d'intensificar i cruspir-me els màxims perquè si no, no guanyaria", ha explicat. Tot i haver guanyat, no ha pogut superar el rècord del guanyador de l'any anterior - el barceloní Adrian Wegrzyn-, que es va menjar 5,8 quilos de calçots. Amb tot, després del concurs, Fontecha ha assegurat que estava tip i que passaria la tarda descansant. A més, entre bromes, ha dit que haurà d'anar "un parell de vegades al lavabo". El segon classificat, l'Alexander Staab, ha menjat 163 calçots, un 2,2 quilograms i, per primera vegada, una dona ha fet el pòdium. La tercera classificada ha estat la tarragonina Diana Andrade, que s'ha cruspit 158 calçots, uns 2,195 quilograms. La concursant ha participat amb un grup d'amics i ha rebut el suport de la seva família que, en tot moment, no l'ha parat d'animar. El concurs de menjar calçots és un dels actes clàssics i més mediàtics de la Gran Festa de la Calçotada. En 45 minuts, la vintena de concursants – enguany se n'hi han inscrit 37- acaparen totes les mirades dels centenars de persones que s'apleguen a la plaça del Patí. Durant la jornada s'han consumit uns 60.000 calçots En la 38 edició de la Gran Festa de la Calçotada s'han servit unes 60.000 cebes dolces, segons els organitzadors. També calculen que s'hauran consumit entre 200.000 i 300.000 calçots arreu de la comarca de l'Alt Camp, entre els servits pels restauradors i els dels particulars. "Aquesta festa la fa el bullici dels carrers, l'olor dolcenca de les cuites de calçots", ha subratllat el secretari de la Cambra de Comerç de Valls, Rafel Castells. I ha afegit que "l'èxit ha sorprès la mateixa empresa, perquè ha anat creixent i s'ha convertit en una de les grans festes típiques i populars de Catalunya". De fet, els carrers de Valls s'han inundat de turistes, vinguts amb agències i guies turístics, per participar de l'esdeveniment i, així, degustar les cebes dolces i la seva salsa en els espais habilitats de les places del municipi. Entre ells, un grup de japonesos que han explicat que han visitat la ciutat després de veure aquesta festa tradicional en un programa de la televisió del seu país. L'esdeveniment representa el tret oficial de sortida a la temporada de calçots, que enguany es presenta seca. Els cultivadors preveuen mantenir les xifres de producció de l'any passat, d'entre 12 i 13 milions de cebes.
Cultura
Festa i cultura popular
Llum verda al nou pla estratègic del zoo de Barcelona i la iniciativa que limita les espècies que ha de tenir. Un centenar de treballadors s'han manifestat perquè consideren que el que s'ha aprovat "pot portar a la mort del zoo". La comissió d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda al 'Pla Estratègic del Nou Model del Zoo de Barcelona: una mirada cap al futur'. Els treballadors, que s'han manifestat durant la votació, han criticat que a última hora s'hauria canviat el contingut de la pàgina 56 del document, obrint la porta a la limitació d'espècies en els termes que indica la iniciativa animalista de ZooXXI, que també s'ha aprovat a la mateixa sessió. El president del comitè d'empresa del Zoo, Jesús Cabana, ha lamentat que si la iniciativa es duu a terme significarà "la mort del zoo a curt termini" perquè "amb onze espècies un zoo no és un zoo" i sortir de les organitzacions internacionals provocarà "aïllament". En la votació del pla estratègic, que es va presentar el març de 2018 i s'ha portat a votació onze mesos després, els vots favorables han estat els de BComú, GMDemòcrata, Cs, ERC, CUP i Puigcorbé i en contra PSC i PP. Pel que fa a la iniciativa ciutadana, BComú, GMDemòcrata, ERC, i Puigcorbé han votat a favor, Cs, PSC i PP en contra i la CUP s'ha abstingut. En ambdós casos ara comença un termini de trenta dies hàbils per presentar al·legacions, abans de passar per la votació de plenari. "Prou mentides, volem solucions" A la comissió hi han accedit un centenar de treballadors del Zoo de Barcelona amb samarretes amb el lema "prou mentides, volem solucions" i diverses pancartes amb lemes com "zoo de Barcelona és conservació, educació i recerca" o "no és animalisme, és urbanisme". "Amb onze espècies un zoo no és un zoo, i això és el que parla la iniciativa ciutadana, de tenir onze espècies i ni tant sols diu les espècies que son", ha lamentat el president del comitè d'empresa del Zoo de Barcelona, Jesús Cabana. "Si diuen que volen tancar el zoo i compten amb el suport del govern i diversos partits, està tot dit", ha manifestat. "Una inversió de 65 milions d'euros" La regidora d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat el nou pla suposa la inversió de 65 milions d'euros fins el 2031 i que cal tirar-lo endavant perquè "no ens podíem quedar en el punt on estàvem fins ara". Sanz també ha fet una crida a implicar veïns i entitats en la transformació de l'espai. Pel que fa a la proposta ciutadana, ha dit que veure els treballadors participant i la presentació de la iniciativa ciutadana la "feia feliç" perquè "és bona notícia de salut democràtica de la ciutat", ha indicat. "Iniciativa per un canvi de paradigma" El portaveu de ZooXXI, Leo Anselmi, ha presentat la iniciativa ciutadana animalista indicant que no tenen "un plantejament de tancament del zoo però sí un canvi de paradigma" i ha dit que "el temor no s'ha de traduir en bel·ligerància sinó en diàleg". El PDeCAT ha atribuït la manca de consens a l'absència de lideratge polític i la "desconfiança" causada per part del govern municipal. Ciutadans ha dit que s'hi oposava "per responsabilitat" després de "quatre anys demanant consens". ERC ha explicat els esforços que ha fet esforços per arribar a l'acord. Per la seva banda, el PSC ha denunciat que es tractava d'una "manipulació política escandalosa" i ha criticat que es votessin el mateix dia les dues propostes. "Amb aquesta decisió d'avui estan tancant el zoo", ha criticat Daniel Mòdol. El PP ha criticat la "manipulació del pla estratègic amb la iniciativa ciutadana". "Vostès son els culpables de la mort del zoo", han conclòs, en el que ha estat l'única intervenció que ha acabat amb els aplaudiments dels treballadors que es manifestaven. La CUP ha justificat l'abstenció a la iniciativa pels dubtes en la gestió de l'espai.
Política
Política municipal
Finalitza l'alerta del Procicat per vents davant la millora de les condicions meteorològiques. Es manté la prealerta perquè encara es podran registrar ratxes fortes al litoral i prelitoral de les comarques barcelonines i al sud de les gironines. Protecció Civil ha desactivat aquest diumenge a la nit la fase d'alerta del Procicat per fortes ventades per la millora de les condicions meteorològiques. Amb tot, manté la prealerta perquè encara es podran registrar ratxes fortes al litoral i prelitoral de les comarques de Barcelona i al sud de les comarques de Girona. Durant aquest diumenge el temporal de vent ha perdut intensitat i no s'ha superat el llindar de 90 quilòmetres per hora en cap punt del territori. Tot i això, el vent ha bufat fort a la zona de Barcelona i al sud del Maresme, on s'han registrat diverses incidències que han generat fins a 102 expedients al telèfon d'emergències 112. De cara a dilluns, el risc de fortes ventades es manté baix, tot i que es preveu que localment es puguin registrar ratxes fortes.
Societat
Meteorologia
AMPLIACIÓ:El PSC acusa el Govern de "banalitzar el nazisme i el feixisme" i anuncia una proposta de resolució per denunciar-ho. Granados critica que "no es pot posar al mateix nivell l'horror del nazisme i la situació processal d'alguns exconsellers". La portaveu del PSC Eva Granados ha acusat al Govern de "banalitzar el nazisme i el feixisme" en l'acte de la Generalitat de diumenge passat per homenatjar les víctimes de Mathausen i ha anunciat que presentarà una proposta de resolució a la comissió de Justícia del Parlament per denunciar-ho. En roda de premsa des del Parlament aquest dimarts al migdia, Granados ha recordat la polèmica que va despertar la marxa de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, per l'ús del terme "presos polítics" en recordar l'exconseller Raül Romeva. "No es pot posar al mateix nivell l'horror del nazisme i la situació processal d'alguns exconsellers del nostre Govern", ha criticat. Preguntada per la carta que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha enviat al conseller d'Interior, Miquel Buch, acusant-lo d'abandonar la seguretat ciutadana a la capital catalana per ''motius partidistes'', Granados ha reconegut que falten efectius dels Mossos d'Esquadra a la ciutat però ha recriminat a la batllessa haver "descobert la importància de la seguretat al final del mandat". La portaveu socialista ha exposat algunes de les iniciatives parlamentàries que el PSC presentarà al ple d'aquest dimecres i dijous, com tres mocions que tenen a veure amb el món local o la proposició de modificació de la llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA).
Política
Parlament
Comín anuncia que el seu germà ha votat per ell: "Un vot per la llibertat". Una noia de 18 anys que no tenia pensat votar ha cedit l'opció al president Carles Puigdemont. El conseller del Govern destituït per l'article 155 Toni Comín ha anunciat a través de Twitter que ha pogut votar als comicis del 21 de desembre perquè el seu germà ho ha fet per ell. "Avui el meu germà ha votat per mi. Un vot per la llibertat, un vot per la democràcia, un vot per la justícia social, un vot per la fraternitat, un vot per la República #votoRepública", ha escrit l'exconseller de Salut. Comín segueix, així, el camí que ha utilitzat el president Carles Puigdemont per poder votar, és a dir, que una altra persona ho faci per ell. En el cas de Puigdemont, una noia de 18 anys que no tenia pensat anar a votar, li ha cedit el seu vot.
Política
Partits
Les hipoteques baixen un 19,4% a Catalunya en comparació amb el 2018. La compra-venda d'habitatges es redueix un 34% respecte al juliol. Els catalans van formalitzar 3.607 hipoteques a l'agost, un 19,4% menys que en el mateix mes del 2018, segons ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En comparació amb el mes anterior es va registrar un descens del 34%, mentre que al juliol havien crescut un 13% respecte al juny. El capital prestat a Catalunya va ascendir a 507.391 MEUR, un 36,4% menys que el mes anterior i un 15,2% menys interanual. A l'Estat espanyol, es van formalitzar 20.385 hipoteques, un 38,9% menys que el mes anterior i un 29,9% menys que l'agost del 2018.
Economia
Habitatge
Les funeràries reporten 12 nous morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 79 nous positius testats. Són vuit defunció més i 30 casos menys que en l'últim balanç. Les funeràries catalanes han reportat 12 noves morts per covid-19, vuit més que en l'últim balanç del Departament de Salut. Això deixa la xifra global de víctimes en 12.469. A banda, s'han detectat 79 nous casos positius testats (30 menys) i ja en són 69.753. D'entre les víctimes, 6.805 persones han mort en hospital o en centre sociosanitari (sis més), 4.085 ho han fet en una residència (una més) i 790 al domicili (dues més), mentre que les no classificades per falta d'informació són 789 (tres més). Fins ara hi ha hagut 4.116 persones ingressades greus i actualment en són 79, tres menys que fa 24 hores.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Els Mossos no descarten el mòbil terrorista al Prat i diuen que un detingut ha fet una proclama "de tipus islamista". Els dos detinguts són albanesos i no consten antecedents de radicalització. Els Mossos d'Esquadra no descarten el mòbil terrorista en l'incident que ha tingut lloc la matinada d'aquest divendres a l'aeroport del Prat, quan un vehicle ha accedit al hall de la T-1. El comissari en cap, Eduard Sallent, ha confirmat que un dels dos detinguts ha fet una proclama "de tipus islamista". "En aquests moments no es pot descartar cap hipòtesi", ha dit en roda de premsa el conseller d'Interior, Miquel Buch. Sallent ha afirmat que la investigació manté oberta "totes les línies de treball". Els detinguts, de nacionalitat albanesa i sense antecedents de radicalització coneguts de moment, han sortit del vehicle quan han aconseguit entrar al hall i han avançat cap a la zona restringida, on han estat aturats i detinguts. Els fets han tingut lloc cap a les 4.56 d'aquest divendres, quan un vehicle ha accedit "voluntàriament" al hall de la Terminal 1 planta 0 de l'aeroport del Prat, entrant per les portes giratòries. La "ràpida reacció" dels agents a la terminal han permès la detenció dels dos ocupants i no s'ha produït "cap dany a cap persona", ha apuntat Buch. Sallent ha explicat que ara per ara no tenen confirmació que els detinguts tinguin antecedents "en àmbit d'interès" però ha concretat que s'estan portant a terme totes les actuacions i investigacions "per determinar el mòbil" de l'acció. "Totes les opcions estan obertes ni confirmem ni descartem cap hipòtesi", ha declarat. Sobre uns eventuals antecedents per radicalització, ha concretat que es treballa amb la resta de serveis d'intel·ligència "per determinar si tenen algun vincle amb aquest àmbit ideològic". El detingut que ha fet la proclama l'hauria fet en el moment de la detenció, segons ha concretat Sallent. El comissari ha explicat que s'ha informat tant a la fiscalia de l'Audiència Nacional com al jutjat de guàrdia del Prat de Llobregat per instruir la causa. La investigació ha de permetre esclarir el "perfil" dels detinguts i "què pretenien amb aquesta acció". Per últim, el comissari en cap dels Mossos ha detallat que s'està reconstruint l'acció per veure com s'ha dut a terme i "introduir les millores que s'hagin d'introduir".
Societat
Successos
El XXXè Festival Tradicionàrius projecta una trobada de conjunts històrics per celebrar els 50 anys del Grup de Folk. El certamen fa una crida a grups de folk creats als anys 60 i 70 perquè participin en l’esdeveniment. El Festival Tradicionàrius projecta per a la seva trentena edició una trobada de grups de folk de finals dels anys 60 i fins als 70. La iniciativa coincideix, d’una banda, amb la celebració de tres dècades del festival, i de l’altra, amb els 50 anys de la formació dels històrics Grup de Folk. És per això que l’organització acaba de fer una crida a grups de folk creats en aquells anys als territoris de parla catalana que, amb independència de la seva trajectòria, vulguin participar en una “gran trobada” que se celebrarà en el marc del festival al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T) l’any 2017. L’etiqueta #cridaGrupsdeFolk és el reclam del festival a les xarxes. El Festival Tradicionàrius arribarà el 2017 a la seva trentena edició, un aniversari que coincideix, a més, amb els 50 anys del naixement del Grup de Folk. La programació d’aquesta edició especial encara és una incògnita, però el festival ja ha anunciat una primera activitat commemorativa: una “gran trobada” de grups de folk històrics. El músic co fundador del Grup de Folk i col·laborador habitual del festival, Jaume Arnella, està implicat en aquesta iniciativa, segons destaca l’organització en el comunicat que ha difós aquest dimarts. “Arnella ens proposa: “Què us sembla si un dissabte fem una arrossada i fem gresca des del vermut a la sobretaula?’”. Així doncs, la trobada de grups de folk se celebrarà en dissabte, en horari diürn, i entre les instal·lacions del C.A.T i la Plaça d’Anna Frank. La idea original és “recollir el testimoni dels Grups de Folk d’aquella època, recuperar la memòria musical col·lectiva i de l’esperit del moment”, destaca el festival. Per fer-ho possible, fan una crida a tot aquell que hagués creat o format part d’un conjunt de folk de l’època, extensiva a tot aquell que “conegui altres músics” que en formessin part. Així, el festival vol contactar tots aquests músics, recopilar fotografies de l’època, partitures i gravacions, per mostrar-les durant la trobada, així com organitzar “una cantadeta” aquell dia en amb els artistes que els vulguin acompanyar.
