text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
La bandera gai oneja orgullosa a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), una petita localitat de 900 habitants.
Aquest divendres es va donar el tret de sortida a la primera festa gai en un poble de muntanya que se celebra a l'Estat.
La 'Mountain Bear Party' és el nom que han escollit els organitzadors per donar a conèixer aquesta innovadora iniciativa dins el col·lectiu homosexual.
Des de l'organització, Fernando Traviesa, explica que el públic objectiu d'aquesta festa són els 'bears': gais "de complexió gran", que exalten la seva masculinitat i a qui els agrada "menjar i beure bé".
A banda de ballar i escoltar "bona música", Traviesa destaca que la seva forma de divertir-se "va més enllà de l'aparença".
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'Observatori de la Islamofòbia als Mitjans està fent una gran tasca contra l'estigmatització
Els mitjans tenen un rol clau a l'hora de donar a conèixer i narrar fets a la ciutadania.
Però, sovint, als periodistes ens caldria fer més autocrítica.
No fa gaire llegia en un diari català el cas d'una violació d'una jove a Canet de Mar.
Encara un altre acte barbàric i inexplicable.
Avançava en la lectura amb l'esperança de trobar que la noia es trobava bé, amb el record del cas de la Manada ben present.
Però, en arribar a la informació sobre l'estat de salut de la noia, l'únic que estava marcat en negreta era que els dos detinguts per la violació eren "menors estrangers no acompanyats".
Aquesta informació no era al titular, potser ja és un pas, però era allà, destacada al bell mig del text.
Diverses organitzacions, tant a Catalunya com a Espanya, estan treballant per analitzar i donar visibilitat a la manera com els mitjans tracten certs temes que poden ferir susceptibilitats o contribuir a una estigmatització social.
Un exemple és l'Observatori de la Islamofòbia als Mitjans, que està fent una gran tasca en aquest sentit.
L'Observatori analitza anualment articles de diversos mitjans de comunicació d'àmbit espanyol per determinar si en la manera com tracten temes relacionats amb l'islam i els musulmans hi ha trets islamofòbics, ja sigui de manera activa o passiva.
Però, a més, cal tenir en consideració no únicament la informació que decidim incloure als articles o les paraules que utilitzem, sinó també una cosa tan mecànica com la informació que decidim destacar.
En acabar de llegir la notícia, que també esmentava el conflicte social que hi havia hagut recentment a la mateixa localitat en relació al centre que alberga menors tutelats per la Generalitat, se'm va acudir mirar les reaccions que havia generat a les xarxes socials.
Potser la gent no hi havia donat tanta importància.
Vaig poder comprovar, però, que les xarxes també s'havien centrat en aquella frase, en aquelles negretes.
Entre les reaccions hi havia un seguit de comentaris que estigmatitzaven l'acollida d'immigrants i de refugiats preguntant si els detinguts eren "moros" i reclamant la deportació dels anomenats 'menes' perquè "ja n'hi ha prou amb els delinqüents d'aquí", o d'altres fins i tot demanant que els "tirin al mig del mar".
També hi havia el clàssic "I després no hem de ser racistes?".
Alguns asseguraven que si són marroquins se'ls tractarà millor que si fossin guàrdies civils, en clara referència a un dels membres la Manada.
Des de l'associació Exmenas, que treballa pels drets dels extutelats i contra la criminalització del col·lectiu, van ser ràpids en respondre, denunciant la violència masclista i demanant que s'eviti caure en generalitzacions.
L'article acabava dient: "Aquest dissabte, les xarxes socials s'han tornat encendre després de conèixer-se la violació d'aquesta matinada".
Però ¿deixaran d'encendre's, les xarxes socials, si els periodistes no deixem de tirar llenya al foc?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Té lloc al Macba i fins a l'Onze de Setembre una magnífica exposició, bàsicament de dibuixos, del pintor Joaquim Torres-García, uruguaià de naixement però català de formació.
La majoria dels dibuixos pertanyen a la col·lecció dels néts del pintor i mai no havien estat exposats.
Hi ha dibuixos de totes les èpoques de l'artista, des de les primeres provatures modernistes fins als últims retorns al classicisme diguem-ne noucentista.
L'exposició no és pas gaire gran i ha estat triada per Tomàs Llorens, amb els seus habituals bon ofici i perspicàcia.
Torres-García, format a Catalunya al Cercle de Sant Lluc, és a dir, en la doctrina classicista i simbolista de Torras i Bages, és un dels configuradors d'això que en diem el Noucentisme.
Els seus murals al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (alguns esbossos dels quals es poden veure en aquesta exposició, esbossos que haurien de passar a ser propietat del MNAC) són tota una definició del que són els orígens del Noucentisme: un classicisme amb un fort component d'arcaisme, sense oblidar mai el pes simbòlic de la realitat, com va aprendre del bisbe Torras, al qual va voler homenatjar en el seu quart mural del Saló, el que porta per llegenda el vers de Goethe: "Lo temporal no és més que símbol".
Primer va pintar remarcant l'aspecte simbòlic del món.
Va passar, després, per les pures estructures buidades de figuració, per acabar omplint-les d'imatges emblemàtiques.
Durant aquest camí, llarg, insistent i molt personal, sempre va retornar a la figuració realista, arcaica o arcàdica.
De fet, el seu art mai no va deixar de ser simbòlic i potser per això mai no va ser reconegut del tot dins de les avantguardes, sovint superficials i merament experimentals o decoratives.
La formació catalana i noucentista del pintor es manifesta també en la seva constant preocupació didàctica.
Si a Terrassa va portar l'Escola Mont d'Or, un cop retornat a l'Uruguai va dedicar bona part dels seus esforços a l'educació de la joventut d'allà, creant una escola que va tenir una certa importància en la difusió de l'art modern.
Els seus escrits abundants tenien sempre aquest afany didàctic, i alguns dels seus dibuixos -se'n poden veure uns quants en aquesta exposició- també.
Si sabem fer una lectura global de la seva obra, ens adonarem amb facilitat que en el seu camí no hi ha canvis ni ruptures, només hi ha subratllats.
De fet, l'estructuració geomètrica que batega al fons de Puvis de Chavannes, que va ser un dels seus primers inspiradors formals, la va conservar sempre.
Als primers frescos, hi és evident.
Potser no ho és tant en les seves reduccions a una simple estructura de línies.
Però és la mateixa, perquè, en tot el que va fer, hi batega la cerca d'aquesta presència d'un sentit profund, més enllà de "lo temporal".
De fet, tota la vida va ser un noucentista i exemplifica, per mi, el que hauria d'haver estat l'evolució natural d'aquell ambiciós moviment.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Ha iniciat un programa d'inspecció i sanció dels 16.000 habitatges que encara conserven la qualificació de protecció oficial a Barcelona, en concertació amb la Generalitat de Catalunya, com a administracions competents en la matèria, i per promoure la funció social de la propietat de l'habitatge
L'Ajuntament reclama Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya que els habitatges que construeix l'administració pública mantinguin la seva qualificació com a protegits de manera indefinida i es conservin com a parc destinat a polítiques socials, en garantia del compliment del principi de solidaritat urbana
L'Ajuntament de Barcelona té en marxa 13 procediments sancionadors contra els propietaris de pisos de protecció oficial (els anomenats HPO), en detectar que no hi viuen, i que a més a més els mantenen buits o bé els lloguen sense l'autorització de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i a preus per sobre del que aquest organisme hauria d'establir com a màxim en cas d'autoritzar-ho.
Aquesta acció que promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i que duu a terme la Unitat de Disciplina d'Habitatge de l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona, forma part d'un programa d'inspecció i control del parc d'habitatges de protecció oficial inèdit fins ara a Catalunya, en compliment de la funció social de la propietat de l'habitatge propugnada en l'article 5.2.d) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del dret a l'habitatge.
Per altra banda, l'acció es duu a terme en concertació amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, ens depenent de la Generalitat, i d'acord amb el principi de subsidiarietat en l'exercici de la competència sancionadora que reconeix l'article 130.5 de l'esmentada Llei del dret a l'habitatge, que prima l'actuació de l'administració més propera al ciutadà, i que regeix les relacions interadministratives.
A través d'aquest programa està previst comprovar si es compleix la normativa en els 16.000 habitatges que encara tenen protecció oficial a la ciutat de Barcelona.
De moment, ja se n'han visitat al voltant de 1.500 i fruit d'aquest treball han estat incoats aquests 13 expedients sancionadors (oberts més un altre que ja ha quedat resolt), en comprovar que en aquests pisos que encara resten protegits, no hi viuen les famílies que en el seu dia en van ser adjudicatàries.
Aquests pisos es troben en els districtes de Ciutat Vella (3 casos), Sants-Montjuïc (1 cas), Horta-Guinardó (2 casos), Nou Barris (4 casos), Eixample (1 cas) i Sant Martí (3 casos).
Quan detecta habitatges buits, l'Ajuntament el que fa és iniciar tot un seguit de diligències prèvies, per intentar localitzar els propietaris d'aquests habitatges i per determinar per quines circumstàncies els habitatges es troben buits, atès que la Llei del dret a l'habitatge abans esmentada estableix la obligació que els habitatges de protecció oficial es destinin a residència habitual de les persones que en són adjudicatàries i propietàries.
Només en casos excepcionals, i de manera transitòria, quan els adjudicataris acreditin la impossibilitat d'utilitzar l'habitatge per viure-hi, se'ls pot autoritzar a no viure-hi i fins i tot a llogar-lo.
Però el preu del lloguer l'ha de fixar l'administració competent que en aquest cas és l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Les sancions que preveu la normativa per l'incompliment d'aquestes normes, que es considera infracció molt greu a la Llei del dret a l'habitatge, pot suposar multes econòmiques molt elevades, que poden anar dels 90.001 als 900.000€.
Això no obstant, la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona amb el desplegament d'aquest programa no és en cap cas recaptatòria, sinó que el que es pretén és que aquests habitatges que es troben buits, tornin a recuperar el seu ús social.
A més dels 13 expedients oberts, i fruit també d'aquest programa, l'Ajuntament ja ha resolt un expedient sancionador contra propietaris d'un habitatge de protecció oficial del carrer del Doctor Aiguader, en aquest cas per dues infraccions molt greus: per no viure i per destinar-lo a lloguer sense la corresponent autorització de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i a un preu molt per sobre del que se li hauria autoritzat.
La suma de la sanció que imposa l'Ajuntament per aquest cas és de 180.000 euros.
La sanció també inclou l'obligació de retornar a l'administració les quantitats percebudes en concepte de lloguer que estaven per sobre del permès, és a dir, un total de 16.048 euros, a més de la sanció.
Aquests habitatges de protecció oficial construïts als anys noranta al barri de la Barceloneta, al carrer del Doctor Aiguader, mantenen la seva qualificació d'habitatge de protecció oficial durant 30 anys.
Mentre conservin aquesta qualificació els seus propietaris resten sotmesos a tot un seguit de condicionants legals.
Això no obstant, l'Ajuntament de Barcelona considera que la pèrdua del règim de protecció de l'habitatge construït amb finançament públic s'hauria d'acabar, per evitar la pèrdua de parc destinat a polítiques socials, i per contribuir a complimentar el principi legal de solidaritat urbana, que exigeix el destí a aquest fi del 15% del total dels habitatges principals existents a Barcelona.
Per tant, des de l'Ajuntament de Barcelona es reclama al Govern i al Parlament de Catalunya que l'habitatge de protecció oficial sigui conservat com a tal de manera indefinida i que la Generalitat per assolir una eficàcia administrativa més gran per complimentar la funció social de la propietat, pugui reforçar i complementar l'acció de l'Ajuntament en l'exercici de la competència sancionadora per vulneració del règim jurídic dels habitatges de protecció oficial. |
El departament d'Agricultura va decretar aquest dijous l'activació del Pla Alfa 3
La Morera de Montsant.-Els Agents Rurals han tancat aquest divendres els accessos al Parc Natural de la Serra de Montsant a causa de l'elevat risc d'incendi.
És la quarta vegada que han de realitzar aquest dispositiu, per les altes temperatures.
El departament d'Agricultura va decretar aquest dijous l'activació del nivell 3 del Pla Alfa, que comporta restringir l'entrada de persones a l'entorn del parc natural amb l'objectiu de minimitzar el risc d'incendi.
L'activació del Pla Alfa 3 també s'ha fet en 71 municipis de les comarques de l'Alt Camp, l'Anoia, el Bages, el Baix Ebre, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, el Montsià, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Segrià, el Solsonès i la Terra Alta.
Segons Agricultura, la mesura es pot allargar fins aquest dissabte dia 10.
Al Parc Natural de la Serra de Montsant els Agents Rurals han tancat una trentena de punts d'accés i cinc àrees d'esbarjo on generalment es pot fer foc controlat.
Josep Fucho, cap de fauna dels Agents Rurals al Priorat, ha estat un dels que ha participat en l'operatiu, i ha explicat que hi ha una sèrie de factors que determinen l'activació del Pla Alfa 3, tots vinculats amb el risc d'incendi forestal.
30% d'humitat relativa, vents de més de 30 quilòmetres per hora i temperatures de més de 30 graus", ha detallat.
Enguany, a més s'hi afegeix l'estrès hídric que pateix la vegetació a causa de les escasses pluges del darrer hivern.
A banda d'aquest dispositiu, Agricultura ha suspès 1.126 autoritzacions per a la realització d'activitats que poden ser generadores de perill d'incendi forestal en els municipis afectats.
El departament també ha recordat que el 90% dels incendis forestals s'originen com a conseqüència de l'activitat humana, ja sigui de forma accidental o per imprudències.
Per minimitzar el perill d'incendi han aconsellat evitar la freqüentació de les zones forestals durant les hores de màxima insolació, així com evitar la circulació de vehicles a motor i l'ús de maquinaria prop de zones forestals en la franja horària compresa entre la una i les sis de la tarda.
També han demanat aturar la sega entre les dues i les sis de la tarda i no utilitzar bufadors, serres radials o altres eines que puguin general guspires o sobreescalfaments.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Reial Decret 631/2010, de 14 de maig, que regula el contingut bàsic del Grau en música, determina i distribueix les competències dels graduats en tres tipus: |
L'Hospital Comarcal de Sant Bernabé de Berga serà gestionat finalment per una nova empresa pública del Servei Català de la Salut (CatSalut), que s'espera que estigui constituïda l'1 de juliol del proper any, amb la finalitat de garantir la seva viabilitat, ha anunciat aquest dilluns el conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín, en roda de premsa.
Després que el 2013 la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Berguedà i 10.000 veïns demanessin una intervenció de Salut i acusessin una situació d'"inseguretat jurídica important" de l'hospital, finalment el conseller Comín ha anunciat una solució per a aquest hospital, actualment de titularitat municipal.
Acompanyat de l'alcaldessa del municipi, Montse Venturós, del director del CatSalut, David Elvira, i la gerent de la regió sanitària de la Catalunya Central, Marta Chandre, Comín ha qualificat l'acord de "molt positiu" per al territori, els professionals i els ciutadans.
L'objectiu és aconseguir una "governança més sòlida i robusta per a l'hospital", que es traduirà en una millor assistència per als ciutadans, ha argumentat el titular de Salut, que ha dit que aquest canvi de mans servirà també per afrontar els reptes actuals del sistema sanitari en propers anys.
"Fins ara l'hospital havia utilitzat un vehicle que funcionava bé per a les etapes anteriors, però ara estem davant una carretera nova i amb moltes corbes i necessitem un vehicle adaptat a les necessitats del segle XXI", ha al·legat Comín.
En la nova empresa, que es dirà Salut Catalunya Central, hi haurà participació del territori i també un òrgan de participació de tipus consultiu, ha especificat al costat d'Elvira.
"La voluntat de l'Ajuntament era blindar l'hospital de qualsevol adversitat i hem treballat perquè la Generalitat assumeixi la gestió i garanteixi el caràcter 100% públic", ha dit l'alcaldessa en roda de premsa.
Actualment, està gestionat per l'organisme autònom municipal Fundació Hospital Sant Bernabé, i atén un àrea de població de 40.000 persones.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El ministre de l'Interior de Sèrbia, Nebojsa Stefanovic, ha anunciat l'enviament de més policies a la frontera amb Hongria per "evitar més atacs de la policia hongaresa", poc després que refugiats i forces de seguretat s'enfrontessin.
Les autoritats sèrbies han condemnat aquest dimecres l'ús d'un canó d'aigua i gasos lacrimògens per part d'Hongria contra els immigrants i refugiats amuntegats a la seva frontera, i ha argumentat que Budapest no té "dret" a fer-ho.
Les ONG han confirmat diversos ferits a la banda sèrbia de la frontera, mentre que Hongria ha denunciat que una vintena dels seus agents han patit danys.
Les autoritats hongareses també han informat que dos nens "han estat llançats per sobre de la tanca de seguretat" que separa els dos països.
Stefanovic ha anunciat un reforç policial a la frontera.
"L'objectiu és evitar més atacs de la policia hongaresa al nostre territori", ha explicat el ministre, en un comunicat en el qual també ha apuntat que intentaran allunyar els immigrants de la tanca d'una forma "humana" i "respectuosa".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller d'Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va proposar la construcció -amb i des del territori- de la candidatura d'una "Reserva de la Biosfera de l'Empordà" puntualitzant que les dues comarques empordaneses?"reuneixen totes les condicions necessàries" i que en cas d'assolir-se, "donaria molt valor afegit al territori".
Segons va especificar el conseller, la candidatura empordanesa agruparia espais que es troben en els àmbits d'influència del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Les Reserves de la Biosfera, reconegudes per la Unesco, són territoris que concilien la conservació de la diversitat natural amb un desenvolupament econòmic sostenible i, actualment a Catalunya només compten amb aquesta designació les Terres de l'Ebre i el Parc Natural del Montseny.
Pelegrí va fer aquest anunci dilluns a la nit durant la reunió que va presidir -per primera vegada- amb la Junta Rectora del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà integrada per representants municipals o per portaveus de les organitzacions professionals agràries amb presència a la zona, entre altres.
Acompanyat pel director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, el conseller es va comprometre a consensuar amb el territori el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc dels Aiguamolls, que es començarà a analitzar a partir dels treballs ja realitzats per entitats vinculades al territori i va presentar el Pla de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya pel 2015-2020 -i que es podria aprovar en les pròximes setmanes-, entre altres temes.
Segons el conseller de Medi Natural, aquest nou Pla basat en set eixos estratègics, vol millorar de forma integral la gestió dels parcs naturals apostant per una aproximació més transversal que els converteixi en un agent dinamitzador del territori que l'envolta i amb capacitat transformadora.
En aquest sentit, Pelegrí va remarcar que, per un bon funcionament d'aquesta gestió multifuncional, caldrà un treball conjunt entre els agents del territori implicats -els professionals del món de l'agronomia, la gestió forestal, la gestió cinegètica o la turística- i que per assolir aquests objectius, el Govern renovarà "en breu" els directors dels parcs naturals catalans buscant un nou perfil que compagini la conservació i la gestió i que garanteixi la seva viabilitat econòmica generant recursos propis.
Pelegrí va deixar clar que, "sense excloure a ningú", es modificaran els requisits i les descripcions de treball i es convocarà un concurs amb nivell superior on hi podrà concórrer tothom que s'adapti als nous paràmetres.
"La relació de tasques dels directors dels parcs naturals ha variat molt en els últims 30 anys i cal redefinir les seves funcions i buscar nous perfils", va puntualitzar.
D'altra banda, respecte als eixos estratègics, el Pla proposa la formació d'un consell de Parc Naturals catalans, la creació d'un Observatori de la Biodiversitat o la valorització social dels espais d'especial protecció.
Sobre aquest últim punt Pelegrí va dir que cada any visiten els parcs més de 3,5 milions de persones, amb una despesa personal d'entre 20 i 50 €/dia, la qual cosa suposa un impacte sobre el territori del voltant dels Parcs de prop de 100 milions d'euros.
A l'Estartit, la pràctica del submarinisme a les Illes Medes suposa un impacte de 10 milions. |
Es tracta d'un acord pioner pel fet d'oferir als alumnes pràctiques remunerades a les instal·lacions de BASF a Alemania i l'opció de contractació laboral
Imatge dels 20 joves seleccionats en la primera edició
BASF posa en marxa la quarta edició de la FP Dual transnacional de cicle formatiu de grau superior de Química Industrial.
Una nova promoció de 20 estudiants començarà els seus estudis a l'Institut Comte de Rius de Tarragona al curs lectiu 2016-2017.
El termini de recepció de les candidatures finalitzarà el proper 17 de juny.
L'estada pràctica total a Alemanya serà d'uns 6 mesos i BASF es farà càrrec de la formació en llengua alemanya dels estudiants.
Així mateix, la companyia contribuirà a cobrir les despeses derivades de l'allotjament i l'assegurança de l'alumnat quan es desplacin al país germànic, a més d'assignar una quantitat com a beca durant els mesos de pràctiques a l'empresa.
Si el programa se supera amb èxit, els alumnes optaran a llocs vacants com a operador de planta química de BASF a Alemanya.
En l'actualitat, els estudiants de la primera edició que van superar amb èxit la formació treballen amb contracte indefinit a Ludwigshafen, seu central alemanya de BASF.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
MÀLAGA, 17 maig (EUROPA PRESS) -
El Museu Carmen Thyssen Màlaga ha aconseguit aquest dimecres la xifra d'un milió de visitants.
Eduardo Brenes, monitor ocupacional del Centre de Dia Guadalhorce-Cártama de la Fundació Andalusa Per a la Integració Social del Malalt Mental (Faisem), ha estat la persona que ha rebut l'entrada que acredita aquest fet.
Eduardo ha arribat Al matí d'aquest dimecres al Museu, al costat d'un grup d'usuaris de la Fundació, per visitar l'exposició temporal sobre art realista a Espanya, i han estat rebuts per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Màlaga, Gemma del Corral; el gerent de la pinacoteca, Javier Ferrer; i la directora Artística, Lourdes Moreno, que l'han informat sobre l'arribada al milió de visites.
A més, per celebrar aquesta xifra, se li ha fet entrega d'un carnet d'Amics del Museu, que li permetrà entrar al Museu de forma gratuïta durant un any així com la possibilitat de gaudir de descomptes en els articles de la botiga.
També des del museu se'ls ha convidat a esmorzar tant a ell com al seu grup en la cafeteria.
Finalment, Eduardo ha signat en el Llibre d'Honor del Museu per aquest motiu.
En aquest sentit, Eduardo, usuari assidu del museu, tant de forma individual com acompanyant els usuaris del centre de dia, des que va obrir les seves portes l'any 2011, ha mostrat la seva alegria per convertir-se en el visitant un milió, al mateix temps que ha mostrat la seva satisfacció perquè és la Fundació Faisem l'agraciada, segons han informat des de la pinacoteca a través d'un comunicat.
Per al gerent del Museu, la integració de la institució al territori ha portat al fet que "no sigui fortuït" que hagi estat una entitat social la protagonista d'aconseguir el milió de visites, atès que la pinacoteca "ha treballat des de sempre per convertir-se en el Museu de les Persones, encoratjant la participació de col·lectius socials tant en les exposicions com en la resta d'activitats".
És més, ha recordat que la Fundació Faisem participa del programa de visites dialogades dirigides a col·lectius socials i associacions que treballen amb persones en risc social.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un cop feta l'estructura, el següent pas és construir la pista i fer el cobriment de la instal·lació.
L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el Regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge, Joan Giribet, han visitat aquest matí les obres de construcció de la pista esportiva, annex al pavelló poliesportiu del Garraf.
La pista, de 53 metres de llarg per 32 d'ample, i amb una alçada de 8 metres, ja té acabada la seva estructura.
Joan Giribet ha explicat que els terminis s'estan acomplint segons el previst, de manera que la instal·lació estarà acabada a finals d'abril.
"La setmana vinent començaran els treballs de construcció de la pista, que serà de formigó, i es faran les canalitzacions.
L'última setmana març es farà la cobertura de la pista i els tancaments laterals de manera que, si tot segueix a aquest ritme, la instal·lació estarà acabada a finals d'abril per tal que al maig ja es pugui començar a utilitzar".
L'alcaldessa, ha dit sentir-se molt satisfeta amb el futur equipament ja que, després de molts anys, s'atendrà una vella reivindicació de les entitats esportives de la ciutat.
"Sabem que no acabarem amb les necessitats de les entitats esportives, però sens dubte serà un gran pas per atendre les seves demandes".
Neus Lloveras ha dit que tot i ser una pista austera, sense grades ni vestidors "quan es posi en funcionament solucionarà bona part dels problemes que tenen els clubs a l'hora d'entrenar.
La manca d'espais fa que alguns equips hagin d'entrenar molt tard".
L'alcaldessa ha recordat els problemes que hi ha cada any a l'hora de fer el repartiment dels espais entre les entitats, a causa de l'alta activitat esportiva que hi ha a Vilanova i la Geltrú, molt superior als espais de què disposa la ciutat en aquests moments. |
El president del Govern central Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimarts que el PP està "sempre disposat a considerar qualsevol reforma" de la Constitució que "sigui raonable", però ha defensat que abans es fixi amb "claredat" el que no es toca.
Segons ha dit, aquest no és un assumpte per a "ocurrències" ni per a "frivolitzar", sinó per "fer les coses molt bé" com en 1978, mantenint l'"esperit de consens" que es va forjar llavors.
Així ho ha assegurat públicament Rajoy a la seva arribada al Congrés dels Diputats per participar al 38è aniversari de la Carta Magna.
Després, en una xerrada informal amb els periodistes, s'ha mostrat encara més caut i ha refredat la possibilitat d'obrir en aquest moment aquesta modificació donada la composició de la Cambra Baixa.
De fet, s'ha remès al referèndum convocat a Itàlia sobre la reforma constitucional i que ha acabat amb la dimissió del primer ministre, Mateo Renzi: "Ara convocaré jo un referèndum!", ha proclamat Rajoy amb ironia davant dels periodistes.
NO N'HI HA PROU AMB PP, PSOE I C's
Els fets a Itàlia han estat presents en els diferents rotlles de la festa de la Cambra Baixa, i a les files del Govern central i del PP s'ha posat l'accent en els perills que comporta un referèndum, tenint en compte que obrir aquesta via aconsella comptar amb Podem i, si pot ser, també amb els nacionalistes.
A Espanya, si la reforma de la Constitució afecta al títol preliminar --la definició d'Espanya--, els drets fonamentals o la Corona, és obligatori fer un referèndum i fins i tot dissoldre les Corts perquè un nou Parlament revalidi la reforma.
A la resta de temes, el referèndum és possible sempre que ho demani el 10% d'una Cambra, que al Congrés suposa només 35 diputats.
El mateix Rajoy ha admès en una xerrada informal amb els periodistes que per reformar la Llei fonamental no hi pot haver només un pacte de PP i PSOE, sinó que es necessita una majoria tan àmplia i un nivell de consens com el que va haver en 1978.
"No es pot reformar la Constitució sense una immensa majoria", ha dit Rajoy.
Segons la seva opinió, la pregunta que cal fer-se és què es vol reformar, una idea que ha repetit constantment en aquesta jornada.
Preguntat en un parell d'ocasions què creu el PP que caldria reformar, el cap de l'Executiu no ha contestat.
En les seves declaracions públiques, Rajoy ha explicat que si cal canviar les "normes de convivència" cal tenir en compte què es vol reformar i conèixer quin seria "el final" de la comissió parlamentària en el supòsit que es faci al Congrés.
"Aquestes coses convé parlar-les i pactar-les", ha emfatitzat, per afegir que la Carta Magna de 1978 és el "pacte més important" que s'ha fet en 40 anys i "és important saber què es tocarà i què no es tocarà.
El cap de l'Executiu ha defensat "fixar amb claredat què és el que cal preservar" i, en aquest punt ha citat la unitat d'Espanya, la sobirania nacional, la igualtat dels espanyols, els drets i llibertats fonamentals, la pertinença a Europa i els pilars bàsics de l'estat del Benestar com l'educació, les pensions i la sanitat.
"Crec que tot això cal preservar-ho perquè són pilars bàsics de la convivència en els quals estem d'acord tots.
A partir d'aquí, evidentment es pot parlar, però crec que hem de ser prudents i saber clarament què és el que volem modificar i què és el que no volem modificar", ha emfatitzat.
Així, Rajoy ha subratllat que hi ha "algunes operacions en la vida", com la reforma constitucional, en les que "convé conèixer el principi i també el final".
Segons la seva opinió, aquest no és un assumpte per a "ocurrències, històries o per a frivolitzar" sinó per "fer les coses molt bé" com en 1978.
"La Constitució és el pacte més important que s'ha fet a Espanya entre espanyols al llarg d'aquests últims 40 anys.
En aquell moment, la immensa majoria dels espanyols van aparcar les seves diferències i van decidir acordar unes normes de convivència", ha subratllat, per recalcar que aquest text ha proporcionat a Espanya l'etapa de progrés més gran de la seva recent història.
Per tot això, ha afirmat que es tracta que aquest "esperit de consens, acord i diàleg" que va presidir llavors les relacions entre els diferents partits es pugui plasmar també en aquesta legislatura, en què, segons ha dit, la composició de la Cambra és "molt diferent" a altres legislatures del passat perquè el partit majoritari està lluny de la majoria absoluta.
Tot i això, ha assenyalat que això no ha de ser un "obstacle" per treballar sinó una "magnífica oportunitat" per treballar "tots conjuntament".
En aquest sentit, ha dit que el PP està disposat a "considerar qualsevol plantejament de reforma" constitucional que sigui "raonable" però deixant clar per endavant què es vol reformar i quins temes es tractaran i quins no en aquesta possible reforma.
En la xerrada informal, els periodistes han preguntat al president el Govern espanyol si ha tingut oportunitat de parlar amb Renzi, que aquest dilluns ha anunciat que dimitiria després de perdre el referèndum, i ha assenyalat que no ho ha fet.
Sí que ha anunciat que té previst conversar amb el president francès, François Hollande, --amb el qual manté una bona relació--, una vegada que aquest ha anunciat que no es presentarà a la reelecció en les presidencials a França.
A més, i a preguntes dels informadors, ha indicat que ha mandat una carta de felicitació al president electe dels Estats Units, Donald Trump.
Rajoy ha estat acompanyat per diversos dels seus ministres a l'homenatge de la Constitució: Soraya Sáenz de Santamaría (Vicepresidència), María Dolores de Cospedal (Defensa), Juan Ignacio Zoido (Interior), Méndez de Vigo (Educació i Cultura, i portaveu del Govern espanyol), Cristóbal Montoro (Hisenda), Isabel García-Tejerina (Agricultura), Fátima Báñez (Feina) i Dolors Montserrat (Sanitat).
