text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
AMB EL SUPORT INSTITUCIONAL DE:
Cursa de Sant Silvestre a Bigues i Riells
Festival de Música Clàssica a Bigues i Riells
Aplec de Puiggraciós a Bigues i Riells
Nit del Comerç i Mostra Gastronòmica a Bigues i Riells
Fira Proximitat a Riells del Fai (Bigues i Riells)
Fira del Bosc i la Natura de Bigues i Riells
Fira de Santa Llúcia i Pessebre Vivent a Riells del Fai (Bigues i Riel...
Fira de l'Oli Vera i Mercat del Pa a Bigues i Riells
Saló de la Infància de Bigues i Riells |
Salou commemora el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona amb un seguit d'actes entre els que destaquen la xerrada i posterior col·loqui 'Emily Keene, de l'aristocràcia britànica al xerifat d'Ouzanne' a càrrec de la historiadora Anna Llobregat Franquès.
16:30h | Sala Costa Daurada, TAS: Lectura del manifest, xerrada i posterior col·loqui 'Emily Keene, de l'aristocràcia britànica al xerifat d'Ouzanne'
09:30h | Pavelló Municipal d'Esports: Taller d'Autodefensa Personal Femenina*
> *Activitat gratuïta amb inscripció prèvia |
Els representants de la coordinadora antitransavassaments demanen a Brussel·les que una delegació d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) confia que la Comissió Europea farà un informe contrari al Pla Hidrològic de l'Ebre aprovat pel govern espanyol.
"Se li farà una bona estirada d'orelles al govern espanyol", ha assegurat la representant de la plataforma Susanna Abella en declaracions a la premsa des de Brussel·les, on ha intervingut al comitè de Peticions de l'Eurocambra.
Abella ha explicat que "tots els arguments de la plataforma han estat secundats" per la Comissió Europea, i s'ha mostrat confiada que l'informe final de Brussel·les anirà en la "mateixa línia".
La delegació de la PDE ha demanat que un grup d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre per informar-se 'in situ' de la situació.La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha viatjat a Brussel·les per exposar davant del comitè de Peticions de l'Eurocambra la seva opinió sobre els incompliments de la normativa europea del Pla Hidrològic de l'Ebre, així com els seus efectes perjudicials pel tram final del riu i el delta.
La compareixença forma part del procés obert des que fa un any i mig es va presentar la petició davant de l'Eurocambra, i s'uneix també a la queixa de la PDE davant de la Comissió Europa i la demanda al Tribunal Suprem espanyol.
"Creiem que l'informe anirà en la nostra línia, ho ha dit molt clarament la representant de la CE", ha dit Susanna Abella a la premsa, tot i que ha admès que tenen "por" que el govern espanyol "faci el mateix de sempre" i intenti "guanyar temps" dient que aplicarà canvis.
"Sabem del cert que no hi ha cap intenció per part del govern espanyol de revisar el pla de l'Ebre", ha avisat Abella.
Segons ella, Madrid farà "veure que aplica la normativa" però "a no ser que la UE faci una intervenció profunda" no introduirà canvis substancials.
Abella ha demanat a la Generalitat que treballi per elaborar un informe sobre els efectes del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre sobre la Xarxa Natura 2000 en el tram final del riu.
"És un document imprescindible perquè la defensa que estem fent tant als tribunals espanyols com a les institucions europees tiri endavant", ha recordat la representant de la Plataforma.
L'eurodiputat d'Iniciativa, Ernest Urtasun, ha coincidit amb la Plataforma al defensar que la Comissió Europea ha estat "inusualment dura amb el govern d'Espanya" al revisar el seu pla.
Urtasun ha remarcat que Brussel·les ha exposat "molts incompliments de la legislació en la matèria" i s'ha mostrat confiat que es pugui "frenar" el projecte.
L'eurodiputat d'ICV també ha indicat que estan treballant per organitzar una missió d'eurodiputats a les terres de l'Ebre per explorar sobre el terreny les preocupacions de la plataforma.
En canvi l'eurodiputada del PP i vicepresidenta del comitè de Peticions, Rosa Estaràs, ha assegurat que és "poc seriós" voler "prejutjar" com serà l'informe final de Brussel·les sobre el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre.
De fet, Estaràs s'ha mostrat confiada que la CE i el govern espanyol "arribaran a un acord".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Data límit de presentació de sol·licituds: 26-05-2014
Data de publicació a la Seu electrònica: 12-05-2014 12:36:44
Els llistats que es publiquen en aquesta pàgina Web, i que contenen dades de caràcter personal, s'ajusten a la legislació actual de protecció de dades i la seva finalitat, d'acord amb el que preveu l'article 58 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, és la de procedir a notificar a cadascun dels aspirants el contingut del procediment selectiu.
Aquests llistats no constitueixen font d'accés al públic i no podran ser reproduïts ni en tot ni en part, ni transmesos ni registrats per cap sistema de recuperació d'informació, sense el consentiment dels propis afectats. |
Manresa, 30 de gener de 2017.- L'Ajuntament de Manresa, l'Associació la Misteriosa Llum i UManresa-Fundació Universitària del Bages han presentat aquest dilluns, 30 de gener, el programa d'actes de la festa de La Llum 2017, que enguany administra la institució universitària amb motiu de la commemoració del seu vint-i-cinquè aniversari, que es va celebrar l'any passat.
UManresa-FUB ha volgut impregnar la festa d'un dels valors que va ser imprescindible el segle XIV per fer realitat l'ambiciós repte de construir la Sèquia: l'actitud proactiva i compromesa amb el bé comú.
Segons el director general de la institució universitària, Valentí Martínez, aquest és un valor que continua del tot vigent avui dia i per aquest motiu aquest, juntament amb els elements que conformen la festa, la llum i l'aigua, és un dels eixos vertebradors de les activitats que ha volgut aportar la universitat al programa.
Tres d'aquestes aportacions s'incorporen a la programació i a la festa amb voluntat de continuïtat.
És el cas del Premi Sèquia, que vol reconèixer els valors dels manresans hereus de l'esperit de la Sèquia; la posada al dia de les Ametlles de la Llum; i la instal·lació de la Font Freda del Campus a l'avinguda Universitària, que serà la primera font d'on rajarà aigua a cinc graus de temperatura.
La presentació dels actes s'ha aprofitat per presentar els guanyadors de la primera edició del Premi Sèquia: Pere Garcia, a títol pòstum, en l'apartat individual, i la cooperativa MengemBages en l'apartat col·lectiu.
En la presentació, el regidor de Promoció Turística i Festes, Joan Calmet ha posat de relleu l'encert dels administradors de vincular la celebració a l'actitud en un moment en el qual la ciutat està apostant fermament per projectar-se com una ciutat de valors.
Per la seva banda, el president de l'Associació la Misteriosa Llum, Antoni Fornells, ha agraït l'esforç que fan totes les entitats per 'omplir el programa d'actes.
Fornells ha qualificat 'd'especial' les aportacions que ha fet UManresa-FUB a la festa i n'ha destacat el Premi Sèquia i els guanyadors d'aquesta primera edició, que fan que s'iniciï 'amb molt nivell'.
El vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, Josep Alabern, ha destacat que la Festa de la Llum és també la festa de la seva organització i, per això sempre estan 'al costat dels administradors'.
Enguany, s'han implicat directament en l'organització del Premi Sèquia i en el disseny i instal·lació de la font freda del Campus. |
Avaluar polítiques de promoció de la salut és tant difícil com apassionant.
Demostrar que una intervenció ha modificat prou les coses com per que la decisió més saludable sigui ara més fàcil de prendre, és un repte de dimensions considerables.
Per parlar de la factibilitat de l'avaluació de les actuacions de la Promoció de Salut (PS) és útil partir del significat dels conceptes a discutir.
Sovint aquests són polisèmics, pel que convé tenir cura i ser precisos en el nom i significat que donem a les coses.
La promoció de la salut és un procés social més que un procés biomèdic, pel que ha d'analitzar el desenvolupament de capacitats, l'ús dels valors, la implicació dels sectors implicats, els canvis organitzatius i de comportament.
En aquest sentit l'avaluació en promoció de la salut és similar a la que es realitza quan s'avaluen programes socials i educatius o es valoren polítiques públiques.
L'entrevista que els presentem a continuació es deriva d'una conversa mantinguda amb la doctora Maria E Fernandez.
M.E. Fernandez ens planteja la seva visió sobre el rol que ocupa l'avaluació en els programes de Promoció de la Salut i les tendències més recents en els procediments que s'utilitzen. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Els aplaudiments a favor dels professionals de la sanitat pública, l'enginy dels ciutadans per suportar les hores estan confinats als seus domicilis i les consignes motivacionals empentant a la gent a restar en les seues llars per combatre l'expansió del coronavirus havien quedat caduques.
Quan el rellotge marcava entre les 7 i les 8 del matí, autònoms i treballadors de companyies en les quals el teletreball és pura quimera agafaven el cotxe o el metro per acudir als seus llocs de feina.
I les carreteres d'accés a les grans ciutats, com ara València, presentaven un aspecte gens diferent respecte d'una jornada laboral més.
La realitat laboral xocava amb la declaració de l'Estat d'alarma del Govern espanyol.
Si les autoritats estatals l'havien proclamat per frenar l'augment de positius del virus, la permissivitat en els desplaçaments a les feines de caràcter inequívocament presencials transmetien una manca d'eficàcia en les mesures adoptades.
Les xarxes socials, no debades, bullien en un sentiment que combinava la incomprensió i la indignació.
«Hem vist imatges d'aglomeracions en algunes estacions de metro i això no és el que volem», lamentava en una entrevista a Catalunya Ràdio el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet.
I apuntava: «Necessitem que el govern de l'Estat decreti el confinament domiciliari per rebaixar la demanda, que només es moguin les persones que treballen en serveis bàsics.
La gent ha avançat l'hora punta i hem vist certes aglomeracions, que és el que volem evitar».
«Des del Govern català, exigim el confinament: que només es moguin els treballadors i treballadores dels serveis bàsics», insistia.
Aquesta petició d'aturament de l'economia, a excepció dels serveis essencials, per frenar l'augment dels positius per coronavirus trobava el suport d'entitats cíviques com ara la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i, especialment, de científics prestigiosos, com ara Oriol Mitja, investigador especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses de l' Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelonès).
«Cal parar-ho tot durant dues setmanes.
El confinament ha de ser total (a excepció de treballadors en serveis bàsics i alimentació).
Les imatges dels transports públics plens mostren que els nostres responsables segueixen sense entendre la gravetat de l'assumpte», escrivia al seu compte de Twitter.
«La situació està arribant on ens imaginàvem i pensàvem, tal com està passant a Itàlia.
Les mesures a prendre són molt complicades, ja que és força difícil aturar un estat.
Ara bé, ho hem de fer per tal d'evitar que el sistema sanitari públic puga col·lapsar.
Cal tenir en compte una dada: el 40% de les persones infectades han sigut ingressades en hospitals», explica, en coincidència amb l'opinió de l'expert mèdic, Sergi Maicas, microbiòleg de la Universitat de València.
«Pot arribar el moment en el qual no tinguem bastants llits en la Unitat de Cures Intensives i en altres departaments.
Hem de tenir en compte que mentre passem la pandèmia, la gent continua tenint altres malalties i patologies», recorda.
I afegeix: «Excepte serveis fonamentals i cadenes de producció bàsiques, com ara l'alimentària, l'economia s'ha d'aturar el màxim possible».
José Antonio López, professor titular de Microbiologia en la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i director del grup de Neurovirologia del mateix departament, discrepa: «Hi ha diferents models d'afrontar la crisi del coronavirus.
Mentre la majoria dels països occidentals han prioritzat la salut dels ciutadans, sembla que Regne Unit ha donat preferència a l'economia.
Espanya ha optat per prioritzar la salut respecte de l'afecció econòmica.
S'han pres mesures dràstiques que poden donar resposta d'ací a unes setmanes».
«Si aquestes mesures no funcionarien, ja s'hauria de deixar únicament en marxa els serveis d'emergència », puntualitza.
La diferència entre les persones que poden desenvolupar la seua feina des de casa i els treballadors que exerceixen activitats obligatòriament presencials ha esclatat durant la primera jornada d'efectivitat de l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus.
A Vitòria, un dels principals focus de contagi de l'Estat espanyol, els empleats de Mercedes-Benz han forçat el tancament de la companyia amb una protesta.
Amb un positiu de coronavirus i 23 persones en quarantena en la plantilla, els sindicats havien denunciat la impossibilitat de mantenir una distància mínima.
«El Govern espanyol ha de decidir fins a quin punt s'ha d'aïllar a la gent i quina activitat econòmica és essencial.
Avui hem vist com treballadors, especialment amb feines manuals, han acudit als seus llocs de treball forçats per les empreses», apunta Pedro Gullón, metge especialitzat en Medicina Preventiva i Salut Pública.
«Es tracta d'empreses que no estan disposades a tenir pèrdues, quan en tindran igualment.
Segurament, obligar al fet que treballen pot suposar que la corba epidèmica siga més llarga i que les seues pèrdues siguen majors», explica.
«Al remat, hem de limitar els contactes al màxim», expressa en suport d'una paralització de l'activitat productiva, de la qual només haurien de continuar en els serveis bàsics.
Com a investigador a doctor en Epidemiologia i Salut Pública, Gullón elabora un diagnòstic de la situació actual per justificar l'aturada de l'economia, llevat dels serveis fonamentals.
«Les xifres que tenim de positius per coronavirus ens serveixen per comparar la nostra evolució, però són una ferramenta per establir comparacions amb la resta de països.
A Espanya, el mode de comptabilització ha canviat diverses vegades, fins i tot s'ha abordat de manera diferent entre autonomies, en les quals podia haver-hi estimacions per sota o per sobre dels positius reals.
Per establir comparacions, crec que és més efectiu emprar les dades de morts», indica.
I adverteix: «En tot cas, estem encara lluny d'arribar al pic de contagis.
Actualment, estem veient els efectes dels contactes socials dels darrers onze dies».
«No començarem a veure l'efectivitat de les actuals mesures fins d'ací una a dues setmanes», assenyala.
I insisteix respecte a la necessitat d'aquestes restriccions econòmiques: «Qualsevol interacció social que s'hi puga evitar és positiva».
«És incongruent que es difonga des del Govern espanyol que la població ha de confinar-se a casa mentre hi ha empreses que obliguen als seus treballadors a acudir físicament a la feina.
És necessari aturar tota activitat econòmica, llevat dels serveis fonamentals.
Les imatges de les aglomeracions del metro, malgrat que puguen ser anecdòtiques, calen en la gent.
Si hem dit com a eslògan vital, queda't a casa, també cal dir a les empreses el lema deixa'ls a casa», critica Javier Padilla, metge, exassessor parlamentari en assumptes sanitaris d'En Comú Podem al Congrés i autor de l'obra A quién vamos a dejar morir.
«Si molts treballadors, com ara autònoms o comerciants, han acudit a la feina, és perquè l'executiu no ha oferit cap alternativa perquè resten confinats a les seues llars», agrega.
L'aturada econòmica quasi total com a arma més vigorosa contra el coronavirus, amb tot, necessitaria un complement: un pla d'emergència social per assegurar els ingressos dels treballadors acomiadats temporalment, dels autònoms i de les microempreses.
O, si més no, així ho defensa Gullón: «Arran de la crisi del coronavirus, veiem com hi ha autònoms que estan trobant dificultats enormes per facturar o treballadors que pateixen Expedients de Regulació d'Ocupació, o Expedients de Regulació d'Ocupació Temporal, com ara els 14.000 empleats del Burger King.
El Govern espanyol ha d'aprovar un ambiciós pla de xoc contra l'emergència social ».
«S'ha d'evitar que la motivació inicial amb els aplaudiments decaiga», avisa.
Les imatges de les aglomeracions, no debades, poden ser un obstacle en la conscienciació social respecte del confinament.
«Per a quedar-se a casa, hi cal tenir aquesta capacitat i oportunitat.
És una errada plantejar mesures de distància social i de reducció de la mobilitat que no estiguen acompanyades de manera immediata, i no quatre dies després com està previst, d'un pla d'assegurament de les rendes i la feina», reforça Padilla, qui destaca el model danès, en el qual l'Estat cobreix el 75% del sou dels treballadors durant el confinament i la resta l'empresa.
Permetre situacions com les que han ocorregut aquest matí, resten efectivitat i legitimitat a l'Estat d'alarma.
Contrasten amb el missatge de quedar-se a la llar», exposa.
«Cal garantir les condicions econòmiques mínimes dels col·lectius més damnificats, com ara les persones treballadores, els autònoms i les microempreses», reclama Joan Ramon Sanchis, catedràtic d'Organització d'Empreses i director de la Càtedra d'Economia del Bé Comú a la Universitat de València.
«A partir d'aquest plantejament, caldria aplicar una sèrie de mesures que tindrien un cost considerable.
De moment, el president del Govern espanyol ha dit que implementarà tot allò que faça falta.
Però, d'entrada, només ha aplicat mesures que van en la línia exclusivament de pal·liar els efectes sobre les empreses», continua.
I distingeix: «No podem fer el mateix tractament als autònoms i a les microempreses que a les Pimes, i que a les grans empreses».
«Donar ajudes i bonificacions fiscals a multinacionals o grans empreses és excessiu», retrau.
A parer seu, de fet, «cal concentrar els recursos en les firmes més vulnerables.
I s'hauria de fer en aquest ordre: autònoms, microempreses i Pimes».
«El pla del Govern espanyol, a més, hauria d'evitar que les empreses aprofiten la conjuntura per acomiadar de manera temporal o definitiva a treballadors.
L'executiu hauria de vigilar-ho», exigeix.
I anota: «El model danès és molt interessant.
Però això ho podem fer des d'Espanya i el País Valencià, amb l'actual percentatge de deute?».
«Realment, aquest pla s'hauria d'engegar en coordinació amb la Unió Europea i amb un finançament cobert, en gran manera, per fons comunitaris», respon.
«Si no fóra possible el model danès, s'hauria d'explorar la via d'una renda bàsica lligada al Salari Mínim Interprofessional», proposa.
I tanca: «És fonamental que l'aturada econòmica arran de la crisi del coronavirus no produïsca més descosits socials».
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els experts consultats recomanen el tancament de l'autonomia com a principal focus de contagi
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
El programa de doctorat en recerca traslacional en salut pública i malalties d'alta prevalença jugarà un paper essencial en l'impuls de la formació contínua i la recerca en ciències de la salut en la Comunitat Autònoma dels Illes Balears i potenciarà el desenvolupament de les estructures existents en recerca en aquest àmbit.
El perfil d'ingrés recomanat és el de diplomats, llicenciats o graduats en àrees afins a la investigació traslacional en salut pública i malalties d'alta prevalença com a Infermeria, Fisioteràpia, Medicina, Psicologia, Biologia, o Bioquímica i hagin superat un mínim de 300 ECTS en el conjunt dels seus estudis.
Els titulats que, prèvia obtenció de plaça en formació en la corresponent prova d'accés a places de formació sanitària especialitzada, hagin superat amb avaluació positiva almenys dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut (per exemple: MIR, EIR, PIR)
La resta han d'haver superat, almenys, 60 ECTS de nivell de màster relacionats amb alguna de la principals línies de recerca del Doctorat. |
Els hospitals ajornen proves i operacions no urgents i s'allarguen les receptes per reduir visites a CAPs i farmàcies
Totes quatre morts estan relacionades amb el brot d'Igualada
El vicepresident del Govern assegura que seran proactius a l'hora de plantejar noves mesures
En el conjunt de Catalunya ja se superen els 700 infectats, amb un total de 8 persones mortes
El Govern justifica l'exclusió de les perruqueries per higiene | Assegura que hi ha gent que no té rentadora a casa
L'Executiu de Sánchez desplega a partir d'avui totes les restriccions en l'aplicació del decret d'estat d'alarma a Espanya
L'exdelegat del Govern a Catalunya i actual secretari d'Acció Exterior de la Junta...
La Guàrdia Civil ha detingut a la província de Tarragona la propietària d'una...
Bill Gates, la segona persona més rica de món, va anunciar que deixa el seu lloc a...
Els pocs vianants que hi havia al vespre al centre de la ciutat anaven a fer encàrrecs imprescindibles
El Vall acull només paradistes de fruites i verdures, que van vendre més que un dissabte qualsevol
Berga ja té un nou grup de persones voluntàries per ajudar a persones necessitades....
Torra i Urkullu demanen que «es tingui en consideració» el model territorial de l'Estat espanyol
Els bisbes de les 10 diòcesis amb seu a Catalunya, incloses les de la Catalunya Central,...
Es tractaria d'un home de 55 anys original de la província de Hubei
UGT demana una reunió urgent després que entre els professionals hi hagi un positiu i sis casos sospitosos
A matí s'ha registrat un descens del 42% de la circulació als principals accessos de la zona
L'alcalde agraeix la solidaritat de la comunitat i destaca que ajudarà a la ciutat en la lluita contra el coronavirus
Hi ha 41 greus i 65 professionals sanitaris infectats
Així consta en el Reial Decret pel qual es declara l'estat d'alarma
Dicta una ordre apel·lant a la responsabilitat i advertint amb sancions
La companyia retornarà l'import de tots els bitllets i posarà a la venda noves places
El cap del Govern diu que la Generalitat continuarà prenent les mesures "oportunes" i exigeix un "pla de xoc econòmic"
La Comunitat de Madrid registra 3.544 casos, seguida de Catalunya amb 715
Els Mossos d'Esquadra queden sobre les ordres del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska
L'Executiu ha aprovat aquest dissabte un reial decret amb les principals mesures per contenir la malaltia
Gairebé 48 milions de persones cridades a votar més pendents de la pandèmia que de les urnes
El ministeri públic també considera que el pare de Rosa Peral va incórrer en un fals testimoni
El 19% de la força laboral admet estar poc qualificada per fer ús de les tecnologies digitals al seu lloc de treball
Enmig de la crisi sanitària, 47 milions de ciutadans estan cridats a votar per renovar 35.000 ajuntaments
La capital ofereix un inusual aspecte de bars, restaurants i botigues tancades, llevat dels supermercats, les farmàcies i els estancs
L'Ajuntament de Gironella ha posat en marxa aquest cap de setmana una campanya perquè els...
Fins a mitja tarda havien visitat el monestir un centenar de persones, que es van trobar amb només una part de les instal·lacions en servei
La Generalitat dona per fet que en les properes setmanes hi haurà un increment important...
Rentar-se les mans sovint, evitar les aglomeracions i evitar desplaçaments si no és imprescindible, són algunes de les recomanacions bàsiques · Contenir el coronavirus és responsabilitat de tothom
Les colles caramellaires i l'Ajuntament de Súria han acordat l'ajornament de les Caramelles...
El president dels EUA confirma que el Govern federal pagarà les baixes dels afectats per la Covid-19
Durant una dècada, l'arrestada va exercir funcions de veterinària sense títol i va falsificar documents
Les mesures entraran en vigor aquesta nit i la circulació s'haurà de fer individualment
"Era important avançar-nos a allò que està passant a Madrid i a Itàlia", remarca sobre les restriccions anunciades
El Govern publica una sèrie divulgativa de recomanacions en forma de preguntes i resposta
L'Executiu ha aprovat aquest dissabte un reial decret amb les principals mesures per contenir el coronavirus dins l'estat d'alarma
El president de la Generalitat assegura que la societat demostrarà que és "solidària"
La Comunitat de Madrid, a punt de superar els 3.000 casos confirmats
Insten a realitzar les compres amb normalitat i insisteixen que l'abastiment de productes està garantit
Reclama que no hi hagi mobilitat arreu de Catalunya i garanteix el subministrament de productes bàsics
Els oficis es deixen de fer a les capelles laterals i se celebren a les naus centrals de les esglésies per garantir un espai ampli
Sor Lucía ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat Al local on van els usuaris s'aplicaran mesures d'higiene
Les funeràries de la Catalunya central actuen amb un protocol que extrema les mesures de seguretat a l'hora de manipular els cadàvers
Fontanova ha facilitat a aquest diari una imatge de l'equip de protecció individual que han d'utilitzar tots els seus professionals en cas d'haver d'interactuar amb el cadàver d'una
El consistori oferirà el servei a la ciutadania per via telefònica i telemàtica fins al 27 de març
Multicinemes Bages Centre de Manresa, París de Solsona, Guiu de la Seu i Yelmo Abrera ja no obriran portes avui?
Les sales d'oci nocturn de Manresa i Berga van decidir ahir al matí tancar portes, abans de l'ordre decretada per la Generalitat, al migdia.
Si a les grans ciutats l'arribada del cap de setmana suposa una baixada de l'activitat i, doncs, una millora en les condicions per afrontar el risc de contagi, a la Cerdanya la situació
Jovent Republicà del Berguedà, amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya a Berga, ha creat una xarxa de voluntariat «amb la finalitat d'ajudar les persones amb més
Professionals del transport sanitari i mèdic van aplicar ahir el protocol d'autoprotecció personal per Covid-19 (màscares, guants, etc.) per atendre una dona jove de Guardiola
Les mesures d'higiene extra per prevenir contagis, com ara l'ús de guants, han arribat a les cadenes de distribució d'aliments
L'Ibex 35 va remuntar ahir el 3,73% després de patir ahir el daltabaix més gran de la seva història pel coronavirus, la qual cosa va salvar-lo de tornar a patir una caiguda
El Consell de Ministres formalitzarà avui la mesura, que pot limitar moviments i intervenir hospitals privats
L'organisme demana que es prenguin totes les mesures i fa una crida a la responsabilitat social
El president dels Estats Units, Donald Trump, va declarar ahir l'emergència nacional a causa del coronavirus, una mesura que permetrà desbloquejar fins a 50.000 milions de
La mesura que dijous era per a quatre municipis, Torra la vol per a tot Catalunya i Sánchez anuncia per a avui l'estat d'alarma
T'expliquem com passa de persona persona el Covid-19
Aquestes són les accions que cal seguir per prevenir contagis
Els desprovissionament pot deixar sense a persones que les necessiten
Segueix els debats i votacions que tenen lloc a la cambra catalana cada vegada que hi ha ple.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
Aquests són els beneficis, avantatges fiscals i ajudes als quals tens dret en la compra del teu cotxe adaptat |
Viatjar a Islàndia, als Alps, a l'Índia o creuar els Estats Units per la Ruta 66 amb autocaravana.