Cultura
Música
Una dona ferida en l'incendi d'una campana extractora a l'Hospitalet de Llobregat. El foc s'ha declarat a la cuina d'un habitatge de la plaça de Provençana. Una dona de 38 anys ha resultat ferida menys greu en un incendi que s'ha declarat aquest matí en un habitatge de l'Hospitalet de Llobregat. Els bombers han rebut l'avís del foc a les 9 i 23 minuts. El foc ha cremat una campana extractora de la cuina del pis, situat a la tercera planta d'un edifici de la plaça de Provençana. La dona ha resultat afectada per inhalació de fum i el Sistema d'Emergències Mèdiques l'ha traslladat a l'Hospital Moisès Broggi. En l'extenció del foc hi ha treballat tres dotacions dels Bombers.
Societat
Successos
Avança el projecte del CAT per abastir d’aigua potable la Baixa Segarra. Es preveu una connexió per pujar l’aigua fins al poble més elevat de la comarca i bombejar-la a la resta de municipis. El projecte per a la portada d’aigua de boca a la Baixa Segarra avança. El territori avala l’avantprojecte del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) per connectar els municipis a la xarxa d’aigua de l’Ebre. L’estudi preveu una connexió des de Sarral, on hi ha la fàbrica d’Europastry, fins a Forès -el poble situat a major altitud de la comarca- amb la intenció de bombar l’aigua, aprofitant el desnivell natural, fins a la resta de municipis, en un segon avantprojecte pivotat des d'un organisme o empresa de serveis. “És un projecte més vertebrador amb el qual ens sentim més còmodes”, afirma a l'ACN el president del Consell Comarcal de Conca, Francesc Benet. L’abastament d’aigua potable a l’extrem nord de la Conca de Barberà, on alguns pobles no poden beure aigua de l’aixeta, ha hagut de prendre un nou rumb en quedar descartat, el juliol passat, el projecte de fer arribar l’aigua del canal Segarra-Garrigues. Ja hi ha diversos municipis de la Conca de Barberà que utilitzen l’aigua de l’Ebre a través del CAT per a consum habitual, com ara Montblanc, Blancafort, Solivella, Sarral, etc. Properament també arribarà a l’Espluga de Francolí, i per això la institució comarcal va optar per aquesta opció quan es va descartar el projecte del Segarra-Garrigues. “Al juliol se’ns va comunicar que aquest projecte estava mort; el conseller Rull s’hi havia compromès i se l'havia pres de forma personal, fins i tot vam rubricar un acord històric al paranimf de la Universitat de Cervera amb totes les parts, però hi van interferir la CHE i el Ministeri d’Agricultura i no va sortir endavant”, recorda Benet. Però, de fet, la comarca se sent molt més còmoda amb el projecte del CAT i portar l’aigua de l’Ebre. “Ens el sentim més nostre, perquè és la nostra demarcació, i crec que estem acostant-nos a la solució definitiva d’aquest projecte”, afegeix. L’ens ara busca el suport de l’ACA i la Diputació de Tarragona per dotar-lo de viabilitat econòmica. “S’hi batalla des de fa temps perquè comporta una inversió alta per a una població petita, però no per això deixa de ser necessària”, diu Benet. A la Baixa Segarra encara queda algun municipi, com Santa Coloma de Queralt, amb decrets de no potabilitat, un fet que qualifica de “gravíssim”, ja que afecta la dinamització econòmica. En paral·lel, s'elaboraran plans directors d’aigua de 17 municipis de la comarca, que no en tenien. “L’aigua passa a formar part d’un gruix de serveis importants per al Consell, i a part de treballar per dur l’aigua de l’Ebre en un projecte plurianual a tres o quatre anys, també volem optimitzar al màxim els recursos que tenim a la Conca”, conclou Benet.
Societat
Medi ambient
El Govern aprova la memòria preliminar sobre l'Avantprojecte de llei per unificar les policies catalanes. L'objectiu és incrementar la coordinació i l'eficàcia dels cossos i augmentar la seguretat ciutadana. El Govern ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar sobre l'Avantprojecte de llei del sistema de policia de Catalunya, a proposta del conseller d'Interior, Miquel Buch. Els objectius principals que es volen assolir amb la norma, que comprèn els Mossos d'Esquadra i les policies locals, són incrementar la coordinació i l'eficàcia dels cossos, augmentar la seguretat ciutadana, fomentar l'ús de noves tècniques i incrementar la seguretat pública, segons s'indica des de l'executiu català. Es pretén, així, "rendibilitzar els recursos humans i materials", procurant noves dinàmiques de formació i de prestació del servei i apostant per una "simplificació de les estructures i òrgans del sistema". A banda, es preveu que la integració de les administracions locals en un únic sistema policial reforci el paper del primer nivell de l'administració "en la construcció de la seguretat ciutadana". En aquest marc, el sistema unificat de la Policia de Catalunya "aporta solucions comunes" però respecta les especificitats tant de Mossos com de les policies locals, implantades a 216 ajuntaments catalans. En aquest sentit, la llei s'adapta al règim especial de la ciutat de Barcelona i és "respectuosa" amb les diferents situacions locals, des dels municipis amb plantilles nombroses de policia local fins als municipis que no disposen d'aquest servei. La iniciativa, afegeix l'executiu, també pretén incorporar al sistema de Policia de Catalunya les policies portuàries catalanes a partir de les "possibilitats de coordinació" que ofereix el marc jurídic vigent, el desenvolupament dels cossos de vigilants i auxiliars de la seguretat pública, així com la corresponsabilitat i implicació de la seguretat privada en el sistema policial català. El seu impacte en la intervenció administrativa és una aposta "decidida" per l'eficiència i la corresponsabilitat en l'assignació de recursos públics. A més, el Govern assegura que un nou sistema de policia de Catalunya "no tindrà cap impacte econòmic".
Política
Govern
Dani de la Orden refresca la cartellera d’estiu amb ‘El mejor verano de mi vida’. Arriba a la gran pantalla i en català la nova entrega dels films d’animació ‘Hotel Transsilvània 3, unes vacances monstruoses’. El jove cineasta català Dani de la Orden, director de 'Barcelona, nit d'estiu' i ‘Barcelona, nit d’hivern’ torna a la gran pantalla aquest divendres amb ‘El mejor verano de mi vida’. La pel·lícula té poc a veure amb la seva exitosa òpera prima, més enllà del gènere i de l’estiu com a teló de fons. Al film, Curro (Leo Harlem) és un humil venedor d’electrodomèstics que ha promès al seu fill unes grans vacances però no té recursos. L’atzar creua pare i fill amb una família rica, la qual cosa canvia el destí i l’estil de les seves vacances. L’altra estrena estacional de la setmana és el film d’animació ‘Hotel Transsilvània 3, unes vacances monstruoses’, també en català en algunes sales del país. La nova entrega d’‘Hotel Transsilvània’, la coneguda família de monstres embarca en un creuer de luxe i es prenen un descans, ells i la resta dels empleats de l’hotel. Però el plàcid viatge farà un gir quan Drac s’enamora de la misteriosa capitana de la nau, Ericka, que amaga un perillós secret que podria resultar molt perjudicial per a tots els monstres ‘El rascacielos’ Dwayne Johnson lidera el repartiment de ‘El Rascacielos’, en el paper de Will Ford, un ex líder de l’Equip de Rescat d’Hostatges de l’FBI i veterà de guerra de l’exèrcit dels Estats Units que ara s’encarrega d’avaluar la seguretat dels gratacels. Durant un viatge de feina a Xina es veu incriminat en un incendi a l’edifici més alt i segur del món. Ford escapa i tracta de trobar aquells que li han parat aquesta trampa. ‘Mary Shelley’ La pel·lícula desvetlla la història de la jove Mary (Elle Fanning) i la seva tempestuosa relació amb el poeta romàntic Percy Bysshe Shelley (Douglas Booth). Els dos senten una atracció immediata en conèixer-se, i davant l’oposició de la família de Mary a la seva unió, la parella decideix fugir, acompanyat per la germanastra d’ella, Claire (Bel Powley) ‘La Bruma’ París se submergeix en una estranya boira mortal, i els supervivents es refugien als pisos i terrats de la ciutat. Sense notícies, electricitat, aigua ni menjar, una petita família lluita per sobreviure a la catàstrofe. A mesura que passen les hores es veuen obligats a enfrontar-se a la realitat: els equips de rescat no arriben. ‘La cámara de Claire’ Durant un viatge de negocis al Festival de Cannes, Manhee és acomiadada per la seva cap. No obstant això, allà coneixerà una professora anomenada Claire, que fa fotos amb una polaroid. Cada una d’elles té una peculiar visió de la vida, i juntes miraran d’entendre els seus mons respectivament. ‘Las grietas de Jara’ Quan una jove arriba a l’estudi d’arquitectura Borla i Associats buscant en Nelson Jara, tant en Mario Borla com la seva sòcia Marta Horvath i Pablo Simó, l’arquitecta més veterà de la constructora, asseguren desconèixer aquest nom completament. Però tots menteixen... ‘Lola Pater’ Quan en Zino, de 27 anys, perd la seva mare, que l’ha criat des de fa més de dues dècades, ell decideix anar a buscar el seu pare, Farid, que els va abandonar quan ell era un nen. Aviat, Zino descobrirà l’autèntic motiu pel qual no ha vist el seu pare durant gairebé tota la seva vida. El seu pare es diu ara Lola. ‘No quiero perderte nunca’ Malena i Paula (Aida Oset), s’acaben de traslladar a la casa de camp on vivien els pares de la segona. Un matí reben la notícia que la seva mare s’ha escapat del geriàtric. Mentre Malena marxa a treballar, Paula rep la visita de la seva mare, que apareix a la casa com una presència que ella no pot retenir. En una casa plena de records cada cop més borrosos i imprecisos, Paula es perd buscant la seva mare, mentre Malena intenta ajudar-la talment com una ‘medium’, per expulsar-li els fantasmes interiors.
Cultura
Cinema
Iceta reclama "treure les mans de la política de l'educació" i demana "confiar més" en els mestres. El candidat del PSC crítica aquells que porten nens "a fer 'bulto'" a les manifestacions. El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha reivindicat que els polítics "no han de portar la batalla política al sistema educatiu del país" i per això ha reclamat "treure les mans de la política de l'educació". Ho ha dit en un míting a Vilanova i la Geltrú (Garraf), on ha reivindicat el sistema educatiu català i ha demanat "confiar més" en els mestres. Ha defensat que no es pot pretendre que els professors ho resolguin tot i ha reclamat que tinguin capacitat d'adaptar els seus projectes educatius i no un departament que digui què fer de la mateixa manera arreu del país. D'altra banda, ha criticat aquells que porten "nens a fer 'bulto' a les manifestacions", després de la polèmica sorgida arran de la presència de menors en les manifestacions de la darrera vaga. "No se'ls ha de posar asseguts a una carretera per tallar-la", ha declarat.
Política
Partits
AMPLIACIÓ:Villòria creu que el 155 "va ser un fracàs" i nega "col·laboració" de la Generalitat en la intervenció de l'autogovern. El comissionat del 155 alerta que, en cas d'una nova aplicació, l'Estat "ho té molt més fàcil perquè ja sap com funciona l'administració catalana". El comissionat del 155, Pau Villòria, ha assegurat que la suspensió de l'autogovern "va ser un fracàs" perquè no va resoldre un conflicte polític. En el marc de la seva participació com a testimoni a la comissió d'investigació parlamentària sobre l'aplicació de l'article 155, Villòria ha negat la "col·laboració" de la Generalitat, tant de servidors públics com de càrrecs polítics, després que Carles Riera, diputat de la CUP, lamentés que l'Estat no trobés "un nivell molt alt de resistència". De fet, Villòria ha qualificat el seu paper de "tap de resistència". El comissionat del 155 també ha alertat que, en cas d'una nova aplicació de l'article, "l'Estat ho tindrà molt més fàcil" perquè té "molta informació". Villòria, que ha estat el primer testimoni de la comissió d'investigació del 155, ha qualificat de "fracàs" l'aplicació de l'article 155 "si el seu objectiu era resoldre un conflicte polític a través de la imposició". El viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern també ha afegit que per assolir aquesta fita hi havia altres alternatives, com el diàleg entre les dues parts, que ha remarcat que l'Estat "no va contemplar", o la via judicial per mitjà de recursos. "La negociació sempre ha de ser la primera opció, el diàleg entre dues parts en situacions d'igualtat ens apropa a la solució", ha defensat. El comissionat del 155 també ha reivindicat el paper dels treballadors de l'administració, tant els servidors públics com els càrrecs polítics, durant els set mesos d'intervenció, i ha assegurat que es van centrar en evitar que el 155 "afectés el mínim a la ciutadania". En aquest sentit, ha respost a la crítica del diputat Riera, qui ha acusat alguns càrrecs polítics de "col·laboració notable" amb l'Estat. Segons Villòria, "no van tenir un paper fàcil" i ha assegurat que se sent "molt orgullós" de l'actuació dels qui es van quedar "aguantant el vaixell" tot i la situació "fosca". Durant la seva intervenció, el també viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern ha considerat que el 155 va ser "una eina per suspendre l'autogovern de Catalunya" i per "anul·lar qualsevol actuació que tingués aparença de fomentar el procés sobiranista". D'aquesta manera, Villòria ha afirmat que l'aplicació de l'article va ser "una operació calculada". El testimoni també ha alertat que ara l'Estat "té molta informació" del funcionament de l'administració catalana, i ha advertit que ho té "molt més fàcil" per tornar a aplicar el 155. Pel que fa als efectes de la intervenció de l'autonomia, Villòria ha destacat que el cost del 155 és aproximadament de 1.800 milions d'euros, que inclouen les partides afectades per endarreriments, pèrdues de subvencions i convenis de treball, entre altres, i de 130 milions només en despeses sense valor afegit que no s'haurien produït sense la intervenció. Vintró: "L'aplicació del 155 pot ser considerada inadequada o innecessària" Durant aquesta primera sessió de la comissió amb testimonis, també ha comparegut Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB). El jurista ha afirmat que l'aplicació de l'Article 155 a Catalunya es pot considerar "inadequada o innecessària" perquè era improcedent. Vintró ha explicat que "no hi ha coherència" entre el requeriment que el govern espanyol fa l'octubre del 2017 a la Generalitat, on pregunta si s'ha declarat la independència i que el catedràtic considera "molt concret", i l'aplicació de l'article. En aquest sentit, Vintró creu que l'executiu català va negar haver fet cap declaració no-verbal efectiva i, per tant, es responia a l'objecte del requeriment, encara que després es procedeix amb l'aplicació de l'article de totes maneres. Aquesta intervenció acaba afectant a molts àmbits que, segons creu, s'escapaven dels motius concrets del requeriment, com serien el de la sanitat o l'agricultura, per la qual cosa conclou que "l'abast universal" de la intervenció hauria estat "desproporcionat". D'altra banda, Vintró també ha explicat que algunes de les mesures aplicades amb el 155, com el cessament de tot el Govern i del president o la dissolució del Parlament, són mesures "no previstes expressament" a la Constitució. En aquest sentit, el catedràtic ha afegit que el 155 "no és un instrument de suspensió de l'autonomia", sinó que "és una eina de reparació i substitució d'organismes i anomalies molt concretes". "El 155 no hi és ni per sancionar ni per adoptar mesures preventives, és un mecanisme excepcional", ha exposat Vintró.