Al terme de l'acte d'homenatge i la recepció posterior, el mateix Rajoy ha escrit el següent missatge en el seu compte de Twitter, acompanyat d'una foto saludant al president de la gestora del PSOE, Javier Fernández: "Amb mesura, diàleg i anteposant els interessos dels espanyols, podem aconseguir acords que beneficiïn a tots".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El jutge ajorna el judici a Benzema perquè pogués jugar el clàssic
Juan Antonio Chicharro, sobre el sobiranisme català: "la pàtria és més important que la democràcia"
L'alcalde de Gallifa acusa CiU i ERC de voler tapar "la històrica decisió"
L'exministre deixa un forat de 4.300 milions
"L'exemplaritat del procés sobiranista passa per fer net"
Inés Arrimadas s'estrena amb un "¿pero esto qué es?"
Més de 30.000 euros pel lloguer del Sant Jordi i gairebé 14.000 en marxandatge, entre d'altres
El president encara diu que comencen el 2013 amb "una excel·lent situació"
Es queixen que no els permeten accedir al Metro pels aldarulls al final de la manifestació
L'economista li retreu "insultar els rivals intel·lectuals" i el periodista de TV3 li recomana que vagi a les fonts "abans d'insultar"
El Consell d'Estat, format per personalitats dels dos partits, decideix portar al TC la 'declaració de sobirania'
Els dos exalts càrrecs de Salut, acusats de malversació de cabdals públics, estafa, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris, blanqueig i contra la hisenda pública
De les informacions sobre els comptes a Suïssa de Mas i Pujol
Antonio Tajani considera que "ara es necessita més unitat a Europa"
El 80% dels vots per Miquel Valls van sortir d'un bufet d'advocats
El club blanc es va negar a cedir el Bernabéu per a la final entre Barça i Athletic al·legant obres de condicionament
Membres de la PAH forcegen amb la seguretat de l'entitat bancària per ocupar-la
Contenidors cremats al campus a l'inici de la vaga d'ensenyament
Pere Aragonès li demana que no faci "ni una sola comparació" perquè el nazisme "va perseguir membres del nostre partit"
El Suprem anul·la la prohibició de l'Ajuntament de Lleida de portar-lo en espais públics
Els Mossos d'Esquadra carreguen contra un grup de vàndals al final de la manifestació d'estudiants
Uns encaputxats trenquen amb martells els vidres de l'entrada de l'edifici
Esquerra vota conjuntament amb CiU
L'Ajuntament serveix gairebé 900.000 àpats de franc en un any
Després que ERC hagi impedit la compareixença de Mas
El conseller Homs assenyala que la declaració sobiranista és "inimpugnable"
El sistema de joc blaugrana necessita un canvi
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La Catalunya del segle XVI / 60
Ernest Belenguer: La Catalunya del segle XVI / Valentí Gual Vilà: La demografia catalana al segle XVI / Maria Antònia Martí Escayol: Les fonts del Llibre del secrets d'Agricultura de Miquel Agustí.
El MS754 de la Biblioteca de Catalunya i el MS291 de la Bibliothèque Nationale de France / Oriol Junqueras Vies: La mediterraneïtat de l'economia catalana del segle XVI / Elisa Badosa i Coll: Un comerciant valencià a Anvers.
El Llibre Diari dels banquers Affaitadi (1538-1540), un document en llengua catalana a l'Arxiu de la ciutat d'Anvers / Àngel Casals: Carles I i la historiografia catalana.
Els juristes i les institucions catalanes en un temps de conflicte (1563-1602) / Ignasi Fernández Terricabras: Llums i ombres de la Reforma catòlica a la Catalunya del segle XVI.
Un estat de la qüestió / Miscel·lània: Arnau Gonzàlez i Vilalta: L'epistolari d'exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (octubre 1936-setembre 1937).
Un debat sobre el paper del catalanisme conservador / Mercè Rius: El secret de la filosofia: darrer balanç del pensament orsià / Postscriptum: Narcís Selles i Rigat: El fons d'art d' Afers / Josep M. Solé i Sabaté: Josep Benet, com a historiador / Rafael Aracil i Martí i Antoni Segura i Mas: Emili Giralt i Raventós / Recensions: Òscar Jané Checa, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Sílvia Gómez Soler / Resums / English Summaires / Publicacions rebudes / Il·lustració de la coberta: Marcel Dalmau Brunet. |
Celebració de les Noces d'Or a Tàrrega 2019 · Foto: Jaume Solé
L'Associació Gent Gran Amics del País de Tàrrega ha celebrat la seva tradicional festa d'homenatge als matrimonis de la ciutat que fan 50 anys de casats.
Sis parelles han protagonitzat les Noces d'Or del 2019 a la capital de l'Urgell.
La trobada va tenir lloc el diumenge 27 d'octubre a la sala La Granja, on els matrimonis van rebre les mostres d'afecte per part d'un centenar de persones, entre amics i familiars (val a dir que una de les parelles va haver d'excusar la seva presència).
Carme Sangrà i Jordi Farreny, en representació de la junta de l'Associació Gent Gran Amics del País, i l'alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú van felicitar també els cònjuges per mig segle de convivència i vida en comú.
A més de rèpliques en miniatura dels gegants de Tàrrega, l'alcaldessa lliurà com a obsequi institucional una rosa vermella, en al·lusió al seu discurs en què recordà la flor de la novel·la 'El Petit Príncep' com a símbol de l'amor pur i la lleialtat. |
Leo Messi és el millor futbolista del món.
I Leo Messi també és el millor xutador de faltes del món.
Ho saben els culers i també tots els rivals.
I el PSV Eindhoven va provar una manera diferent i també ineficaç per aturar la falta de l'argentí.
Hirving Lozano, la gran perla del PSV i possible futurible del Barça, va intentar aturar la falta de Messi amb una postura ben curiosa.
Tothom recorda la última genialitat de l'argentí quan va transformar la falta per sota la barrera contra l'Alabès.
I Lozano es va estirar a terra per intentar evitar el gol.
Una manera de posar una barrera diferent i que igualment tampoc va servir per a res.
Messi va executar a la perfecció la falta i va fer un golàs per tot l'escaire.
El Barça es va estrenar a la Champions amb victòria contra el conjunt holandès gràcies a l'exhibició de Messi. |
Sopa de Cabra dedica als fans el seu últim videoclip, 'Dolços plans', en què recorda alguns dels moments més destacats de la seva triomfal gira d'estiu, que els ha portat a ser per segon any consecutiu un dels grups catalans amb més poder de convocatòria de l'any.
El clip de 'Dolços plans', que és la cançó que obre el seu últim disc, 'Cercles', reflecteix el bon moment de forma de Sopa de Cabra en una recopilació d'imatges gravades en alguns dels concerts de la gira d'estiu.
La publicació del videoclip tanca l'etapa d'estiu i obre el tram de tardor de la gira del 30è aniversari de la banda.
Els concerts més destacats seran els de la sala Razzmatazz (21 d'octubre), la sala The Grand de Londres (14 d'octubre), que serà el seu debut a la capital anglesa; i la sala Joy Eslava de Madrid (27 d'octubre), ciutat on no actuen des de fa 20 anys.
A més, aquest divendres actuen a l' Auditori de Sant Cugat dins del festival Petits Camaleons, amb totes les entrades venudes.
El 13 de novembre tancaran la gira a l' Auditori de Barcelona. |
La ministra de Foment, Ana Pastor, s'ha compromès aquest dimarts amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a reactivar de manera imminent les obres de la Sagrera per intentar complir l'objectiu de tenir enllestida l'estació al 2019.
Per fer-ho pretén recuperar el ritme de treballs a la base de l'estació i fer efectiva aquest mateix mes la licitació de les obres de l'estació de Sant Andreu.Pastor també s'ha compromès a licitar al mes d'octubre les obres els accessos ferroviaris al port de Barcelona i adjudicar-les en un termini de sis o set mesos.
A més, ha promès a Colau la posada en marxa d'un nou sistema de control centralitzat de Rodalies que estarà llest "en qüestió de mesos" i ha d'evitar nous errors del sistema.
En aquesta línia, la ministra també ha assegurat que en breu el Ministeri portarà al Consell de Ministres les obres de la plaça Països Catalans, a l'estació de Sants.
Són els punts més destacats de la reunió que l'alcaldessa de Barcelona ha mantingut durant prop de dues hores i mitja a Madrid amb la ministra Pastor, en la seva presa de contacte.
L'alcaldessa ha celebrat els compromisos adquirits per la ministra i ha expressat la màxima col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona perquè es duguin a terme.
A la sortida de la reunió, Colau ha explicat que de moment Foment no quantifica les inversions a Barcelona però ha afirmat que la ministra li ha transmès en tot moment que no hi haurà problemes de finançament.
La ministra també ha transmès la seva voluntat d'impulsar la llançadora a l'aeroport d'El Prat.
Segons Colau, la trobada ha estat "cordial" i l'Ajuntament en marxa "satisfet" malgrat que estarà "molt a sobre" per assegurar que aquests compromisos es traslladin a la ciutadania.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'associació Dempeus per la Salut Pública, amb l'ajuda inestimable de Albano Dante i Marta Sibina que porten la Revista cafèAMBllet, ha el·laborat un PDF amb informació pràctica per a 'insubmisos farmacèutics': |
Laura Lladós, a l'escola bressol Balàfia de Lleida | SANDRA VICENTE
La Laura Lladós s'asseu a una de les cadiretes petites de la seva aula a l'escola bressol Balàfia de Lleida.
És el centre 0-3 més gran de la ciutat, amb diverses aules i espais diferents que són "totalment transversals i permeables per als nens i nenes".
És un centre en el que no hi ha ubicacions determinades per les edats, tot el material que hi ha és molt estimulant per a qualsevol infant: "estigui en l'etapa que estigui poden descobrir elements que els interessin en el mateix punt de l'escola".
Des d'una sala de llums, a projectors a les parets, passant per calaixos d'aigua o circuits.
Tot plegat, donant molta importància als materials naturals per a que els infants "reconnectin amb allò que hi ha fora de l'escola", i és que segons Lladós, "s'aprèn igual a tot arreu".
Per això, Balàfia és un centre en què les limitacions de les pedagogies homologades no se senten i les pautes marcades dels currículums "homogenis", no se segueixen al peu de la lletra.
Així és com Lladós persegueix la innovació educativa.
Precisament aquesta revolució serà de la que parlarà a l'acte de celebració dels 40 anys de l'editorial Graó.
Aquesta mestra de bressol està al consell assessor de la Revista Guix, on fa articles aportant "la visió dels mestres, més enllà del coneixement acadèmic que puguin aportar els psicòlegs i pedagogs".
Graó va néixer durant els primers moments de la democràcia, quan calia refer l'educació de zero.
Ara sembla que la revolució educativa torna a estar en boca de tothom.
Què s'ha aconseguit en aquests 40 anys?
Ha estat com pujar els graons d'una escala.
Renovació i innovació són paraules que ara estan de moda, però que porten dient-se des de fa 40 anys, amb Jean Piaget, Decroly, Montesory...hi ha un munt de mestres que fa temps que treballen i a nosaltres ens toca seguir-los, fent pessetes endavant i plantejant reptes de futur.
Sí que sembla que torna a haver ganes de renovar, una efervescència que busca renovar el paper dels mestres i els alumnes.
Precisament la relació entre mestres i alumnes és una de les coses que es planteja canviar.
Abans el mestre era el centre de l'escola, que era vista com una institució del saber.
Ara, amb les noves tecnologies, la informació és a l'abast de tothom.
L'escola ha d'entendre que els coneixements arriben de la interacció amb l'entorn, ja sigui en el marc de l'educació formal o la no formal.
Així, és l'alumne qui ha de ser el centre de l'aprenentatge: les criatures i les seves capacitats, necessitats, interessos i curiositat.
Per tant, hem d'apoderar els nens i nenes per a que siguin ells qui pensin, parlin, raonin, busquin i descobreixin i l'escola ha de ser l'encarregada de generar les condicions necessàries per a que tot això flueixi.
Tu treballes a bressol, en la que seria la primera etapa d'aquest apoderament.
Hem de fer el mateix: estar a l'alçada dels alumnes.
Però no només agenollant-nos per mirar-los als ulls i parlar-los directament, sinó estar a l'alçada de les seves capacitats.
Observar constantment, tornant a aprendre el què ens diuen: és igual que siguin tan petits que no sàpiguen parlar, perquè saben transmetre el que senten i el que els motiva.
L'evolució de les bressol ha estat claríssima: hem passat de ser centres de guarda, creades per les associacions de veïns per a cuidar criatures mentre les famílies treballaven, a ser escoles.
Tenim el deure de crear situacions favorables per a incentivar tota aquesta primera curiositat.
Fa uns dies publicàvem una entrevista al Diari de l'Educació amb mestres que van reformar l'ensenyament després de la dictadura i ens parlaven també de l'evolució de les bressol
Hem aprés molt dels nens en aquests anys: abans se'ls marcava el ritme, se'ls imposaven activitats i es trencaven processos d'aprenentatge i descoberta sense consultar-los-ho.
Ara, tot i que hi ha espais i moments que s'han de respectar, s'intenta que els infants segueixen el ritme i els processos d'aprenentatge que es marquin ells.
Tot això es resumeix simplement parlant de respecte.
Hem de ser conscients que tractem amb persones que tenen interessos i preferències que haurien de tenir autonomia i no només acatant el que els diu un mestre, sovint de manera autoritària.
Per a respectar les preferències, les aules són espais importants.
Abans eren espais amb moltes taules i cadires.
Aquí només tenim un espai de joc determinat, que és la cuineta, perquè els agrada aquest joc simbòlic.
Les taules i cadires només molesten, perquè els nens s'han de moure: tenim un cos per moure'l, no per estar asseguts tota l'estona.
Les nostres aules estan adaptades per a generar curiositats constantment: hi ha molts detalls amagats i sempre intentem introduir materials naturals i reciclats, per a tornar a connectar l'aula amb el món, portant una mica el de fora a dins.
Estàvem acostumats a espais pensats per franges d'edat, però intentem pensar en tots els nens del centre en conjunt: tenim racons d'experimentació que poden gaudir tots els infants, tant aquells que estan en una etapa de descoberta molt tàctil, com els qui estan en un nivell més avançat.
No hem de tenir por als canvis, encara que t'hagis estat tres mesos pensant en un espai o dinàmica, si els nens amb els que treballes no ho veuen clar, s'ha d'adaptar.
La introducció dels materials naturals no es troba amb la barrera dels reglaments que determinen els materials homologats?
Els materials homologats frenen els aprenentatges perquè ens donen un ventall molt petit d'opcions.
Però per fer materials no homologats cal informar molt bé les famílies i que els mestres ens formem en pedagogies innovadores.
L'experimentació i l'aprenentatge comporten risc: no estem en un laboratori, estem vivint.
A la vida hi ha riscos i hem d'aprendre a fer-los front, no a esquivar-los.
Hi ha molta controvèrsia respecte els materials naturals, però són necessaris perquè transmeten i ensenyen moltes coses que els materials plàstics no permeten.
Aquesta escola està plena de troncs, que poden generar desconfiança: per això és que cal informar molt bé a les famílies, que vinguin a veure'ls i observin com els usen els seus fills.
És clar que hi ha riscos amb els materials no homologats, però també amb els materials que sí ho estan.
La pregunta de veritat és quin dels dos aporta més als infants.
Els mestres que vulguem transformar l'educació hem de ser persones valentes: hem d'aprendre a viure en la incertesa, en el canvi constant per a poder permetre totes les creativitats.
És molt còmode repetir patrons que hi ha en un currículum que un altre ha pensat per tu.
Un altre aspecte candent d'aquesta renovació pedagògica és la crítica a l'estandardització dels currículums, que no són permeables a les diferències de ritmes dels infants
Cap nen no és igual que un altre, cadascun porta la seva motxilla.
No podem pensar en aules homogènies en les que els nens repeteixin per art de màgia patrons que els van marcats per edats.
Aquí a Balàfia hem generat espais repartits per tota l'escola que es poden aprofitar per anar amb grupets reduïts de nens de qualsevol edat.
No és només a les aules on fem vida a l'escola.
Treballar amb grups petits ens permet estar perfectament pendent de les reaccions de cadascú i de les seves descobertes.
És tenir cura de cada nen o nena i de com aprèn individualment, no només dins un col·lectiu.
Així, si veus un nen que no va mai a un espai, pots veure què és el que fa normalment.
Si acostuma a mirar contes de dinosaures, potser posant ninots de dinosaures en aquell espai, encara que no hi tinguin res a veure, hi anirà...
Quin repte consideres que és el més immediat d'afrontar?
Es diu molt que l'escola ha de transformar la societat.
És cert, però no hem de ser ni els mestres ni les famílies qui ho fem, han de ser els infants.
El nostre paper és apoderar-los per a que siguin ells els qui, si volen, puguin canviar el que els envolta.
Per això han de ser més respectats i més escoltats, independentment de l'edat que tinguin.
A les aules es creen moments molt macos, quan es fa la màgia de l'aprenentatge penses: això és el que importa.
El que hi ha als currículums està molt bé, però és descobrint quan s'aprèn.
I al final, amb les pedagogies alternatives s'acaba complint igual amb els objectius marcats pel departament d'Ensenyament.
Hem de respectar la curiositat, que duu al plaer de la descoberta, i que és oposat a la imposició de l'"ara has de".
A les escoles ha d'entrar més el condicional.
Quan li diem a un infant que baixi d'una cadira perquè es farà mal, se l'hauria de plantejar que aquella situació pot ser arriscada per a ell, deixant sempre l'opció a que el nen o nena pari i pensi per què se li està dient allò.
Els nens també han de caure, forma part del seu aprenentatge.
Tendim a sobre protegir els nens?
I la pregunta és si a casa ho tenim tot tan protegit.
Els plats i gots són tots de plàstic?
Tenim protectors a totes les cantonades?
El problema de la sobreprotecció ve quan els nens aprenen que quan estan en perill vindrà algú a treure'ls d'aquesta situació i no els deixem valorar per ells mateixos si realment estan en perill o no.
Estan tornant els aprenentatges en exteriors i, per això, s'ha posat sobre la taula el debat de l'homologat.
Estem rodejats de troncs, d'un espai que ens va construir el pare d'una becària que treballa de fuster...Homologats?
No, però saps com de bé s'ho passen?
Sortir d'un espai i un material que els dona possibilitats limitades els fa créixer i els estimula molt més.
Si l'escola pública ha de dependre d'allò homologat no sé si podríem sobreviure.
D'aquí la creativitat i les ganes de fer: ho hem de provar tot i canviar el que faci falta.
Allò reglat ens dóna un ventall molt petit de coses a fer, hem de deixar-nos guiar pel que ens diguin els nens.
Pot ésser redundant, però infantilitzem massa els nens.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El pilot manresà Gerard Farrés, que es va fer una fractura de menisc al darrer Hellas Rally, a final de maig, tornarà a la competició aquest dijous a la Baja Inka Paracas 1.000, al Perú.
Farrés, que no va poder participar a la Baja Aragó, fa front a aquesta competició com a part de la seva recuperació física, i també té la intenció de trobar bones sensacions sobre la seva KTM 450 Rally, i sobretot sobre la sorra del desert peruà.
Farrés, de 38 anys, es prepara d'aquesta forma per al Dakar 2018.
Diverses setmanes de treball físic i de primers quilòmetres sobre la moto al Marroc han permès a Farrés recuperar la forma, i això ha portat l'equip a formalitzar la seva inscripció.
La Baja Inka és la prova tot terreny més important del Perú.
Té quatre etapes, de dijous a diumenge, amb un total de mil quilòmetres per les dunes d'Ica, amb gairebé 800 quilòmetres cronometrats.
El centre neuràlgic de la cursa s'establirà a la ciutat de Paracas, uns 270 quilòmetres al sud de Lima, on se celebraran les cerimònies de sortida i arribada dels 23 inscrits en motos.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Els comuns i la CUP refusen que es tramiti com a projecte de llei i acusen el govern de no escoltar els col·lectius d'habitatge
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Parlament de Catalunya ha tombat el decret del govern que pretenia limitar el preu dels lloguers.
CatECP i la CUP el veien tan insuficient que hi han votat en contra i no han volgut abstenir-se, tal com els demanava l'executiu perquè el decret es tramités com a projecte de llei i, d'aquesta manera, pogués ser modificat i millorat en el tràmit parlamentari.
C iutadans, el PSC i el PP també s'hi han oposat perquè consideren que envaeix competències estatals i no resol els problemes del règim de lloguer.
Els comuns i la CUP, partidaris d'una limitació efectiva dels preus, també han acusat el govern de no haver volgut negociar el decret amb ells ni amb els col·lectius d'habitatge.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha advertit que si el decret era tombat, qui més aplaudiria seria l' establishment, partidari de l'autoregulació del mercat sense intervenció de l'administració pública.
Capella ha citat explícitament el Banc d'Espanya, Foment del Treball, la Cambra de la Propietat i Ciutadans, el PSC i el PP.
Si volen, es pot', ha dit Capella, apel·lant als comuns i a la CUP.
L'únic a cosa que han compartit tots els grups ha estat la diagnosi d'emergència d'habitatge.
Segons que ha subratllat la consellera, aquests últims cinc anys el preu mitjà del lloguer a Catalunya ha crescut un 29%.
A l'àrea metropolitana de Barcelona, la renda mitjana per un pis de 72 metres quadrats arriba als 949 euros mensuals.
Els preus ja són més alts que abans de la crisi, ha constatat.
L'oposició ja va anunciar ahir que votaria en contra del decret per raons oposades.
La CUP i els comuns consideren que no garanteix la limitació dels preus, igual que el Sindicat de Llogaters i la PAH, que també han criticat que es redactés sense comptar amb els moviments socials.
Ciutadans, el PSC i el PP han denunciat que el decret trepitjava competències estatals, tal com va advertir el Consell de Garanties Estatutàries en l'informe que en va fer.
El PSC hi ha afegit que era una mesura que Capella va impulsar per a generar un 'titular electoralista' abans de les eleccions municipals.
Un suposat electoralisme, amb la mirada posada a l'Ajuntament de Barcelona, que també han criticat els comuns i la CUP.
La d'avui no és la primera bufetada parlamentària que pateix el govern en matèria d'habitatge.
A l'abril, l'executiu ja va haver de retirar un altre decret, impulsat pel departament de Damià Calvet, per manca de suports parlamentaris.
Tampoc no l'avalaven els principals col·lectius d'habitatge.
Pretén limitar els preus dels lloguers als barris i municipis en què s'acrediti manca d'habitatge assequible a través de les competències que atorga a la Generalitat el dret civil català.
Segons el text, el govern pot declarar una àrea 'amb mercat d'habitatge tens' i això obliga que, en aquesta zona, els preus puguin superar només en un 10% l'índex de referència creat el 2017 pel govern, ampliable a un 5% més si s'acrediten característiques especials que incrementin les prestacions de l'habitatge (com ara jardins, vistes excepcionals i piscines comunitàries) que quedin especificades al contracte de lloguer.
En el cas de Barcelona, la competència per fer la declaració és de l'ajuntament.
El decret també fixa limitacions importants.
Inclou que els habitatges nous o completament rehabilitats es puguin llogar un 20% per sobre de l'índex durant els cinc anys posteriors a les obres, i els dóna una moratòria de tres anys perquè se'ls apliqui el topall.
Els pisos ja llogats, a més, poden continuar arrendats pel preu anterior a l'entrada en vigor de la limitació tant pel que fa als contractes vigents com per als futurs.
Capella ha recordat que el parlament va aprovar una moció que instava el govern a impulsar 'mesures urgents' per a 'limitar l'increment dels preus en zones de forta demanda acreditada', i ha assegurat que el decret pretenia complir-la.
Però els comuns han acusat l'executiu de redactar un decret 'buit de contingut' que no seria efectiu perquè es basava en un índex arrelat al mercat en comptes de vincular els preus a les rendes de les famílies.
Davant aquestes discrepàncies de model, la diputada de CatECP Susana Segovia ha argumentat que el text no es podria millorar durant el tràmit parlamentari com a llei.
Segovia també ha furgat en les diferències entre ERC i JxCat a l'hora d'abordar la limitació dels preus, i ha acusat Capella de rebaixar-ne l'efectivitat per poder-lo pactar amb els seus socis de govern.
L'argumentació de la CUP ha estat similar.
La diputada Maria Sirvent ha emplaçat el govern a treballar en una llei que limiti realment els preus del lloguer, en compte de 'legitimar els preus de la bombolla'.
Segons la CUP, el decret permetia que els preus continuessin pujant, i ha lamentat que es tirés endavant pocs dies abans de les eleccions municipals i amb l'únic consens del Col·legi d'Administradors de Finques.
Els dos partits també han lamentat que el govern hagués volgut copiar l'experiència d'Alemanya, perquè s'ha demostrat fallida i hi ha diferències molt grans en el volum de parc públic d'habitatge.
El diputat de Ciutadans Manuel Rodríguez ha acusat l'executiu de voler 'duplicar competències que són de l'estat'.
També ha criticat que el decret no incorporés una memòria econòmica.
Rosa Maria Ibarra, diputada del PSC, ha advertit que la via per a regular els preus era fer arribar al congrés espanyol una proposició de llei, atès que la Generalitat no en té la competència.
Segons els socialistes catalans, Capella també ha actuat amb electoralisme i ha buscat la confrontació amb el govern espanyol.
El PP ha coincidit en la denúncia de la invasió de competències i en la manca de polítiques de la Generalitat en habitatge.
En canvi, Capella ha defensat que el govern tenia la potestat de limitar els preus i ha denunciat que el Consell de Garanties Estatutàries sustentés la falta de competències en la unitat de mercat espanyola perquè el focus hauria de situar-se sobre les persones.
'Tenim la competència i l'exercirem.
Mai renunciarem a combatre els abusos en el mercat del preu del lloguer', ha sentenciat Capella.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La firma catalana de moda Mango va tornar el 2019 a beneficis, després de tres anys de pèrdues, en guanyar 21 milions d'euros, un resultat impulsat per l'augment del 6,3% de les vendes, que van arribar als 2.374.000, la xifra més alta de la història de la companyia.
L'empresa, que va registrar uns números vermells de més de 35 milions el 2018, va obtenir l'any passat un ebitda (benefici brut d'explotació) de 194 milions, un 43,7% més, mentre que el benefici brut es va situar en 41 milions.
El conseller delegat de Mango, Toni Ruiz, subratlla que els resultats de 2019 evidencien la "bona salut financera" de la companyia, que està "ben preparada per competir en el futur" gràcies a la transformació digital en què està immersa des de fa anys i que comença a donar els seus fruits després d'uns anys difícils.
La cadena propietat d'Isak Andic, a més, va continuar reduint el seu deute financer, situant-la a tancament del 2019 en 184 milions, 131 menys que l'any anterior.
"La nostra situació financera és la millor que hem tingut en molts anys.
Avui som capaços de tornar tot el nostre deute amb el que genera la companyia en un any", diu l'executiu, que apunta que l'objectiu de l'empresa és seguir reduint el seu endeutament, però sense renunciar a projectes que incrementin la rendibilitat.
Mango va emetre l'any passat deute per primer cop mitjançant un programa de pagarés en el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i no descarta tornar a fer-ho aquest any, però "més per estar en el mercat que per necessitats" de l'empresa, remarca Toni Ruiz, que va assumir el càrrec de conseller delegat a principis de març.
La marca, que va invertir el 2019 uns 58 milions d'euros, va aconseguir millorar les vendes en totes les seves línies de negoci, especialment la de roba d'home, la facturació va superar per primera vegada els 200 milions d'euros, cosa que suposa un creixement superior al 20%.
El mercat espanyol suposa actualment el 23% de la facturació del grup, mentre que l'activitat internacional representa l'altre 77%.
Espanya, França, Alemanya, Rússia i Turquia són els principals països per volum de negoci.
Una menció especial, detalla Toni Ruiz, val la venda online, que l'any passat va créixer un 26,7%, fins a arribar a la xifra de 564 milions d'euros, i ja suposa gairebé una quarta part (23,7%) del total de la facturació de la companyia.
De cara als propers anys, l'objectiu de la firma és seguir creixent per sobre del 20%.
El grup, que opera a més de 110 països de tot el món, compta actualment amb deu magatzems logístics i la seva pàgina web va registrar l'any passat més de 600 milions de visites.
Els dos primers mesos del 2020 també estan sent positius des del punt de vista de les vendes i Toni Ruiz té "molt bones perspectives" per al conjunt de l'exercici.
No obstant, la direcció segueix amb atenció l'evolució del coronavirus i la seva possible afectació.
A la Xina, per exemple, Mango va haver de tancar temporalment les seves botigues -una vintena- pel Covid-19, encara que el primer executiu de la firma remarca que el pes d'aquest país és encara molt reduït, perquè només representa l'1% del total de la facturació.
La companyia va acabar l'exercici amb una plantilla d'unes 15.000 persones i una xarxa de 2.188 botigues, 5 més que el 2018, mentre que la superfície de venda es va situar en 803.000 metres quadrats, un 1% menys.
Mango, que descarta la seva sortida a borsa i l'entrada de socis en el capital, està en procés de revisió del seu pla estratègic per al període 2020-2022, un cop que ha tornat a beneficis després de les pèrdues dels últims tres anys.
Toni Ruiz afirma que es farà "una gran revisió" del full de ruta de la companyia i que la previsió és que el nou document estigui enllestit el proper mes de setembre. |
Quan hi ha diners, no hi ha eines.
I quan hi ha grans eines sol haver-hi pocs diners.
És curiós comprovar com, vivint enmig del boom de les empreses de micromecenatge, encara hi ha gent que viu permanentment en la queixa de "No hi ha capital per als emprenedors"... |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Bar Cafetería JC.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Jaén. |
Amb 29 anys, coneix molts dels secrets per a l'èxit de la venda 'online'.
Quan encara no fa un lustre que, des de Mallorca, va posar en marxa la web de Perfume's Club, ha aconseguit una facturació superior als 33 milions d'euros a l'any
Quan el 2009 Gerardo Cañellas (Palma, 1985) i el seu germà Pedro Juan, un any més jove, van decidir recollir la tradició familiar de tres generacions dedicades a la venda d'articles de perfumeria, sabien que el negoci era a internet.
Gerardo Cañellas s'havia format com a economista a l'IQS de la Universitat Ramon Llull i, posteriorment, es va especialitzar en màrqueting internacional i online.
Va fer sondejos sobre l'evolució del sector i va llançar la web de Perfume's Club.