Aquests són alguns dels destins on desitjarien anar els alcaldes de la Catalu-nya Central.
Quan se'ls demana per l'indret que somien veure algun dia, la majoria es desplaçarien lluny i a indrets exòtics per contemplar paisatges amb colors diferents dels nostres o per conèixer la història del país.
«Posats a demanar, m'agradaria viatjar a Ruanda, a l'Àfrica, per veure com un país és capaç de reconstruir-se després d'un conflicte», apunta l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós.
L'alcalde d'Aguilar de Segarra, Pere Aliaguilla, també viatjaria lluny, a l'Índia.
«Em criden l'atenció els llocs exòtics que presenten una forma de viure molt diferent de la nostra», assenyala.
N'hi ha que es decanten per destins on el protagonista és el paisatge.
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, es desplaçaria fins a les illes Fèroe per veure el color verd que tenyeix el terreny.
Les esplanades d'Austràlia criden l'atenció de l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos.
«Anys enrere viatjava amb freqüència però encara tinc destins pendents», afirma Burgos.
Les muntanyes dels Alps són l'indret on desitja desplaçar-se algun dia l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent.
Creuar Estats Units amb moto, autocaravana o bicicleta és una de les rutes que voldrien travessar diversos alcaldes.
«M'encantaria fer aquest trajecte per copsar el canvi de paisatges», destaca l'alcalde de Gironella, David Font.
Altres com l'alcalde de Guixers, Jordi Selga, només desitja muntanya i neu.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Anàlisi dels teixits urbans de l'àrea metropolitana de Barcelona des de l'òptica energètica
S'han cartografiat, correlacionat i agregat per municipis 12 indicadors fortament relacionats amb l'energia, per a tots els edificis del territori metropolità. |
L'Ajuntament de Ripoll ha demanat a la Generalitat que intervingui per erradicar o controlar la plaga de papallones del boix que pateix aquests últims dies la vila.
En el cas de Ripoll, aquestes papallones envaeixen molts espais pública de la vila, un cop s'activa la il·luminació.
L'acumulació de papallones del boix és molt molesta per als veïns que passegen pels carrers i, sobretot, les places que són espais oberts del centre.
Són espectaculars les imatges dels núvols que arriben a configurar aquestes papallones a la plaça de l'Ajuntament i a la del monestir, per exemple.
A la resta de les comarques afectades, aquesta papallona envaeix espais naturals o el verd de les zones urbanes, i l'afectació als espais públics habitats i als habitatges no és ni de bon tros la que es produeix a Ripoll.
Una de les zones més afectades, per exemple, és l'accés sud al sistema de túnels de Bracons, on, en alguna moment, als conductors els ha calgut activar l'eixugaparabrises per no perdre visibilitat.
Per això, i davant d'aquesta problemàtica, els serveis tècnics de l'Ajuntament de Ripoll han fet els corresponents tractaments als boixos dels jardins del monestir de Santa Maria, i el patronat del monestir ho ha fet als del claustre.
Això no obstant, i com que no es tracta d'un tema estrictament local, l'Ajuntament ha demanat a la Generalitat que intervingui per pal·liar aquesta situació.
A la resta de la comarca del Ripollès se n'han vist grans acumulacions a la carretera que uneix Ripoll amb Camprodon, al seu pas per la zona agrícola de Sant Joan de les Abadesses.
Aquesta situació coincideix amb la creació, fa pocs mesos, de l'entitat Salvem els Boixos, bàsicament veïns de Gombrèn entre els quals hi ha tècnics especialitzats, que han posat en marxa un programa de vigilància sobre l'eruga i la papallona del boix.
Ha demanat ajuda amb un Verkami per dur a terme tres proves pilot entre rasos de Tubau, la serra de Montgrony i la vall de Ribes.
Es tracta de zones d'un alt valor paisatgístic i natural, amb molta presència de boix i amb alguns exemplars centenaris.
Hi instal·laran trampes amb feromones i en faran un seguiment.
L'associació, a més, està treballant per crear xarxes locals de seguiment de la papallona i de l'eruga i dels danys que provoquen.
En una primera fase pretenen conèixer el moment en què comença a estendre's la plaga, les zones afectades, la intensitat de l'afectació i com i cap on avança.
I, en una segona fase, faran un estudi de les mesures de control dels focus més importants.
La papallona del boix és una espècie exòtica del sud-est asiàtic, que a Catalunya va arribar el 2014, en concret els primers exemplars es van localitzar a Besalú.
La primera localització a Europa es va fer a Alemanya el 2007.
L'eruga s'alimenta del boix, molt abundant als boscos catalans, parcs i jardins, i provoquen la defoliació completa, i en molts casos la mort, de l'arbust.
Les papallones es dispersen ràpidament, per la qual cosa impedir la invasió de l'espècie és impossible.
Només es pot actuar a petita escala, en els boixos particulars o d'espais verds urbans.
La Generalitat demana la col·laboració ciutadana aportant informació a Alerta Forestal, i actualment hi ha un grup de treball per coordinar les accions relacionades amb la papallona del boix.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
¿Quin límit queda per superar per respondre a la pressió migratòria que experimenta la Unió Europea?
Contra el que demana l'ètica més elemental, però també el dret internacional i els compromisos jurídics assumits, ja s'ha provat d'edificar tanques més impenetrables, expulsar en calent els que ja han tocat territori europeu, impedir que els demandants d'asil presentin la seva sol·licitud als consolats comunitaris ubicats als seus països d'origen, desplegar forces de seguretat que n'impedeixin l'arribada per aigües mediterrànies, comprar la col·laboració dels governants magribins i sahelians (sense oblidar Turquia) perquè avortin la sortida dels desesperats dels seus respectius territoris, oferir fons i ajuda als serveis policials dels països d'emissió perquè frenin in situ la seva sortida, tancar els que arriben als vergonyosos CIE (i ara també a les presons)...
I, no obstant, ni així s'ha aconseguit resoldre el problema.
En canvi, i vist des d'Espanya, aquest any ens retrotreu al 2006, amb més de 20.000 persones arribades des de les costes magribines (i més de 3.200 des de Ceuta i Melilla).
La raó més immediata d'aquest flux és el successiu tancament forçat de les vies turca i líbia, que les màfies han utilitzat en aquests últims temps.
Més enllà d'això, respon sobretot a la falta de seguretat i de possibilitats de desenvolupar una vida digna per a milions de persones en mans d'actors violents i règims que no atenen les seves necessitats bàsiques i violen sistemàticament els seus drets.
Davant d'aquesta realitat, de la qual els Vint-i-vuit (i altres) som directament corresponsables, podem seguir cegament aferrats a una estratègia securitària que acaba qualificant com a assalts el que passa freqüentment a les tanques de Ceuta i Melilla, o com a atac coordinat el que va passar el cap de setmana passat a Múrcia.
Actuant d'aquesta manera continuarem abandonant la nostra responsabilitat i alimentant les xarxes que comercien amb persones, mentre diem farisaicament que ens escandalitzem amb una tragèdia que no només admetem sinó que en el fons encoratgem.
Però si tan cert fos que no volem que vinguin (quan en realitat els necessitem a curt termini), també està a les nostres mans modificar les nostres pautes de comportament perquè siguem més coherents entre el que diem i el que fem.
Una tasca que consisteix bàsicament a reconèixer drets als que ja estan entre nosaltres, desmantellar les màfies i obrir canals transparents de circulació als que estan en trànsit, així com assistir i protegir els que pateixen els desastres naturals, la violència i l'exclusió.
Igualment, podem (i hem de) promoure processos de desenvolupament que permetin tenir una vida digna als seus llocs d'origen als que ara s'arrisquen per arribar al que equivocadament consideren un paradís.
Tenim sobrades capacitats per fer-ho i tan sols ens falta la voluntat política per utilitzar-les en aquesta línia.
CIE (Centre d'Internament per a Estrangers) |
Una de les novetats d'enguany és l'organització del col·loqui Amor i odi a la boira, a la 1 del migdia mentre els participants podran fer la degustació de la cassola de tros
La 3a Marxa de la Boira que tindrà Mollerussa com a seu el pròxim 15 de gener ha assolit ja l'objectiu dels 700 participants i ha hagut de tancar inscripcions una setmana abans de celebrar-se.
La iniciativa, impulsada pel Club de la Boira i Marxa.cat amb la col·laboració dels ajuntaments de Mollerussa, Vilanova de Bellpuig i la Diputació de Lleida, té per finalitat posar en relleu el potencial turístic del territori de la plana d'Urgell i la boira com a element característic.
La majoria procedeixen de la zona de Lleida però també hi ha de Barcelona, Tarragona i la Franja de Ponent
Així ho han explicat aquest matí l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i Irene Barón, organitzadora de la marxa, els quals han qualificat d'èxit la participació aconseguida, ja que en les anteriors edicions els participants van ser 200 i 400, respectivament.
Dels 700 inscrits, la majoria procedeixen de la zona de Lleida però també n'hi ha de Barcelona, Tarragona i la Franja de Ponent, segons Barón.
La Marxa de la Boira, que enguany s'ha sumat al circuit de marxes saludables de Ponent Marxa.cat i no és competitiva, inclourà dues caminades circulars, una curta de 10 quilòmetres i una de 22, per camins de terra i amb sortida i arribada a Mollerussa.
Totes dues marxes passaran pel Salt del Duran, des d'on la llarga continuarà cap a Vilanova de Bellpuig i la curta tornarà cap a Mollerussa.
Durant el recorregut, els participants disposaran d'informació turística sobre els diferents indrets per on passarà la marxa i avituallaments amb productes de proximitat.
A l'arribada a destí, hi haurà una gran degustació la cassola de tros d'hivern o vegetariana, i una ballada de sardanes amb la col·laboració de l'Agrupació Sardanista Mollerussa, entitat que també ballarà la sardana que donarà el tret de sortida a la marxa a les 9 del matí des del Pavelló Firal sota l'apadrinament del músic i productor musical de Mollerussa, Marc Marzenit.
Amor i odi a la boira, tema del col·loqui organitzat a l'arribada
Una altra de les novetats d'enguany és l'organització d'un col·loqui sota el títol Amor i odi a la boira, que tindrà lloc a la 1 del migdia mentre els participants que ho vulguin fan la degustació de la cassola de tros, que serà maridada amb vi Boira, per gentilesa de les bodegues Raimat, que també són patrocinadors de la marxa.
El fotògraf Llorenç Melgosa, l'antropòloga Patrícia Rocha, l'escriptor Rafel Molina, el meteoròleg de Catalunya Ràdio Roger Solé i la historiadora Maria Garganté seran els protagonistes del col·loqui, el qual serà moderat per Jaume Jovells, de Saó de Ponent.
A banda del col·loqui, els participants i visitants també trobaran al Pavelló Firal una mostra de peces del Museu de Vestits de Paper així com una exposició de tractors antics.
També hi serà present el punt d'informació turística de l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell i es promocionarà el Forfet 3 aventures que promou l'Ajuntament de Mollerussa.
Així mateix, es podrà fer una degustació a preus populars de la cervesa Boira i d'infusions del Parc de les olors de Linyola, entre altres productes de proximitat.
A més a més, també hi haurà servei de bar a càrrec de Patet, de Mollerussa.
Val a dir que enguany la Marxa de la Boira també dedicarà 1€ de cada inscripció a l'Escola Siloé de Mollerussa, un centre públic d'Educació Especial que atén alumnes amb discapacitat intel·lectual, perquè aquests nens puguin gaudir d'activitats a l'aire lliure, pedagògiques i amb animals.
Paral·lelament també es repetirà el concurs fotogràfic d'Instagram, amb els premis de col·laboradors com l'Escola de Vol La Serra de Mollerussa i l'Hotel Jardí. |
Un tuit de la il·lustradora Paula Bonet em sacseja el cervell i el cor.
Explica que per segona vegada l'embaràs no ha tirat endavant.
Que du dins un embrió amb el cor aturat... |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Comencem l'excursió pel sender senyalitzat que surt cap a l'esquerra de l'aparcament, situat al final de la carretera que prové del Centre d'Informació.
Obrim una tanca de fusta i enfilem un camí planer, entre arbustos (aladerns i ullastres) i algunes clapes d'alzinar, més aviat escadusseres.
El corriol ens apropa a la riba on s'han instal·lat petits miradors de fusta amb obertures discretes per albirar els ocells.
Amb una mica de sort acompanyada de silenci absolut, paciència i uns bons prismàtics potser hi veurem fotges, garses, corbs marins o algun exemplar d'àguila peixatera.
Al llarg del recorregut, diversos plafons dispersos als vorals del sender ens indiquen les espècies de flora i fauna que es poden observar.
El camí voreja les aigües i fa un revolt en direcció al racó d'en Meliandro.
Just al davant es perfilen diversos turons suaus que s'emmirallen a l'aigua de l'albufera.
A l'esquerra s'obre una plana petita on a l'hivern es cultiven farratges i cereals, camps de conreu que quan arriba el bon temps serviran de pastura per als ramats de bestiar, principalment bous i ovelles.
Tornem al punt de partida per dirigir-nos cap a la zona de sa Bassa, al vessant oriental del Parc Natural.
De camí, les cases emblanquinades del nucli des Grau treuen el cap a l'horitzó molt a prop de sa Gola, que és l'única connexió de la llacuna amb la mar.
Avui en dia, aquest pas d'aigua està regulat per un sistema de comportes.
I és precisament aquest joc d'equilibri entre l'aigua marina i l'aigua dolça—aportada per la mateixa pluja i pels torrents— on rau la diversitat natural de s'Albufera des Grau.
Atenció al visitant i material divulgatiu.
Ofereixen servei de visites guiades tots els dissabtes al matí.
Grup Balear d'Ornitologia a Menorca.
Exposicions, cursos i sortides guiades a la natura vinculades a l'observació d'ocells i al respecte pel medi ambient.
Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents.
Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família.
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Descobrir
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família. |
Avui la mevaweb no publicarà la notícia diària com porta fent des de fa gairebé 5 anys.
Serà el nostre petit homenatge al Gerard Marsans Miró, el jove jugador de l'Igualada Hoquei Club la desaparició del qual encara fa vessar llàgrimes al club i a la ciutat.
I de fet a tot el mon de l'hoquei.
I és que s'han recollit mostres de condol de molts equips catalans.
De Noia, Shum, Caldes, Vilaseca, Montbui, Vilanova, Voltregà, Arenys, Laietà, Lleida, Olesa, Mataró, Girona, GEiEG, JMJ Barcelona, Calafell, Cerdanyola, Gurb, Mollet, Congrés, La garriga, Reus, Masquefa, Sitges, Sant Vicenç, Castellar... i una llista interminable de solidaritat cap a les families de les dues víctimes.
Aquest dimarts, tot i que serà difícil, intentarem reprendre l'activitat amb les informacions i entrevistes d'estiu ja programades.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Un bon dia, aquell tros de solar del barri, ara feliç zona enjardinada del carrer Escultor Ordóñez – Garrofers,
Una de les colles de trapelles de la barriada, segurament assistirien a més d'una de les funcions del circ,
Després d'actuar, l'encara nena, amb aplaudiments i somriures responia els que rebia de la grada, i no hi ha
De ben segur que l'actuació de qui a la foto saluda, devia ser força bona tot veient la sèrie
La funció de l'acròbata diuen que és la combinació de l'equilibri, la flexibilitat, la força i la coordinació per
No sé fins quan aquell circ dels 70 devia estar en actiu.
Amb estudiada solemnitat començava o acabava cada número artístic.
A cops de bombo i acords musicals d'acordió, un rere l'altre, els acurats exercicis gimnàstics que la parella posicionaven
Res d'estranyar que fos el pare de la parella que actuava enmig de la carpa, l'encarregat de donar entrada davant
Segurament perquè l'alçada de la carpa no permetia el lluïment dels acròbates, la mancança d'un trapezista era compensada pel |
Reus sempre ha destacat en tot tipus d'empreses que s'ha proposat, i en els esports no podia ser menys.
Un dels més destacats i practicats a la ciutat és el ciclisme, del qual l'afició sempre ha estat pendent, ja des de temps immemorials (després d'inventar-se el velocípede, és clar!).
Fa poc vaig recuperar al mercat ambulant exemplars editats pel meu amic Josep Maria Gort Sardà on, entre moltes altres coses, es fa referència al ciclisme.
Tant és així que avui farem una pinzellada a aquest esport que tanta glòria ha tingut a la ciutat i en el qual molts professionals reusencs han deixat la seva empremta.
Podríem començar parlant del velòdrom, on molts vam viure grans vetllades ciclistes, com curses a l'americana, darrere moto o altres especialitats.
També s'hi van dur a terme vetllades de lluita lliure i boxa, sense oblidar algunes curses de braus per a cercar més rendibilitat a les instal·lacions.
S'hi va fer de tot fins que els propietaris van haver de plegar veles.
Amb el nom de Velódromo Ciclos Cataluña, estava situat al passeig de Prim, plaça de la Pastoreta, i s'hi arribava des d'un camí de terra.
Tirarem enrere per a fer una mica d'història local i ens situarem a l'any 1894, quan el governador provincial de Tarragona va autoritzar la formació de l'entitat Club Velocipedista de Reus com a societat reconeguda.
Els pròcers de la iniciativa van ser Lluís Quer Cugat i Enrique Eyzaguirre; el primer, tractant de vins, i el segon, de vermuts.
La primera seu va ser al carrer de Sant Llorenç, i més endavant van aconseguir-ne una altra de més espaiosa al carrer de Llovera (o de Padró), casa Boule-Guardiola, a la part baixa de l'edifici (davant de l'edifici Punyed).
El gran espai va permetre instal·lar-hi un cafè i una biblioteca i, a més, disposar de lloc per als ciclistes, els gimnastes i per a la pràctica de l'esgrima i el patinatge, a més de dutxes.
El 1895 van editar la revista Sport, difosa per tot el país.
La societat va arrendar a l'Ajuntament uns terrenys i va obtenir permís municipal per a construir un velòdrom molt gran al costat de l'hospital de Sant Joan, entre l'actual avinguda del President Companys i el passeig de Prim.
Allí s'hi va construir un dels velòdroms més grans d'Espanya, inaugurat en commemoració del tercer centenari de la verge de Misericòrdia.
Era una pista plana de terra que més tard també va servir per a organitzar-hi festivals d'hípica, curses de cavalls, etc.
Els alcaldes reusencs també han contribuït al fet esportiu; per exemple, Pau Font de Rubinat va presidir el gran grup ciclista que va organitzar la primera excursió al Reial Monestir de Poblet.
El 1917 el Club Velocipedista de Reus es va fusionar amb el Reus Deportiu i va prescindir d'aquestes instal·lacions.
Aquell indret passà a fer-se servir per a practicar futbol i, també, per a fer la instrucció premilitar dels soldats de quota de cavalleria, pràctiques de muntar a cavall, etc. L'any 1919 es va construir el segon velòdrom al camí de l'Aleixar, que es va inaugurar el dia de Sant Jaume amb una prova de velocitat.
El 1923, a conseqüència de l'afició al futbol, el Reus Deportiu va decidir tancar el velòdrom.
El 1925 s'inaugurà el velòdrom de la Casa del Poble, situat precisament on es va projectar l'edificació d'una gran rotonda, hipermercats, parcs, jardins i llars familiar, una zona que va ser de mas de Mayner i de mas Niloga.
A banda de les curses ciclistes, s'hi celebraven maniobres de la Creu Roja.
El velòdrom de la Casa del Poble va veure els inicis del reusenc Josep Maria Sans (Xatet), que, a pesar de la seva joventut, va arribar a ser un dels millors ciclistes en les diferents modalitats.
Prova d'això és que en una d'aquestes curses, en un esprint, va guanyar al campió mundial Jean Aerts, van Navele, Baron, Orts, etc. Un dels seus rivals destacats va ser el reusenc Pere Albinyana.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Hi ha poques expressions sortides de la ment contemporània que engendrin més esgarrifança que sentir algú que diu: el que m'agrada és la bona música... |
Innovació i prototipatge de productes i serveis en l'àmbit de la geoinformació.
by admin · 22 de setembre de 2015
Visualitza els teus mapes ràster i geoinformació a Instamaps
DESCRIPCIÓ: Eina que permet pujar al núvol la vostra geoinformació i visualitzar-la a Instamaps, mitjançant un servei WMS/TMS.
Facilitar-vos posar en línia les vostres geodades sobre la cartografia de l'ICGC és un dels nostres objectius.
En aquesta línia hem desenvolupat Instamaps, i ara us presentem Cloudifier, una eina online que us permet pujar al núvol la vostra geoinformació.
Molta geoinformació disponible està continguda en imatges georeferenciades (.sid,.jpg.tif), sovint mapes escanejats originalment impresos en paper.
El Cloudifier us permet posar en línia aquesta geoinformació, per fer-la accessible ara a través d'Internet.
Quan hi arrossegueu els vostres arxius, el Cloudifier us permetrà visualitzar-ne el contingut en un visor d'Instamaps, i alhora generarà geoserveis WMS i TMS, útils per ser afegits als Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG).
Si ja sou usuaris d'Instamaps, amb la sessió de treball oberta, l'arxiu creat per Cloudifier s'afegirà automàticament com una nova capa del vostre mapa actiu, i serà accessible com una capa més en el vostre núvol d'Instamaps.
Cloudifier també permet realitzar aquestes operacions a partir d'arxius CAD i SIG (.shp,.dgn,.dxf).
Per bé que aquests poden ser consumits directament des d'Instamaps, ens ha semblat interessant oferir-vos aquesta possibilitat ja que és especialment útil quan treballeu amb arxius molt grans o complexes.
Per aquests tipus d'arxius l'usuari haurà d'escollir el color de simbolització del conjunt dels elements continguts (monocolor).
Seguidament us detallem alguns aspectes particulars propis de cada format:
Malgrat Cloudifier és plenament funcional és encara un prototip en fase de proves que pot tenir alts i baixos en el seu rendiment.
Per això mateix, no hi confieu dades sensibles ni arxius únics dels quals no tingueu còpia.
ATENCIÓ: aquest és un servei experimental que l'ICGC ofereix de manera gratuïta, amb un límit de mida màxima de 100 MB per cada arxiu.
La vostra opinió és clau per a la millora d'aquest prototip, i la definició del servei final.
BetaPortal ICGC © 2014-2020 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, NIF Q-0801980-D |
Un aire de depressió corre pel país.
La situació econòmica i la situació política ho justifiquen.
Es parla de les desgràcies que ens afligeixen com si es tractés de mals bíblics, mals en què l'home hi té poc a fer i molt, massa, a dir.
Ens acabem planyent i llepant les ferides els uns als altres, fent-nos preguntes entre unamunianes i sartrianes, el millor mètode per no encarar la realitat sabent amb el que es compta i corregint els errors que, segur, hem comès per haver arribat al lloc on som.
És per això que no estic gens d'acord amb el to que ens domina.
És el símptoma de la feblesa d'esperit que ens ha tenallat fins i tot quan el vent ens bufava de popa.
No és admissible que parlem de la nostra joventut com a generació perduda, i que no sigui la mateixa joventut la que s'aixequi contra aquestes absoltes injustificables.
El país sap de debò el que són generacions perdudes: la generació de la Lleva del Biberó, delmada a l'Ebre d'una manera ignominiosa, allò sí que va ser una generació perduda!
O la generació dels quaranta, la que hagué d'encarar el primer franquisme i tingué el que s'ha de tenir per no deixar-se aclaparar pels anys del plom; la que sacrificà tot el que una persona pot sacrificar amb sentit del treball, de l'esforç sense esperar res a canvi.
Perquè molts ja hi érem aleshores.
¿Que no recordem els nostres pares joves, sortint de la fàbrica, del taller, de la botiga, sense saber si divendres cobrarien la setmanada?
¿I ara ens hem d'anar llepant les ferides per una crisi que ens enganxa amb la millor preparació de la història?
¿Una crisi que ens enganxa amb unes xarxes de seguretat mai no somniades?
¿Una crisi que ens enganxa amb un país fort i vertebrat, malgrat tots els malgrats?
Perquè potser el que ens passa és una altra cosa: el que hem perdut és la dignitat que dóna l'ètica del treball i de l'esforç.
La dignitat que dóna enfrontar-nos amb les dificultats sense necessitat de parar la mà.
La culpa no és dels més joves, no.
Jo els miro i els veig plens d'energia, alegres, forts i preparats.
Els veig a punt perquè se'ls llanci a la vida.
Sí, a la vida, sense amagar-los que la vida és complicada i que hi ha èpoques que ho és més que d'altres.
I ara ens toca viure'n una de molt complicada.
El seu repte és no cometre els nostres errors, ves.
No reproduir-los empitjorant-ne els efectes.
La generació es perdrà si els acabem convencent que ja estan perduts.
La culpa doncs de tanta pèrdua d'energia planyívola és nostra, la dels grans, la dels que ja creixíem pensant que tot això es feia amb la gorra.
Ens dol que els millors marxin.
¿Els hem dit que se'n vagin perquè tornin?
¿Estem definint un futur pensat estratègicament, o ens ho juguem tot a la darrera tirada?
¿Som capaços, nosaltres, d'estar a la seva alçada?
O senzillament diem "Oh, que malament que estem" i ens asseiem a la plaça a prendre el sol.
