Datasets:

projecte-aina

/

casum

like 0

Follow

Projecte Aina 122

El Departament de Territori i Sostenibilitat té a punt 122 màquines llevaneus i 11.000 tones de sal emmagatzemades en 98 punts arreu del territori català en previsió de l'episodi de nevades anunciat per a aquest cap de setmana. La maquinària es distribueix, segons les característiques de cada àmbit i de les incidències que es produeixen, en 32 centres de conservació i manteniment repartits per tot Catalunya. La xarxa de carreteres de la Generalitat té prop de 6.090 quilòmetres, un 50% de la xarxa viària de Catalunya. En un dia, les màquines llevaneus poden recórrer fins a 4.000 quilòmetres per a dur a terme les diferents operacions. Territori i Sostenibilitat activa, entre el 15 de novembre i el 15 d’abril, el Pla d’ajuda a la viabilitat hivernal per garantir la comoditat, la fluïdesa i la seguretat a les carreteres, així com per minimitzar els temps de restriccions o de tancament al trànsit de les vies que puguin quedar afectades. Aquest pla consta de dos tipus d’operacions: preventives, que consisteixen en estendre sal per evitar que es formin plaques de gel o que qualli la neu, i curatives, és a dir, retirar la neu o les plaques de gel. La temporada passada, 2014-2015, els equips de viabilitat hivernal van recórrer 1.006.100 quilòmetres, entre operacions preventives i curatives.

La Generalitat té a punt 122 màquines llevaneus i 11.000 tones de sal en previsió de les nevades

El nombre de persones a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya a l'octubre es va situar en 415.071 aturats, cosa que suposa 14.698 persones més que al setembre, un increment del 3,67%, segons les dades facilitades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Aquest augment de l'atur que s'ha registrat a l'octubre és l'increment més alt que s'ha vist en aquest mes des de l'any 2008. La forta pujada de l'atur al final de la temporada d'estiu coincideix també amb una forta disminució de l'atur en el mes de juny on la contractació per la temporada d'estiu va registrar la xifra més elevada de contractes en qualsevol mes des de l'inici de la sèrie al maig del 2005. Catalunya lidera l'increment de l'atur en el conjunt de l'Estat. En relació amb l'any passat, la desocupació ha caigut de 43.335 persones, el 9,45% menys, i encadena 52 mesos de caigudes, des del juliol del 2013. Mentre que les llistes de l'atur registrat a l'octubre augmentaven a Catalunya de 14.698 persones, la llista d'afiliats a la Seguretat Social a l'octubre s'incrementava de 1.702 persones en relació amb setembre, el 0,05% més. En relació amb l'últim any, els inscrits a la Seguretat Social pujaven de 119.638 persones, el 3,76% més, per sobre de la mitjana de l'estat espanyol que es va situar en el 3,46%. A l'estat espanyol, el nombre d'aturats registrats a l'octubre s'ha incrementat de 56.844 persones en relació amb al setembre i ha situat el nombre de desocupats en 3.467.026 persones. En l'últim any, la desocupació ha caigut de 297.956 persones, el 7,91%. Fort augment a l'octubre contra forta disminució al juny Catalunya és la demarcació espanyola on més s'ha incrementat l'atur en aquest mes d'octubre. Contràriament, en el mes de juny, Catalunya va liderar la caiguda més alta de la desocupació de l'Estat, quan al Principat es va registrar la xifra més elevada de contractes mai vista a Catalunya en qualsevol mes des del 2005. Sectors Tot els sectors d'activitat han vist com el nombre d'aturats registrats s'incrementava menys la construcció que l'ha reduït de 147 persones. El sector serveis és el que més ha incrementat la desocupació amb 12.561 persones més, seguit de l'agricultura amb 1.219 persones més i la indústria amb un lleuger increment de 286 persones. Per demarcacions, a Barcelona el nombre de persones a les llistes de l'atur es va situar en 303.188 aturats, 5.952 desocupats més que al setembre, el 2% més, i 33.720 aturats menys que l'octubre, el 10% menys. A Girona, el nombre de persones a les llistes del SOC es va situar en 40.165 persones, 3.722 aturats més que al setembre, el 10,21% més. En relació amb l'octubre de l'any passat, s'ha registrat una reducció de l'atur de 3.344 persones, el 7,69% menys. A Lleida, el nombre de desocupats a les llistes del SOC es va situar en 21.266 persones, 2.122 més que al setembre, l'11,08% més. En relació amb l'octubre de l'any passat, la reducció de l'atur ha estat de 2.230 persones, el 9,49% menys. Finalment a Tarragona, el nombre de persones registrades a les llistes del SOC es va situar en 50.452 persones, 2.902 aturats més que al setembre, el 6,10% més. En relació amb l'octubre de l'any passat, el nombre de desocupats ha disminuït de 4.041 persones, el 7,42% menys. A l'octubre el nombre de contractes que es van signar van sumar 297.849 contractes, l'11,37% més que l'octubre de l'any passat. D'aquests contractes, 41.038 va tenir caràcter indefinit, el 13,78% del total. La resta de contractes, el 86,22% va tenir caràcter temporal. Del total de persones a l'atur en el mes de setembre (no hi ha xifres més recents) només 216.980 aturats rebien a Catalunya algun tipus de prestació econòmica, cosa que deixa la cobertura en un 54,19%. Dels 400.373 aturats que hi havia al setembre a Catalunya, només el 26,63% rebien la prestació contributiva, cosa que suposa menys d'un de cada quatre aturats.

L'atur augmenta de 14.698 persones a l'octubre, l'increment més alt en aquest mes des del 2008

Un 35% de les 100 empreses que més facturen a la demarcació de Girona preveuen reduir costos properament i un 9% es plantegen fer una reducció de plantilla. Així ho indiquen les dades de l'estudi 'Girona 100, SA' elaborat per KPMG. Segons ha explicat la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, aquests canvis es deuen a un creixement de la percepció dels empresaris d'encarar "futurs reptes" com per exemple l'adaptació de les empreses als canvis tecnològics. D'altra banda, el 64% de les empreses que s'inclouen en aquest llistat van contractar treballadors durant el 2018 i el 81% va augmentar la facturació. Les 100 empreses seleccionades són les que facturen més de tota la demarcació. Un 51% de les 100 empreses gironines que més facturen preveuen realitzar algun canvi durant aquest 2019. Així ho constata la X edició de l'estudi 'Girona 100, SA' que elabora l'empresa d'auditories KPMG. La majoria dels canvis provindran de la reducció de costos i de plantilla. Concretament un 35% dels empresaris preveuen reduir costos en la producció i un 9% es planteja fer fora a treballadors. La directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, ha destacat que "hi ha més empreses que volen realitzar ajustaments" que l'any passat. De fet, en l'estudi del 2018, un 20% dels empresaris preveia reduir costos i només un 5% volia fer una reducció de plantilla. "Eren dades significativament inferiors, però no és dramàtic, només significatiu", ha reblat Marquès. Bona part d'aquests ajustaments són per encarar els "futurs reptes" que tenen les empreses com ara "la digitalització o la robotització". De tota manera, Marquès ha destacat que els empresaris no tenen la percepció "que vinguin molt mal dades" i per això ha matisat que "l'entorn" econòmic segons els empresaris és majoritàriament positiu, tot i que menys que l'any passat. D'altra banda, el 81% dels negocis que formen part de l'estudi van incrementar la facturació durant el 2018 i un 64% també va contractar a més personal. De tota manera, els directius veuen amb recel l'increment de la competència i l'increment del cost de l'energia i la matèria prima com a principals problemes. Només un 6% creu que la incertesa legal i política és un problema per a millorar el seu negoci. En l'estudi 'Girona 100, SA' s'hi inclouen les 100 grans empreses de la demarcació que més facturació han registrat cada any. En la desena edició de l'estudi, la nota de tall per formar part d'aquest llistat s'ha quedat per sobre dels 30 milions d'euros. Marquès ha destacat que "la meitat de les 100 empreses que van aparèixer en la primera edició segueixen" formant part del llistat. La resta, són incorporacions que provenen o bé de l'increment de facturació o bé perquè són empreses noves fruit d'aliances. D'altra banda, les dades acumulades en els deu anys d'aquest estudi indiquen que les empreses del llistat han passat de tenir 20.000 treballadors a tenir-ne 33.000. Aquesta xifra ha anat en augment des del 2012, una vegada les empreses més potents de la demarcació van donar la crisi per finalitzada. En canvi, el cost per cada treballador ha caigut un 7,4% en termes reals des de 2007. Durant el 2017, les últimes dades reals amb què compta l'estudi d'enguany, les 100 principals empreses van aconseguir una xifra de negocis de 9.928 milions d'euros. El sector amb més representació dins d'aquest llistat és la indústria càrnia que compta amb 20 empreses. Totes elles són familiars.

Un 35% de les 100 principals empreses gironines vol disminuir costos i un 9% es planteja reduir la plantilla

El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l'1-O, ha començat a prendre declaració als més de 200 afectats que van presentar denúncia. Assistits pels advocats voluntaris, aquest dilluns n'hi haurà una vintena que passaran davant la jutgessa. El dia del referèndum, estaven als col·legis electorals que hi havia a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Les declaracions dels afectats, a les quals s'hi unirà la querella conjunta interposada pels ajuntaments, s'allargaran fins al 12 d'abril. Els advocats voluntaris se centren a demostrar que l'actuació policial va ser desproporcionada. Una postura que contrasta amb la de la fiscal. Entre d'altres, segons explicaven els mateixos denunciants després de sortir de sala, la fiscal els ha demanat per què havien decidit participar en un "referèndum il·legal" i la jutgessa, al seu torn, si van anar als col·legis "per impedir alguna cosa" (en referència a la retirada de les urnes). La majoria d'ells han respost que durant l'1-O eren allà per exercir el seu dret a vot. Les denúncies que van interposar els afectats per les càrregues policials de l'1-O continuen fent camí. Després que els forenses els visitessin, per certificar les lesions que van patir, avui els primers denunciants han començat a declarar davant del jutjat d'instrucció que porta el cas. Entre aquest dilluns i el 12 d'abril, més de 200 afectats explicaran què van viure el dia del referèndum. La majoria d'ells ho faran assistits pels advocats voluntaris, que volen demostrar que l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra els col·legis electorals va ser del tot desproporcionada. En total, per avui hi ha citats una vintena d'afectats. El passat 1 d'octubre, van patir les càrregues a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch, al Servei Municipal d'Ocupació (SMO) de Sant Narcís o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Un a un, els denunciants s'han anat esperant que els cridessin a fora la sala de vistes. A la porta, el cartell que hi havia penjat ja era prou explícit: "Perjudicats 1 d'octubre". Però després de passar davant la jutgessa, molts dels afectats per les càrregues sortien xocats –i alguns, fins i tot indignats- pel què s'han trobat a dins. "Com si ens culpabilitzessin" "A vegades, semblava que et culpabilitzessin a tu del què va passar", explicava una de les denunciants, la Montse Oller, en referència a l'actitud "insistent" de la fiscal i, fins i tot, de la jutgessa. El dia 1 d'octubre ella es trobava a Pedret i recorda la càrrega policial "com un malson". "Som aquí per intentar que hi hagi una mica de justícia, però a dins el que m'han preguntat és què hi fèiem nosaltres allà, si havíem oposat resistència i si havíem sigut violents", ha concretat. En la mateixa línia també s'explicava la Mireia Ripoll. El dia del referèndum, ella també va viure les càrregues de Pedret. Va perdre una arracada, li van estripar el jersei i avui portava fotos que testificaven les lesions que va patir. "Ha sigut molt dur, perquè encaminen les preguntes a voler-te fer veure que has fet alguna cosa dolenta; no hi ha dret", ha explicat, a la sortida de la declaració. "Et demanen si sabies que el referèndum era il·legal, quan allò que estàvem fent era exercir el nostre dret a votar i protestar", ha afegit, precisant que la policia "va carregar" perquè va voler, ja que si volia "podia entrar perfectament al col·legi sense fer ús de la força". "Van ser inhumanes" Entre els qui van viure les càrregues a Sant Narcís, i que avui han passat pels jutjats, hi havia l'Anna i en Hicham Fellahi. Després de declarar, ella explicava que s'ha sentit com si fiscal i jutgessa volguessin "convertir una denúncia per violència policial" en un delicte "per impedir una votació que consideren il·legal". "Feien servir un to bastant autoritari: tinc la sensació de ser una formigueta davant d'un imperi", ha dit, indignada. L'1-O, ella va anar a defensar un home gran a qui la policia colpejava. Va ser aleshores, explica, quan nn agent la va empentar, la va fer caure al terra, li va donar una puntada de peu als ronyons i li va trencar una costella. "Això és clarament persecució contra un poble", ha dit. Per la seva banda, en Hicham Fellahi considera que les càrregues policials van ser "inhumanes" i critica que, des del jutjat, es vulgui fer passar els afectats com a "culpables d'haver agredit la policia". "Aquell dia vaig anar a votar i, mentre m'esperava, va entrar la policia i va començar a colpejar tothom", recorda. Protesta pacífica contra brutalitat policial Un dels advocats voluntaris, en Jordi Colomer, ha explicat que la seva postura és la de fer veure que l'actuació policial va ser "del tot desproporcionada". Colomer recorda que, el dia del referèndum, aquells qui eren als col·legis electorals van actuar de manera "pacífica" i "en cap moment van impedir l'actuació dels agents". L'advocat, però, sí que admet que durant les declaracions, les preguntes de la fiscalia "van més encaminades a justificar l'actuació policial" i fer veure que els denunciants "podrien estar obstruint" l'acció dels agents. "Nosaltres, però, entenem que en cap moment hi va haver obstrucció, sinó brutalitat policial", conclou. A l'hora d'obrir diligències, de moment el jutjat d'instrucció ha aplegat totes les denúncies per col·legis electorals. És a dir, que ha obert un procediment per a cadascun dels centres de votació. I aquí dins, també hi ha inclòs la querella conjunta que van presentar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. En paral·lel, el jutjat també ha rebut un primer informe sobre els policies i guàrdies civils que l'1-O van anar als col·legis electorals. El document, però, identifica els responsables de l'operatiu i només algun dels agents que van prendre part a les càrregues.

El jutjat de Girona comença a prendre declaració als més de 200 afectats que van denunciar les càrregues de l'1-O

PIMEC ha presentat aquest dimarts l'informe 'Catalunya davant el canvi climàtic', un document amb propostes en 10 àmbits diferents encaminades a lluitar contra l'escalfament global i accelerar la transició energètica. Entre les mesures més urgents, la patronal demana al Govern que derogui el decret d'energia eòlica 147/2009 i que impulsi una taxa sobre el CO2 "universal i progressiva". "Cal una retirada urgent del decret 147/2009 ja que impedeix l'expansió de les energies renovables, el creixement de la producció i l'autoconsum a Catalunya", ha volgut deixar clar el president de la comissió d'Energia de Pimec, Joan Vila. "I cal una taxa progressiva i per a tots els sectors sobre el carboni per corregir el canvi climàtic, com ja passa a Europa amb la taxa CO2 en marxa des del 2015", ha puntualitzat Vila. El decàleg que ha presentat PIMEC té per objectiu rebaixar les emissions a Catalunya a 31 gigatones l'any 2030 i a 0, el 2050. "L'objectiu de la UE es situar-se en 24 gigatones per al 2030, però no ens veiem capaços d'assumir-ho aquí a Catalunya", ha puntualitzat el president de la comissió d'Energia de PIMEC. "Necessitem que l'administració faci de palanca i lideri aquesta lluita contra el canvi climàtic", ha afirmat el president de PIMEC, Josep González. En relació amb la taxa al CO2 -que augmenta la fiscalitat de l'economia- PIMEC ha recordat que ha de tenir un retorn a la societat per diferents vies, com el suport a la compra de vehicles elèctrics o baixar el costos de la Seguretat Social, com ja s'ha fet a Suècia. "Des de la patronal tenim una gran sensibilitat respecte a l'escalfament global, que és un problema molt greu, i tenim el compromís de no defugir davant aquesta amenaça", ha constatat González, que ha assegurat que cal actuar "i donar aquest missatge a la societat i a les pimes, conscienciant-les i fent-les partícips de la lluita contra l'escalfament global". El director de l'Observatori de PIMEC, Modest Guinjoan, ha estat l'encarregat d'exposar la situació actual i les conseqüències de l'escalfament, tot destacant que "a Catalunya l'evolució de les temperatures mostra una tendència inequívoca de creixement". Guinjoan ha fet un seguit de propostes polítiques per corregir aquesta problemàtica planetària com transformar el sector elèctric, modernitzar el sistema productiu o atorgar un lloc positiu a la fiscalitat sobre el CO2. "És necessari estalviar energia i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en els àmbits del consum, la mobilitat, i l’habitatge", ha enumerat el director de l'Observatori de PIMEC, que considera igualment que "l'actual sector elèctric ha de passar a les energies renovables, implantant l'autoconsum". "Per això, és tant important derogar i passar pàgina del decret 147/2009", ha insistit el president de la comissió d'energia de PIMEC. 30% de vehicles elèctrics i 150.000 punts de càrrega Vila explicat que s'està engegant una nova economia d'energies renovables, tecnològica i digital, i ha alertat que "no fer els deures en aquest moment ens pot fer perdre un tren molt important per a l'economia de Catalunya". El president de la comissió d'energia de PIMEC considera cabdal que l'administració pública controli el dia a dia del consum energètic, fent un inventari d'emissions i instal·lant plaques fotovoltaiques. A més, Vila ha apostat per desenvolupar el model del cotxe elèctric amb la implantació de més punts de càrrega arribant a l'objectiu de 150.000 en 10 anys. "El 30% dels vehicles haurien ser elèctrics l'any 2030", ha avisat. "I caldria també la renovació de 50.000 habitatges anuals i 5.000 locals, cosa que faria dividir per 10 les emissions del parc el 2050", ha conclòs el president de la comissió d'energia de PIMEC.

PIMEC demana derogar el decret d'energia eòlica i impulsar una taxa sobre el CO2 per corregir el canvi climàtic

Els Mossos d’Esquadra van denunciar divendres passat el conductor d'un cotxe que circulava a 197 km/h en un tram limitat a 100 km/h. Els fets es remunten al passat 27 de juny quan en un control de velocitat a la carretera C-35 dins del terme municipal de Llagostera (Gironès) a vuit minuts d’un quart de nou del vespre els mossos van detectar el vehicle infractor. L’home, de 43 anys i amb domicili a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), se l'acusa d’un presumpte delicte contra la seguretat viària per conduir a una velocitat penalment punible. Atès que no el van poder aturar, els agents van iniciar la recerca del conductor, ja que el vehicle anava a nom d’una empresa. Després de fer diverses gestions, divendres passat, 14 de juliol, els agents van denunciar conductor i el van citar per tal que es presenti a declarar davant el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona.

Els Mossos denuncien el conductor d'un cotxe per circular a 197 km/h per la C-35 a Llagostera

La diputada parlamentària de Ciutadans (Cs) Sonia Sierra ha celebrat que el Tribunal Constitucional (TC) hagi suspès cautelarment la reforma del reglament del Parlament. En un contacte amb la premsa des dels passadissos de la cambra, la dirigent de Cs ha afirmat que "els separatistes han volgut fer trampes i canviar les regles del joc a meitat de la partida perquè saben que van perdent", en referència a la reforma del reglament, i a la possibilitat que JxSí i la CUP aprovin la llei del referèndum mitjançant el procediment de lectura única, ara suspès cautelarment pel TC. A més, Sierra ha dit, en referència a la CUP, que el Govern està "en mans dels antisistema que assalten autobusos i punxen rodes de bicicleta", per les darreres accions del col·lectiu Arran. Sierra ha opinat que als independentistes "els ha sortit malament la jugada", i ha recordat que a la suspensió cautelar de la reforma del reglament per part del TC se li han de sumar els "avisos" del Consell de Garanties Estatutàries, dels lletrats del Parlament, de la Unió Europea i de les Nacions Unides, segons ha apuntat la diputada. "Volen fer tripijocs antidemocràtics perquè saben que no poden convèncer ni la majoria dels espanyols ni la majoria dels catalans per canviar la Constitució i les lleis catalanes", ha justificat Sierra. Per tot això, la diputada de Cs ha insistit que els independentistes han de "reconèixer que han perdut" i que, en detriment, que el president del Parlament, Carles Puigdemont, convoqui eleccions. Les declaracions de Sierra arriben l'endemà que els grups parlamentaris de Cs i PPC hagin presentat un recurs d'empara al propi TC, també en contra de la reforma del reglament del Parlament. La diputada de Cs Lorena Roldán va assegurar des de Madrid que la "reforma mordassa" impulsada per JxSí i la CUP "silencia l'oposició" i fa que es vulnerin els drets dels diputats. En mans d'Arran Sierra ha reiterat els atacs contra el Govern i ha insistit que està "en mans dels antisistema" de la CUP, poc després que l'organització juvenil Arran hagi reivindicat una acció contra les bicicletes de lloguer que utilitzen habitualment els turistes. El mateix col·lectiu va atacar, dijous passat, un autobús turístic de Barcelona. "Ja n'estem fartes de l'ocupació per part d'empreses turístiques de l'espai públic del barri. Actuem! Uneix-te la combat", ha publicat Arran a les xarxes sobre l'acció contra les bicicletes de lloguer.

Sierra (Cs): "Els separatistes volen fer trampes perquè saben que van perdent"

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha anunciat que l'executiu es planteja canvis en el codi penal després de la sentència de 'La Manada'. Méndez ha rebutjat l'agressió sexual que va patir la jove durant els Sant Fermines del 2016 i ha recordat, però, que hi haurà recursos tant al Tribunal Superior de Justícia de Navarra com, posteriorment, davant el Tribunal Suprem. "El govern acata i respecta les decisions però recalca que no es tracta d'una decisió ferma", ha manifestat durant la roda posterior al Consell de Ministres. A més, ha dit que l'executiu "ha estat, està i estarà" al costat de les víctimes i ha subratllat que durant aquesta legislatura el primer pacte d'Estat que s'ha impulsat ha estat, precisament, per lluitar contra la violència de gènere. També ha explicat que el Ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja s'ha posat en contacte amb la secció penal de la comissió de codificació per valorar si els delictes contra la llibertat sexual estan ben tipificats al codi penal o cal actualitzar-lo. Segons Méndez de Vigo, la darrera actualització es va fer el 1995. L'Audiència de Navarra va condemnar els cinc acusats a 9 anys de presó per un delicte d'abusos sexuals, tot i que la Fiscalia demanava una pena de 22 anys per un delicte d'agressió sexuals. El ministeri públic ja ha anunciat que recorrerà la sentència i també es preveuen recursos de la resta de les parts. La sentència del cas de 'la Manada' va provocar manifestacions multitudinàries a la majoria de ciutats catalanes i també a la resta de l'Estat per criticar la decisió dels jutges. A més, un dels magistrats del tribunal va emetre un vot particular molt dur amb l'actitud de la víctima i on demanava l'absolució.

El govern espanyol es planteja canvis en el codi penal després de la sentència de 'La Manada'

Barcelona ha registrat un disminució del 40% d'incidents durant la nit de Sant Joan respecte a anys anterior, segons ha explicat el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. La principal novetat ha estat el tancament de les platges, una decisió que Batlle ha qualificat de "plenament encertada". Tots els serveis han tingut una caiguda d'incidències respecte l'any passat. Els bombers de la ciutat han atès 106 avisos per foc, un 40% menys, mentre que el SEM ha atès un 20% menys d'afectats. Batlle ha destacat el "comportament exemplar" de la ciutadania, a qui ha volgut agrair que hagin celebrat Sant Joan de manera "modèlica". "Hem celebrat la revetlla que havíem pensat tots, familiar, de proximitat, amb els mínims incidents", ha assegurat. El tinent d'alcaldia de Seguretat ha explicat que el dispositiu es va posar en marxa aquest dijous al migdia amb el tancament de parcs i que el buidatge de les platges al vespre es va fer de manera "exemplar" i "pràcticament sense necessitat ni presència de la Guàrdia Urbana". De fet, després de veure com s'ha desenvolupat la nit, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit avançar l'hora de reobertura de les platges, inicialment prevista a les deu del matí, a dos quarts de nou. Durant la nit, s'han produït, segons Batlle, "els incidents típics d'un cap de setmana animat", sense incidents destacats, amb petits incendis, petites fogueres i "algunes baralles", però cap de consideració. Tampoc hi ha hagut cap accident de trànsit. Batlle ha xifrat en un 40% menys el número d'incidents d'ordre públic que s'han registrat respecte a dades d'anys anteriors. Batlle ha qualificat de "plenament encertada" la decisió de tancar les platges perquè no s'hi pogués celebrar la revetlla. L'any passat, en aquests espais hi va haver 65.000 persones. El tinent d'alcaldia, però, no ha volgut avançar si l'experiència d'aquest any els fa pensar prendre la mateixa mesura en els pròxims anys. "Encara falta molt de temps, veurem com evoluciona tot", ha dit. Aquest Sant Joan, a més, també ha estat atípic per la presència "pràcticament nul·la" de turistes a la ciutat. L'intendent major i cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Velázquez, també ha parlat de compliment "exemplar" de les restriccions establertes i només ha citat que hi ha hagut alguns "intents anecdòtiques d'entrar a la zona de platges". A més, l'activitat delictiva ha estat "molt menors" que en revetlles anteriors i hi hagut reduccions "molt importants" d'incidents "típics" de nits com aquesta, com ara les baralles. Pel que fa als controls d'alcoholèmia, la Guàrdia Urbana ha fet 379 proves, de les quals 29 han donat positives. D'aquestes, tres s'han tramitat per la via penal i les altres 26 per la via administrativa. La Guàrdia Urbana ha fet més controls que altres anys, perquè s'hi han pogut destinar més efectius que altres anys pel tancament de les platges. Això ha fet créixer les xifres absolutes, segons Velázquez. Els Bombers de Barcelona han registrat també un descens del 40% en el nombre de serveis. En total, se n'han fet 106 relacionats amb foc, principalment per contenidors cremats i control de fogueres. Pel que fa a l'assistència sanitària, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha reduït els serveis un 20%, i hi ha hagut una trentena d'afectats relacionats amb la revetlla, cap d'ells de greu. Segons ha explicat la doctora del SEM Eva Muñoz, només s'ha hagut d'atendre una persona per cremades i ha estat ferit de caràcter lleu. Altres serveis han estat relacionats amb intoxicacions etíliques i baralles. En el dispositiu d'aquesta nit de revetlla a la ciutat de Barcelona hi han participat 503 agents de la Guàrdia Urbana i 39 comandaments del cos, 129 bombers, 281 operaris dels equips de neteja i 180 agents dels Mossos d'Esquadra.

Barcelona registra un 40% menys d'incidents durant la revetlla i veu "encertada" la decisió de tancar les platges

Els alumnes que aquest dilluns al matí arribaven al col·legi Verd, s'han trobat la porta d'entrada esbotzada i amb cops encara visibles a la tanca. L'escola ha reprès les classes amb el suport de dues psicopedagogues que han explicat als mestres com tractar amb els nens les càrregues policials que van tenir lloc al col·legi durant la celebració del referèndum. A més, alguns dels infants estaven a l'escola en el moment en què la policia espanyola va entrar i carregar. "Van estar al menjador tota l'estona i amb les persianes abaixades, fins que va entrar la policia i van dir als avis i nens que sortissin", ha explicat un dels pares, Albert Brea. Els alumnes, però, no paren de fer preguntes als pares. "Fan preguntes i no entenien res del que passava, no havien vist mai picar indiscriminadament com ho feien ahir", detalla un altre pare, Albert Poch.

Un pare del col·legi Verd: "Els nens fan preguntes perquè no havien vist mai picar indiscriminadament com ahir"

El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha fet el seu últim discurs al front del sindicat fent una defensa del dret a decidir i de la celebració d'un referèndum negociat i acordat que es celebri en plenes garanties democràtiques. Gallego ha advertit que els drets dels treballadors i el dret nacional són indestriables i ha avisat al Govern que en aquest procés de construcció nacional cal defensar de manera paral·lela els drets del treballadors que s'han perdut en el procés de crisi. Gallego, que en aquest congrés finalitza el seu mandat, ha fet una defensa aferrissada de la unitat d'acció sindical per poder fer front al reptes de recuperació dels drets perduts i del protagonisme de la negociació col·lectiva. L'últim discurs de Joan Carles Gallego com a secretari general de CCOO ha fet un repàs als últims quatre anys dels seu mandat i la pèrdua de drets dels treballadors. Gallego ha defensat la seva decisió de deixar la secretaria perquè ha considerat que un mandat de vuit anys és suficient per mantenir una responsabilitat al front d'una organització sindical. En la seva intervenció ha volgut reiterar la necessitat de mantenir i potenciar la unitat d'acció sindical i ha criticat els intents d'organitzacions de fer-se un lloc en el teixit representatiu sindical a base de carregar contra les altres forces representatives dels treballadors. El líder de CCOO ha manifestat que s'està davant d'un model econòmic i polític ''esgotat'' al qual ha de donar sortida a través del reconeixement del dret a decidir en matèria nacional i a ''decidir-ho tot''. Gallego ha defensat que aquest posicionament del sindicat l'ha portat a adherir-se i defensar el Pacte Nacional pel Referèndum en una estratègia per obrir una via de negociació que pugui acabar amb la celebració d'una consulta amb totes les garanties democràtiques. Gallego ha denunciat que no es pot continuar ''instal·lats en el conflicte ni en la judicialització i per això el sindicat és ''part activa'' en la defensa d'un referèndum. El dirigent sindical ha fet una crítica a la política del Govern per no haver fet servir els instruments fiscals com la llei de successions en els pressupostos per poder neutralitzar els efectes de la crisi i de les polítiques d'austeritat que han suposat retallades de drets laborals per als treballadors. Gallego també ha recordat que l'origen d'aquestes retallades dels drets laborals van partir de la reforma laboral aprovada el febrer del 2012 amb els suport del govern de Mariano Rajoy i el suport parlamentari de CiU.