En poc menys de cinc anys, les xifres parlen per elles mateixes: comercialitza 8.600 productes, la web rep entre 30.000 i 50.000 visites diàries, té un milió d'usuaris subscrits i més de 100.000 seguidors a les xarxes, supera els 250.000 clients actius, ja té dominis propis a Espanya, Alemanya i Anglaterra, i està a punt d'obrir-ne a Polònia, Itàlia, Portugal, Holanda i França.
Factura 33,5 milions d'euros a l'any.
En els negocis forçosament has de ser una mica transgressor.
Quan el meu pare, el 2008, ens va dir al meu germà i a mi que féssim el que creguéssim amb l'empresa (ell s'havia dedicat amb èxit a l'exportació de perfums de grans marques), vaig analitzar com havia evolucionat aquest negoci cap a la venda a internet.
En tot cas, des del principi tenia clar que internet et permet, amb una bona organització logística i una inversió molt més reduïda, arribar a tot el món i aprofitar les economies d'escala.
Des del principi vaig contemplar el negoci des d'una perspectiva global.
¿Percep aquesta perspectiva com una qüestió generacional?
És curiosa la història de la meva família en aquest sentit.
Els meus avis per part de pare van ser pioners en l'expansió de botigues físiques dedicades a la venda de productes de perfumeria.
En van arribar a tenir 15 a Mallorca.
Tot i que ara les cadenes de perfumeria les trobem arreu, en aquells moments era un fet excepcional.
El meu pare i el seu germà també van fer la seva adaptació generacional i es van dedicar a l'exportació de perfums, i van arribar a tenir la quarta empresa amb més facturació de les Balears (amb només 20 treballadors).
Les tres primeres i moltes de les següents eren empreses hoteleres.
El meu germà i jo hem tornat al negoci minorista: vendre directament al consumidor, però aprofitant les possibilitats que ofereix internet.
Sí que podem parlar d'una qüestió generacional.
Cada generació s'ha especialitzat en la seva àrea en relació al moment que li ha tocat viure.
¿Vostè diria que internet és el futur dels negocis?
No, internet no és en cap cas el futur del negoci, sinó el present.
I on diria que és, doncs, el futur?
Estic convençut que només som a l'inici d'un canvi radical en tots els sentits.
A partir d'ara hi haurà una evolució molt ràpida.
Personalment crec que el mòbil i les Google Glass jugaran un paper importantíssim.
Internet anirà amb nosaltres, i ens servirà tant per a la retenció de la memòria com per a qualsevol de les nostres activitats diàries, entre les quals comprar.
Vostè diu que el negoci avui és a internet, quan encara hi ha moltes reticències a comprar online.
A Espanya s'està començant a perdre la por a comprar per internet, però encara som molt lluny d'arribar als nivells de confiança i de costum que es té als països més avançats en aquest sentit.
En tot cas, nosaltres apliquem la màxima que el boca-orella funciona molt i molt bé a la xarxa.
Si tens reticències en el moment de fer una compra online, que un amic o un bon nombre de persones a les xarxes socials et diguin que una pàgina és seriosa, automàticament et genera confiança.
I la confiança és el gap principal a superar en la venda online.
Pel que fa a la visió de negoci, molta gent aquí té una visió poc arriscada i pessimista.
Avui des de qualsevol lloc podem fer negocis que competeixin en la primera línia internacional.
Per què ens atreu tant i des de fa tants segles?
La perfumeria té implícita la màgia de la seducció.
A més, ara la perfumeria no només s'associa a la bellesa, sinó també a la salut.
Si et cuides, seràs més guapa i estaràs més sana.
Són les dones les principals usuàries?
Podria parlar perfectament en masculí.
Cada vegada hi ha més productes de bellesa per als homes.
A Perfume's Club podem parlar d'un 25% d'homes entre els nostres clients.
També sabem que un percentatge gens menyspreable de les compres que fan les dones són per a homes.
I ara que creix la demanda de productes de perruqueria, encara més.
¿Noten una preocupació creixent pels cabells?
També aquí és curiós el canvi generacional.
Ara la venda massiva de productes de perruqueria demostra que hi ha una gran preocupació pels cabells.
El meu pare va viure el moment àlgid de l'alta perfumeria, i seguidament el boom del maquillatge, de la cosmètica.
En canvi, quan els meus avis van començar, els sabons i els after shaves eren els productes més venuts.
Canviem i ens hi hem d'adaptar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
cal anar ací per a veure-ho millor ~0~0~ Q.Q. LXXX Les irreversibilitats Així de fàcil perds els amics (les incompatibilitats) Així de fàcil de no veure'ls mai més (les sobtades absències) Així de fàcil rets aquiescència als desconeguts (les generalitats) Així de fàcil et fas empènyer fora d'indret (les obstaculitzacions, les intransigències) Així de fàcil [...]
Agost 2004 – Agost 2011 Set anys sencers fotent lo nap Si adés amb mig lector, ara amb no cap. Tweet
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
L' Iran ha augmentat el seu grau d'incompliment de l'acord nuclear tancat el 2015 per assegurar que no tenia la intenció ni la capacitat de desenvolupar armes nuclears, i segueix enriquint més urani i de més puresa del permès, tot i que segueix acceptant i facilitant controls de l'ONU.
Així ho indicava un informe emès a Viena per l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), responsable de verificar el Pla Conjunt d'Acció, que és com es coneix l'acord.
Des que el passat 1 de juliol es va confirmar que Teheran havia deixat de respectar el pacte, el programa nuclear iranià ha seguit avançant i a data de 19 d'agost acumulava ja 241,6 quilos d'urani enriquit, equivalents a uns 357 quilos d'hexafluorur (UF6 ), 57 més que el límit establert en el pacte.
L'1 de juliol, quan l'OIEA va emetre el seu últim informe, l'Iran disposava d'un estoc de només 205 quilos d'urani enriquit.
L'informe confirma així que l'Iran segueix complint la seva amenaça d'incomplir part de les seves obligacions en resposta a la decisió dels Estats Units d'abandonar l'acord unilateralment l'any passat i de començar a aplicar noves sancions al país asiàtic.
La República Islàmica reclama a la resta de signants que alleugin les sancions nord-americanes. |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
Rafael Ribó, acompanyat de la directora d'Afers Socials i Relacions amb el Parlament, M. Jesús Larios, ha presentant davant del Parlament Universitari la tasca que du a terme el Síndic.
El Parlament Universitari és una iniciativa de caràcter anual en què un grup d'universitaris participen en una simulació parlamentària.
El síndic ha intervingut durant una hora al Palau del Parlament davant dels estudiants, que, agrupats en grups parlamentaris, li han tramès dubtes i preguntes sobre el Síndic i l'activitat que la institució realitza.
Al Parlament Universitari del 2007, organitzat del 9 al 13 de juliol, també hi intervenen el conseller d'Innnovació, Universitats i Empresa, Joan Huguet, el president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Josep M. Carbonell, representants de la Sindicatura de Comptes i el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, encarregat de cloure les sessions. |
La formació presentarà una moció al proper Ple per demanar que es convidi a les ciutats agermanades amb Lleida a 'veure i jutjar' el què passarà a l'1-O
Lleida.-El grup municipal del PDeCAT a la Paeria ha fet una darrera crida a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, perquè reconsideri el seu posicionament en contra a col·laborar amb el referèndum sobre la independència de Catalunya del proper 1 d'octubre.
El president del grup dels demòcrates, Toni Postius, espera que una vegada el Parlament hagi aprovat la Llei del referèndum i hi hagi un 'marc legal', Ros 'no tindrà excuses' per no col·laborar i cedir els locals habituals per poder desenvolupar les votacions.
El PDeCAT portarà al proper Ple del 28 de juliol una moció que s'impulsa a través de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) on es demana que s'inviti a les ciutats agermanades amb Lleida perquè assisteixin i puguin 'veure i jutjar' el que passarà l'1-O.
Postius ha tornat a fer una crida aquest dimarts a l'alcalde Ros i el PSC perquè 'rectifiquin' la seva posició de no voler posar les urnes ni facilitar el vot en el referèndum de l'1-O.
El president del grup municipal del PDeCAT considera que Lleida, com la capital de l'interior de Catalunya, ha d'estar al costat del Govern i les institucions catalanes, i per això creu que no està justificat el posicionament de l'alcalde Ros que s'ha alienat amb C's i el PPC per no col·laborar amb el referèndum.
En aquest sentit, Postius espera que amb la propera aprovació de la Llei del referèndum que dotarà d'un marc legal a la votació, Ros 'no s'escudi amb tecnicisme i busqui excuses polítiques posant pals a les rodes' per no cedir els locals tradicionals on els lleidatans van a votar quan hi ha eleccions.
Malgrat tot, Postius ha remarcat que si finalment el 'tripartit espanyolista' no cedeix, 'hi haurà pla B', ja que 'sortosament' la Generalitat té molts locals a Lleida que es podran habilitar per votar.
En qualsevol cas però, Postius creu que no tindria sentit un 'bloqueig' de Ros al referèndum partint de la base que els resultats de les eleccions del 2015 a Lleida ciutat van donar com a guanyadors els partits que estan a favor del referèndum i de la independència.
Segons Postius, això significa que a Lleida hi ha una majoria social que vol votar el proper 1 d'octubre.El proper Ple de la Paeria tindrà lloc divendres 28 de juliol i molt probablement serà el darrer abans de l'1-O, ja que a l'agost no se'n celebra cap i al setembre és complicat fer-lo perquè coincideix el divendres que s'hauria de fer amb la Fira de Sant Miquel i les Festes de Tardor.
És per això, que el PDeCAT no vol deixar passar l'oportunitat de tornar a debatre sobre el referèndum i presentarà una moció per demanar que es convidi a delegacions de les ciutats agermanades amb Lleida per assistir l'1-O al desenvolupament de les votacions.
Aquestes ciutats són: Ferrara (Itàlia), Foix (França), Lérida (Colòmbia), Perpinyà (Catalunya del Nord), Hefei (Xina) i Xàtiva (País Valencià).Recordem que al Ple d'estat de la ciutat de Lleida, el govern del PSC juntament amb els vots de C's i el PPC va rebutjar una moció de la Crida-CUP per Lleida que demanava la col·laboració en el referèndum de l'1-O i es tancava així la porta a què la ciutat cedeixi locals municipals per poder dur a terme les votacions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Quique Sánchez Flores ha assegurat en la roda de premsa prèvia al partit contra el Reial Madrid que l'equip es pot emportar els tres punts:
"Som conscients que podem guanyar el Madrid.
Ja ho vam fer contra Atlètic i Barça.
Seria molt important fer-ho, pel moment de la temporada."
Tot i aquesta confiança, el tècnic perico és conscient que el Reial Madrid és un rival molt complicat, sobretot perquè ve en un molt bon moment de la temporada, on s'han retrobat amb les bones sensacions:
"Demà ens trobarem amb un molt bon equip, confiat, amb seguretat... però quan un pretén guanyar, com més important sigui el rival, més confiança ens donarà si guanyem.
I és que es parla d'un nou Madrid post PSG:
"El Reial Madrid ha trobat el més important, que és el resultat, i a través dels nous resultats han retrobat la seva fórmula."
Però llavors, davant un rival tan complicat, quina és la clau per afrontar el partit i guanyar els tres punts?
Si volem guanyar ho hem de fer molt bé. [...]
Contra aquest equip s'han de cometre pocs errors i tu has de tenir una gran eficàcia."
El que té clar el tècnic de l'Espanyol és que independentment del que passi contra el R. Madrid, l'equip ha d'insistir:
"Totes les victòries ajuden i ens fan ser més positius.
Ens entrenem per guanyar, i quan no arriba s'ha de ser perseverant i no perdre la il·lusió. [...]
Aquest és l'escenari amb què treballem, però entenc que es pugui negativitzar la situació."
No em mullo, perquè si ho faig em fotran pals d'un cantó o de l'altre.
Quique Sánchez Flores també ha avançat en roda de premsa que el defensa Sergio Sánchez s'ha lesionat durant l'entrenament d'aquest dilluns.
És una lesió de caràcter muscular, però encara no se sap l'abast i el temps de baixa.
El club informarà de la situació al més aviat possible.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Acte que s'ha fet a Ishinomaki amb la flama olímpica
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Mike van Beijnen ha formalitzat aquesta tarda la signatura de contracte amb el FC Barcelona.
Ho ha fet a la Ciutat Esportiva Joan Gamper en presència del directiu Silvio Elías, responsable del futbol formatiu professional, i ha rubricat la seva vinculació per a les properes dues temporades, fins el 2021.
El jugador arriba amb la carta de llibertat i tindrà una clàusula de rescissió de 100 milions d'euros.
El defensa holandès, de 20 anys, ha passat aquest matí les pertinents proves mèdiques als serveis mèdics del FC Barcelona.
A la signatura del contracte també han estat presents Josep Segura, mànager esportiu de futbol, i els responsables del futbol formatiu professional, José Mari Bakero i Guillermo Amor.
Mike van Beijnen és un lateral dret de llarg recorregut que ha jugat amb anterioritat al NAC Breda, PSV Eindhoven i Willem II. |
En el Dia internacional de l'eliminació de la discriminació racial, proclamat per l'Assemblea de les Nacions Unides davant la massacra a Sharpeville, Sud-àfrica en 1960 on la policia va obrir foc i va matar a 69 persones en una manifestació pacífica contra les lleis de l'apartheid, cal reflexionar i denunciar que la discriminació racial arreu del món i concretament a Catalunya encara continua existint.
Més de 50 anys han passat d'aquest tràgic succés racista i encara hem de parlar i denunciar aquesta xacra de la discriminació racial.
L'auge de l'extrema dreta a països com Alemanya, França, Grècia, Hongria, entre altres estats, és ja una realitat palpable i és una de les principals amenaces per a la cohesió social i l'estabilitat de les democràcies europees.
Amb discursos racistes i xenòfobs, fomentant la por irracional contra els immigrants i els refugiats en general i als quals vinculen amb el terrorisme, formacions polítiques de l'ultra dreta (com Front Nacional, AfD, PVV, etc.) estan guanyen pes i fins i tot, poden tenir incidència en els posicionaments d'alguns partits tradicionals que arribin al poder, portant implantar dures mesures contra la immigració.
Si bé hem de celebrar que als Països Baixos la retòrica antiimmigració i l' islamofòbia promoguda per l'ultra Geert Wilders no ha sigut la fórmula per a que un partit de l'ultra dreta (PVV) guanyés les recents eleccions holandeses, no podem pensar que s'ha frenat al populisme i a l' islamofòbia, llavors en aquest Estat més d'un milió de persones els han votat.
A Catalunya, l'extrema dreta té una clara representació en organitzacions com Plataforma per Catalunya, que va aconseguir 8 regidors en les eleccions municipals de 2015.
Segons la Fiscalia de Delictes d'Odi, en els últims anys s'ha registrat un creixement de denúncies per atacs i agressions de tipus xenòfob, racista i islamòfob.
L'ascens polític i social d'un discurs contra la immigració i els musulmans que s'està produint a Europa i, en part, als Estats Units, és un fenomen preocupant està portant a brots racistes fins i tot violents al nostre país.
des de l'AMIC-UGT de Catalunya fem una crida a la reflexió sobre aquest greu problema que es viu al món però també al nostre país i que pot posar en perill la convivència i la cohesió social.
Demanem al Govern central posar fi la seva política d'austeritat de programes d'integració social de les persones immigrades.
Instem a aplicar de manera efectiva la legislació vigent contra el racisme i posar fi a l'enduriment de les polítiques migratòries i l'hostilitat en les fronteres.
A les administracions locals i a la societat civil, apostar per mesures que reforcin la cohesió ciutadana i combatre la discriminació racial.
A la feina, a l'escola, a les nostres ciutats i als nostres barris, rebutgem qualsevol actitud, acció o política de discriminació de persones per motiu racial o cultural. |
Els diputats de Junts per Catalunya i la CUP seran al Parlament a l'hora prevista inicialment per al ple d'investidura.
Alguns dels diputats de JuntsxCat asseguren que fins i tot entraran a l'hemicicle per ocupar els seus escons, la qual cosa altres neguen, mentre que els quatre diputats cupaires tenen intenció de ser als seus llocs.
Un dels arguments que al·legaven els diputats per acudir a l'hemicicle és que no havia estat formalment comunicats de l'ajornament.
No obstant, a un quart de tres, tots han rebut la notificació formal.
Després que el president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat que quedava ajornat el ple d'investidura, els diputats de JuntsxCat s'han reunit en una de les sales del Parlament, mentre la CUP ho feia als despatxos del grup.
Finalment, el grup de JuntsxCat, després d'abordar la situació per videoconferència amb el president han decidit que els seus diputats sortiran a parlar amb els concentrats que l'ANC havia convocat a les portes del parc de la Ciutadella i que abans de les tres tornaran al Parlament per a una nova reunió.
Alguns diputats es mostren clarament partidaris de protagonitzar aquest gest, mentre d'altres mostren preocupació per la imatge gràfica de divisió de l'independentisme que transmetrien. |
Fes clic sobre el nom de la biblioteca per consultar l'horari dels propers 3 mesos.
Diverses biblioteques obren els caps de setmana i festius durant el període d'exàmens.
Recorda que per accedir a la biblioteca cal que t'acreditis amb el teu carnet UPC.
A més dels espais de les biblioteques, les escoles i facultats de la UPC t'ofereixen més de 1.600 places en sales d'estudi.
Algunes biblioteques obren durant els caps de setmana i festius dels períodes d'exàmens.
Consulta els horaris de cadascuna de les biblioteques. |
Un veí del barri de sant Narcís de Girona va obrir, aquest cap de setmana, uns aspersors d'aigua al parc Central de Girona, al carrer Bisbe Sivilla.
Al·legava que una parcel·la de la zona verda estava molt seca.
En posar en marxa la instal·lació, va malmetre algun element interior de l'aparell.
Els aspersors van estar regant la zona unes quaranta hores fins que l'Ajuntament va ser advertit.
Representants del consistori s'han posat en contacte amb el veí recordant que el manteniment del parc és resposabilitat municipal. |
Crítica, anàlisi i orientació literària
En parlar de la literatura russa, es repeteix com una mena de mantra que els seus grans autors han estat dels artistes més capaços de reflectir amb major pregonesa l'ànima humana, allò que constitueix el fonament de les persones i les acosta a la transcendència.
Els grans personatges de les lletres russes són inoblidables i deixen una petja assenyalada no pas pel que fan sinó, sobretot, pel que són i pel que pensen, per la seva insondable humanitat.
Vassili Grossman —que ja posà en evidència el seu talent en el magistral Vida i destí — ens ofereix ara una nova mostra de la seva destresa literària amb Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, març del 2014, amb traducció d' Àngels Llòria, una excel·lent selecció de relats escrits entre els anys 1953 i 1963, que el situen com un dels més il·lustres hereus dels insignes autors del seu país i com una de les referències inexcusables de les lletres universals.
Perquè no tan sols sap — i d'allò més bé— escriure i explicar històries interessants sinó que, el que al capdavall és molt més rellevant a l'hora de bastir una creació artística de veritat, d'aquelles que deixin petja en els lectors, sap " entendre les persones ", (pàg.
12); sap com n'és d'essencial per a qualsevol artista " observa[r] l'ànima d'una altra [persona] ", (pàg.
67); que la seva tasca consisteix " a descobrir el més recòndit dels secrets a l'interior de les ànimes humanes ", (pàg.
225); arribar a " allò humà que hi ha en l'home ", (pàg.
94), al " moll de l'os de la vida ", (pàg.
És conscient que únicament som persones mentre ens emocionem, mentre sentim, mentre permetem que la sang segueixi circulant amb empenta per les nostres venes.
O el que és el mateix, quan som capaços de revoltar-nos —" Era possible reprimir l'aspiració de la llibertat, però [...] era impossible destruir-la ", (pàg.
53)— davant les injustícies, ja siguin de la guerra, que ens deshumanitza —" el seu deure és només complir ordres, sense fer preguntes ", (pàg.
14); " no es posava a pensar en el sentit de la vida i de la mort ", ( íd.)— o de la vida civil, quan les dictadures totalitàries, de dretes o d'esquerres, capgiren la realitat (i el sentit comú): " l'ésser lliure era l'Estat i no la gent ", (pàg.
53); "[En] urnes negres de plàstic [...] tornaven a casa aquells a qui la policia s'havia endut de nit en defensa [...] de la seguretat de l'Estat ", (pàg.
El gran problema que es produeix en una societat, i en cadascun dels individus que la formen, en els moments excepcionals on què els extremismes fanàtics s'imposen és que, malgrat que —o, potser, perquè— " tothom vol viure ", (pàg.
224), la gent va quedant paulatinament més i més desdibuixada, i acaba reduïda a la més mínima expressió, convertida en "una ombra de si mateix[a] ", en " una ombra viva de color cendra " ", (pàg.
Raó per la qual sempre hem de tenir en compte —i més encara en temps de crisi i de misèria moral, quan fa la impressió que els interessos de l'estat ho poden justificar tot— que " En la llibertat rau la riquesa de la vida; tan diferent de la misèria d'una vida en esclavitud, com la immensitat del cel es diferencia d'un cubell enreixat de la gàbia galvanitzada ", (pàg.
Publicat al Suplement de Cultura d'El Punt Avui, el 20 de juny del mmxiv
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
L'ou d'or és la nova entrega de les aventures de l'inspector Brunetti, el personatge fetitxe de l'escriptora nord-americana Donna Leon.
El lector de novel·la negra col·lecciona aventures de comissaris, inspectors i policies... |
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha subratllat aquest dimarts sobre el 9 de novembre que "el que està fent Catalunya és anar en contra de la llei i per tant això cal recurrir-ho, ho faci la Generalitat de Catalunya o ho faci qui sigui".
Pastor s'ha expressat així en una entrevista de TVE recollida per Europa Press, coincidint amb el ple del Tribunal Constitucional que estudia si admet o no el recurs del Govern espanyol contra el procés participatiu del 9 de novembre.
"Tots hi som per complir la llei", ha dit la ministra, qui ha insistit en l'argument que ningú pot, en una acció unilateral, arrogar-se la capacitat de decidir quin serà el futur del país, perquè considera que aquesta és una decisió que concerneix tots els espanyols.
A més, ha opinat que els ciutadans desitgen que els polítics es dediquin a fer la vida més fàcil a la gent, així que el procés sobiranista "a més d'anar contra la llei, és una insensatesa" que no resol els problemes dels ciutadans sinó que condueix a la melancolia, ha apuntat.
Pastor ha insistit que el president del Govern central, Mariano Rajoy, sempre està disposat a dialogar, però que això és impossible amb qui posa sobre la taula una consulta decidida, amb la data i la pregunta també decidides: "Aquí el diàleg sembla que té poca cabuda", ha afirmat.
Tot i això, ha assegurat que el Govern espanyol el que sí que fa és treballar pels espanyols i ha destacat que el seu Ministeri invertirà aquest any més de 2.000 milions a Catalunya.
"Totes les obres importants que s'estan fent a Catalunya les està fent el Govern d'Espanya", ha afirmat la titular de Foment, qui ha reconegut que desmoralitza que el treball i la bona administració no tinguin reconeixement.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Vilaquilambre (León).
Si t'interessa Vilaquilambre i el seus voltants, et recomanem que visitis León.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Vilaquilambre per organitzar la teva escapada rural. |
Obra de l'escultor colomenc Chema Moreno, aquest bust de bronze representa el capellà que fou el primer alcalde democràtic de la ciutat, Lluís Hernández, mort l'any 2015.
L'escultura representa el rostre d'Hernández i una mà tocant-se la barbeta, que emergeix d'un bloc de pedra que descansa sobre una peanya d'acer parcialment oxidat i que té gravada a la part frontal la silueta d'un bloc de pisos del seu barri (el barri de les Oliveres), cap el qual mira el bust.
L'alçada aproximada del conjunt és d'1,70 m, de manera que permet que els vianants el puguin mirar directament als ulls.
La seva acció política, que li va suposar més d'un enfrontament amb els estaments eclesiàstics, va perseguir la creació de places escolars públiques, la millora en l'assistència sanitària i la reordenació urbanística en una Santa Coloma on hi havia un dèficit molt marcat d'aquests serveis.
L'escultura es va pagar amb aportacions populars recollides per iniciativa de diverses entitats i associacions veïnals, amb la voluntat de fer un reconeixement a qui fou una figura molt estimada de la ciutat, ara recordada pel seu compromís, caràcter proper, humanitat i per la seva capacitat de lluita incansable contra la desigualtat i la injustícia. |
L'exseleccionador nacional de bsquet José Vicente Hernández, conegut popularment com a Pepu Hernández, ha assegurat que fa el pas per presentar-se com a candidat del PSOE a l'Alcaldia de Madrid amb "humilitat" i "illusió" i des del "mxim respecte" als processos interns del partit.
Així ho ha assenyalat en una carta adreada al secretari general del PSOE-M, José Manuel Franco, recollida per Europa Press, en qu li trasllada la seva voluntat de concórrer a les primries per a l'Ajuntament, una decisió que assumeix "conscient de la responsabilitat que implica".
Per també, afegeix Hernández, "des de la illusió per impulsar un projecte de progrés i regeneració política al servei de Madrid", la ciutat on ha nascut i en qu viu, concretament al districte de San Blas Canillejas, on hi ha un poliesportiu municipal que porta el seu nom.
En la missiva, datada del 30 de gener i que ha difós al nou perfil de Twitter que s'ha obert recentment amb el hashtag, explica que no té la condició de militant, per la qual cosa concurirrá com a independent.
"Per de cap manera com algú ali als valors socialistes".
I és que, ha ressaltat que la "independncia no significa indiferncia" i ell, al llarg de tota la seva vida, assegura, "mai" no ha dubtat ni ha estat indiferent "davant de la injustícia o la desigualtat".
Si alguna cosa identifica el PSOE, considera el precandidat, és la seva "condició de baluard emocional i polític de l'esquerra".
"El ser un punt de trobada entre els qui creiem en els valors de la solidaritat, la tolerncia i el respecte", continua Hernández, per indicar que són uns valors que ha tingut "molt presents" tota la seva vida i en l'acompliment de la seva carrera professional.
Són, a més, uns valors que l'animen a prendre aquesta decisió i la defensa dels qual l'uneixen "de manera estreta al projecte que encarna algú molt apreciat" per a ell, com és, assegura, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.
Pepu Hernández continua dient que fa aquest pas amb "humilitat" i des del "mxim respecte als processos interns del PSOE, una organització referent en la participació democrtica i transparncia per a l'elecció dels seus candidats a través d'unes eleccions primries".
En la seva opinió, militar en un partit o participar en qualsevol altre collectiu, associació o organització no-governamental "és estar a l'avantguarda del compromís", és adquirir "una responsabilitat amb el conjunt de la societat" que té "molt present a l'hora d'iniciar aquest camí i demanar l'aval dels qui són l'nima del PSOE, el dels homes i dones que hi militen".
Conclou Pepu Hernández assenyalant que vol guanyar-se el suport de la militncia de base "amb honestedat, compromís i treball".
"Guanyar-me la seva confiana i ser-ne un digne creditor, com a pas previ a merixer el de les dones i homes de Madrid el proper 26 de maig", finalitza en la seva carta, el primer pas que fa per presentar la seva precandidatura a les primries.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'apartament és el que es descriu, molt ben situat i molt agradable.
Comunicació perfecta i benvinguda amb Yohan!
Apartament molt agradable Molt net Al centre d'Avinyó
Gran casa Yohan i molt bonic estudi al centre d'Avinyó.
Una adreça ideal per al festival al juliol perquè l'apartament té vista a un carreró molt tranquil.
Gran estada en aquest petit apartament però funcional i bonic.
Estudi molt bonic, molt ben situat a prop de moltes botigues i restaurants Ho recomano molt
Apartament net i encantador, molt ben situat a la ciutat.
Recomanem aquest allotjament molt net i ben equipat per a una estada al centre d'Avinyó.
Super estudi, molt ben situat, molt acollidor i pràctic, fàcil registre gràcies a la disponibilitat de Corinne i Laurent.
Totalment recomanable i la ubicació perfecta.
Molt bonica casa, estudi molt net, lloc nou, acollidor, molt tranquil i cèntric.
L'apartament és acollidor però està molt bé equipat per a la seva grandària amb un bany i cuina molt bé equipats.
La ubicació és bona i a poca distància de la majoria de la ciutat dins de les antigues muralles i més enllà.
Corinne i Laurent sempre van ser molt ràpids per respondre als missatges i ens va permetre comprovar des del començament que era genial
Un apartament net i organitzat.
Petit apartament perfecte, net, ben equipat i amb una ubicació ideal a Avinyó.
Hosts molt sensibles i amables!
Un apartament petitó situat en ple centre d'Avinyó!
Genial per passar uns dies visitant la ciutat!
L'apartament és gran i lluminós, està ben equipat i net.
Apartament molt bonic, gran, net i amb totes les comoditats!!
Situat idealment a Avinyó, té una relació qualitat / preu irreparable.
Corinne et Laurent són molt agradables i l'accés de si mateix a la seva agradable i acollidora casa fa que tot sigui tan suau i fàcil.
Posició central i molt bona comunicació amb l'amfitrió.
Apartament molt net i perfecte per a quatre persones, roba de llit de qualitat i una ubicació tranquil·la amb la immediata proximitat del Palau de Gel.
Recomanem aquesta oferta airbnb amb els ulls tancats.
Quin gran apartament en una ciutat bonica, vista impressionant sobre el palau i una ubicació molt cèntrica.
Tot funciona perfectament i recomanaria aquest lloc per a una parella o una petita família.
Molt còmode i plàcid i amb serveis correctes.
Si bé el barri no és el millor de la ciutat, podeu arribar ràpidament al centre i a la zona turística.
Moltes gràcies, vam tenir una molt bona estada
El pis està molt ben situat, tot com la descripció de l'anunci
L'apartament de Sonia és bonic i ella és amfitriona càlida i acollidora.
Es troba en una part central de la ciutat, a pocs minuts a peu d'un gran mercat d'aliments i alguns dels principals llocs d'interès de la ciutat.
Recomanem definitivament el lloc de Sonia
Al centre d'Avignon, però molt tranquil, per a un somni còmode.
Es va sentir molt bé al lloc de Sonia.
Em va encantar el lloc, el millor que he vist amb AirBnB Súper fresc, net i assequible Jo ho recomano a qualsevol que estigui a Avinyó Increïble!
Yann és molt acollidor i servicial.
Real amable, amb un apartament molt agradable.
El 100% només ho podem recomanar.
Moltes gràcies per tot, estimat Yann!
Allotjament molt net, idealment situat amb la seva plaça d'aparcament.
Estada fantàstica, l'apartament és perfecte!
Els petits tocs de decoració són molt macos La vista és bonica!
Llar perfecta, ubicació excel·lent, apartament molt funcional i gran, vam passar una estupenda estada.