Política
Parlament
Festa gitana al Besòs malgrat la pluja. Una trentena de persones improvisen al riu la celebració el Dia Internacional del Poble Gitano . La pluja d'aquest diumenge ha deslluït la 'cerimònia del riu' un dels actes més emblemàtics de la commemoració del Dia Internacional del Poble Gitano. L'organització ha suspès pel mal temps l'acte, que se celebra a la llera del riu Besòs. Tot i així, un grup de gitanos han decidit improvisar la celebració amb música, ball, i el tradicional llançament de pètals de rosa al riu. Una manera de fer valer l'anhel de "llibertat" que el poble gitano reivindica des de fa segles traspassant fronteres. "Jo vinc aquí encara que plogui o troni. Sóc antisistema", ha assegurat als mitjans Manuel Heredia Jiménez, president de l'Associació Gitana de Sabadell i Comarca. El Dia Internacional del Poble Gitano commemora el primer congrés gitano internacional, celebrat a Londres el 8 d'abril de 1971.
Cultura
Festa i cultura popular
AMPLIACIÓ:Els trens tornen a circular per una sola via al Camp de Tarragona, amb retards de més de 45 minuts. Estan afectades les línies R2 sud, R13, R14, R15 i R16. ACN Tarragona .- La circulació ferroviària al Camp de Tarragona s'ha reprès a les 12.39 hores, per una sola via, en el tram entre Sant Vicenç de Calders i Calafell, al Baix Penedès L'avaria mecànica que aquest matí ha afectat un regional Barcelona-l'Aldea de la R16 ha deixat aturats una hora i quart els passatgers, que han sigut transbordats a un tren buit mitjançant passarel·les. Aquesta nova avaria a la línia s'ha produït a les 11.10 hores del matí i ha afectat els trens en sentit sud de les línies R13, R14, R15 i R16, a més dels trens del corredor mediterrani. La circulació es fa per una sola via en el tram afectat, amb uns retards superiors als 45 minuts, segons ha informat Renfe. El tren avariat ha sortit de l'Estació de França a les 9.13 hores i tenia prevista l'arribada a l'Aldea a les 12.13 hores. Aquesta nova avaria a la R16 ha tornat a indignar els usuaris, que s'han queixat del temps que han hagut de passar a dins del tren tancats, més d'una hora i mitja, amb una temperatura molt alta, per la qual cosa han obert les portes d'emergència i han sortit a fora, segons han explicat a TV3. Per la seva part el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Òscar Peris, ha explicat a Catalunya Ràdio que al tren afectat hi havia unes 900 persones. Peris ha recordat que aquest nou incident de Renfe s'ha produït en una data estiuenca amb molta mobilitat i ha denunciat la falta d'inversions a la línia.
Societat
Successos
AMPLIACIÓ:Renfe posarà a la venda els bitllets per a l'AVE de baix cost a partir de dilluns. Els trens començaran a circular a partir del 6 d'abril amb tres freqüències entre Barcelona i Madrid. Renfe posarà a la venda els bitllets de l'AVE de baix cost dilluns que ve, segons explica aquest dimarts el president de la companyia, Isaías Táboas, en una entrevista a 'El Periodico'. Els trens començaran a circular sota la marca AVLO a partir del 6 d'abril, coincidint amb la Setmana Santa, i de moment tindran tres freqüències per dia i sentit entre Barcelona i Madrid. Dos d'aquests s'aturaran a Saragossa mentre que l'altre serà directe entre les dues capitals. De Barcelona a Madrid, circularan a les 9.25, 16.25h (directe) i a les 20h i en sentit invers, a les 9.15h, a les 16h (directe) i a les 20.35h. A partir del 4 de maig s'afegirà una quarta freqüència, amb sortida a les 12.40h des de Sants i una altra en sentit contrari amb sortida a les 12.50 d'Atocha. La compra es podrà fer de moment només a través d'un portal web específic (www.avlorenfe.com) i més endavant també a les taquilles, tot i que es cobrarà un cost de gestió. Hi haurà una promoció de llançament, de tal manera que en els primers dies serà més fàcil trobar les tarifes més econòmiques, segons Táboas. Es podran comprar bitllets per viatjar fins al 31 d'agost. D'altra banda, s'haurà de pagar per qualsevol servei addicional, com una maleta de més, la xarxa wifi o l'endoll per carregar el mòbil, segons 'El Periódico'. "Inviable" eliminar el pont aeri de moment D'altra banda, Táboas ha considerat "inviable" eliminar el pont aeri entre Barcelona i Madrid, tal i com s'ha defensat des de l'Ajuntament de Barcelona. "Ni les estacions, ni els trens tenen ara mateix capacitat per absorbir els 2,5 milions anuals de passatgers que transporta el pont aeri", ha declarat el president de Renfe. Ha reconegut però que el ferrocarril tindrà "un paper més important" en els viatges de fins a 600 kilòmetres però ha alertat que "s'ha de fer d'una manera planificada" perquè "no es pot improvisar".
Economia
Infraestructures
JxCat denuncia que concorre a les europees en "desigualtat de condicions" pel "desfici" de l'Estat de perjudicar-los. La candidatura estudia fórmules per fer arribar les paperetes a les cases ja que no les poden imprimir fins que la JEC autoritzi la llista. JxCat ha denunciat aquest dilluns abans de saber la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) que la candidatura concorre a les eleccions europees del 26-M en "desigualtat de condicions" ja que no ha pogut començar a imprimir les paperetes. En roda de premsa, la diputada electa de JxCat Laura Borràs ha lamentat que hagin d'anar superant una "cursa d'obstacles" davant l'estratègia de l'Estat que, segons ha dit, té el "desfici" de perjudicar-los i "vol dificultar" la presència de Carles Puigdemont a la llista. Davant d'aquesta situació, la candidatura estudia fórmules per fer arribar les més de 5,5 milions de paperetes a les cases dels electors. Segons Borràs, és "força difícil" solucionar la situació tenint en compte els terminis i que no es pot començar la impressió fins que la JEC autoritzi la llista.
Política
Partits
La neu assegura una ocupació turística del 90% en les zones de muntanya en una Setmana Santa que arriba molt avançada. Els establiments hotelers de la costa mantenen reserves entre un 60% i 80% a l'espera que pugin les temperatures. Les nevades d'última hora i l'arribada d'una nova onada de fred que ha permès que totes les pistes d'esquí estiguin obertes i en condicions per esquiar fins la primera setmana d'abril ha provocat un allau de reserves en establiments turístics pròxims a les instal·lacions d'esquí i als punts d'atracció de muntanya, ja sigui cases rurals o càmpings condicionats per afrontar temperatures baixes, segons coincideixen les associacions del sector de diferents demarcacions catalanes. Mentre els establiments de muntanya són força optimistes, els responsables dels hotels i cases rurals de les zones costeres o de l'interior de Catalunya estan pendents de la informació meteorològica i de la pujada de temperatures per veure si a última hora d'aquesta Setmana Santa que arriba molt avançada, les famílies es decideixen a passar un dies de descans prop de la platja o en zones d'esbarjo allunyades de les pistes d'esquí. Aquesta Setmana Santa del 2018 ve condicionada per la meteorologia i pel fet que ha caigut molt aviat, dins del mes de març, i tot just haver començat la primavera, cosa que la situa en una conjuntura temporal inestable meteorològicament. A més, aquest any, la primavera ha arribat amb una nevada generalitzada que ha blanquejat tot el territori i ha fet feliços als empresaris de les pistes d'esquí i als mateixos esquiadors perquè ha permès que totes les instal·lacions es mantinguin obertes i la temporada no es tanqui fins el 8 d'abril, una setmana després de finalitzada la Setmana Santa. Aquest fet meteorològic protagonitzat per la neu i que hagi caigut molt avançada ha fet que els destins de muntanya hagi assegurat una molt bona ocupació que supera el 90% mentre que els establiments de la costa o de la Catalunya interior allunyades de les pistes d'esquí, amb una ocupació entre el 50% i el 80%, queden pendents de la pujada de temperatures per veure si a última hora les famílies s'animen a passar uns dies de descans prop de la costa o en zones rurals de l'interior. Un 85% d'ocupació als hotels de muntanya gironins A comarques gironines, la previsió d'ocupació per Setmana Santa s'espera que sigui fins al 85% a les zones de muntanya i a la costa, entorn del 75%, segons dades de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona. Les últimes nevades atrauran més turisme d'esquí però el fet que aquestes vacances s'hagin avançat més que altres anys fa que molts empresaris hagin optat per esperar a iniciar la temporada a finals d'abril. Les zones on s'espera una major ocupació són a la Garrotxa (fins a un 85%), seguit del Ripollès i Cerdanya, amb un 75%. A Selva Interior i a la Costa Brava s'espera arribar a un 65% mentre que Girona i rodalies les previsions apunten a un 70% d'ocupació. En relació amb els dies contractats per les famílies, la mitjana d'estades se situa entre dos i tres dies, essent lleugerament inferior respecte l'any passat ja que a les zones costaneres va arribar als cinc dies. Els dies de més reserves seran el divendres 30 i el dissabte 31 de març i el perfil majoritari del turista serà el familiar, procedent de l'àmbit metropolità i també de la demarcació. En menor percentatge, també hi haurà turistes francesos, belgues i alemanys. On també hi ha bones previsions de reserves és als allotjaments rurals. Segons dades de l'Associació Turisme Rural Girona, els dies més forts seran des del divendres 30 fins al dilluns 2 d'abril. L'ocupació per aquest període se situa entorn del 90% de mitjana i s'espera arribar al 95% amb les reserves d'última hora. Pel que fa a aquest cap de setmana, l'ocupació se situa entorn del 60% mentre que fins dijous vinent és d'un 40%. Entre els factors favorables, destaquen la presència de neu a les estacions d'esquí i una bona previsió meteorològica. Això farà que l'ocupació sigui homogènia a tota la demarcació. Es constata també la tendència dels darrers anys a reduir el nombre d'estades durant aquest període. Malgrat tot, un nombre majoritari d'establiments preveuen un lleuger increment de les reserves respecte l'any anterior. El turista d'allotjaments rurals serà sobretot català i procedent de l'àmbit metropolità. Ocupació del 95% durant els dies festius a les zones turístiques de Lleida El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una ocupació turística des de Dijous Sant fins al Dilluns de Pasqua que es podria situar entre el 90% i la plena ocupació a les zones turístiques de les comarques lleidatanes, sempre que les condicions meteorològiques acompanyin, i en percentatges inferiors del 24 al 28 de març. En el conjunt de la Setmana Santa, el sector turístic estima que uns 85.000 turistes visitaran les comarques de Lleida on podran aprofitar els importants gruixos de neu que hi ha al Pirineu per gaudir dels darrers dies de la temporada d'esquí, que finalitzarà el 8 d'abril. Això coincideix amb l'inici de la nova temporada d'esports d'aventura i turisme actiu que obre el ventall de possibilitats modalitats com el ràfting als rius d'alta muntanya. Pel que fa a Ponent, els turistes estaran principalment repartits per l'àmplia oferta de cases de turisme rural. En aquestes comarques de la demarcació l'oferta és bàsicament cultural i per Setmana Santa es pot escollir per la processó dels Dolors de Bellpuig, la Passió de Cervera o també visitar monuments com la Seu Vella de Lleida o equipaments com el Museu de Lleida. Catalunya Central espera superar el 80% d'ocupació en cases rurals El sector turístic de la Catalunya Central es mostra optimista de cara a Setmana Santa i espera assolir ocupacions elevades, sobretot de Divendres Sant a Dilluns de Pasqua. El turisme rural continua sent l'opció més ben posicionada entre els visitants i els allotjaments tenen unes previsions que van del 80 al 100%. Entre els atractius turístics principals hi ha Montserrat, el Mercat del Ram de Vic o l'estació d'esquí del Port del Comte, que gràcies a les darreres nevades podrà allargar la temporada fins el cap de setmana del 7 i 8 d'abril. Una de les comarques que registra més ocupació turística a les comarques centrals és el Berguedà i enguany les reserves a les cases rurals s'han fet amb més antelació del que és habitual. "La majoria estan fetes entre gener i principis de febrer", ha explicat el president de l'Associació de Turisme Rural del Berguedà, Jordi Pellicer. El perfil majoritari de clients que trien la Catalunya Central per passar la Setmana Santa són famílies de la província de Barcelona que busquen el contacte amb la natura i el món rural. Costa de Tarragona Els esdeveniments esportius que atreuen més de 20.000 nens i joves a la Costa Daurada per Setmana Santa són el principal motor de l'ocupació turística a la zona que es preveu que superi el 85%. Amb un 65% dels establiments oberts -una xifra habitual qual la Setmana Santa cau aviat-, no es descarta fregar la plena ocupació si el temps acompanya i s'alleugereix la competència dels destins d'esquí i de muntanya que, amb el darrer temporal de fred, encara tindran tirada. Els càmpings de la demarcació ompliran al 100% els bungalows, tot i que l'ocupació encara serà baixa a les parcel·les. Terres de l'Ebre Els allotjaments rurals de les Terres de l'Ebre esperen tornar a viure un període de vacances de Setmana Santa marcat per la dualitat en termes d'ocupació. L'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre (Aturebre) preveu tornar a omplir durant l'última part de la Setmana Santa, entre dijous i dilluns, amb un 98% d'ocupació. Per contra, el nivell de reserves és força inferior durant la primera part del període festiu, des d'aquest cap de setmana i fins dimecres, amb un 30% de mitjana. En aquesta primera part, abans de Dijous Sant, a més, amb diferències notòries segons la ubicació: mentre les cases que se situen dins del delta de l'Ebre poden situar-se entre el 50 i el 80% -plenes en alguns casos-, les de la plana interior del Baix Ebre i el Montsià encara no han tancat pràcticament reserves per al primer tram de Setmana Santa. A aquest escenari també ha contribuït que el període festiu arriba enguany aviat, principalment dins del mes de març, però sobretot perquè les nevades dels últims dies i setmanes poden acabar decantant molt dels potencials visitants cap a una destinació de muntanya per a la pràctica de l'esquí. Els principals clients d'aquest tipus d'allotjaments continuaran sent famílies i grups d'amics residents a Catalunya. L'ocupació hotelera al Maresme ronda el 90% i al Garraf el 50% Els establiments hotelers de la costa a l'entorn de Barcelona aquests dies estan atents a la informació meteorològica sobre l'evolució del temps per assegurar una millora de les previsions d'ocupació. Tot i això, les previsions de la comarca del Maresme estan molt per sobre de les expectatives dels empresaris hotelers del Garraf. Els propietaris dels hotels de tres estrelles del Maresme esperen una ocupació del 86% mentre que els hotels de quatre estrelles treballen amb una previsió del 92%. Molt per sota estan les previsions dels hotelers del Garraf que ''ara per ara'' preveuen una ocupació del 50% en els dies centrals de la Setmana Santa, entre el Divendres Sant i el Dilluns de Pasqua. Barcelona preveu una ocupació del 80% El Gremi d'Hotels de Barcelona presidit per l'empresari Jordi Clos preveu que aquesta Setmana Santa els establiment hotelers de la capital catalana registraran una ocupació del 80%, per sota del 85% que es va registrar en el mateix període de l'any passat. La previsió dels hotelers fa referència a l'ocupació dels dies centrals de la Setmana Santa, entre el Divendres Sant i el Dilluns de Pasqua. Els propietaris dels apartaments de la capital catalana preveuen que aquests establiments turístics puguin acabar penjant el cartell de complet amb les reserves d'última hora que es tanquin els pròxims dies, ha reblat Enrique Alcántara, president d'Apartur.