Nosaltres som aquí per lluitar, perquè la vida va d'això, i no de parar la mà alimentant l'esperança d'il·lusions infantils de cap de setmana.
Doncs no, el país, la vida, la personal i la col·lectiva, passa els dilluns, quan anem a treballar, i s'ha d'alimentar d'una esperança neta d'il·lusions flatulentes.
La vida es construeix a cop de realitat, a cop d'esforç personal, a cop de conviccions fortes, a cop de comunitat.
Hem de ser molts i ben organitzats; hem de ser més dels que som, ben estintolats per una xarxa forta d'objectius que associïn llibertat col·lectiva amb drets socials; nació i bé comú.
No podem separar una cosa de l'altra, com no podem separar la llibertat col·lectiva de la necessària implicació potent i vigorosa de la generació guanyada, la dels nostres fills de divuit a trenta anys.
Ells, vosaltres, sou la saba nova que ens ha de treure del pou social, polític, econòmic i nacional.
Ho feu en les millors condicions.
Sortiu a trobar els companys, construïu-vos el vostre present i el vostre futur sense esperar que ningú us el resolgui.
Sou l'esperit nou de Catalunya, la generació guanyada que tant necessitem i que ens ha de fer un país guanyador: amb intel·ligència, compromís, esforç, feina i voluntat.
No feu cas dels que us volen mesells i planyuts.
Sospiteu-ne, no fos cas que tinguessin por que els deixeu en evidència.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Si, a priori, el derbi entre el Reus i el Nàstic de diumenge té un nom propi és el de Fran Carbia.
L'atacant roig-i-negre serà, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, l'únic titular nascut a la demarcació de Tarragona.
A part de Carbia i del també roig-i-negre David Querol, actualment lesionat, només alguns futbolistes del filial que han entrat en alguna convocatòria dels dos equips però que no han debutat completen l'escassa nòmina de futbolistes del territori en els dos equips més representatius del Camp de Tarragona.
Però Fran Carbia també és protagonista en la prèvia del derbi perquè és un dels jugadors més en forma del Reus.
És en l'aspecte ofensiu on més ha patit la plantilla roig-i-negra els problemes dels jugadors no inscrits per culpa del límit salarial –l'extrem Yoda no té fitxa, el davanter centre Lekic va marxar al Cadis, el punta Linares no va poder debutar fins a la tercera jornada i l'atacant Isaac Cuenca no ha pogut ser incorporat–, de manera que Fran Carbia ha hagut d'augmentar els galons i convertir-se des de la primera jornada en el referent ofensiu roig-i-negre.
Xavi Bartolo l'ha fet jugar de titular en els sis partits oficials i ell ha respost al repte amb bones actuacions, incloent-hi dos gols, un en la lliga i un altre en la copa.
Fitxat l'estiu del 2013 provinent de la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic, Fran Carbia va descriure una clara progressió i va fer eclosió la temporada 2016/17, la primera a segona A, amb 37 partits i set gols.
El curs passat, més irregular, no va mantenir el creixement apuntat i es va quedar amb 28 partits i dos gols.
El tarragoní, de 26 anys, sembla haver recuperat ara el nivell exhibit fa dos anys.
L'altre futbolista de la demarcació de Tarragona a la plantilla roig-i-negra, el reusenc David Querol, no participarà en el derbi per culpa d'uns problemes al genoll dret que arrossega des de la temporada passada i que fan que, de moment, no hi hagi una data clara de retorn.
A més, el Reus voldria tenir a la plantilla un altre futbolista nascut a la ciutat, però la negativa de l'LFP pel tema del sostre salarial el deixa, de moment, sense Cuenca, que s'entrena amb l'equip sense fitxa.
Dos jugadors del filial, Iker Goujón, nascut a Tarragona, i Adri Arjona, de Vila-seca, esperen l'oportunitat aprofitant les mancances d'efectius del primer equip.
De moment, han entrat en alguna convocatòria.
Si el Reus només té dos futbolistes de la demarcació a la plantilla, el Nàstic, estrictament, no en té cap. Això sí, hi ha dos jugadors, el vallenc Roger Figueras i el tarragoní Ivan de Nova, que, tot i tenir fitxa del filial, participen en els entrenaments del primer equip, entren en alguna convocatòria i un, De Nova, va jugar en la copa.
Hi ha un altre jugador del filial i del territori, Pol Prats, de Paüls (Baix Ebre), amb qui el Nàstic també compta per anar-lo introduint al primer equip, tot i que actualment està lesionat.
Ja fa temps que el Nàstic no té gaires jugadors tarragonins, i ara menys, després de la marxa els últims temps d'homes com Xavi Molina, Àlex López i Alberto Varo.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'Hotel Balneari Termes Orion ha començat una nova etapa després de la important reforma que va experimentar l'estiu de l'any passat i que li ha permès passar de 3 a 4 estrelles.
Un disseny completament actual, que ha suposat la reforma de totes les habitacions, un nou i complet Circuit Termal i tota una nova oferta gastronómica.
L'Hotel Balneari Termes Orion ofereix 54 habitacions totalment renovades, amb un disseny elegant, exclusiu i funcional.
Habitacions amb bany complet amb assecador de cabell, aire condicionat, caixa forta, televisió i una acurada selecció d' amenities.
Un nou concepte de descans i confort també per a famílies, atès que l'hotel disposa també d'habitacions comunicades.
El nou balneari incorpora un modern i complet Circuit Termal per gaudir lliurement de les aigües termals mineromedicinals de l'indret i totes les seves propietats.
Piscina termal, saunes, pediluvi, dolls d'aigua a pressió i un exclusiu Claustre Termal on el silenci i la calma ajuden a regenerar cos i ment.
L'oferta gastronómica, dissenyada pel xef Raül Cuadras, es pot trobar en dos espais ben diferenciats.
Un buffet lliure amb una cuina saludable i de qualitat, on destaquen els productes de proximitat, els plats tradicionals de la cuina catalana i les elaboracions fetes al moment.
I el restaurant Caldarium, que ofereix una cuina més elaborada i amb tocs innovadors, amb servei de carta i menú degustació.
L'Hotel Balneari Termes Orion és el marc idoni per viure unes vacances saludables i en família, amb una gran zona enjardinada amb piscina exterior, parc infantil, pistes de tennis i zona solàrium.
A més, tots els clients allotjats a Termes Orion tenen avantatges exclusius en la seva estada al Centre Lúdic Termal Magma.
A la mateixa finca de Termes Orion hi trobem el Lotus Blau, el prestigiós centre de banquets i convencions amb capacitat per a fins a 400 persones, però adaptable a qualsevol celebració.
Un espai modern i funcional per a celebracions de petit o gran format, on es respira sempre un ambient elegant i acollidor completament integrat als jardins que l'envolten.
De les seves instal·lacions, destaquen dues grans veles exteriors en forma de lotus gegant, envoltades d'aigua i natura, obra dels prestigiosos arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta, de l'estudi RCR Arquitectes, guanyadors del premi Pritzker 2017.
Un exemple d'arquitectura d'avantguarda convertida en referent mundial per viure i compartir, a l'aire lliure, moments inoblidables.
La oferta gastronómica del Lotus Blau convida el visitant a viure una experiència de textures i sabors des dels aperitius i fins a les postres, un recorregut que porta a reconèixer la cuina tradicional com mai l'havíem viscut fins ara. |
Començar a casa per mi sempre és millor, amb la teva gent que des del primer dia mostren el seu suport i vulguis o no sempre ajuda a començar la lliga millor!
Crec que serem un equip que costarà molt de guanyar, que ho donarem tot i ho deixarem tot a la pista!
Doncs penso que tot depèn de nosaltres.
Que tots els rivals tenen grans equips i que volem competir amb tots ells TOTS.
Aquest es l'objectiu a curt termini.
Si m'arrisco i miro objectiu de millora de classificació.
Toca lluitar per ser dels 5 primers.
Dels últims 3 anys portem una millora de 8ens, 7ens... aquest últim any 6ens.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Temporada brillant del jove pilot català que ha guanyat cinc de les set carreres celebrades, en el Ral·li 2000 Viratges la victòria va ser para Aleix Vila després d'un ral·li impecable
El Volant RACC / Trofeu MAVISA 2017 va posar punt final a la temporada amb la disputa del Ral·li 2000 Viratges celebrat a Manresa.
Després d'una excel·lent campanya, Pep Bassas és el nou campió de la copa de promoció del RACC després de finalitzar cinquè en la prova del Bages, cursa en la qual es va imposar Aleix Vila.
El jove pilot de Seva, Pep Bassas, és el flamant campió de la trentena novena edició del Volant RACC / Trofeu MAVISA, la copa de joves talents del RACC que un any més va ser tot un èxit.
Amb la seva cinquena posició a Manresa va assegurar els punts necessaris per portar-se el títol, tan competit o més que en les últimes temporades.
Pep ha aconseguit cinc victòries en les set proves puntuables, demostrant un excel·lent nivell de pilotatge i una progressió espectacular al llarg de l'any i posa el seu primer granet de sorra per emular al seu pare, Pep Bassas, un dels pilots més mítics de l'automobilisme nacional.
La parella de Solsona formada per Aleix Vila i Marc Roca, integrants de l'escuderia organitzadora de l'última cita del calendari, es van imposar amb total claredat en el mític 2000 Viratges.
Amb vuit millors temps assolits d'onze possibles, van liderar de principi a fi, solament seguits fins a l'equador de la prova per Jordi Salinas.
Gràcies als punts aconseguits amb aquest treballat triomf en la carrera de casa, Aleix es va adjudicar el subcampionat, mentre que Marc es va proclamar campió de copilots.
En el segon lloc es van classificar uns incisius Salinas-Barrera.
Els del Vallès van ser molt combatius durant tota la jornada arribant fins i tot a protagonitzar una espectacular lliurada en el tram de Castellfollit que els podria haver significat l'abandonament.
Sense llançar la tovallola ni un sol moment, Jordi va continuar amb un ritme elevat per aconseguir el seu tercer podi del 2017.
Els joves debutants Sergi Francolí i Guillem Aymerich van tornar a donar mostra de la seva gran competitivitat als comandaments del Peugeot 208 1.2 PureTech VR en un any de ràpida adaptació a aquest vehicle.
Sumant l'últim scratch de la cita manresana van assegurar el tercer graó del podi i de la mateixa manera el bronze en el campionat, mostrant-se molt satisfets dels excel·lents resultats aconseguits.
Per fi l'andorrà Claudi R. Leite va aconseguir estar en l'arribada sense problemes importants.
Amb Marta Anglada de copilot, Leite va arribar a lluitar pel podi fins ben entrada la nit, però finalment va donar per bona la quarta posició, tancant la temporada amb bon sabor de boca després de diverses distraccions que li van impedir estar més amunt en la classificació general del certamen.
Per darrere de Bassas-Muñoz, cinquens en aquesta prova i guanyadors del campionat, van finalitzar els canaris Pablo Suárez i Israel Pereira.
L'equip de l'Escuderia Aterura va seguir sumant quilòmetres i experiència coneixent nous ral·lis per afrontar amb garanties el seu futur en aquesta copa de promoció.
Tancant la classificació en el 2000 Viratges trobem a Abel Barcons i Domènech Castellet.
En la seva primera temporada en el trofeu del RACC amb el fiable 208 va aconseguir finalitzar una vegada més una dura prova, marcada pel fred.
Seguir afrontant trams en aquesta competida copa els permet millorar la seva tècnica per anar polint els temps.
L'únic abandonament a Manresa ho van protagonitzar Marc Paradell i Xavi Quesada a causa d'una sortida de carretera en la segona passada pel ràpid tram de Vilaredes en la qual va arrencar la roda davantera esquerra.
Classificació Ral·li 2000 Viratges - Volant RACC / Trofeu MAVISA
Classificació Volant RACC / Trofeu MAVISA
RACC Motorsport © Tots els drets reservats | Condicions d'ús i política de privacitat Powered by Mastercom |
Daniel Ocón Arráiz, un àrbitre de La Rioja de 38 anys, és un clàssic de Segona Divisió, on s'ha creat diverses vegades en el camí del Girona, gairebé sempre amb poca fortuna pels de Montilivi.
Excepte un pas fugaç per Primera d'un any (2016/17), la categoria de plata és on més s'ha desenvolupat.
Ahir el Girona va tornar-hi a topar.
Ocón té un llarg historial amb decisions erronies greus, que va ampliar ara des de la sala del VAR, on feia d'assistent de Varón Aceitón.
A la primera part el responsable del videoarbitratge no va assenyalar un penal sobre Diamanka, i va ratificar l'anul·lació d'un gol de Jairo, a cinc minuts del descans, després d'una bona estona revisant-lo.
Aquesta acció, amb les imatges televisives, semblava dubtosa, però un cop es va donar per vàlid que no pugés al marcador i es va reprendre el joc una nova repetició oferta per Vamos, traçant les línies, donava per bona la situació del futbolista gironí.
A la segona part Varón Aceitón va anul·lar un altre gol al Girona, en aquesta ocasió a Marc Gual després d'una passada precisa Diamanca.
Una acció més dubtosa, això sí, per mil·límetres, que tampoc va donar per bona.
La primera ocasió que Ocón va perjudicar el Girona, fent aleshores d'àrbitre principal, va arribar al tram final de la temporada 2012/2013, al camp de l'Almeria.
El Girona, llavors entrenat per Rubi, s'hi jugava bona part de les seves opcions d'ascens directe però es va veure clarament desafavorit per una decisió del col·legiat.
Ocón Arraiz no va veure un claríssim penal de Trujillo sobre Javier Acuña que hauria suposat l'expulsió del central rival i la possibilitat de marcar per als catalans.
L'altra acció controvertida es va produir el 2015, l'any del Lugo.
En la penúltima jornada, a Palma, va expulsar Carles Mas i Richy Álvarez i cap dels dos futbolistes van poder jugar el trascendent partit contra el Lugo de la setmana següent, que tothom sap com va acabar.
El cas més flagrant va ser el del central gallec, que va veure la vermella en el temps afegit per una falta inexistent.
Titular indiscutible, es va perdre el duel de l'última jornada on els de Machín en feien prou guanyant el Lugo per ascendir directe i van acabar veient com el somni s'esvaïa en l'afegit pel gol de Caballero (1-1).
Ocón també va xiular la semifinal anada del play-off contra el Còrdova (2015/16) a l'Arcángel on no va ensenyar la segona groga al cordovès Nando.
Aquell curs el Girona perdria la final de la promoció contra l' Osasuna i el col·legiat va pujar a Primera, tot i que només hi va durar un any. |
Els ducs de Cambridge, el príncep Guillem i Caterina, han anunciat aquest dilluns en un comunicat que la parella espera el que serà el seu segon fill, si bé no han precisat la data prevista per al naixement.
"El duc i la duquessa de Cambridge estan molt contents d'anunciar que la duquessa de Cambridge està esperant el seu segon fill", diu la breu nota publicada pel Palau del Príncep de Gal·les.
"La reina (Isabel II) i els membres de les dues famílies estan encantats amb la notícia", necessita el comunicat.
El príncep Guillem i Catalina, que es van casar l'abril del 2011, són ja pares d'un nen, el príncep Jordi, nascut el juliol de l'any passat.
El futur fill de la parella serà el quart en la línia successòria al tron, per darrere del seu avi, el príncep Carles, el seu pare i el seu germà.
Segons ha precisat Clarence House, "com en el seu primer embaràs, la duquessa presenta hiperèmesi gravídica", és a dir, les nàusees típiques del primer trimestre de l'embaràs.
Per aquesta raó, explica el comunicat, la duquessa "no acompanyarà el duc en el seu acte previst per avui a Oxford".
El primer ministre britànic, David Cameron, ja ha felicitat la parella a través de Twitter.
"Moltes felicitats al duc i la duquessa de Cambridge.
Estic encantat amb la feliç notícia que estan esperant un altre fill", ha afirmat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vilafranca del Penedès, acull una nova edició de les seves tradicionals Fires de Maig, un esdeveniment centenari que ha perdurat en el temps, convertint-se en una fira multisectorial de referència, i un clar baròmetre de la vitalitat i diversitat d'empreses i comerços del territori.
Vilafranca del Penedès es tornarà a convertir en un important motor del comerç per a la vila i tota la comarca, amb la celebració d'una nova edició de les seves Fires de Maig, un esdeveniment que lluny de perdre embranzida, agafa cada any més volada, incrementant la seva oferta tant a nivell de fira com a nivell d'activitats per als visitants, siguin de l'edat que sigui.
Amb una superfície de 16.500 m2 i més d'un centenar d'expositors, les Fires de Maig, reivindiquen de nou el seu protagonisme, com a punt de trobada per a tothom, i on s'hi pot trobar quasi de tot, des de tota mena d'articles per la llar, automoció, tot tipus de serveis personals i empresarials, fins a l'important sector de la maquinària agrícola, que enguany torna a créixer en metres i nombre d'expositors essent un clar reflex de la importància de l'activitat agrícola al penedès. |
Parades autobusos urbans - L1 (Tacó-Càmping)
Més informació: Aquesta parada coincideix amb la L2, parada 42, del bus urbà |
Estic rellegint una de les meves novel·les preferides: Una dona difícil, de John Irving... |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Santa Elena (Jaén).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Santa Elena per organitzar la teva escapada rural. |
La seu del Tribunal Suprem és adjacent al carrer del general Castaños, on també hi ha el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
Analitzem la figura de Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide, militar i polític que va destacar durant la Guerra del Francès i que és tot un referent del nacionalisme espanyol.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El Marqués de la Ensenada no és l'únic personatge històric que dona nom a un dels carrers dels voltants del Tribunal Suprem.
Tal com es va explicar en aquest setmanari, el polític protagonista d'un intent d'extermini contra els gitanos va ser eliminat de la llista de carrers de Lleida.
No va ser llevat de la de Madrid, malgrat la petició expressa d'un advocat.
El general Castaños, també referent dels llibres espanyols d'història, és un altre dels protagonistes històrics que dona nom a un carrer adjacent a l'alt tribunal on s'està jutjant els promotors de l'1 d'octubre que no van marxar al centre d'Europa.
També Barcelona, entre el parc de la Ciutadella i la Barceloneta, té un carrer dedicat a aquest militar.
L'any 1808, en el context de la Guerra del Francès, la localitat jaenesa de Bailèn esdevenia l'escenari d'una de les batalles més destacades, atès que era la de la primera derrota de l'exèrcit napoleònic a Europa.
L'emperador cors, decidit a envair militarment la península ibèrica, era derrotat per primera vegada en aquesta localitat andalusa que avui reuneix uns 18.000 habitants.
No és estrany, per tant, el to mitològic amb què s'han escrit les innombrables pàgines que expliquen el desenvolupament d'aquesta contesa.
El general Castaños (1756-1852) va comandar l'exèrcit borbònic victoriós en aquella batalla, per la qual cosa seria nomenat duc de Bailèn.
Militar d'origen basc, procedia d'una família comerciant amb aspiracions.
Un dels seus oncles va arribar a ser ministre d'Hisenda amb Carles III, rei d'Espanya entre 1759 i 1788.
Aquell home, Simón de Aragorri era, de fet, «un dels banquers espanyols més poderosos» i estava « emparentat amb figures rellevants com ara l'ambaixador a Londres o el governador de Cadi s», tot referint-se als germanastres del general Castaños.
El seu pare, natural de la localitat biscaïna de Portugalete, era Juan Felipe de Castaños i Urioste, home de Felip V (rei d'Espanya entre el 1700 i el 1724) que negociava l'intercanvi de presoners de guerra.
Una altra de les seues germanastres, Isabel, fou la mare de Pedro Agustín Girón de las Casas, nebot del general, company seu de batalla durant la Guerra del Francès i pare de Francisco Javier Girón Ezpeleta, natural de Pamplona, que va fundar la Guàrdia Civil el 1844.
Va ser-ne, de fet, el primer director general.
Les famílies de l'elit espanyola sempre han estat ben interconnectades.
L'ascens militar de Castaños, però, no és devia només al llinatge familiar.
Format a l'Acadèmia de Barcelona, va iniciar la vida professional als 16 anys i fou nomenat comandant als 24.
Ja com a coronel, el 1793 va lluitar a la Guerra dels Pirineus de finals del XVIII (1793-1795), quan l'exèrcit hispànic mirava de conquerir els territoris catalans que passaren a mans franceses durant el segle anterior.
La batalla va acabar amb la pau a canvi que el rei d'Espanya cedira l'illa caribenya de La Española -avui amb sobirania compartida entre Santo Domingo i Haití - a França.
També va lluitar en la defensa del port de Ferrol, a Galícia, assetjat per les tropes angleses en la batalla de Brión.
La seua popularitat, com s'ha dit, es va fer efectiva en la Guerra del Francès.
Nomenat capità general de l'exèrcit borbònic a Sevilla, va aconseguir un triomf èpic a la Batalla de Bailèn, esdeveniment històric que el faria créixer al si de la política espanyola.
Fidel a l'absolutisme de Ferran VII, va ser capità general de Catalunya quan va ser afusellat el militar liberal sublevat Luis Lacy al castell mallorquí de Bellver el 1817.
Ell mateix va signar-ne la sentència.
Precisament per la seua fidelitat ideològica, el general Castaños va dimitir del seu càrrec el 1820, amb l'arribada del Trienni Liberal.
Un cop acabat aquest període polític efímer, el 1825 Castaños passaria a presidir la Reial Junta Consultiva de Govern i més endavant el Consell d'Estat, per acabar encapçalant també el Consell de Regència tot just quan Isabel II -reina d'Espanya entre 1843 i 1868-, de qui va ser tutor, encara era menor d'edat.
Va morir als 94 anys d'edat el 1852, havent estat nomenat set anys abans senador vitalici per Catalunya.
Atès el seu èxit militar, no és estrany que el nacionalisme espanyol valore la biografia d'aquest personatge.
Tal com s'escrivia al mateix diari en un article recent, un altre mitjà, La Gaceta, retia homenatge el 1852 al llavors recentment desaparegut general Castaños.
En el centenari de la seua mort, el 1952, l' Abc destacava la bona sintonia de Castaños amb el duc de Wellington, «l'heroi de Waterloo », responsable de la derrota europea de Napoleó.
No cal viatjar als anys cinquanta per trobar lloances similars escrites en aquest diari.
El 2002, quan es complia el 150 aniversari de la mort del general, Íñigo Cavero, qui fora ministre amb la UCD, homenatjava el militar en un article extens en què destacava els seus triomfs militars -la defensa d'Orà, la batalla contra els francesos a Pamplona o el seu desig d'ocupar Gibraltar, ja en mans britàniques.
Un to dotat d'exaltació patriòtica.
Com molts dels carrers que envolten el Tribunal Suprem, institució judicial que, tal com va especificar el seu president, Carlos Lesmes, té la unitat d'Espanya com «la base irreductible de tot el dret de l'Estat».
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Fa quinze anys vaig escriure un llibre, Globalization and its discontents (El malestar de la globalització), en què explicava que l'oposició a les reformes globalitzadores creixia als països en vies de desenvolupament.
Era com un misteri: als ciutadans d'aquests països els havien dit que la globalització promouria el benestar generalitzat.
Per què, doncs, hi havia tanta gent en contra?
Ara, als països avançats, milions de persones s'han afegit als crítics de la globalització dels mercats emergents i els països en desenvolupament.
Les enquestes d'opinió demostren que per a un gran percentatge de nord-americans el comerç és una de les principals fonts de malestar.
A Europa hi trobem punts de vista semblants.
Per què rep tant de menyspreu una cosa que, segons els nostres dirigents polítics -i molts economistes-, ens havia de millorar la vida?
Una de les respostes que de tant en tant sentim de boca dels economistes neoliberals que defensaven aquestes polítiques és que la nostra vida ha millorat.
El seu malestar és cosa de psiquiatres, no d'economistes.
Però les dades sobre l'evolució dels ingressos fan pensar que els economistes neoliberals són els que potser haurien d'anar al psiquiatre.
Als països avançats hi ha grans franges de població que s'ho estan passant malament: als Estats Units el 90% de la població veu els seus ingressos estancats des de fa un terç de segle.
De fet, la renda mitjana dels treballadors a temps complet és més baixa en termes reals (després de l'ajust per inflació) que la de fa 42 anys.
I entre les rendes més baixes els salaris reals són comparables als de fa 60 anys.
Els efectes de les turbulències i perjudicis econòmics que molts nord-americans estan patint es manifesten fins i tot en les estadístiques sanitàries.
Els economistes Anne Case i Angus Deaton, guanyadors del premi Nobel d'aquest any, han demostrat, per exemple, que l'esperança de vida està baixant en àmplies franges de nord-americans de raça blanca.
Les coses estan una mica millor a Europa; però només una mica millor.
El nou llibre de Branko Milanovic, Global inequality: A new approach for the age of globalization, ens ajuda a entendre molt millor tot això quan analitza qui ha guanyat i qui ha perdut més nivell de renda durant dues dècades, des de l'any 1988 fins al 2008.
Entre els que més hi han sortit guanyant hi ha l'1% més ric, els plutòcrates del món, però també hi ha la classe mitjana de les noves economies emergents.
Entre els grans perdedors -els que hi han guanyat poc o no res- hi ha les classes baixes, mitjanes i treballadores dels països avançats.
La globalització no és l'únic motiu d'aquesta situació, però sí que és un dels motius.
En el supòsit d'uns mercats perfectes (en el qual es basen la majoria de les anàlisis econòmiques neoliberals), el lliure comerç iguala els salaris dels treballadors no qualificats de tot el món.
El comerç de productes substitueix la circulació de persones.
La importació de mercaderies de la Xina -la producció de les quals requereix una gran quantitat de treballadors no qualificats- redueix la demanda de treballadors no qualificats a Europa i els EUA.
Aquesta tendència és tan forta que si no hi hagués despeses de transport i si els EUA i Europa no tinguessin altres avantatges competitius, com ara els derivats de la tecnologia, a la llarga seria com si els treballadors xinesos anessin emigrant als EUA i Europa fins a eliminar completament les diferències salarials.