L'apartament està molt ben situat i està equipat.
Yann era molt agradable i càlid.
Pis molt ben equipat situat a les afores del casc antic i a 5 minuts a peu de les muralles.
L'espai per al balcó exterior i l'aparcament de cotxes de l'hotel era un avantatge.
Magnífic apartament amb dos balcons, per sobre, sobretot si voleu prendre una copa abans d'anar a sopar.
Yann era realment excel·lent, ja us aviso que el barri és una mica especial.
Ens van sorprendre una mica i sincerament no sé si em sentiria segur si hagués de quedar-me sol.
Aleshores, no conec gaire bé Avinyó, així que potser no hi ha res a témer... que veure amb l'amfitrió del tret.
Apartament net i ordenat i proper al centre de la ciutat.
L'amfitrió respon molt ràpidament.
És bo quedar-se si teniu cotxe.
L'apartament està molt ben situat per visitar Avinyó.
Yann és molt receptiu i va venir a donar-nos la benvinguda. l'apartament està d'acord amb les fotos i la descripció.
Excel·lent relació qualitat-preu, sobretot si només us allotgeu a Avinyó una o dues nits
El propietari és especialment amable i us ajudarà si necessiteu ajuda.
Estudi molt còmode per visitar la ciutat d'Avinyó, a les afores de les muralles.
L'apartament no és gran ni nou, però està equipat amb totes les comoditats, 2 sofàs-llit i rentadora.
Yann va ser molt útil per fer el registre d'entrada i molt precís en les instruccions..
La casa es troba al costat d'una línia de tren a Avinyó, a prop de la ciutat d'Avinyó, i podeu arribar a peu fins al Palais des Papes en poc més de deu minuts.
Hi ha aparcament gratuït i aparcament és convenient.
La casa està totalment equipada, hi ha una cuina per cuinar, hi ha una rentadora, una nevera i així successivament.
L'única cosa és que l'habitació sigui petita, amb dos sofàs-llit i un llit individual.
Bàsicament tres persones són adequades, i quatre persones una mica concorregudes.
També hi ha un so relativament fort quan el tren passa de nit.
En general, és un bon lloc per a turistes pobres.
Amfitrió amable i precís, l'arribada perfecta, la ubicació de l'allotjament molt còmode en comparació amb el centre històric
L'apartament d'en José és perfecte per visitar Avinyó i el seu entorn.
Aquest era un lloc fantàstic a poca distància a peu de molts restaurants i fleques.
I en Jose va ser un gran amfitrió amb què era fàcil comunicar-se i va respondre ràpidament.
Aquesta va ser una de les AirBnB més boniques que ens hem quedat.
Ben situat a la ciutat, a prop del pàrquing i interior molt agradable.
José és molt amable i somrient, l'apartament està net, està ben situat, molt ben situat, en definitiva res dolent, us recomanem:)
Ens vam quedar gratament sorpresos per aquesta propietat, és molt complet i se sent molt bé.
Molt bonic apartament, bona ubicació, tranquil i molt ben equipat.
José gràcies pel seu temps i per la seva benvinguda.
Molt tranquil, molt bonic estudi. autonomia total. benvinguda simple i eficient.
Bona acollida (hostesses disponibles) Habitació neta Bona ubicació Ho recomano!
Idealment situat al centre d'Avinyó
Gran habitació, hostes molt amables, molt bons consells
Vaig reservar el mateix dia per arribar a la nit, tan gran "últim minut" que no era un problema per a ella.
L'apartament és molt agradable, net, ben situat i econòmic.
Sonia és molt agradable, ens van donar molt de gust.
L'habitació és exactament com es descriu al lloc web.
La bonificació petita: una bonica vista sobre 1 pati.
Ha estat una estada fantàstica, l'apartament és exactament com es veu a les fotos, molt nou i net i la situació és immillorable, a menys de 5 min del Palais.
En Joris és un hoste molt atent i totes les recomanacions que ens ha fet han estat fantàstiques.
A més, ha respost ràpidament quan l'hem contactat.
Un somni per als amants d'apartaments de llocs històrics!
El gran saló és una delícia per als ulls amb el seu gran xemeneia, el seu vell pis de fusta, el seu sostre adornat... i unes vistes impressionants del palau papal.
La sala principal combina l'encant de l'antic amb la funcionalitat d'una cuina moderna totalment equipada.
Tot l'apartament està impecablement net.
Gràcies Joris per la seva amabilitat i disponibilitat.
Hem rares vegades han estat tan ben rebut i cocoonés.
Quan vam arribar, ens va sorprendre gratament veure que oferim una ampolla de xarxa Cote du Rhone per saciar la nostra set.
Després de la jornada de treball, Joris em va portar un assecador que havia oblidat de deixar l'apartament.
Hem gaudit de la nostra estada de 2 nits en els llocs i lamentem no haver pogut ampliar perquè ja reservat per altres viatgers.
Només podem recomanar aquest bell apartament que nosaltres, com una parella de joves, que es troba molt romàntic.
Joris lloc és simplement increïble!
L'edifici històric amb un petit jardí valent just al costat del "palau dels Papes" no només és impressionant, amb els seus sostres alts, portes de fusta i estucs, sinó també súper còmode, modern i ben equipat, ja que va ser renovat en l'año 2016.
Joris és super acollidor i farà tot el possible perquè se senti benvingut ia casa (fins i tot si s'inclou una ampolla de vi ^^).
Hem gaudit de la nostra estada al màxim i només podem recomanar aquest acollidor Airbnb a tots els viatgers que arriben a Avinyó.;)
Molt benvinguda Joris al seu apartament reformat amb gust.
Un lloc perfecte en els estrets carrers d'Avinyó.
Vam tenir una estada molt bona.
apartament ampli i acollidor amb bona ubicació
Apartament perfecte per conèixer Avignon.
Ben situat, elegant, amb instal·lacions molt adequades, TV amb possibilitat de connectar llàpis USB, ordinador MAC, a tocar de club de jazz, i a una passa de tot el centre antic.
Aprofito per recomanar un restaurant que Joris no va incloure en les seves recomanacions i hauria de rectificar, Le goût du jour.
I en Joris molt atent per solucionar qualsevol problema.
Petit apartament amb un dormitori i un bany gran, totalment equipat, super net!
Bona acollida dels propietaris. l'apartament és còmode.
La safata de te o cafè amb pastissos és un bonus de benvinguda!
L'habitatge s'ajusta perfectament a la descripció.
Una adreça excel·lent per recordar!
Neteja l'apartament amb tot l'equipament necessari.
Villeneuve-lès-Avignon, Llenguadoc-Rosselló, França
l'allotjament molt bé sense sorolls el recomanem a altres viatgers
Persona molt acollidora i acollidora.
Fabulosa estada en un dels dos apartaments d'Houria.
És molt acollidora, somrient, plena de bons consells.
L'apartament és molt bonic amb tot el que necessites per cuinar.
El jardí és molt bonic, tranquil (el tren que passa no és absolutament molest), i la piscina molt apreciable.
L'apartament està idealment situat, amb accés a la ciutat mitjançant trasllats gratuïts a 15 minuts a peu, extremadament pràctics.
Excel·lent lloc per allotjar-se.
Houria va ser molt amable i el registre d'entrada va ser molt fàcil.
El lloc és agradable i acollidor, Avinyó és sens dubte recomanable, sobretot amb una base tan agradable.
Houria és molt hospitalari, no teníem problemes per unir-se a ella.
Estudi petit i encantador amb piscina a pocs passos del centre amb cotxe.
Molt bona benvinguda des d'Houria i l'apartament és molt pràctic.
Aquesta va ser una experiència increïble!
El nostre amfitrió, Juan Carlos, va ser sorprenent i molt apassionat per Mezcal.
Sens dubte recomanaria a qualsevol que visiti Oaxaca!
És increïblement sabedor i apassionat del mescal.
Vam aprendre una tona i les begudes eren delicioses.
L'apartament de Lola està situat idealment, amb aparcament subterrani a prop i directament al centre (històric i comercial).
Està decorat i moblat amb gust i qualitat.
La roba de llit és molt còmoda i tot està perfectament net.
Gràcies per contribuir a la nostra agradable estada a aquesta ciutat que tant estimem.
Cuina totalment equipada La millor ubicació.
Autocontrol i facturació fàcil.
Un refugi de pau, ampli, lluminós i decorat amb gust i cura.
Un lloc fantàstic i còmode en una ubicació fantàstica.
Es tracta d'un espai realment bonic i còmode, igual que a les fotos.
La ubicació és fantàstica, realment a prop de tantes coses.
Lola sempre respon gairebé de seguida amb qualsevol cosa sobre el que tingués sobre i realment desitjo haver pogut romandre més temps en aquest deliciós lloc.
L'únic que cal tenir en compte és que el pis està al tercer pis dels Estats Units, el 2n pis europeu.
Tampoc hi ha cap ferroviari manual, si teniu algun problema amb les escales, aquest no és el vostre lloc.
Bonic apartament per allotjar-se a Avinyó.
Mathieu era molt acollidor i servicial.
L'apartament està en el compliment de les fotos, tranquil, ja que dóna a un pati mentre es troba en una zona molt bona, a prop del mercat cobert, hem estat capaços d'arribar al centre de la ciutat a peu en 5 minuts.
Mathieu va ser molt amable i atent que recomano encaridament.
Molt benvingut a la confiança, apartament prop de les botigues i el centre.
Petit estudi ideal per als viatgers individuals o parelles, molt cèntric a Avinyó. molt amable i servicial amfitrió.
El recomano per a un pressupost petit!
L'entresòl ofereix un espai per a la sala d'estar.
Mathieu va ser capaç de fer que sigui molt agradable:) També persona agradable i complaent.
Apartament ben situat, 15 minuts d'aparcament gratuït.
El vàter permetre una certa flexibilitat exercici.
És un apartament molt ben situat i molt agradable per visitar Avinyó.
La senyora Achba va ser molt atenta i ens va explicar tot molt bé i va deixar coses per esmorçar.
Molt recomanable tant per anar en parella com amb nens.
El lloc d'Achaba va ser fantàstic.
El que necessitàvem per a una estada d'una nit a Avinyó per a dues persones.
Simplement genial Excel·lent benvinguda, excel·lent ubicació i tot era quadrat, com era d'esperar, i fins i tot una mica més amb una bona ampolla de rosat
Ens van rebre molt bé a Achba, l'apartament és encantador, molt ben situat, tranquil.
L'apartament es troba en una ubicació excel·lent.
Ens va encantar perquè Achba, que és un amable amfitrió, va compartir els interessants antecedents sobre el patrimoni de l'edifici.
Una benvinguda càlida i ultra amable.
Un lloc únic ple de boniques vibracions positives.
A Achba tot es pensa que és funcional i agradable.
Neteja impecable i una decoració suau per als ulls i el cor.
La ubicació és la seva elecció.
Un dia, tornarem a Avinyó amb les nostres respectives famílies i serà a Achba sens dubte.
I vosaltres, benvolguts futurs viatgers que s'hi quedaran, us expliquem quina sort teniu... ja que ens vam dir quina sort hem d'haver estat allà.
Vam passar una molt bona estada a Avinyó.
Gràcies a Achba per la seva acollida!!!
Situat idealment, gràcies de nou a Achba per la seva acollida.
Espai petit per més de 4 persones però agradable i acollidor.
Tot molt net i es troba ben situat.
L'apartament és petit i acollidor, molt agradable.
La neteja depèn, però, dels viatgers que ja hi eren presents.
Mentrestant, Gilles és un amfitrió molt receptiu als missatges i agradable.
Aquest apartament es troba en un lloc ideal, a prop de tot, tranquil i amb una mida ideal per a una o dues persones.
El bany era molt estret, però d'altra manera em va agradar quedar-me aquí.
Gilles es comunica directament i eficaç, ni tan sols el vaig conèixer, però no vaig tenir cap problema per trobar el lloc ni per entrar-hi.
Gran poc espai just a l'interior de les muralles de la ciutat d'Avinyó.
A la cantonada, aproximadament 10 minuts passejant pels meravellosos carrers per arribar al palau dels papes, a l'ajuntament i a altres atraccions.
Hi ha una petita botiga a aproximadament 1/2 minuts a peu i un boloungarie a prop, encara que no puc saber les hores.
L'espai en si és exactament com es fa publicitat.
És petit i acollidor i és una base ideal per descansar mentre explora la ciutat.
Giles també és fantàstic a l'hora de respondre als missatges i és més que útil per a qualsevol consulta que tingui, és una pena que no el pogués conèixer en persona, però va ser fantàstic per guiar-me a través dels textos.
Si voleu explorar Avinyó i la regió amb un pressupost limitat, el lloc de Gilles és una parada fantàstica per explorar la ciutat i els voltants, molt fàcil i ràpid a peu fins al centre de la ciutat.
El seu lloc és com es va descriure, i ell i la seva família van ser fantàstics al proporcionar informació addicional sobre la zona per a nosaltres.
Agraïm la seva gran hospitalitat.
També és molt amable, sensible i ràpid per respondre els meus missatges.
Gràcies per fer que el nostre temps sigui inoblidable!!
Apartament correcte com a la descripció |
La segona edició de l' Advanced Factories, que se celebrarà del 13 al 15 de març al CCIB, torna a Barcelona per presentar totes les novetats en automatització, robòtica, intel·ligència artificial, impressió 3D i d'altres tecnologies aplicables a la indústria 4.0.
El congrés ja ha rebut més de 270 candidatures de professionals, empreses, centres tecnològics i investigadors del sector industrial interessats a participar en l'esdeveniment.
Aquesta nova edició suposa una oportunitat per empreses com ABB, HP, Schunk, Trumpf, Kuka, IBM, T-Systems, Fanuc o Universal Robots per presentar les seves novetats als líders de la indústria, en una cita que reunirà més de 9.000 professionals procedents del sector de l'aeronàutica, automoció, siderúrgica, ferroviari, tèxtil o indústria alimentaria, entre altres. |
La llei ha d'ajudar a clarificar els delictes sexuals i evitar casos com el de la Manada
Aspecte de la manifestació feminista massiva a Barcelona del 8 de març passat. / MARTA PÉREZ / EFE
La sentència del cas de la Manada, l'abril del 2018, va provocar un fort sotrac en la societat espanyola i fins i tot va tenir repercussió a nivell mundial.
Recordem que es jutjava cinc homes que van violar repetidament una noia de 18 anys en un portal de Pamplona durant els Sanfermines del 2016, i que van ser condemnats per abús sexual i no per agressió sexual perquè el tribunal va considerar que no hi havia hagut violència contra la víctima.
Un dels magistrats, a més, va emetre un vot particular favorable a l'absolució dels acusats perquè no veia delicte enlloc.
De manera gairebé automàtica milers de dones van sortir als carrers per protestar contra la sentència amb un lema que ja s'ha convertit en una bandera: "No és no".
I també el seu correlatiu: "Només sí és sí".
El Tribunal Suprem va acabar rectificant aquella decisió: els va condemnar per violació i va elevar les penes fins als 15 anys de presó.
Però aquell cas va marcar un abans i un després perquè es va comprovar que la llei –al distingir entre abús i agressió: entre presència o no de violència física– permetia una lectura favorable als agressors.
Sobretot quan, com en el cas de la Manada, era evident que la mateixa violació grupal ja era una forma de violència amb capacitat de paralitzar la víctima, fins al punt que no va ser capaç ni de verbalitzar la seva negativa.
L'avantprojecte de llei de llibertats sexuals presentat aquest dimarts mira de canviar l'enfocament i posa en el centre el consentiment exprés de les dues parts per tenir una relació sexual.
En aquest sentit, s'entendrà que no existeix consentiment quan la víctima "no hagi manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l'acte".
També s'acaba amb la diferència entre abús i agressió sexual, considerant que seran considerats agressió sexual els "actes de contingut sexual que es realitzin fent ús de la violència, intimidació i abús d'una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima".
És a dir, no caldrà que hi hagi violència física perquè sigui considerada agressió sexual.
Aquests canvis van en la línia del que recomana l'anomenat Conveni d'Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i ha de servir perquè no hi torni a haver sentències com la de l'Audiència de Pamplona sobre la Manada.
Negar que existeix un problema en aquest àmbit, o relativitzar el valor del "només sí és sí", com fa la dreta espanyola per boca de Cayetana Álvarez de Toledo, és d'una enorme irresponsabilitat.
Lamentablement, des del 2016 s'han repetit les sentències per abús sexual en casos similars, cosa que ha portat el moviment feminista a mantenir la pressió al carrer.
Per això ara cal exigir una tramitació ràpida de la llei.
Els últims 8 de març han estat un exemple de mobilització per reclamar seguretat i protecció davant la violència sexual a què moltes dones es veuen sotmeses.
I diumenge que ve no serà una excepció.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El 29 de gener de 2019 es va constituir la Xarxa d'Accessibilitat i Vida Independent (XAVI) dins l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.
La Xarxa d'Accessibilitat i Vida Independent és una xarxa d'acció públic-privada dins l' Acord Ciutadà que treballa conjuntament la garantia dels drets de les persones amb discapacitat engegant iniciatives que millorin l'accessibilitat i la vida independent de la persona.
En aquests moments en formen part 67 entitats i alguns professionals de diferents departaments de l'Ajuntament, així com algunes persones a títol individual.
La XAVI està oberta a l'adhesió d'altres entitats, professionals i persones.
En aquests moments, hi ha organitzats quatre grups de treball que treballen sobre aquests eixos temàtics: l'Accessibilitat, Habitatge de Vida Independent, Suport a famílies i Oci Inclusiu.
La XAVI està oberta a treballar altres temes que puguin ser d'interès i que vagin en consonància amb les prioritats i els valors de la Xarxa.
Un consell impulsor serà escollit democràticament per les persones membres de la Xarxa i tindrà funcions de representació de la Xarxa dins l'Acord Ciutadà i de coordinació.
Quins són la seva finalitat i els seus valors?
La finalitat d'aquesta xarxa és promoure la transformació de la ciutat, eliminant barreres culturals i socials, per tal que les persones amb diversitat funcional puguin viure en igualtat de condicions i amb plena inclusió, garantint així els seus drets.
Més informació sobre dreceres de teclat
Estratègia d'inclusió i de reducció de les desigualtats socials |
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha confessat que prefereix Cristiano Ronaldo per sobre dels jugadors del FC Barcelona Leo Messi i Neymar; ha negat que el Reial Madrid sigui "l'equip del Govern" i que existeixi una campanya de "persecució" contra el club blanc ni contra el davanter argentí del conjunt blaugrana.
Messi no fitxarà pel Reial Madrid i jo crec que qui ha d'arreglar l'assumpte d'Hisenda és qui ha d'arreglar-lo, no els d'Hisenda.
Que hi ha una campanya de persecució contra Leo Messi?
Rajoy ha admès que no li va agradar "gaire" el Reial Madrid en el partit d'aquest dimecres contra el Shakhtar en la Lliga de Campions, perquè després d'anar guanyant per 0-4 es "va deixar" marcar 3 gols.
"Això el Reial Madrid no ho pot fer, però al final som primers de grup, estem en els vuitens de final i estic convençut que en poc temps el Reial Madrid recuperarà la confiança, que és el més urgent i el més necessari", ha indicat.
Creu que Florentino ho va passar pitjor dissabte passat en el Clàssic al Santiago Bernabéu, però no considera, al contrari que el màxim mandatari del club blanc, que existeixi una campanya de persecució contra el Reial Madrid.
Ni hi estic d'acord (amb Florentino) ni deixo d'estar-hi; el que crec és que no hi ha cap campanya de persecució contra el Reial Madrid.
Si el Reial Madrid hagués guanyat dissabte 4-0 s'haguessin dit altres coses, això sempre ha estat així", ha assenyalat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president del PDeCAT, David Bonvehí, ha lamentat aquest dilluns que PP i Cs defensin que "a Catalunya hi ha violència per motius polítics", cosa que ell ha rebutjat.
"Alguns han volgut instal·lar el clima de violència.
És mentida, tothom ha dit que és mentida", ha afirmat sobre els motius de l'agressió del dissabte al parc de la Ciutadella de Barcelona, i ha afegit que no és el mateix posar llaços que treure'ls.
Bonvehí ha explicat que el seu partit exigirà al Congrés a l'Executiu de Pedro Sánchez una solució política a la situació a Catalunya: "De moment no s'ha produït.
No és el moment de posar-los, però els nostres vots a Madrid no seran gratuïts".
Preguntat per les declaracions de la ministra de Justícia sobre que el Govern no ha canviat de posició en la defensa del jutge Pablo Llarena en la causa presentada contra ell pels polítics independentistes a l'estranger, Bonvehí sí hi veu canvi de posició.
"No diu molt a favor quan un govern canvia de criteri tan ràpidament.
Lamentem que el PSOE hagi cedit a les pressions del PP i Cs", ha criticat i ha subratllat que la separació de poders és fonamental en democràcia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MADRID, 10 juny (EUROPA PRESS) -
L'Íbex-35 s'ha enfonsat un 3,18% en el tancament de la sessió d'aquest divendres, cosa que ha portat el selectiu a situar-se per sota de la cota psicològica dels 8.500 punts (8.490,5) i a protagonitzar la caiguda més forta des de l'11 de febrer, quan es va desplomar un 4,88%.
Del començament de setmana ençà, l'índex ha acumulat una pèrdua del 3,53%.
Al mercat de deute, la prima de risc s'ha col·locat a 141,6 punts bàsics, amb la rendibilitat del bo a deu anys a l'1,433%.
Sacyr s'ha erigit com el 'fanalet vermell' de la sessió amb una retallada de l'11,3%, seguit d'OHL, que ha reculat un 8,15%.
Precisament, els dos valors abandonaran el pròxim 20 de juny el selectiu després que el comitè assessor de l'Íbex-35 en decidís aquest dijous la sortida, en benefici de Viscofan i Cellnex.
Mapfre, que ha perdut un 5,53%, Acerinox (-5,37%) i CaixaBank (-5,23%) tampoc no han aconseguit aguantar el tipus.
A la banda positiu tan sols s'han trobat Popular, que ha avançat un 1,9% en l'últim dia de la seva ampliació de capital, i Indra, que ha guanyat un lleu 0,2%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El periodista i escriptor gironí Narcís-Jordi Aragó ha mort aquesta tarda a l'edat de 84 anys.
President d'honor de la Fundació Rafael Masó, estava casat amb la pintora Mercè Huerta, qui precisament va traspassar el juliol de l'any passat.
Malgrat ser associat al món dels mitjans de comunicació, Aragó va començar a treballar com advocat, després de llicenciar-se en dret a la Universitat de Barcelona per més tard, cursar estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid.
Al llarg de dues dècades, entre 1957 i 1977, Narcís-Jordi Aragó va exercir d'advocat, una professió que va alternar amb el periodisme.
Va col·laborar amb Ràdio Girona entre el 1955 i el 1963, conduint diversos programes.
També va treballar per diverses revistes i setmanaris, ocupant diverses funcions, com la publicació " Vida Catòlica " o la revista " Presència ", de la qual va ser director.
Narcís-Jordi Aragó va ser un dels fundadors de l' Associació de Premsa de Girona, el 1977, a més d'impulsar a mitjans de la dècada dels vuitanta el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
La seva tasca ha rebut nombrosos reconeixements, ingressant com a membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts, des del 1987, i rebent una Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, el 2002.
La mort de Narcís-Jordi Aragó ha tingut un ressó immediat a les xarxes socials
S'ha mort en Narcís-Jordi Aragó, gironí, periodista, mestre de periodistes.
Commoguda per la trista notícia de la mort de Narcís-Jordi Aragó.
Un gironí important de veritat.
Una persona brillant que, tot i el seu posat circunspecte, es feia apreciar.
En Narcís Jordi Aragó, referència cultural i periodística de Girona ha mort.
Tan sols podem agrair-li tota la tasca
Trista per la mort de Narcís-Jordi Aragó.
Tracte exquisit amb la meva família. |
Dins del programa "Esport Blanc Escolar", que impulsa la formació integral dels infants, durant 8 setmanes els alumnes de 3r i 4t de primÀria de les escoles Valldeflors de Tremp i Raiers de la Pobla de Segur es desplacen a les estacions de Tavascan i Port Ainé per iniciar-se als esports de neu.
Els infants durant a terme tres sessions d'esquí de fons, tres més d'esquí alpí i dues de snow.
Per garantir el desplaçament de tots els infants, el programa s'integra dins el currículum d'educació física dels alumnes, convalidant-los una hora d'educació física setmanal del segon trimestre.
Tot i estar subvencionat, els pares i mares abonen un total de 25 € destinats a el lloger del material.
En el cas que els infants necessitin l'equipació per dur a terme les activitats de neu, des de l'escola s'ha creat un fons social amb aportacions de la mateixa escola i de pares i mares, amb l'objectiu d'anar-lo reutilitzant els futurs cursos.
Molts dels infants que participen al programa d'Esport Blanc Escolar és el primer cop que realitzen activitats de neu.
Les vuit sessions estan pensades per no alterar l'horari dels infants, ja que respecten la jornada escolar, coincidint la sortida i l'arribada amb l'horari escolar. |
Si vols contactar amb un professional API a Vilassar de Mar
local de lloguer - centre - vilassar de mar
Fantàstic local de 60m2 al centre de Vilassar de Mar a peu de carrer. |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
El projecte és un plat biodegradable fet amb pell de taronja i pensat per a substituir els plats de plàstic
Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Pere Calders Anna Martínez, Emma Martínez, Jorge Román, Pol Marín i Paula Pavón han guanyat el Repte Emprèn de La Caixa en la seva categoria, amb la seva idea de negoci "Orange Plate".
Un cop hagi acabat el curs, viatjaran a Silicon Valley durant 10 dies per continuar millorant els seus projectes i les seves competències emprenedores.
El projecte que han presentat els i les joves del Pere Calders, l'Orange Plate, és un plat biodegradable fet amb pell de taronja i pensat per substituir els plats de plàstic.
Aquest projecte ha estat un dels cinc premiats d'entre els 1.200 presentats a la convocatòria.
Entre el 8 i l'11 de maig van participar en el Campus Repte Emprèn, a Tiana, juntament amb els altres 34 grups finalistes d'Espanya, Portugal, Colòmbia i Perú.
Dissabte passat, últim dia del Campus, van presentar els seus projectes en un acte al CaixaFòrum de Barcelona.
Ahir dimecres 22 de maig es va donar a conèixer el veredicte.
En ser un dels 5 millors equips del Campus Repte Emprèn viatjaran a Silicon Valley per aprendre de l'experiència dels i de les professionals de les empreses més capdavanteres a nivell mundial.
A més, treballaran per resoldre el repte que els plantejaran els partners del programa i milloraran el seus projectes.
Una gran experiència que potenciarà les seves habilitats emprenedores i el seu creixement personal.
L'equip de l'Ins Pere Calders presentant el seu projecte (jpg) |
L'exjutge de l'Audiència Nacional i primer instructor del 'cas Gürtel', Baltasar Garzón, ha anunciat aquest divendres la seva intenció de recórrer la seva inhabilitació després que la sentència feta pública ahir hagi avalat la seva investigació.
Segons ha destacat ell mateix a Catalunya Ràdio, la decisió es pronuncia sobre la instrucció i assenyala que va ser " absolutament correcta ".
"Sobre les converses, diu molt clarament que només serien rebutjables si haguessin afectat la confidencialitat i que el jutge d'instrucció, és a dir jo, les va expulsar del procediment a través de la corresponent expurgació.
Això és el que diu la sentència i això significa reivindicar que la meva actuació processal va ser correcta", ha afegit.
El Tribunal Suprem va condemnar el 2012 Garzón a 11 anys d'inhabilitació per prevaricació i violació de garanties constitucionals per haver autoritzat la gravació a la presó de les converses dels principals implicats en la trama de corrupció amb els seus advocats.
Segons l'exmagistrat de l'Audiència Nacional, amb la sentència que el va condemnar es va crear "un delicte que no existia".
Garzón ha explicat que des de molt jove va voler ser jutge, que va estar 36 anys de servei actiu i es continua sentint com a tal.
"Les circumstàncies de la vida m'hi han posat fora, però si s'hi pot tornar, hi tornarem", ha afegit.
En una entrevista recent amb EL PERIÓDICO, Garzón ja va mostrar la seva aspiració a reingressar a la carrera judicial, tot i que llavors no es plantejava el recurs.
"Quan s'extingeixi la meva pena demanaré el reingrés.
La meva inhabilitació no s'hauria d'agreujar com una espècie de mort civil. |
La Taula Eix Pere Quart és la culminació d'un procés de participació ciutadana que es va iniciar a finals del 2015 i que ja està arribant a la seva fase final.
L'11 de gener alumnes de suficiència i intermedi de Sant Martí del CNL de Barcelona van assistir a la presentació que la Taula Eix Pere Quart els va oferir a la delegació del CNL de Barcelona d'aquest districte.
L'eix Pere IV és una plataforma ciutadana formada per un grup de veïns i veïnes, col·lectius i entitats dels barris del Poblenou, que té com a objectiu impulsar noves activitats cíviques, culturals, socials i econòmiques al carrer Pere IV i al seu entorn.
Davant la degradació i abandonament del patrimoni arquitectònic d'aquesta via important que travessa tot el barri, aquest col·lectiu veïnal proposa l'activació dels espais actualment en desús (solars, edificis industrials, plantes baixes desocupades...) amb iniciatives d'interès social, cultural i econòmiques cooperatives que sorgeixin del veïnat mateix.
La Taula Eix Pere Quart és la culminació d'un procés de participació ciutadana que es va iniciar a finals del 2015 i que ja està arribant a la seva fase final, amb propostes concretes sobre la taula que van estar comentant, com la recuperació de Can Ricart, l'obertura del parc del Centre al barri, la reurbanització del passatge Trullàs o la creació d'horts urbans, entre d'altres.
Celebrem iniciatives com aquesta, que intenten donar veu i vot al veïnat per tal que els problemes de convivència aflorin i entre tots es pugui cooperar per fer del Poblenou un barri com cal.
Delegació de Sant Martí del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona
Consorci per a la Normalització Lingüística |
L'Ajuntament de Reus instal·larà un nou enllumenat a les proximitats de l'Escola Teresa Miquel i Pàmies, i estudiarà diverses propostes de millores urbanístiques a la zona del Passeig Misericòrdia.
El regidor d'Arquitectura i Urbanisme, Miquel Domingo, ha visitat aquest dimecres 17 de setembre les obres de la promoció del 46 habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer que l'Ajuntament de Reus, a través de la societat municipal REDESSA, construeix a la plaça de la Patacada, al barri
Aquest divendres, 29 d'agost, finalitzen els treballs d'ampliació i millora de la vorera del carrer de Castellvell en el tram entre el carrer Alt de Sant Josep i el carrer de Gaudí.