Economia
Turisme
Rovira (ERC) avisa que per presentar-se al 21-D cal que "tots els presos polítics surtin de la presó". La secretària general d'Esquerra adverteix que les eleccions només es podran celebrar si l'independentisme accepta col·laborar-hi: "Es faran si decidim que es facin". La secretària general d'Esquerra (ERC), Marta Rovira, ha avisat que per presentar-se a les eleccions del 21-D cal que s'alliberin el vicepresident del Govern destituït per l'Estat i president d'ERC, Oriol Junqueras, els consellers empresonats des de dijous, així com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En la seva intervenció en el Consell Nacional dels republicans, aquest dissabte al migdia, Rovira ha sentenciat: "Si nosaltres decidim anar a les eleccions cal que tots els presos surtin de la presó". A més, la fins ara portaveu del grup parlamentari de JxSí ha advertit que els comicis només es podran celebrar si l'independentisme accepta col·laborar-hi: "Unes eleccions a casa nostra es fan si nosaltres decidim que es facin". Rovira ha reiterat que per concórrer al 21-D cal que totes les polítiques que s'hi presentin tinguin les mateixes condicions, i ha subratllat que, de moment, no es dona aquest escenari perquè "ells no tenen presos i nosaltres sí". En aquesta línia, la secretària general d'Esquerra ha manifestat que l'Estat té ara una "primera prova". "Si vol unes eleccions democràtiques cal que deixi lliures els principals líders d'una de les formacions que se sotmetrà a votació", ha expressat, arrencant l'aplaudiment dels consellers nacionals de la formació republicana. Advertències a l'Estat Rovira també ha advertit a l'Estat que per fer viable el 21-D caldrà que els ajuntaments del país hi col·laborin, que es facilitin locals, que es duguin a terme els sortejos de les meses, i que la majoria de la gent no faci insubmissió als comicis, que hi col·labori la comunitat educativa -el 21-D cau en dijous lectiu-, a més de necessitar les urnes de l'Estat que custodien els municipis. Així Rovira ha vingut a dir que el govern espanyol haurà de complir amb les garanties que s'exigeixen des de l'independentisme. "Deuen ser conscients que necessiten que la participació legitimi el resultat de les eleccions", ha conclòs.
Política
Partits
El policia que va perdre una GoPro a l'Escola Verd durant l'1-O admet que va parlar per telèfon però no per rebre ordres. L'agent assegura que falten imatges i ha reconegut per videoconferència que la càmera la va comprar un company seu. El policia que va perdre la GoPro a l'Escola Verd de Girona durant les càrregues de l'1-O ha admès que va parlar per telèfon durant l'operatiu. L'agent, però, ha justificat que ho va fer per "saber què estava passant" ja que li era impossible escoltar el contingut de les comunicacions dels agents d'ordre públic de la Policia Nacional. Un dels advocats voluntaris present a l'interrogatori – que s'ha fet per videoconferència -, Albert Carreras, ha explicat que el policia ha deixat clar que en cap cas "va donar o rebre instruccions". L'agent també ha destacat que "falten imatges" on es veu una actitud més hostil dels concentrats, i ha revelat que la GoPro la va comprar un company amb els seus diners a un centre comercial de Girona.
Societat
Policial
El Parlament reclama l'alliberament dels CDR detinguts durant l'operació Judes. La cambra exigeix l'arxivament de la causa i reprova les filtracions del sumari del cas. El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres una proposta de resolució conjunta impulsada per JxCat, ERC i la CUP que reclama l'"alliberament immediat" i l'arxivament de la causa dels CDR detinguts el passat 23 de setembre durant l'operació Judes. El text de la proposta de resolució emplaça la cambra a exigir el trasllat dels presos en centres penitenciaris catalans, acabar amb el règim d'aïllament d'alguns d'ells i saber de quins fets són acusats. La iniciativa parlamentària també insta el Parlament a denunciar i reprovar les filtracions del sumari i la "criminalització pública" que s'ha produït de les persones detingudes. Així mateix, la proposta de resolució, denuncia les "nombroses irregularitats i coaccions que han patit les famílies i els advocats" durant les detencions. En altres punts, la proposta de resolució aprovada reivindica que organismes, entitats o institucions internacionals i entitats de l'àmbit dels drets humans "s'impliquin en la investigació de vulneració de drets que han patit els empresonats". S'expressa solidaritat amb el suport popular, amb els presos i les seves famílies i es denuncia el "greuge familiar i econòmic que aquesta situació està provocant a les famílies". Finalment, es lamenta la "instrumentalització del delicte de terrorisme amb finalitats polítiques i la conseqüent "criminalització" del dret a la protesta i l'exercici legítim de la dissidència política". JxCat, ERC i la CUP fan pinya La diputada de la CUP Maria Sirvent ha demanat la llibertat "immediata" dels CDR detinguts el passat 27 de desembre i ha mostrat suport a les famílies i amics. Ha denunciat el règim d'aïllament que viuen algun dels presos i la intervenció de les comunicacions. En la mateixa línia, el diputat d'ERC José Rodríguez ha dit que es tracta d'un element més de "persecució i criminalització contra la dissidència" i ha demanat l'alliberament i la no judicialització. Per part de JxCat, Aurora Madaula, ha fet una crida als organismes internacionals perquè s'impliquin en la investigació per la "vulneració dels drets humans" dels empresonats. Entre la crítica i la crida a la prudència La portaveu de Cs, Lorena Roldán, ha criticat que els independentistes tornin a portar al ple del Parlament una resolució que va "contra l'ordenament jurídic". "Avui toca homenatjar els membres del CDR detinguts per presumpte terrorisme, això seria impensable en qualsevol parlament", ha sostingut. Una vegada més, ha demanat la compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per aclarir els seus suposats vincles amb els CDR. El diputat del PSC Ferran Pedret ha demanat "prudència" i respectar la presumpció d'innocència al mateix moment que ha criticat que s'acusi l'Estat de criminalitzar l'independentisme per les detencions dels CDR. La portaveu de CatECP, Susanna Segovia, ha criticat que l'Audiència Nacional hagi utilitzat en el passat l'acusació de terrorisme per "perseguir la dissidència". Ha dit que estan d'acord en rebutjar la presó provisional i reclamar el trasllat en presons catalanes però que no donaran suport a reclamar l'arxivament de la causa des del Parlament perquè seria una ingerència. Finalment, el president del PPC, Alejandro Fernández, ha criticat que des del Parlament s'"interefereixi" en una qüestió judicial.
Política
Parlament
Xuclà reclama una “golejada" el 20-D per "consolidar" el procés sobiranista. El cap de llista de Democràcia i Llibertat al Congrés per Girona crida a "aturar els peus" a PP i Ciutadans. Jordi Xuclà, cap de llista per Girona al Congrés dels Diputats per Democràcia i Llibertat en les eleccions del 20-D, ha reclamat una "golejada com la del Barça o superior" en aquella contesa per "consolidar" el procés sobiranista. Xuclà ha fet una crida a la mobilització ciutadana per demostrar a les urnes que la "voluntat del poble català" és "guanyar la batalla" i obtenir una victòria "clara" que freni el PP i Ciutadans. “Les properes eleccions són una gran oportunitat per culminar el procés en una segona volta i reafirmar-lo”, ha remarcat. "El neocentralisme del PP i la suspensió de l’autonomia només es pot aturar a les urnes amb un vot massiu a favor de la coalició”, ha afegit. Xuclà ha remarcat que Democràcia i Llibertat és “un partit nou per a un País nou”. “El PP-AP de Jorge Fernández Díaz i el PSOE-PSC de Carmen Chacón són l’altra cara de la moneda”, ha indicat. En relació a les amenaces del PP, afirma que “no ens espanten, perquè el 27S es va veure que hi ha una gran majoria que vol un canvi profund. L’única manera d’aturar-les és amb una mobilització massiva a les urnes a favor del sobiranisme i del nostre País”.
Política
Partits
Els alcaldes de la Terra Alta ofereixen casa gratuïta per captar metges a la comarca. El Departament de Salut estudia l'oferiment dels ajuntaments, preocupats per les jubilacions i la dificultat que els facultatius s'estableixin per exercir al territori. Casa gratuïta i desplaçaments interns coberts. Aquests són els incentius que els ajuntaments de la Terra Alta han proposat formalment ja al Departament de Salut per afavorir que els metges s'estableixin per exercir la comarca. La dificultat de mantenir una plantilla estable en un territori rural perifèric i la previsió de jubilacions de facultatius en els pròxims mesos han posat en alerta els alcaldes i el Consell Comarcal. Estan disposats a plantejar-se efectuar un esforç econòmic addicional per garantir la cobertura sanitària d'una població cada cop més envellida. Actualment, el CAP de Gandesa, centre de referència de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) que cobreix la comarca, disposa d'una plantilla de vuit metges que presten servei als centres i dispensaris dels diferents municipis. Enguany, es preveuen dos prejubilacions, de les quals, finalment, només se'n farà efectiva una després que un dels afectats hagi acceptat posposar-la. El problema a la comarca no és nou. L'any passat es va jubilar el metge de la Pobla de Massaluca. La plaça, finalment, s'ha pogut cobrir amb la d'un doctor procedent de les mateixes Terres de l'Ebre, però que, per edat, podria acabar-se jubilant també dintre de pocs anys. Així les coses, els alcaldes assumeixen que, més tard o més d'hora, el problema es pot acabar agreujant i, per això, es van reunir al juny amb responsables de l'ABS per buscar possibles solucions. "És una situació preocupant", sosté explicat el president del Consell i alcalde de Gandesa, Carles Luz. Els casos de la Pobla i Prat de Comte, són els que requereixen una atenció més imminent. També per cobrir la Fatarella, Caseres o Vilalba dels Arcs. Davant d'aquest escenari, el Consell d'Alcaldes de la comarca, a través del Consell, va trametre al Departament un document on explicita la seva proposta amb mesures per captar i retenir facultatius a la comarca. "Volem traslladar el problema al Departament de Salut, que en són conscients. Però, a més, els ajuntaments posem també sobre la taula solucions com oferir habitatges als municipis per als metges. L'últim que volem és desatendre els nostres ciutadans i més en zones rurals, com la Terra Alta, on hi ha un percentatge molt elevat de població gran, la qual cosa fa que l'atenció primària i domiciliària sigui una prioritat", ha apuntat Luz. Una altra de les mesures que han traslladat, com a possible incentiu addicional, és que els ajuntaments o el mateix Consell Comarcal busquin fórmules per posar vehicles a disposició dels metges o cobrir els costos que els suposo desplaçar-se per cobrir guàrdies a municipis veïns i que han d'assumir ells mateixos. "És un altre agreujant que tenim", subratlla l'alcalde. "Tot i que s'organitza una estructura per evitar-ho, s'han de fer molts quilòmetres per carreteres secundàries o comarcals. Per això també estem disposats a posar sobre la taula buscar solucions perquè això sigui més atractiu: que no sigui entrebanc la distància i la zona rural, que sigui un punt atractiu on els metges puguin venir a desenvolupar la seva professió", ha afegit. Tot i que la proposta dels alcaldes encara no ha rebut resposta, el Departament reconeix el problema que pateix la Terra Alta amb el relleu dels metges que es jubilen i la manca de professionals que vulguin exercir en zones rurals perifèriques. "Hem de fer coses amb urgència", ha apuntat la nova directora dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre, Mar Lleixà. Contextualitza aquesta situació dins d'un problema que afecta moltes zones del país. Al setembre, explica, tindrà lloc una cimera de professionals per abordar el dèficit de facultatius i aquests problemes. Segons apunta Lleixà, l'Institut Català de la Salut ja ofereix contractes llargs per intentar "captar i retenir" els professionals amb la idea de formar plantilles estables. Assumeix, però, que aspectes com l'estat de les infraestructures no ajuden i es mostra oberta, en la línia del que plantegen els alcaldes, a estudiar solucions "enginyoses", juntament amb incentius com oferir millores en les puntuacions per millorar les perspectives de carrera professional.