El fracàs de la globalització a l'hora de complir les promeses dels polítics dels partits tradicionals ha minat, sens dubte, la confiança en la classe política.
I el fet que els governs hagin ofert generosos rescats als bancs causants de la crisi financera del 2008, deixant abandonats els ciutadans perquè s'espavilessin pel seu compte, ha reforçat l'opinió que el fracàs de la globalització no ha sigut només una qüestió de càlculs econòmics erronis.
No cal dir que la globalització és només una part del que està passant; la innovació tecnològica n'és una altra.
Però representava que tota aquesta obertura i aquests canvis ens farien a tots més rics i que els països avançats aplicarien mesures polítiques que garantirien una àmplia distribució dels beneficis.
Però ha passat tot el contrari: s'han impulsat polítiques que han reestructurat els mercats de tal manera que ha crescut la desigualtat i han baixat els resultats econòmics generals.
De fet, el creixement es va desaccelerar quan es canviaven les regles del joc per afavorir els interessos dels bancs i les empreses -els rics i els poderosos- a costa de tots els altres.
Els treballadors han perdut poder de negociació; als EUA, si més no, les lleis de la competència no s'han posat al dia, i les lleis existents no s'apliquen com cal.
La financerització creix a bon ritme i els mecanismes de govern corporatiu s'han debilitat.
Com assenyalo en el meu llibre Rewriting the rules of the American economy, publicat fa poc, s'han de tornar a canviar les regles del joc amb l'objectiu de preveure mesures per controlar la globalització.
Els dos nous grans acords impulsats pel president Barack Obama -l'Associació Transpacífica entre els EUA i 11 països de la costa del Pacífic, i l'Aliança Transatlàntica de Comerç i Inversió entre la UE i els EUA- són passos en la direcció equivocada.
El principal missatge del malestar de la globalització era que el problema no consistia en la globalització, sinó en la gestió d'aquest procés.
Per desgràcia, la gestió no ha canviat.
Quinze anys més tard, els nous malestars han posat de manifest aquest missatge en les economies avançades.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Sessió informativa de la Comissió d'Ensenyament amb el conseller d'Ensenyament sobre els objectius i les actuacions del seu departament (Tram.
Josep Bargalló Valls, Conseller del Departament d'Ensenyament |
de 18 de desembre (FOU núm. 129,
de 27 de desembre), es va aprovar el catàleg
de llocs de treball del personal funcionari i laboral d'administració
Atès el procés de creixement en el qual està
emmarcada la UIB, i en especial els serveis que s'han d'oferir
a la comunitat universitària tant pel que fa a la quantitat
com a la qualitat, es fa necessari introduir algunes modificacions
al catàleg que permetin adaptar-se a aquesta realitat.
Per això, a proposta del Consell Executiu, a la sessió
ordinària del dia d'avui, en virtut dels articles 21.1.16),
d'àrea de Registre i Afers Generals».
Servei de Contractació, Patrimoni i Infraestructura
La plaça núm. 15, de personal laboral, es deixa
La plaça 3007 passa a tenir una formació específica
d'«especialista en seguretat i higiene» i s'hi afegeix
Les places 3008 i 3009 es desdoblen a I/II i la formació
específica és «alguna especialitat de prevenció».
Es crea una nova plaça al Servei de Prevenció
de laboral, grup II, «diplomat universitari», amb
24, «cap de secció I», de la Secretaria General.
de laboral del grup I/II, «diplomat universitari»,
amb el requisit de coneixements superiors d'anglès.
«diplomat universitari de suport al minusvàlid»,
i una plaça de laboral del grup IV.1/IV.2, «auxiliar
«auxiliar de serveis», i una de funcionari «auxiliar
Es crea una plaça de laboral del grup III, «tècnic
especialista», al Vicerectorat d'Infraestructures i Medi
Amb motiu de la posada en funcionament del nou edifici interdepartamental,
es creen dues places de laboral del grup IV.2, «auxiliar
de serveis», de torn de matí i torn de tarda respectivament.
de serveis» i queda sense el complement de matí
A la plaça 440 s'hi posa el complement de direcció.
Servei de Càlcul i Informatització
Es crea una plaça de laboral del grup I/II, «programador»,
amb el complement d'informàtica.
Creació d'un nou servei: «Campus Extens: Servei
S'hi integren les antigues places de l'Oficina de Suport a
la Docència, abans incloses al Rectorat: places 2001,
Es creen sis places de laboral del grup II/III: «tècnic
Per a l'any 2002 el complement de «productivitat
compensada» assoleix el cent per cent de l'homologació
de les retribucions del PAS de la UIB amb els funcionaris de
Per facilitar-ne el maneig, s'adjunta com a annex
II del present acord el catàleg actualitzat, amb
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Casbah Formentera.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sant Francesc de Formentera. |
Les autoritats de la ciutat de Venècia van declarar ahir l'alerta per inundació davant del temporal que ja ha deixat almenys tres morts a Itàlia, més concretament a les regions de Friuli Venezia Giulia, a Firenzuola i a Nàpols.
La marea alta va aconseguir els dos metres d'altura cap a les deu del matí, una mica per sota dels pronòstics dels experts i sense arribar a «altures excepcionals», com va ser el cas dels metres d'aigua que van cobrir la ciutat el dia 12 de novembre.
No obstant això, la històrica plaça de Sant Marc encara continua en perill: el paviment està molt malmès i necessitaria un reemplaçament total. |
Una imatge del Sant Jordi just abans de començar el partit.
El Palau Sant Jordi no s'ha omplert per veure la semifinal del Mundial d'handbol entre Espanya i Eslovènia, tot i ser la primera vegada que es disputa un campionat d'aquest nivell a l'Estat.
Just abans de començar el partit, al Sant Jordi es podien veure molts seients buits a les graderies superiors i darrera de les porteries.
També hi havia forats a les dues tribunes principals.
La instal·lació olímpica té una capacitat per a 12.000 persones i la possibilitat de posar uns altres 2.000 seients en una grada retràctil.
Una part significativa dels espectadors de la semifinal entre espanyols i eslovens eren seguidors de Dinamarca i de Croàcia que tot just després s'enfrontaran en la segona semifinal.
El partit final serà diumenge, també al Sant Jordi.
Encara que jugui francgça alemanya dinamarca...gran art del public es estranger on al seu pais animen aquest esport.
No has de donar lliçons de res, quan l'únic que ets és una persona que està cegada per un pensament totalitarista camuflat amb quatre pinzellades de "modernillo".
Estàs comparant un partit amistós de costellada d'una selecció que no tindra reconeixement oficial fins que no tingui un estat al darrera amb una semifinal d'un campionat mundial oficial
Dóna gràcies que la majoria de jugadors són catalans sino ni això
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'FC Lusitans afronta la temporada sense mirar el passat, sense el record de la mala temporada anterior en la qual no va poder aconseguir classificar-se per les places europees.
Aquesta temporada, l'equip arriba totalment renovat.
L'entrenador de l'equip, Quim Berto, va explicar ahir a EL PERIÒDIC, que «hem fet un rentat de cara, pràcticament és un equip nou».
En aquest sentit, l'entitat encara està acabant els tràmits administratius per anunciar els fitxatges de manera oficial, de manera que la setmana vinent farà pública la plantilla de la qual disposarà per aquest nou curs.
En aquest sentit, Berto va explicar que «estem resolent els problemes per arribar de la millor manera i per competir amb un equip que en els propers temps ha de ser campió».
D'aquesta manera, Berto va avançar que serà una plantilla «amb jugadors sud-americans, així com portuguesos i andorrans».
En aquest sentit, ja es coneixia el fitxatge de Marcelo Torres.
«L'objectiu de la temporada serà estar entre els tres primers, tot i que venim d'una realitat completament diferent del que és Portugal», exposava.
«Aquest és un campionat que es juga a tres voltes i que té vuit equips i, per tant, hem d'estar lluitant per les tres primeres posicions, aquest serà el camí que vull marcar», sentenciava.
Malgrat això, Berto és conscient de l'alt nivell que està adquirint la lliga nacional: «Aquest fet fa que els objectius siguin complicats, hem mirat tots els equips que estan competint i hi ha un nivell molt alt».
A més, va recordar que «s'estan fitxant jugadors molt bons» i que «ens hem de preparar».
En aquesta línia, va ser clar: «El Lusitans ha de defensar el seu emblema, a dins del camp ens hem de deixar la pell i tenis grans objectius».
Per tant, el missatge a la plantilla serà el del canvi en comparació amb la temporada passada: «El futbol andorrà està creixent i la mentalitat és d'intimidar, hem de treballar aquest missatge i ser professionals, lluitar cada minut, sempre cap a la victòria».
Berto, que arriba del C. D. Trofense, substitueix a Emiliano González i es va mostrar «molt il·lusionat».
«És una realitat diferent, hem d'anar amb calma, amb temps i fent molta feina», assegurava.
«He vingut a Andorra pels objectius, és una lliga d'Europa, pots lluitar per la Lliga de Campions, una cosa que és molt difícil», comentava.
Per altra banda, el president del club, Antonio da Silva, va voler reiterar «la voluntat d'estar entre els tres primers» i «de tornar a Europa», tot i que «serà absolutament complicat».
De moment, l'equip té dues baixes segures.
Rui Beja va fitxar la setmana passada per l'FC Andorra, camí que podria seguir Víctor Silvario, que ha mostrat la seva predisposició a fitxar pel club tricolor.
No obstant això, la seva marxa no se sabrà fins al divendres 31, que és la data límit del Lusitans per tancar la seva plantilla.
Així mateix, una altra baixa del club va ser la del porter de 36 anys Ivan Periánez, que va anunciar el seu fitxatge per l'Inter d'Escaldes.
«És un projecte molt bo, hi ha companys que conec de fa temps i em ve molt de gust venir aquí per aportar una mica de veterania.
Crec que és possible fer un bon any», remarcava.
«Per la meva alçada, tinc un bon joc aeri, sóc bastant àgil pel fet de ser molt primet, m'agrada jugar als peus i em faig respectar», assegurava Perináez.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El tancament de l'espai aeri em va agafar fora de casa, esperant retornar aviat en un vol curt.
Per contra, vaig trigar un dia sencer a tornar amb tren i sort que vaig tenir bitllets.
Ho dic perquè no sembli que parlo des de la barrera.
Els controladors aeris no és el grup de treballadors pels quals tinc més simpatia.
Persones que guanyen 200.000 euros a l'any estan fora de la meva òrbita, no només personal sinó de la meva preocupació pels assumptes col·lectius.
Que són un grup enormement privilegiat, ningú pot dubtar-ho.
Disposen, a més, d'una gran possibilitat de monopoli i una enorme capacitat d'incidència en el benestar de tots els altres, com tots els treballadors del transport col·lectiu.
Però no em sembla que la histèria generada davant la seva 'vaga' és la reacció més adequada.
Per això m'animo a fer alguns comentaris:
Els seus privilegis no fan intolerable que aquest col·lectiu de treballadors lluiti pels seus drets.
Encara que no del mateix nivell, per descomptat, hi ha molts altres grups de treballadors públics que es consideren privilegiats –professors d'universitat (entre els quals em compto), jutges, alts càrrecs d'empreses i de l'administració pública i altres- i crec que tenen els seus drets i haurien de defensar-los, mentre no canviïn altres coses que condueixin a un major igualitarisme en la societat.
Per això no em sembla malament que aquests empleats privilegiats defensin els seus drets, que, a més, estan sent atacats molt intensament.
Encara no fa molt, aquests professionals guanyaven 350.000 euros a l'any, i ara guanyen 200.000 (encara que fa vergonya escriure aquestes xifres).
Encara és una barbaritat, però és normal que lluitin contra aquesta rebaixa.
Treballaven 1.200 hores anuals i han passat a treballar 1.670 i, el que sembla que ha deslligat la seva fúria, és que recentment el Govern ha passat un decret pel qual els dies de baixa no es computaran com part de la jornada de treball.
Quan en tots les ocupacions la baixa es computa com part de la jornada laboral.
Dues coses: Una, crec que és normal que lluitin.
Dues i molt important, quant trigaran les autoritats a traslladar la norma que la baixa no sigui part de la jornada laboral als altres treballadors?
Per altra banda, enfront de l'enorme atac que estem experimentant els treballadors de tots els àmbits, molts ens preguntem, com és que no reaccionem?
Bé, doncs en aquest cas, aquells que estan en les condicions més favorables per a fer-lo són qui han començat a reaccionar: són treballadors fixos, no poden tenir problemes econòmics i causen un gran impacte.
Són ells els que millor poden començar a resistir aquest brutal atac que estem sofrint.
Que segurament ho fan per defensar els seus drets adquirits, que és mer corporativisme, que no ho fan per convicció i idealisme...
Però les reivindicacions populars no es fan gairebé mai per solidaritat i ideologia sinó per resistència a perdre els drets propis.
I si els altres grups de funcionaris i treballadors fixos prenguéssim exemple?
Sens dubte, però vistos els serveis mínims que es dicten per a totes les vagues del transport que porten a diluir gairebé completament les protestes, és bastant comprensible que un grup de treballadors enfurismats mostri la seva impotència amb aquest tipus de mesures.
Hi ha qui diu –particularment les ments sindicals- que així no es fa una vaga.
Per què les vagues s'han de fer segons el protocol imposat per uns poders econòmics, polítics i sindicals?
El dret de vaga protegeix una protesta forta, que està sent domesticada amb tots aquests requisits, per què s'ha d'acceptar sempre aquesta subordinació?
No podien deixar de dir que si han tingut reunions amb el PP, que si això té color polític, etc. Seria una llàstima si hagués raons polítiques partidistes en aquesta acció, perdrien molta dignitat els controladors, però són tots els controladors del PP?
Perquè una acció així no es fa sense una gran majoria.
No hi ha controladors més pròxims a altres partits?
Potser en aquest cas el PSOE hauria de preguntar-se per què aquesta exclusiva afiliació.
Però és la conseqüència que les coses vagin malament i no s'arreglin d'altra forma.
Ningú fa una protesta d'aquest estil per gust.
Ni tan sols els controladors aeris que segur són conscients del que es juguen.
Deuen estar molt indignats amb el govern per a fer una protesta d'aquesta envergadura en la qual arrisquen molt.
Però encara que sigui molt lamentable no ignorem que aquests importants trastorns s'han causat en la seva majoria a persones que volíem desplaçar-nos per vacances.
Al meu entendre hi ha altres col·lectius pels quals hauríem de preocupar-nos més i ens són indiferents.
Hem pensat potser que a l'eliminar l'ajuda de 426 euros als desocupats sense subsidi es deixa a 500.000 famílies sense cap ingrés?
Probablement sofreixin més que les 300.000 persones a les quals ens han fastiguejat el pont.
I no sembla que ens preocupem massa per ells.
O les nombroses famílies que han perdut el seu habitatge, o el més d'un milió de treballadors aturats de llarga durada sense esperança de trobar treball, i tants altres.
Aquest caos perjudica també a l'economia i té àmplia repercussió internacional.
Hi ha negocis que perdran diners (encara que potser uns altres es beneficiïn) i el nostre país no està per a bromes.
Però hi ha altres sectors que estan tenint conductes encara més greus.
Què dir de la banca, tant del país com forana, com de les grans fortunes que segons algun informe de premsa (no n'i ha molts referent a això) estan ja abandonant el país per temor al seu major deteriorament econòmic?
Ningú sembla ressentir aquestes activitats, molt més greus que les dels controladors.
Així mateix, per què no escandalitzen igual alguns salaris i beneficis, privats, per descomptat, però encara mes escandalosos que els dels controladors, en plena crisi econòmica, recessió salarial i amb més de quatre milions de desocupats?
En aquest cas, el Govern i els mitjans de comunicació han creat una enorme alarma social.
Tornant amb tren m'adonava que per a la immensa majoria de la població que no vola en aquests dies, no passava gran cosa.
La majoria de comentaris estaven suscitats per les notícies dels mitjans.
Quan t'allunyaves dels aeroports l'assumpte deixava de ser tan greu.
No vull minimitzar la repercussió negativa de la protesta ni la seva probable repercussió internacional en un moment tan delicat per al país, però en lloc de convertir-lo en una emergència nacional, penso que s'haguessin pogut adoptar altres actituds més serenes i eficients.
No hagués estat possible seguir les negociacions que estaven en curs entre AENA i el sindicat de controladors?
Aquest problema ve ja des de fa temps i des de l'any passat s'havien intensificat.
No s'ha previst el que podia passar?, com en més d'un any no s'ha pogut resoldre el problema?
L'eliminar bruscament les negociacions és possible que tingui alguna relació amb la privatització d'AENA?
Seguint les pràctiques d'altres casos, el conflicte podria constituir una bona excusa per a justificar parcialment la privatització.
És molt lamentable el recórrer a la militarització per a resoldre els problemes laborals (s'han inspirat en Reagan quan el 1981 va militaritzar als controladors del seu país?)
Espanta bastant que la capacitat per a resoldre situacions, encara que siguin de palesa desigualtat i privilegi, resideixi en el recurs al militar.
Encara que sigui un grup social que no ens suscita cap simpatia, i es reconegui el seu corporativisme i egoisme (no se'ls veu molt en les reivindicacions d'altres grups socials) no se'ls pot negar el dret a defensar la seva situació, encara que sigui molt favorable respecte a altres treballadors.
El seu poder de monopoli i els seus escandalosos salaris haurien ser eliminats, però com part d'un potent, gradual i permanent procés d'avanç de la igualtat en la societat.
Desgraciadament portem anys que tota l'evolució de l'economia i la societat, en tots els àmbits, s'orienta en la direcció contrària.
No té molt sentit singularitzar i criminalitzar a un grup professional específic per fer el que pretenen la majoria de qui pertanyen a l'elit social.
Vivim en un sistema cada vegada més injust i desgavellat, i no pot sorprendre'ns que el mateix produeixi conseqüències greus com les que estem comentant.
Però no sembla que sigui la criminalització generalitzada que crea una vasta alarma social i expandeix la sensació de caos i temor que en el país s'està vivint la resposta més adequada.
Molt menys encara la militarització (que suscita tenebrosos records en aquest país), com recurs d'última instància que només sembla mostrar el seguiment a experiències foranes (Reagan) dictades per la impotència de trobar solucions més imaginatives i eficients. |
Amb la garantia de la Diputació de Tarragona.
Els professionals de l'escola treballen pels alumnes i per a les
L'equip docent del centre està format pels següents professionals:
Donem suport i assesorament individualitzat a famílies, estudiants i professionals.
Col·legi públic d'Educació Especial Alba.
Els nostres alumnes són la nostra raó de ser |
El conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, aposta per ajornar l'ampliació de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Garrigues fins que es trobi el consens necessari al territori.
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 24 de maig a Els Torms, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 22 d'abril de 2015.
L'oli d'oliva extra verge del Molí d'Els Torms es podrà degustar als 93 establiments hotelers de la cadena Paradores, segons ha anunciat avui el Ministeri de Medi Rural.
Aquest oli garrigenc ha obtingut...
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Els Torms, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d'abril de 2011.
Molí dels Torms, que comercialitza la marca d'oli d'oliva extra verge Olicatessen, ha guanyat el primer premi al millor oli d'oli ecològic de l'Estat espanyol.
El guardó és concedit pel Ministeri de...
El centre de dia que oferirà serveis integrals per a la gent gran del sud de Les Garrigues obrirà a primers de l'any vinent. |
Pere Canton, l'arqueòleg amateur que fa uns anys va aconseguir canviar els manuals d'història en demostrar que el Camí dels Carlins de Salt és ple de restes de pedres tallades pels homínids que hi van viure fa 300.000 anys, acaba de publicar Un somni prehistòric, novel·la que recrea les facècies dels primers habitants del que avui coneixem com Girona i Salt.
El dia decisiu està apunt d'arribar per al jove Agnuc, el moment en què ha de matar un animal tot sol, prova d'iniciació que li permetrà entrar al cercle dels escollits.
Apropant-se sigilosament a una llacuna endinsada al bosc on els animals acostumen a abeurar-se, l'Agnuc, acompanyat del seu pare i altres caçadors, espera pacient fins que apareix una femella de cèrvol, que el jove protagonista aconseguirà ferir mortalment clavant-li una esmolada llança al costat.
Així arrenca una història plena de fantasia pel que fa als fets narrats, però també plena de realisme pel que fa a l'ambientació i la recreació ambiental.
Canton documenta fidelment la tecnologia usada pels protagonistes de la seva novel·la, antics caçadors-recol·lectors i talladors de pedres que van viure fa uns 300.000 anys entre la Cova de l'Aragó, un dels santuaris de l'arqueologia mundial, situada al Rosselló, i el pla de Salt i el Puig d'en Roca de Girona.
«Nosaltres pensem que aquests homes i dones no eren tant diferents, i creiem que tenien els mateixos somnis, idees, il·lusions, preocupacions, inquietuds; i també buscaven l'amor i la felicitat com ho podem fer ara», escriu Canton a l'apèndix del llibre.
El relat de ficció està basat en els descobriments arqueològics del Paleolític inferior realitzats a l'entorn de Salt i de Girona durant les últimes dècades per l'Associació Arqueològica de Girona, els quals han aportat coneixements que fins ara eren desconeguts.
Fa 300.000 anys, l'Homo heidelbergensis va desenvolupar en aquest entorn escenes de cacera i de convivència que poc allunyades poden estar de les que recrea Pere Canton a la novel·la.
Les troballes d'eines de pedra fruit de la indústria lítica al Pla de Salt, al Camí dels Carlins, són l'excusa d'aquesta trama situada en la prehistòria.
Els animals que hi havia, sense excloure les feres, el medi ambient, la descripció física de l'Homo heidelbergensis, les activitats de recol·lecció d'arrels i fruites per part de les dones, formen part d'una novel·la que recrea, amb la perspectiva dels valors d'avui, el profund sentit de respecte per les persones grans i també per la natura que practicaven aquells homínids, que, tot i no tenir consciència ecologista, no depresaven l'entorn, sinó que se'n servien estrictament en funció de les seves necessitats.
«En aquest volum hem intentat fer més pròxim i entenedor el passat llunyà, el comportament social, la lluita per la supervivència, l'amistat, la cooperació, la solidaritat, el naixement, la mort, el simbolisme, les supersticions, les creences, les malalties», apunta Canton, en referència a unes comunitats que van començar a dominar el foc i això els va permetre iniciar una nova forma de vida, sempre entorn d'una foguera on coure els alimens, escalfar-se, espantar les feres i, en definitiva, socialitzar-se.
Els orígens de la humanitat són un període ombrívol i misteriós sobre el qual aquesta obra aporta nova llum. |
La Fundació La Caixa destinarà sis milions d'euros a la lluita contra el càncer.
L'entitat ha signat un acord amb Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) per finançar projectes de recerca entre el 2020 i el 2023, que buscaran desenvolupar tractaments personalitzats, nous fàrmacs i impulsar assajos clínics.
El president de la fundació, Isidre Fainé, i el doctor i director del VHIO, Josep Tabernero, han signat l'acord, que també permetrà catalitzar la formació i la carrera professionals dels investigadors vinculats a les àrees de treball del projecte UITM - "la Caixa".
Aquesta unitat es dedica a aquests tres eixos de recerca, a més de a la millora de teràpies ja existents.
És el cas de la selecció molecular òptima per als pacients susceptibles de respondre a aquestes teràpies.
Més info: Com el 'big data' ajuda a lluitar contra el càncer
Aquest programa de diagnòstic és pioner a l'Estat espanyol, i la nova partida de finançament de La Caixa permetrà "continuar duent a terme nous estudis translacionals associats a aquests assajos clínics per poder identificar nous biomarcadors de resposta i poder seleccionar la població que respongui més favorablement a aquestes teràpies", segons el doctor Tabernero.
Per la seva banda, Fainé ha assegurat que "projectes amb aquesta profunditat i aquest impacte reafirmen el nostre compromís amb la lluita contra les malalties més greus i, per extensió, amb la societat".
Entre els reptes actuals amb què es troba el VHIO, el director destaca "les teràpies basades en anticossos biespecífics o virus oncolítics, entre d'altres".
El programa UITM - "la Caixa" fa 10 anys que es va crear i ha promogut 1.060 assajos de fase I (medicaments que es testen per primer cop per a una patologia concreta) i assajos basket (els que inclouen pacients amb diferents tipus de tumors amb una alteració molecular comuna), i 1.076 assajos de fase II.
Aquests han reunit un total de 7.302 pacients. |
El portaveu del Grup Popular, Rafael Hernando, ha recalcat aquest dimecres que el canvi de criteri en el tribunal que jutja Gürtel per citar ara com a testimoni Mariano Rajoy es deu a les "pressions espúries" de l'associació Adade, "vinculada" al PSOE, per "desprestigiar" i "difamar" el president del Govern espanyol, creant "escàndol on no n'hi ha".
"És l'Ausbanc del Partit Socialista, volen obtenir un benefici polític a través dels tribunals", ha emfatitzat.
En una roda de premsa en la Cambra baixa, després de la reunió del comitè de direcció del Grup Popular, Hernando ha assegurat que el seu partit respecta les decisions dels tribunals, "també" quan canvien de posició com ha ocorregut en aquesta ocasió amb la citació de Rajoy com a testimoni (va ser rebutjada dues vegades anteriorment).
No obstant això, el dirigent del PP ha dit que "no comparteix" aquest "canvi de criteri" del tribunal.
"Per què s'ha produït aquest canvi de criteri? --s'ha preguntat--.
Per la pressió d'una associació d'advocats que tothom sap que està vinculada al PSOE, dirigida per dos dirigents del PSOE i que porten intentant que el senyor Rajoy se segui en un tribunal en qualitat del que sigui".