El regidor de Via Pública, Hipòlit Monseny, ha supervisat aquest dijous la darrera fase dels treballs de plantació de la mitjanera de l'avinguda Tarragona en el tram comprès entre la variant de Montblanc (rotonda de l'aeroport) i l'entrada del Mas Abelló.
L'Ajuntament de Reus i la Generalitat col·laboren en els treballs de millora d'un dels accessos a la rotonda de la carretera de Salou que conflueix amb la variant de Montblanc. |
El Bayern s'ha quedat a un pas de la final de Champions quatre cops en els últims cinc anys, així que no és estrany que Thomas Müller sortís dimarts del Bernabéu preguntant-se què fa malament l'equip en aquestes situacions.
Hi ha diverses causes, però el que es repeteixen són els clars errors individuals al camp... i el handicap de tenir plena la infermeria en el moment culminant de la temporada.
Pep Guardiola va patir aquest problema, Carlo Ancelotti també, i Jupp Heynckes va admetre que havia trobat a faltar tenir més recursos a la banqueta per acabar de tombar el Madrid.
A l'anada de les semifinals, els tres canvis que va haver de fer el tècnic alemany van ser causats per les lesions de Robben, Boateng i Javi Martínez.
Si hi afegim els lesionats de llarga durada -Neuer, Vidal i Coman- i els problemes físics que arrossegava Alaba, Heynckes es va trobar preparant la visita al Bernabéu amb gairebé dos terços del seu onze preferit no disponible.
Carregar totes les culpes al cap dels serveis mèdics del Bayern, Hans-Wilhelm Müller-Wohlfahrt, no seria el més sensat.
Però és evident que el club té un seriós problema en aquesta àrea.
Al novembre ja va dimitir el metge Volker Braun per fortes discrepàncies pel que fa als diagnòstics i tractaments als jugadors amb Müller-Wohlfahrt, que atén diverses estrelles de l'equip i de l'esport com Usain Bolt en la seva consulta privada.
Coincideix que el Doctor Mull, com se'l coneix popularment, és una eminència per al Bayern i la selecció alemanya.
Té 75 anys i des dels 35 que exerceix com a metge del primer equip bavarès, amb dues interrupcions, una en l'època de Jürgen Klinsmann com a entrenador i l'altra amb Guardiola a Munic.
Que amb el tècnic català va tenir una relació convulsa ho exposa amb rancúnia en el seu nou llibre.
Però més que de la seva biografia últimament es parla d'una entrevista a Die Zeit en què va dir que no hi ha dopatge al món del futbol perquè "no aporta res".
Que un professional que porta 40 anys en el negoci negui les trampes amb substàncies prohibides de les quals ja hi ha proves històriques aixeca tantes irritacions com suspicàcies.
Que hi faci els ulls grossos denota una percepció de si mateix per damunt de la realitat i alhora una clara falta de sensibilitat: exfutbolistes dopats de la RDA acaben de reclamar a la Federació Alemanya de Futbol que destini part dels seus fons de reserva a les víctimes del dopatge.
Curiosament, part dels mètodes de Mull són controvertits per l'ús de l'Actovegin, compost de sang de vedella, tal com explica la premsa alemanya.
El doctor del Bayern nega el dopatge.
De les lesions a l'equip, també millor que no en parlem.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha publicat el llistat de deutors amb deutes de més d'un milió d'euros en un "nou exercici de transparència i lluita contra el frau fiscal".
Segons aquest llistat, consta un únic deutor, la promotora immobiliària Sacresa Terrens 2, S.L., amb un deute d'1.645.845 euros que correspon a l'Impost de Béns Immobiliaris (IBI) i plusvàlues i també algun IAE, segons ha informat el consistori aquest dilluns en un comunicat.
Aquesta mesura forma part de la política municipal per intensificar la lluita contra el frau fiscal i estrényer el setge als evasors fiscals, ampliant els instruments de cobrament dels deutes tributaris de les quals disposa.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha destacat que segueixen "lluitant per construir una ciutat justa, en la qual cadascú aporti segons les seves capacitats".
"A l'Ajuntament estem canviant i intensificant la inspecció fiscal i posant el focus i la lupa sobre als grans contribuents.
No hi ha privilegis per a ningú i tothom ha de complir les seves obligacions tributàries", ha dit Pisarello.
A més, l'Institut Municipal d'Hisenda ha realitzat altres actuacions dirigides a lluitar contra el frau fiscal de grans contribuents a través de la inspecció.
Fruit del resultat de la inspecció a grans superfícies de la ciutat, l'Ajuntament ha reclamat 1,2 milions d'euros a diversos centres comercials per impostos presumptament no declarats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El vicepresident primer del Barça Jordi Cardoner ha demanat calma als culers abans del Clàssic contra el Reial Madrid que es disputarà el pròxim 18 de desembre al Camp Nou.
"Demanem a totes les persones que estimen o respecten l'entitat que tinguin en compte que el partit és importantíssim pel club, pels seguidors i pels socis.
Que sigui una jornada de pau i tranquil·litat", ha dit.
"Qualsevol Clàssic és un partit d'alt risc i evidentment tenim mesures preparades amb les forces de l'Estat, tindrem dispositius d'alerta pel què pugui succeir", ha afegit el directiu.
Cardoner ho ha afirmat en un acte de La Marató de TV3 en la qual el Barça, l'Espanyol i el Girona han anunciat que lluiran el logotip del telemarató solidari en els seus respectius partits de Lliga.
El passat 29 de novembre Tsunami Democràtic va convocar oficialment "una jornada de mobilització" pel Barça-Madrid del 18 de desembre.
L'organització, però, no va especificar si el seu objectiu és impedir que el partit es jugui.
"Amb presos, exiliats, sense autodeterminació ni plenitud de drets fonamentals, no hi ha normalitat.
El 18, el Clàssic el jugarem tots", resava el seu comunicat.
Abans, el 21 de novembre, el grup ja havia demanat als dos clubs que permetessin que s'exhibís una pancarta durant el partit exigint diàleg per part de l'Estat espanyol.
Cal recordar que el Clàssic s'havia de disputar el passat 26 d'octubre, però el Comitè de Competició de la Reial Federació Espanyola va decidir ajornar-lo per tal que no coincidís amb la manifestació de resposta a la sentència del procés que va tenir lloc aquell dia a Barcelona. |
Obra: La veu humana Autor: Aguiló i Blasco, Josep |
A partir de l'1 de juliol, Susana Gracia serà la nova directora de la presó de Lledoners, centre on els presos polítics han passat part de la presó preventiva, en substitució de Paula Montero.
Actualment, Gracia és la subdirectora de tractament, i s'encarrega d'encapçalar la coordinació dels programes de rehabilitació del mateix centre penitenciari.
A més, Gracia compta amb una gran trajectòria dins de centres penitenciaris que es va iniciar l'any 1989. durant aquest temps, també va ser cap de programes d'Educació social al Centre Penitenciari Quatre Camins entre el 2015 i el 2017 i és llicenciada en Geografia i Història i Diplomada en Educació Social.
Paula Montero, qui serà la directora fins el pròxim dilluns 1 de juliol, ha estat la directora de Lledoners durant els últims tres anys, tot i que va assumir el lideratge del centre amb un compromís inicial de només dos.
L'objectiu de la seva direcció ha estat la consolidació d'un model de participació i de resolució alternativa de conflictes.
Ara, amb aquest objectiu complert, s'incorpora als serveis centrals de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima per impulsar el Pla Estratègic de l'Execució Penal d'Adults i consolidar la recent reestructuració de la Direcció General dels Serveis Penitenciaris.
Psicòloga de formació i en contacte amb l'àmbit penitenciari des del 1987, abans d'estar al capdavant del centre penitenciari del Bages, Montero havia ocupat altres càrrecs de responsabilitat.
Destaquen la Subdirecció de Programes de Rehabilitació i Sanitat, la coordinació de les oficines d'atenció a les víctimes del delicte o els Serveis Socials Penitenciaris de Barcelona, entre d'altres. |
Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL) ha creat la Comissió de Tecnologia i Innovació amb l'objectiu d'impulsar solucions disruptives que millorin la competivitat, l'eficiència i la sostenibilitat del sector logístic català.
En un comunicat aquest dimarts, l'associació ha anunciat que aquesta comissió vol reunir el sector logístic i les empreses tecnològiques per analitzar, debatre i impulsar propostes innovadores que aportin valor al sistema logístic.
La nova comissió recull les propostes i reflexions dutes a terme en les altres comissions i grups de treball de BCL, i que figuren en l'Agenda Logística 2020 o en el Manifest per impulsar el transport ferroviari de mercaderies.
Les diferents solucions tecnològiques que ja es troben en el servei actualment i les que s'engegaran a curt termini estan plantejant un nou escenari per a les empreses del sector, per la qual cosa aquest ha de modernitzar-se i adaptar-se als canvis de la indústria, resa el comunicat.
Un altre dels objectius de la nova comissió és la implicació en la millor eficiència del sector logístic del món universitari i dels centres i empreses tecnològiques establertes a Catalunya.
En la primera reunió, que ha congregat 20 participants, s'ha aprovat l'inici de les seves tasques i s'ha avaluat l'impacte que les tecnologies ja estan tenint en el sector logístic i les possibilitats que ofereixen els nous progressos que s'estan implementant.
Un altre punt plantejat ha estat la necessitat d'impulsar canvis en les normatives perquè facilitin que les petites i mitjanes empreses logístiques puguin accedir al finançament per desenvolupar projectes innovadors.
També s'ha proposat l'organització de sessions de treball temàtiques orientades a què aquestes empreses coneguin i puguin incorporar solucions disruptives que els aportin competitivitat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb tot, la climatologia ha fet baixar els serveis respecte a d'altres celebracions de Sant Joan
Els Bombers de la Generalitat han atès, des de les 18.00 h d'aquest dimarts i fins a les 22.00 h, 159 serveis d'emergència.
El gruix de les actuacions s'ha centrat en els incendis de vegetació, un total de 69, molts dels quals han estat provocats per petards.
També hi ha hagut 33 incendis a altres indrets com contenidors, vehicles o habitatges.
No hi ha hagut cap servei d'especial rellevància, i des del cos de Bombers es destaca que la climatologia ha fet que hi hagi hagut menys serveis que en revetlles anteriors.
Per comarques, el nombre més gran d'incidències ateses s'ha registrat al Vallès Occidental, amb 20.
Després l'ha seguit el Maresme, amb 16, el Baix Llobregat, amb 12, i el Gironès amb 10.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Enginyeria ciutadana, debat i referèndum / WILLIAM ENGLAND / GETTY
El febrer del 2002, de la mà de la lluita de la plataforma veïnal Una Altra Plaça Lesseps és Possible, em vaig iniciar en les pràctiques de participació i codisseny de l'espai públic.
Proposada per ells com a tècnica independent juntament amb Salvador Rueda i Ole Thorson, vam aconseguir impulsar un procés de mediació entre administració i ciutadania amb un grau de satisfacció final prou ampli i significatiu.
Anys després, quan m'han preguntat com ho vam aconseguir, ho he explicat fent referència als coneixements que Ferdinand de Lesseps tenia no només d'enginyeria sinó també d'alquímia.
Tot fent una metàfora, parlava dels tubs i alambins que havíem hagut de construir per canalitzar i reconduir els posicionaments enfrontats.
Els conflictes feien pujar la temperatura de tal manera que, igual que els materials es transformen fins a esdevenir un gresol únic on cristal·litzen harmoniosament, nosaltres havíem aconseguit treure el millor de totes les parts.
Una de les claus de l'èxit va ser que ens vam prendre el temps d'escoltar totes les propostes ciutadanes per poder analitzar i dibuixar després quines eren tècnicament possibles.
No volíem la millor plaça, volíem la que fos la millor possible en aquell moment i en aquelles circumstàncies.
El seny que demostrava la plataforma veïnal, així com la seva determinació exigint l'enderrocament del pas semisoterrat de la ronda del Mig i les barreres de la plaça, van ser definitius perquè ho aconseguíssim.
Símbol dels anys d'urbanisme tardofranquista i un dels motius de lluita i origen de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia, aquell nyap va ser finalment enderrocat i la ronda General Mitre enfonsada al màxim, tant com els coeficients de seguretat van permetre inclinar.
El rigor i transparència amb què vam actuar va donar els seus fruits i alhora van reforçar l'autoritat moral de la ciutadania implicada.
L'Ajuntament i tots els partits polítics del plenari van saber reconèixer que allà on ells no havien arribat sí que ho havia fet la ciutadania organitzada, capaç d'establir generosament ponts entre ells i l'administració.
El 7 de febrer del 2017, just quinze anys després, vaig poder conèixer l'enginyer i degà del Col·legi d'Enginyers de Catalunya, en Jordi Guix i Armengou.
Li vaig demanar si ens podia acollir, als vuit membres del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, per poder celebrar a la seva seu la nostra reunió setmanal.
Des de l'inici de la nostra tasca i seguint un suggeriment del degà del Col·legi d'Arquitectes, en Lluís Comeron, ens hem reunit en diferents seus de col·legis professionals de Catalunya (arquitectes, enginyers, metges, economistes i treballadors socials), a les seus de sindicats (UGT, CCOO), al Centre Excursionista de Catalunya, en centres cívics, casals veïnals i equipaments educatius de Ciutat Vella i a les seus de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català i de Catalan International View.
Després de valorar-ho en el si de les corresponents juntes, tant els favorables del sí com els del no reconeixien i agraïen el nostre espai de construcció de ponts per a la celebració d'un referèndum.
Ho dèiem somrient al degà Jordi Guix quan ens acompanyava fins a la sala Eiffel de grans finestrals i vistes imponents sobre la Via Laietana: "Hem triat reunir-nos aquí perquè aquest pacte pel referèndum és una tasca d'enginyeria".
Al llarg de la reunió ens va caldre fer fotocòpies de l'esborrany del manifest i vaig picar a la seva porta.
Assegut darrere el seu escriptori de degà, s'estava quiet i amb les mans creuades sobre la taula.
Tranquil i meditatiu, només pendent de si ens calia res.
Pocs dies després vam saber pels diaris que havia mort.
Els comentaris a mode de recordatori de la seva persona i trajectòria professional deien que havia estat un home de grans habilitats per a la mediació i que havia aconseguit reunir les parts diverses del conjunt del Col·lectiu d'Enginyers.
Lligant caps, vaig entendre que ja estava malalt quan li vaig trucar i que, malgrat això, va tenir la generositat de venir a acompanyar-nos i estar al nostre costat.
Com si es tractés d'un benèfic àngel custodi, la seva actitud, l'elegància i la humilitat del seu gest de suport a la nostra feina em van recordar que sovint els enginyers han estat visionaris defensors de la comunicació entre pobles, construint camins i ponts, canals i ports des de l'anonimat d'una tecnologia al servei de tothom.
Així ho van fer també els veïns de Lesseps.
¿I no creieu que és així també, amb aquesta actitud de responsabilitat col·lectiva, que hauríem de codissenyar entre totes les parts l'enginyeria d'un debat amb garanties que reforcés l'autoritat del resultat del referèndum?
¿No creieu que, més enllà d'on arribin els partits polítics i els seus posicionaments enfrontats, la ciutadania convocada podria liderar aquest debat i treure el millor de totes les parts?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
JxCat afirma que "no és contra Torrent" sinó un pas més contra la suspensió de diputats
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha presentat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió de la Mesa del Parlament del 9 d'octubre per la qual els diputats suspesos pel Suprem (TS), com ell, no puguin delegar el seu vot, han informat a Europa Press fonts de l'entorn de Puigdemont.
Segons ha publicat eldiario.es, Puigdemont recorre perquè considera que el president del Parlament, Roger Torrent, i la Mesa van vulnerar així els seus drets polítics.
Les citades fonts han explicat a Europa Press que "és una decisió tècnica imprescindible per poder continuar defensant els drets del president Puigdemont i anar contra (Pablo) Llarena", el jutge del TS que va suspendre els diputats.
Fonts de JxCat han dit a Europa Press que aquest nou recurs es deu a la decisió de la Mesa però només pretén "complementar" el recurs que ja es va presentar contra la suspensió de diputats dictada per Llarena.
JxCat ha afegit que aquest recurs respon a la decisió tècnica jurídica d'impugnar tot acte vinculat a la suspensió dels diputats, i que és també "un pas imprescindible que havia de fer la defensa del president per defensar els seus drets a instàncies internacionals", en al·lusió a un possible futur recurs al TEDH.
"És una decisió tècnica perquè altres instàncies internacionals no puguin dir que no s'han esgotat totes les vies.
És un recurs pel que va aprovar la Mesa.
En declaracions al canal 3/24 recollides per Europa Press, el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, ha dit aquest dilluns per la nit que "evidentment, el president Torrent n'estava al corrent", ha afegit el dirigent del grup de JxCat.
Ha insistit que és una decisió "estrictament tècnica de la defensa del president Puigdemont".
"Per esgotar totes les vies de defensa, necessitava també fer aquest pas contra la decisió de Llarena de la suspensió i de no admetre els seus vots", ha afegit.
En preguntar-se-li sobre una investidura de Puigdemont a distància com a president, ha diferenciat el recurs presentat i la possible investidura: "Una cosa és una decisió estrictament tècnica i l'altra és una decisió política".
Sobre la investidura, el dirigent de JxCat ha dit que "no és nou que, amb el president Torrent, l'òptica de com fer efectiva la Presidència del president Puigdemont a vegades no és coincident".
Ha defensat que JxCat vulgui investir Puigdemont, i també ha afirmat: "El president Torrent en el seu moment va dir que faria valer la defensa dels drets dels diputats, i nosaltres estem convençuts que en aquest camí ens trobarem".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El darrer any s'han multiplicat els atacs de grups unionistes al poble de Verges que ultrapassen la línia vermella de la mera arrencada de llaços.
Sempre passen de nit, i després del primer episodi, la matinada del 4 d'octubre de l'any passat, amb la punxada massiva de les rodes d'uns 160 vehicles, aquest passat agost un altre grupuscle va despenjar estelades brandant ganivets.
En el darrer episodi, aquest darrer dimecres, ja no només hi va haver llaços i estelades arrencats, i pintades en l'espai públic, sinó esvàstiques i altres grafits d'apologia espanyolista en façanes privades.
En vista de la reiteració, el president de la Generalitat, Quim Torra, va visitar el poble ahir a primera hora de la tarda per traslladar a l'alcalde i les desenes de veïns que l'esperaven davant l'ajuntament la "solidaritat" del govern davant les "hordes del feixisme".
El rastre de la darrera bretolada, però, ja gairebé no es percebia al poble, on desenes de veïns i voluntaris arribats d'altres racons de la comarca, però fins i tot des de Cerdanyola del Vallès, van reposar llaços i esborrar pintades.
L'únic record continuen sent els centenars de pneumàtics apilats a la rotonda de la C-31 amb les carreteres de Corçà i Jafre, per testimoniar que els vergelitans no obliden les agressions.
Però el president va apostar per mantenir la calma: "Hem d'actuar amb violència zero davant de manifestacions agressives i brots de violència", va insistir, tot i mostrar-se "reconfortat" amb la ràpida resposta de la ciutadania.
"Fins ara sabíem què era fer un Tortosa, ara sabem què és fer un Verges, que és enfrontar-se al feixisme de forma no-violenta i deixant clar que el feixisme a casa nostra no passarà", va dir el president.
Ara bé, Torra sí que va reclamar "exemplaritat" a l'administració de justícia.
El president va avançar que dilluns al matí la unitat d'investigació dels Mossos d'Esquadra lliurarà als jutjats de la Bisbal l'atestat amb les indagacions fetes pel cos arran d'aquest darrer episodi.
Segons van explicar fonts coneixedores de la denúncia, agents de la policia catalana van aconseguir identificar alguns dels protagonistes dels actes vandàlics, però serà imprescindible la col·laboració de la justícia per conèixer les identitats de tota la resta.
I, en paraules de Torra, cal que des de la "justícia espanyola i la fiscalia s'actuï amb contundència" per evitar que les accions es repeteixin.
L'alcalde, Ignasi Sabater (CUP), va agrair la presència de Torra i la solidaritat del govern.
I li va desitjar "fermesa i determinació en les decisions futures" en pro de la república catalana.
Sabater no es va estar de qualificar de "roïns i vergonyosos" els atacs, però en vista de les respostes ciutadanes defensa que "aquests escamots que actuen encaputxats son gent que busca sembrar la por, que callem, però el que aconsegueixen és el contrari".
L'alcalde vergelità també va rebre amenaces telefòniques al consistori ara fa un any, quan un anònim que campa lliurement va dir que, després de les rodes, les següents punxades serien a la seva panxa.
Per contra, Sabater va haver de declarar al jutjat, acusat de delicte d'odi a la Guàrdia Civil, per criticar que "de dia van uniformats i de nit, descontrolats", arran de l'episodi dels pneumàtics.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
dijous, 4 de juny del 2009 / 2289
Medusa (Mall., Men.); invertebrat cnidari de vida lliure, amb el cos gelatinós i semitransparent en forma de casquet esfèric voltat de tentacles i amb la boca a l'extrem d'un peu central, el contacte amb el qual produeix a la pell una irritació dolorosa.
Potser relacionat amb vorm (o borm ), un altre nom que rep la medusa a Mallorca, amb contaminació de grum, grumeig.
La presència de grumers al litoral balear deixa cada any milers d'afectats per les seves picades.
Segons les dades que maneja Creu Roja, entitat que gestiona la seguretat a bona part de les platges de les Illes, l'estiu de 2008 acabà amb 13.767 assistències.
L'any amb més incidència, però, fou el 2006; les dues temporades següents es reduí progressivament.
Una xifra que baixà lleugerament el 2007, amb 19.428 assistències.
Uns animals marins molt temuts com són els grumers es convertiran en menjar per als humans.
Així ho manifestà ahir Juan Antonio Martínez Ibáñez, president de la societat MSS.
Aquesta companyia pretén transmutar el que es considera una plaga, a causa de la seva proliferació a la Mediterrània per la manca de predadors naturals, en un aliment exquisit i apreciat «que no podrà faltar a les taules dels gurmets».
Més endavant, en canvi, serà el torn dels gelats, farines, pastes alimentàries, aiguardent, salsa i sucre.
I fins i tot, diverses llepolies.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
L'article 63 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, defineix les bestretes de caixa fixa com: "provisions de fons de caràcter extrapressupostari i permanent que es realitzen a les habilitacions per a l'atenció immediata de despeses periòdiques o repetitives i posterior aplicació al pressupost".
A més, el Decret 25/2017, de 24 de febrer, del Consell, (DOGV núm. 8007 de 24/03/2017), pel qual es regulen els fons de caixa fixa aclarix que es destinen a "dietes, despeses de locomoció, material no inventariable, conservació, tracte successiu i altres de semblants característiques".
No podran realitzar-se, amb càrrec a aquests fons de caixa fixa, pagaments individualitzats superiors a 5.000 euros, és a dir, cap tercer pot cobrar més de 5.000 euros per factura mitjançant aquest sistema.
D'altra banda, la quantia global dels fons de caixa fixa s'establix per la Tresoreria, no podent excedir el 7% del total dels crèdits inicials del capítol de despeses corrents en els pressupostos de cada conselleria o organisme autònom.
En tot cas, els fons destinats a bestretes tenen el caràcter de fons públics, formant part de la Tresoreria de la Generalitat.
Les caixes fixes es tanquen a finals d'any, aproximadament el 22 de desembre.
Quan s'inicia el nou exercici pressupostari, les conselleries realitzen l'estimació de la despesa de les seues caixes fixes i posteriorment es procedeix a la seua comptabilització prèvia intervenció.
Açò succeïx a finals de març o principis d'abril, per la qual cosa durant els mesos de gener, febrer i gran part de març no es realitzen pagaments per les caixes fixes.
Una volta les caixes fixes comencen a funcionar, al voltant del mes d'abril, els pagaments es comptabilitzen i és en aquest moment quan automàticament es publiquen en GVA Oberta.
Per la qual cosa, com a exemple, les despeses realitzades al mes de gener poden aparéixer publicades en el mes de maig.
En conclusió, independentment de quan es realitze la despesa, únicament es produirà el seu pagament quan s'obrin les caixes fixes (cap a finals de març o principis d'abril) i es reflectirà en el sistema una volta haja sigut comptabilitzat, el que implica una certa demora en la publicació de les dades.
A més, aplicant el criteri de simplificació administrativa, els pagaments de caixa fixa s'agrupen en remeses (comptes justificatius), per tant, poden aparéixer amb la mateixa data de pagament factures emeses amb dates distintes.
A manera d'exemple, si es decidira pagar trimestralment el dia 30, apareixeria amb data 30 de març tot allò que s'ha pagat entre el tancament de la caixa (desembre del mes anterior) i el 29 de març.
Font: òrgan competent en matèria de tresoreria de la Generalitat
Data d'actualització del text: setembre 2018
Fonament jurídic: art. 9.1.m) de la Llei 2/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 7500, de 08.04.2015) i l'art. 18 del Decret 105/2017, de 28 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 2/2015, de 2 d'abril (DOGV núm. 8118, de 01.09.2017).
Indicador dccaa427 de l'índex de transparència DYNTRA
Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica |
El periodista també qualifica Katarina Barley de "racista"
La mani contra el monarca només aplega 400 independentistes
Després de la decisió del tribunal alemany sobre Puigdemont
El govern alemany reivindica que Espanya és un "Estat de dret democràtic"
També que "us voldríem tenir a tir a tots en fila"
El deganat al·lega que és "un acte polític"
Endavant: "L'exercici del dret a l'autodeterminació no pot ser moneda de canvi per altres objectius"
Assegura també que Rajoy "és l'últim mono del país"
Junqueras: "volem dialogar de tot, sense limitacions per cap de les dues parts"
"Brussel·les serà la capital de la República catalana mentre no pugui ser-ho Barcelona"
Josep Ramon Bosch rep l'esquela del seu avi 48 hores després d'un anònim
L'exconseller de Salut afirma que "la meva renúncia no resol res"
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Unes 7.300 persones han creuat la frontera entre Nigèria i Txad en els últims deu dies fugint dels atacs de la secta islamista Boko Haram, que va matar la setmana passada unes 2.000 persones a la ciutat de Baga, al nord-est del país, segons xifres encara no confirmades.
Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), ja hi ha més de 10.000 refugiats nigerians al Txad.
ACNUR ha informat d'aquesta xifra estimada de desplaçats i ha enviat diversos equips a la frontera per recollir informació i estimar les necessitats dels refugiats.
De moment, els refugiats estan sent acollits per les comunitats de l'oest del Txad en diverses localitats situades a uns 450 quilòmetres al nord-oest de N'Djamena.
El Govern txadià ja ha sol·licitat l'ajuda de les agències humanitàries internacionals per atendre aquests refugiats i ja ha començat a distribuir-se l'ajuda sota la coordinació d'ACNUR.
"Ja estem lliurant mantes de plàstic, garrafes, estoretes, mantes i útils de cuina.
Altres organitzacions humanitàries també estan ja distribuint ajuda", ha explicat un portaveu d'ACNUR, Adrian Edwards, des de Ginebra.
Especialment difícil és la situació d'un miler de refugiats que es troben a l'illa de Kangala, al llac Txad, on van arribar fa poc els refugiats fugint del nord-est de Nigèria.
Per aquesta raó, ACNUR ha sol·licitat la intervenció de les autoritats txadianes.
També a Níger ACNUR ha activat personal per reubicar refugiats des de Gagamari cap al campament Sayam Forage.
Un total de 336 refugiats han estat traslladats en tres combois des del passat 30 de desembre i s'esperen més combois en els pròxims dies.
En arribar a Sayam Forage, els refugiats són inscrits en un llistat d'ACNUR i de la Comissió Nacional nigeriana i se'ls proporcionen documents d'identitat.
ACNUR estima que el conflicte de Nigèria ha obligat 135.000 persones a fugir del país, uns 35.000 cap al Camerun i 10.000 cap al Txad, i 850.000 més desplaçats dins del propi territori nigerià.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tal com s'indica al FOU 347, a l'acord executiu que regula l'activitat docent a les assignatures de les titulacions de grau de 6 crèdits que actualment tenen una activitat presencial definida del 40 per cent (60 hores), els centres responsables les poden redefinir aplicant-los una activitat docent presencial del 30 per cent (45 hores) i una de no presencial del 70 per cent (105 hores).
Per aquest motiu, ja que la reducció de docència presencial s'ha establert per normativa, des del curs 2011-2012, hi ha una única modalitat, Campus Digital, que no permet augmentar aquesta reducció.
A excepció d'aquells plans d'estudis que es fan a les seus universitàries de Menorca i d'Eivissa i Formentera que participen de la modalitat Campus Digital Illes i que són impartides per videoconferència des de Palma.
Aquest tipus d'assignatures es fan de la manera següent:
Pel fet d'haver de viatjar a les Illes, el professorat cobra un complement docent per seminaris i viatges.
Ara bé, també hi ha la possibilitat de no cobrar el complement a canvi de tenir un associat, el qual o pot viatjar en lloc del professor titular o pot fer una altra assignatura, assignada a aquest professor, amb el mateix nombre de crèdits que correspondrien a l'assignatura de Campus Digital Illes.
Per a més informació sobre l'abonament corresponen a aquest complement, podeu consultar el FOU 337 (Acord executiu 9518).
En el cas de les assignatures que pertanyen als estudis de Grau de Dret i Grau de Relacions Laborals, aquestes poden participar a la modalitat Campus Digital 50, la qual permet reduir la presencialitat fins un 50%: |
El 5 d'octubre de 1983 es va celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona l'acte inaugural del curs, sota la presidència del Sr.
Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya; el Dr.
Antoni Maria Badia i Margarit, rector Magnífic de la Universitat de Barcelona, i la soprano Maria Victòria dels Àngels. |
BARCELONA, 2 maig (EUROPA PRESS) -
La Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat impulsa un decret d'escola inclusiva que preveu que tots els alumnes, siguin quines siguin les seves capacitats i discapacitats, s'escolaritzaran en primera instància en escoles ordinàries i només si els pares ho sol·liciten seran inscrits en centres d'educació especial, han informat fonts del departament a Europa Press.
Així ho recull l'últim esborrany del decret d'escola inclusiva presentat aquesta setmana per la Conselleria d'Ensenyament a un comitè d'experts i d'entitats del sector que, d'entrada, han celebrat el gir del departament, ha publicat aquest dilluns 'El Periódico'.