Societat
Salut
Suspenen la Fira del Bolet del Solsonès a causa de la covid-19. Preparen una campanya de sensibilització amb la previsió que moltes persones vagin al bosc a buscar bolets. La comissió organitzadora de la Fira del Bolet del Solsonès i el Consell Comarcal han decidit suspendre l'edició d'enguany de l'esdeveniment a causa de la pandèmia del coronavirus. Tot i això, mantindran alguns actes puntuals com el concurs de dibuix de bolets per part dels alumnes de les escoles de la comarca. També treballen en l'organització de diverses accions com ara les Jornades Gastronòmiques de Tardor amb els menús micològics, o la promoció i difusió dels productes locals i ecològics. Paral·lelament, preveient una gran afluència de persones als boscos amb la temporada de bolets, es prepara una campanya de sensibilització i respecte a l'entorn en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC).
Economia
Agroalimentació
Veïns de les urbanitzacions de Vidreres repliquen a l’empresa d’aigües que no tenen “por” a querelles. L'Associació de les Persones Consumidores de la Selva culpa a l'alcalde de "victimisme" i lamenta que no respongués a les preguntes de l'acusació. Els veïns de les urbanitzacions de Vidreres (Selva) que van que va querellar-se contra l'alcalde i l'empresa d'aigües ha assegurat que no tenen "por" a querelles. Aquest comunicat enviat per l'Associació de les Persones Consumidores de la Selva (ACPS) arriba després que l'empresa Rec Madral anunciés la voluntat de presentar una querella contra els membres de l'entitat. De fet, aquest dilluns hi va haver una vista oral en què l'empresari Carles Mallart i l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, van haver de declarar sobre presumptes irregularitats en la gestió de l'aigua. Precisament sobre les declaracions de l'alcalde, l'entitat ha acusat de "victimisme" l'actitud de Jordi Camps. A més, han lamentat que aquest no respongués a les preguntes de l'acusació. De fet, l'entitat ha afirmat en un comunicat que no entenen "perquè té por a contestar" les preguntes del seu advocat, "sobretot quan va anunciant que tot el que està fent és amb total transparència i legalment assessorat". Per això consideren que és fals que hi hagi una persecució política. En aquesta línia els veïns també han recordat que al llarg dels dos anys d'investigacions policials, han anat demanant certificacions a l'Ajuntament per aclarir el problema i "sempre s'ha negat a respondre". Per això des de l'entitat han assegurat que estan "molt tranquils" i que amb el procés judicial no demanen cap compensació, sinó que "es saldin els deutes milionaris amb la hisenda pública, l'Agència Catalana de l'Aigua i el poble de Vidreres". Per altra banda, l'APCS també ha mostrat la seva sorpresa davant de l'absència de la fiscalia durant la vista oral d'aquest dilluns. Els seus membres reclamen la seva implicació per "la gravetat dels delictes investigats" i també "la importància de l'assumpte". De fet, l'entitat ha afirmat en un comunicat que no entenen "perquè té por a contestar" les preguntes del seu advocat, "sobretot quan va anunciant que tot el que està fent és amb total transparència i legalment assessorat". Per això consideren que és fals que hi hagi una persecució política. En aquesta línia els veïns també han recordat que al llarg dels dos anys d'investigacions policials, han anat demanant certificacions a l'Ajuntament per aclarir el problema i "sempre s'ha negat a respondre". Per altra banda, l'APCS també ha mostrat la seva sorpresa davant de l'absència de la fiscalia durant la vista oral d'aquest dilluns. Els seus membres reclamen la seva implicació per "la gravetat dels delictes investigats" i també "la importància de l'assumpte".
Societat
Moviments socials
Dol al món de la cultura per la mort prematura de Carlos Ruiz Zafón. Escriptors, lectors i institucions expressen el seu condol a través de les xarxes socials. La mort prematura de l'escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón, als 55 anys, ha despertat nombroses mostres de condol, provinents sobretot del món cultural. Escriptors com Carlos Zanón, Màrius Serra i Elvira Sastre han escrit el seu comiat a les xarxes, com ho han fet també infinitat de lectors de l'autor. També s'han sumat a les expressions de dol el Grup Planeta, principal editor de Zafón, institucions com el Gremi de Llibreters de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes o Òmnium Cultural i fins i tot formacions polítiques com el PSC. En l'espera institucional, el president de la Generalitat, Quim Torra, el del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'han acomiadat també de Zafón. Zafón va mantenir una llarga relació editorial amb el Grup Planeta, que ha estat dels primers en donar la notícia de la mort de l'escriptor. "Avui és un dia trist per a tot l'equip de Planeta que el va conèixer i va treballar amb ell durant vint anys, durant els quals s'ha forjat una amistat que transcendeix allò professional", ha expressat el grup a les xarxes. I el segell Columna (del mateix grup), que editava en català les novel·les de Zafón, també l'ha volgut recordar-lo a través d'un comunicat on glosen la seva trajectòria. Entre el grup d'escriptors que s'han acomiadat de l'autor barceloní fent ús de les xarxes hi ha Màrius Serra, qui ha enllaçat una vella entrevista que va fer a Zafón al programa 'Alexandria', que aleshores conduïa a Televisió de Catalunya. Carlos Zanón també ha recordat el seu company en una entrevista concedida a la Televisió Espanyola, mentre que l'escriptora i traductora Elvira Sastre n'ha parlat així a Twitter: "Quina pena més gran (...). Recordo llegir els seus llibres amagats entre els llibres de text en plens exàmens. No podia deixar-los anar. 'L'ombra del vent' va exercir de refugi de les meves ganes de llegir. Regalem els seus llibres: és el millor homenatge". La periodista i escriptora Eva Piquer no se'n sabia avenir: " Hòs-ti-a: s'ha mort Carlos Ruiz Zafón. 55 anys. Puto càncer de merda", ha expressat la fundadora de la publicació literària 'Catorze' i vídua de Carles Capdevila, mort l'any 2017 també víctima d'un càncer. Institucions i entitats del món cultural no han trigat a expressar el seu dol per la mort de l'escriptor, i el condol als familiars i amics. Òmnium Cultural ha descrit Zafón com un "autor de grans novel·les i obres juvenils en llengua catalana i castellana", i ha considerat 'L'ombra del vent' una "gran obra universal". La Institució de les Lletres Catalanes, al seu torn, ha enviat el seu "més sentit condol" a la família i als amics de l'escriptora. De la seva banda, la llibreria Ona Llibres ha fet un recordatori de les altres recents defuncions en el món cultural: "Portem unes setmanes horroroses: Pau Donés, Manuel Cuyàs... i ara Carlos Ruiz Zafón. Ens han deixat homes de cultura que trobarem moltíssim a faltar", han escrit. Al llistat només hi faltava Rosa Maria Sardà, morta també la setmana passada. Des del món de la política, el president de la Generalitat, Quim Torra, també ha recordat que Zafón va ser "traduït a desenes de llengües i que va contribuir enormement a fer créixer el mapa literari de Barcelona". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat que "ens deixa un dels autors espanyols més llegits i admirats a tot el món". "Novel·lista referent de la nostra època, deixa una important petjada en la literatura actual. Gràcies per fer-nos viatjar a través de les teves històries". També el líder de l'oposició espanyol, Pablo Casado, ha escrit a Twitter un comiat per a Zafón. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit de l'autor que "va despertar la passió per la lectura a milers de persones mentre descobrien els carrers de la Barcelona més misteriosa a través dels seus llibres". I també el Departament de Cultura de la Generalitat ha piulat per recordar l'escriptor mort aquest divendres. "Ens ha deixat l'escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón. Les seves obres, traduïdes a nombrosos idiomes, han estat la porta d'entrada a Barcelona per a lectors d'arreu del món i perviuran entre nosaltres. Descansi en pau".
Cultura
Lletres
El Papiol obté la primera zona d'especial protecció acústica de Catalunya. És un espai de 71,7 hectàrees al Parc de Collserola, al voltant del cementiri de Roques Blanques. El Papiol (Baix Llobregat) ha obtingut la primera Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA) de Catalunya, que ha estat presentada aquest dimarts per la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, i per l’alcalde del municipi, Joan Borràs. Es tracta d’un espai de 71,7 hectàrees situat al Parc de Collserola, al voltant del cementiri de Roques Blanques. Des de la Generalitat s'indica que és una àrea que ja disposava d’una bona qualitat acústica però que s’ha volgut protegir de futures activitats potencialment generadores de soroll. La declaració inclou mesures per conservar les condicions acústiques del que s’anomena una zona tranquil·la. Entre les mesures hi ha, per exemple, la restricció al pas de vehicles, el control de soroll de l’autopista AP-7 i accions de sensibilització en matèria de contaminació acústica. La Direcció General de Qualitat Ambiental, a partir d’aquesta primera experiència, ha elaborat un protocol d’actuació per facilitar la declaració de ZEPQA i la gestió posterior, i es posa a disposició dels ens locals que hi estiguin interessats per treballar conjuntament en la protecció de zones o espais concrets fora del sòl urbà. La contaminació acústica disposa a Catalunya d’una normativa sectorial que en regula la gestió. Entre d'altres preveu la protecció d'espais d’interès natural o social, pel que fa a la qualitat acústica. Es tracta d’espais amb un valor a preservar que, a més, es volen utilitzar com a eina de sensibilització ambiental i de conscienciació de la població de la importància de disposar d’espais que conserven bones condicions pel que fa al silenci.
Societat
Medi ambient
Toni Cantó administra una mercantil amb una parcel·la a les Canàries, segons 'El confidencial'. El diputat de Cs també té un apartament a Orpesa que no figura a la seva declaració de béns del Congrés. El diputat de Cs al Congrés Toni Cantó declara que té un pis a les Canàries però en realitat, segons 'El confidencial', es tracta d'una casa cova de 118 metres quadrats construïts en una parcel·la rústica de 4.000 metre quadrats al municipi de Santa María de Guía. Està administrada, segons aquest digital, per la societat mercantil Sarete, constituïda el 2003 i de la qual el diputat n'és administrador únic. Sarete funciona 'de facto' com una societat patrimonial i el seu únic actiu és el terreny i la casa de les Canàries, valorats en 108.000 euros, tot i que el valor que Cantó va declarar al Congrés és el nominal de les accions, que ascendeix a 3.006 euros de capital inicial. D'altra banda, Cantó també té un apartament a Orpesa que no figura a la seva declaració de béns de la cambra baixa.
Política
Partits
Els Agents Rurals detecten una colònia de ratpenats a l'escola Pompeu Fabra de Mollerussa. Han aconsellat mantenir-la perquè es tracta d'una espècie protegida, que per naturalesa és inofensiva, i a més ajuda a controlar insectes com els mosquits. Agents Rurals del servei territorial d'Agricultura a Lleida s'han desplaçat aquest dijous al matí a l'escola Pompeu Fabra de Mollerussa després de rebre l'avís des de l'Ajuntament de la detecció d'una colònia de ratpenats a les columnes on hi ha ubicades les canals de la teulada. Els agents han confirmat la presència dels mamífers i han aconsellat que s'opti per mantenir la colònia a l'entorn actual tot i instal·lant certes mesures com una lleixa que envolti la columna per evitar el contacte de l'alumnat amb les defecacions que puguin caure al terra del pati del centre. Els rurals han explicat que es tracta d'una espècie protegida, inofensiva per naturalesa, i que a més a més és beneficiosa perquè ajuda a controlar insectes com els mosquits. Segons els Agents Rurals, els ratpenats busquen espais tranquils per viure, sobretot en les hores nocturnes. S'alimenten d'insectes, sobretot mosquits, per la qual cosa contribueixen a controlar-los i a més, els seus excrements no es podreixen sinó que esdevenen una pols que es pot usar com a adob.
Societat
Medi ambient
Un incendi agrícola obliga a tallar la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts. El vent dificulta les tasques d'extinció del foc, que ja ha cremat més de 15 hectàrees. Un incendi agrícola ha obligat a tallar aquest matí la carretera C-14 entre els municipis d'Artesa de Segre i Ponts, a la Noguera. Segons han informat els Bombers el foc s'ha declarat a mig matí en un camp de panís als marges d'aquesta carretera. Vint dotacions terrestres i vuit mitjans aeris treballen en les tasques d'extinció del foc, que a les 11.30 hores ja havia cremat unes quinze hectàrees de vegetació agrícola.
Societat
Successos
Torra a Sánchez: "No renunciarem mai al dret a l'autodeterminació i el defensarem tal com vam defensar l'1-O". El president de la Generalitat inaugura a l'EOI de Lleida una porta en forma de monument amb el vidre trencat per les càrregues policials. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat el president espanyol, Pedro Sánchez, que els catalans "no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació" i ha deixat clar que "el defensarem com vam defensar l'1-O: pacíficament i democràticament, amb aquell esperit de victòria que ens acompanyarà sempre i amb el qual guanyarem". Amb la causa de l'1-O damunt la taula, Torra ha replicat les paraules de Sánchez i li ha preguntat "qui és el que avança cap al conflicte", "amb presos polítics i exiliats, amb gairebé 2.000 catalans que han estat investigats i processats i què hauran de passar pel jutjat i amb el nostre dret a l'autodeterminació democràtic, pacífic, negat una vegada i una altra". El president de la Generalitat ho ha dit aquest divendres en un acte a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Lleida, on ha inaugurat un monument que vol recordar els fets de l'1-O, una porta del centre amb el vidre trencat per les càrregues policials d'aquell dia.
Política
Partits
Torra convoca Bosch i li comunica que s'ha obert una actuació des de Funció Pública pel suposat cas d'assetjament sexual. ERC va instar el departament d'Exteriors a cessar el cap de gabinet i l'ha suspès cautelarment de militància. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convocat aquest dilluns al matí al conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, per demanar-li explicacions sobre el presumpte cas d'assetjament sexual per part del seu excap de gabinet Carles Garcias. Segons un comunicat de Presidència, Torra li ha comunicat l’obertura d’una actuació des de Funció Pública per aclarir els fets i els motius pels quals no es va activar el protocol obligatori de la Generalitat. El departament d'Exteriors assegura que després de rebre informacions sobre "actituds masclistes i sexistes" per part de Garcias va impulsar d'ofici una investigació interna. Per la seva banda, ERC assegura que va instar el departament a cessar-lo i que l'ha suspès cautelarment de militància.