Gallego reitera la defensa la celebració d'un referèndum amb plenes garanties democràtiques

El Departament d'Educació del govern basc ha decidit tancar tots els centres educatius de Vitoria-Gasteiz i Labastida en una nova mesura per intentar frenar l'avenç del coronavirus, segons informen mitjans bascos. La mesura afecta guarderies, centres de primària, instituts i universitats. La mesura també afecta les activitats extraescolars i s'estén a centres públics i a concertats. La decisió s'ha adoptat en la reunió celebrada entre els Departaments de Salut i Educació, que ha comptat amb la presència de directors de centres educatius i representants sindicals. El professorat haurà d'acudir al lloc de treball. Vitòria, capital d'Àlaba, compta amb 62 centres educatius no universitats i 7 escoles o facultats de la Universitat del País Basc. En paral·lel, l'Ajuntament de Vitòria ha suspès classes durant 15 dies als 5 centres educatius de titularitat pública que gestiona, així com a l'Escola de Música Luis Aranburu, l'Acadèmia de Foklore, el Conservatori de Danza José Uruñuela i l'Escola d'Arts i Oficis, segons ha anunciat el consistori. També a Àlaba, però en aquest cas al municipi de Labastida, els dos centres educatius de la localitat restaran tancats durant almenys dues setmanes, després que s'hagi detectat un cas positiu. Sembla que el menor afectat va jugar un partit de futbol en què van participar alumnes d'ambdós centres, segons mitjans bascos. Les últimes xifres d'afectats ofertes pel govern basc indiquen que a Euskadi hi ha hagut fins ara 148 casos positius, amb 6 víctimes mortals i 47 persones hospitalitzades. Del total, 46 casos s'han detectat aquest dilluns.

El govern basc suspèn les classes a tots els centres educatius de Vitòria i Labastida durant 15 dies pel coronavirus

Una seixantena de jutges, fiscals, advocats i treballadors dels jutjats de Sabadell han fet una protesta conjunta aquest dijous al migdia per denunciar públicament les elevades temperatures que registra l’edifici judicial aquest estiu. La mobilització ha exigit també la dimissió de la consellera de Justícia, Ester Capella, a qui acusen “d’inacció” per resoldre el problema de aclimatació que té l’equipament, on diàriament se superen, de llarg, els 27graus. La situació ha obligat a suspendre diversos judicis i declaracions des de finals de juny, i la comunitat judicial reclama una solució imminent. Al seu torn, l’Ajuntament de Sabadell s’ha compromès a oferir a Justícia un solar municipal per construir una nova seu judicial. A les portes dels jutjats de Sabadell, advocats jutges i treballadors han lamentat que fa dos anys que arrosseguen deficiències amb la temperatura de les instal•lacions. Si bé l’estiu del 2017 es van resoldre amb un tancament puntual i una petita una inversió per part del Departament de Justícia, aquest dijous han denunciat que el problema s’ha tornat a repetir, i han assegurat que estan treballant en un edifici “completament obsolet”. “Ens preocupa que molts ciutadans, que tenen interessos legítims en reclamar una justícia ràpida, pateixin dilacions per causes que no són processals”, ha apuntat el degà del Col•legi d’Advocats de Sabadell, Manolo Hernández, que ha demanat “depurar responsabilitats polítiques” per la situació i ha avançat que han presentat una denúncia a Inspecció de Treball. “És una qüestió de dignitat”, ha subratllat. En la mateixa línia, la degana dels jutjats de Sabadell, Glòria Pérez ha assegurat que la suspensió de judicis i vistes orals s’acumula des de fa setmanes. Si bé la situació ha transcendit públicament arran de la suspensió de les declaracions del Cas Mercuri programades per aquesta setmana, Pérez ha insistit que s’han acordat ajornaments des del 28 de juny a diversos jutjats i sales. “Hem tingut magistrades que s’han desmaiat i diverses actuacions judicials impossibles de celebrar perquè estàvem per sobre els 27 graus”, ha apuntat. Pendents d’un nou edifici Els concentrats aquest dijous han recordat que els jutjats de Sabadell se situen en un edifici d’oficines readaptat per a l’activitat judicial, sense el condicionament necessari per garantir una temperatura confortable ni la mobilitat segura dels milers de persones que hi transiten cada dia. En aquest sentit, han remarcat que l’equipament atén, una població de més de 300.000 habitants, sent el segon partit judicial més gran de Catalunya, darrere el de Barcelona. Per això han insistit en reclamar un nou edifici que estigui pensat per acollir uns jutjats. Des de l’Ajuntament, la regidora d’Urbanisme, Mar Molina –alhora també advocada- ha garantit la implicació del consistori per cedir un solar municipal al Departament de Justícia i construir un edifici nou. “No podem deixar Sabadell sense jutjats”, ha ressaltat la regidora, que ha afegit que abans que acabi l’any es reuniran amb responsables de la conselleria per desencallar la situació. Molina no ha avançat, però, quins serien els espais candidats a acollir les noves instal•lacions. La comunitat judicial de Sabadell ha convocat l’aturada d’aquest dijous a la 13.30h de forma puntual com a toc d’alerta al Departament de Justícia. Amb tot, els manifestants han advertit que, si la Generalitat no resol les deficiències en climatització, emprendran noves accions “per demanar un espai digne”.

Jutges, fiscals, advocats i treballadors dels jutjats de Sabadell es planten contra les elevades temperatures de l’edifici

Els centres d'atenció primària (CAP) han començat a fer els tests de l'estudi del Ministeri de Sanitat que té com a objectiu conèixer el grau d'immunitat davant del coronavirus. L'enquesta de seroprevalença es fa a una part de la població escollida de forma aleatòria i citada a través de l'atenció primària. Cada participant se sotmet a un test ràpid serològic que, amb una punxada al dit per extreure sang, mostra en uns deu minuts si s'han desenvolupat anticossos contra el virus. També s'extreu sang per a una anàlisi al laboratori i es fa una enquesta per obtenir més informació, com possibles símptomes que s'hagin tingut. Cada participant se sotmetrà a aquest procés tres vegades en un espai d'un mes i mig. Els CAP de Barcelona han començat a fer les proves de seroprevalença aquest dijous, mentre que els d'alguns altres territoris van fer-ho aquest dimecres. En el CAP Manso, els primers participants han arribat aquest dijous al matí, no per la porta principal de l'equipament, sinó per un circuit que els ha portat directament a l'àrea habilitada per a l'estudi serològic. "Actualment els centres de salut tenim les àrees ben diferenciades. Les que són per atendre pacients covid-19 estan separades de les àrees per a pacients que no tenen clínica respiratòria ni cap sospita de la infecció En el cas de l'estudi, hem habilitat una zona separada de la resta per a més comoditat i per, en cas d'un resultat positiu, atendre la persona en un lloc adequat", destaca la directora assistencial d'Atenció Primària de l'ICS a Barcelona i metgessa de família, Belén Enfedaque. Els participants a l'estudi havien estat contactats prèviament per telèfon. En aquesta trucada, els professionals de la primària els expliquen en què consisteix l'estudi i que ells han estat seleccionats de forma aleatòria per l'Institut Nacional d'Estadística (INE); els conviden a participar-hi de forma voluntària i els citen un dia al centre. En cas que no es puguin desplaçar, els professionals sanitaris van al seu domicili. Una vegada al CAP, reben primer explicacions de l'estudi i signen el consentiment informat. Se'ls fa una extracció de sang capil·lar -a través d'una punxada al dit- que servirà per al test ràpid. L'estudi preveu una segona prova i se'ls extreu per via venosa una mostra de sèrum que serà analitzada en laboratoris específics per obtenir resultats més refinats i segurs sobre la seroprevalença davant del coronavirus. També es fa als participants una enquesta per recollir més informació. Infecció aguda o passada: el que revelen els tests ràpids serològics Després es dona als participants els resultats del test ràpid, que dona informació sobre dos tipus de defenses, immunoglobulina M i G (IgM i IgG). Si el resultat és positiu en IgM, vol dir que aquella persona està en una fase precoç de la infecció, ja que aquests són els primers anticossos que es generen. "Té una infecció aguda i això requereix que sigui visitada en un espai adequat tenint en compte que té una infecció present", assenyala la doctora Enfedaque. "Si el que mostra el test són les IgG elevades, que són les defenses que apareixen més tard, el que significa és que aquella persona ha passat la infecció i ha desenvolupat la protecció", continua. "Si surten les dues, vol dir que la persona està en una fase en què s'està curant i estan apareixent les defenses tardanes. En aquest cas, també s'hauria de fer una visita per saber en quin moment de la infecció es troba; si ha tingut símptomes que poden haver passat desapercebuts i prendre les mesures necessàries", assenyala. Més enllà d'una foto fixa L'Institut de Salut Carlos III ha dissenyat l'estudi perquè aquest procés es faci en tres onades, espaiades per unes tres setmanes. En les dues primeres, està previst que els professionals de la primària facin els tests als primers participants. En el cas del CAP Manso, seran uns 70. Després començaran a repetir les proves tal com està establert en l'estudi. "L'objectiu és veure com evoluciona la immunitat. Una de les moltes coses que encara no sabem és quant duren aquestes defenses davant del virus", destaca la directora assistencial d'Atenció Primària de l'ICS a Barcelona.

Els CAP comencen a fer els tests per conèixer el grau d'immunitat de la població davant del coronavirus a l'Estat

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha volgut remarcar aquest dimecres des del Congrés dels Diputats que tots els referèndums que s'han vingut fent arreu del món "han estat sempre legals". Rajoy ho ha destacat en rèplica al diputat d'ERC Joan Tardà, enmig del debat sobre el darrer Consell Europeu quan el republicà ha reclamat de nou la celebració del referèndum d'independència. El president espanyol, a més, ha volgut fer notar als independentistes "les conseqüències" dels últims referèndums a Colòmbia, Escòcia i Itàlia, on els promotors de les consultes van perdre i va tenir més vots l'opció contrària a la que impulsaven. Posteriorment, en la sessió de control al govern del Congrés, Rajoy ha tornat a parlar de Catalunya i ha reiterat que la seva recepta per a Catalunya passa pel "diàleg des de la lleialtat a la llei, la Constitució i l'Estatut", negant que ningú li hagi posat sobre la taula "una proposta que solucioni" el conflicte. Catalunya i la seva situació política ha aparegut enmig del debat europeu que vivia el Congrés aquest dimecres al matí després que Joan Tardà (ERC) i Francesc Homs (PDeCAT) hagin retret al president espanyol el seu rebuig al referèndum d'independència. Després que s'hagi fet referència a la facilitat d'altres governs europeus i del món per negociar i convocar consultes d'aquest tipus, el cap de l'executiu estatal ha volgut replicar Tardà amb dobles lectures i refermant la seva posició. Així, Mariano Rajoy ha començat dient que "no entraria" a parlar dels referèndums de llocs com Escòcia, Colòmbia o Itàlia. "Jo no opino perquè no m'agrada opinar del que fan els demès", ha etzibat. Però tot i això, ha fet notar que aquests referèndums han tingut "conseqüències" pel seu resultat, remarcant així que els impulsors d'aquestes consultes –els independentistes escocesos, el govern colombià que volia aprovar l'acord de pau amb les FARC, i l'executiu italià que volia reformar la Constitució- van acabar perdent els referèndums. Després d'aquest subtil avís, Rajoy ha reiterat que, en qualsevol cas, a tot arreu "els referèndums han de ser legals". "I no es poden fer els referèndums liquidant la llei, perquè la llei en un estat de dret es respecta perquè és un règim democràtic", ha sentenciat. En aquest sentit, quan hores després, durant la sessió de control al govern espanyol, el PSOE ha preguntat pels seus plans per abordar la "preocupant" situació política de Catalunya, Rajoy s'ha refermat en la seva posició. "El primer que cal fer és complir amb el deure del govern, treballant en favor de l'interès de tots els catalans, cooperant amb les institucions catalanes, i preservar l'ordenament constitucional i el respecte a la llei", ha dit, tot afegint que "és el que ve fent el govern i el que seguirà fent". Després de comentar que en l'afer de Catalunya espera "comptar amb el suport del PSOE", Rajoy ha garantit la "plena disposició al diàleg" amb els partits polítics, i especialment el socialista, tot matisant que sempre haurà de ser "des de la lleialtat a la llei, a la Constitució i a l'Estatut". Per últim, ha retret al PSOE que l'hagi interpel·lat per aquesta qüestió, donat que creu que ni els socialistes ni cap altre partit "han aportat cap idea per resoldre" el conflicte amb Catalunya.

Rajoy diu que els referèndums han de "ser legals" i fa notar que a Colòmbia, Escòcia i Itàlia els promotors l'han perdut

La Fiscalia sol·licita 11 anys de presó per a l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió i demana la mateixa pena per a l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i per a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Fins ara, tots tres estaven processats a l'Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d'encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió. L'única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el ministeri públic manté l'acusació per sedició i demana 4 anys de presó. La Fiscalia ha primat homogeneïtzar el criteri entre la causa oberta a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem i per això ha elevat l'acusació a rebel·lió (a excepció de Laplana). El ministeri públic sol·licita 11 anys de presó per a l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió. Com que el considera un càrrec subaltern, la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys i, per tant, la Fiscalia es decanta per la franja baixa. També demanen una inhabilitació absoluta també d'11 anys . Fins ara, l'Audiència Nacional havia atribuït a Trapero dos delictes de sedició (pels actes del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i per l'1-O) i un delicte d'organització criminal. En el cas de l'excúpula d'Interior, la Fiscalia també demana per a Cèsar Puig i Pere Soler els mateixos anys que per a Trapero: 11 anys de presó per rebel·lió. En el seu cas, també els considera "càrrecs subalterns" i, per això, la franja dels anys que podia sol·licitar es mou entre 10 i 15 anys. També demana inhabilitació absoluta durant aquests 11 anys. La quarta processada en aquest tribunal és la intendent Teresa Laplana, que és l'única a qui la Fiscalia acusa per sedició i sol·licita 4 anys amb inhabilitació per a càrrec públic i 5 anys per exercir com a Mossos d'Esquadra. Tots quatre es troben actualment en llibertat provisional amb mesures cautelars. Canvi de criteri: de sedició a rebel·lió La magistrada Carmen Lamela –i posteriorment la Sala Penal- van confirmar fa uns mesos el processament de l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició (un pels fets del 20 de setembre i l'altre per l'1-O) i un d'organització criminal, la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig per un delicte de sedició i organització criminal. Ara, però, la Fiscalia els acusa de rebel·lió (a excepció de Laplana) i sol·licita 11 anys de presó per rebel·lió. En el cas de Trapero, el canvi de qualificació del delicte pot suposar una pena inferior que si l'hagués acusat per dos delictes de sedició i un d'organització criminal. En el pitjor dels casos, els tres delictes podrien haver arribat a sumar fins a 38 anys de presó. A la causa oberta a l'Audiència Nacional contra Trapero l'única acusació l'exerceix la Fiscalia, ja que no hi estan personats ni l'advocacia de l'Estat ni VOX (com sí passa al Suprem). En el cas dels escrits presentats al Suprem, la pena màxima que es sol·licita és de 25 anys per a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras. Diferències entre rebel·lió i sedició El delicte de rebel·lió està recollit en l'article 472 del Codi Penal i exigeix un alçament violent i públic per a determinats objectius, entre ells el de declarar la independència d'una part del territori. Les penes màximes poden arribar als 30 anys de presó per als considerats líders de la rebel·lió i sempre que s'hagin esgrimit armes. Les penes mínimes són de 5 anys per als que únicament hi han participat. En el cas de Trapero, Puig i Soler, però, se'ls considera càrrecs subalterns i, per tant, la forquilla és entre 10 i 15 anys. En canvi, el delicte de sedició (recollit a l'article 544) s'atribueix als que s'alcen "pública i tumultuàriament" per impedir, ja sigui per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o de qualsevol autoritat o funcionari públic que hagi d'exercir les seves funcions o el compliment d'acords o resolucions judicials. En aquest cas, la forquilla de penes es mou entre els 4 i els 15 anys de presó per aquells que hagin dirigit la sedició i siguin autoritat. En tots dos casos, a més, les penes comporten una inhabilitació absoluta per als mateixos anys. Peticions que poden canviar al final del judici Les que s'han donat a conèixer aquest divendres són conclusions provisionals i, per tant, les acusacions sol·liciten uns delictes i unes penes abans de començar el judici oral. Llavors, un cop s'hagi celebrat el judici, la Fiscalia tindrà l'opció o bé de mantenir les peticions de penes o de rebaixar-les i canviar també la qualificació del delicte. És el que es coneix com a conclusions definitives. Judici després del Suprem L'Audiència Nacional jutjarà tots quatre després que s'hagi celebrat el macrojudici al Suprem, que asseurà al banc dels acusats 18 processats, amb Oriol Junqueras al capdavant. De moment, la previsió és que el judici al Tribunal Suprem arrenqui al gener i la sentència podria donar-se a conèixer després de les eleccions municipals i europees de maig. Un cop el tribunal hagi dictat sentència (que serà ferma, ja que el Suprem és el màxim òrgan judicial a l'Estat) es celebraria el judici a l'Audiència Nacional.

La Fiscalia sol·licita 11 anys per a Trapero, Puig i Soler per rebel·lió

El president Quim Torra ha assegurat aquest dijous des d'Eslovènia que no té "res a celebrar" en el dia de la constitució espanyola i coincidint amb el 40è aniversari de la Carta Magna. "S'ha convertit en una gàbia i una presó per molts catalans", ha denunciat reclamant una constitució pròpia per a Catalunya perquè l'espanyola "ja no serveix". Segons el president, suposa una "alteració dels drets fonamentals dels catalans" i està "atacant" els drets civils i el dret a l'autodeterminació."Volem viure en un país on la democràcia regni per sobre la democràcia indivisible de l'Estat i on l'autèntica justícia es faci", ha sentenciat. Després de reunir-se amb l'expresident eslovè Milan Kucan, Torra ha apel·lat la comunitat internacional perquè no es quedi "silenciada" davant la situació a Catalunya i el fet que hi hagi presos en vaga de fam. També ha demanat que sigui "capaç" de veure que és una lluita que afecta "tots" els demòcrates del món i "els que estimen per damunt de tot la democràcia, la justícia i la veritat". Torra ha rebut el suport de qui va ser el primer president d'Eslovènia des de la declaració de la independència del país. Kucan ha afirmat que espera que la situació a Catalunya es resolgui "amb diàleg" entre Madrid i Barcelona i "no a través de tribunals i repressió". A més, ha destacat que no s'haurien de "posar en risc" vides humanes per un "afer polític", en relació a la vaga de fam iniciada per alguns dels presos a Lledoners, una mesura de protesta que ha considerat "extrema". "Crec que Espanya és capaç del diàleg", ha conclòs. Torra i Kucan s'han trobat a la capital eslovena, Ljubljana, on també s'han reunit amb Ivo Vajgl, exministre d'Afers Exteriors eslovè i actualment eurodiputat i portaveu de la plataforma de Diàleg UE-Catalunya. Al seu torn, Vajgl ha explicat que a Eslovènia hi ha "molta simpatia" pel cas català i ha recordat el "camí difícil" que va viure el país per independitzar-se. A més, ha defensat que el fet que hi hagi "presos polítics" a Espanya ha de ser considerat un "afer europeu" i ha criticat que els drets humans "han estat vulnerats" a l'Estat. Torra ha agraït la "simpatia" del poble eslovè. "Va saber determinar-se, ser lliure i ens marca el camí a tots nosaltres", ha conclòs.

Torra diu que en els 40 anys de la Constitució hi ha "molt a denunciar" perquè és "una presó per a molts catalans"

Deu artistes catalans han creat deu propostes artístiques originals i inèdites a partir de la reinterpretació lliure i personal de les obres i/o documents emmagatzemats als dipòsits de 10 museus i arxius de Catalunya. 'Obres els dipòsits', de Frederic Montornés, és el projecte guanyador del concurs de comissariat artístic convocat l'any 2019 per Transversal Xarxa d'Activitats Culturals, que compta amb la participació de les artistes Anna Dot, Lúa Coderch, Marla Jacarilla, Regina Giménez, Èlia Llach, Ignasi Prat, Mariona Moncunill, Martí Anson, Oriol Vilapuig i Oscar Holloway, que han accedit als dipòsits dels museus i arxius de Girona, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mataró, Manresa, Reus, Figueres, Olot, Tortosa i Sant Cugat del Vallès. L'objectiu d'Obres els dipòsits' és "posar en valor aquelles peces d’art que estan al museu però que són invisibles pels visitants, objectes, documents, llibres o fragments, entre altres, que estan amagats malgrat el seu interès, ja sigui perquè es troben en fase d’investigació, restauració, pendents de ser catalogats, guardats per la falta d’espai a les sales d’exposició, perquè no encaixen amb el relat del museu o perquè estan malmesos". Els 10 artistes d''Obres els dipòsits', que són Anna Dot, Lúa Coderch, Marla Jacarilla, Regina Giménez, Èlia Llach, Ignasi Prat, Mariona Moncunill, Martí Anson, Oriol Vilapuig i Oscar Holloway, han accedit als dipòsits dels museus i arxius de Girona, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mataró, Manresa, Reus, Figueres, Olot, Tortosa i Sant Cugat del Vallès, i han triat una peça, cada artista, per tal de fer-ne la seva reinterpretació. El resultat d''Obres els dipòsits' pren forma d’un projecte artístic coral, de nova creació i multidisciplinari que compta amb peces d’art que van des de la videoinstal·lació, a obres sobre paper fins a performance, fotografia, vídeo, conferències, publicacions i obres sonores, entre altres. “Obres els dipòsits” neix del concurs anual convocat pel Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals per a la producció en el camp de les arts visuals, i que en la seva edició de 2019 va guanyar Frederic Montornés, comissari independent i crític d’art. La presentació del projecte 'Obres els dipòsits' se celebrarà de forma simultània a les 10 ciutats catalanes durant la setmana del 24 d’octubre a l’1 de novembre.

10 artistes catalans creen 10 projectes a partir d’obres d’art i documents emmagatzemats en dipòsits de museus i arxius

El partit d'Angela Merkel, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), guanyaria les eleccions generals que Alemanya celebra aquest diumenge, segons indica una enquesta a peu d'urna publicada per la corporació pública alemanya ARD. El sondeig, fet públic després del tancament dels col·legis electorals a les sis de la tarda, deixa en primera posició la CDU amb un 32,7% dels vots, mentre que l'SPD de Martin Schulz seria el segon més votat amb un 20,2%. En tercera posició i amb un 13,4% dels vots se situa el partit d'ultra dreta AfD (Alternativa per Alemanya), que entraria per primera vegada al Bundestag des de la seva fundació el 2013. Per darrere, els liberals de l'FPD (10,5%), els Verds (9,4%) i el partit d'esquerra Die Linke (8,9%).

Merkel guanya les eleccions amb el 32,7% dels vots, segons l'enquesta a peu d'urna

La fiscalia demana 48 anys i quatre mesos de presó pel caçador acusat d'haver matat dos agents rurals, Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39, el 21 de gener del 2017 quan feien un control rutinari de caça al vedat d'Aspa (Segrià). El caçador, veí de Vacarisses (Vallès Occidental) i de llavors 28 anys, Ismael Rodríguez, els va disparar amb una escopeta i després va confessar el crim als Mossos. Actualment està en presó provisional a l'espera de judici. Rodríguez tenia caducada la llicència per fer servir l'arma homicida, que estava a nom d'un amic, i tampoc no va recollir l'autorització per caçar al vedat. El ministeri públic qualifica el doble crim d'assassinat i sol·licita que se li imposin 23 anys i 8 mesos de presó per cada assassinat (tenint en compte l'atenuant de confessió) i un any de presó més per tinença il·lícita d'armes. A més, demana que l'acusat indemnitzi els familiars de les víctimes (dones, fills i pares) amb més d'un milió d'euros en total. La fiscalia també sol·licita un any de presó pel propietari de l'arma com a cooperador necessari en la tinença il·lícita d'armes. L'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, ja va anunciar a començaments d'any que demanaria que es condemnés el caçador a 54 anys de presó. Segons la fiscalia, l'acusat, com a caçador experimentat, sabia que els agents rurals no duien armes i que per tant "no tenien capacitat de resposta en cas de ser agredits amb una arma de foc". És per això, recull l'escrit del ministeri públic, que l'acusat, "per evitar ser identificat sense llicència d'armes, sense permís d'accés al coto i amb una arma que no era seva, es va girar cap a ell, els va apuntar i els va disparar amb la intenció d'acabar amb la seva vida". La fiscalia considera provada la intenció de matar de l'acusat i qualifica el crim d'assassinat amb traïdoria en concurs amb un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat perquè va actuar "per evitar ser descobert d'altres delictes". A més, recull l'escrit del ministeri públic, va efectuar dos trets a cada agent, els primers a una distància d'entre 3 i 6 metres però els segons quan ja eren a terra i a l'altura del cap. A més, l'escopeta que duia, afegeix la fiscalia, només podia disparar tres trets així que "va haver de recarregar l'arma per disparar el quart". És per tot això que el ministeri públic sol·licita que es condemni a Ismael Rodríguez a 48 anys i quatre mesos de presó. També demana que ell o l'asseguradora de responsabilitat civil que tenia contractada indemnitzi amb més d'un milió d'euros les famílies de les víctimes. Concretament, amb 194.001,74 euros la dona i 224.553,74 euros el fill de 9 anys d'un dels agents rurals i amb 193.793,7 euros la dona i 232.683,18 euros la filla de 7 anys de l'altre agent, així com amb 40.200,25 euros a cada progenitor. Pel que fa a l'altre acusat, pel qual la fiscalia sol·licita un any de presó com a cooperador necessari en el delicte de tinença il·lícita d'armes, el ministeri públic posa de manifest que la llicència per fer ús de l'arma del crim li havia caducat a l'acusat del doble assassinat el 17 de novembre de 2016 i que, per evitar deixar-la en dipòsit a la Guàrdia Civil, l'acusat va transferir la titularitat de l'escopeta i de dues armes llargues més a l'altre acusat. L'acusació particular eleva la petició de pena a 51 anys de presó L'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, ja va anunciar a començaments d'any que demanaria que es condemnés a l'assassí confés dels dos agents rurals a 51 anys de presó (25 anys per cada assassinat i 1 any més per tinença il·lícita d'armes) i que se l'imposés una multa d'entre 3.000 i 5.000 euros per un delicte contra la flora i la fauna. Simarro, a més, va iniciar la reclamació de responsabilitat civil a la Generalitat per "abandó" de les seves funcions. Assegura que existeixen denúncies documentades d'almenys una vintena d'atacs i insults de caçadors contra agents rurals en els últims deu anys a tot Catalunya i no entén que no s'haguessin pres mesures abans de la desgràcia. Segons el lletrat, aquestes i d'altres denúncies es van manifestar en reunions del comitè de seguretat i salut. L'objectiu és arribar a un acord extrajudicial perquè la Generalitat reconegui la seva part de responsabilitat i indemnitzi les famílies de les víctimes. Si no s'aconseguís, s'iniciaria una reclamació al jutjat contenciós-administratiu. Aquest tràmit es va fer després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arxivés la querella contra onze càrrecs del Departament d'Agricultura, entre els quals el de l'exconsellera, Meritxell Serret, pel doble crim d'Aspa. Les famílies i el sindicat CCOO acusaven la cúpula d'Agricultura d'un delicte d'homicidi imprudent i un altre contra la seguretat dels treballadors. Debat sobre les mesures de seguretat La tràgica mort dels dos agents rurals a Aspa va obrir el debat sobre la falta de mesures de seguretat dels efectius del cos. Després del doble crim es va establir que les patrulles destinades a fer controls de caça s'havien de fer en grups de tres i un dels agents havia de portar una arma llarga. El canvi de procediment per fer els controls de caça més segurs ha comportat la reducció d'aquestes actuacions un 26,6% a Catalunya. El 2016 se'n van fer 15.400 mentre que el 2017 van ser 11.300. L'Associació de Professionals d'Agents Rurals de Catalunya (Asparc) i CCOO han recopilat 255 casos d'agressions, amenaces o vexacions als agents rural en les dues últimes dècades, dels quals 45 a comarques de Lleida.

Demanen 48 anys de presó pel caçador acusat de matar amb una escopeta dos agents rurals a Aspa

La presidenta del grup parlamentari de C's, Inés Arrimadas, ha lamentat aquest dimecres que els nous consellers no hagin estat triats per la seva trajectòria professional sinó pel seu compromís independentista, i ha citat com a exemples Oriol Junqueras al capdavant de la vicepresidència econòmica o Toni Comín a Salut. També ha denunciat la creació del departament d'Exteriors atès que la Generalitat no té competència en afers exteriors: "en tenim en acció exterior, que no és el mateix", ha puntualitzat. Des del faristol del Parlament, la líder 'taronja' ha advertit que el nou executiu posa en risc l'autogovern català i prioritza la independència per sobre de les necessitats socials. A més, ha augurat que no dialogaran amb l'oposició ni negociaran amb l'Estat, la qual cosa "portarà conseqüències", ha avisat.

Arrimadas lamenta que els nous consellers no hagin estat triats per trajectòria sinó per compromís independentista

La borrasca que ha escombrat el país durant les darreres hores ha deixat fins a 20 centímetres de neu en cotes altes del Pirineu. La neu ha començat a caure ja entrada la nit i ha estat nevant fins a la matinada. Així les estacions d'esquí reben la primera nevada important de la temporada que els donarà una base i comença a donar gruix a les pistes. La nevada ha estat més alta a la cara sud que a la cara nord. El director de l'estació d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm, Miquel Prat, ha apuntat que "a la part baixa de l'estació hi ha entre 18 i 25 centímetres, suposo que més amunt el gruix és més alt, però encara no hem anat a veure-ho". La nevada ha obligat a l'ús de cadenes en algunes carreteres durant la matinada, però a primera hora del matí, després del pas de les màquines llevaneus, ja no hi havia cap afectació viaria.

La borrasca deixa uns 20 centímetres en cotes altes del Pirineu

Els alumnes de cinquè curs de l’Escola d’Educació Primària Simeó Rabassa de Martorelles (Vallès Oriental) estan en ple procés de creació d'una òpera. Es tracta del programa pilot 'Òpera a l'Escola', que el centre ha decidit portar a terme malgrat no disposar de finançament del Departament d'Ensenyament. Per aquest motiu, l'escola està recaptant fons a través de Verkami per arribar als 10.000 euros de pressupost que costa el curs. L'òpera serà “feta a mida” a les habilitats dels alumnes i s'estrenarà el dia 18 d'abril al Celler de Martorelles. ‘Opera a l'Escola’ és un projecte ideat per l'associació cultural LA NAVE VA, que és l'encarregada de dirigir els alumnes. A l’Escola Simeó Rabassa no sona el timbre per anunciar l'inici de les classes. Són les 09:00 del matí i els nens van entrant a les aules al so de La Traviatta de Verdi, interpretada per Lucciano Pavarotti. Al passadís principal hi ha una petita recreació del Gran Teatre del Liceu feta amb roba, on s'hi poden reconèixer les figures de Montserrat Caballé i Lucciano Pavarotti. Són dos exemples del que suposa que el centre porti a terme durant aquest curs el programa 'Òpera a l'Escola'. L’Associació Cultural LA NAVE VA va presentar aquest projecte al Departament d’Ensenyament. Un treballador del Departament –i exprofessor del Simeó Rabassa- va posar en contacte el centre de Martorelles amb l'associació. L'escola s'hi va interessar des del primer moment perquè des de sempre ha tingut molta tradició en fer teatre. La directora Manuela Moreno explica que se les han hagut d'enginyar perquè ara “el Departament no té diners per finançar això”. Moreno recorda que van parlar llavors amb els pares i l'Ajuntament i van decidir jugar-se-la i portar a terme el curs, que té un cost d'uns 10.000 euros . L'Ajuntament n'aportarà uns 3.000 i el centre n'ha aconseguit uns altres 1.200 sortejant una escultura de l’ artista local Ricard Mira. La resta de la recaptació es fa a través de Verkami. La directora explica que també estan buscant mecenes entre les empreses de la comarca. “Una aposta de risc” David Martínez, de La Nave Va i coordinador del projecte, admet que es tracta d'una “aposta de risc” perquè a dia d'avui no saben si cobriran els costos de portar a terme el curs. Tot i així, han decidit jugar-se-la perquè en tenien ganes i perquè veuen el programa com una “eina educativa”. Cada dimarts de 9 a 11 del matí, en David Martínez i l’Eduardo Diago vénen a Martorelles i fan classes als alumnes. Els hi fan fer exercicis vocals i de ball, entre moltes d'altres coses. En David és el director artístic i l'Eduardo és l'encarregat de compondre la música. Serà una òpera de 30 minuts que "sortirà de les idees dels propis alumnes". "Estem explorant les seves idees i inquietuds", indica en David Martínez. L'objectiu és fer una òpera “a mida” de les habilitats dels alumnes. L'objectiu és també “trencar prejudicis i que els nens s'apropin a l'òpera”, afegeix. L'associació i la pròpia escola esperen que aquest programa no es quedi aquí i que en pròxims anys pugui “exportar-se” en d'altres escoles de Catalunya. La directora del centre, Manuela Moreno, considera que ‘Òpera a l’escola’ aporta valor afegit i aprenentatge en el treball en grup. L’òpera dels alumnes del Simeó Rabassa, encara en un estat prematur de gestació, s'interpretarà entre els dies 18 i 22 d'abril al Celler de Martorelles. Es farà pagar entrada per finançar el propi projecte.

Alumnes de l’Escola Simeó Rabassa de Martorelles participen en un programa pilot per crear i interpretar una òpera

El Govern ha aprovat les bases reguladores d'una línia de subvencions amb un pressupost de mig milió d'euros per impulsar l'emprenedoria i el lideratge de les dones en l'àmbit digital. Els diners han d'ajudar a consolidar empreses de fins a tres anys de vida amb base tecnològica i liderades per dones. En el marc del pla DonaTIC del departament de Polítiques Digitals, els ajuts seran d'entre 15.000 i 35.000 euros per projecte. L'objectiu és ajudar en la validació de la tecnologia de l'empresa i el seu model de negoci, en el llançament de nou productes al mercat o e la posada en marxa de projectes per accedir a finançament. En la valoració dels projectes, el Govern tindrà en compte la posició de lideratge de les dones en l'equip. El departament de Polítiques Digitals explica en un comunicat que també es valoraran el pla d'empresa, que els òrgans de decisió i direcció de la companyia siguin paritaris i els plans de promoció del talent femení. Així mateix, es tindran en compte la innovació i l'impacte del projecte a subvencionar. Segons les bases dels ajuts, són subvencionables plans d'empresa per crear prototips, el disseny, la verificació del rendiment, les proves de producte, el desenvolupament de línies pilot i altres activitats destinades a la innovació per rebre finançament i accedir al mercat. El pla DonaTIC vol apoderar les dones en l'àmbit tecnològic, ja que actualment només ocupen el 8% de les posicions tècniques i especialitzades o alts càrrecs dins de les empreses d'aquest sector. De fet, només un 11% de les empreses tecnològiques preveuen algun tipus de programa o política específica per contractar més dones, segons el 'Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2019'.

El govern destina mig milió d'euros per impulsar el lideratge femení en l'àmbit digital

'Elisa u Marcela', el film original de Netflix escrit i dirigit per Isabel Coixet, participarà a la Secció Oficial a Competició del festival de cinema de Berlin, que tindrà lloc del 7 al 17 de febrer. Rodada en blanc i negre entre Catalunya i Galicia, la nova pel·lícula narra el primer matrimoni entre dones de la història, que va tenir lloc a Dumbria el 1901. Les dues mestres gallegues, interpretades per Natalia de Molina i Greta Fernández, van ser descobertes i van ocupar portades de diaris de tot el món. Coixet ha celebrat la incorporació de la seva nova cinta a la Berlinale i creu que és la "culminació" d'una feina de molts anys. Per cineasta, es tracta també d'una "recompensa" a l'esforç i la perseverança "d'empènyer un projecte" com 'Elisa y Marcela' i la oportunitat que el públic internacional conegui una història "única" al món. La pel·lícula està produïda per Rodar y Rodar, Zenit TV, Lanube Películas i TV3, amb l'associació de Film Factory. La pel·lícula se situa l'any 1885, quan Elisa i Marcela es coneixen a una escola de mestres gallega. El que comença sent una gran amistat, acaba convertint-se en una relació amorosa que sobreviu d'amagat. Els pares de Marcela sospiten de la relació i l'envien a l'estranger uns anys. Una vegada tornen, decideixen tenir una vida en comú. Davant la pressió social, l'Elisa abandonarà un temps el poble per a tornar convertida en un home, el Mario. La trama s'inspira en la història real d'elles dues i els forats que els documents no podien omplir són els que li han donat peu per escriure el guió. Amb tot, ha afirmat que els diaris del moment els atribuïen tot tipus de violència i bruixeria, un "cúmul de calumnies" que no es creu i que no ha inclòs.

L'últim film d'Isabel Coixet, 'Elisa y Marcela', competirà per l'Os d'Or a la propera Berlinale

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha acusat aquest diumenge l'independentisme de protegir-se en el vot secret mentre demana a funcionaris i Mossos d'Esquadra que desobeeixin. "A qui protegeixen més que a ells mateixos votant en secret? Es protegeixen a ells i exposen el conjunt de la societat catalana. Aquesta és la solidaritat del secessionisme a Catalunya", ha conclòs en la seva intervenció durant la cloenda del congrés dels socialistes gallecs a Santiago. Sánchez ha opinat que les eleccions del 21 de desembre són "l'inici de la solució", però ha apuntat que després cal posar en marxa la "reconciliació nacional", que passa per una reforma i modernització de la Constitució. Sánchez ha subratllat que la unilateralitat és "l'atropellament a la democràcia, a l'autogovern i a la convivència", i el que toca ara precisament és "democràcia, Estatut i eleccions". S'ha mostrat convençut que el proper 21 de desembre "guanyarà la concòrdia i la convivència" i ha garantit que "Catalunya seguirà sent Espanya gràcies a la raó, a la llei i al vot dels catalans".

Sánchez acusa l'independentisme de protegir-se en el vot secret mentre demana a funcionaris i Mossos que desobeeixin

Compta amb varietats d'avellana, anacard, nous i ametlla i ja està disponible als punts de venda habituals ACN Maçanet de la Selva .-L'empresa de Maçanet de la Selva Frit Ravich ha creat una nova gamma de fruits secs ecològics amb un envàs 100% compostable. La companyia ha apostat per aquest producte sostenible, que ha rebut el premi al "millor packaging d'aliments" dels Premis Liderpack 2019 pel seu caràcter "pioner, innovador i sostenible". Entre les varietats, compta amb avellanes, anacards, nous i ametlla i ja està disponible als punts de venda d'alimentació habituals. Els fruits secs provenen d'agricultures que respecten els cicles naturals de producció i que no usen productes químics. L'envàs, a més, té un origen vegetal que por ser tractat en plantes de compostatge amb l'objectiu de generar adob orgànic. L'empresa també ha anunciat recentment la disminució del 10% en l'ús de plàstic als seus productes, que comportarà reduir-ne 18 tones a finals d'any i que preveu una rebaixa mínima de 108 tones l'any 2025. D'altra banda, l'empresa ha ampliat de la seva flota de vehicles de gas liquat de petroli (GLP), aconseguint una reducció del 68% el d'òxid nítric i el diòxid de nitrogen (NOX) i un 15% del diòxid de carboni (CO2) durant aquest 2019. Frit Ravich es va fundar l'any 1963 i fabrica, a més de fruits secs, patates xips i snacks amb més de 800 referències. Distribueix també les principals marques nacionals i internacionals a més de 50.000 punts de venda.

Frit Ravich crea una nova gamma de fruits secs ecològics amb un envàs 100% compostable

Arrels Fundació condemna la mort de tres persones que vivien al carrer en les últimes quatre setmanes a Barcelona a causa d'agressions. L'entitat alerta que la inseguretat per a les persones sensellar augmenta durant l'estat d'alarma i adverteix que han detectat "situacions d'aporofòbia per part de la ciutadania" i d'"abús per part dels cossos de seguretat i altres actors". "No poder confinar-se durant l'estat d’alarma agreuja la situació de les persones sensellar, les exposa a més riscos i vulnera encara més els seus drets", adverteixen des d'Arrels, i rebutgen també que "se sancioni aquestes persones, se les obligui a moure's de lloc o es llencin les seves pertinences". Des de l'aplicació de l'estat d’alarma, Arrels ha recollit 27 casos de vulneració de drets i ha reportat cinc casos de denúncia i sancions, seguint el protocol que ha establert l'Ajuntament de Barcelona. També ha habilitat un telèfon d'orientació jurídica que poden fer servir persones sensellar que hagin patit situacions d'abús i veïns que les hagin presenciat. També han repartit acreditacions a persones sense llar conforme estan en situació de carrer. "La situació d'excepcionalitat que estem vivint pot donar peu a situacions de violència i a sensació d'inseguretat per part de les persones que viuen al carrer. És un moment idoni per a discursos xenòfobs i d'aporofòbia", alerta Beatriz Fernández, responsable de l'equip jurídic d'Arrels. La majoria dels casos de què l'entitat ha tingut constància es van produir durant els primers dies de confinament, tot i que encara en reben de puntuals. Tenen a veure sobretot amb el dret a la mobilitat, a la seguretat i a l'espai públic. Arrels assenyala que algunes persones han hagut de canviar el lloc on dormir perquè agents de seguretat pública o privada les ha fet fora, altres s'han hagut de desplaçar malgrat explicar que vivien al carrer i altres han rebut la instrucció de no restar aturades a la via pública. L'entitat alerta que les persones sensellar, a més de veure vulnerats aquests drets, també han vist agreujats els de la salut o l'alimentació.

Arrels alerta que la inseguretat de les persones que viuen al carrer augmenta durant l'estat d'alarma

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, intercedirà per garantir que l'estació del TAV compleix amb tots els requisits de seguretat. Aquest dijous s'ha reunit amb un representat dels veïns de Sant Narcís, l'expresident de l'associació, Martí Carreras, que li ha transmès el malestar pel fet que encara no està aprovat el pla d'autoprotecció del túnel del TAV. Ribó ha lamentat que una estació que és "un equipament d'altíssima innovació tecnològica" tingui encara "deficiències immenses" des del punt de vista de la seguretat. Per això, obrirà una investigació i requerirà informació a totes les parts per esbrinar què manté encallat aquest pla d'autoprotecció. El Síndic recorda que ja va obrir una investigació d'ofici després de les inundacions del 2014 però que el tema encara no s'ha resolt.

El Síndic intercedirà per demanar a Adif que garanteixi la seguretat a l'estació del TAV de Girona

La XXXIII Reunió del Cercle d’Economia, que se celebrarà del 25 al 27 de maig a Sitges, tindrà ponents com el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el seu ministre d’Economia, Luís de Guindos, el president del Govern, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, o el president de CaixaBank, Jordi Gual, entre d’altres. La reunió porta per títol ‘Política i Economia en temps d’incertesa’, i a banda dels esmentats també reunirà personatges com la secretària general adjunta de les Nacions Unides, Cristina Gallach, la presidenta de la Fundació Cotec per a la Innovació i exministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, o el president d’El Corte Inglés, Dimas Gimeno. Puigdemont serà l’encarregat d’inaugurar unes jornades que clourà Rajoy.

Rajoy, Puigdemont, Junqueras, De Guindos i Jordi Gual, entre els ponents de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges

El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha assegurat que al Govern li preocupen els rebrots per la situació econòmica i el turisme, però ha defensat que "la salut i la seguretat de les persones" són la seva prioritat. "Estem posant tota l'energia del Govern per resoldre-ho com més aviat millor", ha dit just després d'una trobada amb el ministre-president de Flandes, Jan Jambon. El líder flamenc ha admès que l'augment de casos localitzats arreu d'Europa és "un risc" per a la temporada turística, però també per l'economia local. Precisament, Solé i Jambon han parlat en la reunió sobre la necessitat que les regions tinguin accés al fons europeu de recuperació que estan negociant els estats de la Unió Europea. El conseller d'Acció Exterior ha defensat que els territoris han de tenir veu en la reconstrucció de la UE. "Catalunya vol ser una veu influent", ha puntualitzat. Jambon també aposta per involucrar més les regions en la gestió de les ajudes europees per a la recuperació. "En això Flandes i Catalunya estem juntes", ha afirmat.

Solé sobre els rebrots: "La situació del turisme ens preocupa, però la salut i la seguretat són la nostra prioritat"

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha determinat que la pèrdua d'equipatge per part d'una aerolínia no dona dret a l'afectat a rebre la indemnització màxima, d'uns 1.400 euros. Segons l'alt tribunal amb seu a Luxemburg, si hi ha una disputa entre un passatger i una companyia per la compensació econòmica serà un jutge qui determinarà l'import corresponent analitzant el cas. Si el viatger no pot aportar proves del valor de l'equipatge o dels costos de la seva pèrdua, el TJUE demana als tribunals estatals que tinguin en compte el seu pes i les circumstàncies de la pèrdua, com per exemple que es produís a l'anada del viatge. La sentència del TJUE respon així a una pregunta prejudicial d'un jutjat de Barcelona en relació amb una reclamació contra Vueling per indemnitzar amb només 250 euros la pèrdua d'una maleta.

La pèrdua de l'equipatge en un vol no dona dret a la indemnització màxima, segons el TJUE

Cal un canvi estructural en la manera de gestionar l'aigua on la suma d'esforços entre els diferents agents implicats permeti donar resposta a desafiaments com el canvi climàtic i fer front al context social. Aquesta és la conclusió a la que han arribat la quinzena de personalitats de diferents àmbits que formen part del Consell de Participació, Transparència i Acció Social d'Agbar. Un consell que després d'un any de feina ha definit vuit recomanacions que haurien d'implantar tant la pròpia Agbar com les autoritats i administracions implicades en la seva gestió. Des d'Agbar s'han compromès a fer-ho per "liderar" el canvi i consolidar Barcelona i Catalunya com a referents d'una millor manera de gestionar l'aigua. Després que s'hagués de suspendre per culpa del temporal Gloria, aquest dimarts el Museu Agbar de les Aigües de Cornellà de Llobregat ha acollit l'acte de presentació de les recomanacions del Consell de Participació, Transparència i Acció Social d'Agbar per avançar en els reptes que afronta la gestió de l'aigua davant l'emergència climàtica i per instar el conjunt de la societat a avançar cap a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les nacions Unides. El consell, format per personalitats rellevants de diferents àmbits com ara l'advocat Miquel Roca; el cap de meteorologia de TVC, Tomàs Molina; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez llibre; els secretaris generals de la UGT i CCOO, Camil Ros i Javier Pacheco; o l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha abordat els continguts amb la voluntat d'aprofundir en les tres àrees temàtiques que ha considerat clau: Medi ambient i canvi climàtic; economia i gestió de l'aigua i diàleg i compromís social. Partint de la base que el canvi climàtic "ha arribat a tota velocitat i per quedar-se", com ha assenyalat Tomàs Molina, els membres del consell han recomanat situar aquesta problemàtica en l'imaginari social i institucional "amb sentit d'urgència" per tal que tots els actors implicats en la gestió de l'aigua "actuïn i s'impliquin". Aquí, per exemple, davant un context d'escassetat i variabilitat de recursos, el consell proposa fomentar la reutilització de l'aigua i l'economia circular com a elements clau per a les ciutats. Entre les propostes també hi ha abordar les polítiques d'aigua tenint en compte, més enllà d'aspectes tècnics, components socials, territorials i emocionals. "L'aigua aixeca passions i forma part del debat social, territorial i sentimental, però tenim capacitat per generar acords per gestionar-la de forma intel·ligent", ha apuntat l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Una nova gestió de l'aigua que segons els membres del consell hauria de consolidar Barcelona com a referent en matèria de canvi climàtic, innovació i gestió eficient del cicle de l'aigua. Un dels aspectes que també es destaquem és la necessitat d'avançar cap a una regulació clara, de control de transparència i d'avaluació de la prestació del servei d'aigua i sanejament. En aquest sentit, per exemple, a banda de garantir la seguretat jurídica perquè empreses com Agbar puguin prestar els seus serveis de manera eficient, també s'ha plantejat si caldria unificar els marcs reguladors en un de sol a nivell estatal, o seguir amb l'actual on les diferents administracions marquen les pautes. El consell també recomana informar les institucions i la ciutadania de les inversions, la innovació i els costos necessaris per garantir un servei d'aigua de qualitat i sostenible. "Molta gent pensa que no hi ha res més enllà d'obrir l'aixeta i que surti aigua i això s'ha d'explicar", s'ha apuntat. Els dues últimes propostes destaquen la necessitat d'impulsar el compromís social d'Agbar i els projectes que duu a terme i apropar aquesta realitat a la ciutadania, a més de promoure les aliances per aconseguir un impacte més gran en els programes i els projectes socials.

Agbar es compromet a consolidar Barcelona i Catalunya com a referents d'una nova manera de gestionar l'aigua

El cantant i compositor Camilo Sesto ha mort aquest diumenge als 72 anys, segons han anunciat en el seu compte oficial a Twitter. "Lamentem molt comunicar-vos que el nostre gran i estimat artista Camilo Sesto ens acaba de deixar. Descansi en pau", ha estat el missatge publicat a la xarxa social. El popular cantant, nascut a Alcoi el 1946 amb el nom Camilo Blanes Cortés, va iniciar la seva carrera als anys 60 i, entre les seves cançons més populars, hi ha 'Vivir así es morir de amor', 'Algo de mí' i 'Perdóname'. També se'l recordarà per la seva representació de 'Jesucristo Superstar' al teatre.

Mor el cantant Camilo Sesto als 72 anys

El Col·legi d'Advocats i Advocades de Tortosa ha creat una comissió per a la protecció dels drets dels animals (CPDA). La presidirà Vicent Sagrera i s'integrarà en la comissió creada pel Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, l'any 2002, i de la qual fonem part la majoria de col·legis d'advocats del país. Aquestes comissions promouen el compliment de la legislació –sobretot del nou article 337 del Codi Penal- i formen els lletrats sobre com actuar en una situació denunciable. La comissió, entre d'altres, ofereix assessorament jurídic a associacions o persones que tinguin constància d'algun cas de maltractament i canalitzen les denúncies, i col·labora estretament amb Fiscalia per a analitzar les denúncies presentades.

El Col·legi d'Advocats de Tortosa crea una comissió que vetllarà per la protecció dels drets dels animals

El líder del PSOE situa l’entrada de membres de Podem a un segon graó de l’administració ACN Madrid.-La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha anunciat aquest dimecres que el president del govern espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha ofert a Podem que s’integri al govern per ocupar “responsabilitats político-administratives importants” per “fer una tasca de caràcter polític”, però no carteres ministerials, com reclama la formació de Pablo Iglesias. A la presentació del nou web del Butlletí Oficial de l’Estat, ha afirmat que encara no hi ha data per a la sessió d’investidura, on els socialistes necessitarien el suport de Podem i de la resta de formacions que ja van donar suport a la investidura de Meritxell Batet com a presidenta del Congrés. El PSOE situa d’aquesta manera l’entrada de possibles membres de Podem a un segon nivell de l’executiu, on segons ha afirmat la vicepresidenta podran exercir també tasques “de caràcter polític important”.

Sánchez ofereix a Podem “responsabilitats político-administratives” però no ministeris

Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat poc després de tres quarts de dues d'aquest migdia l'incendi que des del matí afecta una indústria de productes de neteja a Cervelló (Baix Llobregat). Aquest migdia 25 dotacions terrestres dels Bombers treballen en les tasques d'extinció del foc mentre que l'helicòpter que s'havia desplaçat a la zona ja s'ha retirat. La fàbrica afectada està situada al carrer Ull de Llebre del polígon industrial Parc Empresarial. Es tracta d'una fàbrica de planta baixa amb alçada lliure d’uns 12 metres amb pilars de formigó i el foc crema dues de les tres naus que formen l'empresa, de manera que els bombers treballen perquè el foc no arribi a la tercera. Segons el SEM, dues persones han estat ateses a causa de l’incendi. Una d'elles és un treballador de l’empresa de 36 anys, que ha patit cremades de poca gravetat als braços i ha estat traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L'altre afectat era una persona marejada que ha estat donada d'alta al mateix lloc dels fets. Els Mossos d’Esquadra han indicat que, de manera preventiva, s’han desallotjat els treballadors de les naus més properes a l’incendi, mentre que els de l’empresa afectada han sortit pel seu propi peu. També s’ha restringit l’accés al polígon industrial. Fins al lloc s'hi han desplaçat sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, efectius de la Policia Local, tres ambulàncies del SEM, un tècnic de Protecció Civil i el regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Cervelló. Des del CECAT s'està fent un seguiment de possibles afectacions a causa del fum però, de moment, no se’n té constància.

Estabilitzat l'incendi d'indústria a Cervelló

El portaveu adjunt de Cs al Parlament, Nacho Martín Blanco, ha defugit l'autocrítica després que ahir dilluns fracassés la moció de censura que el seu grup va presentar contra el president de la Generalitat, Quim Torra. En una roda de premsa aquest dimarts, ha assegurat que la moció va ser "un èxit rotund" malgrat que va obtenir 40 vots a favor –36 de Cs i quatre del PPC– dels 135 de la cambra. "L'autocrítica sempre és bona", ha reconegut el diputat taronja, tot i que ha carregat contra el PSC-Units, a qui acusa de tenir "complexos" davant del nacionalisme, per no haver fet costat a la iniciativa i haver-se abstingut. Martín Blanco ha defensat la moció després que Torra i diputats independentistes mostressin el seu suport als membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per presumpte terrorisme: "Estàvem obligats políticament i moral a reprovar Torra".

Cs defuig l'autocrítica i carrega contra els "complexos" del PSC pel fracàs de la moció de censura a Torra

La fira Alimentària 2020 ha superat el 92% de la contractació de l'espai executiu cinc mesos abans de la seva celebració, una xifra "rècord", segons els organitzadors. El congrés ocuparà la pràctica totalitat del recinte Gran Via Fira de Barcelona, amb una superfície de 110.000 metres quadrats. En la pròxima edició, l'Alimentària preveu incrementar les últimes xifres, que va tancar amb prop de 4.500 empreses expositores i prop de 150.000 visitants de 156 països. De cara l'edició de l'any que ve, s'esperen més de 12.500 reunions amb 800 compradors "de primer nivell de tot el món", segons ha explicat president del comitè organitzador d'Alimentària i president de la Cambra de Comerç d'Espanya, Josep-Lluís Bonet, en la presentació de la Fira Alimentària 2020. De fet, l'àrea que agrupa la majoria de l'oferta estrangera de l'esdeveniment, International Pavilions, ha superat el 80% de comercialització, una xifra "inèdita" que duplica les dades d'edicions anteriors. L'aposta per la internacionalització, així com per la innovació i la sostenibilitat, seran elements claus de la pròxima edició del certamen. En aquest context, l'estand del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb més de mil metres quadrats, acollirà 130 empreses ecològiques, com una "mostra de suport" a aquest tipus de producció. "A més de la internacionalització, sempre hem estat molt atents a les noves tecnologies i, en el món de la innovació, a les marques. Ens adaptem als nous temps i anem desenvolupant un constant canvi", ha explicat Josep-Lluís Bonet. L'edició de l'any vinent se celebrarà també de la mà d'Hostelco, el Saló Internacional de l'Equipament per a la Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats. La integració ha de servir "per oferir a la indústria de l'alimentació i l'equipament hostaler una gran plataforma d'internacionalització, negoci i innovació". "Alimentaria 2020 ofereix a tots l'oportunitat extraordinària de mostrar la potència, la creativitat, la innovació i la riquesa del sector agroalimentari d'aquest país", ha assegurat la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà. De fet, les autoritats presents a l'acte han valorat la importància del sector agroalimentari, un sector "estratègic" per al govern espanyol. "Alimentaria 2020 és un esdeveniment excepcional que esdevé una oportunitat a l'hora de valorar els productes i guanyar quotes de mercat aquí i la resta del món", ha afegit.

Alimentària 2020 arriba a una contractació "rècord" del 92% cinc mesos abans de la seva celebració

El regidor del PDeCAT a Barcelona Raimond Blasi ha reclamat a l'Ajuntament de Barcelona que "es recuperi al més aviat possible" la normalitat a la Fira de Sant Tomàs i de Reis a la Gran Via, on aquest matí el vent ha fet malbé les parades. En un comunicat, Blasi ha demanat que s'obri una investigació per analitzar si la instal·lació "ha estat correcta" després que fortes ratxes de vent hagin malmès greument la infraestructura, i s'ha preguntat si no ha fallat la previsió del Govern d'Ada Colau, que "ha activat l'alerta per ventades després de l'incident". Una desena de parades de la Fira que l'Ajuntament instal·la tots els anys a la Gran Via han volat pels aires. Els Bombers han tallat la circulació i s'ha tancat la Fira fins que es descarti el risc de més incidents, alhora que s'han fet feines de reforç d'algunes estructures, i tasques de desmuntatge i recollida dels productes de les parades destrossades. Blasi ha criticat que "només després d'aquest incident, l'Ajuntament de Barcelona ha activat en fase d'alerta el Pla Bàsic d'Emergència per ventades des de les 10.45 hores". Raimond Blasi ha lamentat el "greu perjudici" que han sofert els paradistes afectats, però, sobretot, ha destacat la situació severa de perill que s'ha produït. "Probablement l'activació de l'alerta s'ha produït tard", ha dit Blasi, que ha recordat que l'avís per fort vent ja el va emetre ahir dimarts el Servei Meteorològic de Catalunya. "Aquesta manca de previsió del govern municipal ha posat en perill les persones, ja que probablement avui la Fira no s'hagués hagut ni d'obrir", ha dit. Blasi ha reclamat també obrir "una investigació per establir possibles responsabilitats en la instal·lació de les parades, perquè els propis paradistes asseguren que des de fa dies han avisat als responsables municipals que la seva instal·lació no s'havia fet correctament i amb totes les garanties de seguretat".

El PDeCAT demana una investigació per comprovar si les parades de la Fira de Reis estaven instal·lades "correctament"

Ribó retreu la falta de previsió en un conflicte que no és nou i que no es garanteixi la mobilitat ACN Barcelona.- El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha carregat contra el Govern, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona per la gestió de la vaga de taxis. D'una banda, Ribó ha considerat "inadmissible" la "falta de previsió i d'antelació" per part dels dos primers executius en un conflicte que no és nou. Al seu parer, no s'ha actuat amb la "celeritat, cautela i l'esforç necessaris per evitar les afectacions a la mobilitat ciutadania". D'altra banda, també ha trobat "inacceptable" que el consistori "permeti que es repeteixin situacions que dificulten la mobilitat i col·lapsen la ciutat a pocs dies de celebrar-se esdeveniments de rellevància internacional". El Síndic ha obert una actuació d'ofici que donarà continuïtat a la del passat mes de juliol. Ribó ha instat a respectar el dret a vaga però també a garantir el dret a la mobilitat de tota la població. S'ha queixat que la mobilització dels taxistes no només bloqueja la Gran Via, sinó que també perjudica les persones vulnerables que necessiten un taxi adaptat per traslladar-se al centre sanitari. En la seva actuació, el Síndic demanarà a les administracions implicades que l'informin sobre les mesures previstes per garantir el dret a la mobilitat. També investigarà si les manifestacions s'han fet d'acord amb la preceptiva comunicació prèvia al Departament d'Interior. En tot cas, ha insistit que el Departament de Territori i l'Àrea Metropolitana "haurien d'haver actuat amb antelació i de forma proactiva". "Les reunions, contactes i taules de trobades entre els actors pertinents i les administracions no poden ser intermitents o esporàdiques", ha reblat. També ha recordat que correspon a l'Autoritat Catalana de la Competència la missió de vetllar pel correcte funcionament competitiu dels mercats, i ha alertat que els usuaris es veuran greument perjudicats si es limita la competència entre taxis i VTC. En aquest sentit, insta a modificar la regulació del taxi perquè pugui competir en igualtat de condicions en lloc d'imposar restriccions als vehicles amb conductor.

El Síndic de Greuges carrega contra Govern, AMB i Ajuntament de Barcelona per la gestió de la vaga de taxis

Cs i la CUP pressionen els comuns perquè facilitin la majoria d'un dels dos blocs ACN Barcelona.-Retrets creuats entre independentistes i constitucionalistes també en el tercer i últim bloc del debat entre els set candidats a les eleccions del 21-D, a TV3 i Catalunya Ràdio. Les cares visibles de Cs i ERC en aquesta campanya electoral, Inés Arrimadas i Marta Rovira, han buscat el cos a cos almenys en dues ocasions: al voltant de la figura d'Oriol Junqueras, líder d'ERC en presó provisional –"no torni a parlar del senyor Junqueras", ha etzibat Rovira- i quan la líder de la formació taronja a Catalunya ha acusat als republicans de pactar per tapar la corrupció. Al seu torn, els líder del PSC i CatECP, Miquel Iceta i Xavier Domènech, han topat per una aliança d'esquerres a futur després del trencament a l'ajuntament de Barcelona. De fet, els comuns han rebut pressions tant de Cs –volen que s'abstinguin- com a de la CUP –per una majoria d'esquerres- per facilitar la majoria d'un dels dos blocs, una dinàmica que Domènech defuig. I un de les reclamacions amb més duresa l'ha exigit Rovira a Arrimadas. "No torni a parlar del senyor Junqueras, no digui què diu perquè en aquesta campanya el que no pot fer és dir res, està tancat injustament a la presó", ha seguit la número 2 dels republicans al 21-D. Ho ha dit en un bloc que ha arrencat amb possibles pactes postelectorals. Rovira ha tancat la porta a PSC, Cs i el PP i Arrimadas ha tornat a reclamar als comuns una abstenció per facilitar un govern que "prioritzi polítiques socials" i deixi enrere el procés sobiranista. "No sé com seran capaços d'explicar que prefereixen Junqueras de president i tornar al procés que no donar suport amb abstenció a un projecte que prioritzi les polítiques socials", ha insistit Arrimadas. Domènech, que s'ha tornat a desmarcar d'un govern "Frankenstein", ha augurat que les dues opcions de govern després del 21-D passen per mantenir un govern amb el full de ruta independentista o apostar per una alternativa des del "catalanisme progressista". "M'acaba d'expulsar del govern de Barcelona, que governàvem plegats", s'ha queixat Iceta a Domènech. "M'hauria agradat que fessis com Francina Armengol que va dir des del minut 1 que no donaria suporta al 155", li ha replicat el cap de files dels comuns. "Vau optar per trencar l'únic govern transversal i d'esquerres que hi havia, vosaltres sabeu per què però no em vingueu amb sopars de duro", ha exclamat el líder dels socialistes. "Sereu més lliures quan no hàgiu de sentir que la teva política és desinfectar una part de la població", li ha retornat, després, el dirigent dels comuns. "Demano que si hi ha un govern d'esquerres no es trenqui com fa CatECP sempre que pot; els precedents no són bons", ha reblat Iceta quan Domènech ha parlat de "nova etapa" a partir de les eleccions d'aquest desembre. També Carles Riera, cap de files de la CUP, ha apostatat per una "majoria republicana i d'esquerres", que treballi "a favor de la gent i no de l'íbex 35", ha assegurat amb la mirada posada als comuns Ho ha dit en oferir-se un altre cop per assumir responsabilitats de Govern si es tracta d'implementar, però, una república. Al tercer bloc del debat també han sortit retrets per corrupció. No només Rovira ha retret al candidat popular, Xavier García Albiol, que "els corruptes campen lliurement" mentre Junqueras és a la presó –"és injust, indignant; [...] heu trobat M.Rajoy?"- sinó que s'ha encarat a Arrimadas quan la líder de la formació taronja els ha acusat de fer servir l'estelada per "tapar la corrupció en català, del 3%". "No em provoquis que som un partit amb 86 anys d'història sense cap cas de corrupció", ha assegurat Rovira. Arrimadas ha insistit, però, que els republicans només van posar "com a única condició" la independència a l'antiga CDC dins de JxSí però Rovira ha negat que tinguessin "cap acord per tapar res de corrupció". "Vostè no em pot dir el mateix", ha sentenciat assenyalant acords entre Cs i el PP al Congrés. Una altra de les picabaralles d'aquest debat ha estat en clau econòmica. De fet, Jordi Turull (JxCAT) ha recriminat a Inés Arrimadas que s'expressés amb grans afirmacions i "després 'fin de la cita'". "Poseu dades", ha reclamat. I el líder del PSC ha pres la paraula per a assegurar que Catalunya el 2015 era la comunitat "que més creixia" i que l'any vinent "serà la última". "Mentida, no és cert", li han replicat Turull i Rovira. "Per l'amor de déu, no negueu la realitat, heu empobrit el país amb temeritat i irresponsabilitat", ha assegurat alterat Iceta que ha citat l'hostelaria com a exemple. "La democràcia no espanta res, la violència tot", ha resolt Rovira.

Retrets entre independentistes i constitucionalistes mentre Domènech i Iceta polemitzen sobre una aliança d'esquerres

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha explicat aquest dilluns al matí que la seva formació acudirà a la tarda a la reunió convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la intenció d'urgir al Govern a que fixi la data i la pregunta del referèndum unilateral de manera immediata. Per fer-ho, però, assegura que cal el "consens" de tots els favorables a la celebració del referèndum, i en aquest sentit ha demanat que l'executiu obri o creï "els espais necessaris perquè tothom se senti còmode", de tal manera que Catalunya en Comú pugui incloure's entre els impulsors de la cita referendària. D'aquesta manera, Rovira no dona per perduda la possibilitat que els comuns se sumin al referèndum i es mostra disposada a parlar amb ells "en altres reunions" si calgués. D'altra banda, i davant els avisos del govern de Mariano Rajoy que intentaran impedir el referèndum com sigui, la dirigent d'ERC ha advertit Espanya que "l'Estat no tornarà a ser un estat democràtic si porta la repressió polítics fins a l'infinit". Marta Rovira espera que la cimera de la tarda serveixi per accelerar els preparatius del referèndum i per "teixir el consens polític necessari". En aquest sentit, s'ha mostrat convençuda que "davant els 'no' constants de l'Estat", Catalunya el que ha de fer és "celebrar el referèndum". "Haurem de fer-lo possible encara que l'Estat mantingui la tessitura de fer-lo impossible", ha dit. Per això ha urgit el Govern a que "comenci a consensua data i pregunta". "Emplacem el Govern a generar el marc de consens polític per consensuar la data i també la pregunta del referèndum", ha sentenciat. Així doncs, Rovira creu que el dia exacte hauria de ser un element que estigués "ja sobre la taula" i es fixés data per al referèndum "en el termini més curt possible, sempre que no afecti al consens polític". D'altra banda, la dirigent d'ERC ha lamentat l'absència de Catalunya en Comú a la reunió de la tarda, però no hi veu cap impediment perquè els comuns se sumin a partir d'altres trobades en altres contextos. "Hem d'emplaçar el Govern a generar marcs polítics i de consens, els que siguin necessaris, perquè vénen les moments més durs i complicats, i hem d'anar plegats tots els demòcrates i trobar els espais que faci falta per fer el referèndum efectiu i vinculant", ha dit en ser preguntada sobre la possibilitat de convocar una nova reunió del Pacte Nacional pel Referèndum, com han demanat els comuns. I és que Rovira creu que amb Catalunya en Comú "ens hi acabarem trobant i acabaran venint" a la determinació pel referèndum unilateral. Segon la republicana "això no va de Catalunya i Espanya, va de democràcia o immobilisme, i els comuns hauran de triar entre aquells que no volen el referèndum i ho aturen tot, o els que volen el progrés, entre els que volen fer avançar Catalunya o els ancorats al segle passat, entre l'establishment o la democràcia, entre els que tenim ganes de moure'ns i tenir el canvi a les nostres mans o l'immobilisme". A més, davant les declaracions reiterades de dirigents i membres del govern espanyol apel·lant a fer el que calgui per impedir el referèndum, Rovira s'ha mostrat ferma en que la solució passa per "exercir el dret a l'autodeterminació". "Si l'Estat segueix amb amenaces, querelles i imposant, a cada nova amenaça l'Estat espanyol fracassa. I sabem que no pot utilitzar la repressió polítics i l'amenaça fins al final perquè haurà fracassat del tot. En el segle que vivim, l'Estat no tornarà a ser un estat democràtic si porta la repressió política fins a l'infinit", ha etzibat. Per últim, en saber que el PSOE i el seu nou secretari general, Pedro Sánchez, han donat suport al govern espanyol en contra del referèndum a Catalunya, la republicana ha assegurat que "no és nou, i és la posició habitual que tenia el PSOE" abans del nou dirigent. "PP, PSOE i Cs treballen fa molts mesos per intentar aturar el referèndum", ha conclòs.

ERC urgeix el Govern a que fixi ja data i pregunta i li demana que obri "espais de consens" per incloure els comuns

Durant el 2017 els jutjats catalans van finalitzar la instrucció d'11 casos de corrupció política, cinc el primer trimestre, tres el segon, tres el tercer i cap el quart. En total, els jutges van enviar a judici a 41 persones, 12 el primer trimestre, sis el segon i 23 el tercer. Durant el quart trimestre es van dictar dues sentències, una absolutòria i una condemnatòria amb pacte de conformitat entre totes les parts, segons dades fetes públiques aquest dilluns pel Consell General del Poder Judicial.

Els jutjats catalans van finalitzar el 2017 un total d'11 casos de corrupció política amb 41 acusats

El presumpte autor del tiroteig que aquest dimecres a la nit ha causat dos ferits al barri barceloní del Carmel ha estat detingut, segons han informat els Mossos d'Esquadra. Es tracta d'un home de 46 anys de nacionalitat espanyola, han indicat fonts properes al cas. Cal recordar que cap a les deu de la nit d'aquest dimecres dues persones van resultar ferides en un tiroteig al carrer Llobregós. L'autor dels trets va fugir, i la policia mantenia un dispositiu obert des d'aleshores per localitzar-lo. Pel que fa als motius, la policia treballava amb la hipòtesi que es tractés d'un tema relacionat amb delinqüència comuna. Aquest dijous a la tarda, l'home s'ha entregat a una comissaria dels Mossos d'Esquadra.

Detenen el presumpte autor del tiroteig amb dos ferits al barri del Carmel de Barcelona

Premi de la Crítica ACCEC i Premi del Públic al darrer Bcn Film Festival, aquest divendres s’estrena als cinemes 'La vida sense la Sara Amat', de Laura Jou. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Pep Puig, guanyadora del Premi Sant Jordi 2015, és el debut en el llarg metratge de la 'coach' de joves actors. D’altra banda, Clara Lago forma part de l’elenc de ‘El cuento de las comadrejas’, la nova pel·lícula del reconegut director argentí Juan José Campanella (‘El hijo de la novia’). Aquesta setmana també s’estrena ‘Diego Maradona’, una cinta sobre l’astre argentí que tanca la trilogia de documentals del director Asif Kapadia iniciada amb els films sobre el pilot Ayrton Senna i la cantant Amy Winehouse. Estrenada al Bcn Film Fest, ‘La vida sense la Sara Amat’ arriba als cinemes amb els joves actors Maria Morera, que dona vida a la Sara Amat, una noia que desapareix una nit d'estiu, i Biel Rossell, interpretant el seu còmplice, en Pep. La cinta està ambientada als anys 80, a partir d'una novel·la que la directora va qualificar de "meravellosa" en una entrevista recent a l’ACN. És per això que no li ha estat difícil "agafar l'esperit" del text i transformar-lo en imatges, sumat al fet que comparteix edat amb el seu autor, Pep Puig, cosa que ha ajudat a transferir l'esperit i estètica dels anys 80, quan aquests eren joves. ‘El cuento de las comadrejas’ En la seva nova pel·lícula, Juan José Campanella fa un homenatge al cinema clàssic amb una versió del film ‘Los muchachos de antes no usaban arsénico’. Protagonitzada per Graciela Borges, Óscar Martínez, Luis Brandoni, Marcos Mundstock, Nicolás Francella y la catalana Clara Lago, la pel·lícula retrata la societat a través dels ulls d’una gran actriu de l’època daurada del cinema, un actor també veterà, un guionista frustrat i un vell director. Tots ells conviuen tranquil·lament en una vella mansió, fins que una parella de joves arriba amb la intenció de prendre’ls tot allò pel què han lluitat durant anys. ‘Diego Maradona’ Asif Kapadia s’endinsa en aquesta ocasió en la vida d’èxits i polèmiques de Diego Armando Maradona. El documental ‘Diego Armando’ es va estrenar fora de concurs al darrer Festival de Cannes, i segueix l’estela dels seus films anteriors ‘Senna’ i ‘Amy’, aquest últim guanyador de l’Oscar al millor documental l’any 2016. ‘An accidental Studio’ L’altre documental que s’estrena aquesta setmana és ‘An accidental Studio’. La cinta és un treball sobre la productora de cinema fundada per Jorge Harrison, ‘Handmade films’. La mítica ‘La vida de Brian’, de Monthy Python, va ser el trampolí de la productora amb la qual l’ex Beattle ha impulsat altres títols destacats com ‘Los héroes del tiempo’, de Terry Gillian ‘Withnail & I’, de Bruce Robinson, o ‘Mona Lisa’, de Neil Jordan. ‘Bellezonismo’ i ‘Lo nunca visto’, comèdia espanyola Carmen Machi és la protagonista destacada de la comèdia ‘Lo nunca visto’. Marina Seresesky dirigeix aquesta pel·lícula ambientada en un imaginat poble en decadència (Fuentejuela de Arriba) sacsejat per l’arribada d’un grup de subsaharians. Els nous habitants desitgen quedar-s’hi, i els veïns, veuen en ells l’oportunitat de revitalitzar un poble deprimit i amb risc de desaparèixer per falta de gent. L’altra comèdia espanyola que s’estrena divendres és ‘Bellezonismo’, de Jordi Arencón. Un film “d’humor relatiu”, com resa la mateixa promoció de la pel·lícula, en què dos pilots de rally aterren sense voler-ho en una mansió habitada per una cinquantena de dones joves de bellesa escultural. L’indret resulta ser un ‘Centre de tecnificació de la bellesa’, un lloc on es busca perfeccionar el físic que té aires de secta. Un dels protagonistes intentarà treure d’allà una de les noies. ‘Anabelle vuelve a casa’ ‘Anabelle vuelve a casa’ és el tercer ‘spin-off’ de ‘Expediente Warren’, centrada en la diabòlica nina, i dedicada a la memòria de Lorraine Warren, morta aquest 2019. Gary Dauberman és el director de la pel·lícula de terror en què els ‘dimoniòlegs’ Ed y Lorraine Warre intenten infructuosament que la nina Annabelle no surti de la vitrina on l’han tancat. ‘Genesis’ ‘Genesis’ es va proclamar guanyadora de la darrera Seminci de Valladolid. Es va endur l’Espiga d’Or del Festival (millor pel·lícula) i també els guardons al millor director, Philippe Lesage, i al millor actor, Théodore Pellerin. La pel·lícula aborda les turbulències que comporta el primer amor a través de la vida de tres adolescents. Mentre en William s’enamora en secret del seu millor amic, la seva germanastra Charlotte deixa la seva parella per sentir-se més lliure. La gènesi d’aquestes històries es troba en uns campaments d’estiu. ‘Serenity’ A ‘Serenity’, de Steven Knight, comparteixen protagonisme Matthew McConaughey i Anne Hathaway. Ell és un capità de vaixell que viu en una petita illa del Carib. La seva vida relaxada s’acaba quan apareix la seva ex dona, qui li demana ajuda (venjança) contra el seu actual marit, un maltractador. ‘Un amor impossible’ Film francès de Catherine Corsini. A finals dels 50, Rachel, una modesta oficinista d’una petita ciutat de Chateauroux, coneix en Philippe, un jove de família burgesa. D’aquest enamorament neix Chantal, però Philippe es nega a casar-se fora del seu cercle social. Així, la mare haurà de pujar tota sola la seva filla, ja que el pare es desentén de totes dues. ‘Wild Rose’ La pel·lícula de Tom Harper explica la història d’una jove músic de 23 anys (interpretada per Jessie Buckley) que vol sortir de Glasgow per triomfar com a cantant de country. Acaba de sortir de la presó i té dos fills petits als quals ha de mantenir. La seva mare s’oposa a les aspiracions de la protagonista, però ella haurà de decidir quin camí tria quan se li presenta la oportunitat de prosperar en el món de la música. ‘Qué León (Una vaina loca)’ Aquesta comèdia de la República Dominicana de Frank Peroso narra la història d’amor entre Nicole i José Miguel. Comparteixen cognom (León), però no classe social, la qual cosa dificulta el seu enllaç. S’enamoren, però els seus pares s’oposen a la relació i així es dona peu a una sèrie de situacions còmiques i on preval el seu amor.

‘La vida sense la Sara Amat’ arriba als cinemes després de la seva estrena amb nota al Bcn Film Festival

L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA) i Bosc Verd – EdC han denunciat l'alcalde de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), Miguel Delgado, per un presumpte delicte ecològic per la construcció d'un pàrquing a tocar del pantà de Foix. Segons les dues entitats, les obres que s'estan fent al costat de la carretera BV-2115 són en sòl no urbanitzable dins el Parc del Foix, i asseguren que no tenen tots els permisos necessaris. Al seu torn, l'alcalde assegura a l'ACN que l'obra té "tots" els permisos necessaris. "Dubto molt que, si no es pogués fer, Territori hagués dit que sí, la Direcció General de Carreteres també, el Parc hagués informat favorablement i també l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua)", sosté Delgado. L'APMA i Bosc Verd – EdC remarquen que les obres del nucli de Castellet s'haurien d'haver sotmès a un procés d'Avaluació Ambiental, i recorden que l'espai disposa d'una protecció especial perquè està inclòs a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Al mateix temps, el col·lectiu ecologista acusa la Diputació de Barcelona –gestora del Parc- "d'encobrir una actuació il·legal". Obra aturada preventivament Per la seva part, Miguel Delgado garanteix que l'obra "té tots els permisos" però apunta que ha decidit aturar-la a l'espera que la justícia es pronunciï. Segons detalla l'alcalde a l'ACN, els Agents Rurals li han sol·licitat tota la documentació de la construcció de l'aparcament i l'ha lliurat "com a mostra clara de col·laboració". Delgado defensa que fer un nou el pàrquing a Castellet "és molt necessari perquè cada cop hi ha més visitants i fa falta també per a la tranquil·litat dels veïns", i recorda que l'Ajuntament fa tres anys que va iniciar el projecte. Assegura, però, que no té inconvenient a aturar les obres de forma definitiva si al final la justícia conclou que són il·legals.

Entitats ecologistes denuncien l'alcalde de Castellet i la Gornal per construir un pàrquing a tocar del pantà de Foix

La Fiscalia de Lleida ha arxivat el cas de la retirada de dos banderes espanyoles de la Paeria el dia 3 de gener durant una protesta per la inhabilitació del president de Govern Quim Torra. Segons ha avançat Segre i confirmat l'ACN de fonts judicials, s'ha tancat la investigació perquè no s'ha pogut identificar els autors. El cas es va obrir arran d'una denúncia de Ciutadans que demanava investigar com i qui va arribar a la bandera espanyola de la segona planta de la Paeria i va despenjar la de la terrassa de la quarta planta del mateix Palau la data en qüestió. També es demanava aclarir si la concentració i tall de l'avinguda Blondel en la protesta estava autoritzada i si la participació de càrrecs públics podia ser constitutiu de delicte. Ciutadans denunciava, per una banda, que es va despenjar la bandera espanyola del segon pis de la Paeria i es va sostreure la bandera espanyola del quart pis que dóna a l'avinguda Blondel. En aquest sentit, el mateix partit demanava a la fiscalia que s'investigui si la bandera espanyola trobada al despatx de junts per Catalunya va ser la que es va sostreure de la quarta planta, la qual cosa consideraria una "prova sòlida" per deduir que va ser sostreta per persones afins a aquest grup municipal. En qualsevol cas, des del ministeri fiscal no s'ha pogut identificar els autors de l'acció i per això s'ha decidit arxivar les diligències. Ciutadans demanava que s'investigués si els fets eren constitutius d'un delicte d'ofensa als símbols espanyols (multa de set a dotze mesos) o d'invasió de l'Ajuntament (de tres a sis mesos de presó o multa de sis a dotze mesos). També proposaven una multa d'un a tres mesos per haver sostret la bandera i, en concret, a l'alcalde de Lleida una multa de vuit a dotze mesos per, com a responsable de la seguretat ciutadana, no haver actuat per evitar la "invasió" de l'Ajuntament.

Fiscalia arxiva el cas de la retirada de dos banderes espanyoles a la Paeria

La CUP avisa que aquest acord resta oportunitats per a possibles aliances amb ells ACN Barcelona.-L'oposició ha recriminat aquest divendres a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que pacti amb el PSC quan abans el definia com a "casta i màfia". Així s'ha expressat, per exemple, el portaveu de CiU al consistori, Joaquim Forn. El govern municipal ha informat al ple sobre l'acord amb els socialistes i ha convidat la resta de grups a "superar els càlculs partidistes" i a sumar-se a Barcelona En Comú i PSC a l'hora d'aprovar les grans polítiques. Ara bé, la regidora de la CUP María José Lecha ha avisat que aquest acord "resta oportunitats" per arribar a pactes amb els cupaires. "Vosaltres mateixos, després no ens feu responsables", ha avisat.

L'oposició recrimina a Colau que pacti amb el PSC quan abans el definia com a "casta i màfia"

La sala Apolo celebra aquest octubre el quinzè aniversari de la iniciativa Caníbal Apolo amb un cartell que compta amb noms reconeguts de l'espectre musical estatal com el del basc Fermín Muguruza. Es tracta d'una iniciativa que va començar com a Canibal Sound System i que posa en escena cada dimecres els treballs tant de propostes consolidades com de grups desconeguts procedents d'arreu del món. El cartell especial de l'aniversari noms com els de les bandes dels Balcans Toots & The Maytals, Fanfare Ciocarlia i Dubioza Kolektiv o els dels colombians Aterciopelados i Systema Solar. Per a la festa gran de l'aniversari, el dimecres 31 d'octubre, ja hi ha confirmats Lágrimas de Sangre, Roba Estesa, Adala i La Sra. Tomasa. El Caníbal Apolo és una aposta per les músiques més urbanes que, entre d'altres, va dur els seus impulsors a crear el Rumba Club, que durant uns vuit anys va dinamitzar el gènere autòcton dels gitanos catalans, i va organitzar un gran festival al Poble Espanyol conegut com a Festín Caníbal. Ara fa quatre anys, el certamen va arribar a la sala Apolo i des d'aleshores cada dimecres s'hi programen un o dos concerts nacionals i internacionals del gènere festiu i urbà, a banda de sessions de djs d'arreu del món.

Fermín Muguruza protagonitza el cartell del quinzè aniversari del Caníbal Apolo

Una noia de 15 anys ha desaparegut a Caldes de Malavella (Selva), segons ha informat l'Ajuntament de la localitat. Es diu Laia Suñen i el consistori demana a qualsevol que en pugui tenir informació que truqui a la Policia Local. L'Ajuntament també explica que hi ha obert un dispositiu de recerca amb cossos d'emergència per localitzar-la.

Busquen una noia de 15 anys desapareguda a Caldes de Malavella

L'exconseller de Salut assegura a TV3 que no tenen cap "intenció" que hi hagi "ni milícies ni exèrcit" com en el cas eslovè ACN Brussel·les.-L'exconseller de salut Toni Comín ha defensat a TV3 que l'independentisme ha d'explicar "el cost" de la mobilització i "la gent ha de triar lliurement" què vol fer. En una entrevista al programa "Els Matins", Comín ha reconegut que les protestes poden tenir "uns costos molt durs per a la gent" i ha defensat que els polítics tenen "la responsabilitat" d'explicar "l'oportunitat i el cost" d'aquestes accions. "No som nosaltres qui portem la gent al combat", ha dit Comín. D'altra banda, ha negat que tinguin cap "intenció" d'anar a una confrontació armada com va passar en el cas eslovè. En aquest sentit, l'exconseller ha remarcat que, mentre a Eslovènia hi havia "exercit" i "milícies", a Catalunya no hi ha "ni els recursos ni la intenció" perquè això pugui existir. Comín ha dit que l'únic "exèrcit" català són "els dos milions de persones pacífiques". Comín ha assegurat que "el sacrifici" dels líders independentistes "no és suficient" i ha defensat una "mobilització civil". En concret, considera que si hi hagués un 60% de suport a la independència "caldria un grau de mobilització ciutadana molt alt", però creu que aquesta "ha de començar ara". Comín ha justificat que "no hi ha una altra manera" de perseguir aquest objectiu, ja que al davant hi ha "un estat repressor". Costos "Segurament la repressió generarà més costos a la gent, precisament perquè ho fem de manera pacífica", ha alertat Comín. Així, ha avisat que "la gent es pot jugar la seva situació laboral i interessos materials molt legítims" en cas que s'entri "en una dinàmica de mobilització permanent".