A diferència de l'esborrany anterior la "decisió final" sobre la possibilitat de portar el menor a una escola ordinària recaurà en els pares, i l'informe psicopedagògic elaborat per l'equip d'assessorament psicopedagògic (EAP) serà prescriptiu però no vinculant.
El dictamen de l'EAP recollirà les orientacions, l'elaboració d'un pla individual de cada alumne i indicarà aquells recursos existents en el sistema, una informació que fins ara era interna dels centres.
El document general, que es troba en última fase de redacció, està pendent d'incorporar les aportacions d'experts i entitats i, posteriorment, es portarà al Consell Escolar i al Gabinet Jurídic del Govern per a la seva eventual aprovació per part del Consell Executiu.
Fonts del departament de Meritxell Ruiz han destacat que serà "difícil implementar el decret al setembre", perquè aquest preveu una dotació pressupostària important per començar a funcionar plenament.
D'aquesta forma, l'escola ordinària es preveu que sigui més inclusiva, i que els centres educatius especials serveixin per fer orientació, aportar recursos i atendre els alumnes amb discapacitats més greus i severes, han explicat les mateixes fonts.
L'esborrany del decret, que ja va ser esbossat el desembre passat per la llavors consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, preveu també que els alumnes amb necessitats educatives específiques puguin estudiar Formació Professional (FP), com també preveu la Llei de la FP que parla de la creació de intenerarios adequats a necessitats específiques.
El 'Decret de l'atenció educativa de l'alumnat en el marc d'un sistema inclusiu' substituirà el del 1997, i regularà d'una manera més global l'atenció a tots els alumnes per tenir èxit escolar i que garantirà que tot el sistema ofereixi recursos a nens amb dificultats d'aprenentatge.
Ha explicat que des que es detecti un trastorn d'aprenentatge, el sistema ha de preveure què suport li dóna en un centre ordinari, i si aquest és important o sensorial, preveu en quin grau pot estar en l'ordinària i quines mesures i suports necessita el centre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Primitivisme artístic a Europa i Amèrica.
Relacions, Diferències i Identitats.
El primitivisme és un dels vessants constitutius de l'art contemporani tot i que la seva importància no ha estat prou considerada.
Els resultats de les investigacions dutes a terme per aquest grup investigador als seus projectes anteriors sobre primitivisme, centrades majoritàriament a Europa, han manifestat que: 1) no hi ha un sol vessant del primitivisme sinó diversos, 2) que aquest és un fenomen polièdric, 3) que les seves característiques depenen en gran mesura dels diferents contexts històrics, culturals i socials que l'emmarquen, i 4) que es nodreix de diverses arrels i respon a diverses realitats.
És per això que el present projecte es proposa situar i analitzar comparativament el fenomen des de la relació artística entre Europa i Amèrica, a través de les seves semblances i diferències, fet que permet plantejar una definició del fenomen del Primitivisme en un sentit ampli però d'una manera molt més específica i detallada.
A Europa, el primitivisme es va caracteritzar per la seva càrrega subversiva cap als preceptes morals i estètics de la vella Europa.
Acceptant i abraçant el Primitiu, els artistes primitivistes intentaven abolir el seu propi llegat cultural i històric, negant la suposada supremacia d'aquesta identitat cultural i forjant així una actitud crítica o contestatària cap a les arrels de la seva pròpia societat Occidental.
Per contra, situat en aquest nou context americà, el concepte de primitivisme adquireix un ampli espectre de matisos que es distingeixen de l'europeu.
En primer lloc, Amèrica del Nord i del Sud ofereixen un complex gresol de contextos que exigeixen una ampliació del significat d'aquesta noció, per aconseguir distingir entre els innombrables fenòmens interns, perfilats segons zones geogràfiques, països, contextos històrics, culturals, etc. Per això reformulem la noció de "primitivisme" (singular) a "primitivismes" (plural), diferenciant entre fenòmens que permeten aclarir les diferències en un territori tan ampli com l'americà.
En segon lloc, els primitivismes americans, obren un panorama enriquidor en la mesura en què a Amèrica existeix un diàleg amb la tradició pròpia, endògena, tant precolombina com indígena, que se sumeixi a les vinculacions provinents de la relació amb el primitivisme europeu a través de la relació entre artistes avantguardistes europeus i americans.
I finalment, la càrrega subversiva, contestatària i crítica es manté en els primitivismes americans, ja que confronten la imposició de la cultura europea afirmant i construint una nova identitat cultural que sorgeix de les arrels de les societats primitives endògenes i les d'herència africana.
Encara que en l'àmbit internacional el primitivisme és un tema que ocupa cada vegada major espai en la bibliografia especialitzada i en les propostes expositives d'institucions de renom, a Espanya resulta de particular interès perquè es tracta d'un àmbit molt poc explorat i mai tractat en les seves relacions comparatives.
Aquest projecte segueix el deixant dels projectes previs subvencionats pel MEC i duts a terme pel Centre Investigador en Art Primitiu i Primitivisme ( www.upf.edu/ciap ), dels quals afloren les qüestions comparatives amb Amèrica que es pretenen abordar.
Així mateix, manté el mateix marc teòric interdisciplinari, basat en la Història i la Teoria de l'Art en diàleg amb l'Antropologia, la Filosofia, la Història de la Cultura i els estudis Colonials i Postcolonials. |
Estimat Alcalde, estimats regidors i regidores, amics i amigues de Barcelona, conciutadans,
Aquest any he tingut el molt agradable privilegi de ser la persona a qui se li ha demanat de llegir el pregó de les festes de la Mercè.
Un privilegi que agraeixo de tot cor als ciutadans i als seus representants, i que per a mi té una importància a més a més de pública, íntima i sentimental.
I com que se m'ha concedit aquest privilegi, permeteu-me que les meves paraules siguin un homenatge a la Barcelona que jo vaig deixar —aquella ciutat, en aquella situació i en aquells anys on vaig aprendre totes les coses que m'han servit a la vida, el terreny on van caure les llavors que després van néixer i van fer créixer les idees de cultura i compromís que encara avui arrossego.
Però per arribar a aquella Barcelona hauré de començar molt abans, en un punt que en termes personals anomeno els meus orígens com a barcelonina, tot i que en la consciència hi rondi com una boira confusa que em torna una vegada i una altra la memòria llunyana, la que va més enllà dels meus propis records perquè pertany a la memòria heretada.
Una memòria que curiosament es concentra en algun lloc de la plaça de Sant Jaume.
Veig el meu pare i la meva mare, tan joves i bells com són en l'única fotografia seva que conec i que conservo, juntes les cares i les mirades rialleres fixades en un objectiu que no s'endevina, rodejats d'amics en una plaça atapeïda de gent, com en les fotografies que he vist tantes vegades, celebrant l'adveniment de la segona República.
Veig el balcó de la Generalitat, amb cares que he après a estimar i que al cap dels anys seran una part important de les meves referències més sòlides, tan ple com l'he vist moltes vegades, en la recuperació de la Generalitat, per exemple, al sentir el "Ja sóc aquí" de Josep Tarradellas.
Em va costar ubicar la plaça de Sant Jaume en la ciutat de Barcelona i l'adveniment de la segona República en la nostra història, perquè jo encara no havia nascut quan aquestes coses passaven i en la meva educació no hi va cabre mai la data del 14 d'abril de 1931.
El record que en conservo em devia arribar com la pell, el color del cabell o la manera de parlar, empès per veus i camins que amb prou feines reconec, veus estimades però, les mateixes probablement que d'alguna manera fosca i estranya em van trametre els anhels i les insuperables reivindicacions.
Però no vaig trepitjar la plaça de Sant Jaume fins que en tornar de França, on havíem passat bona part de la guerra civil, de tant en tant anàvem a parar des de l'internat a la casa del nostre avi del carrer Fernando, que la tia Maria l'anomenava sempre el carrer de Fivaller perquè, deia, Fernando era el nom del rei absolutista Fernando I, al qual s'havia enfrontat el conseller Fivaller —i ella, insistia, com que tant li era un Fernando Primer que un Fernando Setè, que tots dos eren absolutistes, seguia considerant-se de l'època en què Fivaller era el nom del carrer on vivia.
Potser ho he somiat, però entre les muntanyes de papers que hi havia pertot arreu en aquella casa gran i vella de recorregut fosc i torturat, em sembla veure-hi encara un pilot de paper de cartes i sobres apergaminats i groguencs pel temps, amb el nom de l'avi, però no pas amb l'adreça del carrer Fernando on havia viscut sempre, sinó precisament amb la del carrer Fivaller.
La nostra tia Maria, una d'aquestes ties que vivien sempre en les cases burgeses i que mai ningú no sabia ben bé de qui eren parentes, ens contava que els dos edificis principals de la plaça de Sant Jaume que estaven l'un al davant de l'altre, eren un l'Ajuntament i l'altre havia sigut la Generalitat —i a l'anomenar la Generalitat abaixava la veu igual que quan parlava de les vagues dels obrers que ella havia conegut "abans de la guerra".
Hi havia dues grans figures de marbre, una a cada banda de la porta d'un dels edificis, i dissimuladament ens portava a veure-les: l'una, la del Conseller Fivaller, tenia la mà estesa, "mirant si plou", deia la tia Maria; i l'altra, la del rei Jaume I, també la tenia estesa però assenyalant la porta amb un gest com dient "sí que plou: entreu, doncs".
Vaig trigar molts anys a saber que l'edifici de les dues figures de marbre era l'Ajuntament, perquè els confonia, i no ho vaig aprendre del tot fins que, recuperada la democràcia però no encara la memòria històrica, cada un dels dos edificis va ser la seu de dues formes ben diferents d'entendre la vida pública, la cultura, la ciutadania i la pàtria.
Aquella Barcelona, lluny del mar encara, era trista i grisa i bruta, amb lluminàries esmortides, processons carregades de prohoms vestits de jaqué i capellans o canonges a tota hora amb sotanes de color d'ala de mosca o de color lila, roquet de puntetes i birrets i bonets al cap, que balancejaven encens al ritme de la processó.
Era la Barcelona de la cavalcada de reis que miràvem des del balcó mentre al saló més prohoms de la vida ciutadana i de la cultura parlaven incansablement d'un futur inexistent i callaven tot el que sabien i recordaven d'un passat que els forçaven a oblidar.
Una vegada va venir Puig i Cadafalch a veure passar la processó del Corpus, i en obrir-li la porta l'avi, potser sorprès que encara no hi havia gaire gent al rebedor, li va preguntar: "Que potser he vingut massa de jorn?"
Una manera de parlar i d'utilitzar el llenguatge que se'm va gravar a la memòria i que he trobat a faltar quan he volgut aprendre les infinites i tantes vegades incomprensibles dificultats i barreres de la normalització de la Llengua.
Era la de la plaça del Pi i les Galeries Maldà; de la Lionesa quasi a la cantonada del terrorífic carrer d'en Bot, fosc i pudent; del cafè de la Rambla, del Moca, de les Rambles d'ocells i de flors sota l'ombra dels para-sols de coloraines una mica destenyits; la de les parades del pessebre a la Catedral i l'ou com balla, i el Tenorio i les castanyes quan començava l'hivern; i els resultats del futbol als miralls que hi havia als cafès de barri, quasi les úniques vistes de la ciutat que teníem nosaltres, a més a més de les que ens oferia el llarg trajecte del tramvia 46 que, pel mòdic preu de 20 cèntims de pesseta, ens portava a la plaça Eivissa d'Horta i d'allà al col•legi, al carrer de Campoamor.
Quan el meu pare va tornar de l'exili cap a la meitat dels anys quaranta gràcies als bons oficis del meu avi, que com tants altres havia establert boníssimes relacions amb els franquistes, i va veure l'estat de la ciutat ara en mans de l'Església i els militars —tan grisa, pobra Barcelona, amb tanta misèria, amb els edificis i les esglésies encara en ruïnes—, deia a tothom que el volia escoltar: "Caram, si sembla que la guerra l'haguem guanyada nosaltres".
Era la llarga postguerra, però també els anys del Dau al Set, de la vaga dels tramvies, del Semiramis, dels camps de concentració i de treballs forçats, de les presons plenes, de l'estraperlo i dels rics i nou rics ballant a la parrilla del Ritz.
Però aquestes eren històries de les quals jo no en sabia res, entretinguda al meu col•legi d'Horta amb la història de les religions, les celebracions de l'any litúrgic i el cant gregorià amb què el Doctor Trens, una de les figures més senceres, intel•ligents i cultes d'aquells anys, oblidada avui com s'obliden tantes persones i tantes coses amb el pas del temps, ens feia viure en un altre món menys terrible, una mica virtual, val a dir-ho, però infinitament més bell: el món de la litúrgia.
Un savi de moral laica encara que fos capellà, que ens va convèncer que no tindríem mai llibertat si no teníem llibertat econòmica i que si buscàvem una mà que ens ajudés la trobaríem al capdavall del nostre braç.
Però de la història de la ciutat, ¿qui ens n'havia de parlar si els programes d'història amb prou feines arribaven a la primera República i del mar de Barcelona només coneixíem, i encara de sentir-ne parlar, les golondrines?
Però els que hem nascut vora del mar —i potser també els que som de Barcelona— encara que el tinguem lluny o estigui amagat, comptem sempre amb el límit blau de l'horitzó i estem fets a l'aire humit i salí que al capvespre omple els carrers.
I quan vivim terra endins busquem darrere de cada turó, des de cada terrat, la línia blava que ens ha de tornar l'orientació precisa per no sentir-nos perduts, saber on som i trobar el camí o la sortida.
De vegades quan érem a classe, em semblava tornar a sentir la música de les campanes de Sant Jaume, de Santa Maria del Mar, de Santa Anna, del Pi, del Carme o de la Catedral, que creia conèixer i reconèixer quan imaginava els campanars enlairant-se sobre la ciutat bromosa amb el castell de Montjuïc al fons —el castell del President Companys, que deia la tia Maria abaixant la veu.
Altres vegades omplia l'aire el plany esquinçat de la sirena d'un barco, potser només era d'un transbordador, que s'escapava del port i s'escorria entre núvols i arbres i cases i pujava pels carrers fins a la muntanya i m'omplia l'ànima del perfum de la fantasia i l'aventura a l'adonar-me que de la ciutat llunyana estant hi havia qui sortia cap a paratges desconeguts.
I una vaga inquietud intranquil•litzava la somnolència de la tarda immòbil sobre el llibre, al qual no hi havia manera de fer passar la pàgina.
I em quedava extasiada com si sentís el pols de la meva ciutat, que tantes vegades hauria de sentir en el futur, a les set de la tarda asseguda en una terrassa de la Rambla de Catalunya, veient com es feia fosc i la llum adquiria una tonalitat marina i l'aire recalava sobre els arbres i el frec de les rodes dels cotxes contra l'empedrat humit del paviment.
Enlluernada per la meva pròpia fantasia, em semblava llavors que per força Barcelona havia d'amagar un secret, retenir un poderós impuls, escriure en silenci una història oculta i poètica que se m'hauria de manifestar un dia o altre, quan s'obriria ella lluminosa, o m'obriria jo foradant les fronteres de la meva història, entre tanta injustícia i tanta misèria i tanta llunyania.
Per això quan vaig sortir de l'internat em va sorprendre descobrir una ciutat encara més carrinclona i adormida del que jo recordava, carregada d'autocensura i de por, tan beata com si sempre estigués en ple Congrés Eucarístic, colpejats els joves igual que els grans amb culpes misterioses i incomprensibles penitències que havíem d'acceptar per fer-nos-les perdonar.
Tristesa i avorriment es varen fondre quan vaig entrar a la Universitat, que tots els estudiants consideraven un desastre però que a mi em va omplir la vida de curiositat i suggeriments, i que em va fer descobrir unes altres Barcelones: la que, malgrat tanta repressió i tantes barreres com posaven els poders militar i religiós que dominaven les lleis i les consciències, havia sabut trobar una forma de canalitzar la protesta i començar a lluitar per la llibertat, la justícia i la igualtat; i aquella altra Barcelona, veïna d'aquesta, que s'ofegava amb el ranci món cultural del franquisme i que començava tímidament a buscar en el seu fer de cada dia altres veus i altres àmbits.
Potser per això, i en contra de tants moralistes afeccionats a desprestigiar el que no sigui seu, els anys seixanta em semblen tan enriquidors, tan apassionats, tan màgics.
Anys que arribaren a la nostra vida carregant-nos amb el coratge que ens feia falta per transgredir la beata i hipòcrita moral que dominava la societat i desfer-nos del pes de tanta ignomínia moral, ciutadana i política com arrossegava i imposava la Dictadura.
I aquesta transgressió, igual que la de la cançó, no té camí de tornada.
Va ser llavors quan, com si m'haguessin ensenyat a llegir en un alfabet desconegut, vaig conèixer la Barcelona abocada a la professió; historiadors, editors, arquitectes, lingüistes, dissenyadors, models, fotògrafs, mestres, escriptors, pintors, cineastes, poetes, grafistes, actors, músics i fins i tot algun empresari, que enduts per la curiositat de saber què es feia arreu del món, van obrir un altre panorama a la ciutat: el de la voluntat d'una altra cultura, d'un nou compromís, d'una forma diferent de viure la vida i d'entendre les relacions personals.
Tots aquests professionals d'un grup ben heterogeni, tinguessin qualificatiu copiat de la veïna França o no, tenien en comú l'amor a la professió, l'antifranquisme visceral i la voluntat de trencar les absurdes barreres i censures morals i socials.
De cop i volta, em semblava a mi, la ciutat s'havia omplert d'institucions culturals vives i obertes, i de cafès i llocs de lleure que van saber aglutinar tota aquella onada de vitalitat.
Permeteu-me que recordi uns quants dels protagonistes d'aquells anys tan oblidats: Carlos Barral i Víctor Seix, directors d'aquella mítica Editorial Seix Barral; els germans Jordi i Mariona Sunyer, dels restaurants l'Estevet i la Mariona; Joan Roselló, que ens va regalar el Jambory de la plaça Reial; Pablo Bordonaba, de la Llibreria Cinc d'Oros; Albert Ràfols Casamada, director i fundador de l'Escola Eina; el Quimet i la Carmen Caballero, de l'Stork Club; els integrants de la Nova Cançó a la Cova del Drac; Víctor Jou, del Celeste; la llibreria Cristal City del carrer Balmes; Alfonso Milà i Leopoldo Pomés —i també el desaparegut senyor Orquín, del Flash Flash Tortillería; Leteradura, de Laly Govern; Ibáñez Escofet, director del Tele Express, i el meu germà Oriol, promotor entre altres locals del Pub Tuset i del famós i no menys mític Boccaccio, llocs tots on la gent es trobava sense cita prèvia, parlava amb entusiasme, discutia —sobretot d'arquitectura—, buscava llibres o escoltava música i es divertia; converses, trobades i llocs que ja fa temps que trobo a faltar a tot arreu.
Han passat molts anys i el temps s'ha cuidat de demostrar que aquella manera de donar la volta a les intencions dels que dirigien el nostre destí, tan característica d'una forma de ser barcelonina que es posa el vestit de la "rauxa" quan en té ben bé prou dels hàbits del "seny", i potser per això tan poc valorada per les autoritats culturals més convencionals del nostre país, no va ser només una foguerada d'optimisme i frivolitat, com diuen que va ser, que va néixer a redós d'influències estrangeres, va durar un parell d'anys i va desaparèixer.
A banda dels artistes i professionals que han mort, i de dos o tres que s'han perdut en l'èxit, el consum o l'apatia, els altres continuen, continuem, amb la voluntat i la força de viure i gaudir de la vida, cadascun amb la seva energia i intel•ligència i amb la convicció ben intacta, creient en el que crèiem, defensant el que defensàvem, i lluitant pel que lluitàvem, amb uns altres enemics i amb unes altres armes, com correspon, perquè els anys ens han ensenyat que només exercitant la crítica i la protesta arribem a tenir criteri, i només amb criteri aconseguim forçar canvis i trobar el camí de la llibertat i del progrés.
Moltes vegades m'he dit que aquell secret, aquell misteri que amagava per mi la ciutat de Barcelona, malgrat ser tan pobra, tan apagada, tan esporuguida com jo, petita com era, la veia des de la classe del meu col•legi d'Horta, va ser aquesta mena de renaixement espontani que a mi, almenys, com si m'hagués arrancat el vel que em cobria els ulls, em va fer veure amb una claredat que em dura fins avui mateix quines eren les meves aspiracions ètiques i professionals, i al mateix temps em va mostrar la drecera estreta i tortuosa, tantes vegades oculta, que m'havia de portar al compromís, l'única drecera que pot fer possible un món millor.
I estic convençuda que aquesta generació, tan poc valorada, com ja he dit, pels moralistes que, en paraules de Terenci Moix, són com la señorita de Valladolid que no ha estat convidada a la festa, ha estat un graó indispensable per a la Barcelona que tenim avui, perquè va ser un revulsiu, la vitalitat i l'energia del qual no ha parat buscar, de trobar, d'expandir-se.
Sigui com sigui, anomenar ara en aquest Saló de Cent de Barcelona uns quants protagonistes d'aquells anys que ja són morts, força oblidats alguns, esplèndids professionals tots, amics de l'ànima, ciutadans de primera, és l'únic que se m'acudeix per mantenir-los vius en la nostra memòria, perquè el seu record els sobrevisqui: Jaume Perich, Català Roca, Anna Bohigas, Fernando Guereta, Bel Gil Moreno, Ricardo Muñoz Suay, Juan Prost, Marina Curià, Antonio Gades, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Xavier Miserachs, Alfonso Carlos Comín, Ovidi Montllor, María Antonia Gil Moreno, Enrique Las Casas, Albert Puig Palau, Anna Iglesias, Paco Camino, Carlos Durán, Cecilia Santo Domingo, Enric Sió, Terenci Moix, Xavier Regàs, Nuria Serrahíma, Antonio de Senillosa, José Agustín Goytisolo, Marcel Bergés, Pere Garcés, Mariano La Cruz, Josep Maria Carandell, Jacinto Esteva, Josep Elías, i podria afegir Manolo Vázquez Montalbán, José María Valverde i Manuel Sacristán, potser menys donats al lleure i la diversió però igualment membres de la renovació cultural i política de la ciutat.
Els que els hem sobreviscut hem assistit a la transformació de Barcelona: la mort del dictador, la recuperació de la democràcia i de les nostres institucions —per més que el carrer Fernando, tot i dient-se carrer Ferran, continuï portant el nom d'un rei absolutista i no pas el del conseller Fivaller—, i també els Jocs Olímpics i el que van suposar per a la reestructuració urbana de Barcelona, compromesa des de la Transició en la seva recuperació i reestructuració també cultural i social, com ho ha sigut el Fòrum de les Cultures.
Una Barcelona que ha crescut —que jo ja conec menys—, que finalment s'ha obert al mar i que segueix mostrant una de les seves facetes més característiques: la de ser una ciutat oberta, ciutat de la diversitat com ho ha estat des de la seva fundació.
La ciutat de tots els que havent-hi nascut o no, l'han estimat com l'estimem nosaltres o com l'estimaven els nostres avis i besavis quan vingueren de qui sap on.
Perquè Barcelona és els fenicis i els grecs i els romans i els àrabs, Barcelona és els mercaders venecians que desembarcaren a les nostres costes o els francesos fugits de les lluites de religió que aquí es quedaren.
Barcelona és els treballadors del teixit que vingueren de tot arreu al segle passat i que feren la revolució industrial.
Barcelona és els de terra endins d'aquesta Península que fugiren dels feixistes franquistes i falangistes que els perseguien en els seus pobles llunyans.
Barcelona és els murcians, els andalusos, els extremenys i els castellans que arribaren als anys quaranta, cinquanta i seixanta i ens ajudaren a fer-nos més grans i més industriosos.
I tots els marroquins, colombians, equatorians, peruans o iugoslaus, russos o romanesos, africans o asiàtics que han deixat enrere les seves muntanyes i les seves valls buscant a Barcelona el pa i la feina que molts de nosaltres en segles i dècades anteriors vam anar a cercar a Cuba, a l'Amèrica Central o del Sud, a les Filipines o a Europa, per no passar gana com ells, o com ells fugint de la repressió i les persecucions polítiques.
Això és el que feren els centenars de milers de barcelonins, catalans i espanyols quan la República fou derrotada pel feixisme.
Hem sigut i som un poble de marca, això és el que som.
Hem vist passar tropes invasores o conqueridores, hem vist aturar-se als afores de les nostres muralles exèrcits d'imperis o de fugitius, i al cap dels anys, derruïdes aquestes muralles, hem vist la invasió d'estiuejants i de turistes que han acabat quedant-se, i hem acollit comunitats senceres que ens han donat el benefici de les seves artesanies, de les seves indústries, del seu saber.
Sabem qui som però no sabem o no volem saber d'on venim, i ens costa acceptar que tenim una manera de ser tan diversa, que es gestiona i es conforma en infinites formes de pensar i d'actuar, les nostres, però també les dels avantpassats que qui sap d'on vingueren, quina llengua parlaven, quines lleis tenien, quins déus adoraven.
Sempre he cregut que no tenim més pàtria que la infància, però si hem de parlar de la pàtria geogràfica, ni que sigui la petita pàtria que és per tots nosaltres Barcelona, l'entenc no només com el lloc on naixem, que en això no hi tenim cap mèrit, sinó com el lloc on la vida ens porta, allà on neixen els nostres fills, la terra que rep els beneficis de les nostres mans i de la nostra intel•ligència i la que per la voluntat convertim en la nostra terra, aquest tros de món on aconseguir els drets que ens pertanyen com a éssers humans, és a dir, una feina, una vida digna amb l'accés a la salut i a l'educació.
I a canvi la comunitat rep el que tota persona carrega pel sol fet d'haver nascut en un lloc o un altre del món: la intel•ligència, la cultura i l'aportació econòmica al benestar dels conciutadans.
La pàtria, en contra del que pensen tants fonamentalistes amics de la involució, també s'elegeix, com l'han elegida cadascun de tots els que ens han precedit, i que amb la vida, l'experiència, la imaginació i la fantasia han posat el seu gra de sorra a la construcció d'aquesta ciutat d'avui que només els més simples pretenen explicar a partir de la més pura immobilitat i de la qual, volgudament o no, confonen el destí amb la petrificació de la nostra ànima col•lectiva, com si fos una roca que ni l'aigua ni el temps ni menys la Història poguessin modificar i a la qual ens hem de sotmetre si no volem passar per traïdors.
Però no és així, ni així és com ho hem d'acceptar, i per mostra tenim aquestes festes de la Mercè que comencem avui.
Una festa és el vestit que les cultures es posen en cada ocasió per mostrar qui és i com es mou i balla i es diverteix el poble que la celebra.
Una festa és un mirall per als forasters i una ratificació per a nosaltres del que som, del que seguim sent havent absorbit un any més la llum, el vent, la paraula i la vida que ens arriben de fora.
I això no s'assoleix amb imposicions sinó precisament amb l'obertura a totes les formes de cultura i a tots els instruments per dur-les a terme.
Així ho ha fet Barcelona i així ho continuarà fent si els déus ens són propicis.
I ara per acabar, si hi hagués en l'aire de la ciutat una fada que, com en els contes de la nostra infància, em demanés què vull per la meva ciutat, trencaria les nous i convençuda, demanaria:
– Que recuperessin el tarannà que sempre havien tingut la totalitat dels polítics, i no només uns quants, de negociadors, conciliadors i amants del debat per trobar solucions als problemes i conflictes que una ciutat, un país, ha de tenir sempre.
Que perdéssim aquesta bel•ligerància forçada, quelcom de fals que té tan poc a veure amb l'esperit revolucionari, que de vegades practiquem com si la nova forma d'entendre l'oposició basada només en el menyspreu i la desqualificació ens volgués contaminar la vida pública.
– Que la ciutat trobés els mitjans per fer-se respectar pels que hi viuen i pels que hi vénen, de tal manera que els nostres carrers més antics, més populars, igual que els més nous, recuperessin netedat i seguretat i els seus visitants un civisme en el comportament que cada vegada sembla més deteriorat.
Que fóssim capaços d'entendre que la llibertat d'un individu, d'un grup, acaba on comença la llibertat i el benestar de la comunitat que l'administració té al seu càrrec.
– Que els ciutadans de Barcelona reaccionéssim a la crida global contra la pobresa que es va fer en el Fòrum Social de Portoalegre al gener de 2005, per mobilitzar els homes i dones de tot el món i influir en els governs, que són els que més fàcil ho tenen per aconseguir-ho, i que ens afegíssim a la Campanya Pobresa Zero que tots coneixem, l'objectiu de la qual és acabar amb una de les vergonyes més espantoses d'aquest segle: que el 20% de la humanitat (entre els quals hi som nosaltres) visqui en l'opulència mentre el 80% s'esllangueix i mor de fam, misèria i malalties no forçosament incurables.
– Que Barcelona no hagués de renunciar a la llibreria Catalònia, com ha hagut de fer amb tantes llibreries i cafès com el Términus, l'Oro del Rin, el cafè de la Rambla, que foren utilitzats pels ciutadans durant generacions per parlar, per discutir, per llegir-se poemes i textos els uns als altres, per exercir la crítica i la ironia i el sarcasme, que conservaven viva la memòria històrica de la ciutat, i que fundades pels nostres avis i besavis, han caigut i cauen víctimes de l'especulació més destructora.
Em deixa perplexa i trista que estiguem tan obsessionats per la llengua com si fos l'únic element de la identitat del país mentre ens dediquem sistemàticament a destruir-ne pam a pam la cultura i la memòria històrica.
– I per acabar demanaria que ni aquest any ni mai no oblidéssim que Barcelona és, i no perquè ho digui jo, "arxiu de la cortesia, estatge dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos, i correspondència grata d'amistats fermes, i en lloc i bellesa, única"......
A tots vosaltres gent de Barcelona, doncs, als que sou aquí des de fa generacions, als que vinguéreu amb els vostres pares i els vostres avis o besavis, els que acabeu d'arribar, els que veniu només pel lleure o les vacances, als turistes, als curiosos, als interessats per la nostra ciutat i el nostre tarannà, siguin quins siguin els vostres déus i les vostres creences, i sigui quina sigui la llengua que parleu i escriviu, a tots, com a barcelonins i barcelonines que sou ni que sigui per uns quants dies, tinc l'honor de donar-vos la benvinguda a aquestes festes de la Mercè, precisament jo, que visc lluny de Barcelona però que l'enyoro cada dia amb la mateixa constància i recurrència amb què busco el mar darrere els turons lleus i daurats de la meseta on visc, el mar al qual aquesta ciutat s'ha obert definitivament i ja és al capdavall dels carrers, escenari privilegiat dels ports, passeigs i places que tant ens ha costat de recuperar.
El mar de la meva petita pàtria: la privilegiada, contradictòria, històrica i estimada ciutat de Barcelona. |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
L'Ajuntament es compromet a crear aquest any una comissió per defensar els drets de veïns i veïnes davant l'Administració municipal
El tram entre el carrer Montserrat i el passeig Torre Blanca s'uneix a l'eix de vianants que comença a la plaça Lluis Millet
Aquest dijous a la tarda va cedir el mur de contenció de la finca del número 275 comportant el despreniment de part del carrer
Malgrat la caiguda d'arbres i branques o de diverses afectacions, a Sant Cugat cal destacar que no s'ha registrat cap dany personal
L'alerta per vent s'ha desactivat perquè la previsió meteorològica indica que seguirà baixant d'intensitat
Des del Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL) s'està fent el seguiment de les previsions i els efectes del temporal per adoptar les mesures pertinents
El consistori també recomana a centres educatius, clubs esportius i entitats evitar fer activitats a l'exterior
Les obres d'ampliació del centre escolar s'efectuaran durant l'estiu i finalitzaran al setembre per a l'inici del curs 2020-2021
El Pla contempla la prevenció i reacció davant els ERO, portar la fibra òptica a tots els polígons, potenciar la innovació digital i promocionar el valor industrial
L'Ajuntament organitza enguany tres dies d'activitats per celebrar la Diada de Sant Antoni, amb la tradicional rua i la festa dels Foguerons Els banderers d'enguany són el Club Muntanyenc Sant Cugat, amb motiu de la celebració del seu 75è aniversari
Sant Cugat??Seguim les recomanacions de la i del departament de?? https://t.co/XVKftVoJ3C
A les ZONES COMUNITÀRIES PRIVADES tampoc no s? hi pot estar.
Hem d? evitar aglomeracions i només sortir pe? https://t.co/8hyNMOeLVS |
Una imatge de 'Bocadillo' amb Wismichu.
La plataforma Flooxer d'ATRESplayer estrenarà el 31 de març 'Vosotros sois mi película' que, posteriorment, també arribarà als cinemes.
El documental, dirigit per Carlo Padial, segueix de prop el procés creatiu de 'Bocadillo', un projecte dirigit pel Youtuber Wismichu (Ismael Prego).
La cinta es va presentar durant el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i va generar polèmica entre el públic i la premsa perquè projectava durant una hora i vint minuts una escena repetida en bucle.
Segons els creadors del projecte, és la "història darrere de l'escàndol" i un "retrat generacional que posa de manifest l'erosió de la veritat en l'era digital".
El 'youtuber' Ismael Prego, conegut amb el nom de Wismichu, va presentar a l'octubre al Festival de cinema de Sitges la seva primera pel·lícula 'Bocadillo' en una sessió al Retiro que va acabar amb esbroncada i amb part del públic demanant que els tornessin els diners o abandonant la sala.
El film consistia bàsicament en la repetició d'una escena de pocs minuts amb algunes variacions i això ha generat l'empipament del públic.
Poc després de la sessió el mateix Wismichu ha fet una piulada en la qual deia: "Vosaltres sou la meva pel·lícula", el nom que ha acabat tenint el projecte cinematogràfic.
De fet, a la sortida de la sala, una càmera gravava la reacció del públic i els preguntava l'opinió sobre el que acabaven de veure.
A la sinopsi inicial de 'Bocadillo', produïda per YouPlanet, s'indicava que Ismael s'havia decidit fer vegetarià un parell d'anys abans i a partir d'això "moltes de les situacions quotidianes, com menjar fora de casa, es convertirien en una cosa extremadament complicada.
Un dia qualsevol, buscant un bar en el qual esmorzar un entrepà apte per a ell, començarà una gran aventura plena de drama, comèdia i acció".
"El món d'avui dia es mesura pel nombre de seguidors i no pel talent de cadascú.
Em recorda un capítol de la sèrie 'Black Mirror'", va expressar Wismichu en la roda de premsa prèvia a la projecció del film.
Wismichu té més de 12 milions de seguidors a les xarxes socials i va començar la seva carrera a Youtube l'any 2012 amb 18 anys.
Segons el director, Carlo Padial, també es pot veure com una comèdia sobre el "present sonat en què vivim, dominat per la confusió, la incertesa, la manipulació mediàtica i la ira generalitzada davant un exterior incert i canviant".
El cineasta especialitzat en l'humor i el món dels falsos documentals creu que la cinta es posa de ple en el canvi de paradigma a la societat actual: "M'interessa moltíssim explorar el llenguatge nou que està sorgint des d'Internet, és una font constant d'informació".
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'expresident de la Generalitat i líder de CDC, Artur Mas, ha rebatut aquest dilluns a Podem afirmant que CDC se l'ha jugat i alguns dels seus dirigents estan perseguits per la justícia per un referèndum sobre la independència de Catalunya que "ja està fet".
No saben que el referèndum sobre la independència es va fer el 9N i el va fer un govern de CDC?", ha destacat en un míting al teatre de Blanes amb el candidat de CDC a les eleccions generals, Francesc Homs.
Malgrat recordar que no li van poder dir referèndum, ha defensat que a efectes pràctics ja es va fer, i per això ha dit a la formació de Pablo Iglesias que no li ha d'explicar "res" sobre aquesta qüestió perquè va ser CDC, i no Podem, qui se la va jugar perquè els catalans poguessin expressar-se.
També ha replicat a la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz (PSOE), després que destaqués que els vots dels andalusos no li serviran a Iglesias "per pagar un peatge a les marees, a les confluències ni els privilegis de l'alcaldessa Ada Colau; si ho ha de pagar, que ho pagui de la seva butxaca".
Malgrat que Díaz es dirigia a Iglesias i Colau, el president de CDC ha recordat a la dirigent andalusa que a Catalunya viuen persones d'orígens molt diversos, moltes d'elles andaluses, i li ha preguntat: "De quins privilegis parla?
Que paguem més peatges que ningú?".
Tot això --ha sostingut-- són carències que no poden resoldre, perquè no tenen capacitat de decidir i gestionar tots els recursos que generen, "que s'envien a altres terres, i encara cal sentir que els privilegis els tenen" els catalans.
"Cal parar els peus als qui abusen del sistema i acusen de privilegis als qui treballen de veritat" perquè els recursos es puguin repartir entre tots, ha reivindicat.
Després que el català Gerard Piqué hagi marcat aquest dilluns el gol de la victòria en el partit de la selecció espanyola contra la República Txeca, Homs ha vaticinat que CDC serà decisiva i farà "el següent gol" en el camp polític després del 26J quan PP, PSOE, Podem i C's no arribin tampoc a un acord.
Per al també vicesecretari d'Estratègia de CDC, si alguna cosa tenen en comú aquests quatre partits és la seva "incapacitat" de posar-se d'acord sobre Catalunya, el qual considera que exhibiran un altre cop en el debat televisiu d'aquest dilluns.
"Els qui fan pronòstics apocalíptics del que representa CDC es quedaran amb un pam de nassos davant de l'evidència que els nostres vots seran decisius", ha augurat.
Al començament de l'acte, tots els assistents han fet un minut de silenci en memòria de les víctimes de l'atemptat d'Orlando, als Estats Units.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Obra Social "la Caixa" va fer entrega a Càritas Parroquial de 6.000 euros pel projecte.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El dia 1 de març s'han celebrat les eleccions sindicals a Adif i Renfe Operadora amb una participació majoritària dels treballadors, motiu pel qual des de CGT us volem felicitar.
És important que es demostri l'interès pel futur de la nostra empresa i condicions laborals a través d'una àmplia participació.
També volem donar les gràcies a aquells treballadors que han donat suport les nostres candidatures permetent una vegada més que la CGT estigui present en la majoria dels comitès provincials, en els Comitès Generals i en les taules de negociació, donant-nos la capacitat de continuar defensant les vostres reivindicacions.
CGT és l'únic sindicat que ha pujat en aquest procés electoral a Renfe Operadora, passant d'un 9,9% a un 11,8%, i això ens omple de satisfacció ja que vol dir que hem treballat en la línia que els ferroviaris demandaven.
En ADIF CGT continua mantenint un 12,5% de representativitat, sent l'única alternativa als sindicats majoritaris que no ha patit cap pèrdua percentual.
És molt significatiu que part del nostre creixement es degui a la pèrdua de sindicats majoritaris i gremialistes doncs referma la decisió dels treballadors per apostar per una alternativa sindical de classe, combativa com CGT, que durant aquests 25 anys ha demostrat ser capaç de mobilitzar i negociar fins a aconseguir les reivindicacions dels ferroviaris.
CGT tindrà 2 representants en el Comitè General d'ADIF i passa d'1 a 2 representants al CGE de Renfe Operadora.
A partir d'ara CGT estarà de nou a la vostra disposició com sempre per continuar defensant el futur de tots i intentarem que d'aquí a quatre anys se'ns pugui tornar a avaluar per la feina desenvolupada, esperant obtenir de nou la vostra aprovació.
Resultats eleccions sindicals 2011 a Renfe Operadora i Adif
Després de les eleccions celebrades el dia 1 de març, dels tretze membres del comitè d'empresa de Renfe, Semaf tindrà quatre representants, CC.OO tres, UGT altres tres, CGT dos (amb el que guanya així un, en detriment de CC.OO) i el Sindicat Ferroviari un representant.
En el cas de Adif, tots els sindicats mantindran el mateix nombre de representants d'entre els tretze que també componen aquest comitè, que no s'ha vist així modificat amb el procés electoral.
CC.OO. i UGT tindran quatre representants cadascun, el Sindicat de Circulació Ferroviària (SCF), dos representants; CGT tindrà dos llocs i el Sindicat Ferroviari, un representant. |
D'acord amb l'article 116 dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'article 8 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, i amb l'informe del Departament de Química, s'atorga una llicència per estudis al professor Carlos Otero Areán pel període comprès entre el 4 de maig i el 31 de juliol de 2009.
Les retribucions que percebrà el professor esmentat seran el 100 per cent de les seves remuneracions, de conformitat amb l'article 1 de l'Acord executiu 5634/2002, de 22 de gener, pel qual s'aproven les directrius sobre les retribucions de les llicències per estudis (FOU núm. 200, de 22 de febrer).
El professor Carlos Otero Areán gaudirà de la llicència al Departament de Química IFM de la Universitat de Torí (Itàlia).
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica, Sra. |
Davant els darrers esdeveniments provocats pel coronavirus és imprescindible la unitat d'acció des de tots els punts de vista.
Fa pocs dies ningú no es podia pensar que el país es paralitzaria en una de les crisis més importants d'aquests darrers segles.
De ben segur que no ens imaginàvem ni de bon tros això que ens toca viure i menys que milers de persones s'infectarien.
Ja al desembre arribaven de la Xina i els primers símptomes de preocupació, però els governants no hi donaren importància.
Des de l'inici s'han pogut cometre errors evidents com les manifestacions del diumenge 8 de març.
Però ara no és el moment ni de discrepàncies ni de retrets.
Hi haurà temps més endavant per tal de fer les valoracions que calguin.
Però avui han estat més d'un els comentaristes que no estalvien esforços en les crítiques.
Fins i tot alguns han afirmat que estem davant del pitjor moment amb el pitjor govern.
Els ciutadans ja estem prou preocupats i espantats com per assistir a aquestes escenes pròpies d'un vodevil.
Per sort al davant del Ministeri de Sanitat tenim un home seriós i de rigor contrastat com Salvador Illa, perquè segons quins socialistes o podemites fan més por que una pedregada.
Tanmateix aquesta unitat d'acció demana també l'aportació de Pablo Casado, que al llarg d'aquestes hores s'ha moderat una mica davant les pressions de l'alcalde de Madrid.
Tant de bo que les discrepàncies siguin mínimes i que tothom –govern, autonomies, ajuntaments...– vagi a l'una.
Sense por, sense discussions, sense estalviar esforços, però cercant acords, coordinació i complicitats perquè el virus no coneix partits, ni territoris ni ideologies.
I en aquest sentit cal fer un agraïment a totes aquelles persones que combaten la malaltia i que fan els possibles perquè el país continuï funcionant encara que sigui amb limitacions i restriccions.
Metges, investigadors, personal sanitari en general fan una tasca impressionant.
Dediquen molts esforços en favor de la societat.
I al costat d'ells, professionals de tota mena que ajuden al desenvolupament i a la normalitat.
I els ciutadans estan donant una lliçó de civisme.
No és fàcil entendre les mesures que ha aplicat el govern, però són tan necessàries com imprescindibles.
Tant de bo avui Pedro Sánchez anunciï mesures que vagin dirigides al sector econòmic.
Aquesta crisi perjudicarà un munt de treballadors i empresaris.
Petits negocis difícilment resistiran i algunes indústries sense massa musculatura se'n faran la pell.
Guanyar el coronavirus és una tasca complicada.
Estem en una fase en què el nombre d'infectats continuarà creixent, per la qual cosa es preveu que la problemàtica s'allargui una colla de setmanes o fins i tot mesos.
És per això que cal aquesta unitat d'acció que com a societat ens farà més forts en un futur.
Pot ser que perdem algun amic o conegut al llarg d'aquest combat, perquè la pandèmia no serà curta.
Però com més solidaritat, més comprensió, més estimació ens dispensem, la tragèdia pot ser més lleu. |
Aquest cap de setmana, les instal·lacions del petanca del Parc de Ca n'Oriol ha acollit el II Open d'Hivern Ciutat de Rubí, en el qual han competit més de 190 jugadors.
El torneig es va desenvolupar a portes obertes, en la modalitat de tripletes muntades, seguint el sistema suís en la primera fase i el sistema de partida directa en la segona fase, que va classificar 32 tripletes.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Entre la plaça de les Glòries i el passeig de Sant Joan, i amb part de l'avinguda Diagonal i la Meridiana, s'alça el Fort Pienc.
El barri, que està a dues passes del cor de Barcelona, es coneix per tenir un alt índex de població jove i per disposar de dues de les joies més importants de la ciutat: el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i l'Auditori.
Aquests grans equipaments de ciutat conviuen amb altres petites sales de teatre, com El Timbal, el Versus i l'Eòlia.
La plaça de Fort Pienc, amb el mercat, la biblioteca i el centre cívic, és el punt neuràlgic del barri.
La plaça de Fort Pienc és un lloc important de socialització, amb equipaments com el centre cívic, l'escola de primària, l'escola bressol i el mercat municipal.
El Fort Pienc, a més de ser conegut per l'oferta cultural que ofereix, també destaca per tenir l'estació del Nord, un dels espais neuràlgics més transitats de la zona.
Durant el passat industrial i ferroviari del barri, aquesta antiga estació de trens va ser un dels punts de comunicació més importants de Barcelona amb la resta del territori català.
Després de tancar-se el 1972, es va reformar per donar lloc a l'actual estació d'autobusos, on cada dia fan parada centenars d'autocars amb diferents destinacions nacionals i internacionals.
"Bona part dels equipaments que tenim avui són resultat de les reivindicacions que vam fer des de l'Associació a la darreria dels setanta."
Joaquim Mallén, president de l'Associació de Veïns del Fort Pienc
A tocar de la façana sud de l'estació del Nord, s'alça un parc de més de tres hectàrees amb taules de ping-pong, zona de jocs infantils, àrea de gossos i altres serveis per a les persones veïnes del barri.
"El parc de l'estació del Nord és l'espai verd més important que tenim", diu el president de l'Associació de Veïns del Fort Pienc, Joaquim Mallén, que també comenta que la gent fa molt d'ús dels interiors d'illa.
A la façana nord de l'estació, el desembre del 2018 es va inaugurar la plaça d'Anna Lizaran, un nou espai de trobada per al veïnat amb nom de dona.
Mallén destaca la plaça de Fort Pienc com un altre lloc important de socialització, i remarca les instal·lacions que hi ha: el centre cívic, l'escola de primària, l'escola bressol i el mercat municipal.
Tot i que hi ha hagut moltes millores pel que fa als equipaments, des de l'Assemblea Oberta de Barri, una altra entitat veïnal, diuen que encara hi falta un servei de pediatria, perquè les opcions que tenen avui dia impliquen agafar el transport públic o privat i és necessari un servei de proximitat.
Des de fa uns quants anys, al cantó sud de la plaça de les Glòries, hi ha el Mercat dels Encants o Fira de Bellcaire, el més antic de Barcelona, on es venen antiguitats i articles de segona mà.
"Al Mercat de Pagès es ven menjar de proximitat, sense intermediaris, i pots parlar directament amb els productors."
D'altra banda, com a propietari d'una llibreria al Fort Pienc, Joaquim Mallén realça que hi ha una gran varietat comercial i que molts veïns viuen i treballen al mateix barri.
Per sobre de tot, però, destaca el vincle que hi ha entre els comerciants i els habitants de la zona.
Aquesta bona relació també la valora molt positivament l'Assemblea de Barri, que remarca les relacions humanes que es teixeixen el segon i el quart divendres i el primer i el tercer dissabte de cada mes, en què se celebra el Mercat de Pagès a la plaça d'André Malraux.
Un altre mercat que hi ha és el dels Encants o Fira de Bellcaire, el més antic de Barcelona, on es venen i se celebren subhastes d'antiguitats i articles de segona mà.
Actualment, està situat al sud de la plaça de les Glòries, sota una moderna estructura futurista que ofereix un sostre d'acer inoxidable i vidre que es converteix en tot un joc de miralls.
Hi ha una xarxa veïnal amb molta energia, la qual s'espera que es consolidi amb l'espai Transformadors, que serà un casal de barri.
Al barri també tenen lloc diferents celebracions, com la festa de l'Any Nou Xinès o la Festa Major.
La primera ha rebut, aquest 2019, la menció especial dels Premis Ciutat de Barcelona com a exemple de treball comunitari des d'una mirada transversal i de cohesió social.
D'altra banda, la Festa Major, que té lloc la primera setmana de juny, fa molt de temps que se celebra amb diferents espectacles, com el correfoc i l'actuació castellera, segons explica Maite Alonso de Medina, membre de la xarxa d'intercanvis Banc del Temps.
Des d'aquesta comunitat, formada per gent veïna, s'intercanvien serveis, coneixements i habilitats, de manera individual i grupal i sense diners, ja que totes les activitats tenen el mateix preu: el temps que s'hi inverteix.
Des de l'Assemblea de Barri, destaquen que hi ha una xarxa veïnal amb molta energia, però remarquen que calen més espais on reunir-se, perquè hi ha una gran mancança en aquest sentit.
Celebren, però, que el mes de setembre de 2019 es disposarà d'un nou espai a l'equipament de Transformadors, que hi haurà un casal de barri a més d'altres serveis, i, alhora, esperen que serveixi per conservar viu l'associacionisme que sempre s'ha mantingut, tot i la falta de llocs de trobada.
"És una zona amb molta energia", asseguren, però falta que es consolidi. |
El jove que aquest dimarts va caure per un penya-segat a la zona de Santa Coloma continua ingressat a la UCI amb pronòstic greu, tal i com han confirmat des de la direcció de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
L'accident va tenir lloc al voltant de les cinc de la tarda en un camí que uneix Santa Coloma amb la zona escolar de la Margineda.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
L'ús dels terrenys forestals ha de garantir la disponibilitat futura dels recursos naturals renovables i la conservació dinàmica del medi forestal.
En els terrenys forestals no catalogats es pot permetre la rompuda de terrenys forestals per a l'establiment d'activitats agropecuàries si es tracta de terrenys aptes tècnicament i econòmicament per a un aprofitament d'aquesta naturalesa.
Per a la rompuda dels terrenys forestals cal l'autorització de l'Administració forestal, la qual ha de tramitar l'expedient, amb l'informe previ de les entitats locals amb competències urbanístiques sobre l'àrea d'actuació.
La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":".
Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..". |
Consorci per a la Normalització Lingüística
El Projecte Coneguem-nos és una experiència de coneixement i d'intercanvi generacional entre els alumnes de les aules d'acollida dels instituts Montserrat Roig i El Palau de Sant Andreu de la Barca i els alumnes dels cursos de català per a adults del Servei de Català per a adults del Consorci per a la Normalització.
Les activitats d'intercanvi entre alumnes de diferents edats s'estan duent a terme a Sant Andreu de la Barca des de l'any 2009, primer com a prova pilot i després amb la consolidació posterior.
Fins al curs 2011-2012 sempre s'havien fet amb una escola de primària, concretament el CEIP Vall de Palau, però el 2012 es va presentar el projecte als dos instituts de la ciutat i aquest curs ja és el segon any que es duen a terme.
Aquest projecte d'intercanvi lingüístic, que porta per nom Coneguem-nos, té com a objectius aprendre i practicar la llengua catalana, conèixer millor l'entorn social santandreuenc i treballar tant les actituds lingüístiques de les famílies com que aquestes coneguin el Servei Local de Català.
Es pretén ubicar tot aquest alumnat en un procés d'aprenentatge col·lectiu de la llengua, que inclou veïns i compatriotes i fer-los adonar que no són els únics que estan fent aquest procés d'aprenentatge i d'integració.
Les procedències dels alumnes són ben diverses i hi podem trobar persones de Ghana, el Marroc, Cuba, diversos indrets de l'Estat espanyol, Bolívia, la Xina, el Senegal i el Pakistan, entre d'altres llocs.
En el cas de l'institut Montserrat Roig l'intercanvi es va fer amb els alumnes del grup Inicial i van ser els alumnes de l'aula d'Acollida acompanyats de les tutores, Manuela Silva i Anna Vilanova, que van visitar l'aula dels adults a l'edifici de les Escoles Velles.
Allí hi va haver intercanvi d'obsequis i després els alumnes es van presentar i van donar informació personal.
A continuació els joves van fer la presentació sobre cantants de cadascun dels seus països i van presentar una cançó del seu cantant preferit traduïda al català.
Al final van cantar tots junts la cançó Boig per tu del grup Sau.
Pel que fa a l'institut El Palau, va ser el grup d'alumnes del nivell Bàsic 1 que es va desplaçar a l'Aula d'Acollida de l'institut.
Allí van ser rebuts pels alumnes i per les tutores de l'aula d'acollida, Ana Cadenas i Rosa Arquelles.
Tots els alumnes es van presentar a fi de conèixer-se i després els alumnes de l'Aula d'Acollida van explicar les presentacions que havien preparat sobre gastronomia els uns i sobre el sistema educatiu de cadascun dels seus països, els altres.
De cara al 2014 hi ha prevista una segona trobada amb cadascun dels dos instituts a fi de continuar desenvolupant els objectius previstos en el projecte.
Àlbum de fotos de l'institut Montserrat Roig
Àlbum de fotos de l'institut El Palau
De deures per dimarts hi ha l'exercici 10 de la pàgina 39 del quadern.
També, com he dit a classe, seria interessant que us miréssiu la matèria treballada per aclarir qüestions que no teniu solucionades de cara a l'examen.
Recordeu, grup del matí, que començarem la classe a 1/4 de 12 i acabarà a 2/4 de d'1 perquè molts de vosaltres aneu a TV3.
Els dos dies següents també començarem un a 1/4 per recuperar l'estona de la sessió de dimarts.
Quant als contes o faules, Patufet, Cigroneta, La bella dorment, La cigala i la formiga, A classe de filosofia i Les set cabretes i el llop.
D'altra banda, us penjo l'enllaç de la versió que us vaig comentar sobre la cançó de Jaume Sisa:
Tocant per Gràcia "Qualsevol nit pot sortir el sol"
També us deixo un enllaç d'un documental de TV3 del qual em va parlar la Vidina i que està basat en un llibre que utilitzarà per fer la seva exposició.
Segons em va explicar la vostra companya, es tracta d'una experiència a mig camí entre la biografia i el conte:
Els meus Set Cims, un camí per superar el càncer
A l'últim, aquest cap de setmana no hi ha deures perquè el proper dimarts comencem les intervencions.
Els deures per dijous són els exercicis 4 i 5 (p.
Els deures per dijous són els exercicis 7, 8 (p.
El grup de conversa Xerrem es tracta d'un projecte dirigit per voluntaris que el Servei Local de Català de Sant Andreu de la Barca amb la col·laboració de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) va posar en marxa la tardor passada, concretament el mes de novembre, per donar resposta a la demanda generada per un grup de persones que volien fer pràctiques de conversa en català i que no els interessava fer un curs de català reglat o més convencional, ja sigui perquè ja l'havien fet o perquè els seus interessos eren uns altres.
L'activitat es porta a terme amb materials propis de la CAL, específics per a aquests tipus de grups en els quals l'entitat treballa des de fa temps.
Les activitats proposades tenen un caràcter lúdic i giren al voltant de temes diversos, cadascun dels quals permet establir diferents nivells de dificultat.
Les trobades tenen lloc a l'aula 3 de les Escoles Velles, l'aula on es fan els cursos de català, tots els dijous de 15 a 16.30 hores.
Les quatre persones voluntàries que condueixen l'activitat són persones del col•lectiu del Voluntariat per la llengua que ja han fet tasques de voluntariat en diverses edicions amb el Servei Local de Català.
L'avantatge que té aquest tipus d'activitat és que des que va començar al novembre fins a final de curs, al mes de juny, admet la inscripció de noves persones i que no cal assistir a totes les sessions perquè cadascuna és independent de la resta, aspecte totalment diferent respecte al funcionament dels cursos reglats en què cal un mínim d'assistència per assolir-los.
En el moment de posar en marxa l'activitat hi havia inscrites 21 persones.
L'activitat és gratuïta i la inscripció és oberta fins a final de curs.
Si hi esteu interessats, podeu contactar amb el Servei Local de Català per donar-vos d'alta, ja sigui personalment, per telèfon (tel. 93 682 52 88) o per correu electrònic ( [EMAIL] ).
Us deixo l'enllaç del Vocabulari en imatges que estem treballant al Bàsic 1, però que també pot resultar útil per al Bàsic 3. |
L'oferta variada i d'aliments de proximitat i frescos i la venda directa, principals arguments d'aquests espais comercials que tenen una gran implantació a Catalunya
Els mercats permanents de les quatre capitals de demarcació catalanes són un clar exemple de l'aposta que aquests espais comercials fan pel producte local i de qualitat a tot el país.
La venda directa, la integració a la vida social del barri i població i una clientela fidel són aspectes inherents a la seva naturalesa.
Catalunya compta amb una gran oferta de mercats sedentaris: pràcticament no hi ha població mínimament important que no tingui almenys un espai comercial d'aquest tipus, de caràcter permanent, convertits a l'actualitat en un dels màxims exponents de la comercialització de productes locals.
Són llocs de visita obligada per tot aquell que vol comptar amb una oferta variada d'aliments frescos, de qualitat i d'un entorn pròxim a l'hora d'emplenar el cistell de la compra.
"El paper dels mercats en la venda de productes de proximitat és bàsic i importantíssim", explica Jordi Torrades, gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona que creu que "si els mercats no existissin, els hauríem d'inventar".
Pel que fa a aliments locals, Torrades assenyala que "es concentren en un percentatge més elevat als segments càrnics i de fruites i verdures mentre que el del peix del Mediterrani té una presència minoritària a les parades".
Barcelona és la ciutat catalana que compta amb una oferta més àmplia de mercats sedentaris, amb un total de 39.
La majoria de paradistes es dediquen exclusivament a vendre i són pocs, una cinquantena, els que, a més, són productors i fan venda directa, la majoria d'ells els trobem a La Boqueria.
A Lleida, l'oferta de mercats sedentaris és molt més reduïda que a Barcelona.
Als tres espais que actualment gestiona La Paeria, el de Balàfia, el de Cappont i el de Ronda Fleming, així com al mercat central majorista de fruites i verdures, destaca "la presència dels productes procedents de la nostra horta i cultius, un sector de gran importància econòmica a la ciutat", explica Jordi Baulenas, gerent de mercats de l'Ajuntament de Lleida, que subratlla la importància de la venda directa en aquests espais: "Hi ha clients que venen atrets pel fet de poder comprar al mateix productor directament i amb qui estableixen un lligam fort i fonamental".
El govern municipal ha apostat des de l'any passat per potenciar la venda directa amb un mercat, en aquest cas de caràcter itinerant, que sota el nom 'de l'Hort a la Taula' es duu a terme el primer diumenge de cada mes a la plaça Sant Joan amb una vintena de pagesos i elaboradors.
"És una fórmula que no només afavoreix la venda sinó tambéla pertinença a un territori; també és un atractiu de cara al turisme", valora Baulenas que creu que "els mercats sedentaris no han aconseguit de moment donar a conèixer allò que els dóna un valor afegit".
Tant Tarragona com Girona compten amb un únic mercat sedentari.
A la capital del Tarragonès, l'únic espai en funcionament és el Mercat Central, a la plaça Corsini, on les parades s'ubiquen ara sota una carpa a l'espera que s'acabin les reformes de la instal·lació.
"La qualitat i frescor dels productes que comercialitzen els 69 operadors del mercat és molt alta", valoren des de l'Empresa de Serveis i Promocions d'Iniciatives Municipals (Espimsa).
"Entre els operadors, hi trobem pagesos i pescadors que venen directament el seu producte i que acosten al consumidor una oferta variada i que en gran part procedeix de l'entorn tarragoní", afegeix el portaveu d'Espimsa.
"Els paradistes, que ja fa molts anys que hi són, no han de captar clients sinó fidelitzar-los.
El que també es pot millorar és l'oferta i que la venda i producció es vagin adaptant a les pautes de consum", afegeix la mateixa font.
A Girona, el Mercat del Lleó és el mercat de productes locals i frescos per definició, un referent comercial al bell mig de la ciutat que, a més, s'ha potenciat amb la creació de l'Aula Gastronòmica on diferent xefs de renom, com Joan Roca, mostren quins plats cuinar amb productes de temporada presents a les parades a través d'activitats com 'Compro i cuino'.
El Mercat del Lleó és un dels nou membres de la Xarxa de Mercats Sedentaris de Girona, creada ara fa un any per iniciativa de la Diputació de Girona i de la qual en formen part també els mercats
d'Olot, Roses, Palamós i Salt, entre altres, amb l'objectiu de promoure i millorar aquests espais.
Del que ningú dubte és que els mercats sedentaris tenen futur "ja que no han notat en excés la crisi perquè es tracta d'un sector anticíclic", com afirma Torrades.
Una opinió que comparteix Baulenas, gerent de mercats de l'Ajuntament de Lleida.
"Tot i que el moment per als mercats sedentaris és complicat perquè s'ha ajustat la demanda, tenen gran futur com a llocs de venda de productes locals i de venda directa".
"Això no treu que els paradistes hagin d'adaptar-se a la demanda i els mercats evolucionar i millorar els serveis", matisa.
Tampoc ningú posa en qüestió el paper dels mercats com a dinamitzadors de la vida social del barri i ciutats on s'ubiquen i que participen activament de molts de les festes que s'hi organitzen.
El paper dels mercats pel que fa a la distribució de productes locals no només es valora a Catalunya sinó també a tot Europa.
No en va la Unió Europea va iniciar el programa MedEmporion l'any passat, en el qual participa Barcelona, Marsella, Torí i Gènova "amb l'objectiu de posicionar els mercats com un espai de comerç i desenvolupament urbà i la promoció de productes locals a través de diferents activitats", explica Núria Costa, de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona.
"Estem exportant el sistema de gestió de mercats de Barcelona a molts llocs, des de Rússia fins a Colòmbia", afirma.
La iniciativa ha de servir per "desenvolupar un projecte pilot per donar a conèixer als nens de 6 a 16 la importància de consumir aliments saludables en la seva dieta; el paper dels professionals; i també el mercat com un espai social i de relació del barri".
Inclou l'organització del Mercat de mercats, una fira que entre el 22 i el 24 d'octubre portarà a la capital catalana "propostes gastronòmiques, activitats de lleure i acadèmiques i també infantils" i "congregarà les millors parades dels mercats de Barcelona, una representació del millor dels mercats de Marsella, Torí i Gènova i de les denominacions d'origen catalanes". |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Breña (Santa Cruz de Tenerife).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Breña per organitzar la teva escapada rural. |
Les activitats culturals d'una societat -i les humanitats i les carreres de lletres- no donen ni un sol euro de rendiment immediat i mesurable amb una estadística
La massiva arribada de refugiats que vénen del Pròxim Orient, que cada dia té dimensions més dramàtiques, em permetia fa dues setmanes recordar altres drames humans del passat a partir de la literatura (Mercè Rodoreda) i de la fotografia (Robert Capa, Agustí Centelles); testimonis del patiment que comporta la guerra i l'exili. ( Ajunta-hi la gana, la set, els peus cremants... ).
Rodoreda, Capa i Centelles ens mostraven, cadascú amb el seu art, cues humanes com les actuals i imatges tan crues i terribles com les que veiem ara als diaris.
Després de llegir l'article, el savi fotògraf Carles Esteve va escriure al Facebook: "Espero que aquest cop agafem les fotografies com el que han de ser, una dura denúncia de la situació, no com una idolatria de la imatge."
Per a què serveix una fotografia?
Per a què serveix la cultura, en definitiva?
Per pensar: analitzar críticament, denunciar, conèixer, imaginar, relacionar passat i present, entendre el món amb tota la seva complexitat i els seus matisos, aprendre...
Per sentir: plaer, rebuig, indignació, fàstic...
Les activitats culturals d'una societat -i les humanitats, les carreres de lletres- no donen ni un sol euro de rendiment immediat i mesurable amb una estadística o un balanç de comptes.
Però ho donen tot per a la supervivència d'una societat civilitzada.
La cultura no és decorativa, ni marginal, ni un plus per a senyoretes que toquen el piano.
La cultura és una necessitat tan bàsica com el xampú i ha d'estar inclosa en la vida quotidiana com un element més.
Evidentment, igual que hi ha diferents tipus de xampú, per a tot tipus de cabells, també hi ha cultura de tot tipus i per a tots els gustos.
I com el xampú, serveix per tenir el cap net i saludable.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre, impulsora de la mostra, ja assessora 17 projectes cooperatius al territori
Ulldecona.-L'economia social i el cooperativisme no són "projectes reals, productius i que funcionen".
Per a mostra, la trentena d'expositors que tindrà la primera fira Àgora, que ha impulsat l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre i que se celebrarà a la Ulldecona (Montsià) els dies 13 i 14 d'abril.
La mostra comptarà amb moltes propostes de consum responsable i de sectors molt diversos, des de l'alimentació, la formació, l'energia, les comunicacions, a les assegurances, la banca ètica o els mitjans de comunicació, entre d'altres.
L'Ateneu ebrenc va nàixer a finals de 2016 i en poc més d'un any ja està assessorant 17 projectes cooperatius al territori, una xifra que demostra "l'increment de l'interès" per aquest nova forma d'economia, més social, més justa i que ofereix noves vies d'inserció laboral al territori que poden i han acabat convertint-se en referents al país.
L'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre està format actualment per 9 entitats.
Com ha apuntat Mirna Boix, una de les responsables, l'organització fa diferents accions de dinamització, sensibilització o assessorament (ja ajuden a 17 projectes cooperatius) però calia un espai " de difusió i reflexió" que han fet possible amb la primera fira d'economia social i cooperativisme de les Terres de l'Ebre, l'Àgora.
La Casa de al Cultura d'Ulldecona acollirà, el divendres dia 13 d'abril, una jornada per a professionals del tercer sector, i la mostra oberta al públic el dissabte 14 d'abril, amb una trentena d'expositors, conferències i un espai infantil ple d'activitats.Entre els expositors hi ha diferents propostes d'educació alternativa, del tercer sector, de consum energètic conscient i responsable, de consultoria, habitatge, finançament ètic, periodisme alternatiu o d'alimentació.
Propostes de serveis de telecomunicacions, de mitjans de comunicació o fins i tot d'assegurances, volen demostrar que qualsevol iniciativa pot encaixar en aquest tipus d'economia social i responsable.
En la jornada de treball del dia 13 d'abril també se celebrarà un Networking de la federació de cooperatives de treball per poder identificar totes les que existeixen al territori i durant la segona jornada, oberta al públic, s'han programat xerrades sobre finances ètiques i solidàries, sobre consum conscient i responsable, sobre economia social i solidària a les Terres de l'Ebre, i sobre periodisme alternatiu i informació ètica.Hi haurà un espai infantil amb activitats per a xiquets i xiquetes i tallers per gaudir en família.
També es podran veure les exposicions 'Les Cooperatives amb els objectius de desenvolupament sostenible', cedida per ARACOOP; i 'Construeix un món millor.
Fes cooperativa', cedida per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
La resposta que ha rebut l'organització en la convocatòria per fer aquesta primera fira Àgora ha estat més positiva del que es preveia.
"L'idea inicial era que al territori, realment, hi havia desconeixença respecte al cooperativisme, més enllà de l'agrari.
Però un cop feta la difusió, hem vist que hi ha més entitats interessades del que pensàvem", ha apuntat Boix.
La crisi econòmica pot ser un dels motius que ha incentivat que el consumidor busqui altres vies trobar serveis que vagin més enllà d'empreses amb l'únic objectiu del benefici econòmic o també que els emprenedors busquin propostes d'inserció laboral responsable i sostenible.
Boix ha assenyalat que amb Àgora es vol demostrar que al territori també s'està implantant aquest sistema cooperatiu i que hi ha projectes innovadors possibles i a l'abast, alguns convertits ja en referents a tot el país.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La indignació és el menys polític dels sentiments.
I malgrat tot és evident que el fantasma de la indignació sobrevola els carrers de les nostres ciutats.
Recordo una reunió del fòrum de l'automoció que organitza l'Iese des de fa anys.
Devia córrer l'any 1994 o 1995 i un ponent feia càbales sobre el futur de les economies europea i espanyola per als quinze anys següents.
A l'auditori s'hi asseien representants del sector, entre els quals destacaven els consellers delegats de Seat i de Nissan, els dirigents de les fortíssimes xarxes de concessionaris de les marques principals, els més importants empresaris del sector de la componentística catalana, acadèmics, estudiosos i quadres empresarials com jo, en aquell moment.
No era un lloc per especular i el professor digué, ho recordo perfectament, que l'economia occidental es mouria en una zona de creixement més o menys sostingut durant força anys, amb petites fluctuacions de la inflació i amb augments considerables dels mercats.
Entràvem en l'època de la confiança, ens digué, i calia aprofitar-la.
D'aquells anys en recordo les projeccions que fèiem del mercat de l'automòbil.
Vam somiar amb mercats de vehicles de turisme de més d'un milió d'unitats venudes.
La realitat s'imposà a totes les planificacions i assolírem aquelles xifres impensables.
Fàbriques que s'havien fet un lloc al món a base de fer tractors per a ús agrícola i camions per a ús industrial, passaren a fer vehicles d'alt valor afegit.
Vist des del sector en què jo vaig créixer, va ser el temps de les noves terminals de vehicles del port, el temps del tancament de la Zona Franca i de l'esclat de Martorell, el temps àlgid del Ral·li París-Dakar i el de la consolidació del Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Montmeló.
Mentrestant, i sense sortir del sector, la fàbrica en la qual vaig entrar a treballar l'any 1988, que aleshores tenia uns dotze mil treballadors, n'anà perdent de mica en mica fins a situar-se en uns quatre mil.
Tot i fer llançaments sonats de grans vehicles, en gran part dissenyats per enginyers catalans que mereixerien un homenatge, vam haver de lluitar cada vegada més durament amb les plantes industrials de la mateixa marca en altres llocs del món per mantenir la nostra fàbrica en funcionament.
Durant aquest temps, la propietat de la part principal del capital canvià de mans i, a més de la fàbrica, la xarxa de concessionaris en sortí afectada.
En definitiva, anys d'una gran prosperitat, sí, però també anys de canvis acceleradíssims que, vistos des d'on som ara, potser no van ser aprofitats del tot.
Un punt de la indignació que ens afecta a tots plegats passa per compartir el sentiment d'haver deixat escapar l'oportunitat de fer el que calia fer en aquella època de la confiança, de creixement sostingut.
Que no va passar en sectors com el de la construcció i el financer?
En aquests casos l'època de la confiança es convertí en l'època de l'abús.
Es van repartir xecs a tort i a dret.
Molta gent anà a dormir a la palla i quan va despertar el xoc amb la realitat va ser duríssim.
La indignació provocada per l'abús de la confiança de tothom envers tothom té l'epígon en la crisi financera global.
Va ser sobre la confiança que es col·locaren hipoteques incol·locables.
Sobre la mateixa confiança famílies objectivament insolvents van mirar-se al mirall i s'hi veieren capaces de tot.
Avui, quan ens hi tornem a veure tal com som, recordem aquella època i ens indignem amb nosaltres mateixos, amb raó, però també amb els que tenien prou dades per haver-ho advertit abans.
I ja ho sabem: Déu nos guard d'un ja està fet.
La indignació existeix per la falta de coratge que no permet fer front a la crisi de solvència de famílies que objectivament no poden pagar les hipoteques a les quals s'havien compromès.
La indignació creix quan no comprenem per què no hi ha correlat entre responsabilitat en els fets i responsabilitat pagada pels fets.
Per tot això la indignació que ha arribat a les places del nostre país està molt més estesa del que ens pensem entre els únics que es poden indignar amb tot el dret del món: els herois que es lleven cada dia a les set per anar a treballar i no per anar a acampar.
Els indignats autònoms, professionals, assalariats, que veuen com sempre queden al final de tots els relats.
Els que no es disfressen, els que no embruten ni pinten parets.
La indignació creix entre ells i esdevé sistèmica.
La seva expressió és marginal perquè, com que no és política, és difícil recollir-la d'una altra manera.
Entre els acampats i les classes mitjanes del nostre país hi ha uns filaments invisibles que els posen en contacte.
Els uns se serveixen dels altres per expressar un sentiment que no és polític, però que sens dubte la política ha de recollir i fer seu.
Si no, passarem definitivament del temps de la desconfiança al temps de la indignació.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La situació geopolítica a la Mediterrània dispara l'arribada de visitants estrangers al Camp i l'Ebre
Tarragona.-Els establiments turístics de la Costa Daurada central han rebut més afluència de turistes aquest mes d'agost.
A l'esperar de conèixer el balanç definitiu, durant la primera quinzena es van superar els 2 milions de pernoctacions -un 7% més que l'any passat- i es van registrar ocupacions superiors al 90% en hotels, càmpings i apartaments.
A més, per norma general els empresaris han pogut apujar els preus i arrodonir una bona campanya després d'un 2015 força irregular.
El sector se'n mostra satisfet i prudent, atès que molts turistes que han optat per visitar la demarcació de Tarragona ho han fet en detriment d'altres destinacions mediterrànies que han estat colpejades pel terrorisme.
De fet, han repuntat gairebé tots els mercats estrangers tret del rus, que segueix perdent pistonada i s'ha anotat un 12% menys de visitants.
A les comarques d'interior, l'ocupació s'ha situat al voltant del 70%, mentre que les cases rurals de les Terres de l'Ebre han registrat ocupacions del 80%.
Amb dades oficials corresponents a la primera quinzena, el sector turístic de la Costa Daurada fa una valoració positiva i optimista de la campanya, que ha registrat un 7% més de pernoctacions -2,07 milions davant els 1,93 milions de l'any passat-.
"Són bones notícies després d'un 2015 que no va estar a l'alçada, però som prudents ja que molts d'aquests visitants són prestats per la situació que es viu al Mediterrani", ha explicat a l'ACN el gerent de la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Joan Anton.
Durant aquest període s'han registrat 2.077.486 pernoctacions davant les 1.932.425 de l'any passat, un 7,5% més.
L'ocupació a la Costa Daurada central també s'ha incrementat, entre un 3 i un 5%.
A la Costa Daurada central els hotels han assolit durant la primera quinzena una ocupació mitjana del 93,3% que, a partir del 21 d'agost, s'ha reduït a quotes del 80%.
Al seu torn, entre l'1 i el 15 d'agost els càmpings han presentat una mitjana del 91,4% i els apartaments del 90%.
Un dels aspectes més apreciats pels empresaris és que han pogut vendre el seu producte a uns preus "més raonables" i han incrementat la facturació, després que l'any passat van haver d'aplicar importants descomptes per tal d'atreure més clientela.
Així, el preu mitjà de l'habitació s'ha situat en els 96 euros i l'estada mitjana dels turistes ha fregat les cinc nits.
Els mercats català i espanyol s'han mantingut estables i, fins i tot, han repuntat molt lleugerament, mentre que s'ha viscut un augment molt significatiu de turisme estranger.
Durant la primera quinzena d'agost, la Costa Daurada central ha rebut un 53% més de visitants irlandesos, un 40% més d'anglesos, un 18% més d'alemanys, un 12% més d'holandesos, un 11% més de francesos i un 4,7% més d'italians.
L'altra cara de la moneda ha estat el mercat rus, que continua en caiguda lliure i ha reculat un 12%.
Els càmpings Durant la primera quinzena d'agost, els càmpings de la demarcació de Tarragona han complert amb les expectatives i han registrat un 8% més de pernoctacions i una ocupació mitjana del 91,4%, lleugerament superior a la de l'any anterior.
En els primers 15 dies d'agost, als càmpings s' 919.000 pernoctacions, unes xifres que situen el còmput anual prop dels 5 milions.
A falta de les dades definitives d'aquesta segona quinzena, l'ocupació s'està mantenint en la franja alta durant els darrers dies.
Amb tot, la presidenta de l'Associació de Càmpings del Camp de Tarragona i l'Ebre, Berta Cabré, ha demanat prudència fins que no arribi setembre, un mes que determinarà si la temporada turística s'ha allargat i, per tant, si ha estat del tot satisfactòria.Pel que fa al perfil del visitant, a l'agost els càmpings han registrat un descens del mercat espanyol i català (del 59% al 54,4%), que s'ha vist compensat amb un augment del mercat internacional.
A Holanda, les vacances escolars s'han retardat i això ha fet "veure clients holandesos al mes d'agost, un fet gens habitual", ha assenyalat Cabré a l'ACN.Bona ocupació a l'EbreL'ocupació a les cases rurals al mes d'agost ha rondat el 80%, un percentatge força per sobre del registrat al juliol.
A més dels clients habituals, de proximitat i els que pernocten des d'una nit fins a una setmana sencera, enguany ha destacat la presència de turistes francesos.
Segons el portaveu de l'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre (Aturebre), Juanjo Bel, alguns clients han manifestat que, degut a l'alerta terrorista, han canviat les seves destinacions habituals a la costa francesa per llocs "més tranquils i aïllats".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El preu del gas i la llum ha augmentat a Espanya el 66,7% en els últims deu anys, segons càlculs de la Taula del Tercer Sector, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes.
El col·lectiu ha contraposat aquesta xifra a l'augment del 14,7% de l'IPC en el mateix període, i per això ha demanat al Govern reduir l'IVA en les factures d'energia de les llars.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, ha presentat a Barcelona l'informe El preu de l'energia, factor clau en l'augment de la pobresa energètica, que revela que Espanya és l'Estat de la UE amb un encariment més gran del gas per a consumidors domèstics, més del 70% des del 2010.
La directora de l'associació Ecoserveis i autora de l'informe, Marta García, ha remarcat que el nivell de vida de les persones " no augmenta al mateix ritme " que el preu del gas i la llum.
"El preu de l'electricitat i del gas no ha parat d'augmentar durant els últims 10 anys, però els salaris s'han mantingut estables, fet que suposa destinar una part més gran del nostre salari a pagar per l'energia", ha explicat García.
L'informe constata que la despesa energètica a nivell domèstic ha augmentat a Espanya el 40% més que el nivell de vida en els últims deu anys, per la qual cosa "una família que pagava de mitjana, el 2008, 1.566 euros en concepte de despeses energètiques, el 2018 estaria pagant 2.238 euros", ha assenyalat Alsina.
L'estudi també analitza la situació del bo social, una protecció social oferta pel Govern per als consumidors en situació de vulnerabilitat, i denuncia que "el ministeri ha fixat la seva efectivitat en el 45%, i per això està reconeixent des d'un principi que alguna cosa falla".
"Actualment tenen accés a aquest bo famílies que potser no ho necessiten, mentre que col·lectius més vulnerables, com les famílies monoparentals, no s'hhi inclouen explícitament.
Per això creiem que s'haurien d'establir criteris perquè el bo social es destini a aquells que realment ho necessiten ", ha afegit García. |
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació és una revista científica especialitzada en informació i documentació.
La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona és l'editora de BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació.
La Facultat és hereva de l'Escola Superior de Bibliotecàries, que va publicar la revista Biblioteconomía (1944-1976).
BiD és una publicació que disposa d'un sistema d'avaluació extern fet per acadèmics i professionals de prestigi reconegut que formen part del Consell Assessor.
BiD només inclourà textos originals, és a dir, no acceptarà articles que s'hagin publicat anteriorment en altres revistes o que hagin format part de monografies.
BiD es publica directament en versió digital (en format HTML) amb l'ISSN 1575-5886, i no disposa de versió impresa.
La llengua de la revista és el català i aquest és l'idioma que s'utilitza preferentment.
BiD també accepta textos escrits en castellà, anglès, francès i portuguès.
Es procura que els articles tinguin versions en més d'una llengua.
La revista té una periodicitat semestral.
Els dos números anuals apareixen els mesos de juny i desembre.
Presenta l'opinió de persones destacades del sector i d'àmbits afins sobre algun tema d'actualitat.
Inclou textos que aprofundeixen en algun aspecte relacionat amb l'arxivística, la biblioteconomia i la documentació.
Secció avaluada per revisors externs.
Recull la descripció d'experiències professionals.
Secció avaluada per revisors interns.
Presenta traduccions de normes, reglaments, directrius, etc., publicats per institucions i organismes professionals.
Inclou la presentació i revisió de recursos web i de programes informàtics d'aplicació documental.
Els textos publicats a BiD es troben subjectes a una llicència de Creative Commons de tipus " Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada ".
Això significa que es poden consultar i difondre lliurement sempre que se citi l'autor i l'editor amb els elements que consten en l'opció "Citació recomanada" que s'indica en cada un dels articles, però que no es pot fer cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l'editor.
Els noms i les adreces electròniques introduïts en aquesta revista s'usaran exclusivament per a les finalitats declarades per aquesta revista i no s'utilitzaran per a cap altre propòsit.
Data d'actualització: 20/05/2010 |
Aquesta és la pàgina de Restaurant de Canet.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Esporles. |
L'homenatge al mític local La Tabacalera de la Bisbal d'Empordà es clourà aquest cap de setmana amb un seguit d'activitats que arrenquen aquest vespre, a les 8, al Castell Palau de la Bisbal, amb una xerrada amb la presència de persones implicades: Àngel Figa, Albert Vancells i Pere Maruny.
El projecte La Tabacalera 1988-1995: resistència cultural a la Bisbal d'Empordà, tal com es va batejar, ha inclòs una exposició dedicada a La Tabacalera al Castell Palau on, fins demà dissabte s'hi poden veure cartells, fotografies, fanzins i d'altres objectes relacionats amb el local social, del qual enguany s'han complert 31 anys des que va obrir les seves portes.
La commemoració de l'aniversari de l'espai cultural del municipi baix-empordanès culminarà aquest diumenge, a partir de 2/4 de 8 de la tarda, amb una cercavila popular a càrrec de La Tabacalera Street Band: una carrossa equipada per a concerts anirà acollint actuacions improvisades de músics de la Bisbal i rodalies.
La sortida serà des de La Tabacalera.
Els actes per recordar La Tabacalera van arrencar el passat 22 de juny amb un concert que va reunir sobre l'escenari quatre dels grups més importants que van sortir del local autogestionat durant els seus vuit anys de vida.
Komando Moriles, Club Moriarty, La Família Manson i Miok's van ser els encarregats de transportar la plaça del Castell de la Bisbal a l'època en què grups com ara els novaiorquesos The Toasters, els britànics Bad Manners i Red Alert, els asturians Doctor Explosion, els alemanys The Busters o els bascos la Polla Records, que feien una parada durant les seves gires al petit local regentat per l'associació juvenil La Lluna Negra, i situaven la Bisbal d'Empordà com un dels motors de la cultura alternativa de la demarcació de Girona.
El 1988, un grup de joves veïns de la Bisbal d'Empordà agafava les regnes d'un antic magatzem de tabac del municipi, després que l'Ajuntament els el cedís per realitzar-hi activitats culturals.
El consistori municipal s'ocupava de pagar el lloguer, però la gestió del local anava a càrrec de l'associació La Lluna Negra.
Si bé primer s'hi organitzaven sobretot activitats dirigides als joves del poble, ben aviat el local va començar a destacar pels concerts que s'hi organitzaven els caps de setmana, i que aplegaven gent vinguda d'arreu de la comarca del Baix Empordà i, amb el temps, també de tota la província de Girona.
La qualitat de la programació, centrada especialment en la música alternativa de finals de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, especialment amb formacions de ska -un gènere que es trobava encara gaudint de l'onada expansiva viscuda al Regne Unit a finals dels setanta amb la 2Tone- va convertir ben aviat La Tabacalera en tot un referent per a molts gironins que no se sentien del tot identificats amb el rock català, que en aquells anys començava a despuntar.
La Tabacalera va restar oberta així entre el 1988 i el 1995, i va deixar una gran empremta al municipi en forma d'escena musical.
A més de Komando Moriles o La Família Manson, el local també va acollir els primers passos de músics avui reconeguts com Miquel Abras, Jaume Pla (Mazoni) o Carlos Sanjosé (Sanjosex), entre d'altres. |
Vladímir Zvorikin, deixeble de Rosing, patenta l'iconoscopi, un aparell en forma de tub capaç de captar imatges i convertir-les en senyals electrònics.
John Logie Baird ofereix la primera demostració pública d'un sistema de televisió mecànica, basada en el disc de Nipkow, capaç de transmetre imatges a distància.
>> Veure vídeo Televisió Baird.
Philo Farnsworth fa la primera demostració pública d'un sistema de televisió electrònica amb el tub dissector d'imatges, molt similar a l'iconoscopi de Zvorikin.
La BBC realitza la seva primera emissió experimental amb un sistema de televisió de 30 línies i 12'5 imatges per segon. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
És de comú coneixement que Joan Carles de Borbó ha tingut incomptables amants i almenys dues parelles de fet, Marta Gayà i Corinna Larsen,a pesar d'estar casat amb Sofia de Grècia.
No obstant, dels possibles companys sexuals i/sentimentals d'ella no se'n parla quasi mai.
Només en alguns mitjans hi ha hagut referències a la qüestió.
Per la immensa majoria de capçaleres -i per suposat per a totes les televisions – ha estat tema tabú durant dècades.
Sembla com si ella no tingués dret a gaudir del sexe i/o de l'amor.
Si més no aquesta és la imatge que, encara ara, la premsa espanyola cortesana dona d'aquesta dona.
Segur que no ha tingut amants furtius, amors passionals i relacions estables fora del seu matrimoni?
El matrimoni amb el Borbó acabà, de fet, el 1976.
Almenys en el sentit de convivència marital tal i com tothom l'entén.
Ara ja es publica a la premsa del cor -encara amb timidesa -però la història va estar amagada a l'opinió pública durant moltes dècades.
El gener d'aquell any Sofia es presentà per sorpresa a una finca de caça de Toledo, on Joan Carles li havia dit que hi passaria un dies d'activitat cinegètica.
La dona esperava donar-li una alegria i per això hi anava amb els tres nens.
Una entranyable reunió familiar en el camp.
Quan Sofia se n'adonà de l'estranya actitud a la defensiva dels escortes del rei i que el propietari de la finca intentava de bones maneres que l'egrègia visita no anés cap el dormitori del seu espòs, en unes hores en que a ben segur no dormia, tingué clar què estava passant.
Aleshores es feu acompanyar fins a l'habitació, obrí la porta i, en efecte, Joan Carles estava acompanyat al llit per una duquessa consort de bon veure.
Furiosa, Sofia abandonà la casa amb els tres nens.
Mai més tornà compartir llit amb el Borbó.
En els anys vuitanta i noranta del segle passat alguns estudiants universitaris mallorquins feien feina durant l'estiu a l'aeroport de Palma per pagar-se els estudis.
Així, un grapat d'ells pogueren comprovar com les vacances idíl·liques i meravelloses en família que els Borbó-Grècia passaven cada estiu a Mallorca era una absoluta farsa.
Arribaven per separat, es reunien a Marivent, es feien les fotos oficials que calgués, la reina es feia acompanyar per sa germana un dia per anar de compres per la ciutat -sempre, per suposat, hi apareixien els fotògrafs degudament avisats – i les cròniques ensucrades de l'endemà parlaven de l'horabaixa de botigues «com dues ciutadanes més» i de l'alegria familiar que es vivia a Marivent.
El que cap mitjà reflectia era el que els alguns dels treballadors de l'aeroport -com els estudiants referits - veien cada any, exactament igual, com un guió seguit fil per randa: Sofia, un pic acabades les fotos i les «espontànies» compres, partia cap a Londres.
Només molt de temps després alguna premsa espanyola ha arribat a publicar que l'ex reina consort «passa llargues temporades» a la capital britànica on hi resideix la germana i hi vivia el germà.
En realitat seria més precís dir que «passa alguns dies» a Madrid i que ha fet vida a Londres.
Durant molts d'anys, dècades, Sofi a complia amb les seves obligacions oficials a Madrid de dilluns a dimecres i el dijous volava a Londres fins el diumenge a la nit o dilluns a primera hora.
I quan podia, ni anava a la capital espanyola.
El diari digital e lconfidencial.com publicava l'1 de juny de 2019 que «durant anys se la col·locà a Londres de dijous a diumenge compartint la vida familiar amb el seu germà Constantino, que ara viu a Grècia », però «mai es va poder demostrar perquè no existien imatges» excepte «una única vegada que se la pogué fotografiar comprant durant moltes hores als magatzems Harrod's ».
Realment només feia vida familiar, a Londres?
Com és sabut la capital del Tàmesi és una de les ciutats més importants del món per a la música.
Allà coincidia sovint amb el seu amic Mstilav Rostropóvich (1927-2007) a qui havia conegut de jove.
La relació entre tot dos sempre ha estat motiu de rumors.
El diari que més a les clares en parlà fou El Mundo, el 31 de març de 2002, quan publicava que el cèlebre violinista «és l' amor platònic i musical de dona Sofia (...) l'amor de la reina per Rostropovich és tan emocionant (...) és tal la veneració de dona Sofia pel músic, a qui permet efusions llunyanes de tot protocol, que (...) és capaç d'interrompre un viatge oficial, com que el va realitzar a Califòrnia amb el Rei, per volar a Madrid o a Moscou per assistir a un concert (del músic), o reajustar la seva complicada agenda» per la mateixa raó, o tancar un restaurant a la capital espanyola «per oferir-li un sopar, com feu en el restaurant Horcher de Madrid; o interrompre les vacances familiars per volar a la capital britànica per assistir a un concert» de Rostropovich.
Com es veu Sofia tenia en efecte una extrema devoció pel músic, que la feia anar a veure'l a qualsevol banda del món, inclús interrompent compromisos oficials, però es limitava a sentir per ell un amor que, segons el diari esmentat, només seria platònic.
Del tot física i i de cap manera platònica fou la relació amb un periodista espanyol.
Almenys així ho assegurava la revista digital losreplicantes.com en ocasió d'un viatge oficial a Perú de Joan Carles i Sofia el novembre de 2018.
La publicació esmentada recordava la història d'un altre viatge al país el 1978, «durant el que, segons va dir Jaime Peñafiel, l'aleshores reina podria haver tingut un idil·li amorós amb un dels periodistes que els acompanyava».
Més tard fou identificat: Juan José Benítez.
Posteriorment va ser novel·lista i defensor de teories desbaratades com que els dinosaures i els humans compartiren la terra i, entre d'altres, seguidor de diverses teories de la conspiració.
Curiosament sempre s'ha dit que Sofia està molt interessada pel món de l'ocultisme i coses semblants, que casen bé amb les dèries de Benítez.
Tant és així com que s'atribueix a Joan Carles haver dit a Pitita Ridruejo – coneguda per assegurar que veia l'anomenada 'verge Maria' catòlica-, un dia que li contava a la consort les seves visions extraterrenals, que «au, calla, no veus que aquesta beneita s'ho creu tot?».
Un altre amant, segons publicava El Nacional el 8 de febrer de 2017, podria haver estat un membre del seu equip de seguretat.
Segons aquesta publicació «l'experta en Casa Reial Núria Tiburcio ha explicat que Sofia podria haver tingut una 'relació especial' amb un dels seus guarda espatlles», però no es donaven més dades.
I el mateix diari digital català es referia, el 12 de juny de 2018, a la última possible relació que tants de comentaris ha aixecat -i encara ara - a Madrid, «entre Sofia i Alfonso Díez, el viudo de la duquessa d'Alba », que saltà als mitjans des del moment en que la periodista Pilar Eyre, habitualment ben informada sobre aquestes coses, deixà entreveure que podrien ser amants: «telefonades, missatges, cartes, regalets, trobades a les rodalies de Madrid...
L'amistat entre Alfonso i Sofia segueix viva i discreta», digué Eyre en un programa de televisió.
En fi, que tot indica que, a desgrat de la premsa espanyola més monàrquica, que Sofia ha estat, a més de reina, una dona normal que, per tant, també ha tingut les seves necessitats sexuals i sentimentals.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19
Sectors econòmics que es reconverteixen |