Política
Govern
La Cambra fa una crida a pimes i autònoms perquè demanin l'ajornament dels impostos per tenir liquiditat. Aquesta és "una de les poques eines" aprovades pel govern espanyol per garantir flux de caixa, segons la corporació. La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet una crida a petites i mitjanes empreses i autònoms perquè demanin un ajornament dels impostos. La corporació s'ha referit a aquesta mesura com "una de les poques eines" aprovades pel govern espanyol per garantir més liquiditat en els pròxims mesos i afectarà a les declaracions del primer trimestre i a les mensuals de febrer, març i abril. En concret, la mesura estableix la concessió d'un ajornament de sis mesos del pagament del deute tributari de les declaracions o liquidacions presentades entre el 13 de març i el 30 de maig, així com un endarreriment dels deutes inferiors als 30.000 euros. És necessari que el deutor tingués un volum d'operacions inferior als sis milions d'euros el 2019. La mesura també serà aplicable a les obligacions tributàries de les pimes i autònoms obligats a realitzar ingressos a compte, així com les derivades dels tributs que s'hagin de repercutir legalment. Per últim, també cobreix les corresponents obligacions tributàries referents al pagament fraccionat de l'Impost de Societats.
Economia
Empresa
Raimat inicia la verema amb "excel·lents" perspectives de qualitat i un 10% més de producció que l'any passat. El celler de la DO Costers del Segre és un dels més primerencs d'Europa en donar el tret de sortida a la campanya, amb la seva tradicional recol·lecció del raïm manual i nocturna. El celler de Raimat, del Grup Codorníu Raventós, ha iniciat aquesta nit la temporada de verema, una de les més primerenques de tot Europa. El celler de la DO Costers del Segre preveu per enguany un volum de producció que es mourà entorn a una campanya "normal", tot i que serà un 10% superior a l'any passat. Així mateix, s'espera un raïm d'una "excel·lent" qualitat, gràcies a una primavera i un estiu més frescos de l'habitual, que han provocat una maduració més lenta i han retardat la verema uns deu dies. De nit i amb la seva característica recol·lecció manual, la campanya 2018 torna a ser orgànica amb la recol·lecció de raïm 100% ecològic de les varietats base dels seus vins: xarel·lo i garnatxa, entre d'altres. Aquesta fita consolida Raimat com un dels principals cellers estatals en posseir una de les majors superfícies certificades com a ecològica a tot el món, fins a 300 hectàrees de vinya. Raimat preveu una producció de raïm que se mourà entorn del que seria un any "normal", però que serà un 10% superior a la campanya passada, que es va situar per sota dels darrers anys. En total, el celler lleidatà estima assolirà enguany un volum de producció total d'entre 20.000 i 22.000 tones, segons el director tècnic de viticultura de Raimat, Joan Esteve. Raïm d'excel·lent qualitat Les condicions climàtiques "equilibrades" que s'han donat aquest any a la zona fan preveure un raïm "d'excel·lent qualitat", que també es veurà traslladada en els vins que s'elaboraran, segons Esteve. "Esperem que sigui un d'aquells anys que es poden recordar", al menys pel que fa a les varietats blanques, ha afirmat el director tècnic de viticultura del celler. I, és que "una primavera i un estiu més frescos de l'habitual, al marge des darrers dies, han comportat un retard de la verema d'uns deu dies i una maduració més lenta del raïm". Això es tradueix en "una major intensitat aromàtica, i uns sabors, una frescor i una acidesa, que després es nota en els vins que s'elaboren", ha remarcat Joan Esteve. Pel raïm negre caldrà esperar una mica més per veure com evoluciona fins a la seva verema al setembre-octubre. Verema a mà i de nit Raimat ha iniciat la verema amb la seva ja tradicional recol·lecció manual i nocturna. Només d'aquesta manera, l'equip de viticultura del celler lleidatà selecciona el raïm, cep a cep, per tal d'obtenir expressions diferencials a nivell de gustos i aromes. Una minuciosa selecció manual que busca assegurar uns vins equilibrats, intensos i únics en essència. Així mateix, gràcies a les baixes temperatures de la recol·lecció nocturna, s'afavoreix a preservar els aromes i evitar fermentacions no desitjades, segons ha assenyalat Esteve. La collita d'aquesta nit, que s'ha iniciat recollint raïm de la varietat chardonnay destinada a l'elaboració de cava, arribarà al mercat en aproximadament un any i mig. La recol·lecció prosseguirà a Raimat amb la verema de ceps destinats a l'elaboració de vins blancs que s'allargarà fins a mitjans del mes de setembre i que finalitzarà amb la recol·lecció del raïm negre a l'octubre. Líder en viticultura sostenible Raimat s'ha convertit en líder europeu en viticultura sostenible, després de més d'un segle de treballs d'adaptació del sòl, instal·lacions i processos de cultiu. El celler ha estat pioner des de la seva creació al 1914 en l'aplicació de sistemes de viticultura sostenible com ara l'ús d'energies 100% renovables; una planta de combustió pròpia de biomassa; envasos eco-friendly i lleugers en tots els seus vins; mètodes naturals per a combatre plagues; reg per gravetat i ús eficient de l'aigua; viticultura de precisió; impuls i prevenció de la biodiversitat; panelació fotovoltaica; així com la reducció d'emissions de CO2; entre moltes d'altres iniciatives. L'any 2011 es va adherir al programa voluntari de reducció d'emissions de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, sent el primer celler a fer-ho. Aquell mateix any, va ser un dels tres cellers pilot de la iniciativa mundial Wineries for Climate Protection. Participant activament en projectes europeus de la iniciativa Life des del 2012, el celler lleidatà també compta des del passat any amb una Associació de Defensa Vegetal, orientada a millorar el monitoratge i seguiment de plagues. Les pràctiques de viticultura sostenible atorguen la possibilitat a Raimat d'elaborar vins d'alta qualitat sense alterar l'equilibri del lloc on neixen. Totes les seves vinyes compten amb el certificat de producció integrada atorgat pel Departament d'Agricultura i el Consell Català de la Producció Integrada. El resultat d'aquesta filosofia d'innovació respectuosa amb l'entorn ha fet que els vins de Raimat hagin estat referents i reconeguts mundialment per la seva qualitat amb distincions.
Economia
Agroalimentació
AMPLIACIÓ:La Fundació Joan Miró revisa la sonoritat en l’art i es qüestiona aquesta categoria artística. L’exposició ‘Art sonor?’ examina una setantena d’expressions artístiques que incorporen el so de forma més o menys explícita. L’exposició ‘Art sonor?’, a la Fundació Joan Miró, il·lustra la conversa històrica entre les arts plàstiques i el so a través de setanta peces (pintures, gravats, escultures, instal·lacions, etc). La mostra recorre més d’un segle de creacions que han incorporat el so, alhora que es pregunta si cal parlar de l’art sonor com una categoria artística o mer vehicle expressiu que trenca “el règim de la mirada”, en paraules del comissari Arnau Horta. “El so permet a l’artista dir d’una altra manera, expandida”, remarca abans d’apuntar que no s’ha de pensar únicament en creacions que emeten sons i/o música, sinó en peces “silencioses” que s’hi inspiren, o els evoquen. A l’exposició, obres de Duchamp, John Cage, Rolf Julius o el mateix Miró. La mostra s’articula com un recorregut per la marca de l’element sonor en les arts plàstiques del segle XX. Organitzada en cinc àmbits, ‘Art sonor?’ aborda des de l’element sonor com a font d’inspiració per als artistes visuals fins a l’art sonor com a possible categoria estètica, passant per la partitura com a espai d’experimentació, el propi cos com a dispositiu d’escolta (que completa l’obra) o, també, el silenci, com a element discursiu i conceptual. En total, s’hi exposen setanta peces, que van des de la pintura a les instal·lacions més contemporànies, passant per l’escultura, el gravat o el dibuix. Entre els artistes representats hi ha James Abbott McNeill Whistler, Joan Miró, Sonia Delaunay, Pablo Palazuelo, Earle Brown, Dick Higgins, Marcel Duchamp o John Cage. I també l’univers de Rolf Julius (1939-2011), mai fins ara desenvolupat en mostres a l’Estat, amb una presència important a l’exposició coincidint amb el vuitantè aniversari de l’artista alemany. L’àmbit ‘Els ulls escolten’ rep el visitant amb una selecció d’obres que reflecteixen com els fenòmens sonors es van convertir en font d’inspiració per a diversos artistes entre finals del segle XIX i el XX. Els títols de la majoria d’aquestes obres, de fet, fan referència a la música i els seus codis i terminologia, com la ‘Musique du crépuscule I i V’, de Miró. A la segona part (‘Música sobre paper’), el què destaca són obres que experimenten amb la partitura musical, moltes del col·lectiu artístic Fluxus (com Earle Brown, Dich Higgins o el mateix Rolf Julius). Més endavant, els ‘Cossos sonors’ fan una panoràmica sobre obres que proposen una experiència sonora no dirigida únicament a la oïda, sinó a la totalitat del cos com espai d’escolta. La ‘Handphone Table’, de Laurie Anderson o ‘Manheim Chari’, de Michaela Melián, en són dos exemples. Els dos darrers àmbits de la mostra aborden la noció de silenci no com a antítesi del so, sinó com una expressió que pot ocultar elements de soroll. ‘Els sons secrets del silenci’, resa aquesta sala de l’exposició. Finalment, l’àmbit que porta el mateix títol que l’exposició, planteja una conclusió interrogativa sobre aquest recorregut per la progressiva sonorització de l’objecte artístic. Escultures, dibuixos o instal·lacions creades els darrers dotze anys poblen aquest àmbit, com la ‘Beethoven’s Trumpet (With Ear)’, de John Baldessari, o l’escultura ‘Yes/No, de Cartsen Nicolai.
Cultura
Arts
Desarticulen a Barcelona una xarxa dedicada al narcotràfic que utilitzava jubilats i aturats. S’ha detingut 15 persones, una d’elles de 82 anys, i s’han comissat prop de 5 quilos de cocaïna. La Guàrdia Civil ha desarticulat a Barcelona una xarxa dedicada al narcotràfic que utilitzava jubilats i aturats per als seus propòsits. La investigació ha durat 9 mesos i ha permès actuar contra un grup que es dedicava a la venda de cocaïna i que actuava a l’Estat espanyol, a la República Dominicana i a Argentina. Els líders, segons la Guàrdia Civil, eren d’origen dominicà. La droga s’introduïa, principalment, a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès. En el marc de l’operació s’ha detingut 15 persones, una d’elles de 82 anys, i se n’investiga 6 més. També s’han comissat prop de 5 quilos de cocaïna. Tant als detinguts com als investigats se’ls atribueix la presumpta comissió de delictes de pertinença a organització criminal, tràfic de drogues, encobriment, revelació de secrets i falsificació documental. Entre els investigats hi ha dos advocats que l’organització criminal hauria contractat per recopilar informació de l’estat de les investigacions policials i evitar que descobrissin els seus membres. A banda, s’han fet dos escorcolls a l’Hospitalet de Llobregat i un tercer a Terrassa. En un dels de l’Hospitalet, a una perruqueria, s’ha trobat un laboratori clandestí on s’adulterava la droga. Hi havia 1.177 grams de cocaïna, un litre d’aquest estupefaent en forma líquida, 697 grams de productes precursors i instruments de manipulació. Tot plegat arrenca l’octubre passat quan la Guàrdia Civil va comissar un paquet postal de la República Dominicana que un dels investigats, de 72 anys, va recollir a Cornellà de Llobregat. A dins hi havia 1.110 grams de cocaïna amagats en un ventilador de sostre. L’home va ser detingut, i mesos més tard se’n va detenir un altre, aquest de 82 anys, presumpte membre de la banda implicat en els fets. La investigació, però, va determinar que els dos homes, jubilats i amb recursos econòmics escassos, van ser només mitjancers en la recollida del paquet que havien d’entregar al destinatari autèntic. Arran d’això, la investigació va continuar i va permetre descobrir el suposat dirigent de la xarxa, sobrenomenat El Mestre, i els seus homes de confiança. L’organització estava establerta a l’Hospitalet de Llobregat i tenia com a base de les operacions la perruqueria que ocultava el laboratori clandestí. Segons la Guàrdia Civil, la xarxa rebia des d’Argentina paquets postals inferiors a dos quilos i els feia recollir a jubilats o aturats per passar desapercebuts a la vista dels investigadors. Pel que fa als beneficis econòmics, el cos policial afirma que s’enviaven a l’Argentina i a la República Dominicana a través de girs amb quantitats petites que enviaven diverses persones, que cobraven de 20 a 50 euros per gir. En total s’ha identificat una trentena de persones que es prestaven a aquesta pràctica, i es calcula que podrien haver enviat uns 50.000 euros a l’estranger.
Societat
Successos
El bisbe de Solsona destaca que serà “absolutament implacable” davant qualsevol cas d’abús sexual a menors. Xavier Novell assegura que no té coneixement que existeixi cap expedient a la seva diòcesi. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, assegura en la seva carta dominical que serà “absolutament implacable” davant qualsevol cas d’abús sexual a menors que es pugui donar a la seva diòcesi. “Que us quedi clar que un crim així mai quedarà impune mentre jo sigui el responsable”, ha destacat. “Déu vulgui que mai cap de vosaltres hagi abusat d’una criatura, però si algú ho hagués fet que vingui i s’acusi”, demana el bisbe als seus mossens. I afegeix: “Si algun de vosaltres, tot i no haver comès mai cap abús, sent temptacions envers els infants, que vingui i em demani ajuda”. En la carta, Novell assenyala que mai ha ocultat ni ocultarà res i insisteix que no té coneixement que existeixi cap expedient on s’acusi cap capellà de la diòcesi de Solsona. “No puc assegurar que mai hagi passat res, però puc assegurar que jo no oculto res”, ha afegit. “La nostra diòcesi és una porció d’aquesta església pecadora, però no és ni serà, mentre de mi depengui, una església còmplice i encobridora de la xacra dels abusos sexuals”, diu Xavier Novell als fidels a través de la carta dominical. Per contra, el bisbe espera que la seva església sigui un “oasi” on tantes persones abusades “puguin trobar l’amor de Déu i l’acompanyament fratern que els permeti guarir les seves ferides”. En la carta d’aquest diumenge, que ja es pot llegir al web de la Conferència Episcopal, Novell explica que subscriu “fil per randa” l’acord a què van arribar a la reunió sobre abusos sexuals a menors que van mantenir els bisbes catalans la setmana. “No només demanem perdó i mostrem el nostre dolor, sinó que ens comprometem a un seguit de coses que a la nostre diòcesi segur que es duran a terme”. Novell explica que a Solsona ja s’ha iniciat el procés de consultes per valorar l’oportunitat, entre d’altres, d’analitzar els arxius de tots els preveres que han exercit des de 1930. El bisbe també destaca que s’elaborarà un protocol d’actuació per tenir la seguretat que en les activitat diocesanes mai ningú pugui patir cap abús. A més, s’establirà una formació específica afectiva i sexual per a tots aquells que ja ara i en el futur tinguin tasques i responsabilitats de caràcter educatiu. Novell espera poder comunicar “aviat” les mesures concretes que es decideixin dur a terme “per a fer realitat tots els compromisos i el seu resultat”. La gran majoria de bisbes catalans centren els escrits d’aquest diumenge dirigits als seus fidels a parlar dels joves i de la protecció dels menors, entre d’altres aspectes.