En aquest sentit, ha indicat que aquest procés de Gürtel "té a veure amb alguns actes electorals" que es van realitzar el 2003 a Majadahonda i Pozuelo i ha subratllat que en unes eleccions municipals la seva formació pot arribar a fer "100.000 activitats" en els 8.000 municipis.
"I en aquests moments Rajoy ni era secretari general del partit ni tenia un càrrec en el partit orgànic que li impliqués conèixer com s'organitzaven les campanyes electorals dels 8.000 municipis", ha asseverat.
Segons Hernando, el que està passant té a veure amb la "perversa i espúria" utilització de la figura penal de l'acusació popular amb "finalitats i criteris exclusivament polítics".
"Es tracta senzillament de desprestigiar algú, portant-lo als tribunals, sabent que aquestes persones no tenen res a dir ni cap responsabilitat sobre aquest assumpte", ha dit, per recalcar que Rajoy no tenia "ni capacitat ni responsabilitat per conèixer els fets".
El portaveu del Grup Popular ha recalcat que l'objectiu és "difamar, desprestigiar i triturar l'honor de les persones", portant "escàndol" on "no n'hi ha".
"Per a això s'està utilitzant l'acusació particular per part d'algunes formacions polítiques, molt especialment el PSOE a través d'aquesta associació", ha proclamat.
De fet, ha assenyalat que, de la mateixa manera que hi havia associacions que es dedicaven a fer negocis "utilitzant els tribunals i cercant la difamació", passa el mateix al món de la política amb associacions com ADADE.
"És l'Ausbanc del PSOE, volen obtenir un benefici polític a través dels tribunals.
No diré que és el 'Mans Brutes' del PSOE, no ho diré, però ja està bé", ha recalcat el portaveu parlamentari del PP.
En aquest punt, ha assegurat que cal "reflexionar" sobre l'"abús" que s'està produint en els tribunals per part d'associacions vinculades als partits amb la finalitat de "crear escàndol i desprestigiar les persones".
En la seva opinió, és una "vergonya i absolutament intolerable" la "utilització" de la Justícia que, al seu judici, s'està produint.
Davant la petició de Podem perquè Rajoy comparegui en el Ple del Congrés després de la decisió del tribunal de Gürtel de citar-lo, Hernando ha assenyalat que ell no li veu "sentit" perquè ja acudirà al tribunal com a testimoni "forçat" per aquesta associació.
Al seu judici, això és "més que suficient", sobretot quan, segons ha dit, aquests anys ha vingut donant explicacions.
"Al llarg d'aquest temps hem donat explicacions per cel, terra, mar i aire", ha reiterat, per agregar que el que es pretén és "utilitzar una decisió dels tribunals amb finalitats polítiques".
En la seva opinió, l'oposició vol utilitzar el Parlament com a "altaveu" d'aquest assumpte.
En ser preguntat si el PP considera que els magistrats de l'Audiència Nacional han donat el seu braç a torçar per "pressions espúries" d'Adade, Hernando s'ha ratificat en les seves paraules assegurant que aquesta associació porta molt temps exercint aquesta pressió i ha "amenaçat fins i tot amb possibles nul·litats del procés si no s'acceptava aquest tràmit".
Finalment, Hernando ha rebutjat que la citació de Rajoy o la detenció de l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González pugui afectar la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat.
Igualment, ha negat que pugui danyar la imatge d'Espanya a l'exterior.
"Crec que la imatge internacional d'Espanya i del Govern espanyol està fora de perill", ha manifestat, per afegir que la majoria dels espanyols saben que el Govern espanyol es dedica al que s'ha de dedicar: sortir de la crisi econòmica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fa justament un any, per aquestes dates, vaig publicar un article a Llibertat.cat en un sentit similar al que escric ara.
En aquella ocasió prenia com a motiu els versos de l'obra prohibida de Serafí Pitarra, Don Jaume el Conquistador.
I plantejava diverses idees entorn del rumor, la possibilitat i algunes dades que ens indicaven que el borbó Juan Carlos I podria estar morint-se.
Fa pocs dies el rei dels espanyols i general de tots els exèrcits va patir una trompada descomunal que em va fer venir al cap aquell article de fa un any inspirat per en Pitarra.
La caiguda de morros em va semblar un bon presagi i una metàfora de la decadència del Regne d'Espanya.
Passat un any, sense que la meva predicció s'hagi complert encara, torno a plantejar la inevitable circumstància humana que portarà el cap d'Estat al podrider de l'Escorial, junt amb les altres borbons i nobles espanyols de trista memòria.
I repeteixo la importància de l'agonia i l'extinció física de borbó perquè ens hauria de preparar per a un futur incert.
Perquè el projecte d'Espanya, també moribund, intentarà regenerar-se amb el recanvi.
I hi ha moltes peces en joc que ens convindria tenir en compte.
A l'article de fa un any, del qual aquest és un refegit d'idees actualitzades, exposava que aquesta mort era un fet i cosa de poc temps, després de la qual ens hauríem d'empassar dies de condol i de reportatges hagiogràfics.
Molt pitjor que la victòria de la Roja i que les visites del Papa.
I reflexionava també si no seria una celebració efímera per als catalans -per allò de morta la cuca mort el verí o mort el gos morta la ràbia-.
El cas, i el que realment em preocupa, és que l'enemic ja compta amb una important operació de recanvi, amb hereu i santificació: tant si hi ha mort física com si no.
Per aquest motiu deia ja aleshores que caldria que els independentistes calculéssim tots els escenaris possibles davant la mort del borbó.
Amb mort física o amb incapacitació, amb hereu, amb regència o amb Espanya Confederal coronada.
Aleshores demanava atenció a certes vel·leïtats monàrquiques que havien insinuat "prohoms" del sobiranisme i també alguns partits amb vocació botiflera.
Durant els darrers anys s'han articulat algunes propostes que dissocien el projecte independentista dels consubstancials principis republicans.
Un exemple clar és l'article de López Tena " Monarquia o república?
Independència! " aparegut el novembre del 2009, o el contingut en el mateix sentit al Petit manual il·lustrat sobre la independència publicat per la Revista Omnium núm.15 la tardor del 2010.
Mort el borbó actual el recanvi es prepara des de l'estructuració de l'Estat, per tal que el projecte d'Espanya pugui perllongar-se uns anys més com a Destino en lo universal.
Amb tota certesa, aprofitant el recanvi, ens intentaran fer empassar propostes confederals coronades, forals o de lliure associació a un regne que els catalans hem detestat històricament.
I com ens ens voldran posar en aquest embolic de cordes?
Davant l'augment de la consciència independentista i la necessitat de l'Estat de trobar una reestructuració per al fracassat model autonòmic, tots podem imaginar-nos com podria quedar la cosa.
Mentre el País Basc ja té un peu fora i s'albira la seva emancipació, els catalans del Principat podríem quedar subjectats al projecte espanyol a partir del model d'estat associat, pacte fiscal o Commonwealth a la catalana.
Una fórmula que ja sabem que perpetuaria a casa nostra Tele5, l'ocupació militar, la supremacia lingüística de l'espanyol, el poder financer hispànic i un llarg etcètera de greuges que condemnen el nostre poble a la desaparició i l'espoli.
I com vaig advertir fa un any, anem molt amb compte, perquè alguns pretenen donar-nos gat per llebre.
Per això és molt important que l'independentisme real, el de les profundes conviccions republicanes i socials, estigui al capdavant del procés d'alliberament nacional.
No podem deixar espai ni temps a les maniobres amb què es pretenen diluir aquests elements històricament lligats al poble català i a la lluita per la llibertat.
Un bon exemple de moviment popular que no permetria bescanviar-se amb facilitat per aquestes engrunes del pactisme és l'ANC.
Aquest model, que afavoreix l'expansió i la implantació popular, i que per principis fundacionals (la seva assemblea constituent) no pot acceptar donacions de cap partit polític, que arrenca d'un exemple com el de l'Assemblea de Catalunya dels anys setanta, posa les bases perquè el procés d'independència no dilueixi aquest component republicà.
I tantes altres coses que serien motiu d'uns altres escrits.
Per últim, i tal i com vaig escriure fa un any, insisteixo que convé preservar, junt amb el republicanisme històric de les classes populars catalanes, la tradició d'anomenar "Can Felip" a les latrines, als vàters.
I vist com van de ràpid les coses convé que preparem la nostra benvinguda particular al recanvi.
Joan Coromines va deixar escrit al Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana què representa aquest nom per als catalans.
"Sens dubte hi ha hagut també casos d'aplicació apel•lativa de l'avorrible nom de persona Felip: especialment recordat a totes les terres i països catalans, en els Ss.
XVIII i XIX, com el nom del més gran enemic a la pàtria.
És sabut que en el primer terç del nostre segle (certament encara més tard) era molt viu donar a la latrina el nom de Can Felip, i fins es mostraven les ganivetes fermades a la taula de les masies amb el nom d'aquell botxí del més sagrat.
A la deformació de *selipes pogué contribuir, doncs, una obscura voluntat abominatòria dels menyspreats botiflers (que així els passés una màquina per damunt!); cosa paral•lela passaria a Ciutadella de Menorca (on l'horror als turcs havia estat més viu, amb massa raó, que enlloc més), quan canviaren tulipa turca en felipa turca: una abominació reemplaçant l'altra algunes generacions després.
Felip donaria també nom, com a bon botxí, entre els busquerols de les suredes, a una mena de formiga grossa que degolla els rebaixins o formigues petites dels suros." |
Internet i les seves xarxes socials ens han permès veure, abans no surti al carrer i no arribi a les nostres bústies en format paper, el cartell del programa de la festa major d'Igualada d'enguany.
Sense voler entrar en debats sobre qüestions estètiques (tot i que, personalment, m'agrada) la proposta dels seus creadors és, en el fons, encertada.
La imatge (excel·lent treball d'en Marcial Clotet en la fotografia i de l'Ester Comenge i l'Albert Burzon en el grafisme) dóna protagonisme a diversos personatges festius (castellers, diables, trabucaires, grallers...), que esdevenen 'herois' de la nostra festa major, de les festes -grans i petites-, d'arreu del nostre país.
Òbviament, els autèntics protagonistes de la festa major són els que la viuen, els que la gaudeixen.
La gent gran que balla a la plaça.
Els més petits que xalen amb els pallassos.
Els joves més experts en la gresca i els més novells, que es devirguen en licors i petons.
També són protagonistes de la festa els professionals, els que en viuen (alguns més, d'altres menys).
Els que canten i els que la fan ballar.
Els que encenen i apaguen el llum.
Els que escombren confeti i restes de ressaca...
Però els 'herois' de la festa són els que avui, en plena voràgine consumista, quan tot té un preu, dediquen el seu temps (i en molts casos, els seus diners) altruïstament a la festa.
I, en aquest sentit, Igualada és una ciutat rica.
La ciutat compta amb un grup important de colles (diables, grallers, castellers, portadors de gegants, [EMAIL] ), nodrides de gent de totes les edats (però especialment, de gent jove), que viuen i es deviuen, generosament, per la nostra festa.
Un teixit, que s'enriqueix any rere any, en el qual han de conviure armoniosament la tradició i la modernitat.
Perquè en aquest escenari de crisi econòmica, en aquest context en el qual, cada vegada més, les festes majors seran 'menors', necessitarem 'herois'.
Representen 4 elements de la cultura popular tot i que, com diu el Toni, la Festa Major la fa tothom, i els enumera perfectament.
Llegir més exclusivitats ni protagonismes, sense noms als herois perquè els herois som tots, TOTS.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
mmm...ara m'heu fet pensar...segur que la modèstia no és un dels meus forts, però mai m'he proclamat heroi de res...el cartell no té res meu ni m'identifica per enlloc.
Llegir més -si sóc alguna cosa- seria màrtir, benvolgut/da C. Gomis.
Perquè pateixo la vostra mala bava i les vostres constants agressions, carregades d'odi i en la majoria de casos, d'una gratuïtat i una ignorància que assoleixen nivells fins ara insospitats a Igualada, almenys des d'un famós àlies que deixava anar pets per la boca en aquest mateix mitjà ara ja fa el seu temps.
Guardeu-vos la mala bava i treballeu, és l'únic que puc dir-vos.
Us recomano quelcom per l'acidesa d'estómac.
I si no teniu res millor per dir, ens veiem a la presentació dels nous herois que enguany s'afegeixen, el Ball de Sant Miquel i els Diables i el Ball de Pastorets.
Ja veus quina efusió que gasto...fins i tot t'abraçaria a tu, que ja és dir eh...
El teu odi per en Vilarrubias ja es greu.
Després del forat negre del franquisme la societat catalana la van aixecar les entitats i els anònims.
Llegir més les facetes, tan culturals com sociològiques.
M'agrada la idea del cartell de donar les gràcies a aquest herois de la Festa.
El Vilarrubias li dóna unes gràcies tan efusives...serà perquè s'autoproclama heroi de la festa?
És el Quixot de la cultura pura!
2 d'agost 2011.08:17h...així és.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Espot reconeix que el que comporta més dificultats és el de la reforma de les pensions
El cap de Govern, Xavier Espot, durant el tradicional esmorzar que el Govern ofereix als mitjans de comunicació. / M. F. (ANA)
El Govern continua incidint en què es puguin arribar a tancar els tres pactes d'Estat que s'havia marcat com a tres de les temàtiques més importants que estan plantejades per a aquesta legislatura: el de l' acord d'associació amb la Unió Europea, el de la reforma sanitària i el del sistema de pensions.
El cap de Govern, Xavier Espot, s'ha mostrat optimista que es puguin pactar aquests acords amb les forces de l'oposició i que, per tant, aquests tres pactes es puguin materialitzar com a màxim el mes de febrer.
Ha reconegut, però, que el "més difícil d'articular o de subscriure" serà el de la sostenibilitat del sistema de pensions.
Malgrat això, ha destacat que seguiran "intentant convèncer" tant el Partit Socialdemòcrata com Terceravia "de la necessitat que s'hi sumin", tot i ser conscient que són "comprensibles" aquestes reticències de l'oposició, ja que "és el que comporta més desgast" per les mesures que s'hauran d'implementar.
D'aquesta manera, Espot s'ha mostrat "ferm" en el "compromís" que "sí o sí" s'haurà d'abordar la reforma del sistema de pensions en aquesta legislatura, tenint en compte que a curt termini, "deu o quinze anys vista", es puguin esgotar les reserves existents.
Ha destacat que tenint en compte aquest termini, el Govern podria deixar aquest debat de banda però ha afegit que són "responsables" i que creuen que cal aplicar ja mesures.
En aquest sentit, ha reconegut que òbviament se'n poden derivar mesures que no siguin fàcils de prendre però ha emfasitzat que "a qui correspon adoptar decisions difícils és a qui governa".
Espot ha detallat l'estat en què es troben aquests tres pactes d'Estat i ha manifestat que "segurament el que està més avançat " està és el de l'acord d'associació.
En aquest sentit, ha recordat que Terceravia vol incidir més en un document que contempli la "metodologia", que reculli que l'oposició estigui en les delegacions negociadores i que hi hagi estudis d'impacte de l'acord.
Quant al PS ha recordat que ells volen poder-se pronunciar o "discrepar" si no estan d'acord amb el posicionament de l'executiu.
És per aquest motiu que el Govern ha proposat un "document més ampli i intermig" entre els dos posicionament per poder avançar cap a aquest pacte d'Estat.
Pel que fa a l'acord sobre la reforma sanitària, el cap de Govern ha manifestat que ja hi ha hagut "diferents reunions" amb els grups parlamentaris i que hi ha també sobre la taula un document "prou elaborat".
Tal com han anat aquests converses, Espot intueix que hi pugui haver un acord "com a mínim" en les qüestions més bàsiques.
I quant al pacte sobre les pensions, i tal com s'ha esmentat, sembla que serà el més complex de gestionar.
En aquest sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, ha destacat que hi ha la "dificultat afegida" que l'actual situació del fons de reserva, que té 1.300 milions, pot no deixar veure que "la situació és crítica" i en aquest sentit, ha manifestat que això també fa més complicat "convèncer" les forces de l'oposició.
En aquest sentit, ha advertit que quan més aviat s'apliquin mesures aquestes hauran de ser "menys traumàtiques".
Precisament sobre la reforma sanitària, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha destacat que pel que fa a l'entrada en vigor del metge referent l'1 de gener, ja hi ha més de 50.500 persones que ja n'han designat un i ha afegit que en les darreres setmanes, segons les dades de la CASS, sembla que el ritme s'ha intensificat.
Sobre la història clínica compartida, creu que el "soroll" que hi ha hagut darrerament pot venir justificat, d'una banda, pels que han tingut més dificultats per adaptar-se malgrat el temps que han tingut per fer-ho.
En aquest sentit, ha manifestat que creu que potser s'hi han "posat tard"; i de l'altra, creu que els que "qüestionen el model" plantegen un "debat més tronat", ja que considera que és una "eina sòlida" i per la qual s'ha apostat en centres de referència europea.
A l'últim, i qüestionat sobre el futur president del consell d'administració de la CASS, el titular de Salut ha destacat que no hi ha una data exacta perquè es faci públic qui serà el substitut de Jean-Michel Rascagneres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Pep Prieto El 1979, Nicholas Meyer estrenava Los pasajeros del tiempo, una esplèndida aventura de ciència-ficció en què H.G. Wells viatja als nostres dies per atrapar Jack l'Esbudellador, que s'ha servit de la màquina del temps de l'escriptor per continuar perpetrant els seus crims al món actual.
Feia temps que s'especulava amb un remake cinematogràfic del film, injustament poc citat quan es parla de clàssics moderns del gènere.
Però finalment s'ha materialitzat en format televisiu, amb un pilot escrit pel mateix Meyer en estreta col·laboració amb el guionista Kevin Williamson, i la veritat és que el resultat és el perfecte resum de la tensió entre ambdós estils.
De Meyer hereta l'esquema argumental i algunes idees visuals molt seves que saben adaptar el referent als nostres temps (Wells, recent arribat a l'actualitat, mira meravellat un dron, transmetent una entranyable sensació de «futurisme»); mentre que de Williamson tenim aquest gust pel cop d'efecte que ja caracteritzava The Following i, sobretot, una atmosfera que sovint s'equipara a la del relat de terror.
Malgrat les seves evidents desigualtats narratives i que fonamentalment no vol ser una altra cosa que un entreteniment de sobretaula, Time after Time resulta recomanable pel seu sentit de l'humor (atenció a la ràpida captació que fa Jack del que representa ser cool a la societat moderna), la vigència del seu punt de partida i la química entre Wells i Jane, la conservadora de museu que l'acaba ajudant en la seva recerca del psicòpata.
Pel que fa al repartiment, Freddie Stroma, Josh Bowman i Génesis Rodriguez no tenen el carisma de Malcolm McDowell, David Warner i Mary Steenburgen, però se'ls ha de reconèixer que saben treure punta als seus personatges i saben perfectament en quin tipus de producte es troben.
La sèrie és de la cadena ABC, que de moment manté els seus plans per a una temporada sencera malgrat que les audiències no responen com s'esperava.
Cerca els teus programes preferits: |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La líder del PP de Catalunya demana al president Mas que reconsideri les retallades en sanitat.
La presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, "valora positivament" que se suprimeixi la paga extra de Nadal dels diputats i proposa que aquests diners -almenys els dels 18 diputats del PPC- vagin a parar a entitats socials com Càritas.
Segons Camacho, el fet de destinar les pagues extra a una entitat "dirigida a ajudar els més desafavorits" és una "mesura exemplaritzant" que "demostra que els...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els veïns del pis superior es van haver de mudar pels problemes de salut ocasionats
Tarragona.-El jutjat penal número 3 de Tarragona ha condemnat l'antiga gestora del Casal Municipal de Torredembarra (Tarragonès) per un delicte contra el medi ambient per no haver adoptat mesures per prevenir l'excés de soroll que es produïa des del bar i el propi equipament.
Segons la sentència de conformitat dictada oralment el passat 15 de setembre, V.C.P. ha acceptat una pena de nou mesos de presó i una multa de gairebé 2.000 euros.
A més, indemnitzarà amb 3.000 euros en concepte de danys morals a tres persones que vivien al pis del damunt, els quals es van haver de mudar a un altre indret pels problemes de salut que els ocasionava l'impacte acústic de l'establiment.
Durant la vista oral, el ministeri fiscal i l'acusació particular no es van oposar a la suspensió de la pena de presó per un termini de dos anys, amb la condició que la condemnada no delinqueixi durant aquest període i aboni la responsabilitat civil.
Segons la sentència, la processada "no va adoptar les mesures de prevenció dels sorolls excessius que es produïen des del seu negoci situat al carrer Capella, malgrat tenir ple coneixement de les greus molèsties que, des de feia anys, estava ocasionant als veïns del pis immediatament superior i que van acabar fent que es mudessin a un altre indret".
La constància de soroll excessiu va ocasionar, des de l'any 2006, una reacció mixta d'ansietat i depressió a un home que, actualment, encara manté una prevenció i susceptibilitat respecte del soroll.
A més, les seves dues filles menors d'edat van presentar trastorn del son, el qual ha desaparegut amb el canvi de domicili.
Gairebé tots els mesuraments realitzats a l'immoble van superar el llindar de soroll permès segons la normativa municipal, que en zones residencials preveu un màxim de 30 decibels des de l'interior del domicili i 60 des de l'exterior, durant el dia, i de 25 decibels a l'interior i 50 a l'exterior, durant la nit.
No consta que el consistori sancionés l'acusada, però sí que va cancel·lar algunes activitats que havien estat motiu de queixa, com ara diverses festes o sessions de ball.
Anteriorment, l'afectat també va denunciar l'aleshores alcalde, Daniel Masagué, i les regidores de Medi Ambient, Maria Dolors Toda, i Cultura, Rosa Maria Guasch, pels presumptes delictes contra el medi ambient i de prevaricació ambiental per omissió, per permetre que l'activitat del casal infringís el reglament sobre contaminació acústica.
Els procediments oberts al jutjat del Vendrell, però, es van acabar arxivant.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La monja i activista social assegura que també ha rebut amenaces de mort, la primera una setmana abans del 9-N
La monja de clausura dominica i activista social Sor Lucia Caram ha denunciat aquest dimarts que ha rebut "moltíssimes pressions" per part del govern espanyol perquè considera que el seu discurs "molesta molt".
Caram ho ha dit en una entrevista a Rac1, després que la Vanguardia hagi publicat aquest dimarts que la monja ha estat cridada a capítol per la nunciatura de la Santa Seu a Espanya.
La monja ha assegurat que, fins i tot, ha rebut amenaces de mort, la primera de les quals una setmana abans del 9-N.
A més, Caram ha denunciat que ha començat a rebre més atacs, trucades i pressions "després de la distinció de Català de l'Any".
"Això ha molestat bastant al govern [espanyol]", ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les víctimes de l'atemptat de Niça del 2016 viuen ara un altre drama.
L'atac durant la celebració de la festa nacional francesa, el 14 de juliol, va provocar la mort de 84 persones.
Un camió va atropellar la multitud congregada al passeig d'aquesta ciutat costanera en el primer atac indiscriminat contra civils a Europa.
Una desena de nens van perdre-hi la vida i ara els pares d'aquests nens s'enfronten a un altre malson, ja que algunes famílies han descobert que les autoritats van entregar els cossos dels seus fills sense òrgans després de les autòpsies.
El fiscal de Niça assegura que aquest procediment es va portar a terme per determinar exactament les causes de la mort, però les famílies estan indignades per l'ocultació d'un fet com aquest.
«Han profanat el seu cos», van lamentar els pares de Yanis, un nen de 4 anys que va morir en l'atemptat, en una entrevista concedida a la premsa francesa. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Després de l'èxit de la convocatòria de l'any passat arreu de les 14 comarques que van ser partícips de la jornada de futbol femení arreu de Catalunya amb més de 2.000 noies, aquest any torna amb el mateix objectiu: potenciar el futbol femení.
Durant el matí del 1 de maig totes aquelles noies que actualment no practiquin aquest esport tindran la oportunitat de fer-ho en unes sessions d'entrenaments on podran fer una primera presa de contacte amb el futbol mitjançant exercicis com petits rondos, llançaments de faltes, passes, 3×3 i treballant així la tècnica individual compartint una bona estona amb les altres jugadores.
Al final dels entrenaments, amb les participants a la jornada i una selecció de jugadores de la comarca, es farà un partit per acabar la cloenda amb les respectives categories.
La jornada va destinada per a totes aquelles nenes i noies d'entre els 6 i els 16 anys que podran inscriure's allà mateix.
El delegat comarcal Jordi Romagosa assegura que "l'objectiu és que les nenes que no estan en cap equip federat, passin una jornada divertida i coneguin els diversos clubs que hi han amb futbol femení a la comarca per si volen en un futur anar a gaudir de l'esport de manera més organitzada".
Pel que fa a la FCF ha volgut deixar clar la important figura d'Albert Montull: "Afortunadament hi tenim a l'Albert Montull, una persona que es desviu per el futbol femení i que és peça principal de que siguem la comunitat amb més llicències de l'estat, doblant a la segona comunitat en número", tot i la feina feta, encara en queda molta com "la confiança d'alguns pares i directius que encara no creuen en que en el futbol femení es pot arribar al nivell d'altres països, amb els beneficis esportius i socials pels seus clubs que això comporta", ha dit.
Romagosa creu que el futbol femení vallesà "té bona salut.
La gran majoria dels clubs treballen amb molta voluntat però també amb gent molt vàlida per seguir creixent, però cal tenir cura, progressar és molt difícil i porta molt temps i qualsevol errada pot fer-nos recular ràpidament".
Sabadellenc i del Centre d'Esports Sabadell, el club de la meva vida.
També em fan escriure; També m'agrada. |
L'Olot va anunciar ahir la rescissió del contracte que l'unia fins al proper 30 de juny a Joel Arimany.