Comín diu que l'independentisme ha d'explicar "el cost" de la mobilització i "la gent ha de triar lliurement"

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que "lideri" una mesa de negociació entre el govern català i l'espanyol "per construir una solució democràtica al conflicte". Vilalta ha dit que d'aquesta manera es farà "compatible a la vegada i alhora" tant "la confrontació democràtica necessària en aquest moment" amb "el diàleg i la negociació per tenir una solució democràtica al conflicte". "Si no volen el president Torra, asseiem-nos de costat a la mesa per defensar tot allò que hi volem, si l'estat vol el president en fora de joc, juguem tots la partida", ha reblat la portaveu d'ERC. Ha afegit que cal "blindar" el president de la Generalitat davant "aquesta operació de les clavegueres de l'estat amb el protagonisme de PP, Vox i Ciutadans". "Se n'adonen de fins a quin punt és escandalós l'actuació dels poders de l'estat i que poc que dissimulen?, ha dit Vilalta després d'exposar que "va ser el mateix líder del PP qui va anunciar la resolució de la JEC abans que es produís". Davant aquests fets ha defensat "blindar" tant el president Quim Torra com "el diàleg". "Nosaltres no claudicarem davant de qui vol escapçar, eliminar, la presidència de la Generalitat", ha advertit Vilalta. "Amb aquest reconeixement del conflicte que tenim sobre la taula evidenciem també una força política que volem exercir, una força democràtica que no podem renunciar a exercir i una força de credibilitat a nivell internacional que tampoc volem renunciar a tenir", ha advertit Vilalta. Que ha dit que tenen la "oportunitat" i "responsabilitat" d'aconseguir "amb l'activació de la via política, abandonar la via de la repressió i de la judicialització", ha indicat en referència a les negociacions en el marc de la presidència del govern espanyol.

ERC insta Torra a "liderar" una mesa de negociació entre governs "per construir una solució democràtica al conflicte"

Els regidors dels grups d'ERC, PDeCAT i CUP i els regidors no adscrits Juanjo Puigcorbé i Gerard Ardanuy han abandonat el ple de Barcelona, després que el govern municipal hagi decidit mantenir la sessió d'aquest divendres. El regidors independentistes han retret a Colau que hagi mantingut la sessió per a aquest divendres malgrat les mobilitzacions que hi ha convocades i la "situació d'excepcionalitat" que consideren que viu la ciutat. Només han estat presents a l'inici del ple, que ha començat amb retard per la trobada entre l'alcaldessa, Ada Colau, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El ple d'aquest divendres ha començat amb Colau demanant disculpes per arribar tard a la sessió per la reunió amb Sánchez i explicant el contingut de la trobada. Després cada grup ha pogut intervenir una vegada per valorar la intervenció inicial de l'alcaldessa. El líder del grup municipal del PDeCAT a l'Ajuntament, Xavier Trias, ha demanat alterar l'ordre de la sessió i començar per la part decisòria per fer el ple compatible amb les mobilitzacions. La seva proposta, però, no ha estat acceptada. "Hi ha una situació excepcional que exigeix que l'actitud del plenari sigui excepcional", ha dit. Al seu torn, la regidora d'ERC Montserrat Benedí ha reiterat que el seu grup havia demanat avançar el ple perquè volia participar en les mobilitzacions convocades a la ciutat. "Marxem del ple per sumar-nos a les mobilitzacions ciutadanes d'aquest 21-D i estar així al costat de la gent", ha dit Benedí. La regidora de les CUP Eulàlia Reguant ha denunciat que el ple es mantingui mentre la ciutat viu una "situació d'excepcionalitat" i el "centre està ocupat policialment". "No podem fer veure que a la ciutat no passa res", ha defensat Reguant. Per la seva banda, el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé ha fet seves les idees exposades pels altres grups independentistes , mentre que Gerard Ardanuy no ha fet cap intervenció perquè ja havia abandonat el ple. "La nostra responsabilitat és no contribuir a l'excepcionalitat" En resposta a les crítiques dels regidors independentistes, l'alcaldessa de Barceolna ha assegurat que la "responsabilitat" del govern municipal és "no contribuir a l'excepcionalitat" sinó a "reconduir" la situació "cap a la política". Colau ha celebrat que hi hagi manifestacions a la ciutat, sempre que siguin pacífiques, i ha justificat el manteniment del ple perquè els regidors tenen "una feina que han de complir". Ciutadans, PSC i PP demanen no introduir més "inestabilitat i anormalitat" La regidora de Ciutadans, Carina Mejías, ha demanat que l'alcaldessa "faci una crida a la calma per evitar el que està succeint als carrers". Per Mejías, alguns estan intentant convertir Barcelona en una "ciutat de violència i de disturbis". Una situació davant la qual ha considerat que cal respondre amb "normalitat democràtica" i amb la "celebració del ple". En la mateixa línia s'ha expressat el regidor del PSC, Jaume Collboni, que ha considerat que no s'ha d'introduir més “inestabilitat i anormalitat”. “Nosaltres tenim el dret i la nostra obligació de fer la nostra feina que és representar els ciutadans i ciutadans de Barcelona”, ha subratllat Collboni, que ha afegit que cal “continuar amb el plenari”. El regidor del Partit Popular, Alberto Fernández Díaz, ha apel·lat a Colau demanant-li que “no es posi al capdavant dels CDRs i que no converteixi l’Ajuntament en una eina útil de l’independentisme més radical”. Segons ha expressat Fernández Díaz, si l’alcaldessa no expressa el seu rebuig a les manifestacions d’aquest 21-D , contribueix a “l’excepcionalitat de Barcelona, a través de la seva passivitat”.

ERC, PDeCAT, CUP i els regidors no adscrits Puigcorbé i Ardanuy abandonen el ple de Barcelona

L'Ajuntament de Gombrèn (Ripollès) vol obrir un debat amb els veïns sobre la reobertura de l'antiga escola Hug de Mataplana, tancada des de fa més de vint anys. Fa unes setmanes es va saber que era un dels deu municipis gironins que havien demanat al Departament d'Educació recuperar l'escola rural, unes peticions que s'estudiaran cas per cas. Si bé no hi ha novetats des de la Generalitat -hi havia prevista una reunió a finals d'agost que s'ha ajornat-, el consistori dona per fet que haurà de ser a partir del curs 2021-2022 perquè caldria fer-hi obres de millora. Abans, però, volen saber si els veïns ho creuen necessari perquè hi ha diversitat d'opinions. Que Gombrèn figuri a la llista de municipis interessats en reobrir l'escola rural tancada des de fa anys és una oportunitat per posar el tema sobre la taula i debatre-ho "a fons" amb els veïns. Així ho creu el seu alcalde, Cèsar Ollé, que explica a l'ACN que "no hi ha res dat ni beneït" i que volen fer un debat ampli amb tot el poble. "Fins i tot amb els regidors hi ha una certa divisió", admet. Veuen poc probable haver de fer una consulta popular, com ja van fer l'any passat amb el tema de les campanes de l'església, per poder arribar a una conclusió entre tots. Com a alcalde, però, ho té clar: "Un poble sense escola està mig mort". Explica que a aquest municipi de prop de 200 habitants ja fa anys que està perdent serveis amb el tancament d'establiments i creu que la reobertura de l'escola, que podria acollir infants d'altres municipis del costat, seria un revulsiu. Tot i això admet que hi haurà aspectes a abordar, com ara una inversió en millores amb el suport de la Generalitat. Segons detalla, "cal adequar l'antiga escola perquè fa més de vint anys que està tancada". I valora molt positivament que Educació estigui disposada a estudiar-ho. Segons el cens actual, hi ha una vintena de joves en edat escolar però menys de la meitat estudien a primària. Actualment van a escoles de Campdevànol i Ripoll i tenen cobert el transport escolar i el menjador, una despesa que assumeix el Consell Comarcal del Ripollès. Aquest és un dels motius pels quals algunes famílies s'han mostrat reticents a la reobertura de l'antiga escola de Gombrèn. "Se n'ha de parlar i si es decideix que no, serà que no", conclou el batlle.

Gombrèn vol obrir un debat amb els veïns sobre la reobertura de l'escola de cara al curs 2021-2022

Dos veïns del Vendrell, de 26 i 30 anys, han ingressat a presó per ordre judicial com a presumptes autors d'un robatori amb violència i intimidació contra el propietari d'un taller mecànic de Calafell. Agents de la Unitat d'Investigació dels Mossos d'Esquadra van detenir-los el passat dissabte. Aquell mateix dia, els detinguts van portar el seu vehicle a l'establiment de la víctima per realitzar una reparació. Després d'acabar la feina, l'home els va trucar perquè el passessin a recollir i, al comprovar que no responien la trucada, va abaixar la persiana metàl·lica del taller sense arribar a tancar-la. Els arrestats van passar a recollir el cotxe i quan els va lliurar claus, un d'ells el va colpejar a la cara fins fer-lo caure al terra. Quan l'home va intentar aixecar-se, l'altre individu va fer-li la traveta perquè tornés a caure. Durant l'agressió, van robar-li de la butxaca més de 3.000 euros en efectiu de la recaptació de la setmana del taller que anava a ingressar al banc. Quan uns minuts més tard es va aturar davant del taller una furgoneta d'un amic de la víctima, els agressors van aprofitar per fugir amb el cotxe. La víctima va desplaçar-se a l'hospital després de l'agressió per tal de ser atesa i, segons el comunicat policial, es va mostrar especialment afectada per la violència de l'assalt. Els dos presumptes autors dels fets van ser detinguts el mateix dia de l'agressió i, després de comparèixer aquest dilluns, han ingressat a la presó aquest dilluns per ordre del jutge de guàrdia del Vendrell.

A presó dos homes per l'agressió i el robatori de 3.000 euros al propietari d'un taller mecànic de Calafell

Aquest divendres s'han graduat 1.394 nous agents a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), 674 dels quals són mossos d'esquadra i 720 són policies locals. Els nous mossos iniciaran les pràctiques d'un any el proper 3 d'agost a les comissaries, el 85% a les regions policials metropolitanes. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha posat en valor que el nombre de dones aspirants a mossos hagi superat el 30% durant l'acte de lliurament de diplomes a Mollet del Vallès: "Volem dones policies", ha dit. En concret aquest any 217 dones ingressen a la Policia de la Generalitat, el que suposa un percentatge del 31,31%, un xifra assolida per segona vegada al cos. A la 17a promoció hi va haver un 31,9% de dones. La promoció d'enguany, que es va iniciar el 18 de novembre de 2019, és la 33a promoció del curs de formació bàsica per a policies i la 27a promoció en el cas dels mossos d'esquadra. El curs va començar amb 1.452 alumnes, dels quals 701 eren aspirants a mossos i 751 eren aspirants a policies locals. En total, s'han graduat 1.394 agents, 674 nous mossos d'esquadra i 720 policies locals de 134 ajuntaments catalans. Aquest curs destaca per la presència de les dones aspirants en un 26'2%, el que suposa un increment destacat del 7,3% respecte a l'any 2019, i la virtualització de la formació a causa del coronavirus. Dels 701 alumnes aspirants a mossos a l'inici de curs, aquest divendres han rebut el diploma 674 agents dels Mossos d'Esquadra, 14 han suspès, 8 han renunciat durant el curs, 3 han quedat exclosos del procés selectiu, 1 ha quedat pendent d'avaluar i 1 ha resultat no apte. Pel que fa a la mitjana d'edat s'ha situat en 29,35 anys, lleugerament superior respecte a l'any passat quan es va registrar en 27,7 anys. Després l'eliminar el requisit del límit d'edat de 35 anys per accedir al Cos en l'anterior convocatòria, enguany 110 agents superen aquesta edat. La demarcació de Barcelona és una vegada més la que ha aportat més policies. En concret, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les comarques d'on provenen més alumnes, ja que entre les tres sumen un 46,61% respecte al total. Les comarques de Girona, la Selva i l'Alt Empordà, són les que compten amb més alumnat amb un 4,61%. Els agents d'aquesta promoció s'incorporaran com a funcionaris en pràctiques a partir del proper dilluns 3 d'agost en les comissaries de les diferents regions policials de Catalunya. En concret, el 75% ho faran a les regions metropolitanes nord (235), Barcelona (185) i sud (167). La resta aniran a Tarragona (43), Girona (16), el Pirineu Occidental (16), Terres de l'Ebre (12), Ponent (10) i Central (5). 720 nous policies locals Pel que fa als policies locals, dels 751 alumnes aspirants a l'inici de curs, aquest divendres han rebut el diploma 720 agents, dels quals 199 són de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Del total d'aspirants, 25 han suspès, 3 hi han renunciat durant el curs, i 3 han quedat pendents d'avaluar. Aquest any 134 ajuntaments han enviat aspirants al curs. La mitjana d'edat entre les Policies Locals acostuma a ser més alta, ja que alguns dels alumnes ja porten alguns anys com a interins i, a la vegada, no disposen d'una edat límit per a fer el Curs de Formació Bàsica per a Policies. La mitjana d'edat dels agents aspirants a policies locals és de 33,4 anys, lleugerament per sobre de la mitjana dels darrers anys, sempre entre 31 i 33 anys. Pel que fa al gènere, un 20,86% de les aspirants a Policies Locals són dones, percentatge que supera el de l'any anterior, quan va ser d'un 20,26%. Els darrers anys, el percentatge de dones a les policies locals havia quedat per sota del 20%. Pel que fa al nivell d'estudis, el nombre d'alumnes amb estudis universitaris és del 26,8%, 12 punts per sota dels mossos d'esquadra, on el percentatge és del 38,75%.

El 85% dels nous mossos faran les pràctiques a partir del 3 d'agost a l'àrea metropolitana de Barcelona

L’exposició ‘Picasso, la mirada del fotògraf’, al Museu Picasso, proposa una immersió en l’univers de l’artista a través de la fotografia, una perspectiva nova. Picasso va tenir un vincle estret i a diferent nivells amb aquesta disciplina artística: va fotografiar les seves creacions a Horta de Sant Joan amb finalitat documental, va posar davant la càmera i va experimentar al laboratori amb fotògrafs amics per crear nova obra. L’exposició es basa sobretot en arxius personals de l’artista i presenta més d’un centenar d’impressions fotogràfiques d’època, entre els quals cèlebres retrats de Brassaï, Robert Doisneau o Man Ray, a banda de les aportacions de Picasso darrere la càmera. Tot plegat, a través d’un recorregut cronològic pels tallers que va tenir l’artista al llarg de la vida. Les fotografies fetes per Picasso o en què apareix l’artista són un reflex de totes les seves facetes com a creador: autor, model, testimoni i espectador de la seva pròpia obra. Així ho entén la comissària de l’exposició, Violeta Andrés, que és també la responsable de l’arxiu fotogràfic del Museu Picasso de París. La fotografia, diu Andrés, ha estat utilitzada per infinitat d’artistes al llarg dels anys, però en el cas de Picasso aquest vincle “té una dimensió més: trenca esquemes i se serveix de la fotografia com es podria servir d’un altre suport, per crear”. I és que en Picasso “tot era un instrument de creació”, fos la fotografia, el gravat, la ceràmica o l’escultura, afegeix Andrés. Per provar aquesta relació, l’exposició fa un recorregut cronològic i s’agafa significativament als tallers on va treballar Picasso, doncs testimonien (alguns) el rastre de les relacions de Picasso amb la fotografia. En primer lloc, s’evidencia l’ús “testimonial” que va fer de les seves pròpies fotografies als escenaris d’Horta de Sant Joan que pintava i a les pròpies creacions, que enviava a París per, d’alguna manera, anunciar les obres cubistes que estava creant. Entra “en escena” Una segona vessant del vincle fotogràfic és ja amb Picasso al davant de la càmera. L’exposició documenta com al seu taller parisenc, l’autor “entra en escena” i es deixa fotografiar treballant. Aquí “posa com a conqueridor i com algú important i que diu ‘jo soc l’artista que revolucionarà l’art del segle XX’”, sosté Violeta Andrés. Són els primers retrats d’un artista que ben aviat seria immortalitzat per grans fotògrafs del moment (Man Ray, Robert Doisneau, Brasaï o Carteir-Bresson) i, més endavant, objecte del desig de mitjans de comunicació de tot tipus, inclosos els que volien “caçar” una fotografia del ja famós pintor en la seva última etapa al sud de França. Però fins i tot en aquests casos, Picasso “jugava” amb la fotografia. Conscient que la seva imatge era desitjada, si més no ell “decideix” com i quan es posa en escena. L’altra vessant que va unir Picasso amb la fotografia és l’estrictament creativa. Durant els anys va “experimentar” amb el fet fotogràfic, a través de la col·laboració amb diversos fotògrafs com Brassaï o la seva paarella Dora Maar. Prou coneguda és la seva darrera col·laboració amb un fotògraf, l’any 1953. Era André Villers. A partir d’uns retalls, Villers va crear fotogrames mitjançant la superposició de retalls que feia Picasso sobre el paper fotosensible. Així van crear la sèrie ‘Diurnes’. Algunes d’aquestes creacions tenien motius animals, com ara la cabra que més tard acabaria convertint Picasso en la seva escultura ‘La Chèvre’ i sobre la qual també va fer experimentació fotogràfica.

Una exposició al Museu Picasso il·lumina la relació de l’artista amb la fotografia

De l'històric molí d'oli d'Ulldemolins (Priorat) al gegantesc Amazon. Dues emprenedores de la comarca distribueixen una marca ecològica de cosmètics fabricats amb productes agrícoles propis de la comarca. Gemma Peyri i Teresa Giral fan servir oli, raïm i avellanes per elaborar sabons i cremes, sota el nom comercial de 'Nina Priorat', amb la corresponent certificació ecològica. El certificat de traçabilitat que acredita l'ús de fruits de proximitat és precisament la principal arma de les empresàries per fer-se un lloc en el competitiu sector de la cosmètica. La crema hidratant de raïm és el seu producte estrella, si bé n'ofereixen d'altres com l'oli d'avellana que es caracteritza per les seves propietats cicatritzants i per a pells delicades. La iniciativa, arrencada fa uns anys, va agafar embranzida l'any 2014 i ara ja distribueixen a través de botigues i Internet. El principal client de la marca 'Nina Priorat', que deu el seu nom a la néta d'una de les sòcies, és el consumidor final. Internet, via pàgina web i també per Amazon -on es pot comprar la línia cosmètica d'oli d'oliva-, encara representa un percentatge petit de les vendes, que es concentren en tendes i també en els cellers d'on les empresàries se n'emporten el producte bàsic, ja sigui oli, avellanes o la pasta de raïm d'on s'extreu el "principi actiu" dels seus productes de cosmètica. En un laboratori extern del País València s'elabora el producte final. "Les cremes van sortir al mercat l'any 2008, però la idea havia sorgit set o vuit anys enrere", recorda una de les sòcies, Gemma Peyri, en declaracions a l'ACN. Feien produccions petites, sota el segell de km O, i va ser l'any 2014 quan les empresàries van apostar fort pel projecte, la qual cosa va suposar un canvi de laboratori. "Vam aguantar la crisi, ens va costar molt, però no vam deixar de produir i al 2014 vam pensar que havíem de fer un tomb: o abandonàvem o seguíem, però sempre amb el segell de qualitat de producte ecològic", afegeix. Ara fabriquen unes 1.500 unitats del format de 200 ml mentre que del fresc petit -de 25 ml- se n'arriben a fer més de 5.000 a l'any. També té molta sortida una línia de productes en format més reduït. Aquesta línia es va tirar endavant arran la demanda d'alguns hotels catalans d'oferir als seus clients un lot d'acollida de qualitat. "Vam veure aquesta mancança als hotels i vam apostar per aquesta gamma en format reduït, i ho estem venent molt bé, però en allotjaments petits, no pas als grans hotels perquè no els encaixa per preu", afirma l'empresària. Conscients que la competència en el món de la cosmètica és ferotge, les emprenedores estan convençudes del potencial en el valor afegit dels seus productes. "La nostra arma és el producte de territori; tal com s'extreu el principi actiu que porta cada gamma, té una certificació de traçabilitat que els altres no tenen", diu Peyri. "Per exemple, l'ingredient principal de la gamma d'oli d'oliva -aproximadament un 15%-, és oli de la cooperativa d'Ulldemolins, la primera de l'Estat en fer oli ecològic, i d'un petit molí privat de Cabacés, i això ara per ara ningú al mercat ho pot dir", conclou.

Cremes 'made in' Priorat

El PSC de Badalona no participarà de cap reunió convocada pel PP per plantejar una eventual moció de censura contra el govern de Dolors Sabater. Els socialistes acusen els populars de buscar "protagonisme mediàtic" i de "polititzar" l'inici de les Festes de Maig amb la seva proposta, feta pública aquest mateix dijous després que aquest dimecres hagués transcendit que l'Audiència de Barcelona reobria el cas de desobediència del 12-O. "Avui tornem a deixar clar que el PSC sempre dirà 'no' a les nefastes polítiques del PP i de Xavier Garcia Albiol, que només van contribuir a generar mala imatge de la ciutat i a intentar desvertebrar la cohesió social als barris", recita el comunicat de premsa fet públic pel PSC de Badalona. Aquesta és el segon intent de moció de censura que el PP intenta tirar endavant, buscant la complicitat dels socialistes, a més d'haver intentat buscat també el PSC després de les darreres eleccions municipals per formar un govern alternatiu al de Dolors Sabater. La resposta sempre ha estat la mateixa: 'no'. Segons els socialistes, la nova proposta de moció de censura, emmarcada en la reobertura del cas del 12-O demostra una "greu irresponsabilitat" que busca recuperar un protagonisme mediàtic que "han perdut" d'ençà del nomenament d'Albiol com a cap de files del PP a Catalunya: "Ha preferit la moqueta del Parlament abans que el paviment de Badalona". El PSC assegura que no participarà d'un nou "circ mediàtic" i ha refermat el seu "compromís amb els veïns" i per intentar tornar a ser la primera força a l'Ajuntament el 2019: "Ni volem govern de dretes, ni és bo per a Badalona que continuï un govern com l'actual que adoleix d'inacció, de falta de projecte de ciutat definit i de manca de capacitat de gestió".

El PSC de Badalona dóna un cop de porta a la proposta del PP i desactiva de nou l'intent de moció de censura

En els últims deu anys, el nombre d'explotacions ramaderes de vaques de llet a Catalunya s'ha reduït notablement i alguns sindicats ho han xifrat a la meitat. En aquest sentit, des del sector, la iniciativa aprovada la setmana passada pel Departament que dirigeix la consellera Teresa Jordà de vendre llet crua es veu com una oportunitat. Amb tot, els ramaders també són conscients que no serà la solució "a tots els problemes del sector", tal com ha destacat aquest divendres des d'una explotació de Les Llosses (Ripollès) un dels ramaders interessats, Pep Alsina. Els productors preveuen que l'impacte de la mesura en els comptes serà "més aviat petit", de moment, perquè la mesura arriba "deu anys tard". Amb tot, per Alsina, el més important és que "la porta no es tanqui", ja que potser en alguna explotació els ajudarà a tirar endavant, tot i que d'altres de grans dimensions ni s'ho plantegin.

Els productors veuen la venda de llet crua com una oportunitat, "tot i que no serà la solució als problemes del sector"

El Departament d'Interior i els sindicats dels Mossos d'Esquadra han signat aquest dijous les condicions del nou conveni laboral, en un acord que el conseller Miquel Buch ha qualificat com a "històric". L'entesa arriba dotze anys després del darrer conveni i recull quinze punts que milloren les condicions dels membres del cos. Una de les novetats principals és la jubilació anticipada a partir dels 59 o 60 anys a partir del 2021, una llarga reivindicació del cos, que ara queda equiparat a les condicions dels agents de l'Ertzaintza, la Policia Foral navarresa i la Policia Local. El document signat ara oficialitza el preacord que van tancar Interior i els Mossos d'Esquadra el passat mes de febrer. El nou conveni té el suport de tots els sindicats que formen part del Consell de la Policia, fet que el converteix en l'acord laboral més important que ha signat el cos amb Interior des del 2008, segons destaquen des del mateix Departament. L'entesa recull les quinze propostes que els sindicats van presentar a finals del 2018 i que es van presignar a principis d'aquest 2019. Buch ha qualificat l'acord laboral com un "salt històric", especialment pel que fa a les millores respecte la jubilació anticipada i l'equiparació amb altres cossos policials. "Rejovenir el cos serà favorable pels Mossos d'Esquadra però també per a la societat catalana", ha afegit el conseller. D'altra banda, l'entesa també recull l’equiparació amb altres funcionaris de cossos especials del Departament d’Interior, la recuperació de les pagues extraordinàries del 2013 i 2014, i el reconeixement del dret a les 68 hores anuals per a assumptes personals -o la part proporcional quan el temps treballat sigui inferior a l’any o en els casos de reducció de jornada-. Al mateix temps, s'ha signat la garantia del 100% de les retribucions en situació d’incapacitat temporal, l’aplicació del Fons d’Acció Social (FAS) concretat en l’àmbit de la Mesa General de la Funció Pública, i el Pagament del dispositiu Àgora, que ja es va fer efectiu durant el període de negociació. Un altre punts inclòs al nou conveni és el compromís a fer una convocatòria anual i estable del nombre de places que permetin el manteniment del dels efectius policials fixats a la Junta de Seguretat de Catalunya. Alhora, també es recull la millora del preu de les hores extres per a les escales bàsica, intermèdia, executiva i superior dels mossos. En paral·lel, es garanteix la recuperació del complement de productivitat al llarg del 2021 i 2022, l'establiment d’un pla de carrera professional per a les unitats de seguretat ciutadana i l'impulss de les modificacions normatives necessàries per permetre la participació de les organitzacions sindicals representatives del cos a la Mesa General de la Funció Pública. Finalment, hi ha el compromís d'harmonitzar els quadrants d'horaris per als membres de l’Àrea Penitenciària, l’Àrea Regional de Seguretat d’Edificis i Trasllats, l’Àrea Regional d’Instrucció d’Atestats i Custòdia de Detinguts, així com els efectius policials que realitzen servei al cos de guàrdia de l’ISPC i els que realitzen les tasques de seguretat del Complex Central de la PG-ME. Els quinze punts de l'acord estaran supervisats per una comissió de seguiment, amb una representació paritària de les organitzacions sindicals i de l’administració. La majoria d'aspectes seran d'aplicació immediata, si bé qüestions com les prejubilacions anticipades requeriran d'una tramitació prèvia amb el Ministeri de Treball. "Hem arrossegat molts anys de negociació i també hi ha hagut diversos anys de retallades econòmiques. Ens ha costat, però l'acord és satisfactori", ha apuntat el conseller Buch després de la signatura, tot destacant una "felicitació" per a totes les parts. A banda de representants de tots els sindicats policials signants, a l’acte també hi ha participat el secretari general del Departament, Brauli Duart; el director general de la Policia, Pere Ferrer; i la subdirectora general de Recursos Humans, Esperança Cartiel.

Interior i els sindicats dels Mossos d'Esquadra signen el nou conveni laboral amb millores en la jubilació anticipada

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha recordat aquest dilluns a PP i Cs que la funció del 155 va ser la “restitució de la legalitat” i no la “derrota de l’independentisme”. En roda de premsa, Iceta ha negat que s’hagin produït vulneracions de la legalitat que requereixin aplicar de nou l’article constitucional i ha dit que els partits que ho exigeixen “no tenen un altre argument”. El líder del PSC ha argumentat que a l’independentisme se l’ha de guanyar a les urnes i ha demanat que PP, Cs i Vox s’”acostumin” que a Catalunya “hi ha dos milions de persones que donen suport a partits independentistes”, al mateix moment que ha demanat als sobiranistes recordar que hi ha “una majoria al país” que no els ha recolzat. El socialista ha reclamat fer possible el "respecte" i la “convivència”, amb unes regles de joc. “No som equidistants. Som absolutament bel·ligerants a favor del respecte, la convivència i el respecte a la legalitat i a les institucions”, ha constatat. “Els que pensen que un article constitucional els evitaria viure amb gent que no pensen com ells, s’equivoquen molt”, ha lamentat. “Si un estima la Constitució i la democràcia, el que s’ha de fer és defensar-les”, ha exigit. “El 155 només serveix com a mecanisme excepcional quan una comunitat autònoma se situa fora de la legalitat”, ha reiterat.

Iceta recorda a PP i Cs que el 155 serveix per “restituir” la legalitat i no per “derrotar” l’independentisme

Centenars de persones es concentren des de les set de la tarda d'aquest dilluns davant dels accessos de l'estació de Sants, a Barcelona, en resposta a una nova convocatòria dels CDR per mostrar el rebuig a la sentència de l'1-O que cridava a encerclar el complex. Un dispositiu policial format per Mossos d'Esquadra evita que els manifestants accedeixin a l'interior del recinte, i s'han tancat de manera preventiva alguns dels passos, fet que dificulta el servei. Els viatgers que arriben en tren a l'estació surten del recinte de manera restringida, segons ha informat Renfe. Els concentrats criden consignes com 'Llibertats presos polítics', 'No tinc por', 'Ni un pas enrere', 'Mossos mercenaris' o 'No us mereixeu la senyera que porteu'.

Centenars de persones es concentren als accessos de l'estació de Sants per mostrar el rebuig a la sentència de l'1-O

Munté retreu a Santamaría “el to i el contingut” de les seves crítiques a l’executiu català i li exigeix “més respecte” pels plantejaments de la Generalitat ACN Barcelona.-La portaveu del Govern, Neus Munté, ha celebrat aquest dimarts que Podem hagi parlat del referèndum i de la necessitat de celebrar-lo a Catalunya “amb respecte i normalitat” durant la moció de censura que la formació que lidera Pablo Iglesias ha impulsat contra el president espanyol, Mariano Rajoy. “Ho valorem positivament”, ha dit, tot i no contemplar la possibilitat que l’executiu català es posicioni sobre la conveniència o no que la moció de censura tiri endavant o es rebutgi. “Això és cosa dels partits i els grups parlamentaris del Congrés”, ha dit. Del que sí ha volgut parlar és dels anticapitalistes de Podem, que dilluns es van posicionar a favor del referèndum que vol convocar el Govern. Munté ha valorat “amb respecte” la decisió de la corrent interna, però ha recordat que l’espai de Podem “és molt ampli i s’han escoltat també altres declaracions que no són tan respectuosos ni favorables al referèndum” unilateral. A més, ha tornat a insistir que a Catalunya el Govern voldria “comptar amb el suport” dels comuns al complet per a la convocatòria de la votació de l’1-O. Munté ha volgut també replicar les crítiques que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha llençat contra la Generalitat i els sobiranistes per insistir en el referèndum encara que l’Estat no accepti negociar-lo. “Tant el to com el contingut suposen una falta de respecte a la majoria social i a la voluntat del 80% dels catalans”, ha dit, tot demanant “respecte pels plantejaments polítics i democràtics que es fan des de Catalunya”. “Sorprèn el to quan se’ns acusa de crear tensions. No som nosaltres els que creem tensió”, ha retret Munté. La portaveu també ha criticat que Santamaría afirmés que el Congrés “no era una sala d’actes” per rebutjar la proposta de Carles Puigdemont per anar a explicar el referèndum. “No es una sala d’actes però tampoc de pactes”, ha sentenciat.

El Govern celebra que Podem parli del referèndum “amb respecte i normalitat” en la moció de censura a Rajoy

Els treballs d’extinció del foc de Blanes que ha començat a la una de la tarda continuen avançant però encara no està estabilitzat. L’última hora és que els 310 evacuats de forma preventiva –aquesta és la xifra oficial i no els 425 que s’havia dit en un primer moment- ja estan tornant a casa. El cap de la regió d’Emergències de Girona, Enric Cano, ha assenyalat que el punt que més preocupa és el flanc dret, on s’està treballant “de forma contundent”, per tal de poder encerclar el foc i poder-lo controlar. La sequedat del bosc i la pendent del terreny estan dificultant les tasques. En total hi treballen 35 camions, 15 mitjans aeris i 11 vehicles de comandament. Una altra dada que s’ha conegut és que l’origen del foc se situa a prop d’una masia, Cal Sabater, però es desconeixen encara les causes. Tres bombers han hagut de ser atesos pel cop de calor i inhalació de fum. La bona evolució de l’incendi forestal a Blanes ha permès que, a dos quarts de set de la tarda, les persones que havien estat evacuades ja hagin pogut tornar a casa. Segons la Direcció General de Protecció Civil, el balanç final de persones evacuades preventivament d’urbanitzacions i masos propers a la zona afectada pel foc ha estat de 310 en total, dels quals, unes 200 eren veïns de Blanes , 30 de Lloret i 80 de Tordera. Pel que fa als treballs d’extinció, el cap de la regió d’Emergències de Girona, Enric Cano, admetia un cert optimisme si bé matisava que el foc encara no es pot donar per estabilitzat per culpa del flanc dret, l’indret on estan atacant amb més intensitat. Es tracta d’una zona amb forts desnivells i molt bruta de vegetació que està dificultant els treballs i on hi havia perill que els bombers quedessin encerclats per les flames. “Es tractava d’una olla, enclotada”, ha afegit. En aquest punt hi han treballat 15 mitjans aeris – 5 helicòpters bombarders i 2 de comandament, 6 avions de vigilància i atac i 2 hidroavions del Ministeri d’Agricultura. També s’ha afegit maquinària pesada en les tasques d’extinció. De moment, el perímetre afectat pel foc és d’entre 35 i 40 hectàrees tot i que els Agents Rurals acabaran de determinar-ho. En aquest incendi també hi treballen 24 patrulles dels Mossos d’Esquadra, una ambulància preventiva i un cap territorial del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), efectius del cos d’Agents Rurals, de Creu Roja Catalunya i de la Policia Local, així com tècnics de Protecció civil de la zona i les ADF de Lloret, Hostalric, Santa Susanna, Riells, Cassà de la Selva, Sils i Vallalta., Llagostera, Argimon, i Cadiretes entre d’altres. Un foc que s’ha propagat ràpidament i per l’acció de l’home L’origen del foc se situa a prop d’una masia que es diu Cal Sabater. La investigació segueix oberta però ja ha transcendit que ha estat per acció de l’home. Ara caldrà esbrinar qui hi ha al darrere i es tracta d’un foc intencionat, d’un error o una negligència involuntària. Les flames s’han propagat ràpidament per aquesta zona boscosa del Turó del Vilar –a tocar del Santuari que duu aquest nom- que ha pogut quedar al marge de les flames. La calor, la baixa humitat i la sequedat del sotabosc han afavorit l’avanç del foc que empès per la marinada ha anat guanyant extensió. Per sort, a mesura que avançava la tarda, el vent ha anat afluixant, tal i com marcaven les previsions. Ràpida actuació dels Bombers Els veïns desallotjats a causa d’aquest incendi forestal, el segon més important de la temporada a les comarques gironines han agraït la ràpida actuació dels Bombers i la bona coordinació que s'ha mantingut entre tots els equips que hi han treballat. Així ho detallava en Josep, l’ermità que viu a l’ermita del Vilar: “Ens ho veiem a venir, entre el vent, la calor, semblava que el perill creixia. A la una en punt han vingut a desallotjar-nos”, ha explicat mentre seguia l’evolució de les flames des d’un dels punts tècnics que han instal·lat a l’entrada de la urbanització d’El Vilar. Tal i com ell destacava, es tracta d’un indret on s’han reproduït diversos incendis en els darrers 50 anys. “El turó està completament cremat”, ha lamentat tot destacant que és “curiós” que just cremi aquest 2016, quan s’han de tirar endavant en aquesta zona les obres de perllongament de l’autopista C-32. La Josefina, una altra veïna de la urbanització Sant Daniel també ho confirmava. “El foc ha començat a final del carrer on vivim. Els meus veïns m’han avisat i volia anar a buscar els gossos i ho havia de fer a peu i al final, amb tot el fum, m’ho he replantejat i he decidit no anar-hi”, ha detallat. La Margarita, una altra evacuada, criticava la brutícia i l’abandonament del bosc. “Cada estiu ens ho temem i mira que prenem mesures per desbrossar i netejar la zona, és un perill que en som conscients”, ha explicat.

Els desallotjats per l’incendi de Blanes ja poden tornar a casa

El Tibidabo iniciarà aquesta tardor les obres de construcció d'un nou funicular, que s'estrenarà la tardor del 2020 i que substituirà l'actual. Aquest nou mitjà de transport, que rebrà el nom de 'la Cuca de Llum', actuarà com a porta d'entrada al parc i s'incorporarà com una atracció més. El primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni ha visitat les instal·lacions del Tibidabo aquest dilluns i ha explicat que aquesta actuació s'emmarca dins de la voluntat del consistori d'augmentar el nombre de visitants, especialment d'aquells que accedeixen al parc a través del transport públic. El proper mes de setembre començarà el projecte de remodelació, que es preveu que tingui una durada aproximada de 14 mesos. D’aquesta manera el funicular es modernitzarà, amb una imatge renovada i amb la instal·lació de diverses pantalles interactives i tauletes que tindran una funció didàctica i d’entreteniment. A més, l’interior del mitjà de transport s’alliberarà i donarà lloc a una vista panoràmica de l’exterior a través de grans finestrals. Pel que fa a altres novetats, el Parc del Tibidabo ha estrenat aquest any una nova atracció, el Castell dels Contes, inaugurada al novembre, que ja ha rebut més de 122.000 visitants. Aquest també ha estat el primer estiu de la nova Plaça del Jardí, un espai situat a l'entrada principal del parc, equipat amb grades i nous punts de descans i habilitada amb una rampa per persones amb mobilitat reduïda. El jardí vertical, que cobreix amb plantes o flors la façana de l'edifici principal, és el que dona nom a la plaça i alhora contribueix a la integració del Tibidabo dins del Parc Natural de la Serra de Collserola. Durant aquest proper any, en l’àmbit educatiu, el Parc del Tibidabo també preveu incorporar dos nous projectes en col·laboració amb LEGO Education. Per una banda, es remodelarà i s’ampliaran les activitats de la Sala Creatibi, i per l’altra es crearà un nou espai amb l’objectiu d’apropar al robòtica a intants i famílies. Per altra banda, des del l'Ajuntament també han fet públiques les dades de visitants en aquesta arrancada d'agost, que es mantenen en la línia de les del mateix període de l'any passat, amb una mitjana de 5.500 visites diàries. A més, durant aquest estiu, el parc ha posat en marxa el projecte ‘Estiu Solidari', que consisteix en facilitar 100 beques diàries a entitats solidaries perquè els infants en situació de vulnerabilitat visitin el Tibidabo. Així, fins a 4.300 infants ja han pogut gaudir d'entrades becades i pràcticament ja s'han exhaurit les 6.700 places disponibles. A més, les instal·lacions del parc han acollit durant els mesos de juny i juliol set actes solidaris amb la participació de més de 43.000 persones.

El Tibidabo estrenarà un nou funicular la tardor de 2020

Eduard Cortés (Barcelona, 1959) ha presentat en societat al Festival de Sant Sebastià el seu últim projecte cinematogràfic, la sèrie 'Dime quién soy', primera producció internacional de Movistar+ i de la qual se n'han pogut veure els tres primers capítols. Basada en el fenomen literari homònim de l'escriptora Julia Navarro, la sèrie de nou episodis de 50 minuts arribarà a la plataforma aquesta tardor, encara sense data d'estrena. En declaracions a l'ACN, Cortés ha precisat que "l'enamorament" pels personatges es va imposar al "respecte" que sentia per adaptar el llibre. La seva autora, amb "reticències inicials" per portar-lo a la gran pantalla, reconeix que s'ha sentit "molt escoltada" pel director. Després de l'estrena de l'esperada 'Pàtria', Donostia ha viscut aquest dilluns la presentació d'una nova adaptació en forma de sèrie d'una novel·la, 'Dime quién soy' que, com la de Fernando Aramburu, ha seduït milers de lectors. El projecte està protagonitzat per Irene Escolar, Oriol Pla i Pablo Derqui, que també inclou en el repartiment Pierre Kiwitt, Will Keen, Maria Pia Calzone i Stefan Weinert. Com el llibre, la sèrie fa viatjar l'espectador pels fets històrics més rellevants de l'Europa del segle XX a través de la vida d'Amelia Garayoa, una dona que trenca les convencions socials i viu en primera persona des de l'Espanya Republicana, l'embat del nazisme, la dictadura soviètica o la caiguda del Mur de Berlín. Cortés va endinsar-se en la història quan li van plantejar el projecte i es va llegir la novel·la en un cap de setmana. "El potencial que tenia per fer una gran sèrie em va seduir, però el principal motiu d'acceptar-ho va ser la seva protagonista, em va emocionar", assevera. Aquesta circumstància es va imposar a la seva "por" d'adaptar el llibre: "Soc un inconscient i m'hi vaig veure en cor perquè estava molt enamorat dels personatges. Em sentia amb forces per intentar-ho". La "força" d'una dona per lluitar contra l'imposat Irene Escolar protagonitza el projecte, que va acceptar per la "força" d'una dona que lluita "contra tot allò imposat i aparentment preconcebut", que abandona a la recerca del seu propi camí, un "desig" que creu que està "bloquejat" en moltes dones. "És un punt de vista molt interessant com a dona i com a intèrpret", precisa a l'ACN. Per Escolar era important que l'espectador entengués que l'Amelia no escull la seva vida inicial, sinó que "no li queda més remei que acceptar-la com ve". "En el moment en què li apareix una altra opció vital, un desig oprimit, no pot fer res més que seguir l'impuls", opina. Oriol Pla encara un altre dels personatges principals, el Pierre. En una entrevista a l'ACN, Pla destaca que s'hagi respectat "l'ànima del projecte", amb una Julia Navarro que ha fet de "soldat i de padrina alhora". Davant d'un repte que considera "majúscul", l'actor català creu que l'única manera d'assumir-lo és "desvincular-se'n". "El llibre forma part del mon íntim de cada lector. T'has de deure a la novel·la i a tu mateix", reconeix. Qui sí que va tenir "reticències" per portar l'obra a la pantalla va ser la seva autora, Julia Navarro, preocupada pel compromís que sentia amb les lectors. Amb tot, la sensació va anar desapareixent gràcies a un "diàleg fluid" amb Eduard Cortés, que assegura que sempre l'ha escoltat. 160 actors i 3.000 figurants La sèrie recorre països tan diversos com Espanya, Itàlia, Grècia, Argentina, Rússia, Alemanya, Polònia, França o Anglaterra i compta amb un equip artístic format per 160 actors, més de 3.000 figurants i rodada a més de 300 localitzacions, entre escenaris reals, decorats construïts i recreacions digitals. La sèrie és una producció original de Movistar+ i Telemundo Internacional Studios, en col·laboració amb DLO Produccions.

Sant Sebastià guia els primers passos de la sèrie 'Dime quién soy', l'adaptació del fenomen literari de Julia Navarro

La cursa dels Bombers que s'ha fet pel centre de Girona ha estat una de les activitats que més gent ha aplegat ACN Girona.-La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha tornat a mobilitzar milers de ciutadans de les comarques de Girona. Com a cada edició, la solidaritat s'ha traduït en actes relacionats amb la cultura, la gastronomia i sobretot l'esport. Una de les activitats que més gent ha congregat ha estat la 'Marató per a la Marató' que organitzen el Club d'Atletisme de Girona, el departament d'esports i els Bombers. L'any passat van recollir més de 3.000 euros entre els centenars de corredors que van participar-hi, i aquest any esperen superar-ho. "Combinar esport, salut i solidaritat és un tret de la ciutat", explica el tècnic d'esports de l'Ajuntament de Girona Pau Monton. Les quines solidàries també són un clàssic de la Marató. Pobles com Besalú (Garrotxa), Vilablareix o Cassà de la Selva (Gironès) en celebren algunes de les més destacades.

Les comarques gironines es bolquen amb la Marató de TV3 amb esport, cultura, gastronomia i molta solidaritat

Catalunya rebrà 13,7 milions d'euros del fons de 100 milions que l'Estat reparteix en el marc del Pacte d'Estat per a la Violència de Gènere. És la segona comunitat que rep més diners, pel darrere d'Andalusia. El crèdit de 100 milions serà destinat al manteniment i millora de les xarxes de recursos i serveis socials d'atenció a les víctimes, en particular a les dones en situació de vulnerabilitat. També es destinaran a inserció sociolaboral, a campanyes de sensibilització i prevenció, a protocols interadministratius o a l'establiment d'un sistema d'acompanyament de les dones, entre d'altres. La distribució del crèdit, indica el govern espanyol, respon a criteris territorials i poblacionals. D'altra banda, el govern estatal i les comunitats autònomes han aprovat el títol habilitant que acredita la situació de víctima de violència de gènere per accedir a prestacions sociolaborals sense que calgui interposar denúncia. S'ha dissenyat un model "comú i consensuat" per unificar aquesta acreditació administrativa arreu de l'Estat.

Catalunya rebrà 13,7 MEUR dels 100 que l'Estat reparteix pel Pacte d'Estat per a la Violència de Gènere

La manca de mobilitat entre regions sanitàries i les limitacions d'aforament als bars i restaurants són els dos principals factors que estan condicionant la reobertura d'aquest tipus de negocis a l'Alt Pirineu i Aran. Així, tot i que aquest àmbit territorial hagi entrat a la fase 2 de la desescalada, aquest dilluns està costant visualitzar un gran canvi respecte a les setmanes anteriors en el volum d'activitat del sector de l'hostaleria. A més, l'ambient a les terrasses d'aquests locals ha estat per sobre del que hi havia al seu interior en localitats com ara la Seu d'Urgell, on era el primer dia que podien utilitzar aquest espai al 40% de la seva capacitat i s'han retirat més de la meitat de taules per garantir la distància de dos metres. La cafeteria Cigne & Delicious de la Seu d'Urgell és un dels punts on s'ha vist l'adaptació de l'interior del local a l'aforament permès en aquesta fase 2 de la desescalada. Tot i això, una de les seves encarregades, Sandra Lorenzo, explica que els primers clients d'aquest dilluns han preferit ocupar les taules de la terrassa. "No sabem si es deu a què s'hi troben més còmodes fora o perquè encara no gosen a entrar-hi", afegeix, tot explicant que el bar va reobrir aquest dissabte passat aprofitant que el carrer on està situat es converteix en zona de vianants durant el cap de setmana. Precisament, la copropietària del restaurant El Menjador, Carolina Vicente, esperarà a la setmana que ve per obrir i, per primer cop, ho farà afegint-hi algunes taules als porxos de l'entrada del seu establiment, situat al carrer Major de la capital alturgellenca. Així, tot i que creu que la seva clientela "prefereix estar en un lloc ben ambientat" dins el local, enguany es veuen "una mica obligats" a posar terrassa per compensar una part de de l'espai que no poden utilitzar a la part interior i intentar minimitzar la possible pèrdua d'ingressos. Mentre, el propietari del restaurant Miscela -que forma part de l'Hotel Avenida-, Miquel Àngel Sànchez, ha apostat per combinar el servei presencial per un de nou de comandes a domicili, el qual funciona des de fa una setmana. Creu que és una manera de compensar la "balança" i que convindria "obrir una mica més la mobilitat" entre regions sanitàries de Catalunya. El també president de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell destaca de dos terceres parts dels clients que arriben a aquesta zona del Pirineu provenen de les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Girona. Per la seva banda, el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, ha recordat que el turisme és un dels motors econòmics de l'Alt Pirineu i Aran, motiu pel qual molts responsables de negocis d'aquest sector es plantegen esperar a obrir al moment en què s'aixequin les restriccions de mobilitat actuals. D'aquesta manera, assegura que fer-ho abans és "inviable" per aquells que, per exemple, no ho han fet durant la fase 1 i aprofitant la zona de terrassa. Castellarnau també s'ha afegit a la crida de diversos alcaldes del Pirineu que demanen permetre la mobilitat entre regions sanitàries que es troben a la mateixa fase de desescalada i, a més, veu convenient plantejar la reobertura del pas fronterer de la Val d'Aran. En aquest sentit, creu que tot plegat seria una manera de reactivar l'economia d'aquesta zona i de "crear energia positiva" entre la població, tenint en compte que, segons afegeix, els turistes tenen ganes de poder gaudir d'aquest territori i des del sector ja s'està preparat per rebre'ls.

Les restriccions de mobilitat dins la regió sanitària i d'aforament frenen la reobertura del sector hostaler al Pirineu

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, troba "inadmissible" que no s'hagi avançat en l'elaboració d'un catàleg d'equipaments que estan ubicats en zones inundables a Catalunya. Ribó ha comparegut aquest dilluns a la tarda al Parlament per informar de la resolució relativa a la mort de quatre persones grans a la Residència Ribera de Sió, d'Agramunt, el passat 3 de novembre de 2015, per el desbordament del riu Sió. "El Sió no és l'Ebre, no és el Hudson, no és l'Amazones", ha assenyalat el Síndic, "però quan un riu baixa, baixa i no hi ha qui l'aturi", ha advertit. Rafael Ribó ha instat als grups parlamentaris a votar una moció per tal que es formi una comissió sobre aquest cas però, sobretot, per evitar que es repeteixin fets com aquests. La compareixença de Ribó ha començat amb un recordatori de les conclusions i recomanacions de la resolució que el Síndic va presentar a finals de novembre passat, pocs dies després de la greu inundació. I ha lamentat que, deu mesos després, no s'hagi avançat ni en la creació de la comissió d'investigació ni en l'inventari d'equipaments susceptibles de patir un nou succés com el d'Agramunt. Ha recordat que la residència d'avis es trobava a només 50 metres del riu Sió, quan la normativa vigent marca un mínim de distància de 100 metres, i ha subratlllat que, a aquesta distància, es troben actualment una llar d'infants i una escola de música. En la seva intervenció també ha lamentat i qüestionat la inactivitat dels poders públics a l'hora d'"identificar errades i assumir responsabilitats". El Síndic havia proposat la creació d'una comissió d'investigació per analitzar la coordinació entre les administracions implicades en els fets d'Agramunt. Una comissió que encara no s'ha materialitzat. "Demano que actuïn. Que tirin endavant una moció conjunta per tal que es formi aquesta comissió", ha reclamat. Determinar responsabilitats Sobre el catàleg d'equipaments en zones inundables, Ribó ha indicat que el mateix Ajuntament d'Agramunt ja ha actualitzat aquest llistat i ha destacat la "diligència" amb la que ha actuat a l'hora d'intercanviar informació i coordinar-se amb altres administracions. Tot i així, en la resolució presentada sobre els fets el passat novembre, el consistori urgellenc es va endur llavors una part important de les crítiques per la seva gestió. Principalment, per haver autoritzat el llavors govern municipal la construcció de la residència d'avis en zona inundable, sense demanar, per exemple, informes ni a la Confederació Hidrològica de l'Ebre (CHE) ni a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Ribó ha subratllat que amb un informe de compatibilitat urbanística desfavorable, el consistori hauria denegat la sol·licitud de llicència ambiental i la llicència d'obres. Davant els representants de la comissió de Junts pel Sí, Ciutadans, Catalunya Sí que Es Pot, Partit dels Socialistes, Partit Popular i la CUP, Rafael Ribó ha qualificat de "nefast" el fet d'ubicar els dormitoris dels pacients, i més concretament els més vulnerables pel seu deteriorament cognitiu i de mobilitat, en la planta del semisoterrani, especialment procliu a què s'inundés si es donava una crescuda del riu. "Una decisió incoherent i contrària al pla d'autoprotecció de la mateixa residència", ha dit. "Paradoxalment, aquells que van salvar la vida eren els qui estaven lligats per a la seva seguretat al llit, tenien menys mobilitat però això els va salvar perquè matalassos van surar", ha recordat el Síndic. També ha qüestionat les administracions supervisores competents a l'hora de concedir les llicències urbanístiques i de les posteriors inspeccions a l'equipament, que va passar, any rere any, tots els controls pertinents. "Li tocava a un inspector d'afers socials determinar que aquell dormitori estava mal situat? No ho sé respondre; però el que sí sé és que aquell dormitori estava mal situat", ha comentat Ribó. Pel que fa a l'actuació dels equips d'emergència, Rafael Ribó ha refermat l'actuació "correcta" de Bombers i policia. I, fins i tot, "arriscant la pròpia vida" ha dit per rescatar els interns i treballadors de la residència. Tanmateix, ha apuntat a una manca d'agilitat per part del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). El Síndic de Greuges ha remarcat, a més, el "desori" i la descoordinació entre la Confederació Hidrològica de l'Ebre (CHE) i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Considera que van actuar amb "passivitat" i que no van exercir diligentment la funció que els correspon de "policia hidràulica" en una zona qualificada per ambdós organismes com d'alt risc. "Des de l'any 2002 ja hi havia estudis que posaven de manifest el risc d'inundacions existents a la zona centre del nucli urbà d'Agramunt", ha apuntat Ribó. Per això, ha reclamat que clarifiquin les competències entre la CHE i l'ACA pel que fa a l'exercici de la funció de "policia d'aigües" en territori català, i que es transfereixi la competència esmentada amb caràcter exclusiu a l'ACA, per mitjà de les modificacions normatives que siguin necessàries. Gestió telefònica de pagament En la compareixença del Síndic de Greuges al Parlament també s'ha exposat un informe sobre l'ús de números de telèfon amb tarifació especial per part de les administracions públiques. Ribó no troba convenient que telèfons com el d'informació de la Generalitat 012, el de l'Ajuntament de Barcelona, el 010 o telèfons '902' que fan serveis concessionats amb l'administració tinguin una tarifació que li costi diners al consumidor, especialment quan aquest ha de realitzar tràmits. "Estem en una nova era i vostès l'han inaugurat amb la Llei d'Accés del dret a la Informació", ha assenyalat Ribó als parlamentaris. "I aquest accés a la informació ha de ser gratuït", ha reblat. "Recomanem que les administracions no facilitin informació amb un cost afegit via telèfon", demana el Síndic en l'informe", afegint la necessitat que la gratuïtat per aquest mitjà estigui garantida com ho és l'atenció presencial o via telemàtica. "Que l'accés a la informació estigui garantit com a dret i que no sigui objecte de contraprestació", ha dit en referència a les companyies operadores. Sobre les respostes que ha rebut als seus requeriments, Ribó ha exposat que la Generalitat veu "plausible" aquesta gratuïtat tot i que aquest aspecte queda totalment objecte a "qüestions pressupostàries". Ha assenyalat, per altra banda, que no té cap resposta de l'Ajuntament de Barcelona, tot i que li han arribat informacions que estudia "un nou règim de tarifació per a una possible gratuïtat", ha dit. El Síndic ha explicat, a més, que la Defensora del Pueblo no troba "cap irregularitat" en el cobrament adicional per aquests serveis .

El Síndic veu "inadmissible" que no hi hagi un catàleg d'equipaments en zones inundables després dels fets d'Agramunt

Les entitats socials van atendre l'any passat 1.550.000 persones. Això representa un 2,5% més respecte al 2014, segons dades del baròmetre anual que ha presentat aquest dilluns la Taula del Tercer Sector Social, l'organització que agrupa 3.030 entitats catalanes. El sector de la infància i dels discapacitat són els que més han crescut en atenció. La clau d'aquest increment en l'atenció es deu, segons el president de l'ens, Oriol Illa, a l'augment del capital social de les entitats (un 6%) i a l'increment dels ingressos mitjans després dels darrers anys de crisi econòmica. I tot plegat malgrat que la meitat del sector continua arrossegant deute públic. "Les entitats han acabat doblant esforços per no deixar ningú desatès i això no ha estat compensat econòmicament", ha reblat Illa. Segons l'informe, però, l'increment de persones ateses l'any passat es va reduir respecte al període comprès entre els anys 2013 i 2014, quan el nombre va créixer un 3,4%. Una evolució que mostra que des del 2013 fins l'any passat, el nombre de persones ateses ha estat d'un 5,7%. Pel que fa a la solvència del sector, el baròmetre conclou que la meitat de les entitats suporta algun deute de les administracions des del 2014 o d'anys anterior. Si al 2014 era un 49,60% d'entitats que arrossegaven aquest deute, al 2015 millora i el percentatge se situa al 45,43%. "És una càrrega important i una anomalia. La situació s'ha alleugerit però es greu. No és lògic suportar aquest deute", ha reblat Toni Codina, director general de la Taula. També millora la tresoreria del sector. El 17,5% de les entitats van patir problemes de tresoreria o liquiditat mentre que el 18,9% van acabar l'exercici amb pèrdues. Tanmateix, representa 13,5 punts menys que al 2013 i 2014. Segons Codina, s'han superat els anys més difícils de la crisi i en aquest temps les entitats "han enfortit" el seu capital social. "Hi ha una certa estabilització de les entitats que permet que es puguin anar resituant. Però també veiem que hi ha una millora dels ingressos i de les aportacions públiques i privades que contribueix a què la situació de solvència de les entitats millori", ha conclòs. Dades econòmiques L'informe apunta que el volum econòmic que mouen les entitats va rondar l'any passat els 3.000 milions d'euros i això va suposar l'1,42% del PIB de Catalunya. La radiografia mostra un sector amb entitats majoritàriament petites. El 40% té un pressupost inferior als 50.000 euros i un altre 30,8% el té entre 50.000 i 500.000 euros. Pel que fa als ingressos públics i privats, la relació és de 60-40. El finançament públic es rep majoritàriament via subvencions i convenis però des del sector es reclamen més concerts, regulats pel nou decret de concertació dels serveis socials. "Avançar cap a un sistema de concerts és avançar cap a una nova relació amb les administracions més madura i estable", ha assegurat Toni Codina. L'any passat, el 58% del pressupost va venir d'ingressos privats, un punt menys que l'any anterior, mentre que el 42% va ser públic, un punt més que l'any anterior. La previsió per a aquest any és que es mantinguin aquests ingressos. La Generalitat és el primer inversor del sector social. L'any passat va representar el 70% del pressupost públic i enguany es preveu que aquest creixi gairebé un punt més. A més, gairebé 9 de cada 10 euros de finançament públic provenen d'administracions catalanes. Pel que fa a la despesa de les entitats, 4 de cada 5 euros es destina a l'atenció, els serveis i les activitats. Pel que fa al capital social, va créixer l'últim any un 6% i un 14% des del 2013. Gairebé 9 de cada 10 entitats socials compten amb persones voluntàries i 3 de cada 5 voluntaris hi dediquen més de 5 hores a la setmana. Generació d'ocupació L'informe destaca que els sector de les entitats socials genera ocupació. El 64,3% tenen persones contractades i un 51,4% ha fet créixer la seva plantilla davant del 8% de les entitats que l'han hagut de reduir. En els dos últim anys, l'ocupació al sector ha crescut un 7% i la meitat de les entitats tenen contractades persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental. A més, 1 de cada 4 catalans adults col·labora amb les entitats socials, que l'any passat van comptar amb 560.000 socis, 564.000 donants, 350.000 voluntaris i 85.000 treballadors. V Congrés del Tercer Sector Social El baròmetre s'ha presentat com avantsala del V Congrés el Tercer Sector Social que començarà dimarts i que el president Carles Puigdemont inaugurarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L'objectiu, segons Oriol Illa, president de la Taula, és "posar en valor" el sector, "afavorir" l'intercanvi entre les entitats (hi participaran 273) i definir "reptes de futur" com són l'atenció comunitària, l'habitatge, la transformació digital o l'economia social.