Societat
Religió
Iglesias sobre la marxa d'Errejón: "No em puc creure que ens hagin ocultat que preparaven un projecte propi". El líder de Podem obre la porta a no presentar llista a la ciutat de Madrid, però serà a la resta de la comunitat. Pablo Iglesias ha lamentat que Íñigo Errejón i Manuela Carmena els hagin "ocultat" que preparaven un projecte propi per a l'alcaldia de Madrid. Avui, ambdós han signat una carta conjunta on anuncien que volen "estendre" Mas Madrid, la marca amb que Carmena es va presentar a l'alcaldia, a l'àmbit de la Comunitat. "En política s'ha d'estar acostumat a aquest tipus de maniobres, fins i tot si venen de companys, però reconec que he quedat tocat i trist", ha explicat Iglesias. També ha anunciat que, en deferència a Carmena, amb la qual Podem va formar coalició en les últimes eleccions, el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid. Però ha afegit que sí que en presentarà a la resta de la comunitat. L'anunci d'Errejón i Carmena coincideix amb el cinquè aniversari de Podem, i Iglesias ha retret al fins ara quadre directiu de la formació morada que l'hagi trucat per comunicar-li la marxa minuts abans que la carta d'ell i de Carmena "estigués a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials". El líder de Podem també ha afirmat sentir "vergonya" per la notícia i ha subratllat que els inscrits del partit "mereixen més respecte". En aquest sentit ha recordat que fa dos anys, a l'assemblea de Vistalegre, el partit va protagonitzar un enfrontament –precisament entre ell i Errejón- que el va "avergonyir". I explica que tothom va sortir d'aquella assemblea amb el propòsit "ferm" de tancar la ferida. Per això, contràriament al que, diu, es fa "a molts partits" –que és que qui perd un Congrés "se'n va a casa o abandona la primera línia"-, va decidir oferir a Errejón la candidatura de la Comunitat de Madrid. Per això afirma que "en moments com aquest no és fàcil ser secretari general" ni "empassar-se certes coses", però afegeix que mentre ell estigui al capdavant del partit el "mandat" dels inscrits i el "projecte col·lectiu" estaran "per sobre de qualsevol ambició personal". Després de desitjar sort a Errejón i Carmena amb la iniciativa, fa balanç dels quatre anys de coalició i afirma que s'han aconseguit "algunes coses bones" per als madrilenys. Sobre el nou projecte de l'alcaldessa, afirma que s'assembla "molt poc" al de fa quatre anys, però anuncia que "si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició de possibilita perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid", Podem està disposada a "fer-se a un costat i a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid". Afegeix, però, que "amb tots els respectes, Íñigo no és Manuela". I per això explica que Podem si "sortirà a guanyar" a la resta de municipis de la Comunitat de Madrid, al costat d'Izquierda Unida i de la resta "d'aliats" d'Units Podem i candidatures municipalistes d'unitat.
Política
Partits
El TSJC confirma la condemna a l'ICS per les patologies que va patir una treballadora d'un CAP del Poblenou. L'alt tribunal obliga a què s'aboni a la dona un recàrrec del 50% sobre l'import de la prestació . El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat la condemna a l'Institut Català de la Salut per les greus patologies que va patir una treballadora causades per l'exposició als productes químics durant les operacions de fumigacions dels CAP Turró i Lope de Vega del Poblenou. D'aquesta manera, l'alt tribunal ha donat per bona la sentència de primera instància, que obligava l'ICS abonar un recàrrec del 50% de les prestacions a la dona en constatar acreditada l'existència de responsabilitat empresarial per manca de seguretat de treball i higiene en el treball, segons ha informat el Col·lectiu Ronda. La dona, que va treballar al CAP Lope de Vega entre el 1989 i el 2003 i posteriorment al CAP del Poblenou, pateix un quadre sever de Sensibilitat Química Múltiple, Fatiga Crònica i Fibromiàlgia. La sentència afirma que en el CAP Lope de Vega hi havia importants problemes de ventilació i "s'efectuaven aplicacions sistemàtiques de productes insecticides durant bona part de la seva història, especialment a partir del 1990 i amb una periodicitat mensual a partir del 1997". Malgrat la inexistència de registre documental sobre els productes emprats, la sentència recull les conclusions d'un informe efectuat per tècnics del Centre de Seguretat i Salut de Barcelona que van realitzar un mostreig i detectat restes d'organofosforats "considerats com els principis actius dels insecticides més perillosos per a la salut humana" i recorda que "aquest producte ha estat recentment retirat del Registre de Plaguicides no agrícoles o biocides del Ministeri de Sanitat, motiu pel qual ja no pot fer-se servir com insecticida en ambients interiors".
Societat
Judicial
El Mercat Romà d'Iesso tanca a Guissona la 23a edició dedicada a la figura de Juli César i la fi de l'imperi. La clausura corre a càrrec de l'espectacle 'Bachendansa' amb música de l'Orquestra de Cambra de la Catalunya Interior. El Mercat Romà d'Iesso, a Guissona, tanca aquest dissabte la seva 23ª edició, dedicada a la figura de Juli César i a l'etapa final de la república romana i l'imperi. Una setmana després que el municipi hagi fet un viatge a l'antiga Roma, es viu el dia gran amb les desfilades dels protagonistes, Cleòpatra i Juli, dels gegants del municipi, i també amb l'exposició d'oficis antics i activitats infantils. Segons la regidora de Cutura, Agnes Pla, aquesta és una festa de les "més esperades" perquè "va sorgir del poble". Pla ha recordat que "primer va néixer la festa de la bacanal, i dos anys més tard, els comerciants van proposar fer el mercat". Tota l'activitat es clourà aquesta dissabte a la nit amb l'espectacle de l'Escola de Dansa Montse Esteve, 'Bachendansa', amb música de l'Orquestra de Cambra de la Catalunya Interior.
Cultura
Festa i cultura popular
Protesta a cop de cassola dels veïns de la urbanització Residencial Park de Maçanet perquè no tenen aigua potable. Reclamen solucions a l'ajuntament sobretot de cara al cap de setmana on la població es multiplica. Una trentena de veïns de la urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva (Selva) han protestat davant l'ajuntament a cop de cassola aquest dissabte, per denunciar que continuen sense aigua potable. A més, recorden que els caps de setmana es multiplica per tres el nombre de persones que viuen a la urbanització, cosa que fa més greu el problema. La presidenta de l'Associació de veïns de la urbanització Residencial Park, Concepció Adán, assegura que amb el camió cisterna que ve cada dimarts i cada dissabte "no en fan prou" per tota la setmana. Adan diu que estan "desesperats" i anuncia noves accions de protesta contra el consistori i el promotor de l'obra, l'empresa Rec Madral. Continua el malestar entre els veïns de la urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva amb l'ajuntament i el responsable de donar servei d'aigua potable, l'empresa Rec Madral. Aquest cop s'han concentrat davant el consistori equipats amb cassoles per fer patent la seva protesta. Tot plegat perquè porten un any i tres mesos sense aigua potable. Una resolució judicial va obligar l'ajuntament a fer-se càrrec del subministrament d'aigua als veïns, primer amb garrafes i des de fa algunes setmanes amb un camió cisterna que s'acosta al municipi cada dimarts i cada dijous. Una solució que no satisfà als 2.000 veïns empadronats ja que asseguren que "no en tenen prou" amb dos dies per carregar per tota la setmana. La presidenta de l'associació de veïns de Residencial Park de Maçanet, Concepció Adán, reclama que l'ajuntament els resolgui aquesta situació, tot i que n'és escèptica. "Nosaltres paguem els nostres impostos a Maçanet i són ells qui ens ho han d'arreglar, tot i que no hi confiem perquè no estan per la feina", ha lamentat. El problema s'agreuja perquè els veïns han de pagar el rebut de l'aigua, encara que no sigui potable, perquè si no els tallen el subministrament. Adán ja ha deixat clar que "tornaran a manifestar-se" fins que els donin una solució. "Només volem que ens surti aigua de l'aixeta, com a qualsevol altra casa", ha reblat. De fet, des de l'associació asseguren que en ocasions no poden fer servir ni l'aigua per dutxar-se o rentar els plats. "Moltes vegades ens trobem que surt tan bruta que ens espatlla les calderes i electrodomèstics", ha conclòs Adán.
Societat
Salut
El delegat d'Ensenyament a Lleida nega les acusacions d'assetjament fetes per la directora d'una escola de Montferrer. Aquest dimarts ha declarat als jutjats de La Seu juntament amb dos inspectors del departament, un dels quals ha reconegut que li va "aconsellar" que dimitís. El director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha negat aquest dimarts les acusacions d'assetjament laboral i coaccions en l'àmbit funcionarial fetes per part de la directora de l'escola Rosa Campà de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), Maria Rodríguez. Així ho ha dit davant la titular del jutjat número 2 de la Seu d'Urgell, on ha comparegut com a investigat juntament amb dos inspectors del seu departament. Un d'ells, el qual ostenta el càrrec de cap de servei, ha reconegut que va "aconsellar" a la directora que presentés la seva dimissió, segons ha explicat l'advocat que representa l'acusació particular, Pau Simarro. A la sortida de la seu judicial de la capital alturgellenca, el delegat d'Ensenyament ha declinat fer declaracions als mitjans de comunicació. Mentre, tal com ha informat el lletrat de la directora, alguns dels testimonis estan citats aquest dijous i altres ho faran durant la propera setmana.
Societat
Judicial
Ensenyament aprova una nova ordre per regular l’avaluació en l’educació primària. El nou sistema es fa d’acord amb els objectius de competències bàsiques marcats per la Unió Europea per a l’any 2020. El Govern ha donat el vist i plau a una nova ordre aprovada pel departament d’Ensenyament que determina el procediment, els documents i els requisits del procés d’avaluació en l’educació primària. L’objectiu de la nova regulació és adequar el sistema als objectius marcats per la Unió Europea pel que fa a les competències bàsiques per a l’any 2020. El nou mètode d’avaluació preveu que aquesta sigui contínua i global, de manera que es pugui observar sistemàticament l’assoliment dels objectius educatius. L’ordre d’Ensenyament estableix quatre nivells per avaluar el grau d’assoliment de les competències dels alumnes de primària: Assoliment excel·lent (AE), Assoliment notable (AN), Assoliment satisfactori (AS) o No assoliment (NA). De tota manera, l’avaluació no es limitarà a donar una qualificació global de tota la matèria, sinó que concretarà cadascun dels aspectes de l’aprenentatge, el que suposarà tenir una informació qualitativa del procés de cada alumne.
Societat
Educació
Albert Serra estrenarà a Catalunya la videoinstal·lació 'Personalien' dins del Temporada Alta. El festival programa vuit pel·lícules de cinema per aquesta edició. El festival d'arts escèniques Temporada Alta estrenarà per primera vegada a Catalunya la videoinstal·lació 'Personalien' d'Albert Serra. Es tracta d'un encàrrec del Museu Reina Sofía de Madrid on es va presentar l'any passat i que gira al voltant del desig central i les contradiccions amb la moral del segle XVIII. De fet, el muntatge consisteix en diverses pantalles que recreen un bosc i amb diversos personatges com si vinguessin d'un quadre que practiquen 'cruising' (una pràctica que es basa en tenir sexe amb desconeguts enmig de la natura). Per altra banda, el festival manté la seva aposta pel món cinematogràfic amb la programació de vuit pel·lícules diferents. Hi ha produccions nacionals i internacionals i també cinema que parla d'arts escèniques des de diferents punts de vista o films que parlen de grans conflictes mundials. Un exemple és la pel·lícula de David Trueba 'A este lado del mundo' en què parla de la immigració que hi ha a Melilla. A nivell internacional, el festival ha programat 'Tomando partido', el documental de Joe Stephenson sobre la vida de Ian McKellan, un actor conegut pels seus papers en produccions internacionals com ara 'El Senyor dels Anells'. També en destaquen 'Vania en la calle 42', de Louis Malle, que arrenca amb un assaig d'una obra de Txèkhov en un teatre abandonat de Broadway. Finalment acaba exposant la vida dels actors que participen en l'assaig teatral. Aquest any la programació inclou produccions del país com 'Actrius', la pel·lícula que parla del món del teatre i en la que es reuneixun quartet irrepetible de grans actrius catalanes com són Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Anna Lizaran i Mercè Pons. El film és una excel·lent adaptació que Ventura Pons va fer de l’obra E.R de Josep Maria Benet i Jornet. 'Girant per Sant Antoni' és l’altra producció catalana que es podrà veure a Temporada Alta de la mà de Pere Alberó. Aquest és el film inclassificable a partir de l’observació minuciosa del director sobre un mercat i un barri, els de Sant Antoni, que han canviat radicalment en els darrers anys amb la millora estètica del barri i la gentrificació que aquesta ha portat. La 29a edició del festival comptarà un el documental 'Encara hi ha algú al bosc' que complementa l’obra de teatre que també es podrà veure a Temporada Alta amb el mateix nom. El film periodístic, de Teresa Turi¬era, Erol Ileri i Tyler Franta sota l’equip de Cultura i Con¬flicte, dóna veu als oblidats de la guerra dels Balcans, a les víctimes de violacions utilitzades com a armes de guerra i també dels fills nascuts d’aquestes violacions, també víctimes diferides del conflicte, quan se celebren els 25 anys del tractat de pau. El projecte es complementa a més amb una exposició que acompanya l’obra de teatre i aquest documental
Cultura
Cinema
AMPLIACIÓ:El director d''El show de Truman' Peter Weir rebrà el Gran Premi Honorífic de Sitges i Pam Grier, la Màquina del Temps. El misteriós monòlit de '2001: Una odissea de l’espai', protagonista del cartell de Sitges 2018. La 51a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya homenatjarà el director de films com 'El show de Truman', 'El club dels poetes morts' o 'Master and Commander', Peteir Weir, amb l'entrega del Gran Premi Honorífic de Sitges. Aquesta edició també tindrà un marcat accent femení amb l'actriu nord-americana Pam Grier, protagonista de 'Jackie Brown' de Tarantino, qui rebrà el premi Màquina del Temps; l'actriu alemanya Helga Liné, que rebrà el Premi Nosferatu i la referent feminista Traci Lords que serà guardonada amb la Maria Honorífica. El misteriós monòlit de '2001: Una odissea de l’espai', el clàssic de ciència ficció d'Stanley Kubrick que celebra 50 anys, protagonitza el cartell del Festival de cinema de Sitges 2018, que se celebrarà del 4 al 14 d'octubre. De fet, com es va anunciar '2001: Una odissea de l’espai' serà protagonista de l'edició d'enguany. Un dels protagonistes de l'edició d'enguany és Peter Weir, qui serà reconegut amb el Gran Premi Honorífic, en homenatge a una carrera plena d’èxits. El director australià és mundialment apreciat per títols de diversos gèneres com 'El año que vivimos peligrosamente' (1982), 'Único testigo' (1985), 'El club de los poetas muertos' (1989), 'El show de Truman' (1998) o 'Master and Commander' (2003). El certamen també ha destacat els seus primers films emmarcats dins el fantàstic com 'Los coches que devoraron París' (1974), 'Picnic en Hanging Rock' (1975) o 'La última ola' (1977). Sala ha considerat que és "un dels millors directors en tots els gèneres dels 70, 80 i 90" i que el festival celebrarà els 20 anys d''El show de Truman'. Sala també ha anunciat que el Festival de Sitges premiarà a tres "grans dones". La primera d'elles és l'actriu nord-americana Pam Grier, que rebrà la Màquina del Temps. Grier va assolir fama mundial en protagonitzar 'Jackie Brown' (1997), de l'aclamat Quentin Tarantino, després d'algunes aparicions a films com 'Mars Attacks!', de Tim Burton. També ha participat en sèries com 'Miami Vice', 'El príncep de Bel-Air' o 'The L Word'. "És una de les grans heroïnes d'acció cinematogràfica", ha apuntat. Helga Liné, actriu alemanya establerta a Espanya des de l'inici de la dècada dels 60 i figura essencial en el gènere fantàstic estatal amb títols com 'Pánico en el Transiberiano' (1972) o 'El espanto surge de la tumba' (1973), rebrà el Premi Nosferatu que atorga la secció Brigadoon. Mentre, Traci Lords, icona de la cultura pop, trendsetter i referent feminista, rebrà la Maria Honorífica a Sitges 2018. Cartell i '2001' La imatge del cartell dedicada a '2001: Una odissea de l’espai' està creada de nou per l’agència China, que, com ha explicat el certamen, "plasma de manera directa i poètica a la vegada aquest element concebut per Kubrick que ha estat subjecte a diverses interpretacions al llarg dels últims 50 anys". Sala ha recordat que el leitmotiv és al voltant del film de Kubrick que fa 50 anys. "És obligat perquè '2001' és el perquè estem aquí, el cinema fantàstic és per aquesta obra mestra", ha afegit. Ha dit que faran més iniciatives per homenatjar la cinta més enllà del cartell d'enguany. Altres temàtiques El certamen aposta per altres focus temàtics com, per exemple, el cinema fantàstic sorgit l’any 1968, com 'La noche de los muertos vivientes', de George A. Romero. Aixi mateix, Sitges celebrarà el 40è aniversari de l’estrena de 'La noche de Halloween', el popular film de John Carpenter, i el bicentenari del mite de Frankenstein, destacant especialment el seu origen i mitologia femenina. Primers títols confirmats Entre els primers films confirmats h ha 'Under the Silver Lake', de David Robert Mitchell, director d''It Follows' (Sitges 2014). protagonitzada per Andrew Garfield. Una altra de les propostes és 'Lazzaro felice', d'Alice Rohrwacher, mereixedora del premi ex-aequo al millor guió a Cannes. El relat fantàstic d'una amistat, que compta en el seu repartiment amb l'actor català Sergi López. Lars Von Trier i Gaspar Noé La pel·lícula del provocador danès Lars Von Trier 'The House that Jack Built', passarà per Sitges 2018, un film que va desfermar la polèmica a Cannes amb el recorregut d'un assassí en sèrie, interpretat per Matt Dillon. Bruno Ganz i Uma Thurman completen un repartiment estel·lar. El festival de Sitges també ha programt Gaspar Noé amb el seu 'Climax', una cinta amb moltes dosis de la pertorbació que caracteritza els treballs del realitzador francès. Altres cintes seran 'Mandy', de l’italo-canadenc Panos Cosmatos, un impactant film d’acció i venjança protagonitzat per Nicolas Cage; el jove novaiorquès Nicolas Pesce, torna a Sitges amb 'Piercing', protagonitzat per Mia Wasikowska i amb la participació de la catalana Laia Costa; Pascal Laugier, realitzador francès que va sacsejar Sitges l’any 2008 amb 'Martyrs', presentarà 'Ghostland'; 'Sad Hill Unearthed', dirigit per Guillermo de Oliveira, reconstrueix el cementiri ubicat a Espanya l'any 1966 per al rodatge de la seqüència final de la pel·lícula 'El bueno, el feo y el malo', de Sergio Leone, i l'argentí Demián Rugna estrenarà el film de terror 'Aterrados'.
Cultura
Cinema
AMPLIACIÓ:La reunió de JxCat, ERC i CUP per la investidura de Turull s'acaba i la decisió queda en mans de la militància cupaire. La trobada s'ha celebrat durant uns 50 minuts al Parlament. La reunió entre JxCat, ERC i la CUP per intentar acordar la investidura de Jordi Turull en el ple d'aquesta tarda s'ha allargat uns 50 minuts. Passats dos quarts de dotze, els diputats de la CUP encapçalats per Carles Riera han abandonat la zona dels despatxos de JxCat i ERC sense informar sobre si s'han produït avenços. Aquest matí, en una entrevista a 'Els Matins de TV3', Riera avisava que si hi ha una acord "nítidament republicà" serà "molt més fàcil" canviar de l'abstenció al vot favorable. Ara, la decisió sobre el vot dels quatre diputats de la CUP està en mans de la militància i a les 15 hores el consell polític de la formació prendrà la decisió definitiva. És necessari que els quatre diputats de la CUP votin a favor de la investidura de Turull perquè sigui escollit aquesta tarda en primera volta. Matí d'anades i vingudes als passadissos del Parlament poques hores abans del ple d'investidura convocat per a les 17 hores. I és que el candidat Jordi Turull no té garantits els vots necessaris. Just després de la reunió a tres bandes, Turull s'ha limitat a dir que es farà "tot el possible" perquè hi hagi investidura però no ha concretat si en la trobada d'aquest matí s'han produït avenços. També als passadissos de la cambra catalana, el diputat de JxCat Josep Rull ha confiat que Turull sigui investit president de la Generalitat. Des de les files de la CUP, tampoc han explicat el resultat de la reunió que no ha arribat ni a l'hora de durada. I han apuntat que ara és la militància de la CUP qui s'ha de pronunciar. El document enviat a les bases ahir a la nit no veu avenços en el republicanisme però també diu que investir Turull donaria continuïtat a l'1-O. Caldrà veure ara si s'afegeix algun element nou a aquest document.
Política
Parlament
La posada en servei de l'aproximació instrumental amb GPS de l'aeroport de la Seu, prevista per al maig de 2019. La Comissió Interministerial entre Defensa i Foment podria validar el sistema entre els mesos de desembre i gener. El sistema d'aproximació instrumental amb GPS de l'aeroport d'Andorra-La Seu d'Urgell podria entrar en funcionament a finals de maig de 2019. Així s'ha posat de manifest aquest dijous en el 17è Fòrum de l'Empresa Familiar Andorrana (EFA), que enguany gira al voltant de la necessitat de definir una estratègia aeroportuària per al Principat. Un dels tràmits que encara està pendent es podria resoldre entre els mesos de desembre i gener, ja que s'està a l'espera de rebre en les pròximes dues o tres setmanes un informe elaborat per experts de Suïssa. Aquest estudi s'ha de portar a la Comissió Interministerial entre Defensa i Foment (CIDEFO) per tal d'obtenir l'aval, amb caràcter previ a la seva implantació.
Economia
Infraestructures
Enxampats al centre de Barcelona amb més d'un quilo i mig d'haixix a dins del cotxe. El vehicle infractor, amb tres ocupants a l'interior que van ser detinguts, va intentar fugir del lloc a gran velocitat. Els Mossos d'Esquadra van enxampar el 25 de febrer passat al districte de l'Eixample de Barcelona un cotxe amb més d'un quilo i mig d'haixix a l'interior. Els agents, que es desplaçaven en un vehicle policial sense logotip, es van aturar en un semàfor i van observar un vehicle amb tres ocupants, que mantenien una actitud sospitosa i on el conductor del vehicle estava fumant una cigarreta d'haixix. La patrulla de Mossos es va identificar i va indicar al vehicle que s'aturés en un voral. Va ser llavors quan el conductor va accelerar i va fugir de lloc a gran velocitat, tot i que va poder ser interceptat poc després. Amb el vehicle aturat i els homes a l'exterior, un d'ells va llençar un paquet al carrer que contenia set peces d'haixix. Posteriorment es va escorcollar el vehicle i es van localitzar tres paquets més amb diferents tipus de drogues com marihuana i amfetamina. Els tres ocupants del vehicle van quedar detinguts –tres joves de nacionalitat francesa d'entre 22 i 29 anys d'edat, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. El vehicle es va traslladar a un dipòsit municipal de Barcelona i com és habitual en aquests casos, la Unitat Canina es va adreçar a fer un escorcoll més exhaustiu amb dos gossos especialistes en drogues. Van fer recerca en tot el vehicle i no van trobar més substàncies amagades a l'interior. Els tres detinguts van passar a disposició judicial i van quedar en llibertat amb càrrecs.
Societat
Policial
El laboratori de nàiades aconsegueix una supervivència del 60% dels individus el primer any de vida, una xifra rècord. Les instal·lacions al Pla de l'Estany, que enguany compleixen deu anys, estudiaran una nova espècie en risc d'extinció. El laboratori de cria de nàiades de l'Estany de Banyoles, que des de fa deu anys porta desenvolupant de forma experimental el Consorci de l'Estany, ha aconseguit un nou èxit: arribar a una supervivència del 60% dels individus durant el primer any de vida. Es tracta d'una gran fita si es té en compta que fins al 2013 la supervivència era d'un 1%. Aquest any fa deu anys que el laboratori va posar-se en marxa per aconseguir produir en captivitat nàiades juvenils de dues espècies en perill d'extinció, la 'Unio mancus' i la 'Unio ravoisieri', per després alliberar-les i reforçar les poblacions naturals. Una dècada després, han aconseguit tancar el cicle reproductor i els nascuts el 2011 ja es reprodueixen de forma natural al medi. El laboratori de cria nàiades de l'Estany de Banyoles, dedicada a la reproducció i cria d'uns mol·luscos d'aigua dolça que estan en risc d'extinció, arriba als deu anys de vida havent aconseguit un dels reptes més importants del cicle de reproducció, com és aconseguir ampliar la supervivència en el primer any de vida. El 2013, només sobrevivien un 1% de la producció però en els darrers dos anys s'ha aconseguit arribar al 60%. Aquest centre de cria va aconseguir arribar als 250.000 juvenils durant el 2016, una dada rècord. "Reduir la mortalitat dels juvenils és un gran èxit", afirma el tècnic coordinador del Consorci de l'Estany, Miquel Campos, que explica que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb experts d'altres espècies de bivalves marines. Això els permetrà ser molt més eficients en la reproducció i la cria d'una espècie que neix essent més petit que el cap d'una agulla i arribant als 4 centímetres després de viure entre 3 i 4 anys. El sistema d'engreix ha estat una de les claus de l'èxit. "Hem desenvolupat tècniques de confinament de les nàiades petites en uns cilindres amb sorres submergits en uns canals d'aigua des d'on les mantenim en fase microscòpica fins que compleixen els 200 dies", detalla. Les alimenten de forma artificial amb una mena de còctel de microalgues marines amb d'altres per al consum humà com l'espirulina, que els està donant molt bons resultats. Tant és així que han decidit aquest any incorporar una nova espècie autòctona de nàiada que també està en risc d'extinció. Es tracta de la 'Potomida littoralis', una espècie molt estesa al territori i que està en regressió arreu. Actualment, només se n'han localitzat cinc individus en un punt concret de la conca del riu Fluvià. Segons Campos, "podem dir que a Banyoles està extinta perquè no té capacitat de reproducció i acabarà desapareixent de l'estany si no hi fem res". El que faran des del laboratori serà aplicar les mateixes tècniques de reproducció i engreix amb l'objectiu d'aconseguir alliberar nous exemplars en els pròxims anys. Aquesta espècie, però, té un creixement més lent i per tant s'haurà de veure com evoluciona el procés. La combinació de tres tècniques La reproducció de les nàiades passa per diferents fases. Comença amb una femella amb òvuls fecundats amb l'esperma d'un mascle que es transformen en larves i que, un cop alliberades, han d'"infectar" les brànquies d'un peix (només funciona amb espècies autòctones com el barb de muntanya). Després de vint dies, la larva s'allibera del peix i cau al subsòl on continua creixent. Des del laboratori han desenvolupat tres tècniques de repoblació: l'alliberament de peixos infectats al medi natural, la reproducció un vitro sense necessitat de peixos hostes i el creixement a llarg termini dels juvenils nascuts a les instal·lacions per fer-ne un seguiment. Aquesta combinació els ha permès ampliar les poblacions de les dues espècies de nàiades. En el cas de la 'Unio mancus', el 2008 només hi havia una població petita en un rec de Banyoles i ara ja està estesa a tots els recs i en diferents punts de l'estany. I pel que fa a la 'Unio ravoisieri', tot i treballar-se menys també s'ha aconseguit repoblar en diferents punts de l'Estany. Segons Campos, el més important és que en aquests deu anys s'ha aconseguit reunir "informació d'alt valor per assegurar la presència d'aquestes espècies i que tinguin continuïtat en un futur". Cal recordar que aquest laboratori experimental és pioner a l'Estat. Assegurar la seva continuïtat amb el finançament necessari és un dels principals reptes de futur. Fins ara, la Diputació de Girona i la Generalitat hi han donat suport. I entre els objectius científics hi ha seguir millorant les tècniques per fer créixer les nàiades un cop superat el primer any de vida. "Si podem reduir el temps i tenir tècniques més eficients tindrem una producció per ajudar a altres territoris catalans", conclou Campos.
Societat
Medi ambient