El davanter de Quart, que va ser la primera incorporació del club de la Garrotxa en el mercat d'estiu, es converteix en la primera baixa d'un mercat d'hivern que l'entitat aprofitarà per arreglar el principal dèficit després de jugar-se la primera volta completa de la lliga: la falta de gol.
Arimany ha disputat vuit partits amb la samarreta de l'Olot i ha acumulat 153 minuts de joc sense poder fer cap gol.
El gironí va arribar l'estiu passat amb falta de ritme a conseqüència d'un curs passat amb l'Atlético Malagueño en el qual no va gaudir tampoc de possibilitats de jugar –quinze partits, 667 minuts i dues dianes– i això, juntament amb una lesió muscular ja amb la lliga iniciada, li van restar oportunitats.
Joel, de només 21 anys, va fer una bona campanya a segona B amb el Peralada, filial del Girona –25 partits i set gols el curs 2017/18– i ara podria iniciar una nova aventura en un nou filial, el del Saragossa, que aquest any competeix a tercera.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la Universitat de les Illes Balears (PLANTMED) i l'empresa Agroilla han sembrat 5.000 tomatigueres de 250 varietats d'arreu del món en una finca agrícola experimental d'Ariany en el marc del projecte europeu TOMRES, que té com a objectiu millorar la resiliència de les tomatigueres a l'estrès hídric i de nutrients, i maximitzar l'eficiència en l'ús de l'aigua i dels nutrients en el context del canvi climàtic.
A més, el projecte també pretén fer valer les varietats locals de tomatiguera d'arreu d'Europa, entre les quals la tomatiguera de ramellet.
En el marc d'aquest projecte, els investigadors de la UIB i d'Agroilla avaluaran si aquestes tomàtigues poden contribuir a crear noves varietats de tomàtiga que requereixin menys aigua i nutrients, o tinguin unes propietats de qualitat millorades.
Els 250 genotips de tomatiguera inclouen varietats locals d'arreu d'Europa, varietats comercials, híbrids i espècies silvestres.
Aquestes tomatigueres se sotmetran a diverses dosis de nutrients i d'aigua, i es farà una vigilància intensiva del seu estat fisiològic i agronòmic, incloses mesures a distància amb vols no tripulats.
La tomàtiga: un model per millorar altres cultius
La tomàtiga és un important producte agrícola de la Unió Europea, no només per l'impacte econòmic que genera la seva producció sinó també per les característiques d'aquesta.
La tomàtiga es produeix arreu d'Europa mitjançant sistemes de cultiu molt diversos (en camp obert, en hivernacles, en cultius hidropònics...), i per les seves característiques taxonòmiques és una espècie relacionada amb molts altres cultius, com ara el pebre, la patata o l'albergínia.
Això fa que el cultiu de la tomàtiga pugui ser considerat un model per a l'estudi de millores en els sistemes de producció agrícola.
Ara bé, el cultiu de tomàtiga s'enfronta els darrers anys a un problema triple: en primer lloc, la disponibilitat d'aigua es redueix progressivament, per les previsions de reducció de les pluges a causa del canvi climàtic; en segon lloc, també es redueix la disponibilitat de fertilitzants, per l'increment de la demanda i dels costs d'aquests productes i l'augment de les restriccions en el seu ús per les conseqüències que tenen sobre la qualitat de l'aigua i la biodiversitat; i, finalment, la diversitat genètica de la tomàtiga cultivada és limitada.
Tot plegat fa que la sostenibilitat ambiental i econòmica de les estratègies de creixement de la tomàtiga estigui en risc.
Atesa aquesta situació, els investigadors del projecte TOMRES, entre els quals els membres del grup PLANTMED de la UIB i d'Agroilla, s'han proposat dissenyar i testar noves combinacions de genotips de la tomàtiga i provar noves pràctiques de gestió per reduir l'impacte ambiental de l'activitat agrícola.
D'entrada, es volen identificar les varietats de tomàtiga que siguin més resilients a l'estrès hídric i de nutrients i també de nous al·lels i trets genètics que confereixin a la planta una eficiència més gran en l'ús de l'aigua i dels nutrients.
A partir de la mostra de més de deu mil exemplars disponibles, es durà a terme un cribratge per seleccionar-ne aproximadament dos-cents que mostrin tolerància a l'estrès hídric i de nutrients, en diferents condicions pedoclimàtiques, i que mantinguin la qualitat del fruit i la tolerància a plagues i malalties.
Aquest cribratge es farà tenint en compte les complexes interaccions entre les plantes, els sòls i la biodiversitat sota terra, amb l'objectiu d'arribar a identificar entre deu i vint nous al·lels que puguin ser reproduïts.
Els secrets de la tomàtiga de ramellet
Els investigadors de la UIB s'encarregaran no només de col·laborar en la selecció de germoplasmes i el seu cribratge, sinó també de l'avaluació de l'eficiència en l'ús de l'aigua i de nutrients de les varietats seleccionades en les diferents fases del projecte TOMRES.
En aquest sentit, els investigadors han fixat la seva mirada en la tomàtiga de ramellet, un dels cultius més representatius de les Illes Balears.
A diferència d'altres varietats de tomàtiga, la tomàtiga de ramellet presenta dues qualitats que fan que tingui un gran interès des del punt de vista agronòmic.
La primera té a veure amb el procés de maduració del fruit, que fa que es conservi de manera natural d'un any a l'altre sense perdre les seves propietats organolèptiques.
La segona és la seva major resistència a la sequera, que permet el seu característic cultiu «a la seca», aspecte que està fortament relacionat amb la durabilitat del fruit.
Els investigadors del grup PLANTMED pensen que aquestes característiques de la tomàtiga de ramellet la converteixen en una varietat d'interès per aconseguir noves varietats de tomàtiga que millorin la seva resiliència a l'estrès hídric i de nutrients, i així es puguin reduir les necessitats d'aigua i nutrients del cultiu de tomàtiga.
El projecte TOMRES el finança la Unió Europea a través del programa Horitzó 2020.
A més dels investigadors de la Universitat de les Illes Balears, hi participen altres 24 entitats, entre les quals dotze universitats i institucions de recerca d'arreu d'Europa, a més d'empreses agrícoles -entre les quals AGROILLA-, empreses de serveis tecnològics per a l'agricultura i consultores.
L'equip d'investigadors del grup de recerca PLANTMED que participen en el projecte TOMRES l'integren els doctors Jeroni Galmés (investigador principal), Miquel Ribas-Carbó i Jaume Flexas, professors titulars del Departament de Biologia de la UIB; els doctors Miquel Àngel Conesa, Cyril Douthe, Hanan Elaouad i Xurxo Gago, contractats postdoctorals; el doctorand Mateu Fullana; els biòlegs Gerardo Costea i David Alonso; i els alumnes de treball de fi de grau d'Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural Jaume Canyelles, Joana Maria Fontclara i Xavier Coll.
També hi col·laboren el senyor Antoni Ribot, propietari de la finca on es du a terme la recerca, i el senyor Carlos Oliveros i l'empresa NorDron, com a responsables de les mesures fetes amb robots aeris no tripulats ( drons ). |
Els blaugrana es van veure superats, sobretot a la segona part, per un Borussia que, al contracop, va disposar de molt bones ocasions per marcar
El manresà del Fuenlabrada s'entrenarà amb una màscara protectora
A la localitat granadina de Salobreña, escenari habitual dels campionats d'Espanya, es va celebrar el World Youth...
Repeteix amb l'equip SRC Kawasaki France i el debut serà al circuit francès de Paul Ricard a França
Dos clubs nous, el CF Estación i el Sant Vicenç 2018 jugaran a Quarta Catalana aquesta temporada, una...
En la distància de 38 km, la victòria femenina va ser per a la bangenca Laia Díez
La capital de l'Alt Urgell acollirà el Campionat del Món d'eslàlom i descens la setmana vinent
A Sabadell va tenir lloc l'acte de lliurament de premis anual organitzat per la Federació Catalana de Tir Olímpic,...
Uns 70 jugadors i jugadores d'edats compreses entre els 7 i els 45 anys van participat en el 15è Torneig de 3x3...
Igualada posarà, diumenge, punt final a la Copa Catalana Internacional Biking Point (el segon circuit amb més punts...
Els dos campions del món amb passat a Manresa tenen records comuns com el pis on vivien a l'Avecrem i els àpats a Cal Manel
Els dos equips tenen molts jugadors importants sancionats o lesionats
Enmig d'una tempesta i contra tot tipus de pronòstics, el València va aconseguir ahir la victòria contra el Chelsea a...
El Girona va perdre ahir contra l'Almeria (3-1) a domicili i va sumar la seva segona derrota consecutiva.
No ha estat el millor debut a Europa per a Víctor Valdés.
L'equip juvenil del Barça va perdre ahir en l'estrena a la...
La jove futbolista de Sant Esteve Sesrovires Jana Fernández anirà amb la selecció estatal sub-19 per disputar un...
La Federació Catalana de tir olímpic va organitzar, a les instal·lacions de l'Institut de Seguretat Pública de...
En una setmana d'inestabilitat total al València i després d'una derrota contundent contra el Barça al Camp Nou, els de Celades afronten avui un altre gran repte amb el debut a
L'altre enfrontament d'avui del grup en què es troba enquadrat el Barça és el que disputaran l'Inter de Milà, d'Antonio Conte, i l'Slavia de Praga txec.
L'ala manresà del Fuenlabrada, Marc Garcia, podria quedar fora de la Supercopa Endesa del proper cap de setmana al WiZink Center.
Garcia, pendent, a més, de si li caldrà passar
El Nou Bàsquet Olesa celebrarà, durant diumenge que ve, en sessions de matí i tarda, la sisena edició del Memorial Joana Grau.
La jornada culminarà amb un matx
De retorn de Pequín, on diumenge es va proclamar campiona del món en derrotar l'Argentina a la final, la selecció de Sergio Scariolo va rebre anit els honors i reconeixaments
Sergi Vidal, operat al genoll la primavera passada, ha participat en els últims partits del Bàsquet Manresa
Els catalans van imposar-se en veterans a l'Alt Urgell i a la Cerdanya
El llac del parc de l'Agulla va ser l'escenari del concurs de pesca de la Festa Major de Manresa, enguany, per primer cop, com a Memorial Pelai Catllà, sota l'organització de
La vuitena edició del Torneig Benèfic del Bages de futbol base, organitzat conjuntament entre el FC Joanenc i l'empresa E-Sports, amb la col·laboració de la
Mes de 50 equips repartits en tres categories (sèniors, familiar, infantil) van participar a la setena competició de canoes de la Festa Major de Sallent.
El Cervera-Segarra (absolut femení), el Lamsauto Futsal Lleida (absolut masculí), el FS Linyola (juvenil masculí) i el FS Alcoletge (cadet masculí) han estat els campions
La caminada que uneix el massís del Montsey amb el de Montserrat, una de les més clàssiques de Catalunya, ha complert aquest cap de setmana 40 anys de vida.
El club bagenc, amfitiró de la fase, se salva en vèncer el CT Girona després de caure a les semifinals
L'esportista esparreguerí Jordi Morales forma part de l'equip d'Espanya que aquests dies participa en els Campionats d'Europa de tennis taula paralímpic, a Helsingborg (Suècia).
El campió del món i segon classificat a la darrera Vuelta explica en un documental el seu cas del 2012
El kenià Elijah Manangoi, que és el vigent campió del món dels 1.500 metres, ha renunciat a ser en el proper Mundial, que tindrà lloc a Doha (Qatar), per una
Marc Márquez, el qual, després de la seva victòria a Misano, es troba molt a punt de revalidar el títol de campió del món de MotoGP, ha revelat en el seu
Fernando Alonso i Marc Coma, en funció de copliot, participaran en la propera edició del Ral·li del Marroc, del 3 al 9 d'octubre, segons va confirmar ahir Toyota.
L'edifici de l'Opera House de Sydney va ser l'indret escollit pel Tennis Austràlia, organitzador del torneig, per fer el sorteig oficial de la nova competició de la Copa del Món
L'argentí entra en una convocatòria per primera vegada aquesta temporada
Els catalans van imposar-se en veterans a l'Alt Urgell i la Cerdanya
Tres infants van protagonitzar la innovadora cursa per a nadons a quatre grapes
Uns 40 ciclistes es van atrevir a fer la Portal Attack, la gran novetat d'enguany
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El regidor d'ICV-Independents de Banyoles, Joan Luengo, no repetirà de cap de llista a les eleccions municipals de l'any vinent.
L'edil ecosocialista ho va anunciar ahir a través del seu compte de Twitter, on va penjar una carta adreçada als banyolins.
Causes personals i laborals estan al darrere de la decisió –segons afirma–, tot i que deixa palès cert desencant en el vessant polític.
"Els darrers dos anys han estat una barreja d'il·lusió, on tot era possible, i frustració, on a tots nivells hi havia un tema recurrent que no es podia resoldre de manera fàcil i que no disposàvem de les eines per resoldre", explica, i hi afegeix: "Aquest fet ha portat que en la política municipal (...) no s'hagin abordat els veritables problemes de la nostra ciutat."
Joan Luengo Sala, de 30 anys, va entrar de regidor al consistori banyolí a la meitat del mandat anterior, substituint Núria Langa.
Amb 637 vots (un 8,2 % del total) ICV va mantenir el regidor.
De cara a la cita del 2019, ICV de Banyoles havia anunciat la formació d'una proposta d'esquerres àmplia, de la qual Luengo era un dels impulsors.Malgrat que no en serà l'alcaldable, Luengo s'ha compromès a estar "a disposició" del seu espai polític "per ajudar, compartir i ensenyar com funcionen" la ciutat i l'Ajuntament, "i sempre de manera constructiva".
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La nova presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha anunciat que farà una "revisió estratègica" de la política monetària de l'entitat en "un futur pròxim".
Lagarde ha assegurat que "es tracta d'avançar cap a una nova combinació de polítiques europees", ha defensat en el primer discurs del seu mandat.
En aquest sentit, la francesa ha avisat que el BCE podria aconseguir els seus objectius "més ràpidament" si hi ha "altres polítiques" que donin suport al creixement.
Per això, Lagarde ha tornat a encoratjar als governs europeus per aplicar polítiques fiscals i ha recordat que el nivell d'inversió pública a l'eurozona està per sota del nivell abans de la crisi.
La successora de Draghi es va comprometre en una audiència pública a l'Eurocambra abans d'accedir al càrrec a mantenir les polítiques d'estímul de la institució promogudes per Mario Draghi, però ja va obrir llavors la porta a revisar el marc monetari en un context de debilitat econòmica i d'inflació "persistentment" baixa. |
Unes 1.500 persones han passat per les activitats del MOT a Olot.
Tots els vídeos del Festival MOT
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat demanarà a la Fiscalia que es desestimi la causa contra els professors de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca (Barcelona) citats a declarar per presumpta incitació a l'odi per suposats comentaris a alumnes fills de guàrdies civils després de l'operació policial contra el referèndum de l'1 d'octubre.
En declaracions als mitjans després de les declaracions dels últims dos professors a la Guàrdia Civil, la directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament a la comarca del Baix Llobregat, Núria Vallduriola, ha subratllat que demanarà al fiscal que "desestimi i tot quedi en res".
Ha afirmat que les declaracions han anat bé, i ha remarcat que les preguntes són "estranyes quant a contingut", però que en cap cas comporten un presumpte delicte d'odi, per la qual cosa entén que es té desestimar.
La Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial, ha pres declaració als 13 professors des del 4 de gener per aclarir si algun d'ells va poder haver comès un delicte d'odi i, en aquest cas, la Fiscalia presentaria després denuncia o querella contra ells davant el jutjat.
Arran de les càrregues de l'1-O, alguns alumnes es van mostrar molests pels comentaris d'alguns professors, i un total de 18 famílies es van dirigir a l'Ajuntament de la localitat per expressar el seu malestar pels comentaris.
L'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, va convocar per al passat 9 d'octubre una reunió amb la direcció dels Serveis Territorials de la Conselleria d'Ensenyament al Baix Llobregat i amb famílies que s'havien queixat pel tracte rebut per alumnes fills de guàrdies civils en aquest institut de la ciutat.
La reunió va arribar després de la revolada generada per la manifestació convocada pels mateixos alumnes a través de Whattsapp a les 8 del matí del dijous 5 d'octubre, en què 200 estudiants es van concentrar a les portes del centre per demanar respecte cap als seus companys fills de guàrdies civils.
A les parets del centre educatiu, molt prop de la caserna de la Guàrdia Civil, es van poder veure pintades en defensa de la Guàrdia Civil i proclames com 'Stop adoctrinament'.
Segons fonts consultades per Europa Press, el dijous 5 d'octubre tres agents de la Guàrdia Civil de paisà, un dels quals és membre de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l'institut, van acudir al centre i van parlar amb el director, la inspectora d'Ensenyament i el cap d'estudis per saber com estava la situació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Com a conseqüència de les convocatòries de vaga total o parcial plantejades per diversos sindicats per aquest dijous, 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, poden produir-se alteracions a les xarxes de metro i autobusos de Transports Metropolitans (TMB), en funció del seguiment que tinguin.
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya ha dictat una ordre que estableix la prestació de serveis essencials en aquesta jornada i que per al metro i els autobusos garanteix una oferta equivalent al 50% de l'habitual en les hores punta (de 6.30 a 9.30 i de 17 a 20 hores) i del 25% la resta del dia.
Els transports d'oci no tenen assignats serveis essencials, per tant no és segur que funcionin el Barcelona Bus Turístic i el telefèric de Montjuïc.
A més, el transport de superfície patirà afectacions amb motiu de les concentracions i manifestacions que se celebrin.
A Barcelona, la convocatòria de les 18.30 h a la cruïlla de la Diagonal i el passeig de Gràcia, amb final previst a la plaça de Catalunya, ocasionarà el desviament de les línies d'autobús que transcorren pel sector central de la ciutat.
TMB informarà al llarg del dijous de l'abast de les alteracions i de l'estat del servei pels canals habituals.
D'altra banda, TMB s'ha adherit a la campanya de la Unió Internacional dels Transports Públics de sensibilització sobre la necessitat que els modes de mobilitat col·lectiva siguin segurs per a les dones.
La campanya, amb el lema Transport públic per a mi, per a tu, per a tots, s'exhibirà en plafons lluminosos de la xarxa de metro, en l'exterior d'autobusos i en els canals.digitals propis de la companyia.
L'etiqueta de continuïtat per seguir-la a les xarxes socials és.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa operadora del transport públic de l'àrea metropolitana.
Gestiona la xarxa de metro i d'autobusos, el Barcelona Bus Turístic, el funicular i el telefèric de Montjuïc i el Tramvia Blau.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Enguany, la territorial nord-catalana de l'ANC ha decidit participar a Salt i no a Barcelona, als actes organitzats per l'ANC per la Diada 2016.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La territorial nord-catalana de l'ANC (Catalunya Nord per la independència) ens ha fet arribar una comunicació on diuen que: L'11 de setembre els nord-catalans participarem als actes de commemoració organitzats per l'ANC.
Enguany la manifestació és descentralitzada.
Des de 'Catalunya Nord per la independència' hem decidit participar als actes de Salt.'
Com els anys passats el Casal Jaume Primer de Perpinyà organitza els autocars, el cost serà de 10 €uros/persona.
Comunicarem els horaris i el programa detallat tan bon punt podem.
Els autocars sortiran de Perpinyà el matí, participarem a actes (a concretar) i tornarem una vegada, la manifestació serà acabada.'
Si voleu, ja podeu apuntar-vo, omplint un document que trobareu aquí.
Recordeu que, teniu d'omplir el document individualment, encara que aneu en grup.
Per altre costat, el Casal ens ha dit que: 'A començaments de setembre us contactarem per a confirmar les inscripcions i informar-vos de l'organització del viatge i els actes previstos'.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'hivern de 1820, el balener de Nova Anglaterra Essex va ser agredit per alguna cosa a què ningú podia donar crèdit: una balena de mida i voluntat descomunals, amb un sentit de la venjança gairebé humà.
Després d'aquesta trobada, l'Essex i els altres supervivents de la tripulació van ser forçats fins al límit i es van veure obligats a fer l'impensable per mantenir-se vius.
Enfrontant-se a les tempestes, la fam, el pànic i la desesperació, els homes arriben a dubtar fins de les seves creences més profundes, des del valor de les seves vides a la moralitat del seu ofici, mentre el capità intenta orientar-se al mar obert i el seu primer oficial segueix entestat a conquerir la gran balena.
El Leo, un jove boxejador que passa per una mala ratxa, coneix el seu primer [..] |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Clara Segura i Bruno Oro es retroben a l'escenari amb una comèdia hilarant i tendra.
Guillermo Peñalvar i Roxana són una parella argentina que pateix una crisi.
Ell, director cinematogràfic, veu com la seva carrera s'enfonsa i, a més, té problemes de salut, mentre ella, actriu i icona feminista a les xarxes socials, es troba en un moment àlgid.
Enmig d'aquesta situació, el Guillermo rep un homenatge per commemorar el desè aniversari de la pel·lícula que el va fer famós i on va conèixer la Roxana.
Per celebrar l'efemèride es projectarà Quiero nadar en tus ojos, una oportunitat per fer-los recordar allò que els va unir.
Però en aquesta comèdia sobre l'amor i el desamor, l'èxit i el fracàs, res no podia ser tan fàcil.
El Guillermo Peñalvar, un director de cinema argentí, ha d'enfrontar-se amb el passat al rebre un homenatge per la cèlebre pel·lícula que el va dur a la fama i a conèixer la seva actual parella, l'actriu Roxana.
En l'actualitat, 10 anys més tard del rodatge, la parella pateix una crisi que només fa que agreujar-se amb l'edat i l'auge de les noves tecnologies.
La Roxana, per la seva part, és una icona feminista a les xarxes i la seva carrera està en un gran moment, mentre que la trajectòria d'en Guillermo viu un evident declivi i té problemes de salut.
La projecció de la pel·lícula els pot fer recordar allò que els va unir, però una avaria general en el sistema atura l'esdeveniment i fa perillar totes les connexions.
Aconseguirà la Roxana recuperar aquesta connexió, o podran viure sense ella?
Clara Segura i Bruno Oro presenten al Teatre Romea Cobertura, una història hilarant i tendre sobre l'amor, el desamor, l'èxit i el fracàs.
La parella artística de Vinagre es retroba per a interpretar múltiples personatges en aquesta comèdia. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Sobrado (León).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Sobrado per organitzar la teva escapada rural. |
Encara no t'has donat d'alta al nou web del Carnet Jove?
L'Ateneu Santfeliuenc llança una nova proposta de projecte musical a l'entitat, una secció de formació i foment de la música clàssica per als joves.
La Jove Orquestra Clàssica de l'Ateneu, té per objectiu oferir un espai alternatiu d'accés a la pràctica i ensenyament musicals, principalment del repertori del període clàssic.
El projecte va dirigit a joves músics que actualment es trobin realitzant estudis d'instrument en qualsevol institució d'ensenyament de grau mitjà.
A part de la Jove Orquestra Clàssica de l'Ateneu Santfeliuenc ofereienxen la ContraBaix Big Band Curs 19/20.
Una gran formació orquestral del jazz, un element bàsic en la preparació d'un bon músic.
El treball col·lectiu permet un avanç individual tan a nivell tècnic amb l'instrument com a nivell musical general, que cap altre activitat dóna.
La Big Band, com a gran formació orquestral del jazz, és un element bàsic en la preparació d'un bon músic.
Preu anual: 278€ / Preu anual amb Carnet Jove 236 €
♦ Més info a www.ateneusantfeliuenc.org
legal: la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels
continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es
desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica. |
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Avinyonet del Penedès. |
BRASÍLIA, 31 maig (EUROPA PRESS) -
El president interí del Brasil, Michel Temer, ha reconegut aquest dimarts l'existència d'una "violència permanent contra la dona" en el gegant sud-americà, després de la commoció social causada per una violació en grup a una adolescent de Rio de Janeiro.
"Hi ha una violència permanent contra la dona en tots els estats", ha dit a una reunió celebrada a Brasília amb el ministre de Justícia i Ciutadania, Alexandre de Moraes, i els secretaris estatals de Seguretat Pública.
Temer ha subratllat que "la competència" sobre aquests temes "no és exactament federal" per la qual cosa ha apressat les regions a emprendre accions conjuntes "per combatre aquesta espècie de violència", segons informa Agencia Brasil.
"La violència ha de ser derrotada i per a això, en un sistema federal, segurament caldrà una actuació conjunta de la Unió i els estats i fins i tot dels municipis", ha indicat el líder del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB).
El mandatari ha fet aquestes declaracions després de la indignació generada per una violació ocorreguda fa dues setmanes.
La víctima, una adolescent de 16 anys, va ser drogada a la sortida de la casa de la seva parella i quan va despertar estava despullada, adolorida i envoltada de diversos homes.
Els autors d'aquest delicte van gravar la violació i van difondre un vídeo de 40 segons que va ser esborrat poc després de les xarxes socials, però va ser el suficient per generar una onada d'indignació que va alertar les autoritats.
El clamor social va suscitar fins i tot la resposta d'ONU Dones, que ha instat a través d'un comunicat al Govern brasiler a investigar els fets i respectar la intimitat de la víctima, més tractant-se d'una menor.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les crítiques a Josep Borrell venen de fora i també de dins.
Com a Alt Comissionat Europeu va titllar de "síndrome Greta" el que pateixen, segons ell, els joves que lluiten pel contra el canvi climàtic i fins i tot va qüestionar les seves accions.
El conseller Josep Rull ha lamentat les declaracions del socialista tot i que no se sorprèn: "Quan es va nomenar Josep Borrell com a Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió, se sabia perfectament que és un polític de mentalitat juràssica ".
Sobre aquesta definició, Rull conclou que la manera de pensar de Borrell es basa en el "menyspreu rotund cap a aquells que defensen ideals nobles".