Creix fins a 1.550.000 el nombre de persones ateses per entitats socials, un 2.5% més

L'últim semestre del 2018 va ser "extraordinari" pel teatre Kursaal de Manresa. Així ho ha assegurat el seu gerent, Jordi Basomba, en el balanç anual que s'ha fet aquest dilluns. Durant l'últim mig any, l'equipament manresà ha assolit xifres rècord amb una ocupació del 87% i 35 funcions amb les entrades exhaurides. "No és habitual, normalment cada any n'exhaurim 7 o 8, però aquest any ha estat espectacular", ha explicat Basomba. El teatre manresà manté la tendència dels darrers anys, i tanca el 2018 amb 83.851 espectadors. En total, s'han programat 147 espectacles i s'han realitzat 191 funcions. Basomba ha explicat que la tendència positiva del darrer mig any continua latent en l'inici d'aquest 2019. El teatre Kursaal de Manresa tanca el 2018 amb una "tendència de rècord", gràcies als resultats obtinguts especialment durant l'últim semestre de l'any. El seu gerent, Jordi Basomba, ha assegurat que es tracta del "millor semestre de la història del Kursaal" amb una ocupació que, de mitjana, arriba fins al 87% i que és totalment insòlita al teatre manresà. A banda, durant el darrer semestre de l'any, Basomba també ha explicat que es van arribar a exhaurir les entrades de 35 funcions, una xifra molt superior a la que és normal. El gerent ha assegurat que aquesta tendència de rècord continua latent en l'inici del 2019. De fet, prova d'això és que ja s'han venut 374 "Tocs Oberts", que és una nova modalitat d'abonament que permet combinar els diferents espectacles que s'ofereixen al Kursaal independentment del seu gènere. Pel que fa al global de l'any, el teatre Kursaal ha tancat el 2018 amb gairebé 84.000 espectadors. En concret, amb 83.851, un nombre que s'acosta als 84.694 de l'any 2014, la xifra més alta assolida des de la reobertura del Kursaal, l'any 2007. Independentment d'això, el gerent del teatre ha explicat que, "el més important, no és si s'aconsegueixen o es perden 500.000 espectadors, sinó el fet que la tendència es manté i el teatre aconsegueix mantenir la xifra dels 80.000 espectadors". El teatre continua sent el gènere amb més públic, i la venda d'entrades per internet ja arriba al 56%. Per altra banda, per tal de satisfer la demanda dels espectadors, les taquilles del Kursaal amplien horaris i atendran també durant els matins de dimarts a divendres.

El Kursaal de Manresa viu el millor semestre de la seva història i assoleix xifres rècord amb una ocupació del 87%

Quatre dels vuit detinguts aquest dimarts en l'operació antijihadista podrien tenir alguna relació amb els autors dels atemptats del 22 de març de l'any 2016 al metro i a l'aeroport de Brussel·les. Així ho han explicat el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, en unes declaracions a TV3, i ho ha confirmat el conseller d'Interior, Jordi Jané, que ha assegurat que les investigacions ''apunten'' que aquesta relació ''ha existit''. Jané també ha explicat que en la dotzena d'escorcolls que s'han dut a terme s'ha interceptat grans quantitats de diners, droga i material informàtic que ara s'haurà d'analitzar però de moment, no s'han trobat indicis que el grup volgués atemptar a Catalunya. Dels 8 detinguts, 7 tenen la nacionalitat marroquina i 1 l'espanyola. En total, tot i que no a tots se'ls acusa dels mateixos, se'ls imputen com a mínim cinc delictes: pertinença a organització terrorista, pertinença a grup criminal relacionat amb el tràfic de drogues, tinença il·lícita d'armes, blanqueig de capital i apropiació indeguda. En els 12 escorcolls que han tingut lloc aquest dimarts a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han localitzat drogues, armes, i importants quantitats de diners així com també, material informàtic que s'haurà d'analitzar. A més, també s'han escorcollat domicilis a Marroc. La possible relació entre aquests detinguts i els autors dels atemptats a Brussel·les, que van causar 35 morts i més de 300 ferits, s'haurà de confirmar a través de les investigacions, però els primers indicis apunten que ''ha existit'' i per aquest motiu, el conseller d'Interior, Jordi Jané, ha volgut destacar la coordinació entre el cos dels Mossos d'Esquadra, la policia federal belga i el cos nacional de policia. L'operació va començar fa 8 mesos. Segons fonts de l'Audiència Nacional, el jutge Eloy Velasco ha coordinat l'operació després que la jutgessa belga que instruïa el cas de Brussel·les trobés vincles entre els presumptes responsables d'aquell atemptat i alguns marroquins residents a Catalunya. La major part fa més de 20 anys que viuen a Catalunya però viatgen amb freqüència a seu país d'origen. Segons l'Audiència Nacional, com a mínim 3 dels 8 detinguts tenen relació amb els atemptats de Brussel·les i la resta estarien vinculats al tràfic de drogues. En principi declararan davant del jutge aquest dijous.

Quatre dels detinguts en l'operació antijihadista haurien tingut relació amb els autors dels atemptats a Brussel·les

La cap de llista del PSC a les eleccions del 20-D, Carme Chacón, ha admès aquest divendres que la "gran coalició progressista" que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va proposar des de Lisboa té dificultats per fer-se realitat perquè hauria de comptar amb el concurs dels independentistes. "És veritat que a dia d'avui aritmèticament no és fàcil", ha dit Chacón, que ha apuntat que la seva proposta és la de "prioritzar l'agenda social" i no passa, en cap cas, per impulsar un referèndum a Catalunya com demana Podem ni per cedir en el camp sobiranista amb ERC. "Si Podem continua instal·lat en un referèndum per a la independència de Catalunya, per a nosaltres no", ha dit, perquè "la línia vermella (de la unitat d'Espanya) continua essent la mateixa". Segons Chacón, aquesta és la proposta socialista en el cas que Rajoy no pugui crear un govern, i "si toca anar a les eleccions, hi anirem". Chacón també ha rebutjat per altisonants les manifestacions de Patxi López, que va titllar "d'espectacle lamentable" el debat obert del PSOE després dels comicis. No ha volgut opinar sobre el moment en què s'ha de celebrar un congrés del PSOE per elegir el nou secretari general. Pel que fa a la situació a Catalunya, ha insistit que Mas "ha de marxar a cada tan aviat com sigui possible" perquè "el que comença malament acaba malament" i s'ha de posar punt i final al "Dragon Khan" dels últims tres mesos en què "hem passat autèntica vergonya". "Ara acaba de demanar que entri ERC, que és l'enèsim partit que li diu que no a un president enganxat a una cadira". L'exministra de Defensa ha afirmat que a les pròximes eleccions a Mas "no li serà fàcil tornar-se a amagar de número quatre per no rendir comptes i fer de nou Junts pel Sí" i els ciutadans el castigaran a les urnes per no parlar de l'agenda social. "Anem al que és possible, una reforma constitucional que actualitzi el pacte de la Constitució", ha dit.

Chacón admet les "dificultats aritmètiques" de la 'gran coalició progressista' però rebutja cedir en el dret a decidir

La conselleria valenciana d’Educació ha suspès les classes en quatre centres escolars a causa dels episodis de fortes pluges registrat aquest diumenge, amb fins a 130 litres per metre quadrat a la ciutat de València i fins a 156 a El Puig (Horta Nord). Segons que ha informat la conselleria d’Educació, els centres educatius on s'ha determinat la suspensió durant aquest dilluns són el CEIP número 5 d'Aldaia (Horta Oest), el CEIP 103 de València, ambdós d’aules prefabricades. Així mateix, les aules d'Infantil dels CEIP Maria Yocasta i CEIP Maestro Tarazona de Port de Sagunt (Camp de Morvedre) han suspès classes. Als centres educatius de les comarques d'Alacant i de les de Castelló no s'han produït incidències rellevants . Altres instal•lacions han obert després de ser revisades, a municipis de l’àrea metropolitana de València com Benifaió, Mislata o Albal. La conselleria valenciana d’Educació informa que mantindrà activat els dispositiu en coordinació amb ajuntament i govern valencià per si cal determinar la suspensió de les classes. El centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana va decretar aquest diumenge l’emergència zero per intenses pluges a València i les comarques de la seva àrea metropolitana. Segons que ha informat l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) , diumenge es varen registrar fins a 130 litres per metre quadrat a València ciutat, la més gran tempesta des del 2007, segons els mateixos registres ,que no ha provocat ferits però sí ha inundat carrers i avingudes. Des de l’inici dels episodis de pluges, aquest divendres, s’han registrat fins a 156 litres per metre quadrat a El Puig (Horta Nord), 152 a València, 152 a Xera (Plana d’Utiel) o 106 a Quart de Poblet (Horta Oest) o 96 a Manises (Horta Oest). En les darreres 6 hores, el telèfon 112 va atendre més de 500 trucades pel temporal de pluges, la major part des de la comarca del Camp de Morvedre.

Suspenen les classes a quatre centres escolars del País Valencià causa de les intenses pluges

El PSC proposa una reforma fiscal i mesures per lluitar contra el frau que suposarien augmentar en 1.000 MEUR els ingressos de la Generalitat. A aquests recursos se li haurien de sumar els 2.200 MEUR dels pressupostos de l'Estat i, per tant, la Generalitat comptaria amb 3.200 MEUR més per als comptes de l'any que ve. Es tracta de les xifres que ha desgranat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en una entrevista a Ser Catalunya. Dels 1.000 MEUR, 300 provindrien de la reforma de l'impost de successions i donacions, 200 MEUR d'eliminar beneficis fiscals, 100 MEUR de la modificació de l'IRPF i 400 de la lluita contra el frau fiscal. Iceta rebutja que l'increment de l'IRPF s'apliqui per a les rendes de 90.000 euros com proposen els comuns i creu que l'increment ha de ser per les superiors a 120.000 euros.

El PSC proposa una reforma fiscal i mesures contra el frau que suposarien 1.000 MEUR més per als pressupostos

Endesa ha finalitzat els treballs de reforma tecnològica de la subestació de Cercs (Berguedà) amb l’objectiu de reforçar la seguretat i millorar així la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric als 33 municipis que en depenen. La major part, 29, són de la comarca del Berguedà; mentre que també n’hi ha dos del Solsonès, un del Ripollès i un d’Osona. L’actuació, que ha comptat amb una inversió de 120.000 euros, ha consistit en substituir els equips encarregats de protegir un dels transformadors de la instal·lació per uns de tecnologia avançada i d’última generació. Aquests dispositius són els responsables de desconnectar el transformador com a mesura preventiva en cas de produir-se qualsevol pertorbació aliena a la xarxa, com per exemple condicions meteorològiques adverses, vandalisme o impactes d’elements estranys. A la vegada, s’augmenta la seguretat del subministrament elèctric i la seva solidesa, ja que es reconnecta automàticament quan la pertorbació desapareix.

Milloren el sistema de protecció d'un transformador que dóna servei a 33 pobles del Berguedà, Solsonès, Osona i Ripollès

La primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica, que s'ha celebrat aquest divendres al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), ha servit al Govern per llançar una bateria de compromisos globals i sectorials perquè empreses, institucions i altres organitzacions els assumeixin davant de la situació d'emergència climàtica actual. Aquests compromisos són voluntaris i les organitzacions interessades s'hi podran adherir a través d'un formulari. El Departament de Territori i Sostenibilitat, encarregat de la iniciativa, seguirà el compliment d'aquests compromisos i publicarà la informació de manera que tothom hi pugui accedir. Assolir la neutralitat del carboni el 2050; impulsar la transició energètica i reduir l'impacte de la mobilitat són alguns dels grans reptes que ha plantejat la cimera. La cimera del clima ha acabat amb un centenar de compromisos voluntaris, entre globals i sectorials, perquè aquelles administracions, empreses, institucions i altres organitzacions que vulguin s'hi adhereixin. La reunió, presidida pel president de la Generalitat, Quim Torra, i organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, ha omplert la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb un miler de persones representants d'organitzacions i associacions i d'altres àmbits de la societat civil. Torra ha advertit que la natura està enviant un "SOS" i ha subratllat que una acció climàtica "certa" i "transformadora" exigirà "sacrificis de tots; governs, ajuntaments, institucions públiques, empreses i organitzacions econòmiques, socials i professionals". La idea de la cimera era fer ressonar aquesta necessitat d'actuar de forma urgent davant de la crisi climàtica. Un dels missatges que més s'han escoltat durant la cimera és l'advertència que el cost de no fer res davant de l'emergència "serà infinitament més gran" que emprendre accions ara, en paraules del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. A l'exterior, moviments pel clima i entitats ecologistes i socials s'han concentrat per protestar que no se'ls hagi convidat quan són els que més han fet per situar l'emergència climàtica en l'agenda pública i han reclamat polítiques urgents. En la intervenció, sense fer cap referència a les queixes dels moviments pel clima, Calvet ha dit, en general, que en les properes setmanes interpel·laran més persones i més sectors per si algú es pregunta "per què no se li ha demanat què en pensava sobre els compromisos" que ha ofert la cimera. La iniciativa ve precedida per dotze reunions en què han participat representants de prop de 200 organitzacions i empreses amb l'objectiu de concretar idees i objectius de cara a aquest divendres. Les reunions van ser en àmbits com ports i aeroports; indústria i serveis; construcció i urbanisme i amb sindicats i patronals, entre altres. Actuar i divulgar el compromís climàtic Els sis compromisos globals que proposa la cimera són assolir la neutralitat de carboni el 2050; aprofundir en el coneixement de l'impacte climàtic de l'activitat de l'empresa o organització; divulgar i fomentar el compromís climàtic; impulsar la transició energètica, per exemple, amb un pla d'eficiència energètica en il·luminació i climatització o amb un contracte energètic d'origen renovable; reduir l'impacte climàtic de la mobilitat -renovació de la flota, foment del transport públic o vehicles compartits entre els treballadors, reunions telemàtiques que evitin desplaçaments, entre altres- i adoptar els principis de l'economia circular. "Totes les organitzacions que es troben aquí es veuen amb cor de ser neutres en carboni el 2050? Estan disposades a aprofundir en el coneixement de quina és la petjada econòmica de la seva activitat o a formar el personal?", ha interpel·lat els assistents la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. Administracions, centres de recerca i de salut Pel que fa als compromisos sectorials, el Govern planteja a les administracions locals declarar l'emergència climàtica; incorporar aspectes climàtics en la planificació urbanística; regular la mobilitat urbana per minimitzar les emissions i adequar els pressupostos públics a les prioritats de l'emergència climàtica, entre altres. Als centres de formació superior i recerca, la cimera els insta a convertir els seus campus en un entorn actiu en la sostenibilitat climàtica; garantir la formació de professionals en matèria climàtica; renunciar a projectes de recerca que puguin incrementar l'impacte humà sobre el clima i aportar el coneixement de la comunitat científica al servei de la lluita davant de l'emergència climàtica. A les institucions del camp de la salut, el Govern els demana desenvolupar programes preventius i pal·liatius dels efectes sobre la salut de les onades de calor i l'eventual expansió de malalties tropicals, entre altres. Mobilitat i sector primari Al sector de la mobilitat, del transport públic i la logística, els compromisos voluntaris que la cimera planteja són oferir als usuaris la possibilitat de compensar les emissions del seu trajecte mentre l'empresa no assoleixi la neutralitat de carboni i reduir les emissions de la seva activitat. Al sector primari, li demana impulsar mesures d'adaptació dels conreus a l'estrès hídric i tèrmic causat per l'escalfament global i utilitzar solucions de fertilització de terrenys i d'alimentació de bestiar que tinguin baixa petjada de carboni, entre altres propostes de compromisos. Empreses i organitzacions socials i econòmiques A les organitzacions socials i econòmiques, el Govern proposa compromisos com formar en economia circular i emergència climàtica directius i quadres sindicals i ajudar en la transició climàtica justa els autònoms i petites i mitjanes empreses. A les empreses del sector de l'urbanisme, arquitectura i construcció, els llancen els compromisos d'informar els clients sobre les opcions de construir edificis i instal·lacions amb més eficiència climàtica i optimitzar el consum de materials d'obra i el seu reciclatge. A les empreses del sector ambiental i energètic, se'ls planteja oferir als clients la compra en condicions competitives d'electricitat de fonts renovables i de biogàs o eliminar totes les fuites de metà de les seves instal·lacions. Al sector financer, la cimera li demana complir amb els principis de banca responsable i d'assegurances sostenibles de les Nacions Unides o potenciar tant els fons com les línies de crèdit vinculats a criteris climàtics perquè acabin sent els productes majoritaris. A les empreses de l'àmbit industrial i digital, els planteja redissenyar els circuits interns per reduir l'impacte climàtic o evitar continguts en les campanyes publicitàries que puguin induir comportaments perjudicials per al clima. Tres taules de diàleg La cimera ha tingut tres taules de diàleg per escoltar estratègies i reptes davant de la crisi climàtica. La primera taula ha estat sobre el paper municipal i la col·laboració entre administracions amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), les quatre diputacions, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La segona s'ha centrat en innovació amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Seat, Aigües de Barcelona, el despatx d'arquitectura Batlle i Roig i el Barcelona Centre Financer Europeu. La tercera taula ha parlat de l'acció davant de la crisi climàtica i els convidats han estat Família Torres, Bon Preu, la confederació de turisme rural Turalcat, Port de Barcelona i Fira de Barcelona, que ha aprofitat per anunciar que a partir d'aquest any només consumirà energia verda i que preveu organitzar un esdeveniment internacional basat en la sostenibilitat. Dues estudiants en representació de la xarxa d'Escoles Verdes han demanat, en la seva intervenció, "decisions radicals, efectives i permanentes" davant de l'emergència climàtica. Repte global Calvet ha assenyalat que el Govern estarà molt atent a l'European Green Deal, programa de la Comissió Europea que es proposa destinar el 25% del pressupost del conjunt dels seus programes a accions vinculades amb el canvi climàtic per aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, i ha assegurat que la voluntat és fer el mateix a Catalunya. En la cimera, s'ha projectat un vídeo amb un missatge encoratjador de Roseanna Cunningham, secretària de canvi climàtic a Escòcia i una de les màximes responsables de la COP26, la propera conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic, que aquest any tindrà lloc a Glasgow. La cimera havia començat amb un fragment de la intervenció del titular de Territori i Sostenibilitat quan es va aprovar la Llei del canvi climàtic, Josep Rull, ara a la presó condemnat per l'1-O; un vídeo que ha rebut l'ovació dels assistents. La llei es va aprovar el 2017. El cost de la cimera: 8,10 tones de CO2 El Departament de Territori i Sostenibilitat ha calculat que la petjada de carboni derivada de la celebració de la cimera ha estat de 8,10 tones, bàsicament associada a la mobilitat de les persones assistents, que han estat preguntades a l'inici de la trobada sobre com havien arribat. La Generalitat compensarà aquest impacte a través del Programa voluntari de compensació d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.

La cimera climàtica de Catalunya crida empreses i organitzacions a comprometre's davant de l'emergència

No ha funcionat entre Passeig de Gràcia i Vall d'Hebron per aigua a l'estació de Vallcarca ACN Barcelona.- La circulació de la línia 3 de Metro ha quedat restablerta tot i que pot acumular retards durant una estona. No ha funcionat aquest matí entre les estacions de Passeig de Gràcia i Vall d'Hebron, ja que la pluja ha inundat una andana de l'estació de Vallcarca, en sentit Zona Universitària. Inicialment, els trens no s'han aturat en aquesta estació. Els serveis de neteja han recollit l'aigua i els trens tornen a circular amb normalitat.

Restablerta la circulació de la línia 3 de Metro

Els Bombers de la Generalitat han treballat aquest dissabte en diversos rescats de muntanya a Organyà (Alt Urgell), Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) i el Prat de Llobregat (Baix Llobregat). L'avís de l'últim servei s'ha rebut a les 12.57 hores i es tractava d'un esportista de 36 anys que s'ha accidentat quan baixava pel Barranc de Fontanella, a Organyà. L'afectat, que possiblement s'ha fracturat la tíbia i el peroné, ha estat evacuat a l'Hospital de la Seu d'Urgell amb un helicòpter dels Bombers i una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). En l'incident també hi ha treballat efectius del GRAE i una dotació terrestre dels Bombers. A dos quarts d'una del migdia els Bombers han rescatat un motorista accidentat en una zona de difícil accés pròxima a Santa Llúcia de Puigmal, a Sant Joan de les Abadesses. L'afectat, un home de 56 anys, s'ha fracturat el maluc i ha estat evacuat en helicòpter fins a Campdevànol, on una ambulància del Sistema d'emergències Mèdiques l'ha portat fins a l'hospital. Una estona abans, a les 12.16 hores, els Bombers han estat alertats perquè un home de 53 anys ha caigut al riu al Prat de Llobregat. Fins al lloc s'hi han desplaçat cinc dotacions terrestres que han tret l'accidentat de l'aigua amb símptomes d'hipotèrmia. L'home ha estat evacuat en una ambulància del SEM a l'Hospital de Bellvitge en estat menys greu.

Els Bombers fan tres rescats de muntanya a Organyà, Sant Joan de les Abadesses i el Prat de Llobregat

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha defensat que el desconfinament de Catalunya es podria fer amb "la legislació normal" si el president espanyol, Pedro Sánchez, no pogués prorrogar l'estat d'alarma per manca de suports al Congrés. Durant la roda de premsa telemàtica d'aquest dilluns al migdia, la consellera ha apuntat que si la Generalitat recupera les competències, aprovaria per decret llei -és a dir, sense passar pel Parlament- les decisions sobre la desescalada. Budó ha recordat que el 12 de març -abans de l'aprovació del reial decret d'estat d'alarma- el Govern ha va aplicar el confinament perimetral dels quatre municipis de la Conca d'Òdena. I que, per tant, el desconfinament seguiria el mateix patró.

Budó defensa que el desconfinament es pot fer amb "la legislació normal" si Sánchez no pot prorrogar l'estat d'alarma

La paraula pioneres se'ls fa gran, però Roba Estesa ha omplert un buit en l'escena musical catalana. Els referents que aquesta banda feminista formada per noies no va tenir quan començava, comencen a tenir-los les generacions més joves. Que adolescents se'ls acostin després d'un concert i els diguin que han format un grup de música és el que els anima a seguir malgrat les adversitats. Tot i així, falta temps i consciència col·lectiva per veure paritat dalt dels escenaris. "Falta responsabilitat en la gent que té el poder per programar, i per decidir qui sona a la ràdio", assegura la banda en una entrevista amb l'ACN. Precisament el seu nou EP, 'Dolors' (Halley Records), busca una sonoritat "més radiofònica" a través de l'electrònica. 'Dolors', nom de l'EP, més que un personatge concret és "una mena de fantasma que encarna tots els mals socials que patim". Quatre cançons que qüestionen el sistema de relacions jeràrquiques, monògames o heteronormatives que "portem a sobre". Mantenint el missatge reivindicatiu, Roba Estesa s'allunya de la cançó tradicional i busca una nova sonoritat amb l'electrònica que havien anat incorporant en els directes. Un dels objectius del nou treball era tenir un producte "una mica més radiofònic" per augmentar la difusió, desprenent-se així de l'etiqueta de música folk. A la recerca de referents Alba Magriñà (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Claudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu) Laia Casanella (guitarra espanyola), Helena Bantulà (guitarra elèctrica) i Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes, diuen amb la boca petita que "han tingut un pes important" en l'escena catalana per a generacions properes a la seva. Quan després dels concerts se'ls acosten noies de 14 anys i els diuen que estan impulsant grups de música, se n'adonen "que alguna cosa estan fent", i que tot pren sentit. "Omplir un buit ens ha mogut i és una de les coses que ens ha fet continuar en aquest projecte", diu la violinista de la banda, Clàudia García. Un buit que han omplert en festes majors i festivals, un circuit on se senten còmodes i volen continuar contribuint en el procés de construcció de la identitat dels joves que els venen a veure. "És un poder que tenim nosaltres, el de pujar a l'escenari i crear consciència", apunta. Set noies que estudiaven al conservatori l'any 2011 van reunir-se per crear la banda, i després de dos àlbums, 'Descalces' (Coopula, 2016) i 'Desglaç' (Coopula, 2018), han aconseguit situar una manera de fer feminista en "l'espai de poder que representa l'escenari". I si bé ara hi ha més presència del discurs feminista dalt dels escenaris, "cosa que fa un temps no existia", i alguns festivals estan fent un esforç per "mantenir unes quotes", grups formats únicament per dones "n'hi ha molt pocs o gairebé no n'hi ha en la nostra escena musical". "Realment nosaltres no hem tingut grups de dones referents. No havíem vist ningú a sobre d'un escenari fent el que fem nosaltres", assenyala la baixista Anna Sardà. En part, creu que falta una mica de temps perquè es consolidin més referents i altres dones diguin: "Jo vull fer el mateix". "Encara ens resulta estrany veure una tia tocant la bateria", lamenta la Sardà. "Qui esta programant està decidint què ens agrada com a generació i com a públic", alerta García sobre les plataformes de difusió. "Des de la programació fins ara ningú s'havia preocupat perquè hi hagués heterogeneïtat als escenaris", lamenta. L'escenari com a espai de poder Roba Estesa vol que els seus concerts siguin espais segurs, tant en les dinàmiques entre el públic, com elles dalt de l'escenari. "Malgrat estiguem ocupant un lloc de poder com és l'escenari, també ens hem trobat en situacions desagradables", afirmen. Per això, volen trencar amb la idea que els artistes "puguin fer el que els doni la gana" a sobre d'un escenari, i que aquest respecte sigui recíproc per part del públic. "Hi ha persones que consideren que en aquell moment tu no hauries d'estar ocupant aquest espai, ja sigui perquè siguem dones o no, s'han produït agressions des del públic, ja sigui gestos o paraules", explica la baixista. Com a resposta, han ideat una mena de protocol intern, que dona llibertat d'aturar el concert si hi ha alguna situació indesitjable. "A nivell de festivals és una cosa que no està resolta, només el Bioritme té un protocol amb el punt lila que és aplicable al que passa a l'escenari". En definitiva, "mai ningú s'havia plantejat que l'escenari podia no ser un espai segur per segons qui l'ocupi".

Roba Estesa: "Que vinguin noies adolescents a dir-nos que han format un grup de música ens anima a seguir"

El líder del PP adverteix que el PP bloquejarà qualsevol reforma de la Constitució o dels estatuts català o basc si desborden la llei ACN Madrid.-El líder del PP, Pablo Casado, ha acusat aquest divendres el president del govern espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, d'intentar"blanquejar la negociació amb ERC" i enviar els sindicats a "negociar a la presó", en referència a la visita de Josep Maria Àlvarez i Unai Soto a Lledoners per reunir-se amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Casado ha insistit que el PP no facilitarà la investidura de Sánchez i li ha retret que hagi elegit com a "aliats" els "enemics de la Constitució". El PP, ha dit, és "absolutament incompatible amb qualsevol alternativa que plantegi amb els que volen acabar amb el sistema constitucional". Casado també ha assegurat que la seva formació farà valdre la seva minoria de bloqueig al Congrés i al Senat per evitar cap reforma constitucional i per frenar qualsevol reforma de l'Estatut de Catalunya o del País Basc "que desbordi el marc constitucional".

Casado acusa Sánchez de "blanquejar la negociació amb ERC" i enviar els sindicats a "negociar a la presó"

'Espanya en dues trinxeres: la Guerra Civil en color', 'A Monster Calls' i 'Incerta Glòria', noves estrenes confirmades ACN Redacció.-El Cicle Gaudí arribarà a tot el país segons ha informat aquest dimecres l’Acadèmia del Cinema Català. El circuit de cinema català nascut el passat mes de setembre, creixerà aquest 2017 amb l'objectiu d'arribar als 25.000 espectadors anuals. En la seva primera convocatòria el 2016, el Cicle va portar cinc estrenes del cinema català a una població de cada comarca de la demarcació de Barcelona, on van aconseguir un total de 6.106 espectadors. Arran de la valoració "molt positiva" de l'organització, el Cicle Gaudí s'ha estès arreu de Catalunya i arribarà a 33 localitats diferents de les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida. Les pel·lícules que es podran veure en les diverses ciutats són estrenes recents, de "qualitat" i "d'ampli abast de públic", entre les quals destaquen 'Espanya en dues trinxeres: la Guerra Civil en color', 'A Monster Calls' i 'Incerta Glòria'. El cicle, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i les quatre demarcacions, pretén conquerir nous públics per a la producció catalana i de consum minoritari.

El Cicle Gaudí arriba arreu de Catalunya

CCOO i UGT han denunciat que la patronal "no té cap voluntat" de seguir negociant el conveni d'hostaleria de Catalunya per la situació del sector hoteler derivada de la pandèmia, segons es va fer palès en una reunió dimarts passat. La patronal va apostar perquè el conveni perdi vigència, "deixant prop de 300.000 treballadors sense conveni col·lectiu", apunta la UGT que veu "irresponsable" aquesta actitud. Segons CCOO, els empresaris van manifestar "falta de preocupació" davant d'aquest fet i van afegir que "podrien valorar pactar el manteniment del conveni a canvi de retallades". Tots dos insten el sector a "replantejar el seu inacceptable plantejament" perquè el manteniment del conveni interessa tant a empreses com a treballadors. Segons la versió dels sindicats, la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya va argumentar la seva posició assegurant que "no està en condicions de negociar" per les dificultats que pateix el sector. Una posició que, segons la UGT "menysté" les converses i mostra que no es considera el conveni com una eina "útil per fer front a les situacions que afecten el sector i de les quals els treballadors on tenen cap culpa". L'organització sindical dirigida per Camil Ros defensa la negociació col·lectiva com a "eina necessària per a ambdues parts per donar resposta a les necessitats del sector i garantir i millorar les condicions de treball". Mentre estan a l'espera d'una nova reunió, valoren quines accions prendre per defensar els seus interessos. En la mateixa línia s'ha expressat CCOO, que argumenta que impedir que perdin vigència les condicions laborals actuals és important per evitar "una pèrdua de drets" i "la judicialització de les relacions laborals". "El manteniment del conveni és necessari perquè les empreses no competeixin sobre la base de la desregulació de drets i abaratint els costos laborals", han alertat des del sindicat que lidera Javier Pacheco. "No tolerarem cap xantatge", adverteixen els sindicalistes.

CCOO i UGT denuncien que la patronal d'hostaleria "no té cap voluntat" de seguir negociant el conveni per la pandèmia

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha denunciat aquest divendres el "veto" per part de Compromís i Podem a la seva entrada en la coalició electoral al Congrés, que finalment s’ha tancat amb el nom d’ ‘A la valenciana’ i que inclou també Esquerra Unida del País Valencià. A través d’un comunicat, els president dels republicans valencians, Josep Barberà, ha dit que “és del tot injustificable que una coalició que vol ser referència de la nova política i de l’esquerra i el valencianisme veti un partit valencianista i d’esquerres com Esquerra Republicana”. En aquest sentit, ha afegit que “veto i confluència són conceptes absolutament contraposats” i ha dit que no es tracta d’una diferència de postures en relació a la conformació de candidatures o de programa, “és que simplement ni ens han deixat expressar-nos en el que ha estat un canvi constant d’interlocutors i mitges veritats”. Barberà ha manifestat que ERPV “hem demostrat la nostra voluntat inequívoca de sumar, en un moment excepcional com que el vivim, amb la vocació d’assolir grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats" i ha lamentat que la seva formació no entri, al costat d’Els Verds del País Valencià i Esquerra Nacionalista Valenciana (amb les quals va formar coalició electoral el passat 20-D). El dirigent republicà ha dit que la coalició ‘A la valenciana’ “no té cap interès en tenir grup parlamentari propi” i que la presència d’ERPV en la mateix “hauria garantit e poder complir el reglament del Congrés i fer grup i no n’han volgut ni parlar”. “Fa 4 mesos, Esquerra Republicana, Els Verds i ENV ja vam advertir que no podrien assolir grup i ara ens troben en la mateixa situació. Ara, davant l’oportunitat d’esmenar l’error, i tenir les millors eines al servei dels interessos dels valencians, utilitzen el veto", ha denunciat Josep Barberà.

Esquerra Republicana del País Valencià denuncia "veto" de Compromís i Podem a la seva entrada en la coalició al Congrés

L'entitat Obertament s'ha posicionat en contra que la solució a casos com el de l'agressor de Berga sigui "enfortir la xarxa d'internament psiquiàtric". L'entitat ha volgut respondre així a les declaracions que va fer el conseller Comín aquest dimecres en què assegurava que era important enfortir la xarxa de salut mental i d'internament psiquiàtric perquè "problemes com aquests puguin ser tractats al sistema de salut i evitar així que acabin derivant en conseqüències penals". En aquest sentit, l'entitat ha alertat del "perill d'estigmatització" de les persones amb problemes de salut mental i ha assegurat que "l'evidència científica demostra que la relació entre el trastorn mental i violència només pot associar-se en alguns casos en què el trastorn està sumat a altres factors de risc com són les situacions d'exclusió social, l'exposició a situacions violentes o el consum d'alcohol i altres tòxics". Obertament, una entitat que lluita contra l'estigma de la salut mental, també ha exposat a través d'un comunicat que veuen "intolerable" que en un cas com el de Berga "es posi el focus en criminalitzar les persones amb problemes de salut mental vinculant-les, un cop més en els mitjans de comunicació, a conductes violentes i reprovables". Tot i la crítica, Obertament ha volgut deixar clar que estan d'acord en què "calen més recursos públics específics, tant de salut com socials, per oferir millors serveis destinats a la salut mental". L'entitat també ha volgut condemnar els fetes correguts diumenge a la matinada a Berga i consideren que "suposen una clara discriminació cap a les persones LGTBI i evidencien que l'homofòbia és un problema social subjacent a la nostra societat al qual cal fer front de forma rotunda i evitant les cortines de fum". D'altra banda, l'entitat ha volgut expressar també el seu respecte envers la família de l'agressor davant de la "delicadíssima situació en què es troben". Per això, Obertament ha volgut recordar als mitjans de comunicació que "evitin qualsevol tipus de sensacionalisme i respectin el dret a la intimitat i a l'honor de les persones, especialment quan passen per un moment vulnerable i que té a veure amb la seva salut mental". Precisament, la família de l'agressor de Berga ha volgut fer públic que darrere de l'atac que va perpetrar el seu fill hi ha un trastorn de conducta greu. La família ha reclamat mes recursos i també canvis legislatius perquè les persones que pateixen aquests trastorns puguin ser tractades ni que sigui en contra la seva voluntat.

Obertament no creu que la solució a casos com l'agressió de Berga sigui enfortir la xarxa d'internament psiquiàtric

El president del PPC insisteix que s'hauria aplicat el 155 encara que Puigdemont hagués convocat eleccions ACN Barcelona.-El president del PPC, Xavier García Albiol, ha alertat que seria un "error estratègic" de "greus conseqüències" que el partit no es presentés a les eleccions municipals per Barcelona amb una candidatura pròpia. En una entrevista a Ràdio 4, Albiol ha considerat que el partit s'ha de presentar "sí o sí" per ocupar l'espai de centre dreta, ja que segons l'encara líder dels populars, Cs ha renunciat a presentar-se i Manuel Valls es declara d'esquerres. D'altra banda, Albiol ha insistit que encara que s'haguessin convocat eleccions, el 155 s'hauria aplicat igualment, tot i que amb diferent "graduació". Albiol ha defensat que el PP ha de representar l'alternativa del centre dreta a Barcelona i ha alertat que integrar-se a la plataforma de Valls seria un "error estratègic que pagaria el PP a nivell de Catalunya i a nivell nacional". D'aquesta manera ha expressat la seva opinió tot i afegir que en pocs dies deixarà de ser president del partit i, per tant, no decidirà sobre aquesta qüestió. Albiol ha fet un balanç "agredolç" de la seva presidència del partit i ha considerat que actualment a Catalunya s'està vivint un moment de "decadència" i de "bloqueig" i es trigaran bastants anys en recuperar "l'esplendor". En aquest sentit, ha considerat que el govern de Pedro Sánchez no té capacitat de desbloquejar la situació, perquè creu que no podrà condicionar jutges ni fiscalia perquè rebaixin les penes dels líders independentistes que són a la presó. Pel que fa a l'aplicació del 155, Albiol ha explicat que la posició de la majoria del PPC era que s'apliqués abans, amb més intensitat i durant més temps. Tot i així, ha considerat "lògic" que el llavors president del govern espanyol Mariano Rajoy prioritzés arribar a un pacte d'estat amb PSOE i Cs, encara que hagués estat més efectiva la via que defensava el PPC. Precisament, sobre les seves polèmiques declaracions des del Senat quan Puigdemont debatia si convocar eleccions, Albiol ha assegurat que hi havia un pacte entre PP, PSOE i Cs d'aprovar la suspensió de l'autonomia encara que s'hagués decidit convocar comicis a Catalunya. Tot i així, ha admès que la graduació del 155 hagués estat diferent.

Albiol alerta que seria un "error" de "greus conseqüències" no presentar candidatura pròpia a Barcelona

Aragonès creu que ha de ser possible" per l'augment dels ingressos i perquè es redueix l'estoc d'endeutament ACN Barcelona.-El conseller d'Economia i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha explicat en declaracions a TV3 que el Govern estudiar com tornar a finançar-se als mercats "en els propers anys". Segons Aragonès, "ha de ser possible perquè incrementem els ingressos i en segon lloc perquè reduïm l'estoc d'endeutament", ha apuntat. Actualment, el deute del Govern supera els 77.000 milions d'euros, dels quals una gran part correspon als préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Segons TV3, Aragonès també es planteja una quitança del deute.

El Govern estudia com tornar a finançar-se als mercats

L'Hospital el Mar preveu arribar la setmana que ve a la meitat de les intervencions quirúrgiques programades que feia abans del coronavirus. La directora d'Infermeria, Lourdes García Zaldívar, explica a l'ACN que l'hospital va arribar a atendre en els moments més durs de la pandèmia 67 pacients amb covid-19 a les Unitats de Cures Intensives (UCI); actualment, n'hi ha 19. Tot i que les altes han pujat i els ingressos s'han reduït, reservaran l'àrea per a les futures obres de l'hospital i el poliesportiu per si hi ha un rebrot. "Va ser difícil créixer de manera tan ràpida, però també és molt complicat tornar a la normalitat", diu García Zaldívar, que reivindica amb "orgull" la capacitat dels professionals sanitaris per fer-ho possible. El coordinador general del dispositiu covid-19 al Parc de Salut Mar, Juan Pablo Horcajada, va descriure com un "tsunami" el que han viscut els hospitals per la pandèmia de coronavirus, en una entrevista fa unes setmanes a l'ACN. La directora d'Infermeria assenteix. Ara, els centres tornen a experimentar un gran viratge per recuperar l'activitat que van haver d'ajornar davant de la crisi sanitària del coronavirus, combinar-la amb l'atenció als pacients amb covid-19 i estar preparats per eventuals rebrots. "Recuperar l'activitat no covid requereix una organització que tenim muntada, però no es pot fer de cop", afirma García Zaldívar. En aquests moments, l'hospital ha recuperat entre el 40 i el 50% aproximadament de l'activitat prèvia a la pandèmia i continuen havent-hi dues zones diferenciades, les unitats que són "100% covid i les que són 100% no covid", destaca. En el cas de les operacions quirúrgiques programades, la directora d'Infermeria explica que preveuen arribar la setmana que ve a la meitat de l'activitat que es feia abans del coronavirus i destaca que la primera acció de la desescalada a l'hospital va ser recuperar aquells quiròfans que es van convertir en UCI per atendre pacients amb covid-19. En aquesta recuperació, es prioritza la cirurgia més urgent, com l'oncològica. En les últimes setmanes, assenyala, l'hospital ha continuat fent algunes operacions, sobretot a pacients amb càncer, en les seves instal·lacions i en altres de centres privats, ja que a l'inici de la pandèmia van passar a estar sota les ordres del Servei Català de la Salut (CatSalut), que a mitjan març també va donar la instrucció d'ajornar tota l'activitat quirúrgica no urgent. Els tretze quiròfans que té l'hospital es van obrint de forma progressiva. Abans de la pandèmia, al matí, s'operava en tots els quiròfans i a la tarda, en la meitat. Ara, encara no s'ha començat a operar a la tarda. En aquest sentit, la directora d'Infermeria del Mar incideix que no es tracta només de recuperar els espais que es van convertir per atendre els pacients amb la malaltia covid-19. També s'han de fer proves PCR -per detectar el virus- i serològiques -mostra si s'han desenvolupat anticossos i, per tant, contagis anteriors- a tots els professionals sanitaris que han estat treballant en plantes confinades per la covid-19 abans que tornin atendre pacients amb altres patologies. També s'han de fer proves del coronavrius als pacients que s'han d'operar, indica. A més, s'han de reorganitzar de nou els horaris dels professionals sanitaris que, com en el cas de les infermeres, van passar a ser en torns de 12 hores per poder assumir totes les unitats de covid-19 que es van obrir en l'emergència sanitària. UCI, proves diagnòstiques i consultes externes L'Hospital del Mar tenia ingressats a l'UCI 19 pacients amb la covid-19 aquest dimecres. A mesura que augmenten les altes i els ingressos baixen, estan netejant i desinfectant aquests espais per a pacients crítics, després que el conjunt del sistema sanitari els hagués de multiplicar en les primeres setmanes de la pandèmia. Com a capacitat basal, l'hospital té 18 llits d'UCI, 10 de semicrítics i 19 de reanimiació postquirúrgica -que també són per a crítics-. Les proves diagnòstiques i les exploracions complementàries també estan recuperant l'activitat. "Els pacients que vénen a fer les proves no es poden esperar junts, cal reorganitzar-ho", recalca. Pel que fa a les consultes externes, es continuen potenciant les visites telemàtiques en els casos que és possible, tal com s'ha fet en les darreres setmanes. "Ens vam veure obligats a fer aquest canvi en un moment determinat i segurament ha vingut per quedar-se en un percentatge important", afirma García Zaldívar. Preparar-se per eventuals rebrots L'Hospital del Mar va obrir una unitat a l'àrea de les futures obres del centre amb 77 llits, 26 dels quals d'UCI, i un pavelló poliesportiu per atendre més pacients de covid-19. La directora d'Infermeria explica que mantindran la infraestructura bàsica d'aquests dos espais els mesos que puguin per estar "preparats" i tenir els recursos davant d'eventuals rebrots. També deixaran en reserva altres unitats com a l'Hospital de l'Esperança, que forma part del Parc de Salut Mar. García Zaldívar destaca la "capacitat dels professionals sanitaris per adaptar-se a les necessitats de la població". "És un orgull per a nosaltres tenir personal d'aquesta qualitat. La capacitat per fer i desfer està sent espectacular. Des del primer fins a l'últim", ressalta.

L'Hospital del Mar preveu arribar la setmana que ve al 50% de l'activitat quirúrgica d'abans de la crisi de la covid-19

El Pacte Nacional pel Referèndum ha celebrat el “compromís” de l’Església Catalana amb la voluntat dels catalans de decidir el seu futur polític a les urnes. El coordinador i portaveu del Pacte, Joan Ignasi Elena, ha destacat la importància del comunicat que avui han fet públic els bisbes catalans, que ha subratllat que ha estat “unitari”. En aquest comunicat els bisbes demanen que "siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català". Segons Elena, amb aquesta acció l’Església catalana posa “novament” de manifest el “gran consens” que genera el referèndum entre la societat catalana. A més ha afegit que “per primera vegada” es visualitza “la unitat de tots els bisbes catalans per donar la paraula al poble en una qüestió tan cabdal com el futur polític de Catalunya”. Des del Pacte Nacional pel Referèndum també es destaca que l’Església catalana insisteix en la necessitat que “governs i agents socials facin gestos valents i generosos a favor del diàleg”. Una demanda que, recorda Elena, el Pacte Nacional pel Referèndum ha reiterat en aquestes darreres setmanes “sense obtenir cap resposta” del govern espanyol.

El Pacte Nacional pel Referèndum celebra el compromís dels bisbes catalans amb el dret a decidir

El cap de llista del PSC a l’Ajuntament del Vendrell, Kenneth Martínez, serà amb tota probabilitat el nou alcalde de la ciutat arran d’un pacte de govern amb l’únic regidor de l’AVP-FIC, Seve Galván. Amb l’acord signat aquest dimecres, Martínez té el suport de 9 dels 21 regidors del consistori, i obre la porta a sumar més partits al pacte per tal d’assolir una majoria estable durant els propers quatre anys. L’única fórmula que impediria la investidura de Martínez seria un acord a almenys quatre bandes entre formacions com Som Poble-ERC, Junts per Catalunya, Ciutadans, Sí Se Puede o Primàries, que es considera altament improbable. El PSC i l’AVP (Agrupació Veïnal de les Poblacions de Coma-ruga, Sant Salvador, el Francàs, Sant Vicenç de Calders i Urbanitzacions) han rubricat el pacte de govern aquest dimecres als jardins del Museu Pau Casals, al nucli marítim de Sant Salvador. El document signat per Kenneth Martínez i Seve Galván, que s’ha batejat com ‘Acord per un govern estable i de progrés’, estableix que el PSC i l’AVP votaran a favor del candidat socialista en la sessió d’investidura del 15 de juny per formar una coalició entre ambdós partits que “doni resposta a les necessitats ciutadanes”. L’entesa també inclou el compromís de “reforçar la presència municipal i millorar els serveis al ciutadà” en tot el municipi del Vendrell i a les poblacions de Coma-ruga, Sant Salvador, el Francàs, Sant Vicenç de Calders i les Urbanitzacions. A més, fixa com a prioritat “treballar cap a una nova estructura d’abast territorial que doni resposta a les necessitats de tot el municipi per reforçar la cohesió social i aconseguir un model de municipi més descentralitzat”. Els vuit regidors socialistes i el de l’AVP-FIC configuren un futur govern de nou regidors a l’Ajuntament del Vendrell, a només dos de la majoria absoluta. A l’espera de possibles incorporacions al bipartit, l’oposició quedaria formada pels sis regidors de la coalició Som Poble-ERC; dos de JxCat; dos de Cs; dos de Sí Se Puede, i un de Primàries. En el darrer mandat, els socialistes -encapçalats per Martí Carnicer- han governat en minoria al Vendrell amb una coalició a tres bandes amb CiU i ERC.

Kenneth Martínez (PSC) s’assegura l’alcaldia del Vendrell amb un pacte amb el regidor de l’AVP

L'ANC considera que el dia del referèndum va representar "el punt de no retorn" del "camí de la independència" ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat en una piulada que veu un "suggeriment molt raonable" que es declari l'1-O "festa nacional", tal com va suggerir aquest dimarts l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Els responsables de l'entitat van proposar que el dia 1 d'octubre fos festiu perquè va representar "el punt de no retorn" del "camí de la independència" i va remarcar que el paper dels ajuntaments és "clau per avançar". "Sembla un suggeriment molt raonable, gràcies", ha respost el president de la Generalitat al voltant de la mitjanit. D'altra banda, l'entitat va aplaudir així la iniciativa de l'Ajuntament de Seva (Osona), dilluns va aprovar per unanimitat al ple municipal declarar l'1 d'octubre festa local. "Esperem que s'estengui arreu", va afegir l'ANC.

Torra veu un "suggeriment molt raonable" que es declari l'1-O "festa nacional"

L'actriu Najwa Nimri ha rebut aquest divendres el Gran Premi Honorífic de la 53a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Najwa Nimri ha assenyalat que rebre aquest premi és un honor per a ella perquè si alguna vegada pensa "en si l'imaginari col·lectiu s'ha estancat, que darrerament passa bastant sovint", mira al Festival de Sitges. "Si vull veure si encara existeix una certa llibertat en el moment de narrar, valentia i creativitat, miro a Sitges", ha afegit. L'actriu ha indicat que al certamen hi passa "una cosa miraculosa i és que l'art i l'entreteniment s'uneixen". Després de rebre el guardó, l'actriu ha apuntat que tots els nous directors que ha descobert els darrers anys han nascut i han passat pel Festival de cinema de Sitges. Ha assegurat que podria citar moltes pel·lícules en aquest sentit. Najwa Nimri ha indicat que com li ha passat a ella amb la televisió al Festival de Sitges passa "una cosa miraculosa i és que l'art i l'entreteniment s'uneixen. És com un miracle que el cinema visqui en un espai que és entretingut i el director i tot l'equip no tinguin por de crear. Sitges refresca i la por refresca". "Franco és mort, però aquest festival està viu" Najwa Nimri s'ha acomiadat amb una "sentència" que va dir un periodista de 'Variety' sobre la seva primera pel·lícula 'Salto al vacío' al 1996: "Franco és mort, però el cinema espanyol està violentament viu" ("Franco is dead, but spanish cinema is violently alive"). Acte, ha assegurat, en anglès: "Franco és mort, però aquest maleït festival està violentament viu" ("Franco is dead, but this fucking festival spanish cinema is violently alive"). Trajectòria Nascuda a Pamplona i d’ascendència jordano-espanyola, Najwa Nimri debuta amb força a 'Salto al vacío' (1995), una de les fites del cinema independent estatal, per la qual va obtenir el Premi a la Millor Actriu Europea al Festival de Berlín. Als anys 90, va coprotagonitzar 'Abre los ojos' (1997) d’Alejandro Amenábar. Després van venir altres incursions al gènere com 'Los amantes del círculo polar' (1998), 'Faust 5.0' (2001), 'Verbo' (2011) i 'Quién te cantará' (2018). A més de compaginar el cinema amb la música pop, també ha esdevingut una estrella de la televisió gràcies a les sèries 'Vis a vis' i 'La casa de papel'.

L'actriu Najwa Nimri rep el Gran Premi Honorífic de Festival de Sitges

Per 248 vots a favor (PP, Grup Socialista i C's) i 91 en contra (Podem, ERC, PDECAT, PNB i Bildu) ACN Madrid.-El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts per 248 vots a favor i 91 en contra el suplicatori del Tribunal Suprem per poder jutjar penalment l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, per la comissió de suposats delictes de desobediència i prevaricació en l'organització de la consulta del 9N de 2014. La petició ha estat acceptada gràcies als vots del PP, Grup Socialista (PSOE i PSC) i C's, mentre que han votat en contra Podem, En Comú Podem, ERC, PDECAT, Compromís, PNB, En Marea i Bildu. Ha estat després d'un debat i una votació que s'han celebrat a porta tancada. A la seva intervenció davant la cambra Homs ha apuntat que el d'avui és un acte de "debilitat" del Congrés dels Diputats que posa de manifest que l'executiu espanyol està "judicialitzant la política i polititzant la justícia". Ha assegurat que els responsables polítics del 9-N tornarien a actuar de la mateixa manera i ha recordat que la Fiscalia es va oposar inicialment al seu processament i va canviar de criteri després de la seva elecció com a diputat. "Venceran però no convenceran", ha dit Homs, que ha defensat que posar les urnes en democràcia no hauria de ser delicte i ha criticat també que la votació i es debat s'hagin celebrat a porta tancada. El seu discurs ha estat aplaudit a peu dret pels diputats de Podem i les seves confluències, així com ERC, PDECAT, PNB i la resta de grups que s'han oposat al suplicatori. Al llarg de la sessió també s'ha produït una Picabaralla entre el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, i el portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech. Domènech ha assegurat que el 'no' de Podem aposta per un nou camí en la resolució del conflicte a Catalunya on cal apostar pel diàleg. Girauta ha afirmat que a Catalunya es viu "un malson" i ha assegurat que "no hi ha democràcia sense llei". El diputat d'ERC Joan Capdevila ha advertit la cambra que "com més intensament l'Estat nega a Catalunya la democràcia, la justícia i la llibertat" i "persegueix els seus representants", més "gran, urgent, legítima i comprensible és la necessitat que construïm un nou estat independent". El portaveu del PNB, Aitor Esteban, que ha apuntat que amb aquest suplicatori sembla que s'utilitzi els tribunals per influir a la cambra i ha recordat que aquest és un cas "exclusivament polític". PP, PSOE i C's han donat llum verda al suplicatori, tal com ja van fer quan es va sotmetre a la Comissió de l'Estatut del Diputat. En dos discursos tècnics, populars i socialistes han justificat el vot afirmatiu. El diputat socialista Carlos Sahuquillo ha assegurat que no hi ha cap motiu per oposar-se al suplicatori. Culmina d'aquesta manera un procés al Congrés en que Homs ha denunciat les traves constants per part dels partits majoritaris per poder defensar el seu cas. El portaveu del PDECAT va demanar diverses compareixences en comissió que li van ser denegades i posteriorment es va queixar perquè no va poder accedir a una còpia dels documents del suplicatori, que només va poder consultar de manera ocular. Finalment aquest dimarts la Mesa li ha denegat que el debat i votació en ple se celebressin en obert, i no a porta tancada, com estableix el Reglament. El d'aquest dimarts és el 31è suplicatori que aprova el Congrés dels Diputats, però dista dels seus predecessors en el fet que té una vinculació política directa. Els tres últims suplicatoris són els dels diputats del PP Vicente Ferrer (2013), Arsenio Pacheco (2011) i Nacho Uriarte (2010). Tots tres per donar positiu en control d'alcoholèmia. El Congrés no denega cap suplicatori des de 1988, quan la majoria absoluta del Grup Socialista va fer caure una petició per jutjar l'exministre de l'Interior José Barrionuevo. Acte de suport a Homs L'exconseller de la Presidència ha rebut aquest dimarts a Madrid el suport institucional i polític del Govern i dels partits que han votat en contra d'aquest suplicatori perquè entenen que és un episodi més de judicialització del procés independentista. Ha estat en un acte davant del Congrés on han estat presents el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, l'expresident Artur Mas, i representants de Podem, En Comú Podem, En Marea, Compromís, PNB i Bildu. En el transcurs de l'acte el president de la Generalitat ha advertit que el judici a Francesc Homs per l'organització del 9-N "omple de més pedres la maleta del diàleg" i "converteix en retòrica la gesticulació" dissenyada per l'equip de Rajoy per llançar a Catalunya aquest missatge. "Avui els fets certifiquen que els conceptes de diàleg que tenim alguns no és compartit" pel govern espanyol, ha apuntat. La figura del suplicatori El suplicatori és un requisit procedimental perquè el Tribunal Suprem pugui jutjar penalment un membre de les Corts (diputat o senador) com és en aquest cas el portaveu del PDECAT al Congrés, Francesc Homs. La seva funció és protegir la cambra d'ingerències judicials que pretenguin alterar la seva composició i majories. Un cop aprovat, el Suprem pot iniciar el judici a Homs, que s'enfronta a penes d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i desobediència a la decisió del Tribunal Constitucional de no permetre que se celebrés la consulta del 9-N.

El Congrés aprova el suplicatori del Tribunal Suprem per jutjar Francesc Homs pel 9-N

La Coordinadora per Tabarnia ha reclamat “dignitat” a l’independentisme en vistes als actes d’homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017 i li ha exigit que no polititzi aquests esdeveniments. L’entitat ha fet una crida a la ciutadania “i en especial als simpatitzants del moviment tabarnès” perquè assisteixin a l’acte en record de les víctimes que tindrà lloc el divendres a dos quarts d’onze del matí a la Plaça Catalunya de la capital catalana. En aquest sentit, ha lamentat les crides a “rebentar” l’acte d’organitzacions independentistes per la presència del Rei i ha afirmat que farà costat al monarca. Finalment, l’entitat també ha demanat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que es “comporti com cal” i li ha recordat que assisteix a l’acte “en representació de tots els barcelonins, no només com a líder de la seva formació política”.

La Coordinadora per Tabarnia reclama "dignitat" a l'independentisme i que no polititzi els actes del 17-A

Tres persones han mort aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit a la carretera N-340 a Coma-ruga, al municipi del Vendrell (Baix Penedès). Segons els Bombers de la Generalitat, en el sinistre s'han vist implicats un camió i dos turismes, i les víctimes serien passatgers dels cotxes. El Servei Català de Trànsit ha rebut l'avís a les 15.52 hores i al lloc dels fets s'han desplaçat set patrulles de Mossos d'Esquadra i quatre dotacions de Bombers que han fet tasques d'excarceració. A més de les víctimes mortals, en el sinistre també han resultat ferides tres persones, una d'elles greu i dues lleus. L'accident s'ha produït al quilòmetre 1.190 en sentit Barcelona. Des de quarts de cinc de la tarda es fan desviaments senyalitzats de trànsit en aquest punt.

Tres morts en un accident de trànsit a l'N-340 a Coma-ruga

Tretze menors i un adult han resultat ferits lleus aquest dilluns a la tarda en desfrenar-se un autobús escolar a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Segons els Bombers de la Generalitat, l'incident ha passat al carrer Juan de la Cierva, a la part del darrere d'un col·legi, cap a les cinc de la tarda. El vehicle ha caigut per un desnivell de tres metres i ha acabat en un descampat, on ha xocat contra tres vehicles estacionats. Fins al lloc s'han desplaçat tres ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), vuit dotacions dels Bombers, efectius de la Policia Local i dues patrulles dels Mossos d'Esquadra. Cap persona ha resultat ferida de gravetat.

Tretze menors i un adult, ferits lleus en desfrenar-se un autobús escolar a Esplugues de Llobregat