Quan es va nomenar com a Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió, se sabia perfectament que és un polític amb mentalitat juràsica i amb un menyspreu rotund cap a aquells que defensen ideals nobles. |
D'acord amb el que disposa l'article 25.3.b) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP i PAC), em plau de convocar-vos a la sessió ordinària del Consell de Govern, que tindrà lloc el dia 6 de novembre de 2007 a les 9.30 hores en primera convocatòria i a les 10 hores en segona convocatòria, a la sala de juntes de Cas Jai, amb l'ordre del dia següent:
Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior.*
Elecció de dos membres de la Comissió d'Estudis de Postgrau (àmbit de coneixement d'Infermeria i Fisioteràpia i àmbit de Ciències Jurídiques).
Renovació de la Comissió d'Investigació.
Renovació de la comissió de reclamacions (article 10.13 del Decret 104/2002, de 2 d'agost).
Proposta d'acord normatiu pel qual s'aprova la normativa d'alumnes col·laboradors de tecnologia de la UIB.
Proposta d'acord normatiu pel qual es crea la borsa d'alumnat col·laborador de tecnologia de la UIB.
Proposta d'acord normatiu sobre el programa d'ajuts per a la incorporació de tècnics a grups de recerca de la UIB.
Proposta de modificació de l'Acord normatiu 6891/2004, de 14 de juny, pel qual s'aprova la normativa de becaris de col·laboració de la UIB.
Proposta de modificació de l'Acord normatiu 7543/2006, de 3 de maig, pel qual es crea el Centre d'Estudis de Postgrau de la Universitat de les Illes Balears.
Proposta d'acord normatiu pel qual es distribueixen els representants del grup c) (estudiants) al Claustre de la Universitat.
Complements retributius del professorat (art. 1.1.2 del document de plantilla docent de la UIB).
Complements retributius del professorat laboral.
Proposta de modificació del catàleg de llocs de treball del personal d'administració i serveis funcionari i laboral.
Informació del Consell de Direcció.
b) Membres de les comissions que han de jutjar les places dels cossos docents i de professorat contractat.
Informació i ratificació, si escau, d'acords marc, convenis, protocols i contractes.***
* Les esmenes que es vulguin fer a l'acta de la sessió ordinària del Consell de Govern del dia 25 de setembre de 2007 s'han de presentar per escrit a la sessió del Consell de Govern del dia 6 de novembre de 2007.
** Els informes corresponents als programes oficials de postgrau els podreu consultar a l'adreça que us facilitarem, i la documentació completa dels programes està al vostre abast al Centre d'Estudis de Postgrau.
*** Us indicarem per e-mail una adreça per tal de facilitar-vos la documentació completa corresponent als convenis. |
Si vols contactar amb un professional API a Palamos
Espectacular dúplex de 112 m2 i 47 m2 de terrassa, a 5 minuts de la platja i centre de Palamós! |
Actualment estem cercant nous perfils per incorporació immediata!
No ho dubtis i comença a formar part del canvi que necessitem! pic.twitter.com/oGx3aJVQGn
Classificats, depenent la zona on cerques feina, et funcionarà o no.
A Osona s'hi pengen moltes ofertes de feina, i per tant és un portal bastant bo.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Obra: Els tres nebots Autor: Bonaterra i Dabau, Jaume |
El dissabte 11 de novembre, a la 55a edició dels Premis Sant Martí es va donar a conèixer els distingits en totes les modalitats.
L'acte de lliurament dels guardons Sant Martí va tenir enguany un caire molt festiu, ja que es va fer a l'escenari compartit per les festes majors de la Verneda - Sant Martí i el Clot - el Camp de l'Arpa per celebrar, amb un concert, els aniversaris dels seus impulsors.
D'aquesta manera, els 30 anys de la Coordinadora d'Entitats VERN i els 40 de la Federació d'Entitats del Clot i el Camp de l'Arpa es van convertir en un argument inexcusable per fer, per primera vegada en la seva història, un acte de lliurament a l'aire lliure i afegir-se a la celebració dels aniversaris amb tot el moviment associatiu.
Els guardons van ser lliurats pels representants dels grups polítics del Consell Municipal del Districte.
Prèviament, premiats, veïnat i representants institucionals i associatius van compartir uns moments de relació en una trobada institucional en un espai adjacent a l'escenari.
Tal i com es desprén de les Bases dels Premis Sant Martí, els guardonats i guardonades han sorgit del propi moviment associatiu, que han presentat les corresponents candidatures.
Aquest fet converteix la proposta en una iniciativa de base totalment participativa, molt celebrada per tot el teixit social dels barris de Sant Martí.
Al llarg d'aquestes 55 edicions, Sant Martí ha distingit els seus prohoms més destacats a nivell nacional i internacional amb la mateixa intensitat que ha celebrat les iniciatives més modestes, més inèdites i més excepcionals sorgides de les persones i de les entitats que conformen el teixit humà i social dels barris de Sant Martí.
La campanya de Reis al Clot i al Camp de l'Arpa
Club Esportiu Màgics, del Grup Barna
Projecte "Nascuts per fer pinya, concurs de castells interinstituts", dels Castellers de Barcelona |
Brussel·les ha aprovat un paquet d'avals a empreses del govern espanyol valorat en 20.000 milions d'euros per la crisi del coronavirus.
Un dia després que l'executiu de Pedro Sánchez anunciés que l'Estat cobrirà el 80% del crèdit que demanen les pimes i els autònims i el 70% de la resta d'empres, la Comissió Europea ha anunciat que hi dóna el seu vistiplau.
D'altra banda, la presidenta de la CE, Úrsula Von der Leyen ha assegurat que Espanya podria rebre uns 11.000 milions d'euros de la seva Iniciativa d'Inversió del Coronavirus, que aspira a mobilitzar uns 36.000 milions d'euros a tota la Unió Europea per pal·liar els efectes econòmics del brot.
Des del dijous passat, Brussel·les ja permet als governs europeus donar ajudes estatals per aquesta crisi, sempre que tinguin el seu vistiplau.
Una llum verda que ja han rebut les mesures de França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Dinamarca en els últims dies, però que fins dimarts no s'han concretat a l'estat espanyol i per tant no han rebut el vistiplau europeu fins aquest dimecres.
En el marc d'aquesta flexibilització de les ajudes d'estat per part de Brussel·les, el govern francès i l'alemany han impulsat diverses mesures per donar liquiditat a les empreses més afectades.
Portugal com Dinamarca també han engegat mesures per garantir la liquiditat de les petites i mitjanes empreses.
Per la seva banda, l'executiu italià mobilitzarà 50 milions d'euros per donar suport a la producció i distribució de material mèdic com ventiladors, guants o mascaretes. |
Parlem d'assumptes de salut i cura de la línia
"Aquest menja com un ocellet", diran quan et vegin prim i tindran certa raó si el pes l'has perdut gràcies a aquesta meravella anomenada escaiola. |
Per crear sales de videoconferència per treballar en equip de forma remota utilitzarem l'aplicació Google Meet.
Cal autenticar-se utilitzant l'usuari UPC (ex.
[EMAIL] ) i assegurar-se que no hi ha cap altre usuari de Google autenticat en aquest navegador o obrir un altre navegador diferent que no tingui cap usuari Google obert.
Crear una nova reunió amb un nom únic a la UPC (Iniciar o unir-se a reunió).
Recomanem utilitzar una part de l'identificador que sigui CAMINS- - (ex. CAMINS-USDI-TOTHOM o bé CAMINS-URS-COMPTABILITAT ).
Caldrà autoritzar el nostre navegador a accedir al micròfon i a la càmera.
Un cop creada cal unir-se a la reunió amb el botó que apareix.
En el moment d'unir-se a la reunió apareixerà l'enllaç de connexió (ex. https://meet.google.com/xxx-xxxx-xxx ).
Via email o via chat, podem compartir el nom únic de la reunió o bé mitjançant l'enllaç de connexió amb les persones que hi han d'assistir.
Escriure el nom de la reunió que ens han indicat (ex. CAMINS-USDI-TOTHOM ).
Un cop ens connectem cal unir-se a la reunió amb el botó que apareix.
El sistema Google Meet permet la gravació de les reunions.
Per fer-ho cal utilitzar l'opció Grava la reunió del menú.
De la mateixa manera, podem donar per finalitzada la gravació utilitzant l'opció Atura la gravació.
Una vegada finalitzada, el propietari de la reunió (la primera persona que hi ha entrat) rebrà un correu amb un enllaç al fitxer de vídeo.
Aquest fitxer queda desat al Google Drive i es pot compartir amb d'altres usuaris.edu.
Tecnologia aplicada a la docència i la recerca a l'Enginyeria Civil
Excepte on es digui una altra cosa, el contingut d'aquest wiki està subjecte a la llicència següent: |
Lloc: sala d'actes de Son Lledó, campus universitari, Palma
Tindrà lloc l'activitat Pròxima Estació: Ciència i Tecnologia.
Aquesta activitat ha estat organitzada pel Programa d'Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB), el Vicerectorat d'Estudiants, el Consell Social i l 'Oficina per a la Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes (OIO) en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència.
La xerrada està pensada perquè hi pugui participar tot tipus de públic i perquè les persones assistents puguin conèixer la científica Alícia Sintes i acostar-se de manera molt directa a les vivències que ha experimentat com a dona en el camp de la ciència.
Alícia Sintes és professora del Departament de Física i és la investigadora que lidera la participació del Grup de Relativitat i Gravitació (GRG) de la UIB en la col·laboració científica internacional LIGO.
En aquest projecte es varen detectar per primera vegada les ones gravitacionals, descobriment mereixedor del premi Nobel de Física 2017 i del premi Princesa de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica 2017. |
Dijous passat 15 d'octubre al Parc Científic de la Universitat, es va dur a terme una jornada de treball entre l'empresa REPSOL i investigadors de les àrees de Nanotecnologia i Química de la Universitat de València, amb el propòsit d'identificar àmbits de col·laboració entre els grups de recerca i l'empresa.
Aquesta trobada s'emmarca dins de la iniciativa de la Universitat de València de promoure l'acostament dels seus grups de recerca amb el sector productiu i oferir solucions a les necessitats de les empreses.
A la Jornada, van assistir responsables d'I+D de la Divisió de Tecnologia del Centre de Tecnologia Repsol, que van presentar el Projecte SONAR, que consisteix en la cerca i identificació de nanotecnologies i les seves aplicacions a l'energia del futur.
Així mateix fomentar la col·laboració entre REPSOL i els centres de Recerca en l'àmbit de les nanotecnologies mitjançant el finançament de proves de concepte que donen lloc al desenvolupament de projectes en col·laboració.
Per part de la Universitat, Pilar Campins Falcó, Vicerectora de Recerca i Política Científica, va presentar les estructures de recerca de la Universitat i els mecanismes de col·laboració que existeixen entre la Universitat i l'empresa.
L'oferta presentada va contemplar àmbits relacionats amb cèl·lules solars eficients amb perovskitas econòmiques i eficients, creixement cristal·lí i exfoliació de grafeno i altres materials 2D, supercapacitors híbrids, resposta de nanopartícules i/o nanoestructures davant estímuls químics, nanopartícules d'interès com a sensors, dispositius luminescents, teràpia fotodinámica, síntesi i caracterització de materials mesoporosos, catalitzadors amb nanoparticules d'Au i nanomaterials funcionals combinant les propietats d'un o més materials, alternatives a les reaccions catalítiques actualment desenvolupades a nivell industrial i al disseny de nous catalitzadors eficients en diferents processos industrials.
De l'Institut de Ciències Moleculars (ICMOL) van participar els següents grups: Dispositius Moleculars Optoelectrònics, Materials Moleculars i de Reactivitat Fotoquímica (URQFOT); per part de l'Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) els grups d'Innovació en Materials i Tècniques de Caracterització (INNOMAT) i la Unitat de Materials i Dispositius Optoelectrònics.
El grup de Miniaturització i Mètodes Totals (MINTOTA), del Departament de Química, el grup de Catàlisi Heterogènia (IQCATAL) i la Unitat de Recerca del Mitjà, dels departaments d'Enginyeria Química i Química Física, respectivament.
Així mateix, es van presentar els serveis d'anàlisi química i microscopia Òptica i Electrònica que ofereix el Servei Central de Suport a la Recerca Experimental (SCSIE).
La jornada va concloure de manera positiva, amb la manifestació d'interès per part de REPSOL en alguna de les capacitats presentades, per a això seguirà en contacte amb els investigadors i valorar una possible col·laboració.
Aquestes jornades de treball estan organitzades per l'Oficina de Transferència de Resultats de Recerca (OTRI) i es vénen desenvolupant al llarg de tot l'any amb empreses de diversos sectors (Alimentació, Energia, Telecomunicacions, etc.).
En aquestes trobades a més de promocionar les capacitats dels grups de recerca i propiciar la col·laboració públic-privada, permet als investigadors fer prospecció sobre els reptes tecnològics i estratègies d'innovació de les empreses el que els va a permetre orientar una part de la seva activitat investigadora cap a la resolució de problemes i necessitats del sector productiu.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Ja podem estar contents: també ha plogut aquestes Fires, i torrencialment i amb llevantada associada, perquè tothom pugui tornar a casa amb la clenxa esgarriada, la medalla del fang, podridura de fulles mortes a les sabates i un parell de barnilles de paraigua retortes o trencades.
Si hagués fet bo, com poques setmanes abans, potser s'haurien assemblat massa a una festa major, i no hi estem acostumats, per tradició, per temperament, per falta de fotogènia i tot. |
Les eleccions municipals del 24 de maig ja són a tocar.
I, abans de trobar-nos-hi, vull aturar-me un moment i parlar-vos una mica de la nostra gent, dels homes i dones que m'acompanyen a la candidatura, si més no dels primer números, per tal que us en feu una idea de qui són si resulta que no ens coneixeu a tots.
De mi, que sóc la candidata, ja sabeu prou, o no, però en qualsevol cas no us entretindré parlant sobre mi mateixa.
El número 2, en Rafael Páez, al qui molts identifiqueu com 'el Páez' o 'aquell del cabell blanc del PP', per mi és el Rafa.
Una gran persona, d'aquelles que sempre et fan costat, d'aquelles que mai no tenen un no per resposta, que sempre se'n preocupen de tot.
És obert de ment, capaç de dialogar amb tothom, sense prejudicis i amb profunds valors.
I, a més de tot això, en Rafa, és Llicenciat en Enginyeria Industrial i alterna la seva professió amb la passió pel servei públic.
El número 3, en Jonatan Cobo, 28 anys, és de la pedrera.
Però d'aquella que paga la pena, de la que, quan fa la majoria d'edat, ve a trucar a la porta de la seu perquè l'apassiona la política i la vol viure en primera persona, algú que no s'arronsa i diu en veu alta el que pensa, encara que no sigui políticament correcte.
El que li ha costat que algun retirat de les trinxeres polítiques el titlli alegrement d''ignorant' sense saber que en Jonatan parla castellà, català, anglès i francès, que és Tècnic Superior en Comerç Internacional i Graduat en Dret amb menció en Dret d'Empresa i que col·labora amb un despatx d'advocats.
La número 4, la Noèlia Borque, de 31 anys, per a mi la Noe, a qui conec des de fa molts anys i amb qui confio plenament.
No en va fou un fitxatge fa 4 anys que ha resultat ser tot un descobriment polític.
Un diamant, no se si en brut o ja polit, però a qui li apassiona tot allò que fa, ja sigui la política municipal, ja sigui donar classes als joves d'ESO i Batxillerat de l'escola on treballa.
És Llicenciada en Humanitats i Màster en formació del professorat.
Parla català, castellà, anglès i alemany.
La número 5, la Maria del Carmen Rodrigo, o el que és el mateix, la Maika.
Novella en política, però apassionada com pocs.
Llicenciada en Dret, directora de Vendes Internacionals d'una multinacional.
Parla català, castellà, anglès, francès i italià.
I a més de tot això, té temps per estar a totes les activitats que es fan a Rubí, seguir el Twitter, el Facebook, les notícies, sap escoltar, mirar-se les coses des de la serenor, aconsellar i encertar-la.
O era precisament per tot això que aquesta dona de 42 anys és on és?
O el número 6, en Miguel Romero, un home de 58 anys, funcionari de carrera, director adjunt de Correus a Rubí, algú que se'n preocupa de qualsevol problemàtica que arribi a les seves orelles, que segueix els temes fins al final, que no es perd un partit del Rubí, que sent la ciutat i els seus colors.
O el número 7, en Juan José Giner, 41 anys, comerciant, tècnic especialista en fred i electricitat industrial i estudiant de Ciències Polítiques a l'UNED a estones lliures.
En definitiva, voldria seguir parlant dels millors, del Joan Carles, la Sònia, l'Olga, l'Isaac, la Mercè, l'Àngel..., d'un equip que funciona, d'una llista per governar, però l'espai no m'ho permet.
Espero, però, haver-vos presentat un tastet.
Mònica Querol, candidata del Partit Popular (PP).
gran equip, gran curriculum i moltes ganes de fer!!!
Xavier, segons tu, quin senyor d'aquest equip porta tota la democràcia com a regidor?
Pq em sembla que la info que tens no és correcte.
m'agrada veure-us d'aquesta manera.
La veritat és que semblaveu una cosa i en sou una altra.
Els del PP són els primers que no respecten la democracia, començant pel dret a decidir etc.Autèntica bestiesa el comentari sobre ERC i si seguim així, qui tenen darrera els del PP?
A mi ja em sembla bé que defensin les seves idees els del PP, qué mínim en democràcia!
Hi ha qui té al radere Terra Lliure, grup terrorista que asesinava per pensar diferent i pares en part del sobiranisme actual, com és ERC.
El que m'indigna és que hi hagi un senyor que porta tota la democriacia a l'Ajuntament.
Aquest defensa la seva butxaca.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
Aprovació de l'acta de la sessió anterior
No exercici del dret de tanteig sobre l¿immoble situat al Raval de Jesús, núm. 16-18.
Addenda al conveni marc de col·laboració entre Càritas Diocesana de Tarragona pel funcionament del menjador social per a l'any 2018.
Oberta la sessió per la presidència es passen a tractar els temes següents:
Aprovació de l'acta de les sessió anterior.
S'aprova per unanimitat l'acta de la sessió de la Junta de Govern Local del dia 6 de juliol de 2018.
De la visita institucional de l'Honorable conseller de Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Sr.
Damià Calvet, i de la reunió tècnica.
De l'acte de formalització de l'adhesió de l'Ajuntament de Reus a la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City al Tecnoparc.
Joan Sabaté, nou subdelegat del govern espanyol a Tarragona.
No exercici del dret de tanteig sobre l'immoble situat al Raval de Jesús, núm. 16-18.
"Vist l'acord adoptat per la Junta de Govern Local en data 02.06.17 en el qual, entre altres, es va acordar: "PRIMER.- NO EXERCIR el dret de tanteig sobre l'immoble núm. 16-18 del Raval de Jesús (Fitxa E-097, nivell de protecció C del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus –PEPPAHN-) formulada mitjançant instància presentada en data 24.05.2017 (Servei de Correus, Burofax) núm. 23.505 del Registre General d'Entrada d'aquest Ajuntament.
Aquesta oferta s'ha formulat per la mercantil GRILSE, SL."
Vist l'acord adoptat per la Junta de Govern Local en data 20.10.17 en el qual, entre altres, es va acordar: «PRIMER.- NO EXERCIR el dret de tanteig sobre l'immoble núm. 16-18 del Raval de Jesús (Fitxa E-097, nivell de protecció C del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus –PEPPAHN-) formulada mitjançant instàncies presentades en data 24.05.2017 i 13.10.2017 (Servei de Correus, Burofax), núm. 23505 i 50084, respectivament, del Registre General d'Entrada d'aquest Ajuntament.
Aquesta oferta s'ha formulat per la mercantil GRILSE, SL».
Atès que en data 05.06.2018 (Servei de Correus), núm. 28131 del Registre General d'Entrades, la mercantil GRILSE, SL va presentar instància modificant l'oferta del dret de tanteig de l'immoble núm. 16-18 del Raval de Jesús (Fitxa E-097, nivell de protecció C del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus –PEPPAHN-) formulada mitjançant instància presentada en data 17.10.2017 (Servei de Correus, Burofax) núm. 50.084 del Registre General d'Entrada d'aquest Ajuntament.
Atès que la modificació de l'oferta es refereix a la identitat del comprador, al preu i a l'ocupació de l'edifici.
Atès que la modificació de l'oferta de tanteig no afecta a les consideracions municipals relatives a les condicions d'edificació, usos i qualificació urbanística de l'esmentat immoble i les necessitats pel compliment dels fins municipals.
Per tant, continua no considerant-se convenient exercir el dret de tanteig ofert.
Per tot l'exposat, vista la documentació i informe jurídic incorporats a l'expedient, de conformitat amb l'establert a la Llei 7/85 de 2 d'abril, al Codi Civil, i legislació concordant, i en ús de les facultats delegades per l'Alcaldia, mitjançant Decret de data 15-06-2015, núm. 7032 (BOPT de data 27-06-2015 núm. 148),
En conseqüència es proposa l'adopció dels acords següents:
PRIMER.- NO EXERCIR el dret de tanteig sobre l'immoble núm. 16-18 del Raval de Jesús (Fitxa E-097, nivell de protecció C del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus –PEPPAHN-) formulada mitjançant instància presentada en data 05.06.2018 (Servei de Correus), núm. 28131 del Registre General d'Entrada d'aquest Ajuntament.
Aquesta oferta s'ha formulat per la mercantil GRILSE, SL.
Alcalde i al Regidor d'Arquitectura i Urbanisme, Sr.
Marc Arza Nolla, perquè qualsevol d'ambdós indistintament, en nom i representació de l'Ajuntament subscriguin els documents públics i privats necessaris per l'execució d'aquest acords".
Les pretensions que puguin suscitar-e respecte al contingut d'aquests acords són objecte de regulació pel Dret Civil i, conseqüentment, estan sotmeses a la jurisdicció civil del Jutjats competents, territorialment i funcionalment, segons determina la Llei processal."
Sotmesa la proposta a votació, s'aprova per assentiment.
"Atès que el 10 d'octubre de 2017 l'Ajuntament de Reus va formalitzar un conveni de col·laboració amb Càritas Diocesana de Tarragona, amb NIF R4300214F, pel funcionament i gestió del servei de menjador social situat al C. Francesc Bartrina, números 6 i 8 bxs. de Reus, amb una vigència de l'1 de gener de 2017 al 31 de desembre de 2019.
Considerant que la clàusula segona del conveni citat estableix que per les anualitats 2018 i 2019 s'ha de formalitzar una addenda on es determinin els imports de la subvenció concedida en la mesura que la subvenció municipal resta condicionada a l'existència de consignació pressupostària en els pressupostos municipals de les respectives anualitats.
Atès que el servei de menjador social, per aquest any 2018, continuarà tenint 2 línies: la presencial en el menjador i la de carmanyoles per emportar els àpats al domicili, i a la vegada aquest menjar es servirà i distribuirà també al menjador social situat al local que la Fundació Josep Pont i Gol té situat al carrer del Mas Abelló, 13-15 Reus CP 43204 del Barri Sant Josep Obrer, i que ha cedit per aquest servei, que gestiona igualment Càritas.
Vista la proposta d'addenda, per a l'any 2018, que consta a l'expedient, per la qual l'Ajuntament de Reus manifesta la voluntat de col·laborar econòmicament amb Càritas Diocesana de Tarragona, atorgant-li una subvenció directa de 75.000€ per les despeses derivades del funcionament i gestió del servei de menjador social situat al C. Francesc Bartrina, 6 i 8, baixos.
Atès que una vegada consensuada amb Càritas Diocesana de Tarragona la despesa de l'activitat que es pretén subvencionar, queda de la següent manera amb els següents conceptes i imports:
• Per l'arrendament del local, que inclourà la repercussió de les despeses corresponents a la taxa d'escombraries i de comunitat, restant exclosa la quota corresponent de l'impost sobre Béns Immobles, un import de despesa de 14.520€.
• Per a les despeses diverses com telèfon, extintors d'incendis, alarma, assegurança, i despeses de manteniment, un import previst de 1.500€.
• Per a les despeses de compra de carmanyoles, recipients isotèrmics, guants goma, tovallons, rotllos de paper de cuina, un import previst de 1.000€.
• Per a les despeses de benzina i manteniment furgoneta que permet la recollida de menjar a supermercat, càterings i menjadors escolars, un import previst de 980€.
• Per al càtering, un import previst de 38.000€.
Atès que l'impacte econòmic que suporta l'Ajuntament de Reus implica una aportació econòmica de 75.000€ a Càritas Diocesana de Tarragona a càrrec de la partida de l'Àrea de Benestar Social 30422-23103-489 del pressupost municipal de despeses de l'any 2018 per atendre les obligacions de caràcter econòmic que s'indiquen en l'esmentada addenda.
Vist l'informe emès per la Cap de Programes i Serveis de data 26 de juny de 2018 que considera favorable continuar col·laborant econòmicament amb Càritas Diocesana de Tarragona, atorgant-li una subvenció directa de 75.000€, per les despeses derivades del funcionament i gestió del servei de menjador social situat al C. Francesc Bartrina, 6 i 8, baixos.
Vist l'informe d'Intervenció Municipal de fiscalització prèvia de data 5 de juliol de 2018 acreditatiu de l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida de Benestar Social 30422-23103-489 del pressupost municipal de despeses de l'any 2018 per atendre les obligacions de caràcter econòmic que s'indiquen en l'esmentat conveni.
Vist l'establert a l'article 49 i següents de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, els arts. 108 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, article 150 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de Règim local de Catalunya, i els arts. 303 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, en relació als convenis de col·laboració.
D'acord amb l'article 28 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, l'article 65 del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de la Llei general de subvencions (RLGS), els articles 118 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, els articles 4 i següents de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, els articles 25.c) i 26 de l'Ordenança General de Subvencions de l'Ajuntament de Reus, i les Bases d'Execució del Pressupost per a l'exercici pressupostari de 2018 de l'Ajuntament de Reus.
Vist el decret de l'alcaldia número 7032 de data 15 de juny de 2015, pel qual es delega en la Junta de Govern local l'aprovació dels encàrrecs, les encomanes de gestió i els convenis de cooperació i col·laboració quan per raó del seu import sigui competent l'alcalde i la seva quantia excedeixi els límits atribuïts als/les regidors/es delegats/des.
Atès doncs que, correspon a la Junta de Govern Local l'aprovació d'aquells convenis d'import superior a 50.000€, per delegació de l'alcaldia.
Atès que l'esmentada addenda esdevé un annex al conveni formalitzat el dia 10 d'octubre de 2017 entre les entitats esmentades a dalt, per la qual cosa seran d'aplicació aquelles clàusules del conveni esmentat que no resultin contradictores amb el previst en el document d'addenda.
D'acord amb tot l'exposat, es proposa a la Junta de Govern Local l'adopció dels següents ACORDS:
PRIMER: APROVAR l'Addenda per a l'any 2018 del conveni marc de col·laboració signat el 10 d'octubre de 2017 amb Càritas Diocesana de Tarragona per tal d'establir els termes en què col·laboraran ambdues entitats en la gestió i funcionament del servei de menjador social ubicat al C. Francesc Bartrina, número 6 i 8, baixos de Reus.
SEGON: ATORGAR a Càritas Diocesana de Tarragona, d'acord amb el que estableix l'esmentada Addenda, en concepte de col·laboració, una subvenció directa de 75.000€ a càrrec de la partida de l'Àrea de Benestar Social 30422-23103-489 del pressupost municipal de despeses de l'any 2018.
TERCER: APROVAR el reconeixement de l'obligació i procedir al pagament de la subvenció referenciada en el segon i tercer punt del present acord en els termes que estableix l'Addenda:
• Un pagament anticipat del 80%, és a dir 60.000€ a partir de la signatura de la addenda i s'efectuarà en qualitat de pagament anticipat com a lliurament de fons amb caràcter previ a la justificació, com a finançament necessari per executar l'acció que és objecte de subvenció.
• El 20% restant, és a dir, 15.000€, prèvia presentació, per part del beneficiari de la subvenció, de la pertinent justificació de l'activitat subvencionada, abans del dia 10 de gener del 2019 i en els termes previstos a la clàusula setena del conveni marc esmentat.
Per tal de fer efectius aquests pagaments, l'entitat haurà d'aportar a l'Ajuntament de Reus certificacions acreditatives d'estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
QUART: FACULTAR la regidora delegada de l'Àrea de Benestar Social, Sra.
Montserrat Vilella Cuadrada, per tal que formalitzi l'esmentada Addenda i els documents necessaris per tal de fer efectius els acords anteriors.
CINQUÈ: Comunicar aquest acord a Càritas Diocesana de Tarragona, als efectes escaients.
SISÈ: Atorgar els recursos legals oportuns, als efectes escaients."
I, sense més assumptes a tractar s'aixeca la sessióde la qual, com a secretari general, estenc aquesta acta amb el vistiplau del Molt Il·lustre Sr.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
LREM de catalunya Nord, escull dos candidats a senador, jornada taronja pel trànsit, i un nou 'dimanche de Serrabona'
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La République en marche (LREM) de Catalunya Nord anuncia dos nous candidats a les eleccions al senat: Aquests són: Yves Porteix, batlle de Sureda i Joëlle Anglade, adjunta al batlle de Perpinyà i consellera departamental.
El batlle de Cotlliure, Jacques Manya, que va ser investit per la comissió nacional d'aquest partit la setmana passada, diu que ' desitja bona sort al batlle de Sureda, evoca 'la dilació' però assegura que no vol entrar en una guerra i rebutja 'afegir al desordre, confusió.'.
Ahir dissabte, es van registrar nombrosos embussos a l'A9, sobretot al Peatge del Pertús, durant tot el dia.
Cal recordar que, aquest cap de setmana és el més dens en circulació de tot l'estiu.
Així a començament de tarda, hi havia cues que arribaven als 8 kilometres, en tots dos sentits.
A les 21h, les cues eran de 5 quilometres en sentit La Jonquera – El Pertús, en canvi, en l'altre sentit, el tràfic era fluid.
Podeu consultar el tràfic en tens real a la web de Vinci- Autorrutes.
També es recomanable consultar Bison Futé que reveu, per avui diumenge, una jornada taronja amb alguns embusos.
Nova edició dels 'Dimanches de Serrabona', dins la programació del Festival Eté 66.
Avui amb una classe magistral de mandolina, impartida per la Fondation Kruger de Mosset.
Començarà a les 18h30, al Priorat de Serrabona.
Com sempre, l'entrada es gratuïta, només limitada per l'afor de l'indret.
Per això, recomanem, com sempre, arribar amb temps.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La Unitat Docent de la Vall d'Hebron de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona imparteix la docència completa dels quatre darrers cursos de la llicenciatura i grau de Medicina i també nombrosos estudis de tercer cicle per a postgraduats.
En la Unitat docent de la Vall d'Hebron hi ha adscrits 44 professors del Departament de Cirurgia.
En les seves instal·lacions, hi ha la seu del Departament de Cirurgia i és on està ubicada la secretaria.
El coordinador de la Unitat departamental és el Dr.
Facultat de Medicina - Unitat Docent Vall d'Hebron |
El PP puja, malgrat la corrupció i les males maneres del ministre de l'Interior, el PSOE aguanta, i Podemos ha pogut menys del que s'esperava (i afegir IU, amb els números al davant, resulta efecte 0).
I a Catalunya tot queda pràcticament igual: repetició de resultats excepte en un diputat que guanya el PP, més vots per a ERC i menys per a CiU.
Vaja, que aquells que havíem de fer el gest hem dit als que l'han de fer a partir d'ara que volíem el que havíem votat, i que no cal que ens tornin a convocar a les urnes d'aquí a sis mesos, perquè volem el que volem.
A un li sap greu que Espanya sigui com és, però ho és.
I li sap greu que En Comú Podem no es defineixi més per carn o peix, però no ho fa.
I voldria que aquest decantament cap a l'esquerra social es traduís en més llibertat, però no n'arriben símptomes.
Un cop dit allò de: senyors diputats, facin el favor d'entendre's per governar un país, pensin els electes i les direccions del partit que allò que més es comentava ahir al matí a les tertúlies populars del cafè amb llet és si el Messi es tornaria a posar la samarreta del seu país.
I el comentari de les tertúlies de la cerveseta ja eren sobre el gran paper que ha fet la selecció d'un país sense govern.
Pensin que per governar han de córrer com els italians ahir, han de pressionar des de l'atac i han de tenir voluntat de guanyar.
Si no, amics polítics, no facin patir més el senzill elector. |
Crec que haurien de rodar una pel·lícula de superherois realment convincent.
Les que es fan ara –també les que es van fer abans– obeeixen a necessitats ja passades.
Ningú somia ara que el defensin en un atracament, ni molt menys que li facin l'immens favor de salvar la raça humana d'un enemic poderosíssim.
Si fem cas dels llibres més venuts, la necessitat principal té a veure amb l'autoestima.
Tothom creu estar necessitat de confiança en si mateix.
Això, sigui dit de passada, és una paradoxa, ja que creure que estàs baix d'autoestima implica estar convençut que ets més del que tu mateix perceps, de la qual cosa es dedueix que en realitat estàs sobradíssim d'autoestima.
Però no siguem tan llepafils i busquem un superheroi modern que ajuda la gent en el seu desig boig de valorar-se encara més.
¿Com hauria de ser aquest ésser poderós?
¿Hauria d'enviar ones telepàtiques per alterar el cervell de la gent i així injectar-li confiança en si mateixa?
Les persones no funcionem així.
Per desgràcia, el que ens convenç que valem molt és veure al nostre costat altres persones que valguin encara menys.
Per tant, el nostre superheroi hauria de ser un infraheroi, un pobre home, o dona, sense talent, sense gràcia, sense bellesa, sense cap d'aquests atributs que tots anhelem.
Aquest ésser, al qui podríem anomenar, Inframan o Infragirl, podria sortir de casa seva i, simplement, posar-se al costat de la persona que vol ajudar.
Al cap de poc temps, l'humà escollit començaria a valorar-se moltíssim, comparant-se amb l'infraheroi, dient coses com ara: "Doncs al costat d'aquesta persona, jo sí que valc".
Quan el nostre heroi detectés que ha complert la seva missió, només hauria d'anar caminant matusserament fins a situar-se a prop d'una altra persona a qui volgués donar un cop de mà.
Me l'imagino al metro, a l'autobús, recorrent voreres, entrant en botigues, complint la preciosa missió per a la qual el destí l'ha enviat.
Fins i tot, en casos extrems, podria arribar a casar-se amb aquesta persona escollida.
El pobre ésser sense autoestima tindria la possibilitat de comparar-se, dia a dia, amb un ésser mediocre i així, setmana a setmana, mes a mes, augmentaria la fe en els seus propis mèrits.
Després podria divorciar-se de l'infraheroi dient-se: "El meu marit/dona no estava a la meva altura.
Les aventures d'Inframan/Infragirl serien un èxit sorprenent a totes les taquilles del món.
La humanitat somiaria tenir al costat algú així per comparar-s'hi i sortir guanyant.
Estar al costat de Spiderman o a Ironman, no ens enganyem, provoquen que et sentis com un mitja merda al seu costat.
El cine, si vol èxits mundials, hauria de conèixer l'ànima humana, mesquina i mesquina en ocasions, i apostar per aquesta part fosca que tots tenim.
Des d'aquí demano el meu admirat Bayona que, després de dirigir 'El senyor dels anells', faci una ullada a aquesta esbojarrada idea. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Colls (Lleida).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Colls per organitzar la teva escapada rural. |
Gestiona els processos de signatura dels teus documents de forma fàcil i des del mòbil
Els ens interessats en provar la plataforma podeu demanar l'alta dels usuaris, indicant quins hauran de redactar peticions de signatura de documents, seguint les instruccions incloses en aquest apartat: Com es pot accedir al servei?
El Portasignatures de l'empleat públic
Gestioneu els processos de signatura de documents des d'una única aplicació
L'ús de certificat digitals qualificats garanteix la màxima seguretat
Podreu incorporar qualsevol correu-e a un flux de signatura
"Els municipis amb pocs habitants trobem en els serveis de l'AOC la gratuïtat i la comoditat necessàries per dur a terme el nostre dia a dia"
Des de la vostra safata d'entrada podreu signar d'un sol cop tots els documents que teniu pendents
Us acompanyem en aquest salt digital
La transformació digital és inevitable, però sabem que no és gens fàcil tirar-se al buit.
Per això, des de l'AOC, us farem costat en tot moment per treure suc a aquest salt i gaudir junts
Cursos, tutorials i jornades que t'ajudaran a posar en marxa el servei
No forceu al ciutadà a desplaçar-se a Correus perquè el carter no l'ha trobat a casa
Suport continu per part de l'AOC per tal de fer el salt junts.
Traureu més profit del Portasignatures si el complementeu amb el següents serveis
Integració de serveis d'identitat
Està integrat amb les eines de signatura i validació de l'AOC
S'ofereix a tots els usuaris d'EACAT
Transformar l'Administració necessita valents que facin un pas endavant.
Ànim i llenceu-vos, us garantim un aterratge 100% segur.
* Consulteu les Condicions de prestació d'aquest servei
La selecció de l'actualitat d'Administració Oberta a la vostra safata. |
Dirigents d'UDC han criticat aquest dijous que el conseller del Govern Santi Vila (CDC) consideri el president d'ERC, Oriol Junqueras, com "el futur", ha lamentat la portaveu democratacristiana, Montserrat Surroca.
Així ho han manifestat, en missatges de Twitter recollits per Europa Press, la pròpia Surroca; el vicesecretari general, Toni Font; el senador Salvador Sedó i l'eurodiputat Francesc Gambús, després que Vila hagi dit que se sent més a prop de Junqueras que de Duran en determinats plantejaments.
"Sorprèn que Santi Vila vegi el líder de l'oposició com el futur.
Serà que té al cap la nova federació CiE?", ha dit Surroca ironitzat sobre una eventual federació formada per CDC i ERC.
En la mateixa línia s'ha expressat el senador Salvador Sedó, que ha qualificat de curioses i significatives les declaracions del conseller convergent.
El dirigent democratacristià Toni Font ha constatat que afortunadament el pas del temps no depèn de declaracions a un micròfon de ràdio, i ha aprofitat per reivindicar UDC, amb un "per molts anys".
I l'eurodiputat Francesc Gambús ha dit: "Pontificar sobre els efectes del pas del temps no hauria de ser la prioritat d'un membre del Govern, encara menys per abraçar a nous líders fora de CiU".
Santi Vila ha dit aquest mateix dijous que "Junqueras ha fet una cosa molt bona que és procurar sintonitzar amb un malestar que hi ha en la ciutadania i amb un convenciment que hi ha una època que s'acaba".
"Duran ha fet altres aportacions rellevants; ha tingut un paper, està jugant un paper, que no té res a veure amb aquesta situació", ha afegit el conseller.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No et perdis l'himne del Barça cantat pels joves |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Matrioixques exposades en l'obertura del Museu de la Nina Russa, el març del 1999.
Acte d'inauguració de l'espai a Escaldes. |
Els ministres d'Economia de l'eurozona han donat avui de termini fins al divendres al nou Govern grec perquè decideixi si demana una nova pròrroga a l'actual rescat, que venç el proper 28 de febrer.
"No hi ha alternativa a la petició d'una pròrroga del programa", ha dit el comissari d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, en roda de premsa després del final de l'Eurogrup, que ha conclòs de manera precipitada per la negativa d'Atenes a sol·licitar aquesta extensió del rescat.
"Tenint en compte els calendaris i els terminis parlamentaris, podem usar aquesta setmana però això és tot", ha explicat per la seva part el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.
"Si arriba la petició de pròrroga, l'examinarem, demanarem a les institucions (de la troica) que l'analitzin i ens aconsellin i, si pot haver un resultat positiu, podríem tenir un Eurogrup extra divendres", ha dit.
La pròrroga permetria a Grècia utilitzar la "flexibilitat" prevista en el programa i substituir mesures per altres equivalents, ha assegurat Dijsselbloem.
A canvi, l'Eurogrup exigeix Atenes una sèrie de compromisos, entre els quals hi ha abstenir-se de mesures unilaterals, no revocar cap ajust llevat que estigui acordat amb la troica i finançat, complir totes les seves obligacions en matèria de deute i garantir l'estabilitat del sector financer.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Oficina de Català de Palafrugell va iniciar la campanya 2019-2020 de VxL el 20 de novembre, amb la presentació de les noves parelles, que començaran les seves trobades a partir de la setmana entrant.
El lloc triat per a la presentació va ser la biblioteca del Centre Fraternal, el casino cultural de la vila que té més de 150 anys d'antiguitat i que és col·laborador del programa.
En aquesta edició s'hi han afegit 7 noves voluntàries, totes amb moltes ganes de començar les converses.
A la presentació van rebre algunes instruccions de les organitzadores, van conèixer els recursos a la xarxa que les poden ajudar, van prendre consciència de formar part d'un programa que va molt més enllà de la seva població i van poder sentir les impressions, totes positives, d'altres voluntàries amb experiència.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
El líder del PSOE de Castella i Lleó, Óscar López, durant un acte a
Segòvia, va ser incapaç de completar una llista de tres motius pels
quals votar al seu partit el 20 de novembre de 2011.
donaré tres arguments de pes, de moltíssim pes, per votar diumenge que
Un té a veure amb les pensions.
Un altre té a veure amb el subsidi... les prestacions d'atur i un altre té a veure... eeee... eeee", a
"Atur, pensions i el tercer té a veure...
Vaig a començar per on he començat, després els dic
Perdoneu, m'he quedat en blanc", va
El cas de López és similar al de l'aspirant a la
d'una pregunta sobre la política del president, Barack Obama, a Líbia.
Anem a veure no és Herman Cain sinó Rick Perry!!
No és similiar al de Herman Cain si no calcat al de Rick Perry "retallaria els ministeris de 1, 2 i... i... i..."
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Els agermanaments estableixen contactes i lligams entre dues poblacions amb l'objectiu de dur a terme intercanvis entre elles.
Tots els agermanaments tenen en comú la voluntat de compartir experiències que ajudin a enriquir la realitat social i cultural dels municipis que hi participen.
Vilanova i la Geltrú està agermanada amb:
Matanzas és una ciutat d'uns 128.000 habitants situada a la costa nord de l'illa de Cuba.
És capital de província i els seus sectors econòmics més desenvolupats són la indústria, el turisme, la ramaderia, la construcció, els transports i les comunicacions viàries.
L'objectiu de l'agermanament amb Matanzas és donar suport a una ciutat que sempre ha estat present en la nostra història i amb la qual existeixen lligams molt estrets, tant personals com institucionals.
La relació entre ambdues ciutats es va iniciar entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan els primers emigrants vilanovins es van establir en diferents ciutats cubanes, especialment a Matanzas.
De Vilanova i la Geltrú hi van anar, entre d'altres, personatges com Francesc Gumà i Ferran, Josep Tomàs Ventosa i Soler, Josep Font i Gumà, Francesc Font i Parés, Francesc Gumà i Carbonell...
L'agermanament amb Matanzas és de caire solidari i té com a objectiu mantenir una relació horitzontal que beneficiï el procés de desenvolupament d'un dels municipis agermanats.
El protocol d'agermanament preveu l'actuació en diferents àmbits: millora dels equipaments escolars, formació educativa, promoció d'activitats culturals que permetin un millor coneixement de les dues ciutats, millora dels equipaments sanitaris, dinamització econòmica, etc.
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú hi ha endegat un pla de rehabilitació d'escoles i altres edificis.
La voluntat dels dos municipis és desenvolupar conjuntament projectes que donin a conèixer encara més la relació històrica que mantenen. |
En teníem sospites i dissabte es confirmaren: la victòria del Mallorca davant l'Osca fa una setmana i els tres gols de Brandon no han servit per fer solc.
Al Ciutat de València, el líder (honor que no vol dir res quan el tenen els altres) va ser millor que el Mallorca, però no en l'aspecte futbolístic, sinó simplement en ganes, intensitat, passió, amor propi..., tots aquells ingredients que, jornada rere jornada, trobam a faltar en l'equip de Fernando Vázquez.
En la prèvia del partit entre el Llevant i el Mallorca, érem molts els qui esperàvem que fos un bon test per calibrar el veritable nivell de la plantilla mallorquinista.
I el resultat indica que a aquest grup de jugadors els fa falta molt de múscul per poder competir de veres a la Segona Divisió.
Els mateixos futbolistes diuen que els partits es guanyen o es perden en qüestió de detalls.
Nosaltres hi afegiríem qualque cosa més substanciosa, sobretot qualitat individual i col·lectiva.
Primer detall: la rematada de cap d'Ansotegui que va significar el gol de Mallorca.
Segon: el córner absurd que va cedir Company i va culminar en l'empat a un.
I tercer, per no cercar-ne més: l'errada de Salomao en el darrer minut, que hauria pogut acabar en l'empat a dos.
Precisament aquesta jugada resumeix el nivell tècnic de la plantilla mallorquinista.
En altres circumstàncies, un jugador de l'experiència del portuguès hauria fet acabar l'acció en gol.
És evident que els homes de Vázquez no tenen aquest plus d'intensitat, de compromís, vivor i concentració que tenen la majoria d'equips situats per sobre del Mallorca en la classificació (que, malauradament, en són molts).
L'equip mallorquinista ens n'ofereix una de freda i molt poques de calentes.
Li falta continuïtat, estabilitat i un poc de maduresa per competir en aquesta complicada categoria.
Diumenge que ve, contra l'Alcorcón, serà una altra prova de foc per al tècnic, que ha de guanyar sigui com sigui si no vol que les coses se li compliquin encara més.
La zona de descens torna a ser massa a prop.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La candidata de Cs a presidir la Generalitat, Inés Arrimadas, ha replicat aquest divendres al presidenciable del PSC, Miquel Iceta, que "ningú indultará" a la gent quan no pot pagar factures, quotes d'autònoms o quan perd el seu treball, per la qual cosa no ha d'indultar-se a polítics si els condemnen per delictes com el de malversació de fons públics.
"Als ciutadans normals que tenen una feina fora de la política i compleixen amb les seves obligacions no els ve ningú a indultar-los quan no poden pagar factures", ha insistit en un acte a Santa Coloma de Gramenet davant unes 1.200 persones, després que Iceta plantegés indultar als dirigents independentistes si són condemnats, proposta que ell també ha dit que és prematura.
Arrimadas ha advertit que, en un moment tan important com les eleccions del 21 de desembre, "un ha de tenir molt clar el que està votant", i ha criticat que els vells partits del bipartidisme s'han dedicat durant anys a copiar als nacionalistes, en referència al PP i socialistes.
Ha dit que els ciutadans ja saben què és "votar al PSC i que acabi el vot a ERC, i votar al PP perquè els hereus de Pujol puguin mantenir el seu lloc", en referència al PDeCAT i a l'expresident del Govern Jordi Pujol, i ha garantit que Cs no defraudará als seus votants.
"Us asseguro que no us en penedireu a la vostra vida", ha garantit la candidata, que ha dit que no vol que es reparteixin més carnets de catalanitat, perquè catalans són tots els ciutadans, als quals no els preocupa el que posa en el seu passaport, sinó els serveis socials, segons ella.
Ha defensat que els ciutadans no han de triar entre ser catalans, espanyols o europeus, perquè els sentiments sumen i mai resten, i ha criticat sobre els independentistes: "Havien promès l'or i el moro i la independència, i el que únic que han fet ha estat carregar-se l'autonomia, la societat i l'economia".
Arrimadas ha demanat als assistents --als quals s'han repartit mantes per combatre el fred-- escriure la història de Catalunya el 21 de desembre, quan Cs pot "guanyar a ERC i al Convergència", apostant per la igualtat, la solidaritat i l'unió, davant la separació, la identitat excloent i el nacionalisme, ha dit.
Ha ressaltat que barris com el de Santa Coloma "saben molt bé que de la 'estelada' no es menja", i ha criticat que el Govern cessat d'Carles Puigdemont ha agafat aquesta 'estelada' abandonant la 'senyera' i el sentit comú.
L'eurodiputat de Cs Javier Nart ha criticat que, als seus 70 anys, torna als seus 20, quan el franquisme deia com havien de ser les coses: "Com Espanya no era de Franco, Catalunya no és dels separatistes", sinó de la gent, que no cobra un sou públic com els dirigents independentistes, i de la bandera no es pot menjar, ha dit.
Alguns anticatalans ens criden neofranquistas sociològics perquè són els que pensen que la pàtria són ells, i que el seu melic és un melic gegantesc on només existeix la metarealidad", ha criticat el també vicepresident d'Alde, que ha dit que sempre ha defensat els principis de la unió, la solidaritat i la igualtat.
Ha assegurat que els dirigents independentistes han reaccionat davant la falta de suport de la UE com al conte de la guineu i els raïms --les rebutja perquè estan massa altes però diu que és perquè estan madures--, i ha dit que són reaccionaris, volen privilegis i es basen en la mentida, amb "alfabets de l'economia" al capdavant d'aquesta àrea.
El portaveu de Cs a l'Ajuntament de Santa Coloma, Dimas Gragera, ha avisat: "No ens podem permetre que el nostre vot vagi a un partit que ens vagi a fallar", i ha criticat l'alcaldessa, la socialista Núria Parlon, perquè no dubta a entrar en el marc mental nacionalista, segons Gragera --que ha portat al seu fill de sis mesos a l'acte per poder explicar-li que va estar aquí--.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'alemany Nico Rosberg (Mercedes), que ja havia vençut a Austràlia, ha augmentat el seu avantatge al capdavant del Mundial de Fórmula 1 en guanyar aquest diumenge a Bahrain el segon Gran Premi de l'any, disputat al circuit de Sakhir.
Rosberg, subcampió del món els dos últims anys, ha guanyat per davant del finlandès Kimi Raikkonen (Ferrari) i del seu company i rival a Mercedes, l'anglès Lewis Hamilton, que ha estat tercer.
L'alemany lidera amb cinquanta punts, disset més que Hamilton, un Mundial que es reprendrà d'aquí a dos caps de setmana a Xangai, seu del Gran Premi de la Xina.
L'australià Daniel Ricciardo (Red Bull) ha estat quart, per davant del francès Romain Grosjean, que ha tornat a sorprendre amb el Haas, escuderia debutant al Mundial; en una prova que no ha disputat el doble campió mundial espanyol Fernando Alonso (McLaren).
Alonso, que va sortir il·lès d'un espectacular accident a Austràlia, no va superar dijous les proves mèdiques a què va sotmetre la FIA (Federació Internacional de l'Automòbil) i en què el seu compatriota Carlos Sainz (Toro Rosso) es va retirar a la 31a de les 57 voltes que s'han donat a Sakhir -pista de 5.412 metres- per completar un total de 308,4 quilòmetres.
El seu company holandès Max Verstappen ha estat sisè, per davant del rus Daniil Kvyat (Red Bull), en una carrera en què els dos Williams del brasiler Felipe Massa i el finès Valtteri Bottas han estat vuitè i novè, respectivament.
Alonso ha estat substituït a Bahrain pel belga Stoffel Vandoorne, que ha debutat a la Fórmula Un amb una sensacional actuació que li va reportar el seu primer punt en la categoria reina de l'automobilisme, en concloure desè.
El mexicà Sergio Pérez (Force Índia) ha acabat setzè en un Gran Premi en què el seu compatriota Esteban Gutiérrez (Haas) ha hagut d'abandonar.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |